Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 14 d'abril de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte de Parc Fotovoltaic i hibridació BESS Son Orlandis, polígon 4, parcel·les 301 i 302 (TM Marratxí) , en el termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la implantació d'una instal·lació d'hibridació formada per una planta solar fotovoltaica (696 panells), un sistema d'emmagatzematge, una subestació elevadora i una línia d'evacuació fins a la connexió situada a la subestació elèctrica (SE) de Son Orlandis 66Kv de Marratxí. Els panells fotovoltaics ocuparan un total de 1.861,80 m². La instal·lació completa ocuparà una superfície poligonal de 6.337,17 m².

El projecte hauria de ser tramitat com avaluació d'impacte ambiental simplificada per estar inclòs en la lletra n del grup 4 de l'annex 2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental: «Emmagatzematge energètic stand-alone a través de bateries electroquímiques o amb qualsevol tecnologia de caràcter hibridat amb instal·lacions d'energia elèctrica»

Per altra banda, d'acord amb l'article 7.1 d) de la Llei 21/2013, el promotor de la instal·lació decideix procedir per la via de l'Avaluació Ambiental Ordinària per a la realització d'un Estudi d'Impacte Ambiental més exhaustiu i detallat que englobi i descrigui les afeccions d'una manera més concreta per a poder catalogar l'impacte global d'una manera més precisa.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

L'objecte del projecte consisteix en la implantació d'una instal·lació d'hibridació formada per una planta solar fotovoltaica que constarà de 696 panells de 615 Wp i una potència instal·lada de 0,428 MW, un sistema d'emmagatzematge de bateries configurat per 26 contenidors prefabricats amb una potencia instal·lada de 21,22 MW, una subestació elevadora i una línia d'evacuació fins a la connexió situada a la subestació elèctrica (SE) de Son Orlandis de Marratxí. El projecte se situa en les parcel·les 301 i 302 del polígon 4, al terme municipal de Marratxí que sumen 28.911 metres quadrats.

Figura 1. Ortofoto de la parcel·la estudiada amb la proposta de projecte d'hibridació. Font: Projecte bàsic.

Els panells fotovoltaics ocuparan un total de 1.861,80 m². La instal·lació completa ocuparà un total de 6.337,17 m² respecte els 28.911 m² del conjunt d'ambdues parcel·les i comptaran amb 3 inversors model INGETEAM 160 TL.

Potència instal·lada planta solar: 0,428 MW

La instal·lació fotovoltaica evitaria una emissió total de 209,7 tCO₂/any.

Potència instal·lada emmagatzematge: 21,22 MW

El sistema d'emmagatzematge evitaria una emissió total de 11.318,58 tCO₂/any.

La part d'emmagatzematge estarà formada bàsicament per armaris de bateries de liti amb un total de 26 contenidors de 20 peus (aproximadament 6m x 4,5 m x 2,9 m).

La subestació projectada permet elevar la tensió de l'energia provinent de les bateries de 30kV a 66 kV per poder distribuir a la xarxa l'energia elèctrica acumulada al sistema de bateries amb la tensió nominal corresponent. També actua com enllaç entre les plantes i la xarxa general. A la subestació s'utilitzarà el gas hexafluorur de sofre (SF6) com a mitjà de tall i aïllament.

La subestació estarà formada per una caseta per ubicar les sales de control i de comunicació entre altres. A la zona exterior se situarà el transformador i les barres col·lectores a 66kV amb la sortida en direcció a la SE Son Orlandis. Inclourà també una previsió per a futures connexions d'altres parcs com a col·lectora.

Per a la ubicació de les instal·lacions a les parcel·les, s'han considerat reculades de 10 metres a camins i parcel·les confrontants i unes distàncies de separació de 15 i 24 metres des dels eixos de les línies aèries d'alta tensió de 66kV i de 200kV que travessen les parcel·les.

La línia d'evacuació projectada transcorrerà 1.200 metres subterràniament per camí existent i acabarà evacuant l'energia a la subestació de Son Orlandis situada a 736 metres en línia recta des de la parcel·la.

La parcel·la disposarà d'un apantallament vegetal parcial atès que actualment part del perímetre ja es troba densament ocupat per vegetació. Alguns espais requeriran barrera doble formada per mata i arbres. Altres espais únicament requeriran espècies vegetals arbòries per cobrir les cotes superiors a la visió dels potencials observadors. Les espècies proposades seran oliveres, ullastres, garrovers i mates. Se sembraran un total de 187 mates i 93 arbres de secà.

Figura 2. Exemple de subestació elèctrica i exemple de contenidor de bateries. Font: EIA.

Es preveu un consum anual d'aigua de 31.360 litres els tres primers anys, una vegada passat aquest període, l'apantallament vegetal de secà no necessita aigua i el consum disminueix significativament.

Es proposen mesures i millores ambientals al projecte, entre d'altres:

• No realitzar treballs nocturns per evitar atropellaments i accidents de fauna salvatge amb vehicles a conseqüència d'enlluernaments.
• Prospecció prèvia al moviment de terres i desbrossament de la vegetació per retirar i traslladar els exemplars trobats a zones no afectades.
• Les rases es mantindran obertes el mínim temps possible per evitar caiguda involuntària i captura de fauna.
• Tancament perimetral cinegètic amb 15 cm d'obertura i elevat 20 cm per al pas de fauna.
• En cas de quedar rases obertes es revisaran diàriament retirant els exemplars atrapats que no puguin sortir pels mitjans propis.
• Es prohibeix l'ús de pesticides i altres verins.
• Execució de la barrera vegetal durant la fase d'obres.
• Trasplantament d'individus arboris i en cas de mort substitució per nous peus.

L'accés a les parcel·les es conservarà respecte a l'actual, situat al camí de s'Esvait. Es tracta d'un camí no asfaltat de 4,3 metres d'ample suficient per al pas de vehicles d'obra i camions.

L'avaluació ambiental en aquest cas forma part de la tramitació per tal de declarar aquesta instal·lació com a Projecte Industrial Estratègic d'acord amb el que disposa la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes Industrials estratègics de les Illes Balears. Merak Storage 1 SL, el 9 d'abril de 2024 obté l'admissió a tràmit, per part de la Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia, Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials, de la sol·licitud de declaració de projecte industrial estratègic i autorització administrativa prèvia amb la consegüent exposició pública en data 12 de juliol de 2024 i publicació al BOIB núm. 100 de 30 de juliol de 2024 durant 30 dies per rebre les al·legacions que es considerin pertinents.

D'acord amb la memòria del projecte, el pressupost d'execució material (PEM) del projecte d'hibridació és de 19.384.000,01 € i el termini d'execució del projecte és de 6 mesos.

3. Estudi d'impacte ambiental (EIA)

A continuació es presenta una taula resum del contingut de l'EIA. El contingut que es troba incomplet, no presentat o amb errors estarà comentat a l'apartat 6 d'aquest informe referent a les Consideracions tècniques.

APARTATS EIA	OBSERVACIONS
Objecte i descripció del projecte	Presentat
Inventari ambiental	Presentat
Anàlisi d'alternatives	Presentat
Identificació d'impactes	Presentat
Mesures ambientals	Presentat
Estudi d'incidència paisatgística	Presentat
Estudi energètic i vulnerabilitat davant el canvi climàtic	Presentat
Efectes adversos significatius del projecte en el medi a conseqüència de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d'accidents greus/catàstrofes	NO presentat Analitzat a la consideració tècnica d)
Programa de vigilància ambiental	Presentat
Resum no tècnic	Presentat
Repercussions XN 2000	No aplicable per aquest projecte

Resum de l'anàlisi d'alternatives

L'EIA presenta una anàlisi d'alternatives amb 4 propostes incloent l'alternativa 0:

• Alternativa 0: Consisteix en la no realització del projecte. Expliquen que, descarten aquesta alternativa, a causa dels beneficis que les actuacions que es realitzaran són beneficioses pel desenvolupament humà i per aconseguir els objectius del Pla d'Impuls a les Energies Renovables previst al PDSEIB i de la llei 10/2019 de canvi climàtic.
• Alternativa 1 (seleccionada): Les característiques d'aquesta alternativa estan explicades a l'apartat 2 d'aquest document. Cal destacar la topografia plana i, per tant, favorable de la parcel·la, la distància de 1.200 metres de la línia d'evacuació per camí existent, estat qualitatiu de les plantacions d'arbres de secà baix, habitat d'interès comunitari molt pròxim a la instal·lació, no APRs ni espais de rellevància ambiental pròxims, zona d'aptitud fotovoltaica alta i impacte visual baix.
• Alternativa 2: La parcel·la seleccionada per aquesta alternativa és la 275 del polígon 4 a Marratxí (Sòl Rústic Comú). Destacar la topografia plana de la parcel·la, la distància de 1.986 metres de la línia d'evacuació per camí existent, la parcel·la llaurada i cultivada amb arbres de secà abandonats, ni HIC, ni APR, ni espais de rellevància ambiental pròxims, elements patrimonials presents a la zona d'implantació del projecte, zona d'aptitud fotovoltaica alta i impacte visual molt baix.
• Alternativa 3: La parcel·la seleccionada per aquesta alternativa és la 197 del polígon 4 a Marratxí (Sòl Rústic Comú). Destacar la topografia plana de la parcel·la, la distància 2.974 metres de la línia d'evacuació per camí existent, la parcel·la antigament fou cultivada però en l'actualitat es troba en desús, no hi ha presència d'arbrat, ni HIC, ni APR, ni espais de rellevància ambiental pròxims, zona d'aptitud fotovoltaica alta i impacte visual moderat.

L'EIA pondera les alternatives estudiades mitjançant una anàlisi multicriteri amb una valoració numèrica per cada alternativa:

Valoració d'alternatives	Alternativa 1	Alternativa 2	Alternativa 3
Superfície disponible	5	5	5
Evacuació de l'energia produïda	4	3	2
Factors ambientals	4	4	5
Zones de protecció i APR	5	2	5
Economia i usos de la parcel·la	4	4	5
Aptitud fotovoltaica	5	5	5
Impacte visual	4	5	3
TOTAL	31	28	30

Resum del pla de vigilància ambiental

D'acord amb l'EIA, existirà un tècnic responsable de la vigilància ambiental, encarregat de controlar l'aplicació de totes les mesures proposades a l'EIA, solucionar imprevistos i proporcionar al promotor la informació i mitjans necessaris per al compliment del PVA.

A causa del pressupost del projecte, superant el milió d'euros, es contractarà un auditor ambiental que acrediti el compliment del PVA mitjançant auditories periòdiques.

Expliquen que es farà una formació bàsica al personal amb relació al PVA, es generaran informes de seguiment en finalitzar cada fase i s'informarà d'incidències, accidents i situacions no previstes a l'Autoritat Ambiental.

