Secció III. Altres disposicions i actes administratius
CONSELL INSULAR DE MENORCA
Núm. 560252
Acord del Consell Executiu en sessió de caràcter ordinari de 6 de juliol de 2026, relatiu al Conveni de col·laboració interadministrativa entre el Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament des Castell per finançar actuacions d’emergència i ajuts extraordinaris derivats dels despreniments als penya-segats de la cala Sant Esteve i del Fonduco (exp. 03130-2026-000055)
Versió PDF
Es fa públic que el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió de caràcter ordinari de 6 de juliol de 2026, adoptà l'acord següent:
Primer. Aprovar el conveni entre el Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament des Castell per atorgar un ajut econòmic extraordinari per un import de dos-cents cinquanta mil euros (250.000,00 euros), d'acord amb el text que es transcriu més avall. Aquest import es distribuirà de la manera següent:
| Línia de finançament | Denominació i destinació dels fons | Destinataris | Import màxim |
|---|---|---|---|
| Línia 1 | Subvencions d'emergència social per a la seguretat residencial | Propietaris de les zones afectades | 100.000,00 € |
| Línia 2 | Reallotjament i manutenció d'emergència d'evacuats | Ajuntament des Castell, per pagar les despeses d'allotjament de les persones sense alternativa d'habitatge. | 50.000,00 € |
| Línia 3 | Obres d'estabilització geològica en zones de risc públic i finançament d'execucions subsidiàries | Ajuntament des Castell, per actuar a l'espai públic i zones de risc | 100.000,00 € |
| TOTAL | 250.000 € |
Segon. Nomenar instructor de l'expedient el tècnic de gestió de Projectes Sostenibles i Cooperació Local i Internacional Alexandre Raga Bargues.
Tercer. Comunicar aquest Acord a l'Ajuntament des Castell.
Quart. Autoritzar el president del Consell Insular de Menorca a la signatura conjuntament amb el batle des Castell, un cop s'hagi donat compliment a tota la tramitació.
Conveni de col·laboració interadministrativa entre el Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament des Castell per al finançament d'actuacions d'emergència i ajuts extraordinaris derivats dels despreniments als penya-segats de cala Sant Esteve i del Fonduco
Parts
Adolfo Vilafranca Florit, president del Consell Insular de Menorca (CIM), càrrec que ostenta en virtut del seu nomenament pel Ple de la institució en sessió celebrada el dia 8 de juliol de 2023 i en exercici de les atribucions que li confereix l'article 21 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, així com l'article 66 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que actua en nom i representació de l'esmentada administració insular, amb NIF P0700002I i domicili institucional a la plaça de la Biosfera núm. 5, 07703 Maó.
Lluís Camps Pons, batle president de l'Ajuntament des Castell, nomenat per a aquest càrrec després de la sessió constitutiva de la corporació municipal de data 17 de juny de 2023, que actua en nom i representació d'aquest Ajuntament, amb NIF P0706400G i seu a la plaça de s'Esplanada núm. 5, 07720 Es Castell, en virtut de les facultats que li atribueixen els articles 21.1 b de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i l'article 21 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.
Antecedents
1. El 27 de gener de 2026, un despreniment massiu de roques a la zona de la cala Sant Esteve va provocar el tràgic col·lapse d'un habitatge que va causar la mort d'un veí i ferides de gravetat a una altra persona. Segons els informes del Cos de Bombers de Menorca, dels serveis d'emergència i dels geòlegs contractats pel CIM, l'esdeveniment va ser desencadenat per una combinació de pluges persistents i l'erosió natural de la base del penya-segat, agreujada per la pressió de la vegetació en les fissures i clavilles de la roca.
2. Atesa la declaració d'emergència i davant el risc imminent de nous desplaçaments geològics, en data 7 de febrer de 2026 l'Ajuntament des Castell va decretar l'evacuació forçosa de les zones, que van afectar un total de 105 habitatges (70 a la cala Sant Esteve i 35 al sector del Fonduco). Aquesta mesura de seguretat pública imprescindible i els riscos geològics existents han creat una situació en què ni els ciutadans ni l'Ajuntament poden assumir per ells mateixos el cost del reallotjament prolongat ni les obres de consolidació estructural necessàries per a un retorn segur.
3. Atesa la situació de vulnerabilitat i el reallotjament provisional, una quinzena de residents estan allotjats en establiments turístics sota la gestió municipal, mentre que més de 35 persones han formalitzat peticions d'ajuda directa per manca d'alternativa d'habitatge.
4. Hi ha diversos informes topogràfics i geològics fets pel CIM per ajudar els serveis tècnics de l'Ajuntament des Castell a determinar la viabilitat del retorn, que s'ha vist retardat per les condicions meteorològiques adverses i la dificultat de les tasques. De fet, això obliga a mantenir vigent el dispositiu d'emergència, amb una desescalada progressiva de la situació.
5. Es té en compte l'esquema general del marc competencial justificatiu municipal; en aquest cas, per a les línies 1 i 2 d'ajuts:
A) Competència municipal general
L'article 25.1 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, estableix que el municipi pot promoure tota classe d'activitats i prestar quants serveis públics contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal.
L'article 25.2 de la mateixa norma atribueix als municipis competències en matèries com urbanisme, medi ambient urbà, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis, salubritat pública i habitatge, en els termes de la legislació sectorial.
L'article 26.1 c de la LRBRL reforça aquesta base competencial quan, per als municipis de més de 20.000 habitants, inclou la protecció civil, l'avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social.
B) Competència en habitatge i conservació d'edificis
La legislació balear en matèria d'habitatge reforça el paper municipal en la conservació i el manteniment del parc edificatori i en l'atenció a situacions d'emergència residencial. La normativa autonòmica d'habitatge s'orienta a garantir la funcionalitat, seguretat i adequació dels habitatges, en coordinació amb les administracions locals.
Això permet fonamentar jurídicament línies d'ajut que, sense substituir els deures privats de conservació, facilitin el compliment de mesures tècniques indispensables per preservar la seguretat dels immobles i la integritat de les persones.
C) Competència en protecció civil i seguretat ciutadana
L'article 25.2 f de la LRBRL inclou expressament la protecció civil com a matèria competencial municipal.
A més, l'article 26.1 c de la LRBRL integra la protecció civil, la prevenció i extinció d'incendis i l'atenció immediata a persones en situació de risc dins els serveis municipals mínims dels municipis de més de 20.000 habitants.
Les actuacions sobre espais públics municipals, com ara sanejament, desbrossament, instal·lació de malles, barreres, tancaments, senyalització, auscultació, monitoratge i consolidació preventiva, s'emmarquen plenament en la prevenció del risc i la protecció de la seguretat ciutadana.
D'A a C són competències que apliquen a la línia 1.
D) Competència en serveis socials i reallotjament
L'article 25.2 e de l'LRBRL atribueix al municipi la prestació de serveis socials i, especialment, l'avaluació i la informació de situacions de necessitat social, així com l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social.
En el mateix sentit, el reallotjament temporal i la manutenció bàsica de persones desallotjades sense alternativa residencial constitueixen una mesura típica d'emergència social i de protecció de les persones afectades per una situació de risc greu. L'evacuació forçosa acordada per l'Ajuntament el 7 de febrer de 2026 obliga l'Administració local a garantir el dret d'auxili i allotjament en situació de catàstrofe o emergència civil, competència pròpia emparada en l'article 29.2 n de l'LMRLIB i el marc estatal de protecció civil.
La línia 2 té encaix competencial com a ajuda social d'urgència, sempre que es reguli amb criteris objectius, temporalitat, necessitat acreditada i justificació econòmica.
Per a la línia 3 d'ajuts el marc competencial municipal és el següent:
a) Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local:
25.1. El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat veïnal en els termes que preveu aquest article. [...]
25.2 a) Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protecció i gestió del patrimoni històric. Promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera. Conservació i rehabilitació de l'edificació.
b) Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears:
29.2 c) Ordenació i gestió del territori, urbanisme i disciplina urbanística.
29.2 h) Conservació i manteniment dels béns de domini públic local, parcs, jardins i vies públiques municipals, tant urbanes com rurals, així com elaboració i disseny dels programes d'execució d'infraestructures de competències de la Comunitat Autònoma, quan estiguin al mateix terme municipal.
29.2 n) Gestió de plans de protecció civil i d'emergència, prevenció i extinció d'incendis i adopció de mesures d'urgència en cas de catàstrofe.
29.2 x) Formulació i gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.
c) Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears:
Article 122. Deures legals d'ús, conservació i rehabilitació
1. Les persones propietàries de sòl i d'altres béns immobles estan obligades a destinar-los als usos prevists per l'ordenació urbanística. Les persones propietàries de terrenys, construccions, instal·lacions i altres béns immobles estan obligades a complir els deures d'ús, de conservació i de rehabilitació establerts per aquesta llei, per la legislació sectorial estatal de sòl i sectorial aplicables i per les ordenances municipals.
S'inclouen en aquests deures:
a) El manteniment o la reposició de les condicions de seguretat, accessibilitat universal, salubritat i ornament públic dels béns immobles.
Article 123. Ordres d'execució
1. Els ajuntaments han d'ordenar d'ofici o a instància de qualsevol persona interessada l'execució de les obres necessàries per conservar les condicions a què fa referència l'apartat 1 de l'article 122 anterior, en funció, si s'escau, del resultat dels informes d'avaluació establerts a l'article 125 d'aquesta llei.
Les ordres d'execució s'han d'ajustar a la normativa de règim local i de procediment administratiu comú, amb observança sempre del principi de proporcionalitat administrativa, d'acord amb els requisits següents:
a) S'han de dictar amb l'audiència prèvia de la persona interessada i amb l'informe dels serveis tècnics i, si escau, dels serveis jurídics de l'entitat que les promogui.
b) S'han de formalitzar per escrit, i han de ser motivades amb referència explícita a la norma o les normes que les justifiquen. Així mateix, han d'assenyalar el termini per a la presentació de la documentació necessària per al compliment de l'ordre, que no pot excedir els sis mesos, i han de detallar les obres i actuacions que s'han d'executar i el termini per al seu compliment, que no pot excedir d'un any des de l'inici de les obres.
c) No és exigible l'obtenció de llicència urbanística prèvia per executar les obres o actuacions que constitueixen l'objecte d'una ordre d'execució, llevat que, de conformitat amb la normativa aplicable, requereixin l'elaboració d'un projecte tècnic. En aquest cas, l'ordre d'execució ha d'assenyalar el termini de presentació d'aquest projecte i de la resta de documentació exigible.
Això no obstant, les actuacions que per raons d'urgència o necessitat no admetin demora s'han d'executar de manera immediata i sota la direcció tècnica corresponent, en les condicions i amb les característiques que es determinin en la mateixa ordre.
2. L'incompliment injustificat de les ordres d'execució a què fa referència l'apartat 1 anterior habilita l'administració per adoptar qualsevol de les mesures següents:
a) L'execució subsidiària a càrrec de la persona obligada o l'atorgament d'un nou termini per realitzar les actuacions ordenades. En el cas que l'administració opti per executar subsidiàriament l'ordre d'execució, també és a càrrec de la persona obligada el cost del projecte tècnic que, si escau, s'hagi de redactar.
6. Atès que l'Ajuntament des Castell és una corporació amb recursos econòmics i tècnics limitats, ha manifestat la impossibilitat d'afrontar en solitari la despesa derivada d'aquesta crisi, en aplicació del deure d'assistència als municipis prevists tant a la Llei 4/2022, de consells insulars, com a la Llei 7/1985, de bases de règim local. Per això, el CIM ha acordat mobilitzar fons extraordinaris per garantir la protecció social dels afectats i l'estabilitat de les infraestructures públiques danyades; dins les seves competències per prestar cooperació econòmica als municipis i formalitzar convenis per finançar actuacions d'interès local, especialment quan hi concorren situacions excepcionals que afecten la seguretat, l'habitatge i l'ordre urbanístic.
Les dues parts, d'acord amb el que estableixen els articles 47 i següents de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i en el marc de la legislació específica aplicable als consells insulars, ens reconeixem mútuament la capacitat legal i competència suficient per subscriure aquest conveni de col·laboració d'acord amb els següents
Pactes:
Primer. Objecte del conveni
L'objecte d'aquest conveni és establir el marc de col·laboració administrativa, tècnica i financera entre el CIM i l'Ajuntament des Castell per atendre el finançament dels ajuts extraordinaris i les actuacions d'emergència derivats dels despreniments als penya-segats de la cala Sant Esteve i el Fonduco.
Específicament, el conveni instrumenta el finançament a l'Ajuntament des Castell per les despeses ocasionades per les línies d'actuació següents:
1. Línia 1. Ajuts socials: Finançament d'una convocatòria extraordinària de subvencions directes adreçada a les persones físiques i jurídiques propietàries d'immobles situats a la cala Sant Esteve i al Fonduco, al terme municipal des Castell. Aquesta línia té com a objectiu facilitar la realització d'actuacions necessàries per a la protecció, consolidació i seguretat dels habitatges i les propietats afectades, mitjançant obres de sanejament, desbrossament, bulonatge, ancoratge, instal·lació de malles de contenció, formigonatge, construcció, reparació i altres intervencions similars.
Les actuacions s'han de desenvolupar dins els límits de les propietats particulars i han de contribuir a minimitzar els riscos derivats de la inestabilitat del penya-segat, preservant la integritat dels habitatges i millorant la seguretat de l'entorn.
2. Línia 2. Reallotjament: Cobertura de les despeses derivades de l'allotjament temporal i la manutenció bàsica en establiments reglats que hagin estat a càrrec de l'Ajuntament des Castell, cap a les persones desallotjades que no tenguin alternativa residencial.
3. Línia 3. Actuacions de camp per la seguretat ciutadana: Aquesta línia té per objecte el finançament de totes les intervencions necessàries sobre els espais de titularitat municipal dels àmbits afectats que formin part del penya-segat i el seu entorn limítrof adjacent per eliminar el perill imminent i permetre el retorn a la normalitat, com obres de sanejament, desbrossament, bulonatges, ancoratges, instal·lació de malles, formigonatge, construcció i reparació.
A. Actuacions de sanejament i consolidació urgent
— Sanejament manual o mecànic: retirada controlada de fragments de roca, blocs inestables i vegetació que pugui accelerar l'erosió o el despreniment.
— Consolidació de parets: aplicació de morters tècnics, formigó projectat (gunita) o injeccions de resina en esquerdes crítiques per evitar el col·lapse de seccions específiques.
B. Instal·lació de sistemes de contenció i protecció passiva
— Malles i xarxes: instal·lació de xarxes de triple torsió o malles de cable d'acer d'alta resistència ancorades al terreny per contenir petits despreniments.
— Barreres dinàmiques: col·locació de pantalles de protecció capaces d'absorbir l'energia d'impacte de pedres de grans dimensions en la base del penya-segat.
— Altres solucions tècniques amb la finalitat referida, avalades per informe tècnic.
C. Auscultació i monitoratge del risc
— Control de moviments: instal·lació de sensors de precisió (fissurímetres, inclinòmetres o dianes topogràfiques) per detectar moviments mil·limètrics que puguin predir nous desplaçaments.
— Informes tècnics d'emergència: contractació d'estudis geològics i geotècnics de detall per determinar l'estat estructural postcaiguda.
D. Seguretat perimetral i senyalització
— Tancaments de seguretat: instal·lació de tanques fixes o mòbils per restringir l'accés a les zones d'alt risc (zones d'exclusió).
— Senyalització d'emergència: retolació específica informativa i de prohibició per garantir la seguretat dels vianants i del trànsit rodat a la zona afectada.
E. Sistemes de reforç estructural
— Tècniques de rehabilitació estructural: col·locació de pilars, sabates, recalcis, recrescuts o qualsevol altre element estructural per reforçar el penya-segat.
F. Redacció d'estudis i projectes
— Cobertura a les despeses relatives a la redacció per part municipal d'estudis de diagnosi de la situació geològica dels àmbits afectats, així com les derivades de la redacció dels projectes tècnics necessaris que disposin l'efectiva i precisa anàlisi d'actuacions sobre els espais afectats del municipi i derivats de la sobrevinguda situació que en motiva el contingut d'aquest conveni.
Aquesta línia 3 ha de donar cobertura a les despeses derivades de l'eventual execució subsidiària de les ordres d'execució dictades per part municipal a l'empara de la normativa urbanística aplicable que, o bé ja executades o en disposició d'executar-se, s'hagin de dur a terme per part municipal en l'exercici de la competència en matèria de disciplina urbanística disposada a la normativa de règim local, així com a la LUIB.
L'execució subsidiària (article 123.2 LUIB) és un mitjà d'execució forçosa i no una ajuda pública. Els diners aportats pel CIM no actuen com a subvenció definitiva per a l'obra privada, sinó com a avançament de tresoreria o fons de liquiditat provisional per permetre a l'Ajuntament (que té recursos limitats) contractar les obres d'urgència de manera immediata davant el perill públic existent.
L'Ajuntament està obligat per llei a aprovar la liquidació provisional o definitiva dels costos de l'execució subsidiària (inclosa la redacció de projectes tècnics) i exigir-ne el pagament íntegre al propietari de la parcel·la privada. En cas d'impagament, el deute s'ha de cobrar de manera immediata per la via de constrenyiment, utilitzant si s'escau el servei de recaptació tributària adient.
L'Ajuntament té el deure d'iniciar d'ofici els expedients de rescabalament de costos contra els propietaris privats. Els imports que efectivament siguin recuperats per l'Ajuntament, ja sigui per pagament voluntari o per via executiva de constrenyiment, han de ser comunicats i retornats al Consell Insular de Menorca de manera immediata, de conformitat amb el principi de no duplicitat de finançament.
Per al cas d'haver-se cobrat d'assegurances, aquests fons actuen de forma subsidiària o per cobrir la franquícia. El cobrament de la indemnització de l'assegurança i de la subvenció pública no pot superar el valor real del dany, per evitar el sobrefinançament prohibit per l'article 19.3 de la Llei general de subvencions. L'Ajuntament haurà de sol·licitar el certificat de la companyia asseguradora a cada beneficiari abans d'ordenar el pagament.
Segon. Compromisos del Consell Insular de Menorca
El CIM es compromet a:
1. Aportar una quantia econòmica de 250.000,00 € amb càrrec de les següents aplicacions pressupostàries del pressupost general del CIM per a l'exercici 2026:
| Departament | Aplicació pressupostària | Línia del conveni | Import |
| Ordenament Territorial, Turístic i Habitatge. | 5 – 23110 – 7620002 Habitatge – Transferències de capital a ajuntaments |
Línia 1. Subvencions d'emergència social per a la seguretat residencial | 100.000,00 € |
| 5 – 23110 – 4620002 Habitatge – Transferències corrents a ajuntaments |
Línia 2. Reallotjament i manutenció d'emergència d'evacuats | 50.000,00 € | |
| Medi Ambient, Reserva Biosfera i Cooperació | 6 – 17200 – 7620001 Agència Menorca Reserva Biosfera – Transferències de capital a ajuntaments |
Línia 3. Obres d'estabilització geològica en zones de risc públic i finançament d'execucions subsidiàries | 100.000,00 € |
| TOTAL FINANÇAMENT CONVENI CIME – ES CASTELL | 250.000,00 € | ||
2. Transferir el 50 % dels fons de forma anticipada a l'Ajuntament des Castell per garantir la liquiditat necessària davant l'emergència, per aplicació supletòria de l'article 37.3 del Decret legislatiu 2/2005, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de subvencions.
3. Transferir la resta dels fons contra la justificació de les actuacions dutes a terme.
4. Proporcionar assistència tècnica, legal i administrativa mitjançant el Servei de Projectes Sostenibles i Cooperació Local i Internacional, a sol·licitud de l'Ajuntament des Castell.
Tercer. Compromisos de l'Ajuntament des Castell
L'Ajuntament des Castell es compromet a:
1. Actuar com a entitat gestora i executora dels fons, assumint la responsabilitat plena en la tramitació dels expedients. Impulsar les actuacions pròpies i dels ciutadans perquè es duguin a terme durant el 2026.
2. Crear les bases específiques i la convocatòria dels ajuts en un termini de 60 dies naturals des de la signatura del conveni i assegurar-se que es publica al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).
3. Tramitar els contractes d'emergència, o del tipus que sigui més adient a la circumstància concreta donada, seguint el procediment escaient derivat de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic.
4. Acreditar davant el CIM el compliment de la finalitat mitjançant la presentació del compte justificatiu amb tota la documentació relacionada amb les actuacions que es duen a terme, tot certificat per l'interventor municipal.
5. Iniciar d'ofici els expedients de rescabalament de costos contra els propietaris privats en els casos d'execució subsidiària i utilitzar totes les vies administratives, tributàries i legals per aconseguir-ho.
6. Comunicar i Retornar al Consell Insular tot el que recuperi de les despeses derivades de l'eventual execució subsidiària de les ordres d'execució dictades per part municipal a l'empara de la normativa urbanística aplicable que, o bé ja executades o en disposició d'executar-se, s'hagin de dur a terme per part municipal en l'exercici de la competència en matèria de disciplina urbanística disposada en la normativa de règim local, així com a la LUIB, fins a cobrir la quantitat finançada pel Consell per aquesta execució subsidiària.
Quart. Obligacions de caràcter econòmic. Import màxim del conveni
L'import per al total de la col·laboració es xifra en un import màxim de DOS-CENTS CINQUANTA MIL EUROS (250.000,00 €), desglossats de la manera següent:
| Línia de finançament | Denominació i destinació dels fons | Destinataris | Import màxim |
|---|---|---|---|
| Línia 1 | Subvencions d'emergència social per a la seguretat residencial | Persones físiques/jurídiques | 100.000,00 € |
| Línia 2 | Reallotjament i manutenció d'emergència d'evacuats | Ajuntament des Castell, per pagar les despeses d'allotjament de les persones sense alternativa d'habitatge | 50.000,00 € |
| Línia 3 | Obres d'estabilització geològica en zones de risc públic i finançament d'execucions subsidiàries | Ajuntament des Castell, per actuar a les zones de risc | 100.000,00 € |
| TOTAL | 250.000,00 € |
En cas de quedar romanents dins d'alguna de les línies, els diners es podran traspassar entre unes i altres, previ estudi i decisió unànime de la comissió de seguiment del conveni.
L'aportació s'ha d'abonar mitjançant un pagament anticipat per part del CIM a l'Ajuntament des Castell del 50 % en concepte de bestreta, atesa la urgència inajornable de la situació, a la signatura del conveni, i la resta en pagaments contra justificacions de les actuacions, totes les quals s'hauran d'executar i justificar abans del 31 de desembre de 2027.
L'Ajuntament des Castell queda exempt de la prestació de garanties per la seva condició d'entitat local. Aquest import queda subjecte a la determinació final de l'import mitjançant la liquidació corresponent del conveni.
Cinquè. Procediment de gestió dels ajuts
L'Ajuntament des Castell ha de crear i aprovar les bases reguladores dels ajuts de la línia 1, que han de prioritzar les propietats que constitueixin residència habitual dels sol·licitants i tenir en compte criteris de renda de la unitat familiar i de vulnerabilitat social.
Pel que fa a la línia 2, el dret al reallotjament es mantindrà fins que els informes tècnics certifiquin el cessament del risc i permetin el retorn segur a les llars dels veïns afectats.
Pel que fa a la línia 3, són els informes dels tècnics municipals i/o dels tècnics contractats per a cada actuació (sempre que estiguin avalats pels tècnics municipals des Castell) els que guiaran les actuacions.
Sisè. Justificació i control de la despesa
L'Ajuntament des Castell haurà de presentar la justificació documental de totes les despeses efectuades a càrrec d'aquest conveni abans del 31 de desembre de 2027. En cas de pròrroga, es definirà la data en aquesta. La justificació adoptarà la forma de compte justificatiu amb aportació dels documents probatoris adients, o d'informe d'auditoria al cas, i certificat de la Intervenció municipal. Si hi ha romanents de fons no utilitzats, l'Ajuntament des Castell els haurà de retornar al Consell Insular de Menorca en el termini màxim de tres mesos des de la liquidació.
Setè. Comissió mixta de seguiment, vigilància i control
S'ha de constituir una comissió mixta paritària de seguiment, vigilància i control integrada per quatre membres, dues per part del CIM i dues per part de l'Ajuntament des Castell, per vetllar pel compliment del conveni, interpretar-ne les clàusules i validar els criteris de les bases d'ajuts. La comissió s'ha de reunir trimestralment mentre persisteixi la situació de desallotjament dels veïns afectats, i semestralment per al cas que no hi quedin veïns afectats però sí actuacions pendents.
Són funcions de la comissió:
— Informar de les possibles variacions en les aportacions econòmiques, de conformitat amb el que es preveu en el pacte quart.
— Resoldre els dubtes i les controvèrsies que puguin sorgir en l'aplicació d'aquest conveni, així com en la interpretació dels seus pactes.
— Fer la proposta d'adopció de mesures de millora i regularització tècnica.
— Redistribuir fons entre les tres línies de finançament sense necessitat d'una addenda formal al conveni, sempre que no se superi l'import total de 250.000,00 €.
— Dictaminar en relació amb la possibilitat de pròrroga.
Vuitè. Vigència, pròrroga i modificació
El conveni té vigència des de la signatura de les parts fins al 31 de desembre de 2027, sense perjudici de l'obligació de presentar les justificacions regulades en el pacte sisè per part de l'Ajuntament des Castell.
El conveni es podrà prorrogar per un període de fins a un any addicional per acord exprés de les parts, per al cas de persistir la situació de perill per a les persones o per als béns. La modificació del contingut del conveni requereix l'acord unànime de les parts, previ informe de la comissió mixta de seguiment, vigilància i control del conveni.
Qualsevol modificació s'haurà de formalitzar mitjançant l'addenda corresponent, excepte la possibilitat de redistribució dels fons entre les tres línies de finançament, sempre que no se superi l'import de 250.000,00 €.
Novè. Causes d'extinció i resolució
Aquest conveni s'extingirà pel compliment de les actuacions que constitueixen el seu objecte, o perquè s'incorri en alguna de les causes de resolució següents:
a) El transcurs del termini de vigència sense que s'hi hagi acordat la pròrroga.
b) El mutu acord de les parts, que s'haurà de formalitzar per escrit.
c) L'incompliment greu de les obligacions i els compromisos assumits per part d'algun dels signants prèvia audiència a la part incomplidora i prèvia reunió de la comissió mixta de seguiment, vigilància i control del conveni.
d) La decisió judicial declaratòria de la nul·litat del conveni.
e) La impossibilitat sobrevinguda, legal o material, de poder dur a terme l'objecte del conveni.
f) Per denúncia per l'incompliment de les obligacions i els compromisos assumits per part d'algun dels signants. En aquest cas, qualsevol de les parts pot notificar a la part incomplidora un requeriment perquè en un termini determinat compleixi les obligacions o els compromisos que es consideren incomplerts. Aquest requeriment s'ha de comunicar a la comissió de seguiment, vigilància i control del conveni i a les altres parts signants.
g) Per qualsevol altra causa diferent de les anteriors prevista legalment.
El conveni també podrà ser resolt per decisió d'alguna de les parts sempre que ho comuniqui a l'altra amb una antelació mínima de tres mesos. La resolució del conveni donarà lloc a la liquidació, a fi de determinar les obligacions i els compromisos de cadascuna de les parts.
L'incompliment de qualsevol dels motius prevists per al reintegrament de les subvencions a l'article 37 de la Llei 38/2003, general de subvencions, podrà ser motiu d'extinció i resolució del conveni per l'aplicació supletòria contemplada al pacte dotzè.
Desè. Efectes de la resolució del conveni
El compliment i la resolució del conveni dona lloc a la liquidació amb l'objecte de determinar les obligacions i els compromisos de cadascuna de les parts.
Els compromisos s'entenen complerts quan el seu objecte s'hagi dut a terme en els termes i a satisfacció de totes les parts, d'acord amb les seves competències respectives.
Pel que fa a una possible resolució anticipada, s'hauran de tenir en compte les regles següents:
— Si de la liquidació resulta que l'import de les actuacions executades per alguna de les parts és inferior als fons que aquesta hagi rebut de la resta de parts del conveni per finançar l'execució esmentada, aquella ha de reintegrar a aquestes l'excés que correspongui a cada una, en el termini màxim d'un mes des que s'hagi aprovat la liquidació.
— Un cop transcorregut el termini màxim d'un mes esmentat en el paràgraf anterior, si no s'ha produït el reintegrament, s'ha d'abonar a les parts, també en el termini d'un mes a comptar d'aquest moment, l'interès de demora aplicable al reintegrament esmentat, que en tot cas és el que resulti de les disposicions de caràcter general reguladores de la despesa pública i de l'activitat economicofinancera del sector públic.
— Si és superior, la resta de parts del conveni, en el termini d'un mes des de l'aprovació de la liquidació, ha d'abonar a la part de què es tracti la diferència que correspongui a cadascuna, amb el límit màxim de les quantitats que cadascuna s'hagi compromès a aportar en virtut del conveni. En cap cas les parts del conveni no tenen dret a exigir a la resta cap quantia que superi els límits màxims esmentats.
No obstant això, si quan concorri qualsevol de les causes de resolució del conveni hi ha actuacions en curs d'execució, les parts, a proposta de la comissió de seguiment, vigilància i control del conveni, poden acordar la continuació i la finalització de les actuacions en curs que considerin oportunes i establir un termini improrrogable per a la finalització, un cop transcorregut el qual se n'ha d'efectuar la liquidació en els termes que estableix aquest conveni.
Onzè. Resolució de conflictes, qüestions litigioses i jurisdicció competent
Les controvèrsies que puguin sorgir en la interpretació i aplicació dels pactes d'aquest conveni les ha de resoldre l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, de conformitat amb el que preveu Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. No obstant això, les controvèrsies que es puguin plantejar sobre la interpretació i execució del conveni, les han de dirimir amb caràcter previ els responsables del seguiment, vigilància i control del conveni designats a la comissió. Tanmateix, s'estableix l'obligació de dirimir qualsevol conflicte de manera prèvia per aquesta comissió.
Dotzè. Naturalesa jurídica
Aquest conveni té naturalesa administrativa i queda exclòs de l'àmbit d'aplicació de la normativa de contractes del sector públic. S'enquadra en la tipologia de convenis interadministratius prevista a l'article 47.2 a de la Llei 40/2015 i la normativa autonòmica balear (Llei 4/2022 de consells insulars i Estatut d'autonomia).
En tractar-se d'una col·laboració que comporta el lliurament de fons públics, les parts signants acorden que el conveni està subjecte, per aplicació supletòria, als principis i regulació continguda a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i del Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de subvencions de les Illes Balears.
Tretzè. Compatibilitat amb altres ajuts
Els imports dels pagaments que rebi l'Ajuntament des Castell són compatibles amb altres subvencions públiques o privades que pugui rebre per obtenir la finalitat d'aquest, sempre que l'import dels ajuts no superi, aïlladament o conjuntament, el cost de l'activitat que és objecte de finançament.
Catorzè. Protecció de dades
Ambdues parts es comprometen a donar estricte compliment a la normativa reguladora de protecció de dades de caràcter personal, d'acord amb el que determina el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals; així com qualsevol altra normativa reguladora de protecció de dades de caràcter personal que sigui d'aplicació durant la vigència d'aquest conveni i que no contradigui, s'oposi o sigui incompatible amb el Reglament (UE) 2016/679 i la Llei orgànica 3/2018. L'Ajuntament des Castell és el responsable del tractament de les dades dels damnificats, mentre que el CIM hi tindrà accés només a efectes de fiscalització financera.
Quinzè. Publicitat i transparència
El conveni es publicarà al BOIB i als portals de transparència d'ambdues institucions. En tota la difusió pública s'ha de fer constar el finançament del Consell Insular de Menorca.
I, com a prova de conformitat, les parts signen aquest conveni de forma electrònica a la data que hi consta a aquesta.
Maó, 21 de juliol de 2026
Per delegació del president El secretari del Consell Executiu Octavi Pons Castejón (DP 129/2023, de 27 de juliol) (BOIB núm. 106 de 29-7-2023)