Butlletí Oficial de les Illes Balears

Antecedents

1. L'any 1991 va néixer la Xarxa d'Escoles per la Salut a Europa (Schools for Health in Europe Network, SHE), transformada des del 2017 en una organització sense ànim de lucre independent, allotjada a l'Escola Universitària del Sud de Dinamarca (University College South Denmark) i cofinançada per la Unió Europea i l'Oficina Europea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El 2025 es va dissoldre aquesta organització. No obstant això, l'Oficina Europea de l'OMS i UNICEF, amb la col·laboració de la UNESCO, EuroHealthNet, estan actualment en procés de refer una xarxa europea d'escoles promotores de salut. Espanya i les Illes Balears participen activament en aquest procés.

2. A les Illes Balears, des del curs 2014-2015, es desenvolupa el Programa de Centres Educatius Promotors de la Salut, impulsat per les conselleries competents en matèria d'educació i salut, amb experiències acumulades i una participació progressiva de centres educatius.

3. L'any 2023 es va publicar la Guía de escuelas promotoras de salud, fruit del treball conjunt del Ministeri de Sanitat i del Ministeri d'Educació amb les comunitats autònomes. Actualment, es treballa per crear una Xarxa Nacional d'Escoles Promotores de Salut, que estarà formada per les xarxes autonòmiques.

4. La situació actual fa necessari establir un marc formal que reguli la creació d'una xarxa autonòmica d'escoles promotores de la salut.

Fonaments de dret

1. L'article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut pública i disposa que correspon als poders públics tutelar la salut pública i fomentar l'educació sanitària.

2. L'article 30.48 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears estableix la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en matèria de promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat.

3. La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, estableix la necessitat de promoure el desenvolupament integral de l'alumnat, incloent-hi la salut física, emocional i social. Així, l'article 2 estableix que els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l'ensenyament, i es fa especial menció, entre d'altres, de les condicions ambientals i de salut del centre escolar i el seu entorn.

4. L'article 6.1 de la Llei 14/1986, general de sanitat, estableix que les actuacions de les administracions públiques sanitàries estaran orientades a la promoció de la salut.

5. L'article 3 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, recull, entre els principis informadors de la Llei, la promoció de la salut i la participació comunitària en la formació de la política sanitària. Així mateix, l'article 30 estableix que correspon a l'Administració sanitària, entre altres actuacions, la promoció de la salut, l'educació per a la salut i la prevenció de malalties.

6. L'article 6 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, regula les prestacions en matèria de salut pública com un conjunt d'actuacions dirigides a fomentar, protegir i promoure la salut de les persones en l'esfera individual i col·lectiva i, entre aquestes prestacions, hi inclou la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i dels seus factors de risc, la promoció d'entorns que reforcen la salut i la prevenció i el tractament d'abús de substàncies que poden generar dependències.

7. El Decret 10/2025, de 14 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que la Conselleria de Salut, a través de la Direcció General de Salut Pública, exerceix les competències en matèria de promoció de la salut i de prevenció de les malalties.

8. D'acord amb aquests principis, es considera necessari articular un instrument organitzatiu que permeti la coordinació interinstitucional i el desenvolupament d'actuacions de promoció de la salut als centres educatius.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Crear la Xarxa de Centres Educatius Promotors de la Salut de les Illes Balears (Xarxa CEPS Illes Balears) com a instrument per impulsar la promoció de la salut en l'àmbit educatiu mitjançant un enfocament integral i participatiu orientat al benestar de la comunitat educativa. L'objecte de la Xarxa CEPS Illes Balears és promoure l'intercanvi d'experiències entre els diferents membres de la xarxa, estendre aquest model a tots els centres educatius de les Illes Balears i formar part de la Xarxa Nacional d'Escoles Promotores de Salut.

2. Determinar que tenen la consideració de centres educatius promotors de la salut els centres que decideixen abordar la salut i el benestar de forma sistemàtica i integrada, amb participació de tota la comunitat educativa (alumnat, famílies, personal docent i no docent) i establint vincles amb el barri o municipi on està el centre, d'acord amb el programa CEPS, disponible a la plataforma EinaSalut (https://einasalut.caib.es/ca/web/ceps) i als estàndards de la Guía de escuelas promotoras de salud elaborada conjuntament pel Ministeri de Salut i el Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports l'any 2023

https://www.sanidad.gob.es/areas/promocionPrevencion/entornosSaludables/escuela/guia_EscuelasPromotorasdeSalud.htm

3. Disposar que poden formar part de la Xarxa CEPS Illes Balears els centres educatius d'educació infantil, educació primària, educació secundària i educació de persones adultes, de titularitat pública o sostinguts amb fons públics, ubicats a les Illes Balears, que s'inscriguin en el programa CEPS a través de la Conselleria d'Educació i Universitats.

4. Regular que els centres educatius interessats a formar part de la Xarxa CEPS Illes Balears es comprometen a:

a) Crear una comissió de promoció de la salut (o integrar aquest programa en una comissió ja creada).

b) Elaborar un diagnòstic inicial de la situació del centre.

c) Desenvolupar un projecte de salut amb caràcter pluriennal i avaluar aquest projecte en un termini definit que no ha de superar els cinc anys, en un procés de millora contínua i d'acord amb els estàndards de la Guía de escuelas promotoras de salud.

5. Establir que els centres integrats en la Xarxa CEPS Illes Balears poden obtenir els nivells d'acreditació següents:

a) Nivell 0: centres educatius inscrits en el programa CEPS.

b) Nivell 1 o inicial: comissió creada i diagnòstic de situació fet.

c) Nivell 2 o bàsic: a més dels elements del nivell 1, projecte de salut redactat i en marxa.

d) Nivell 3 o mitjà: a més dels elements dels nivells 1 i 2, avaluació de procés i resultats del projecte de salut.

e) Nivell 4 o excel·lent: el poden adquirir els centres amb nivell 3 que acreditin complir tots els estàndards de la Guía de escuelas promotoras de salud.

6. Determinar que els centres continuaran formant part de la Xarxa CEPS Illes Balears de forma indefinida, sense perdre en cap cas el nivell assolit. No obstant això, si un centre vol deixar de formar-ne part, ho podrà comunicar a l'òrgan coordinador.

7. Atribuir la coordinació de la Xarxa CEPS Illes Balears a una comissió constituïda per un representant de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Salut i un representant de la Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa de la Conselleria d'Educació i Universitats, a la qual correspon:

a) Donar a conèixer el programa CEPS i la Xarxa CEPS Illes Balears a tots els centres educatius.

b) Oferir formacions, jornades d'intercanvi d'experiències, eines i recursos als centres que en formen part.

c) Proporcionar suport tècnic i acompanyament als centres.

d) Establir i revisar els criteris d'adhesió i acreditació dels centres.

e) Avaluar els canvis de nivell dels centres, per a la qual cosa es pot requerir als centres més informació. No obstant això, els candidats no poden recórrer contra la decisió de l'òrgan de coordinació.

f) Promoure reconeixements i avantatges per als centres de la xarxa.

g) Fer el seguiment i l'avaluació de la xarxa.

8. Ordenar la publicació d'aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Contra aquesta Resolució —que exhaureix la via administrativa— es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant la consellera de Salut, en el termini d'un mes comptador a partir de l'endemà que s'hagi publicat la Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

També s'hi pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors a partir de l'endemà que s'hagi publicat aquesta Resolució, d'acord amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, en data de la signatura electrònica (14 d'agost de 2026)

La consellera de Salut Manuela García Romero