Control durant la fase d'execució

Abans i durant les obres es realitzaran els següents controls entre d'altres:

• En relació amb els moviments de terres:

1. Delimitació de camins, accessos i zones d'apilament

2. Circulació de vehicles per zones condicionades

3. Apilament de terres pròxim al punt d'extracció i cobert si és material polsós

4. Minimització del temps de rases obertes

5. Reutilització de terres dins la mateixa parcel·la

• En relació amb la gestió de residus:

1. Control dels tipus i quantitats de residus generats

2. Zones d'emmagatzematge delimitades amb contenidors homologats

3. Supervisió de la correcta segregació dels residus

4. Control de l'estat dels contenidors

5. Lliurament dels residus a gestors autoritzats

• En relació amb les emissions atmosfèriques

1. Control de partícules en suspensió

2. Control de les emissions gasoses de vehicles i maquinària

3. Control del soroll generat i dels horaris de treball

• En relació amb la gestió d'espais i elements

1. Manteniment i restauració de vials d'accés i camins públics

2. Conservació de murs tradicionals de pedra en sec entre parcel·les

3. Adequació de les noves construccions a la normativa paisatgística del PTIM

• En relació amb l'apantallament vegetal

1. Implantació de barreres vegetals a l'inici de la fase d'obra

2. Manteniment de les barreres vegetals

3. Instal·lació de sistemes de reg

• En relació amb el risc d'incendi

1. Allunyament de zones d'acumulació de zones amb vegetació densa

2. Aplicació i manteniment de mesures preventives contra incendis

3. Manteniment d'accessos lliures per als serveis d'emergència

4. Distàncies de seguretat entre elements elèctrics i vegetació

• En relació amb la flora i fauna

1. Identificació d'espècies protegides, autòctones o catalogades

2. Aplicació de mesures de protecció de la flora i la fauna

3. Control, manteniment i inventari de la flora existent

• En relació amb els vessaments accidentals

1. Inspeccions visuals del terreny

2. Control de zones d'emmagatzematge de residus líquids

3. Supervisió de contenidors i vehicles

Control durant la fase de funcionament

El control durant la fase de funcionament consisteix segons el PVA a aplicar les mateixes mesures de control que durant la fase d'obres però només en relació amb vessaments accidentals, risc d'incendi, flora i fauna, apantallament vegetal i gestió de residus.

Actuacions en fase de desmantellament

Es preveu la realització d'aquesta fase passats 25 anys en el cas de la instal·lació fotovoltaica i 16 anys pel sistema d'emmagatzematge BESS. Es preveuen les mateixes mesures i anàlisis previstes a la fase d'obra amb la previsió d'incorporació/reformulació de noves mesures per la implementació de nova normativa, la modificació de l'entorn, etc.

L'estudi d'impacte ambiental es pot consultar temporalment al següent enllaç:

https://www.caib.es/sites/energiaicanviclimatic/es/ informacia_pablica_parc_fotovoltaic_hibridacion_son_orlandis_re01124_

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

Al BOIB núm. 100, de 30 de juliol de 2024 es publicà l'Anunci de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia per a l'obertura del tràmit d'informació pública sobre l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic, amb tramitació ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic HIBRIDACIÓ SON ORLANDIS BESS, ubicat en el polígon 4, parcel·les 301 i 302 de Marratxí (RE011/24).

En data 5 de desembre de 2024 s'expedeix certificat del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica conforme el projecte, l'EIA, l'Estudi d'Impacte Visual i la Memòria justificativa per a la Declaració de Projecte Industrial Estratègic han estat sotmesos a exposició pública durant termini de 30 dies i s'ha publicat al BOIB l'inici del procediment d'informació pública.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents administracions públiques (AP) afectades:

• Servei d'Explotació i Conservació del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia
• D. G. d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques
• Servei de Protecció d'Espècies de la D.G. de Medi Natural i Gestió Forestal
• Endesa Distribució. S.L.U.
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació de la D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic
• Servei de Mines de la D.G. de Indústria i Polígons Industrials
• Servei d'Ordenació del Territori del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca
• Serveis Tècnics d'Urbanisme del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca
• Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca
• Red Eléctrica España. S.A.U.
• Ajuntament de Marratxí
• GOB
• Amics de la Terra

En la data de redacció d'aquest document s'han rebut els següents informes de les administracions afectades i 1 al·legació d'una entitat:

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia de data 18 d'agost de 2024, on es conclou que:

Per tot això, s'informa FAVORABLEMENT, ja que es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

Addicionalment, es recomana consultar les guies següents:

• Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/? mcont=3180

Informe d'Edistribución de data 3 de setembre de 2024, on es conclou:

Revisada la documentación correspondiente a la ejecución de las instalaciones de nueva planta fotovoltaica hibridada HIBRIDACIÓ SON ORLANDIS BESS actualmente en exposición pública, informarle de que al tratarse de instalaciones de alta tensión a 66 KV, la instalación no es competencia de e-distribución, por lo tanto no tenemos nada que objetar al presente proyecto.

Deberá ser red eléctrica de España la que verifique el punto de conexión en sus cabinas de alta tensión de la subestación.

Informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca de data 20 de gener de 2025, on es conclou:

Inform favorablement les obres de Hibridación Son Orlandis Bess. Instalación fotovoltaica hibridada con sistema de almacenamiento de baterías (Bess), subestación elevadora 30/66kv AIS y conexión en subestación Son Orlandis”, a la carretera Ma-3017 PK 1+400 fins Pk 2+035 i polígon 4 parcel·les 301 i 302, en el terme municipal de Marratxí, sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

2. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de dos carrils, Ma-3017.

3. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació i de la zona de protecció, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

4. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques de data 28 d'agost de 2024, on es conclou que:

Una vegada examinada la documentació del projecte del Parc Fotovoltaic, Hibridación Son Orlandis Bess, Polígon 4, Parcel·la 301 i 302, Marratxí, es proposa informar favorablement. Amb l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció on reculli i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals atès que la parcel·la es troba confrontada a una zona amb risc d'incendi forestal, així com incloure les consideracions del Departament de Medi Natural i establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

Informe del Servei d'Energies Renovables de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de data 21 d'octubre de 2024, on es conclou que:

Vist el vostre escrit del 23 de d'agost de 2024, sobre l'assumpte de referència us inform favorablement amb condicions sobre l'execució de la instal·lació del parc fotovoltaic HIBRIDACION SON ORLANDIS BESS, ubicat al polígon 4 parcel·la 301 i 302 de Marratxí (RE011/24):

- Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.

A més, s'hauran de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

• Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.
• Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.
• Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.

Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca de data 19 de desembre de 2024, on es conclou que:

A la vista de les consideracions tècniques expressades al cos de l'informe, atès que:

1. Per les característiques de la proposta, s'ha considerat com a activitat principal la d'emmagatzematge d'energia, molt superior en potència a l'activitat secundària de producció d'energia renovable mitjançant una instal·lació fotovoltaica que s'hi inclou.

2. No existeix un desenvolupament reglamentari sectorial sobre les característiques i condicions d'implantació d'aquestes infraestructures d'emmagatzematge energètic.

3. La planta d'emmagatzematge no s'ha acreditat que es pugui considerar una infraestructura de producció d'energia fonamentalment renovable i per tant l'adequació a la tramitació com a projecte industrial estratègic.

4. El projecte presentat no justifica les necessitats d'implantació a sòl rústic ni el compliment de l'excepcionalitat al fet d'haver-se d'implantar a sòl urbà o urbanitzable.

5. La documentació aportada no inclou el projecte d'infraestructures comunes que desenvolupa la xarxa d'evacuació i es recorda que l'autorització de la instal·lació hauria d'estar condicionada a l'obtenció efectiva de l'autorització per a la línia d'evacuació comuna, sense la qual no tendria sentit la instal·lació proposada.

6. L'annex d'incidència paisatgística no inclou l'anàlisi de l'afectació derivada de la xarxa d'evacuació

7. La valoració de l'impacte acumulatiu que inclou l'annex d'incidència paisatgística no té en compte totes les instal·lacions properes o adjacents tant preexistents com les que es troben en tràmit.

8. No s'han definit els acabats dels contenidors de bateries i de la resta de construccions auxiliars tenint en compte la necessitat de la reducció de l'impacte paisatgístic com ara la utilització, en els acabats de les instal·lacions, de colors de la gamma dels ocres o terra.

Aleshores, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge es proposa informar desfavorablement el projecte de la instal·lació fotovoltaica HIBRIDACIÓ SON ORLANDIS BESS

Tot això d'acord amb les competències del Consell de Mallorca en matèria d'ordenació del territori i del paisatge, sense perjudici de les consideracions que es puguin formular des d'altres àrees de l'administració dins l'abast de les competències que tinguin atribuïdes i, en tot cas, de les consideracions de l'administració municipal sobre els efectes de l'aplicació del planejament urbanístic de la seva competència sobre l'assumpte.

En qualsevol cas, es fa avinent que, d'acord amb la disposició addicional setena del PTIM les disposicions reguladores de les àrees sostretes del desenvolupament urbà (sòl rústic) tenen el caràcter de mínimes i, en conseqüència, prevaldran les determinacions dels planejaments generals municipals que suposin major restricció o grau de protecció del territori. Així mateix, és d'aplicació la disposició transitòria quarta del PTIM, segons la qual en cas de dubte o contradicció amb el planejament general municipal sobre la qualificació o la categoria del sòl rústic a què pugui pertànyer en tot o una part la parcel·la, prevaldrà la més restrictiva entre la que resulti del Pla Territorial i la del planejament municipal.

Resposta promotor a l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca de data 31 de març del 2025:

1. En el contexto de un parque fotovoltaico hibridado, no se puede establecer una diferenciación entre actividad principal y actividad secundaria independientemente de la potencia, ya que todas las actividades que lo conforman son complementarias y se desarrollan de manera conjunta y equitativa. En este sentido, el conjunto de infraestructuras y tecnologías involucradas en el aprovechamiento energético deben ser consideradas como una única actividad energética integral. [...]

Asimismo, corresponde al órgano competente la determinación de la naturaleza del proyecto, atendiendo a las características técnicas y operativas del mismo, así como a la normativa aplicable. Esta interpretación permite garantizar un marco regulatorio coherente que refleje la realidad de estos proyectos híbridos y su funcionamiento integrado en el sector energético.

2. Al no existir reglamento especifico sobre la implantación de infraestructuras de almacenamiento energético, la Consejería de Empresa, Empleo y energía. Dirección General de Economía Circular, Transición Energética y Cambio Climático está tramitando el proyecto parque Hibrido Son Orlandis BESS de 21.648 kW, ubicado en el polígono 4 parcelas 301 y 302 de Marratxí según las siguientes normativas: [...]

3. Dado que el sistema es hibridado, es importante distinguir entre sus componentes. Por un lado, el almacenamiento no constituye un mecanismo de producción de energía, sino un sistema de acumulación y distribución que puede gestionar tanto energía renovable como no renovable. Su función es optimizar y asegurar el suministro energético sin generar por sí mismo nueva energía.

Por otro lado, la planta fotovoltaica integrada en el proyecto sí actúa como un medio de producción energética, generando, por su propia naturaleza, energía limpia y 100 % renovable. En consecuencia, la planta hibridada de Son Orlandis debe considerarse una instalación productora de energía renovable, dado que su única fuente de generación es la energía solar.

Desde la perspectiva de la ocupación de las distintas tecnologías ubicadas en el proyecto, siendo la superficie de las parcelas donde se ubica el proyecto es de 28.002,72 m², las estructuras fotovoltaicas son la tecnología de mayor ocupación con 1.861,80 m² correspondiente al 6,65 % de la superficie total disponible, la segunda instalación en ocupación es la subestación eléctrica con 1.167,84 m² correspondiente al 4,17 % y por ultimo el sistema de almacenamiento de baterías que ocupa 453,00 m² correspondiente al 1,62 %, tras este análisis de ocupaciones podemos afirmar que la instalación generadora es la que mas superficie ocupa con un porcentaje del 6,65 % frente al 1,62 % de ocupación del sistema de almacenamiento.

No obstante, debido al aumento de instalaciones fotovoltaicas próximas a la implantación del proyecto se realizará con estas plantas un compromiso de acuerdo de PPA para la carga del sistema de baterías por medio de energías renovables, pudiendo cargar energía fotovoltaica en sus periodos de máxima producción para verterlos en los momentos de mínima producción eléctrica, fortaleciendo así el sistema eléctrico de Mallorca.

4. Según el artículo 2, punto 2 de la ley 14/2019, de 29 de marzo, de proyectos industriales estratégicos de las Illes Baleares, los proyectos de implantación de energías renovables se podrán ubicar en suelo rustico común, como es el caso del presente proyecto fotovoltaico hibrido Son Orlandis BESS.

Para la ubicación del presente proyecto se ha tenido en cuenta los siguiente condicionante:

• Proximidad con la subestación de REE Son Orlandis 66 kV.
• La imposibilidad ubicar la instalación en terrenos industriales óptimos.
• En la zona ya se encuentran infraestructuras similares.
• La parcela se encuentra dentro de una zona de aptitud fotovoltaica Alta.
• La poligonal no está afectada por ninguna capa de protección de área de riesgos, o zonas de protección ambiental, que impidan el correcto desarrollo del proyecto fotovoltaico.
• Por el recinto pasan cuatro líneas eléctricas que la hacen poco productiva en cuanto a edificabilidad. Concretamente dos líneas de Alta Tensión de 66 kV, una línea de Alta Tensión de 220 kV y una línea de Media Tensión de 15 kV.
• El terreno es llano sin obstáculos, permitiendo la implantación de las placas sin realizar movimientos de tierras.
• Tras varias reuniones con el ayuntamiento de Marratxi, más concretamente con el alcalde y el director de urbanismo, el municipio nos trasladó su aceptación al proyecto, así como a su ubicación. El ayuntamiento de Marratxí está elaborando el informe positivo en respuesta a la solicitud de proyecto industrial estratégico.

5. Se realizó el registro en el órgano competente del proyecto de infraestructuras comunes que desarrolla la red de evacuación a fecha 21-11-2024 (REG-GOIBE773036/24) se deberá solicitar al órgano competente la remisión de la correspondiente información.

6. La red de evacuación de la planta, debido a la normativa característica insular y, como se indica tanto en el proyecto técnico como en la evaluación de impacto ambiental, se realizará de manera soterrada siguiendo el trazado de viales públicos existentes en medida de lo posible, por ese motivo la afectación visual es totalmente nula por lo que no es perceptivo analizar el impacto visual de una infraestructura soterrada.

7. Se han analizado las infraestructuras existentes, si bien ante la incertidumbre de que las instalaciones en tramitación no se lleguen a construir se ha mantenido sin analizar visualmente una infraestructura que se desconoce su visual real y definitiva adicionalmente a si finalmente esta se va a construir no suponiendo ello un análisis fiable de la realidad existente en la zona. Ante ello, las instalaciones cercanas son el PFV de Son Ametller con exposición pública con fecha de 13 de agosto de 2022 (BOIB 107 fascículo 171, sección V) y por otro lado los parques fotovoltaicos de Son Verí I y II los cuales son posteriores a la entrega del proyecto de hibridación de Son Orlandis ya que este presenta el registro a fecha 15 de febrero de 2024 y las instalaciones de Son Verí I y II presentan fecha de exposición al público el 19 de marzo de 2024 (BOIB 38 fascículo 62 sección V) por lo que en fecha de entrega y registro del proyecto no se tenía constancia de la existencia de los proyectos. Dado que estos son anteriores al registro se procederán a analizar en el correspondiente anexo de impacto visual.

8. Se aporta anexo IV, como parte de la documentación que acompaña al presente escrito, el correspondiente informe de impacto visual, las edificaciones se adaptaran a la norma 22, condiciones de integración paisajística y ambiental del plan territorial insular de Mallorca y antes de su construcción se presentara un anexo específico de integración de los contenedores en el medio definiendo sus acabados y estrategia.

Al·legacions contra el projecte de parc fotovoltaic per part de la plataforma Renovables Sí, però així NO! de data 9 de setembre de 2024:

AL·LEGACIÓ PRIMERA:

Desestimar el projecte fins que hi hagi una Planificació Territorial sobre la ubicació de les instal·lacions fotovoltaiques a sòl rústic a Mallorca tal com s'estableix a la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

Les competències d'ordenació del territori les té el Consell de Mallorca, i és a través del PLA TERRITORIAL INSULAR que s'ha de realitzar l'ordenació de les instal·lacions fotovoltaiques (parcs fotovoltaics) a sòl rústic, i fins ara el Consell Insular de Mallorca no ho ha fet, amb un greu incompliment de la legislativa vigent.

La LLEI 10/2019, DE 22 DE FEBRER, DE CANVI CLIMÀTIC I TRANSICIÓ ENERGÈTICA a l'article 45. Ubicació de les instal·lacions, indica “Les instal·lacions d'energia renovable s'han d'adequar a les normes territorials i urbanístiques i se'ls ha de reconèixer l'ús compatible amb els usos propis del sòl rústic de règim comú. S'ha d'afavorir la implantació d'aquestes instal·lacions a les zones de desenvolupament prioritari”.

​​​​​​​AL·LEGACIÓ SEGONA:

Desestimar el projecte fins que hi hagi, ja que no hi ha una Planificació Energètica adaptada a la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica, tal com estableix la normativa vigent.

Que a la Disposició Addicional Tercera. Calendari d'Adaptació de la LLEI 10/2019, DE 22 DE FEBRER, DE CANVI CLIMÀTIC I TRANSICIÓ ENERGÈTICA, diu “En el termini de 2 anys des de l'entrada en vigor del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, i en el punt a) El Pla Director Sectorial Energètic s'ha d'adaptar a les determinacions d'aquesta llei”.

S'incompleix la Llei vigent per no haver fet el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ni haver adaptat el PDSE a la Llei 10/2019, i continuar amb un Pla Energètic del 2005, modificat pel Decret 33/2015, de 15 de Maig d'Aprovació Definitiva de la modificació del PDS de les IB, el qual no està adaptat a la legislació i realitat actual.

AL·LEGACIÓ TERCERA:

Desestimar el projecte perquè la parcel·la on s'ha d'ubicar manté una activitat agrària de cultiu d'arbres fruiters de secà i una vegetació de garriga, que ocupa la majoria de la parcel·la.

Convertir el sòl rústic amb una activitat agrària, suposa transformar profundament la zona i convertir-la en un polígon industrial dedicada a la producció i venda d'energia. El sòl rústic té una funció primordial i prioritària per l'ús agrari i/o ramader, així com per la conservació de la biodiversitat i que permet la diversificació econòmica i evita que el sector primari no tingui un paper residual.

AL·LEGACIÓ QUARTA:

Desestimar el Projecte perquè dur-ho endavant significa la desprotecció del sòl rústic, un bé escàs a la nostra illa, on ja es troba hiperexplotada per la construcció i altres usos que no són l'agricultura ni la conservació del nostre medi ambient. La seva protecció resulta totalment necessària degut a la limitació del nostre territori i ésser la base fonamental per la nostra supervivència (sobirania alimentària) i qualitat de vida.

AL·LEGACIÓ CINQUENA:

EL projecte fotovoltaic d'hibridació de Son Orlandis està situat a prop de les instal·lacions fotovoltaiques Son Veri I i II. Això suposa, tal com s'ha mencionat a les al·legacions presentades en contra d'aquests dos projectes, un greu e irreparable impacte mediambiental i paisatgístic de la zona:

La transformació de la zona al afegir al projecte de son Veri I i II de gairebé 20 Ha aquesta nova instal·lació, representa sens dubta una nova degradació del medi i de l'habitat natural de moltes espècies.

Volem fer especial menció a les espècies que habiten en aquesta zona, que probablement no sobreviuran al canvi d'ús, si no moren abans esclafades per la maquinària en la fase d'obra.

Paral·lelament, l'eliminació de la superfície arbrada i la pèrdua de la cobertura vegetal afavorirà un procés de desertificació i erosió, un procés irreversible. La instal·lació de plaques solars del projecte fotovoltaic d'hibridació de Son Orlandis en un medi natural provoca pèrdua de sòl i biodiversitat que en molts casos és irrecuperable.

• Paisatge: En el cas que aquesta instal·lació industrial s'aprovi serà visible des de bona part del nostre Municipi i dels adjacents, fent que el nostre dia a dia es desenvolupi en un entorn artificial i industrialitzat. Les mesures de mitigació d'aquest impacte no seran efectives per les propostes que hi ha a l'informe d'impacte paisatgístic. L'impacte visual alterarà significativament el paisatge natural afectant l'estètica visual d'àrees verdes i el ben estar dels veïns.

Els panells i les bateries produeixin reflexos que alteren la percepció visual, produeix contaminació sonora, augment de temperatures ( de 1,5 C° a 2 C°) i camps electromagnètics. Els panells i les bateries són susceptibles de provocar incendis amb gasos molt tòxics. Els materials utilitzats per la fabricació dels panells i les bateries no són innocus per les persones i l'entorn, entre altres materials contenen plom, cadmi i liti que no són materials sostenibles.

• Generació d'oxigen i qualitat de l'aire: La pèrdua de biodiversitat (vegetació, fauna i microorganismes del sòl) i ecosistemes que quedaran danyats, això suposarà una mala qualitat de l'aire, donat que la vegetació i el sòl són embornals de CO₂ i també són responsables de la producció d'oxigen i eliminació de tòxics.
• Problemes hídrics: El manteniment d'aquestes instal·lacions requereix un alt volum d'aigua, recurs molt escàs a Mallorca.

​​​​​​​El fet de extreure la vegetació de la superfície ocupada per les bateries i plaques, aguditza el problema, ja que implica que es redueixi la infiltració de l'aigua de pluja, per contra si es mantenen els arbres, les arrels recolliran l'aigua de zones profundes i l'expulsaran per les fulles creant un microclima humit i fresc, que constitueixen un refugi climàtic.

AL·LEGACIÓ SIXENA:

No és pot permetre de cap manera l'especulació del sòl rústic, un bé finit a l'illa, per afavorir el negoci lucratiu de grans entitats energètiques. Són sempre aquestes empreses les que decideixen on col·locar aquestes centrals fotovoltaiques i instal·lacions de bateries, en funció del seus cost i dels seus interessos, aprofitant la falta de planificació territorial i energètica dels diferents Òrgans de Govern de les Illes Balears. La ubicació es fa sense transparència ni cap participació ciutadana. L'especulació és un fet, que està provocant que les terres que els pagesos llogaven a un preu per portar a terme activitats agràries, s'estiguin llogant a un preu molt superior per la instal·lació d'aquestes infraestructures, per això molt d'ells deixen les seves terres per viure de rendes, aleshores la sobirania alimentària de l'illa es veurà molt afectada.

Pe fer la transició energètica s'ha d'apostar per les comunitats energètiques d'autoconsum, instal·lacions de plaques i bateries a zones industrials; urbanes i perifèriques realment degradades; no s'ha de prioritzar l'ús del sòl rústic per aquestes activitats ja que ha d'esser una excepció ( la LLEI 10/2019, DE 22 DE FEBRER, DE CANVI CLIMÀTIC I TRANSICIÓ ENERGÈTICA1, al seu Article 45. Ubicació de les instal·lacions, indica: «Les instal·lacions d'energia renovable s'han d'adequar a les normes territorials i urbanístiques i se'ls ha de reconèixer l'ús compatible amb els usos propis del sòl rústic de règim comú. S'ha d'afavorir la implantació d'aquestes instal·lacions a les zones de desenvolupament prioritari.>>).

El projecte de bateries presentat està ubicat a prop de zones habitades per la qual cosa, no és un lloc idoni, ja que repercuteix en la salut i qualitat de vida de les persones. El recorregut de les línies d'evacuació transcorrerà per via pública i molt a prop d'habitatges, això no es pot permetre.

A més aquest projecte no aporta beneficis econòmics ni laborals per la comunitat, els llocs de feina són molts reduïts.

AL·LEGACIÓ SETENA:

Aquesta explotació té una vida útil de 20 anys, una vegada finalitzat aquest període tot allò que no es recicli, ens demanem, què se farà amb aquests materials?

Serà pràcticament impossible garantir el restabliment de la zona al seu estat original. Les empreses es compren i venen, moltes extingeixen la seva activitat, desapareixen o causen fallida. Quin responsable tècnic o polític d'avui garanteix el desmantellament de la instal·lació d'aquí, ni més ni manco que a 20 anys?

El projecte diu que es gestionarà de manera adequada, no explica quina és "AQUESTA FÓRMULA MÀGICA" que avui en dia ningú la té. Ja s'ha vist en algunes que les centrals que han acabat el seu període de funcionament com s'estan abandonant sense cap reciclatge.

El terreny on s'ubica aquest projecte trigarà molt o potser mai a recuperar el seu estat actual, la pèrdua de la biodiversitat és irrecuperable i el projecte per tant no és sostenible.

AL·LEGACIÓ VUITENA:

Com s'explica al mateix projecte, el TM de Marratxí té una superfície total de 54 Km² i 39.440 habitants, la densitat de població arriba als 671,52,97 habitants per KM², essent aquesta una xifra molt elevada super ant la mitjana tant de Balears com a nivell Estatal. Precisament el fet de què el Municipi estigui densament poblat fa que també estigui densament construït i que el sòl rústic sigui cada vegada més escàs i al mateix temps necessari. Per tot això, és important un desenvolupament sostenible, prioritzant la conservació, la reconversió, la reutilització i la millora dels sòls ja degradats, la millora de la natura, la flora, la fauna i de la protecció del patrimoni cultural i el paisatge. Per tant és un greu perill pel nostre Municipi omplir de plaques i bateries el sòl rústic, quan hi ha altres opcions que no farien malbé el nostre territori.

Per tot això, sol·licitem:

• Que es doni per rebut aquest conjunt d'al·legacions, siguin estudiades i incorporades a l'expedient del projecte.
• Que es tingui en compte l'elevat número d'instal·lacions fotovoltaiques projectades al Municipi de Marratxí.
• Que es faci un estudi energètic del Municipi de Marratxí per veure si es necessari o no el projecte d'hibridació de Son Orlandis.
• Per ús del sentit comú per protegir el nostre territori i la subsistència, LA VIDA.
• Que siguin tingudes en compte aquestes al·legacions i es desestimi el projecte.

​​​​​​​Resposta del promotor del projecte a les al·legacions expresades per Renovables Sí, però així NO!:

ALEGACIÓN PRIMERA

El proyecto cumple con la ordenación territorial y la sectorización de áreas de aptitud fotovoltaica, así como se establece en el PDSEIB. El promotor del proyecto no tiene competencia sobre la planificación sectorial por lo que no compete al mismo.

ALEGACIÓN SEGUNDA

El PDSEIB establece una planificación energética mediante la sectorización en zonas de exclusión, zonas de aptitud alta, media y baja, el cual es la normativa de referencia a día de hoy vigente, estando el proyecto en cuestión en zona de aptitud alta para la implementación de energías renovables basadas en la fotovoltaica.

La adaptación a la normativa de la planificación vigente no compete al promotor.

ALEGACIÓN TERCERA

Actualmente la parcela no se encuentra activa a nivel agrario, estando la gran mayoría de pies arbóreos en estado de abandono y no mantenimiento, no se realiza reposición de los pies arbóreos ni se recolecta el fruto seco. Actualmente los pies son elementos que se mantienen de la anterioridad agraria de la parcela.

La zona de vegetación de garriga no se procede a ocupar.

ALEGACIÓN CUARTA

El proyecto cumple con la normativa vigente y se enmarca dentro de los usos permitidos según el planeamiento territorial vigente en suelo rústico.

ALEGACIÓN QUINTA

El proyecto analiza los impactos sobre el entorno con una Evaluación de Impacto Ambiental Ordinaria, la cual deberá obtener la correspondiente Declaración de Impacto Ambiental.

ALEGACIÓN SEXTA

El proyecto presentado cumple con la normativa vigente y se enmarca dentro de usos permitidos territoriales y urbanísticos.

No se requieren procesos de participación ciudadana en proyectos de esta tipología.

Las zonas extraurbanas son menos susceptibles de causar impactos sobre el ser humano.

Actualmente las ciudades tienen un tejido de infraestructuras eléctricas significativo sobre el ser humano y los habitantes dado que la concentración de estos es más elevada en el entorno.

Las líneas eléctricas tal y como marca la legislación vigente deben discurrir por viales públicos, no permitiendo estas de manera aérea. El impacto de las líneas sobre caminos de tipología rústica es menos elevado que en el interior de ciudades donde discurre el cableado a escasos metros de viviendas y bloques con numerosos habitantes.

El proyecto aporta beneficios económicos mediante impuestos y aumento de la distribución energética que toda sociedad consume.

ALEGACIÓN SÉPTIMA

Para este tipo de proyectos es de aplicación las medidas recogidas en el anexo F del Plan Director Sectorial Energético de las Islas Baleares, “Medidas y condiciones para la implantación de instalaciones fotovoltaicas”, donde se indica que el explotador y promotor del proyecto serán los encargados, en caso de darse la situación, de asumir los costes y el proceso de desmantelamiento y restauración del terreno de la instalación de hibridación BESS Son Orlandis.

ALEGACIÓN OCTAVA

Actualmente la parcela no se encuentra activa a nivel agrario, estando la gran mayoría de pies arbóreos en estado de abandono y no mantenimiento, no se realiza reposición de los pies arbóreos ni se recolecta el fruto seco. Actualmente los pies son elementos que se mantienen de la anterioridad agraria de la parcela.

La parcela no está afectada por ninguna capa de protección de área de riesgos, o zonas de protección ambiental, que impidan el correcto desarrollo del proyecto fotovoltaico. Sí tiene una zona clasificada como de hábitat de interés comunitario del 2022 pero que no se ve afectada por ningún elemento de la instalación.

La ocupación de la parcela es inferior a una hectárea, 6.337,17 metros cuadrados.

Se encuentra en una zona con poca actividad agrícola y bastante degradada. NO tiene actividad agrícola según el Sigpac, ni se encuentra clasificada de regadío.

Por el recinto pasan muchas líneas eléctricas que la hacen poco productiva en cuanto a edificabilidad. Concretamente dos líneas de Alta Tensión de 66 kV, una línea de Alta Tensión de 220 kV y una línea de Media Tensión de 15 kV.

La geometría y ubicación lo hacen ideal para facilitar la ejecución de la planta fotovoltaica incluso con las servidumbres que se deben dejar debido a lo comentado en el punto anterior.

El terreno es llano sin obstáculos, permitiendo la implantación de las placas sin realizar movimientos de tierras.

El conjunto de parcelas cuenta con un apantallamiento vegetal natural existente que envuelve el recinto. No obstante, se completará una barrera vegetal con especies autóctonas de bajo requerimiento hídrico que no afectarán al entorno paisajístico e impedirán su visualización desde los terrenos aledaños en las zonas que sea necesario complementar la existente.

La distancia con la subestación eléctrica Son Orlandis 66 kV de REE donde se conecta la planta es inferior a 1 kilometro.

Según se describen en los puntos anteriores el terreno es apto para este tipo de instalaciones y se encuentran próximos a la subestación eléctrica Son Orlandis de REE donde se conecta.

Informe de l'Ajuntament de Marratxí de data 24 de març de 2025:

[...] Tot i que les parcel·les es troben afectades i degradades per la presència de línies aèries d'alta tensió ( 2 de 66 kV i 1 de 220 kV) i una de mitja tensió, es considera que les mesures correctores adoptades per minvar l'impacte visual de les infraestructures no són suficients, en especial des del camí de s'Esvaït. Tot i que l'estudi d'incidència paisatgística avalua aquestes zones com a d'incidència molt alta, no es “reforça” la vegetació de les parts de garriga de les parcel·les.

Vist que el terreny presenta pendent en sentit NE i que el port dels elements arboris i arbustius de la zona de garriga és baix, s'hauria de preveure també barrera vegetal a l'interior de la parcel·la paral·lela al tancament de la zona de la subestació per a minvar l'impacte visual de dites instal·lacions.

D'altra banda, l'estat precari del tancament actual de les dues parcel·les es considera incompatible amb les mesures correctores previstes per minvar l'impacte visual de la instal·lació: El tancament de la instal·lació es realitza per la part interior del límit de la parcel·la, deixant la barrera vegetal enmig. Es considera que el projecte hauria d'incloure la renovació total del tancament de les parcel·les 301 i 302 amb el camí de S'Esvaït i el camí d'establidors, tenint en compte el previst a l'art. 170 i 171 de les NNSS i al PTIM.

A la documentació presentada no s'ha trobat justificació del compliment de les determinacions del Capítol III: Condicions d'ordenació del sòl rústic del Decret 9/2020, amb un apartat a la memòria del projecte i si s'escau amb la documentació gràfica necessària. De forma particular cal justificar el compliment de l'article 6 d'aquest decret. Pel que fa referència a la implantació dels elements del parc, es considera que s'hauria de reduir l'ocupació del terreny al mínim imprescindible, optimitzant la seva distribució o implantació, per tal de preservar el màxim de superfície en el seu estat rústic.

Per altra banda, el pressupost del projecte no permet conèixer les partides que estan previstes executar, especialment pel que fa referència als capítols 01, 02 i 13 (adequació del terreny, obra civil i barrera vegetal):

La partida prevista per a la barrera vegetal és insuficient, tant pel que fa a les unitats com a les característiques de les plantacions. S'hauria d'incloure una instal·lació provisional de reg per tal que les plantacions prosperin.

El projecte presenta contradiccions entre la part escrita i la part gràfica sobre les característiques del tancament perimetral de la parcel·la (alçada màxima i materials) No hi ha dades concretes sobre els moviments de terra de la instal·lació ni les pavimentacions de formigó que es pretenen realitzar (ni als plànols ni al pressupost).

Per tal d'assegurar l'eficàcia de les barreres vegetals s'haurà de subscriure contracte de manteniment d'empresa o entitat especialitzada en la cura dels elements arbustius i arboris que componen aquests elements, per un període mínim de 5 anys.

Vista la importància del camí de S'Esvaït i el seu caràcter rural que cal preservar, des d'un punt de vista de l'interès públic municipal cal que les traces de línies d'evacuació coincidents es coordinin i s'unifiquin en únic traçat o infraestructura. En aquests moments es té coneixement de 2 línies d'evacuació que transcorren pel mateix camí de s'Esvaït: PFV HIVE I i HIVE II al TM de Palma i PFV Son Ametller.

D'altra banda, el traçat de la línia d'evacuació s'hauria de realitzar per dins de la mateixa parcel·la 301 el màxim recorregut possible, de forma que hi hagi la menys afectació possible al domini públic municipal.

Aquest informe es realitza en relació a la ubicació concreta d'aquest parc en relació al municipi de Marratxí, sense qüestionar el suport legal del procediment administratiu utilitzat. Vist l'informe i els antecedents, els tècnics que subscriuen consideren que NO es pot informar favorablement el projecte, des del punt de vista dels interessos municipals. Aquest informe s'emet sense perjudici de l'informe del tècnic municipal de Medi Ambient.

També s'informa sense perjudici de l'afecció del projecte a les línies aèries d'alta tensió, responsabilitat de REE.

Informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca de data 11 de novembre de 2025, on es conclou que:

Consultada la documentació, i sense perjudici del que dictin les normes urbanístiques, es proposa informar favorablement el projecte de referència amb les prescripcions següents:

• El que es defineix a l'informe com a pocs trams de paret seca són de molt baixa alçada i en mal estat de conservació, en paral·lel a la tanca nord i assenyalada a la imatge amb indicadors vermells, s'ha de conservar i s'ha de deixar un entorn lliure de 5 metres al seu voltant.
• S'ha de dur a terme un seguiment arqueològic en tot el que faci referència a excavacions i moviments de terres a la línia d'evacuació.
• En el cas d'aparèixer restes arqueològiques, es paralitzaran les obres i es presentarà el corresponent projecte d'intervenció arqueològica.

Informe del Servei de Protecció d'Espècies de data 5 de setembre de 2024, on es conclou que:

[...] Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és d'esperar que el projecte pugui suposar un efecte destacable sobre les espècies protegides o catalogades, sempre que es portin a terme les mesures proposades així com el Pla de vigilància ambiental.

Per tot això, inform favorablement sobre l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic, amb tramitació ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic HIBRIDACIÓ SON ORLANDIS BESS, ubicat en el polígon 4, parcel·les 301 i 302 de Marratxí (RE011/24).

Informe del Servei de Seguretat Industrial de data 7 d'octubre de 2025, on es conclou que:

El promotor [...] indica que abans de la posada en servei es realitzarà la inscripció de la instal·lació de baixa tensió tràmit 001, i que el projecte definitiu inclourà un pla d'autoprotecció i un anàlisis de riscos. S'adjunta una descripció dels principals riscos i mesures per mitigar-los.

[...] Per tot això, vist el document de descripció dels principals riscos i les mesures per mitigar-los, el qual inclou un anàlisis dels riscos tal com s'indicava en el punt 2 de l'informe del cap del Servei de Seguretat Industrial, als efectes de les competències de la Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials, d'acord amb Llei 4/2017, de 12 de juliol, d'Indústria de les Illes Balears, inform favorablement la documentació presentada.

Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de data 22 de desembre de 2025, on es conclou:

Zona forestal al Nord-Est de la parcel·la

De conformitat amb la planificació energètica vigent (PSDE), es considera que si bé l'ús de font d'energia renovable com la solar és un aspecte positiu de cara a la reducció d'emissions d'efecte hivernacle, no es considera adequat que aquest sigui a partir de l'execució d'instal·lacions que suposin un canvi d'ús de terrenys forestals consolidats amb la conseqüent eliminació de massa forestal.

En aquest sentit, la pròpia Llei 43/2003, de 21 de novembre, - de Forests, determina que el canvi d'ús forestal tindrà caràcter excepcional, sense perjudici de la normativa ambiental aplicable i el possible interès general.

El mateix «Pla Forestal de les Illes Balears» actualment vigent, identifica la importància d'aquestes àrees de transició agrícola-forestal en entorns de dominància de la matriu agrícola.

​​​​​​​Zona Agrícola al Sud-Oest de la parcel·la

Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres i posterior activitat de la Granja, caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

Respecte a la plantació d'espècies com a pantalla visual utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior, tal i com està establert en el projecte, (evitant els Cupressus, Thuja o similars) per tal reduir la propagació en cas d'incendi.

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

Informe de l'Ajuntament de Marratxí de data 20 de febrer de 2026, on s'informa:

Vistes les al·legacions presentades, s'informa el següent:

En relació al punt 1. Sobre la situación actual de las instalaciones en el término municipal està inclòs a un apartat d'antecedents de l'informe on es vol deixar palès especialment l'acumulació de projectes d'aquestes característiques, la manca de planificació urbanística i la utilització normal d'un procediment qualificat per la Llei com excepcional. També es vol posar de manifest, com s'ha fet en altres projectes similars projectats al terme municipal de Marratxí, l'efecte acumulatiu d'aquestes instal·lacions sense que es pugui tenir en compte el conjunt d'instal·lacions per mor de la seva forma de tramitació.

Pel que fa referència al punt 2. Sobre la situación urbanística de las parcelas de implementación, l'ús que es sol·licita és un ús CONDICIONAT a sòl rústic, només admès si així s'aprova mitjançant la declaració d'interès general o amb la declaració d'utilitat pública. En tot cas, l'anàlisi que es fa de la situació urbanística de la parcel·la a l'informe municipal es realitza des de la perspectiva del planejament municipal vigent i considerant els interessos municipals. En tot cas, l'òrgan substantiu del procediment no és l'Ajuntament i aquest òrgan pot estimar o no les esmenes municipals.

El punt 3. En cuando al impacto paisajístico, no s'adjunta amb les al·legacions cap document tècnic ni cap millora en relació a les deficiències del projecte detectades a l'informe tècnic municipal. Es fa referència, de forma genèrica, que s'incorporaran al projecte d'execució definitiu:

• Mejoras y reparaciones de los cerramientos actuales
• Edificaciones cumpliendo con lo establecido en el PTIM en su norma 22
• Barreras vegetales e implantación de sistemas de apantallamiento, principalmente en la zona del camino rural de S'Esvaït.
• Se observarán propuestas tanto del consistorio como del órgano competente para mejorar la integración en el entorno.

Es considera que la documentació presentada no té el detall suficient ni recull les mesures correctores necessàries per esmenar l'informe tècnic municipal de data 24/03/2025.

Pel que fa referència a la línia d'evacuació, aquests serveis tècnics no tenen coneixement dels detalls tècnics de la coordinació de les diverses línies d'evacuació en una única síquia.

Tampoc es justifica el motiu pel qual no s'accepta la modificació proposada de reduir l'afecció al domini públic municipal.

CONCLUSIÓ

Vista la documentació presentada, els tècnics que subscriuen consideren que no s'han esmenat les deficiències detectades al març de 2025 i que NO es pot informar favorablement el projecte, des del punt de vista dels interessos municipals.

Ofici del Servei de Planificació al Medi Natural de data 20 de setembre de 2025.

En relació amb la sol·licitud d'informe, per part de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de data 23 de d'agost de 2024 (Valib núm. 318938), us comunic que el projecte parc fotovoltaic HIBRIDACION SON ORLANDIS BESS, ubicat al polígon 4 parcel·la 301 I 302 de Marratxí (RE011/24), no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i que per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

La parcel·la on es pretén construir la instal·lació d'hibridació BESS Son Orlandis està situada en Sòl Rústic Comú.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, els terrenys a ocupar pel parc solar són de caràcter agrari, amb vegetació de garriga i port baix com mates, ullastres, garrovers i ametllers, molts dels quals en mal estat. Proposen trasplantar els exemplars arboris que es trobin en bon estat.

La parcel·la on es durà a terme l'actuació objecte del present document es troba fora d'espais de rellevància ambiental (espais naturals protegits de les Illes Balears i Xarxa Natura 2000 i àrea d'afectació del pla d'ordenació dels recursos naturals de Parcs Naturals) i fora d'Àrees d'Especial Protecció d'Interès per a la comunitat autònoma definides a la Llei 1/1991, de 30 de gener (ANEI, ARIP i AAPI). La poligonal de la instal·lació tampoc se situa dins una àrea amb hàbitats d'interès comunitari però sí que la limita.

A la parcel·la hi ha cartografiats els següents hàbitats d'interès comunitari (font: ideIB):

• 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics.
• 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero- Brachypodietea) PRIORITARI.

Actualment, la parcel·la es troba parcialment amb peus arboris de secà, d'acord amb les dades del SIGPAC, la parcel·la es troba en actiu i es poden comptabilitzar 239 ametllers i 11 garrofers. D'acord amb l‘EIA actualment queden 161 peus arboris a l'explotació estant significativament descuidats i en mal estat.

Figura 3. Ortofoto de la parcel·la estudiada amb la capa d'hàbitats presents a la zona. Font: EIA.

Segons la informació disponible al Servei de Protecció d'Espècies, a la zona on s'ubica la parcel·la hi ha constància de la presència de les següents espècies catalogades o amenaçades: Arpella, Circus aeroginosus; Cucullada, Galerida theklae; Bitó, Botaurus stellaris; Parda, Aythya nyroca; Sebel·lí, Burhinus oedicnemus; Setmesó, Tachybaptus ruficollis; Avisador, Himantopus himantopus; Puput, Upupa epops; Dragó, Tarentola manuritanica; Tortuga mediterrània, Testudo hermanni; Rotaboc, Acer granatense; Cirerer de Betlem, Ruscus aculeatus; Llampúgol, Rhamnus alaternus.

​​​​​​​D'acord amb el mapa de servituds aeronàutiques d'AESA, les parcel·les estan afectades per servituds d'aeronaus, d'aeròdrom, d'operacions i radioelèctriques.

No hi ha constància de la presència de nius de rapinyaires a menys de 1000 m de distància de les parcel·les.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, les parcel·les estudiades no es troben sota la influència de cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR Inundacions, APR incendis, APR esllavissament, APR erosió).

D'acord amb el visor de l'IDEIB, els terrenys objecte d'estudi s'ubiquen sobre la massa d'aigua subterrània «1814M3: Pont d'Inca» la qual presenta un estat quantitatiu dolent i estat químic dolent, amb vulnerabilitat de contaminació de l'aqüífer moderada i vulnerabilitat per nitrats moderada. La massa d'aigua està caracteritzada per estar formada per un aqüífer poc profund.

El projecte se situa en una zona risc baix d'incendi d'acord amb el IV Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2024.

D'acord amb el visor de l'IDEIB, el projecte no discorr per zones especialment sensibles per a les aus: Zones d'interès per a rapinyaires, IBAs, ni ZEPA. Tampoc discorr en zones de protecció de l'avifauna davant la col·lisió, segons el que estableix el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

D'acord amb l'IDEIB, en aquesta zona no hi ha Béns Catalogats (BC) pròxims a la zona d'actuació ni béns d'interès cultural (BIC).

La parcel·la es troba travessada per dues línies d'alta tensió de 66 kV, una d'alta tensió de 220 kV i una de mitja tensió de 15 kV.

Figura 4. Plànol de les línies elèctriques que travessen les parcel·les. Font: Projecte bàsic.

6. Consideracions tècniques

a) L'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, actualment derogada, però que estava en vigor quan s'inicià el procediment, estableix que la implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional. S'interpreta, en aquest punt, que el desenvolupament de projectes energètics en sòl rústic ha de ser entès com una excepció de la regla comuna, que s'aparta de l'ordinari o que ocorre rares vegades.

D'entre els punts que s'han de tenir en compte a l'efecte de la declaració d'una proposta com a projecte industrial estratègic, l'apartat 4 del mateix article 2 recull a la lletra: m) La major sostenibilitat mediambiental.

Respecte de l'exposat cal assenyalar que la tramitació ambiental de projectes industrials estratègics relacionats amb la implantació d'energies renovables a les Illes Balears en sòl rústic no ha representat un caràcter excepcional, sinó que es va convertir en un fet comú, usual i freqüent del qual es desprèn la urgent necessitat d'establir una ordenació territorial respecte d'aquest tipus d'infraestructures, especialment a l'illa de Mallorca, tenint en compte l'alt volum de projectes en curs i els ja aprovats.

A més cal tenir en compte l'establert a la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears en relació amb:

- A l'exposició de motius es fa constar que:

[...] la llei fixa condicions a favor del sector primari en el sòl rústic, com activitat pròpia d'aquesta classe de sòl i amb preferència davant altres usos, sens perjudici de la concurrència d'altres competències sectorials, com ara l'ambiental. El foment i l'estímul cap a l'activitat agrària ha de ser un eix estructurant de l'ordenació territorial i urbanística, en la seva consideració d'eina fonamental per a la preservació dels valors naturals i del paisatge de la comunitat autònoma.

D'acord amb les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor justifica la implantació del projecte en sòl rústic argumentant que el permís d'accés i connexió va ser atorgat per REE, concretament a la subestació de Son Orlandis. L'entorn de la subestació es considera allunyat d'àrees industrials consolidades com polígons industrials. Comenten que el polígon industrial més proper és el de Marratxí situat a 2,8 km de la subestació de Son Orlandis enfront dels 800 de distància entre la parcel·la seleccionada pel projecte i la subestació de Son Orlandis.

Aquest argument trasllada la responsabilitat de justificació d'implantació del projecte en sòl rústic a Red Elèctrica de España que poc té a dir de la ubicació definitiva d'un projecte. Hauria de ser el promotor que justifiques amb raons tècniques i també ambientals la necessitat d'ubicació en sòl rústic.

Els arguments aportats no justifiquen ambientalment l'excepcionalitat d'implantació de les instal·lacions projectades (subestació, parc fotovoltaic, contenidors de bateries i línia d'evacuació) en sòl rústic.

b) L'article 46.2 de la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica estableix que els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, tenint en compte unes característiques determinades, on les instal·lacions d'energia renovable tenen la consideració d'ús admès a l'efecte de la legislació territorial i urbanística (actualment en fase de tramitació). El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears a l'article 33 estableix 4 zones d'aptitud ambiental (alta, mitja, baixa i exclusió) per la implantació d'instal·lacions eòliques i fotovoltaiques i les característiques de les instal·lacions que poden construir-se en cada zona.

En canvi, actualment a les Illes Balears no existeix cap planificació específica en matèria d'ordenació territorial que reguli les condicions d'implantació dels sistemes d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries, ni tampoc les condicions òptimes de seguretat ni la justificació per a la seva ubicació en sòl rústic. De fet, altres comunitats autònomes, com és el cas d'Astúries, han optat per suspendre temporalment la concessió de llicències per a la instal·lació de bateries en sòl no urbanitzable fins a l'elaboració de les corresponents directrius sectorials que n'han de regular la implantació.

D'acord amb les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor assenyala que no ostenta competències en matèria de planificació urbanística ni d'ordenació territorial i que, per tant, no se li pot atribuir aquesta falta ni pot suposar un impediment pel desenvolupament de projectes que s'ajusten plenament al marc normatiu vigent. Per altra banda, pel que fa a les condicions de seguretat i prevenció destaquen els informes favorables del Servei d'Emergències i del Servei de Seguretat Industrial validant les solucions tècniques projectades, el marc normatiu aplicable i l'adequació a l'ordenament jurídic vigent.

La intenció d'aquesta consideració tècnica no era atribuir aquesta falta al promotor sinó fer palès l'absència de planificació territorial tant estatal com autonòmica referent a les condicions d'implantació dels sistemes d'emmagatzematge i que, per tant, aquesta condició dificulta l'anàlisi de la viabilitat del projecte.

El promotor destaca que els informes tant del Servei de Seguretat Industrial com del Servei d'Emergències són favorables. Aquests dos serveis es limiten a fer una valoració en el seu àmbit competencial. Resulta excessiva la consideració que aquests dos informes favorables validen el marc normatiu aplicable i l'adequació del projecte a l'ordenament jurídic vigent. Però sí que en l'àmbit de la seguretat i de cara a emergències dona per vàlids els diferents elements del projecte.

c) D'acord amb l'EIA es preveu la instal·lació de bateries com a sistema d'emmagatzematge, la qual cosa permetrà millorar la gestió i aprofitament de la producció d'energia renovable. Però cal destacar, tal com ho indica l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, que el projecte presenta «un clar desequilibri entre la potència d'emmagatzematge i la potència produïda, desequilibri que no queda justificat en el projecte, a més, la instal·lació d'emmagatzematge proposada pot carregar tant de la instal·lació fotovoltaica com de la xarxa elèctrica. Ateses les anteriors consideracions, podem concloure que la instal·lació projectada correspon a un sistema d'emmagatzematge com a instal·lació principal amb una instal·lació fotovoltaica annexa al sistema d'emmagatzematge, de potència molt reduïda en relació amb la potència total, de tal manera que la implantació d'energies renovables a la proposta passa a ser quasi anecdòtica.»

D'acord amb les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor indica que la determinació de la configuració tècnica de les instal·lacions energètiques no correspon a l'òrgan ambiental sinó a l'òrgan substantiu. Destaquen que el projecte ha estat analitzat per l'òrgan substantiu el qual ha atorgat el vistiplau a la configuració proposada admetent a tràmit el projecte. Per tant, el projecte ha estat considerat com hibridació per l'òrgan substantiu amb independència de la relació entre la potència dels diferents elements i assenyalen també que la normativa vigent no estableix proporcions entre potència de generació i capacitat d'emmagatzematge.

L'observació del desequilibri de potències ha estat apreciat en primera instància a l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca el qual no fa aquesta apreciació únicament per la nomenclatura de la instal·lació sinó que aquest fet, provoca que el conjunt del projecte perdi, en part, l'atribució de projecte ambientalment sostenible i d'implantació d'energies renovables. D'aquesta manera, sense els panells fotovoltaics o amb una presència anecdòtica, les bateries en sí no es poden considerar elements ambientalment sostenibles ni projectes d'implantació d'energies renovables, requisit establert a l'article 2 de la llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, amb la redacció donada pel Decret llei 3/2024, de 24 de maig, que estava en vigor en el moment de tramitar-se el projecte.

La potència instal·lada del parc fotovoltaic és de 0,428 MW, mentre que la potència associada al sistema d'emmagatzematge mitjançant bateries és de 21,22 MW, és a dir, aproximadament 40 vegades superior. En conseqüència, es preveu que el sistema de bateries es carregarà majoritàriament a partir de l'energia subministrada per la xarxa elèctrica i no de la producció pròpia de la instal·lació fotovoltaica.

D'acord amb l'Informe del sistema eléctrico español 2024 i Las renovables en el sistema eléctrico español 2024, presentats en data 18 de març de 2025 pel Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico, la quota de cobertura total amb renovables a les Balears és d'un 25,9 % si tenim en compte l'energia renovable produïda a les illes més l'energia renovable provinent de la Península a través del cablejat submarí. Si extrapolam aquesta xifra a Mallorca, podríem preveure que l'energia emmagatzemada a les bateries projectades provindria de fonts majoritàriament NO renovables.

D'acord amb les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor indica respecte d'aquest punt que:

• En este sentido, la propia naturaleza de la hibridación tiene como objetivo optimizar la integración de la energía renovable en el sistema eléctrico, permitiendo almacenar excedentes de generación y gestionarlos de forma más eficiente.
• [...] el promotor puede suscribir contratos de compraventa de energía a largo plazo (PPA, Power Purchase Agreement) con productores de energía renovable, garantizando que la totalidad o la gran mayoría de la energía destinada al almacenamiento proceda de fuentes renovables.

Es desconeixia l'existència d'aquests contractes de compravenda amb productors d'energia renovable i es tenen en consideració per la valoració final del projecte. Encara que, tal com deixa per escrit el promotor, estaríem parlant d'una possibilitat, i no d'un fet.

• [...] la penetración de energías renovables ha sido notable a lo largo de los últimos años y la previsión es que esta siga en aumento como así se puede observar a través del mix energético de generación y la gran cantidad de proyectos de energías renovables en el ámbito estatal.

Es cert que en un futur es preveu l'augment de la penetració d'energies renovables al sistema i la configuració de bateries connectades al sistema elèctric tindrà més sentit.

• [...] La mayor parte de la energía almacenada procederá de fuentes no renovables carece de fundamento técnico y operativo, ya que el sistema permite múltiples configuraciones de gestión energética que pueden asegurar el origen renovable de la energía almacenada. [...]

El fet de dir que un argument «carece de fundamento técnico y operativo» sense debatre l'argument amb noves dades, no es suficient per desmentir que en el moment de la instal·lació i d'acord amb el projecte presentat, la major part de l'energia emmagatzemada provindrà de fonts no renovables. Per tant, aquesta afirmació continua en peu, encara que s'hagin plantejat futurs contractes de compravenda no perfeccionats amb productors d'energia renovable.

Per tant, es manté la consideració de que el sistema d'emmagatzematge BESS, emmagatzemarà majoritàriament energia provinent de la xarxa, la qual a dia d'avui presenta en bona part un origen energètic No Renovable. Fet que contradiu directament amb els fonaments dels projectes industrials estratègics i amb les condicions d'implantació d'energies RENOVABLES en sòl rústic.

d) Pel que fa al risc i la perillositat:

- D'acord amb l'article 35.d de la llei 21/2013 i l'article 27.1 del Text Refós aprovat pel Decret legislatiu 1/2020 de 28 d'agost, el promotor haurà de presentar un apartat dedicat als efectes adversos significatius del projecte en el medi a conseqüència de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d'accidents greus/catàstrofes o en el seu cas, un informe justificatiu sobre la condició d'innecessari donades les característiques del projecte. A l'EIA no presenten cap justificació de la no presentació d'aquest apartat.

Cal destacar que en data 11 d'abril de 2025 té entrada al Servei d'Avaluació Ambiental amb identificador VALIB 390227 resposta per part del promotor a diverses consideracions realitzades per l'òrgan substantiu. En aquest escrit presenten un estudi de 17 pàgines titulat «Anàlisis de riesgos i medidas de mitigación» on contemplen:

• Mesures per evitar que es produeixi un incendi o una explosió.
• Mesures de detecció i alarma en cas d'incendi.
• Mesures d'extinció.
• Mesures perquè, en cas d'incendi o explosió d'un mòdul, aquest no es propagui a la resta de mòduls ni ocasioni danys a la via pública ni als adjacents.
• D'acord amb l'article científic Conzen, J., et al. (2023). Lithium-ion battery energy storage systems (BESS) hazards. Journal of Loss Prevention in the Process Industries, 81, les bateries de liti poden patir un fenomen anomenat desbordament tèrmic, on una petita avaria en una cèl·lula pot causar un augment incontrolat de temperatura, alliberació de gasos inflamables i risc d'incendi o explosió. Aquest fenomen escalable depenent de la quantitat de bateries instal·lades, crea atmosferes explosives dins els contenidors amb potència de propagació entre mòduls i d'acord amb la ISO 3941:2026 s'ha demostrat que:
• El risc de re-ignició és elevat.
• El refredament perllongat és més determinant que la sufocació inicial.
• La toxicitat dels gasos alliberats incrementa el risc per intervenir.

Aquests esdeveniments venen acompanyats d'abocaments de metalls pesants i líquids tòxics amb la consegüent contaminació del sòl i propagació d'aquesta als aqüífers subterranis. Per tant, aquests elements s'haurien de projectar sobre cubetes i altres dispositius amb la capacitat de retenir tota la carrega contaminant en cas d'accident, ruptura o fuita i possibilitar la seva posterior recuperació.

Recordar que d'acord amb el Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados, les instal·lacions de conversió i transformació que formen part de la producció d'energia fotovoltaica són activitats potencialment contaminants del sòl i per tant s'haurà d'ajustar al que estableix la normativa en aquesta matèria dins l'àmbit autonòmic (Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sols contaminats de les Illes Balears).

- L'anàlisi de riscos presentada preveu una sèrie de mesures a aplicar en cas de fuga tèrmica o desbordament tèrmic. Cal destacar que l'anàlisi de riscos inclou un apartat dedicat al «Sistema de gestión térmica del BESS» amb la implantació d'unitats de refrigeració liquida però no s'avaluen els impactes de l'efecte de la temperatura ambiental exterior al conjunt de bateries ni si el sistema de refrigeració previst és capaç de suportar les condicions climàtiques de l'estiu mediterrani, amb episodis d'onades de calor que poden assolir temperatures exteriors de fins a 40 °C o superiors.

De fet, a l'apartat de condicions ambientals de la Norma NFPA 855, "Norma para la Instalación de Sistemas Estacionarios de Almacenamiento de Energía (ESS)",aprovada i emesa per la National Fire Protection Association (NFPA) a Estats Units a la qual l'anàlisi de riscos fa referència s'estableix que; cal mantenir nivells òptims de temperatura i humitat per evitar la degradació de la bateria, i que les bateries d'ions de liti funcionen millor en un rang de 20 °C a 25 °C. Tal com s'ha advertit anteriorment, l'informe d'anàlisi de riscos, no presenta garanties del manteniment d'aquest rang de temperatures en condicions ambientals adverses però cal destacar que, d'acord amb les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor afirma que els contenidors ja venen prèviament dissenyats i certificats específicament pel funcionament a l'exterior incorporant sistemes integrats de control climàtic que permeten les condicions de temperatura i humitat. Adjunten la fulla de dades tècniques dels elements integrats al contenidor proporcionades pel fabricant on mostren els rangs de temperatura i humitat de l'entorn als quals pot operar el sistema BESS que són des de 10º. C a +50ºC i de 4 % a 95 % d'humitat, assegurant així que no existeix risc de degradació prematura per condicions ambientals adverses.

- La informació addicional proporcionada pel promotor permet desmentir que la temperatura de l'entorn, en condicions ambientals adverses per un clima mediterrani, pot afectar el sistema de refrigeració i ,per tant, les condicions ideals de funcionament d'aquest tipus d'instal·lacions i la seva degradació progressiva.

A més, el document no preveu cap mesura preventiva ni de mitigació per a situacions en què algun d'aquests esdeveniments pugui alliberar substàncies perilloses al medi (sistemes de contenció o retenció de la càrrega contaminant en cas de possibles vessaments accidentals).

Davant aquesta afirmació, a les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor assenyala que el projecte inclourà la redacció d'un Pla d'Autoprotecció especific on es detallaran les mesures preventives i de mitigació entre les quals s'inclouran les següents:

• Sistemes de contenció i retenció de possibles vessaments a les àrees d'emmagatzematge i operació dels contenidors, evitant la dispersió de qualsevol substància potencialment perillosa cap al medi ambient.
• Procediments d'actuació enfront d'accidents o emergències, incloent-hi protocols d'evacuació, comunicació amb els serveis d'emergència i control d'abocaments.
• Equips de seguretat i monitoratge per detectar de manera prematura qualsevol fuita o situació de risc, amb capacitat d'intervenció immediata.
• Capacitació del personal operatiu, garantint que totes les mesures de prevenció i mitigació s'executin correctament en cas d'incident.

El promotor, a les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, explica que la falta de normativa al respecte no pot ser atribuïda al promotor el qual ha desenvolupat el projecte conforme la normativa vigent i que l'absència de regulació específica no implica una carència de mesures de seguretat. També exposa que el projecte disposa de l'informe favorable de la Direcció General d'Emergències el que acredita que les mesures de prevenció i resposta davant incidents compleixen els criteris exigits per les autoritats competents. A més destaquen que els contenidors projectats compleixen els estàndards de seguretat exigits per la Unió Europea i estan degudament autoritzats pel seu ús. També preveuen l'elaboració d'un Pla d'Autoprotecció abans de la posada en servei de la planta tal com condiciona l'òrgan competent en matèria de seguretat i emergències.

Tal com s'ha explicat a la consideració tècnica b), l'objectiu d'explicar que no existeix legislació al respecte no és atribuir aquesta falta al promotor sinó fer palès l'absència de normativa tant estatal com autonòmica referent a les condicions de seguretat òptimes dels sistemes d'emmagatzematge i per tant, aquesta condició dificulta l'anàlisi de la viabilitat del projecte.

Pel que fa a l'informe d'emergències, es cert que en matèria de seguretat i prevenció davant accidents o situacions d'emergència, aquesta DG és la competent i que, per tant, l'informe favorable atorgat acredita que les mesures davant incidents compleixen els criteris exigits per l'autoritat competent.

e) Es important fer referència a la guia del MITECO per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes fotovoltaiques i les seves estructures d'evacuació (març 2022) que estableix:

• Distàncies de les infraestructures a nuclis de població: preferentment > de 200 m i > 100 m a habitatges aïllats, a l'efecte de minimitzar els impactes sobre la població i la salut de les persones derivats de l'exposició a camps electromagnètics, renous, intrusió visual, etc.
• Recomanació de distància de seguretat de 100 m ampliables quan el projecte afecti vegetació, HIC o espècies de flora sensibles o amenaçades).

A més a més, La Declaració ambiental estratègica de l'actualització del PNIEC 2023-2030 (aprovat per Resolución de 9 de septiembre de 2024, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula declaración ambiental estratégica de la «Actualización del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2023-2030»), en relació amb les instal·lacions de projectes d'energies renovables i bateries, incloent-hi les seves línies d'evacuació planteja les següents qüestions:

• la seva ubicació fora de la XN2000 i d'espais protegits, així com l'establiment d'una distància mínima adequada per evitar les afeccions sobre XN2000;
• distància recomanada mínima d'ubicació de l'emmagatzematge amb bateries a 500 m de zones arbrades d'espècies autòctones i prioritzar la seva ubicació en àrees industrialitzades o en els perímetres d'instal·lacions de generació elèctrica;
• evitar en tots els projectes l'afecció a les masses forestals arbrades i formacions arbustives d'alt valor forestal;
• evitar en la mesura possible les zones de gran potencial agrari, ramader o cinegètic, excepte que el manteniment d'aquestes activitats fos compatible amb la instal·lació;
• especial atenció als efectes acumulatius de les instal·lacions renovables en l'entorn rural;
• ubicació preferent de les renovables en terrenys degradats de difícil recuperació i escàs valor agrari;
• respectar distàncies de transició mínima entre poblacions i les instal·lacions renovables;
• dur a terme una planificació territorial de l'emmagatzematge amb bateries, ubicant preferentment en àrees industrialitzades o perímetres d'instal·lacions de generació elèctrica, fora dels nuclis de població i del seu entorn de població, recomanant una distància mínima de 500 m dels nuclis rurals;
• evitar afecció a zones de valor paisatgístic reconegudes per l'ordenació territorial o les zones d'importància per la presència d'elements patrimonials;

El projecte estudiat en aquest informe incompliria bona part de les qüestions descrites a la declaració ambiental estratègica de la «Actualización del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2023-2030».

Arran d'aquestes consideracions esmentades, l'òrgan ambiental, a més a més, atesa la manca de normes d'ordenació territorial, la gran arribada de projectes de bateries associades a parcs fotovoltaics en sòl rústic, d'acord amb estudis de dispersió de contaminants consultats per a diversos projectes i en aplicació del principi de precaució, considera necessari tenir en compte una sèrie de criteris de distàncies mínimes que es recomana en aquest tipus d'instal·lacions:

• La ubicació de les bateries haurà de mantenir una distància mínima de seguretat de 250 m amb qualsevol nucli de població (inclosos els nuclis rurals), masses forestals i garrigues i de 100 m respecte als habitatges aïllats. Aquesta distància només es podrà reduir si no existeix risc de desbordament tèrmic i en funció del compliment de la legislació contra la contaminació acústica i resta de normativa de renous aplicable.
• Pel que fa a les plaques solars, respectar la distància de 50 metres entre el límit de les plaques i els habitatges aïllats. I 200 m als nuclis de població.

El projecte de parc fotovoltaic i hibridació BESS Son Orlandis, donades les característiques de la parcel·la i la seva ubicació, la qual integra una zona de garriga catalogada com a hàbitat d'interès comunitari, provoca l'incompliment del criteri de distàncies mínimes recomanades per l'òrgan ambiental (les bateries es projecten a una distància inferior a 250 metres de la garriga) i també de la recomanació de distància de seguretat de 100 metres amb els HIC establertes pel MITECO.

f) En relació amb el renou de les instal·lacions projectades, l'estudi d'impacte ambiental recull el següent: “Durante los 25 años de operación de la planta, los inversores fotovoltaicos, subestaciones, MV Skid, baterías y otros equipos 158 eléctricos no producirán ruidos significativos”. Posteriorment, al resum de l'EIA indiquen que “Durante la fase de explotación, no se generarán ruidos.”

Els sistemes de refrigeració de les bateries disposen de ventiladors, compressors i bombes que generen soroll. Diversos projectes de parcs fotovoltaics associats a sistemes de bateries que s'han tramitat en aquesta Direcció General indiquen que “les bateries a causa de les necessitats de refrigeració, poden generar renous [...]” i alhora, avaluen els possibles impactes i plantegen mesures de mitigació del soroll com per exemple, instal·lant panells acústics adaptats a l'entorn.

Per tant, a l'EIA del projecte d'hibridació BESS Son Orlandis no s'ha avaluat l'impacte acústic de la instal·lació de les bateries ni s'ha justificat la condició d'innecessari donades les característiques del projecte.

D'acord amb les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor realitzarà un estudi d'impacte acústic en dues fases; una fase prèvia a la construcció de la planta, per tal d'establir els nivells de soroll existents a la zona i anticipar els impactes potencials de la instal·lació i una fase posterior a la construcció i posada en funcionament que permetrà verificar els nivells de soroll efectivament generats per la planta. D'aquesta manera s'avaluaran degudament els efectes acústics associats al projecte i s'aplicaran totes les mesures correctores i preventives necessàries.

g) A la subestació s'utilitzarà el gas hexafluorur de sofre (SF6) com a mitjà de tall i aïllament. L'hexafluorur de sofre (SF6) és un gas que s'usa com a aïllant i mitjà de refredament que garanteix totes les funcions de tall i aïllament elèctric en alta tensió. L'SF6 és un dels gasos d'efecte hivernacle més potents, amb un potencial d'escalfament atmosfèric 22.800 vegades superior al CO2. En aquestes instal·lacions per tant, és imprescindible realitzar un control del SF6 de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. Mesures les quals no s'han tingut en compte a l'estudi d'impacte ambiental.

La Unió Europea ha establert diverses dates de prohibició per a l'ús del gas en el Reglament (UE) 2024/573: 1 de gener del 2026 per a equips fins a 24 kV, i 1 de gener del 2030 per a equips de 24 kV fins a 52 kV, 1 de gener de 2028 per a equips de 52 kV fins a 145 kV i 1 de gener de 2032 per a aparells elèctrics d'alta tensió de més de 145kV o més de 50 KA de corrent de curtcircuit. S'ha de considerar que les dates establertes per la Unió Europea són límits per a la posada en servei d'equips, és a dir, que aquells instal·lats o previstos que no estiguin en funcionament, no podran iniciar la seva activitat després de les dates límit establertes a la normativa.

D'acord amb les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor, per tal de complir la normativa mencionada, afirma que no s'instal·laran equips que utilitzin SF₆ a la subestació projectada sinó que es faran servir equips amb aïllament alternatiu refrigerats per aire o amb tecnologies lliures de gasos fluorats (aire sec o tècniques d'interrupció per buit).

D'aquesta manera, aquesta consideració tècnica quedaria resolta.

h) L'EIA indica que les edificacions s'adaptaran a la norma 22, condicions d'integració paisatgística i ambiental del pla territorial insular de Mallorca. I que abans de la seva construcció es presentarà un annex específic d'integració dels contenidors en el medi definint els seus acabats i estratègia. Les característiques d'integració paisatgística i compliment de la norma 22 del PTM s'haurien d'haver presentat durant el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental per tal de ser avaluades correctament. Aquesta observació s'indica a l'Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca de data 19 de desembre de 2024; No s'han definit els acabats dels contenidors de bateries i de la resta de construccions auxiliars tenint en compte la necessitat de la reducció de l'impacte paisatgístic com ara la utilització, en els acabats de les instal·lacions, de colors de la gamma dels ocres o terra.

i) D'acord amb el mapa de servituds aeronàutiques d'AESA, les parcel·les estan afectades per servituds d'aeronaus, d'aeròdrom, d'operacions i radioelèctriques i no consta a l'expedient.

D'acord amb les al·legacions presentades pel promotor en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, se sol·licitarà el corresponent informe de l'òrgan competent.

j) El traçat de la línia d'evacuació del parc fotovoltaic i hibridació BESS Son Orlandis coincideix amb el traçat de la línia d'evacuació del parc fotovoltaic de Son Bonet. A més d'acord amb l'informe de l'Ajuntament de Marratxí: Vista la importància del camí de S'Esvaït i el seu caràcter rural que cal preservar, des d'un punt de vista de l'interès públic municipal cal que les traces de línies d'evacuació coincidents es coordinin i s'unifiquin en únic traçat o infraestructura. En aquests moments es té coneixement de 2 línies d'evacuació que transcorren pel mateix camí de s'Esvaït: PFV HIVE I i HIVE II al TM de Palma i PFV Son Ametller. És a dir, que en un camí rural de només 5 metres d'amplada coexistiran 4 línies d'evacuació provinents de diferents parcs fotovoltaics. L'estudi d'impacte ambiental no analitza l'efecte acumulatiu d'aquesta infraestructura amb les altres ja avaluades. Per altra banda, l'EIA tampoc avalua l'efecte acumulatiu dels camps electromagnètics produïts per la suma de les 4 línies d'evacuació.

D'acord amb les al·legacions presentades pel promotor en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, es comenta que vàries línies d'evacuació de distints projectes estan obligades per REE a compartir la infraestructura d'evacuació. Per aquest motiu les línies d'evacuació Puntiro Hive I i la del PFV aeroport de Son Bonet es connectaran a la subestació col·lectora/elevadora del projecte Hibridació BESS Son Orlandis des de la qual tots els promotors compartiran una única línia d'evacuació que passa per la parcel·la estudiada fins a la subestació de Son Orlandis.

Aquesta explicació no justifica la necessària anàlisis de l'efecte acumulatiu dels camps electromagnètics de les línies d'evacuació d'altres parcs que arribaran fins a la subestació projectada i que, per tant, passaran per l'àmbit d'estudi sense formar-ne part.

k) A l'estudi d'impacte ambiental es tracta breument la influència dels camps electromagnètics. Concretament, quan parla de la línia soterrada, on s'indica que anirà íntegrament soterrada per reduir tant l'impacte visual com l'impacte associat a camps electromagnètics.

No s'han definit els valors d'intensitat dels camps electromagnètics associats, tant a la planta, a les bateries, com a la línia d'evacuació associada, així com possibles efectes acumulatius en el cas que es comparteixi la rassa amb altres projectes fotovoltaics. L'estudi d'impacte ambiental no inclou una modelització dels camps magnètics generats per les instal·lacions previstes sobre els edificis d'ús sensible i habitatges propers. S'ha de garantir que els valors del camp magnètic real sobre els receptors en nuclis de població situats a menys de 200 m i en edificis aïllats a menys de 100 m sigui inferior a 0,4 µT. En aquest cas trobem dos habitatges aïllats entre 80 i 120 metres dels panells fotovoltaics.

En resum, l'estudi d'impacte ambiental no conté la modelització dels camps electromagnètics generats a la nova instal·lació i la garantia del compliment dels nivells establerts anteriorment.

D'acord amb les al·legacions presentades pel promotor en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, s'assegura que està previst realitzar un estudi de modelització de camps electromagnètics en dues fases de manera anàloga a l'estudi d'impacte acústic; una fase prèvia a la construcció de la hibridació projectada i una fase posterior a la construcció i posada en funcionament de la planta. Aquest dualisme permetrà avaluar de manera rigorosa els efectes dels camps electromagnètics sobre la població i l'entorn.

l) La subestació projectada i els panells fotovoltaics se situen a escassos metres dels hàbitats d'interès comunitari 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics i 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) PRIORITARI. La poca distància respecte dels hàbitats previsiblement generarà impactes puntuals però severs sobretot durant la fase d'obra. Les mesures previstes per evitar impactes a flora i fauna resulten genèriques. De fet l'espai ocupat per la subestació, després d'observar la fotografia aèria presenta característiques molt similars per no dir idèntiques amb la zona adjacent cartografiada com a hàbitat.

De fet, d'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de data 22 de desembre de 2025, referint-se a la zona Nord-Est de la parcel·la (zona compresa entre les dues línies d'alta tensió on es projecta ubicar la subestació i part de la instal·lació fotovoltaica) consideren que; [...] si bé l'ús de font d'energia renovable com la solar és un aspecte positiu de cara a la reducció d'emissions d'efecte hivernacle, no es considera adequat que aquest sigui a partir de l'execució d'instal·lacions que suposin un canvi d'ús de terrenys forestals consolidats amb la conseqüent eliminació de massa forestal. En aquest sentit, la pròpia Llei 43/2003, de 21 de novembre, - de Forests, determina que el canvi d'ús forestal tindrà caràcter excepcional, sense perjudici de la normativa ambiental aplicable i el possible interès general. El mateix «Pla Forestal de les Illes Balears» actualment vigent, identifica la importància d'aquestes àrees de transició agrícola-forestal en entorns de dominància de la matriu agrícola.

A les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor reconeix la proximitat a aquests hàbitats i la possibilitat d'impactes puntuals durant la fase d'obres, però plantegen una sèrie de mesures que actualitzen per contrarestar aquests impactes:

• Delimitación estricta de áreas de obra mediante vallas y señalización para evitar intrusión en los hábitats sensibles.
• Control de tránsito de maquinaria y almacenamiento de materiales, evitando zonas de vegetación prioritaria.
• Programación de la obra por fases, limitando las intervenciones durante los periodos de mayor sensibilidad biológica (floración, reproducción de fauna).
• Monitoreo ambiental continuo, con supervisión de técnicos de biodiversidad, permitiendo la adopción inmediata de medidas correctoras si se detecta afectación de especies o hábitats.
• Medidas de restauración y compensación: Rehabilitación de los márgenes de las áreas afectadas mediante revegetación con especies autóctonas compatibles con los hábitats existentes.
• Creación de barreras vegetales estratégicas, con especies de rápido crecimiento que mitiguen parcialmente los impactos visuales de las torres y fomenten la conectividad ecológica.
•  
  ​​​​​​​Implementación de corredores de fauna para garantizar que las especies puedan desplazarse con seguridad a lo largo de la zona de influencia de la obra.
• Cabria añadir cualquier otra medida que la Administración competente considere oportuna.

No obstant això, es considera que la construcció de la subestació suposarà un impacte irreparable i permanent sobre la zona de garriga que es descriu a l'informe del Servei de Gestió Forestal, com una àrea de transició agrícola-forestal d'importància. Per tant, no es considera adequada la implantació d'aquesta instal·lació en aquesta ubicació.

m) Donada l'alçada de les torres elèctriques relacionades amb la subestació (5 m d'alçada), l'impacte visual que generarà difícilment serà esmorteït per la barrera vegetal, incapaç d'arribar a aquestes alçades els primers anys i difícilment en estadis adults.

A les al·legacions presentades en data 16 de març de 2026 en resposta a l'audiència prèvia, el promotor afegeix que: en relación con el amortiguamiento del impacto visual durante los primeros años de crecimiento de la barrera digital, hasta alcanzar estos su altura definitiva, se adoptarán las siguientes medidas complementarias:

• Selección de colores y materiales de acabado de baja reflectancia y armonizados con el entorno.
• Diseño escalonado de la vegetación en torno a las instalaciones, combinando especies de crecimiento rápido y lento para generar gradualmente una barrera visual más efectiva.
• Monitoreo visual post construcción para ajustar la estrategia de revegetación y, si fuera necesario, plantar especies adicionales que refuercen la mitigación del impacto visual.
• Cualquier otra medida que los técnicos de la Administración consideren oportunas.

n) En relació amb l'escrit del promotor presentat el 14 d'abril de 2026 per tal que l'emissió de la DIA sigui amb efecte retroactiu a data anterior al 04/04/26, atès el caràcter desfavorable de la DIA, no es pren en consideració la sol·licitud.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Per tot el que s'ha exposat anteriorment i atès que:

• La implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional i no ha quedat justificada la seva excepcionalitat d'ubicació en sòl rústic.
• No existeix cap planificació específica en matèria d'ordenació territorial que reguli les condicions d'implantació dels sistemes d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries, ni tampoc les condicions òptimes de seguretat i prevenció en cas d'accidents o incendi ni la justificació per a la seva ubicació en sòl rústic.
• Les bateries es projecten a una distància inferior a 250 metres de la garriga present a la parcel·la i per tant incompleixen tant el criteri de distàncies mínimes que l'òrgan ambiental recomana per aquest tipus d'instal·lacions com la recomanació de distància de seguretat de 100 metres amb els HIC establertes pel MITECO.

El projecte presenta «un clar desequilibri entre la potència d'emmagatzematge i la potència produïda, desequilibri que no queda justificat en el projecte [...]»

• La major part de l'energia emmagatzemada a les bateries projectades provindria de fonts NO renovables.
• La construcció de la subestació suposarà un impacte irreparable i permanent sobre la zona de garriga que es descriu a l'informe del Servei de Gestió Forestal, com una àrea de transició agricola-forestal d'importància.

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable a la realització del projecte de parc fotovoltaic i hibridació BESS Son Orlandis, polígon 4, parcel·les 301 i 302 (TM Marratxí) signat per Jaime Sureda Bonnin, Gonzalo García Uriarte i Ángel Lacleta Barrera en data 13 de febrer de 2024, atès que previsiblement es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Cinquè. Atès el caràcter desfavorable de la declaració d'impacte ambiental no es pren en consideració la sol·licitud del promotor d'eficàcia retroactiva.

Sisè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 16 d'abril de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá