Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 26 de març de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

Informe d'impacte ambiental del projecte planta per al procés d'aprofitament tèrmic de biomassa, polígon 34, parcel·la 1393, TM de Manacor

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2, el «Projecte de planta per al procés d'aprofitament tèrmic de biomassa», s'inclou al punt 4 del grup 6: «Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de l'R1 a l'R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, que no es desenvolupin a l'interior d'una nau a polígon industrial i no estiguin incloses en l'annex 1 d'aquesta Llei.». S'ha d'entendre que les referències a la Llei 22/2011 ja derogada s'han de fer a la vigent Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la valorització dels subproductes i residus de fusta. Es tracta d'una planta existent des del 2008 dedicada a la gestió de restes de fusta, les quals són seleccionades i triturades per a l'obtenció d'estelles, les quals s'utilitzen com a biocombustible (aprofitament tèrmic de la biomassa). La planta gestiona entre 1.000 i 3.000 tones a l'any de restes de fusta.

El projecte s'ubica a la parcel·la 1393 del polígon 34 del TM de Manacor.

El projecte planteja la instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum sobre la coberta de l'edifici existent i les pèrgoles que s'establiran com estructura d'aparcament i la injecció a xarxa de l'excedent, l'ampliació de la infraestructura de distribució elèctrica i el condicionament del terreny.

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: IDEIB.

3. Resum del document ambiental

Alternatives i selecció de l'elegida

Alternativa 0: la no realització del projecte. Es descarta al·legant la necessitat de gestionar els residus de fusta generats en el municipi.

Alternativa 1: ubicació del projecte en el polígon industrial de Manacor. Es descarta al·legant que actualment no hi ha cap solar disponible amb les dimensions necessàries.

Alternativa 2 (escollida): ubicació del projecte a sòl rústic. Es justifica aquesta elecció per la impossibilitat d'ubicar-se a sòl urbà o industrial.

Impactes fase de construcció, fase de funcionament i fase de desmantellament

A la fase de construcció les accions que s'han de dur a terme són:

• Condicionament del terreny (retirada escombraries, anivellament del sòl)
• Treballs de canalització per a les diferents xarxes (elèctrica, abastiment d'aigua, sanejament d'aigua)
• Instal·lació sistema fotovoltaic sobre coberta
• Muntatge estructura metàl·liques pèrgoles
• Instal·lació d'una estació transformadora prefabricada, que s'ubicarà sobre el camí d'accés, permetent la connexió de la planta a la xarxa elèctrica

A partir d'aquestes accions s'han identificat els impactes següents:

• Generació de renou per pas de vehicles i ús de maquinària
• Contaminació atmosfèrica (GEH, partícules i pols) per pas de vehicles, moviment de terres
• Afeccions al sòl per moviment de terres i possible contaminació per vessaments accidentals
• Afeccions a vegetació de caràcter ruderal
• Afeccions paisatgístiques

A la fase de funcionament les accions que s'han de dur a terme són:

• Recepció dels subproductes i residus de fusta
• Triatge i separació
• Pretrituració, assecat previ
• Cribatge i trituració
• Emmagatzematge

A partir d'aquestes accions s'han identificat els impactes següents:

• Generació de renou pel funcionament de la maquinària
• Contaminació atmosfèrica (pols, partícules, GEH)
• Contaminació hídrica per lixiviats
• Impacte paisatgístic
• Generació de residus

No es contempla fase de desmantellament

Es proposen una sèrie de mesures preventives i/o correctores amb la finalitat d'evitar, atenuar, corregir o compensar els impactes negatius. Es destaca:

• Reutilització material procedent del moviment de terres dins el mateix terrenys
• No acceptar contenidors amb restes de fusta banyats
• Tapar les restes de fusta emmagatzemades a la intempèrie amb lones impermeables
• No posar en funcionament la maquinària de trituració de fusta els dies de molt vent
• Conservació de la vegetació existents
• Reforçar la barrera vegetal natural

S'inclou un pla de vigilància ambiental per al seguiment de les mesures correctores.

No s'inclou annex d'incidència paisatgística

Estudi sobre l'impacte en el consum energètic, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i el canvi climàtic

S'estableix una estimació del consum energètic per tona de restes de fusta tractada, obtenint un consum total de 268,8 MJ/t. Es determina que aquestes restes de fusta tenen un potencial energètic de 18000 MJ, per tant hi ha un rendiment de recuperació energètica de més de 6000%.

El projecte incorpora la instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum (259,05 kWp).

S'ha establert un conveni amb l'empresa Ladrillerias Mallorquinas, per l'ús de les restes de fusta com a biomassa, i es calcula una reducció entre un 10 i un 18% de les emissions de GEH.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• Direcció General d'Emergències i Interior, Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local
• Direcció Insular de Residus, Departament Sostenibilitat i Medi Ambient, Consell de Mallorca
• Direcció Insular de Territori i Paisatge, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei de Protecció d'Espècies, Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia.
• Servei de Residus i Sòls Contaminats, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia.
• Servei de Salut Ambiental, Direcció General de Salut Pública, Conselleria de Salut
• Ajuntament de Manacor
• GOB

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, de data 20 de novembre de 2025, que conclou:

Per tot això, informo favorablement el projecte perquè en relació als vectors de canvi climàtic i atmosfera el projecte no tindrà conseqüències ambientals significatives. Per altra banda es recorda que l'activitat està classificada amb el codi d'Activitat Potencialment Contaminadora de l'Atmosfera 09 10 09 52 del grup -. Per tant, no està sotmesa a règim administratiu específic, però sí apliquen les obligacions establertes en l'article 7.1 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre.

• Informe de Medi Ambient de l'Ajuntament de Manacor de data 22 de desembre de 2025, que conclou:

S'informa que cal exigir que el projecte detalli les característiques de la barrera vegetal que es proposa. Com a mínim ha d'incloure:

▪ L'alçada mínima dels arbres ha de ser de 2 metres en el moment de la plantació i el calibre recomanat mínim és de 16-18cm de diàmetre. El projecte ha de preveure el reg periòdic com a mínim els dos primers anys des de la plantació. El pressupost del projecte ha d'incloure la plantació i el manteniment.

▪ S'ha de realitzar un seguiment periòdic de la salut dels arbres i arbusts que formin la barrera vegetal i preveure la seva restitució en cas de baixa i controlar el reg.

• Informe del Servei d'Urbanisme i Obres de l'Ajuntament de Manacor, de data 24 de desembre de 2025, que conclou:

Per tant, atenent la condició no vinculant d'aquest informe i sense perjudici d'allò que estimin convenient els serveis jurídics i del que determinin els informes dels altres tècnics municipals amb competències afectades, el tècnic que subscriu considera que:

A) La documentació consultada es incompleta per poder valorar tots els aspectes urbanístics i tècnics subjectes al control municipal

B) L'autorització de l'activitat requereix de la declaració d'interès general o de l'autorització a l'empara de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les I.B.

C) La possible exoneració de paràmetres urbanístics i condicions d'integració paisatgística no eximeix l'interessat de tramitar la corresponent sol·licitud de legalització de les edificacions, construccions i instal·lacions existents en situació de fora d'ordenació, incloent el tancament de parcel·la referit a l'anterior punt 5

D) Les actuacions a realitzar o legalitzar, situades dins les diferents zones de l'àmbit de protecció territorial de carreteres, requereixen de l'informe previ i autorització del Dep. de Mobilitat de l'ajuntament de Manacor a l'efecte de l'exposat a l'anterior punt 6.

E) En cas que el projecte obtingui la declaració de projecte industrial estratègic i atès l'ús de l'activitat s'hauria de determinar la prestació compensatòria derivada de l'atribució d'un ús excepcional en aquesta classe de sol d'acord amb l'establert a l'article 17 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa al polígon 34 a la parcel·la 1393 , al TM de Manacor.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic general.

D'acord amb el Pla General d'Ordenació i Catàleg d'elements i espais protegits del TM de Manacor (PG), es troben afectats parcialment per una àrea de protecció territorial de carreteres.

El projecte se situa a zona de risc baix d'incendis.

D'acord amb el visor de l'IDEIB, es determina com un sòl artificial (tessel·les en les que la influencia antròpica ha determinat que el seu ús ja no sigui ni agrícola ni forestal)

La zona es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània de Sa Torre (1818M3), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu bo. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada.

Les actuacions projectades no afecten cap espai natural protegit establerts per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). També es troben fora de l'àmbit de Xarxa Natura 2000.

Segons el Bioatles (quadrícula 1x1, codi 4227), l'àrea d'implantació pot presentar de forma potencial les següents espècies catalogades i/o amenaçades: Testudo graeca subsp. graeca, Testudo hermanni, Ruscus aculeatus

En relació amb les unitats paisatgístiques definides al PTIM, l'àmbit del projecte es troba a la Unitat del Paisatge UP6-Llevant, classificada amb un valor paisatgístic moderat.

6. Consideracions tècniques

1. Consultada la Base de Dades del Servei d'Avaluació Ambiental es constata l'existència de l'expedient 42684/2010 (Projecte planta de reciclatge i reutilització de fusta, Manacor), el qual va a ser avaluat en el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i es va emetre l'acord següent (BOIB núm. 3 de 07 de gener de 2012):

no subjectar a avaluació d'impacte ambiental el projecte de planta de reciclatge i reutilització de fusta a la parcel·la 123 del polígon 34 de Manacor, amb les mesures correctores contingudes en el document ambiental i el projecte (inclosa la reforestació), a més del compliment del següent condicionant:

La nau principal i el mòdul prefabricat hauran d'estar pintats de colors neutres, a més de tenir una coberta de teula àrab, si és viable des del punt de vista constructiu. 

Es recomana:

1.L'estudi de la substitució de gasoil per altres energies menys contaminants.

2.Que es reforesti la part de la parcel·la no ocupada per l'activitat, d'acord amb el que preveu el plànol 3 del projecte d'interès general. Les espècies a utilitzar hauran de ser pròpies de l'entorn, de baix requeriment hídric, preferentment forestals, per tal de poder establir un menor marc de plantació i incrementar així la densitat d'arbrat que actuarà de barrera vegetal. Prèviament s'haurà de retirar el material acumulat en aquesta part de la parcel·la. Es recorda que, d'acord l'article 27 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, l'activitat necessita una autorització del Servei de Residus de la Direcció General de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic.

Destacar que tot i que el número de parcel·les no coincideixen (123 i 1393) es tracta de la mateixa.

Per tant, totes les actuacions que ja han estat avaluades prèviament i que ja estan executades, no són objecte de l'actual procediment d'avaluació.

2. A la seu electrònica del Cadastre es constata que aquesta parcel·la presenta un edifici d'us agrari de 277 m², una edifici d'ús de porxo de 826 m2, un magatzem de 24 m² i un edifici d'ús d'oficina de 195 m², tots construïts l'any 2008. Aquest fet també s'ha pogut constatar amb la consulta al visor de l'IDEIB determinant que a la parcel·la 1393 hi ha una nau que es va construir entre l'any 2006 i 2008.

3. A la Memòria del Projecte Estratègic i en el Projecte bàsic s'indica que la planta de gestió es va posar en funcionament a la ubicació actual (polígon 34 parcel·la 1393) l'any 2008.

Aquest fet també es constata a l'informe de l'Ajuntament de Manacor, el qual remarca que aquest projecte no consisteix en la implantació d'una nova activitat, sinó la legalització de l'activitat i de les edificacions i construccions existents al seu servei. A més, determina en els antecedents que aquest projecte compta amb diversos expedients relacionats, entre els que destaquen el 60/2008 INUR (Infracció urbanística per construcció de nau sense llicència) i el 1989/2019-Ges (Denúncia Guàrdia civil per dur a terme activitat sense llicència).

4. El Servei d'Urbanisme i Obres de l'Ajuntament de Manacor determina al seu informe que les edificacions existents a la parcel·la, les quals es preveuen mantenir per donar-els-hi diferents usos, incompleixen els paràmetres urbanístics d'edificabilitat, ocupació, alçada, reculada a partions així com diverses condicions estètiques segons les condicions regulades als articles 194 i 167.4 del PG i a la norma 22 del Pla Territorial, motiu pel que el projecte sol·licita l'exoneració dels paràmetres urbanístics i condicions estètiques esmentades en base a l'establert a la norma 22.3 del Pla Territorial i que totes les edificacions existents es troben en situació de fora d'ordenació, amb l'excepció de la caseta d'eines adossada a la partió nord-oest, anterior a l'any 1956.

5. Al projecte bàsic s'indica que la parcel·la objecte d'aquest projecte va ser ocupada per una planta de desguàs i desballestament de vehicles usats. Al adquirir Reciclafusta aquesta parcel·la es va obligar a l'antic propietari a descontaminar el sòl. S'afirma que aquest procès es va a dur a terme sota la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient i que els terrenys es troben actualment descontaminats. En aquest sentit, seria necessari demostrar que el sòl està descontaminat.

6. D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera l'activitat podria ser considerada Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera.

7. A la documentació aportada no s'indica la tipologia dels residus de fusta que es gestionaran mitjançant els codis LER (Decisió de la Comissió 2014/955/UE). En lloc d'utilitzar la nomenclatura numèrica de la UE, el projecte identifica i classifica els residus de fusta mitjançant categories descriptives basades en el seu origen i característiques físiques. Aquesta mancança dificulta determinar la consideració dels residus de fusta com a perillosos o no perillosos.

8. En el document ambiental es determina que la fusta que es gestiona a la planta prové del sector industrial i/o forestal. La fusta del sector industrial pot haver estat tractada i, per tant, contenir vernissos, pintura, cola, recobriments, biocides, etc. Aquests productes poden presentar metalls pesants o compostos halogenats, els quals atorguen el caràcter de perillós als residus de fusta. Tot i això, només es determina que, en el moment de recepció dels residus, es durà a terme una inspecció visual per tal de determinar el tipus i la qualitat de la fusta i l'existència d'altres materials que la puguin acompanyar o de residus perillosos (bidons de coles, dissolvents, fustes tractades amb autoclau, etc). S'estableix que aquests materials es separaran de la fusta i que es lliuraran a gestors autoritzats. Però no s'especifica si es separarà la fusta tractada de la no tractada i si s'establiran zones d'apilament separades.

En aquest sentit, degut al potencial contaminant que pot tenir la fusta tractada seria necessari impermeabilitzar el sòl de les zones d'apilament per evitar la filtració de lixiviats. Aquesta impermeabilització ha de ser l'estrictament necessària pel volum de fusta tractada acollida. A més, els lixiviats s'hauran de recollir i ser abocats a la xarxa de clavegueram en el cas que no superin els llindars de contaminació establerts normativament o lliurats a un gestor autoritzat en el cas de que si els superin.

Per altra banda, la fusta triturada convertida en recurs que presenti metalls pesants i composts halogenats, només podrà ser utilitzada com a combustible per aquelles empreses que tenguin la capacitat tècnica i l'autorització ambiental necessària per donar compliment al que disposa el RD 815/2013, garantint que no se superin els valors límit d'emissió de contaminants a l'atmosfera.

A més, per facilitar la identificació de la fusta tractada de la no tractada, i poder avaluar el seu risc i perillositat, s'haurà de sol·licitar un document als proveïdors que identifiqui el tipus i origen de la fusta, la quantitat lliurada, l'absència o presència de tractaments químics, especificant si conté metalls pesants (especialment plom o titani) o composts organohalogenats, per tal de determinar la seva perillositat, així com la presència d'altres elements diferents a la fusta.

9. En el document ambiental es contempla la realització de treballs de canalització per a la instal·lació d'una xarxa de sanejament, però al projecte tècnic es determina que les aigües residuals seran tractades a través de fosa sèptica amb tractament primari, secundari i filtre biològic de superfície. En aquest sentit, si és tècnicament viable s'haurà de connectar a la xarxa de clavegueram municipal.

10. Pel que fa a l'abastiment d'aigua, la documentació preveu la instal·lació d'una xarxa pròpia i el seu ús principalment per a serveis sanitaris i manteniment de la vegetació. Tot i això, no s'especifica d'on s'obtindrà l'aigua.

En aquest sentit, l'abastiment d'aigua de la planta s'haurà de realitzar mitjançant la connexió a la xarxa municipal d'aigua potable, la qual discorr per l'extrem est de la parcel·la 122 contigua a la parcel·la objecte del projecte.

11. Amb la consulta al visor de l'IDEIB de l'ortofoto de 2024 s'ha pogut constatar que no s'ha donat compliment a un dels condicionants establerts a l'Acord del Ple la CMAIB (BOIB núm 3. de 07 de gener de 2012), el qual establia que la nau principal s'hauria de pintar d'un color neutre. Per tant, es recorda l'obligatorietat de donar compliment aquest condicionant.

12. En el document ambiental no es contempla fase de desmantellament. Aquest fet es justifica al·legant que a no es tracta d'una instal·lació que tengui una caducitat definida. No obstant, l'article 45 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, estableix que el document ambiental ha de comptar una descripció de les característiques físiques del projecte en les seves tres fases: construcció, funcionament i cessament; així com un descripció i anàlisi dels efectes durant les tres fases. En aquest sentit, serà necessari tenir en compte les mesures especificades als condicionats.

13. D'acord amb la normativa vigent i la descripció del projecte, l'activitat de la planta de Reciclafusta es pot considerar una activitat potencialment contaminant del sòl. El Reial Decret 9/2005, que estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl, inclou en el seu Annex I l'epígraf CNAE 20.10 ("Aserrado y cepillado de la madera, preparación industrial de la madera"). Atès que l'objectiu de la planta és la preparació industrial de la fusta mitjançant la seva trituració per obtenir estella, entra dins aquest supòsit legal.

14. Tot i que l'annex d'incidència paisatgística només es exigible en els tràmits d'avaluació d'impacte ambiental ordinaris, en el document ambiental es justifica l'absència d'aquest l'annex indicant que la informació proporcionada en els apartats de paisatge és suficient per identificar el paisatge afectat, els efectes i les mesures protectores i correctores adients. Com a mesura es proposa el reforçament de la barrera vegetal existent, les espècies de la qual hauran de ser autòctones, de ràpid creixement, amb poques necessitats hídriques i preferentment forestals. En aquest sentit la plantació haurà de ser amb exemplars de Ceratonia siliqua, Pistacia lentiscus i Olea europaea var. sylvestris i així com s'indica en el documenta ambiental, transplantar els exemplars idonis que ja es trobin dins la parcel·la.

15. En el document ambiental es determina la presència a la zona del projecte de l'espècie exòtica invasora Oxalis pes-caprae present en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores. Es tracta d'una espècie d'origen sudafricà introduïda a Europa a finals del segle XIX. En aquest sentit, s'haurà d'eliminar la planta sencera abans de la floració.

16. Amb la consulta del Bioatles s'ha determinat la potencial presència de Testudo graeca subsp. graeca, Testudo hermanni. Atèsa aquesta possible presència d'aquestes espècies, abans de dur a terme les actuacions, serà imprescindible dur a terme una prospecció per localitzar i traslladar els exemplars presents a un lloc segur. Aquesta prospecció no es podrà realitzar durant els mesos de fred, ja que les tortugues es troben en hibernació i serien difícils de detectar. A més, el pla de vigilància ambiental haurà d'incloure mesures de seguiment de les tortugues, s'hi hauran de registrar els albiraments i translocacions.

17. Per tot l'anterior, una vegada analitzats els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, no es preveu que el projecte pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient sempre que s'apliquin les mesures preventives i correctores del document ambiental i les proposades en aquest informe.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de planta per al procés d'aprofitament tèrmic de biomassa, polígon 34, parcel·la 1393, TM de Manacor, atès que no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures proposades al document ambiental signat en data 9 de setembre de 2025 per l'enginyer industrial Pere Flaquer Samso, i els següents condicionants:

1. Les actuacions que ja varen ser avaluades prèviament mitjançant l'Acord del Ple de la CMAIB publicat al BOIB núm. 3 de 07 de gener de 2012, i que ja estan executades, no són objecte de l'actual procediment d'avaluació.

2. S'haurà d'impermeabilitzar el sòl de les zones d'apilament de la fusta per evitar la filtració de lixiviats. Aquesta impermeabilització ha de ser l'estrictament necessària pel volum de fusta tractada acollida.

3. S'haurà d'establir un sistema de recollida dels lixiviats. Aquests s'abocaran a la xarxa de clavegueram municipal en el cas que no superin els llindars de contaminació establerts normativament o lliurats a un gestor autoritzat en el cas de que si els superin.

4. La fusta tractada i la no tractada s'hauran d'apilar i emmagatzemar de forma separada.

5. La fusta triturada convertida en recurs que presenti metalls pesants i composts halogenats, només podrà ser utilitzada com a combustible per aquelles empreses que tenguin la capacitat tècnica i l'autorització ambiental necessària per donar compliment al que disposa el RD 815/2013, de 18 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament d'emissions industrials i de desplegament de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació. garantint que no se superin els valors límit d'emissió de contaminants a l'atmosfera.

6. S'haurà de sol·licitar un document als proveïdors que identifiqui el tipus i origen de la fusta, la quantitat lliurada, l'absència o presència de tractaments químics, especificant si conté metalls pesants (especialment plom o titani) o composts organohalogenats, per tal de determinar la seva perillositat, així com la presència d'altres elements diferents a la fusta.

7. L'abastiment d'aigua de la planta s'haurà de realitzar mitjançant la connexió a la xarxa municipal d'aigua potable.

8. S'haurà de presentar a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un document acreditatiu de que el sòl es troba descontaminat.

9. En compliment de l'Acord del Ple de la CMAIB publicat al BOIB núm. 3 de 07 de gener de 2012 s'haurà de pintar la nau de color neutre.

10. Si és tècnicament viable, la planta s'haurà de connectar a la xarxa de clavegueram municipal. En cas contrari, el projecte ha de complir tots els requisits respecte als sistemes autònoms de depuració, a més de presentar anualment els resultats del control periòdic del rendiment del sistema autònom i el registre de les operacions de neteja, manteniment i la gestió dels llots procedents de tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada.

11. El reforçament de la barrera vegetal existent es farà amb exemplars de Ceratonia siliqua, Pistacia lentiscus i Olea europaea var. Sylvestris.

12. Atesa la possible presència de Testudo graeca subsp. graeca i Testudo hermanni, abans de dur a terme les actuacions, serà imprescindible fer una prospecció per localitzar i traslladar els exemplars presents a un lloc segur. Aquesta prospecció no es podrà realitzar durant els mesos de fred, ja que les tortugues es troben en hibernació i serien difícils de detectar. A més, el pla de vigilància ambiental haurà d'incloure mesures de seguiment de les tortugues, s'hi hauran de registrar els albiraments i translocacions

13. Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

14. S'haurà d'establir un sistema de recollida d'aigües pluvials per aprofitar-les pel reg de la barrera vegetal i la neteja de les plaques instal·lades.

15. Una vegada finalitzada la vida útil de la planta s'haurà de recuperar el terreny al seu estat original i s'hauran de prendre les mesures correctores necessaries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. En aquest sentit s'haurà:

1. Desmuntar i lliurar a un gestor autoritzat els elements de la planta fotovoltaica d'autoconsum, tota la maquinaria relacionada amb el procés de valorització, els paviments o àrids i qualsevol resta de fusta o residu present.

2. S'haurà de realitzar un informe de situació del sòl el qual haurà d'analitzar específicament presència de contaminants (metalls pesants, compost halogenats) a les àrees on s'hagi emmagatzemat la fusta i hidrocarburs per possibles vessaments d'olis, combustibles o refrigerants a les zones de treball.

3. En cas de detectar-se nivells superiors als establerts en el RD 9/2005, de 14 de gener, pel que s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris estàndards per a la declaració de sòls contaminats, s'haurà de descontaminar el terreny, seguint el procediment establert al RD 9/2005 i a la Llei 8/2019. de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

4. S'haurà d'elaborar un Pla de Recuperació del S`òl i de la Capacitat Agrària, que tindrà en compte les millores tècniques disponibles en el moment de la desmantellament, particularment en matèria de control de l'erosió, recuperació edàfica, regeneració de la fertilitat i capacitat agrària de la superfície, assegurant un retorn de la zona a un estat compatible amb l'ús agroecològic o agrari que correspongui segons el planejament territorial.

16. S'hauran d'eliminar els exemplars sencers de la planta Oxalis pes-caprae abans de la seva floració.

17. Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un Pla de Vigilància actualitzat que inclogui totes les mesures establertes en aquest informe.

D'acord amb l'informe de l'Ajuntament de Manacor de data 22 de desembre de 2025, s'haurà de complir el següent:

• ​​​​​​​L'alçada mínima dels arbres ha de ser de 2 metres en el moment de la plantació i el calibre recomanat mínim és de 16-18 cm de diàmetre. El projecte ha de preveure el reg periòdic com a mínim els dos primers anys des de la plantació. El pressupost del projecte ha d'incloure la plantació i el manteniment.
• S'ha de realitzar un seguiment periòdic de la salut dels arbres i arbusts que formin la barrera vegetal i preveure la seva restitució en cas de baixa i controlar el reg.

Es recomana:

• Que la neteja de les plaques instal·lades es dugui preferentment en sec. Si no fos possible, es duria a terme amb aigua de pluja, regenerada o depurada.

Es recorda que:

• D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 20 de novembre de 2025:

L'activitat està classificada amb el codi d'Activitat Potencialment Contaminadora de l'Atmosfera 09 10 09 52 del grup - . Per tant, no està sotmesa a règim administratiu específic, però sí apliquen les obligacions establertes en l'article 7.1 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre.

Article 7. Obligacions dels titulars d'instal·lacions on es desenvolupin activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera.

1. Sense perjudici d'aquelles altres obligacions que puguin establir les comunitats autònomes, els titulars d'instal·lacions on es desenvolupin activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera recollides al catàleg que figura a l'annex IV, han de:

a) Complir les obligacions que es derivin del que disposa l'article 13.

b) Respectar els valors límit d'emissió en els casos en què estiguin establerts reglamentàriament.

c) Posar en coneixement immediat de la comunitat autònoma competent i adoptar, sense demora i sense necessitat de cap requeriment, les mesures preventives necessàries quan hi hagi una amenaça imminent de dany significatiu per contaminació atmosfèrica procedent de la instal·lació del titular.

d) Adoptar sense demora i sense necessitat de cap requeriment i posar en coneixement immediat de la comunitat autònoma competent, les mesures d'evitació de nous danys quan s'hagi causat una contaminació atmosfèrica a la instal·lació del titular que hagi produït un dany per a la seguretat o la salut de les persones i per al medi ambient.

e) Complir els requisits tècnics que se li apliquen conforme estableixi la normativa i, en tot cas, salvaguardant la salut humana i el medi ambient.

f) Complir les mesures contingudes en els plans a què fa referència l'article 16.

g) Realitzar controls de les seves emissions i, quan correspongui, de la qualitat de l'aire, en la forma i la periodicitat que preveu la normativa aplicable.

h) Facilitar la informació que els sigui sol·licitada per les administracions públiques en l'àmbit de les seues competències. 

i) Facilitar els actes d'inspecció i de comprovació que dugui a terme la comunitat autònoma competent, en els termes i amb les garanties que estableixi la legislació vigent.

• Per a realitzar qualsevol tipus d'abocament a la xarxa de clavegueram i a la xarxa de pluvials es requereix una autorització pertinent; a més de complir amb els límits dels paràmetres establerts pel Pla Hidrològic de les Illes Balears.

• Per poder utilitzar les aigües regenerades per la neteja de les plaques, s'haurà de donar compliment a l'establert a l'article 53 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

• Atès a que l'activitat es pot considerar com una activitat potencialment contaminant del sòl, s'haurà de complir amb el que disposa la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 30 de març de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá