Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 25 de febrer de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la instal·lació d'una PFV de 5,6 ha. Aquest projecte ha de ser tramitat com una avaluació d'impacte ambiental ordinària per sol·licitud del promotor, possibilitat establerta a l'article 13.1 apartat f) del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació d'un PFV de 5,6 ha i 7,59 MW per a la generació i venta d'energia elèctrica a les parcel·les 554 i 142 del polígon 6 del TM de Marratxí, així com la dotació d'una línia elèctrica d'evacuació de 15 kV fins la SET Ses Veles (Bunyola). El projecte contempla una segona fase d'instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia en bateries com a hibridació del PFV.

Les principals característiques del parc fotovoltaic són:

• Potència: 7,59 MW .
• Superfície total de les parcel·les: 383.623 m^2.
• Superfície ocupada per la instal·lació: 5,6 ha, un 15,33 % del total.
• Nº de panells: 14265 de 585 Wp, per una potència total de 8345 MWp
• Línia d'evacuació: Es presenten dues alternatives, ambdues soterrades a 15 kV. La primera amb una longitud de 2270 m i la segona de 3510 m. El traçat d'ambdues discorr pels TM de Marratxí, Palma i Bunyola.
• Altres elements: 22 inversors, 2 centres de transformació, un centre de maniobra i mesura prefabricat, un sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, instal·lació en baixa tensió 0,6/1KV, xarxa interna de mitja tensió 15 kV
• Sistema BESS: io-liti amb capacitat per acumular 3,5 MWh en total, formades per mòduls en sèrie agrupats en armaris racks, ocupa una superfície aproximada de 2000 m2
• Energia generada prevista: 13.364,69 MWh
• Característiques: Els panells s'instal·laran sobre una estructura metàl·lica encastada directament al terreny evitant formigonar el terreny per cimentar els panells. Alçada màxima: 3,14 m; Alçada mínima: 0,80 m.
• Tancament: Tancament cinegètic a una altura de 2,5 m mitjançant la realització dels corresponents clots d'ancoratge dels suports, col·locació de pilars, instal·lació de malla de torsió i adequació d'accessos
• Barrera vegetal: La vegetació existent al voltant del recinte es complementarà amb barreres vegetals de 3 m d'amplada amb espècies autòctones de baix requeriment hídric

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: Proyecto básico.

Figura 2. Elements del projecte. Font: Estudi d'impacte ambiental

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

• Alternatives.

Es proposen tres alternatives d'ubicació, juntament amb l'alternativa 0.

Alternativa 0: correspon a la no execució del projecte. Es rebutja ja que es considera que els PFV són ambientalment convenients i diferents instruments estratègics i de planificació europeus, estatals i autonòmics preveuen el foment d'aquests.

Alternativa 1: Ubicada a les parcel·les 554 i 142 del polígon 6 del TM de Marratxí. Es tracta d'una zona d'aptitud fotovoltaica alta i sòl rústic general.

Alternativa 2: Ubicada a la parcel·la 15 del polígon 6 al TM de Marratxí. Es tracta d'una zona d'aptitud fotovoltaica alta i sòl rústic general.

Alternativa 3: Ubicada a la parcel·la 239 del polígon 6 al TM de Marratxí. Es tracta d'una zona d'aptitud fotovoltaica alta i sòl rústic general.

Per determinar quina de les tres alternatives és la més adequada, s'han analitzat cada una d'elles tenint en compte diferents criteris (tècnics, urbanístics, ambientals i socioeconòmics) i s'ha calculat el grau d'idoneïtat de cada alternativa aportant un valor entre 0 i 10 a cada criteri analitzat. L'alternativa amb una major puntuació resultarà la més adequada. En aquest cas, l'alternativa seleccionada ha estat l'1.

Pel projecte s'han plantejat dues alternatives pel traçat de la línia d'evacuació subterrània.

L'alternativa 1 presenta una longitud de 2.270 m i discorr per:

• Tram per la parcel·la 142 del polígon 6, en el T.M. de Marratxí de 0,65 km.
• Tram per parcel·la 22 del polígon 22, en el T.M. de Palma: Traçat per sòl rústic general de 0,07 km mitjançant servitud de pas.
• Tram per parcel·la 14 del polígon 22, en el T.M. de Palma: Traçat per sòl rústic general de 0,20 km mitjançant servitud de pas.
• Tram per camí públic en el T.M. de Palma d'1,05 km: Traçat per camí veïnal fins al Camí de Son Reus i per aquest últim fins al polígon industrial de Ses Veles.
• Tram per canalització existent en el T.M. de Bunyola de 0,3 Km: Des de l'entrada al polígon industrial de Ses Veles fins a la SET SES VELES.

L'alternativa 2 presenta una longitud de 3.510 m i discorr per:

• Tram per parcel·la 142 del polígon 6 i camí veïnal fins a la carretera vella de Bunyola, en el T.M de Marratxí de 0,34 km.
• Tram per la zona de reculada de la carrera vella de Bunyola, en el T.M. de Marratxí de 0,51 km i encreuament de la carretera.
• Tram per camí públic en el T.M. de Marratxí de 0,78 km i encreuament de la carretera.
• Traçat per camí veïnal en el T.M. de Palma de 1,58 km fins al polígon industrial de Ses Veles.
• Tram per canalització existent en el T.M. de Bunyola de 0,3 km: Des de l'entrada al polígon industrial de Ses Veles fins a la SET SES VELES.

També s'ha realitzat una anàlisi multicriteri per determinar la idoneïtat de les alternatives. La més adequada es l'alternativa 1, al ser de menor longitud, però per dur-la a terme es necessari l'obtenció de permisos ja que discorr per parcel·les privades. Per això no descarten l'alternativa 2, igualment viable i adequada.

• Identificació d'impactes.

Per a la identificació i valoració dels impactes, primer s'han identificat les diferents accions que es duran a terme durant les tres fases del projecte i els possibles efectes sobre el medi de cada una d'aquestes. Per a cada un d'aquests efectes, tenint en compte les seves característiques, s'ha establert un judici sobre cada impacte, interpretant la importància del mateix segons els criteris de l'equip avaluador. Els judicis i les valoracions dels impactes són estrictament subjectius, depenent del subjecte que realitza la interpretació de la importància d'aquests efectes. Per a introduir un grau d'objectivació, per a cada efecte analitzat s'han tingut en compte criteris d'avaluació o indicadors de la importància de l'efecte, que si bé poden ser quantitatius o qualitatius, estableixen el marc de valoració que s'ha tingut en compte. D'aquesta manera s'han identificat 22 impactes nuls irrellevants, 27 nuls, 28 compatibles i 18 positius.

També s'han determinat els efectes sinèrgics i acumulatius amb les instal·lacions fotovoltaiques pròximes sobre la vegetació, la fauna, el paisatge, els usos del sòl, la xarxa hídrica, l'impacte sonor i els espais protegits.

• Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries.

S'han establert mesures para cada una de les fases del projecte i els diferents àmbits afectats. D'aquesta manera s'estableixen mesures relatives a la qualitat atmosfèrica (control emissions de pols i renou), a la protecció de la vegetació i de la fauna (tancament que permeti el pas de fauna, prospeccions de presència d'espècies a l'obertura de rases), al paisatge (establiment barrera vegetal amb espècies autòctones de baix requeriment hídric, integració acabament superfícies exteriors), als residus (adequada gestió) i a la integració de la activitat agrícola, entre altres.

• Estudi incidència paisatgística.

Per analitzar la visibilitat del projecte es realitza un estudi de conques visuals de la futura instal·lació, en un radi de 3,5 km, que servirà per a identificar les zones des d'on podrà resultar visible la instal·lació FV sense les mesures d'integració paisatgística. D'acord amb els resultats de l'estudi de visibilitat, la instal·lació podrà resultar visible en una àrea de 0,29 km², tractant-se de 0,8 % de l'àrea estudiada (38,48 km²). La visibilitat del projecte (sense les mesures d'integració paisatgística) es concentra principalment en un radi de 500 m, corresponent la màxima visibilitat a l'interior de les pròpies parcel·les del projecte i les parcel·les immediates. També podrà ser visible puntualment des de la carretera Ma-2031. Dins d'un radi de 1.000 m, el focus visual més rellevant correspon a l'abocador de Son Reus.

Amb les mesures d'integració paisatgística efectives, la instal·lació no resultarà pràcticament visible des de la carretera Ma-2130.

Es considera, una vegada analitzada la incidència paisatgística de la instal·lació, que les actuacions projectades no són visibles des del territori estudiat.

El projecte preveu una franja vegetal perimetral d'aproximadament 3 m d'amplada al voltant de la instal·lació fotovoltaica mitjançant la plantació d'espècies autòctones de baix requeriment hídric. Aquesta barrera s'implantarà a la franja de 5 m que queda entre el tancament existent i el nou tancament previst.

En un radi de 2 km a l'entorn del projecte apareixen algunes instal·lacions FV, ja executades i/o en tramitació. Es Tarongers només podrà resultar visible, puntualment, des de les parcel·les immediates o més pròximes, on el nombre potencial d'observadors és extremadament reduït. També podrà resultar visible parcialment des de les plantes superiors dels pocs habitatges aïllats de l'entorn o des d'alguns habitatges de la urbanització d'Es Garrovers. Des d'aquests mateixos punts és des d'on podrien resultar visibles més d'una instal·lació. Tenint en compte les mesures d'integració proposades en cada projecte, i que el nombre potencial d'observadors de més d'una instal·lació és molt reduït i ja observen un paisatge transformat, es descarten efectes sinèrgics rellevants en relació amb el paisatge

• Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic.

Es preveu una generació anual de 13364,69 MWh d'energia elèctrica i es fa un càlcul d'estalvi de 6325,24 tCO₂ eq/any. En quant a la vulnerabilitat davant el canvi climàtic, es determina que actualment el risc és baix i que es compleixen les mesures establertes en la normativa en matèria de salud i seguretat.

• Pla de vigilància ambiental.

El Pla de vigilància ambiental inclou el seguiment de: ubicació i extensió de la ocupació temporal, dels vessaments en l'entorn, de la gestió dels residus perillosos, de les mesures acústiques de vibracions, de la protecció de les comunitats faunístiques i vegetals, del compliment de les mesures d'integració i compensació de de l'activitat agrícola i l'agrocompromís, la funcionalitat de la barrera vegetal, entre d'altres.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

• Informació pública

El 21 de setembre de 2024, es va publicar en el BOIB núm. 124 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ELS TARONGERS ubicat al polígon 6 parcel·les 554 i 142 de Marratxí durant un termini de 30 dies d'acord al que estableix la normativa.

Durant el tràmit d'informació pública s'han rebut al·legacions sobre el projecte i l'estudi d'impacte ambiental.

Al·legació de la Plataforma Renovables Si però així No, de data 3 d'octubre de 2024, que al·lega:

• Desestimar el projecte fins que hi hagi una Planificació Territorial sobre la ubicació de les instal·lacions fotovoltaiques a sòl rústic a Mallorca tal com s'estableix a la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica
• Desestimar el projecte perquè dur-ho endavant significa la desprotecció del sòl rústic, un bé escàs a la nostra illa, on ja es troba hiperexplotada per la construcció i altres usos que no són l'agricultura ni la conservació del nostre medi ambient. La seva protecció resulta totalment necessària degut a la limitació del nostre territori i ésser la base fonamental per la nostra supervivència (sobirania alimentaria) i qualitat de vida. Convertir el sòl rústic en una activitat industrial, suposa transformar profundament la zona i convertir-la en un polígon industrial dedicada a la producció i venda d'energia.
• Volem fer especial menció que aquest projecte provoca una important pèrdua de sòl i biodiversitat que en molts casos és irrecuperable. Afectant negativament al:

Paisatge: aquest quedarà greument danyat passant d'ésser un entorn natural a un entorn artificial i industrialitzat.

Contaminació: els panells produeixen reflexos que a alteren la percepció visual, produeixen contaminació sonora, augment de temperatures ( de 1'5º C a 2º. C) i camps electromagnètics. Els panells i les bateries són susceptibles de provocar incendis en gasos molt tòxics. Els materials utilitzats per a la fabricació dels panells i les bateries no són innocus per les persones i l'entorn, entre altres materials contenen plom, cadmi i liti que no són materials sostenibles i que provocaran la contaminació de la terra

Generació d'oxigen i qualitat de l'aire: la pèrdua de biodiversitat (vegetació, fauna i microorganismes del sòl) i ecosistemes que quedaran danyats, això suposarà una mala qualitat de l'aire, atès que la vegetació i el sòl són embornals de CO₂ i també són responsables de la producció d'oxigen i eliminació de tòxics.

Capacitat de producció agrària: les parcel·les del projecte, en termes de productivitat agrària, són terres potencialment fèrtils que deixaran de ser-ho quan es converteixin en zones industrial.

Problemes hídrics: el manteniment d'aquestes instal·lacions requereix un alt volum d'aigua, recurs molt escàs a Mallorca. El fet d'extreure la vegetació de la superfície ocupada per les bateries i plaques.

• La zona on es pretén ubicar el projecte presenta una alta densitat de projectes industrial fotovoltaics. En el polígon 6 hi ha projectades altres instal·lacions. No es pot convertir la zona en un espai degradat, ja que provocaria canvis a nivell de microclima i efectes negatius sobre els hàbitats de l'entorn.
• El projecte no suposa cap benefici per la societat. No es pot permetre de cap manera l'especulació del sòl rústic, un bé finit a l'illa, per afavorir el negoci lucratiu de grans entitats energètiques. Per dur a terme la transició energètica s'ha d'apostar per les comunitats energètiques d'autoconsum, instal·lacions de plaques i bateries a zones industrials; urbanes i perifèriques realment degradades; no s'ha de prioritzar l'ús del sòl rústic per aquestes activitats ja que ha d'ésser una excepció (la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, al seu article 45 determina que « Les instal·lacions d'energia renovable s'han d'adequar a les normes territorials i urbanístiques i se'ls ha de reconèixer l'ús compatible amb els usos propis del sòl rústic de règim comú. S'ha d'afavorir la implantació d'aquestes instal·lacions a les zones de desenvolupament prioritari»).

Al·legació del grup municipal MÉS per Marratxí, de data 4 de novembre de 2024, que exposa:

• Que la finca de Son Frau presenta un estat òptim per a la pràctica agrària. En cap cas es tracta d'una finca abandonada. De fet, de les dues parcel·les, una es troba classificada com a de reguiu i en la qual s'hi troba una important plantació de tarongers de quaranta anys d'antiguitat. A més, la finca presenta unes profunditats de la terra d'entre 35 i 50 cms en la seva majoria, amb una bona salut edafològica dels terrenys. Per tant, la inutilització dels 76.127 m² afectats de dita finca per a usos agrícoles suposarien un greuge importantíssim per a la transformació agrària de l'illa i de la seva sobirania alimentària.
• Que el sistema de compensació agrària és una obligació, al tractar-se d'una parcel·la que es troba dins una explotació agrària inscrita en el R.I.A. i estar classificada amb els nivells 3, 4 i 5 de categories agronòmiques. El projecte no aporta cap compensació i en l'estudi agronòmic tan sols s'esmenta que “la compensación prevista para este proyecto se expondrá en otro documento que se aportará con posterioridad”, quan és un element important a tenir en compte per a la tramitació de l'expedient.
• Que, finalment, cal posar en evidència que els nombrosos projectes de parcs fotovoltaics que actualment hi han en marxa o en fase de projecte a Mallorca generen tot un debat públic respecte les energies renovables per a mitigar el canvi climàtic i l'ús del sòl rústic com a destí principal d'aquestes instal·lacions. Cal fer constar que a Marratxí ja arriben a 200 mil plaques fotovoltaiques projectades dins terrenys rústics i aquestes ocuparan l'extensió d'1 milió de metres quadrats.

- Consultes a les següents administracions previsiblement afectades:

• Servei d'Agricultura , D.G. d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Departament de Medi Natural, D.G. de Medi Natural i Gestió Forestal, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Departament d'Emergències , D.G. d'Emergències i Interior, Conselleria de Presidència i Administracions Públiques
• Servei d'Explotació i Conservació - D.I. d'Infraestructures i Mobilitat, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals - D.I. de Patrimoni, Departament de Cultura i Patrimoni, Consell de Mallorca
• Servei d'Ordenació del Territori - D.I. de Territori i Paisatge, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei de Planejament - D.I. d'Urbanisme i Planejament Municipal, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Serveis Tècnics d'Urbanisme - D.I. d'Urbanisme i Planejament Municipal, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Àrea d'Indústria i Energia, Delegació del Govern a les Illes Balears
• Ajuntament de Bunyola
• Ajuntament de Marratxí
• Ajuntament de Palma
• Redexis Infraestructuras, S.L.
• Red Eléctrica España. S.A.U.
• Endesa Distribució, S.L.U.
• Amics de la Terra
• GOB

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

Primer Informe del Servei d'Agricultura, de data 3 de març de 2025, que conclou:

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar desfavorablement la instal·lació del parc fotovoltaic ELS TARONGERS ubicat al polígon 6, parcel·les 554 i 142 del terme municipal de Marratxí.

Aquest informe s'emet en base a la documentació tècnica presentada, sense perjudici de que com a conseqüència de qualsevol modificació posterior puguin variar les circumstàncies inicials que l'han motivat.

Segon Informe del Servei d'Agricultura, de data 18 de juliol de 2025, que conclou:

Vist tot l'exposat, d'acord amb la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 1/2023, de 18 de gener, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, i avaluades les mesures de compensació proposades, es procedeix a informar desfavorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Els Tarongers al polígon 6, parcel·les 142 i 554 del terme municipal de Marratxí

Tercer Informe del Servei d'Agricultura, de data 27 de gener de 2026, que conclou:

Vist tot l'exposat, d'acord amb la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 1/2023, de 18 de gener, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, i avaluades les mesures de compensació proposades, es procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Els Tarongers al polígon 6, parcel·les 142 i 554 del terme municipal de Marratxí.

Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, D.G de Medi Natural i Gestió Forestal, de data 20 de setembre de 2024, que conclou:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

Informe del Servei de Planificació al Medi Natural, D.G. de Medi Natural i Gestió Forestal, de data 25 de setembre de 2024, que conclou:

El projecte parc fotovoltaic ELS TARONGERS, ubicat al polígon 6 parcel·les 554 i 142 de Marratxí (RE015/24), no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i que per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Informe del Servei de Protecció d'Espècies, D.G. de Medi Natural i Gestió Forestal, de data 26 de setembre de 2024, que conclou:

Per tot això, inform favorablement l'autorització administrativa prèvia, declaració de projecte industrial estratègic i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ELS TARONGERS, ubicat al polígon 6 parcel·les 554, 142 de Marratxí (RE015/24), condicionat al compliment de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes al document ambiental. A més es prendran els següents condicionants:

1. La proposta de mesures de compensació assenyalada al punt 8 de l'aparat Consideracions tècniques i que a l'informe ambiental del projecte s'indica que es presentarà davant l'administració, haurà de tenir en compte la recuperació d'una zona potencial de campeig per l'espècie amenaçada Milvus milvus, que reprodueixi les característiques que afavoreixen la seva zona de campeig.

Informe del Servei de Patrimoni Històric, de data 25 d'octubre de 2024, que conclou:

Atès l'exposat no s'establirà cautela arqueològica per la instal·lació del parc, però si es considera la necessitat d'allunyar la xarxa dels marges, tal com proposa l'informe.

També es prescriu que el promotor registri l'informe arqueològic complet que s'empra per l'EIA, a fi efecte de disposar de tota la informació patrimonial generada.

Informe del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, de data 25 d'octubre de 2024, que conclou:

Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.

Pel que fa als creuaments de la línia d'evacuació, aquests hauran de complir, com a mínim, les distàncies indicades a la ITC-LAT- 06 i també a les normes particulars de l'empresa distribuïdora en cas que es cedeixi.

A més, s'hauran de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

• Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.
• Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.
• Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.
• Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
• Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, 11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
• Resolució del Director General d'Industrial, del 16 de juliol de 2004, per la qual s'aproven a l'empresa «Endesa Distribución Eléctrica S.L.U» les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31 d'agost de 2004
• Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa «Endesa Distribución Eléctrica SLU», les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'Alta tensió de 3a categoria (mitja tensió) publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2024
• Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i del a petita i mitjana empresa, per la que s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribucion Eléctrica, SLU

Informe del Servei d'Emergències, de data 15 de setembre de 2024, que conclou:

Una vegada examinada la documentació del projecte del Parc Fotovoltaic, Els Tarongers ubicat al Polígon 6, Parcel·les 554 i 142 , Marratxí, es proposa informar favorablement. Amb l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció en el que es recullin i implantin mesures d'autoprotecció de la instal·lació definit els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals ates que la parcel·la es troba confrontada a una zona amb risc extremadament alt d'incendi d'acord amb el Departament de Medi Natural a mes d'establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

Informe del Departament de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Palma, de data 10 de setembre de 2024, que conclou:

S'emet informe tècnic FAVORABLE CONDICIONAT al compliment de l'exposat, amb el referent al projecte de la línia d'evacuació elèctrica soterrada sota camins rústics del municipi de Palma

Informe dels Serveis Tècnics de Planejament de l'Ajuntament de Palma, de data 05 de maig de 2025, que conclou:

Pel que fa a la xarxa d'evacuació de la línia elèctrica de 15 kV que discorre en el TM de Palma per a l'evacuació en 15 kV de l'energia generada pel PFV de ES TARONGERS situats en el TM Marratxí, s'emet informe FAVORABLE condicionat al compliment de l'article 48.bis de la llei 10/2019 i ajustar-se al tràmit de comunicació prèvia o llicència municipal, segons pertoqui

Informe de Red Eléctrica, de data 23 de setembre de 2024, que conclou:

Como contestación a su escrito de fecha 27 de agosto del 2024 en relación con el proyecto referido en el asunto, les informamos de lo siguiente:

En cuanto a la planta fotovoltaica, Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al no existir afecciones a instalaciones propiedad de Red Eléctrica.

En cuanto a las diferentes alternativas de la línea de evacuación soterrada, con objeto de facilitar-nos el análisis de la información y cumplir con los plazos requeridos, ponemos a su disposición un correo electrónico para que los promotores nos envíen georreferenciada la traza definitiva, haciendo referencia expresa al expediente abierto por Red Eléctrica. El buzón es: dst@ree.es.

Si tienen cualquier duda pueden ponerse en contacto con Belén Álvarez Segura (Departamento de Servicio a Terceros).

Por otra parte, la información de la presente comunicación resulta independiente de la necesaria resolución de los procedimientos de acceso y conexión para la instalación del asunto que, según el Real Decreto 1183/2020, deben completarse para todas las instalaciones que vayan a conectarse a la red, siendo asimismo los correspondientes permisos de acceso y conexión condición previa im-prescindible para el otorgamiento de la autorización administrativa de instalaciones de generación, según la Ley 24/2013 del Sector Eléctrico (Artículo 53).

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 18 de setembre de 2024, que conclou:

Per tot això, s'informa FAVORABLEMENT, ja que es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

Addicionalment, es recomana consultar les guies següents:

Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/es/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/?mcont=3180

Guies per reduir al màxim els impactes ambientals:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacionambiental/temas/evaluacion-ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/energies_renovables/documentsCRITERIS_AMBIENTALS_PSF_2022_12.pdf

Informe d'Endesa-Distribución, de data 3 de setembre de 2024 que conclou:

Revisada la documentación correspondiente a la ejecución de las instalaciones de nueva planta fotovoltaica ELS TARONGERS actualmente en exposición pública, informarle de que no hemos podido localizar la solicitud necesaria para obtener el punto de suministro descrito en la documentación. Será necesario que se solicite si no se ha realizado o que se incluya en la documentación para asegurar que el punto de conexión es valido y aceptado por la compañía distribuidora.

Informe del Servei d'Ordenació del Territori, de data 21 de gener de 2025, que conclou:

A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge es considera que s'ha d'informar favorablement el projecte de parc solar fotovoltaic i infraestructura d'evacuació a xarxa Es Tarongers sempre que es tinguin en compte les condicions següents:

1. Cal definir les característiques de l'edifici d'operació i manteniment (O&M) i indicar les mesures d'integració paisatgística i ambiental que es proposen per a les instal·lacions del sistema d'emmagatzematge BESS (fase 2).

2. El tancament de la instal·lació amb malla metàl·lica s'ha d'ajustar al que disposa la norma 22.1.c.3) Pla territorial insular de Mallorca.

Així mateix, es deixa constància de les següents observacions:

1. Caldria definir en el projecte el tractament i el manteniment de les zones no ocupades per la instal·lació de manera que conformi un tractament paisatgístic coherent en tot el seu conjunt.

2. Seria convenient augmentar les barreres vegetals projectades com a mínim fins a 5 metres per a poder alternar diverses fileres d'elements arboris i arbustius i millorar així la seva efectivitat.

3. En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'ha de tenir cura amb la conservació del ferm dels camins i dels tancaments laterals, marges i parets. Durant el soterrament i canalització de les infraestructures s'evitarà afectar l'estructura dels camins i les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé fer especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

4. Atès que l'alternativa 2 de línia d'evacuació afecta la carretera Ma-2031 i la seva zona de protecció, en cas que sigui aquesta l'alternativa a executar, s'haurà de comptar amb l'autorització de l'organisme competent.

5. Respecte a les afectacions en matèria de seguretat aeronàutica, s'haurà de comptar amb l'acord previ favorable de autorització en matèria de l'organisme competent.

Tot això d'acord amb les competències del Consell de Mallorca en matèria d'ordenació del territori i del paisatge, sense perjudici de les consideracions que es puguin formular des d'altres àrees de l'administració dins l'abast de les competències que tinguin atribuïdes i, en tot cas, de les consideracions de l'administració municipal sobre els efectes de l'aplicació del planejament urbanístic de la seva competència sobre l'assumpte.

En qualsevol cas, es fa avinent que, d'acord amb la disposició addicional setena del PTIM les disposicions reguladores de les àrees sostretes del desenvolupament urbà (sòl rústic) tenen el caràcter de mínimes i, en conseqüència, prevaldran les determinacions dels planejaments generals municipals que suposin major restricció o grau de protecció del territori. Així mateix, és d'aplicació la disposició transitòria quarta del PTIM, segons la qual en cas de dubte o contradicció amb el planejament general municipal sobre la qualificació o la categoria del sòl rústic a què pugui pertànyer en tot o una part la parcel·la, prevaldrà la més restrictiva entre la que resulti del Pla Territorial i la del planejament municipal.

Informe del Servei d'Explotació i Conservació, de data 16 d'octubre de 2025, que conclou:

Inform favorablement les obres del parc fotovoltaic "ES TARONGERS", a la carretera Ma-2031( del pk 7+000 al pk 8+150) polígon 6 parcel·les 142 i 554, en el terme municipal de Marratxí sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. En el cas de que la línia d'evacuació elegida sigui la “ALTERNATIVA 1”:

a. Prèviament a l'inici de les obres del condicionament de l'accés, l'interessat haurà de presentar una sol·licitud per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Pel que fa a la resta de les obres d'aquesta alternativa no és preceptiva l'autorització d'aquest Departament.

b. Juntament amb la sol·licitud s'haurà de presentar la documentació que justifiqui el compliment dels condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

2. En el cas de que la línia d'evacuació elegida sigui la “ALTERNATIVA 2”:

a. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

b. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera de dos carrils Ma-2031.

c. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació i de la protecció, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

d. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa a les parcel·les 554 i 142 del polígon 6, al TM de Marratxí. Es tracta d'una zona amb una aptitud fotovoltaica alta. La línia d'evacuació discorr també pels TM de Palma i Bunyola.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic general.

El projecte se situa a zona de risc baix d'incendis.

Part de la instal·lació s'ubica a domini públic hidràulic. La meitat del recinte 26 de la parcel·la parcel·la 142 es troba sobre zona de policia i servitud, en àrea inundable no ARPSI T500 amb un calat que podria arribar als 2-3 m i zona de flux preferent. Una petita part de l'extrem oest de la parcel·la 554 també es troba a zona de policia.

La zona es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània de Son Reus (1814M4), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu bo. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada.

Segons el SIGPAC, el recinte de la parcel·la 142 i la parcel·la 554 on es vol instal·lar el PFV presenten un cultiu declarat a la campanya del 2025 (nº expedient: 04002957) de civada en regadiu.

La zona est de la parcel·la 142 limita amb un petita àrea boscosa definida amb la presència de dos hàbitats d'interès comunitari:

• 5330 - Matolls termomediterranis i predesèrtics (60 % de la superfície)
• 9540-Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics (20 % de la superfície)

Segons la informació disponible al Servei de Protecció d'Espècies, hi ha constància de la presència a la zona de fins a 4 nius de milà reial (Milvus milvus), tots ells situats entre 1.500 i 2.500 metres de distància

La consulta en el Bioatles (quadricula 1x1: 2823; quadricula 5x5: 281) determina la presència potencial d'aquestes espècies catalogades: Milvus milvus (amenaçada: en perill d'extinció), Ardea ibis, Burhinus oedicnemus, Aterlix algirus, Falco tinnunculus,Upupa epops,

D'acord amb el PTIM el projecte es situa a la Unitat del Paisatge 4 (UP 4: Badia de Palma i Pla de Sant Jordi. L'àmbit del projecte es situa en una zona amb una valoració del paisatge moderada.

6. Consideracions tècniques

1. La instal·lació fotovoltaica es planteja, tal com s'indica a l'informe del Servei d'Espècies, en una àrea de campeig de Milvus milvus, ja que es tracta d'un hàbitat d'ús agrari amb espais oberts conreats i amb vegetació dispersa, on, a més, segons la informació disponible al Servei de Protecció d'Espècies, hi ha constància de la presència de fins a quatre nius de milà reial situats entre 1.500 i 2.500 metres de distància. Per tant, la zona afectada, per la seva tipologia de vegetació i la proximitat a aquests nius, forma part de l'àrea de campeig de l'espècie, de manera que l'execució i explotació del projecte suposa una pèrdua d'aquesta àrea de campeig que se suma a la que ja s'ha perdut per la implantació d'altres parcs fotovoltaics presents a la zona, els quals entre els aprovats i els realitzats ocupen una superfície de 68 ha aproximadament. La pèrdua d'hàbitat d'usos agraris del qual depèn Milvus milvus pot limitar la seva futura recuperació, i, en aquest sentit, un dels objectius específics del Pla de Recuperació del milà és assegurar superfícies d'hàbitat en bon estat que permetin la recuperació demogràfica de les poblacions a Mallorca i Menorca, on l'hàbitat d'alimentació (espais oberts conreats o amb vegetació arbustiva dispersa i bardisses) pateix una degradació important que la instal·lació de PFV contribueix a incrementar. Així, el manteniment de l'activitat agrícola i ramadera pot contribuir a recuperar la població de milà, aportant els recursos tròfics de què depèn (De Pablo, 2004).

Per aquest motiu, serà necessari la recuperació d'una zona potencial de campeig per l'espècie amenaçada Milvus milvus, que reprodueixi les característiques que afavoreixen la seva zona de campeig.

2.El projecte contempla una segona fase d'incorporació de sistemes d'emmagatzematge d'energia en bateries com una hibridació de la instal·lació fotovoltaica. Es menciona que aquesta fase està supeditada a la viabilitat tecnicoeconòmica de les BESS i es durà a terme quan existeixin els convenients senyals de preu i d'acord amb la legislació vigent en matèria de tramitació.

A la documentació gràfica que acompanya l'estudi d'impacte ambiental es pot observar que les bateries es plantegen instal·lar adjacents a l'HIC, per`o no s'especifica la distància a aquests, només es menciona que s'ubicaran a 8 m de distància del tancament de la instal·lació. Tot i que el risc d'incendi és baix, a l'EsIA no s'han tengut en compte tots els impactes propis dels BESS dins la identificació d'impactes, no obstant si es menciona la potencial vulnerabilitat a la generació d'incendi. Les bateries de liti són sensibles a la temperatura, si la temperatura ambient és massa alta poden aparèixer gasos inflamables al seu interior com a conseqüència de determinats processos químics i es pot produir el que es coneix com a “desbordament tèrmic” i la bateria podria cremar-se o fins i tot explotar. Per tant, s'hauria de preveure el risc de desbordament tèrmic i el risc d'incendi associat a la zona confrontant amb el HIC.

Davant aquesta situació, per garantir la protecció adequada de l'hàbitat d'interès comunitari, el sistema BESS s'hauria d'ubicar a una distància mínima de 100 m del seu límit.

D'altra banda, tot i que es descriuen alguns dels impactes específics associats als sistemes BESS, caldria desenvolupar una anàlisi detallada de la vulnerabilitat i dels riscos inherents a aquests sistemes (risc d'incendi, renou, desbordament tèrmic, fuites i contaminació del sòl i les aigües, camps electromagnètics) així com concretar les mesures de prevenció, resposta i gestió que s'aplicaran en cas que aquests riscos es materialitzin. També s'hauria d'explicitar quin sistema de refrigeració tenen i si disposen sistema automàtic de detecció i extinció per prevenció davant del risc de combustió per desbordament tèrmic, per evitar que les bateries causin un incendi forestal. També s'hauria d'incloure un seguiment de la refrigeració i el control de temperatura automàtic dins del mòdul de les bateries, així com, elaborar un pla de protecció contra incendis forestals. Addicionalment, en el moment de la seva implantació, s'haurien d'utilitzar les millors tècniques disponibles (MTD) per a la instal·lació i operació de sistemes BESS pel que fa a seguretat i renou. També, les bateries a instal·lar hauran d'ajustar la seva potència i dimensions al magatzem de l'energia renovable produïda al PFV.

A més haurà de complir amb la Norma 22 del Pla Territorial insular de Mallorca pel que fa a integració paisatgística.

3. A l'EsIA es determina que no hi ha risc d'inundació a l'àmbit del projecte. No obstant això, amb el visor de l'IdeIB s'ha pogut determinar que la zona sud-est de la parcel·la 142 (recinte 36) es trobaria sobre zona de policia i servitud, en àrea inundable no ARPSI T500 amb un calat que podria arribar als 2-3 m i zona de flux preferent. En aquest cas, la zona de policia estaria afectant a la meitat de l'àrea proposada per ubicar les plaques en aquest recinte. Pel que fa a la parcel·la 554, una petita part de l'extrem oest d'aquesta també es troba a zona de policia.

En aquest sentit, hi ha una mancança en l'anàlisi i valoració del risc que suposa l'emplaçament del PFV i per tant, no es disposa dels elements de judici necessaris per poder avaluar les afeccions al domini públic hidràulic. Tot i que es tracta d'una cartografia provisional, s'hauria de fer un estudi específic d'inundabilitat que avaluï la no afectació de la instal·lació al règim hídric per evitar futures afectacions i prendre les mesures necessàries per disminuir la vulnerabilitat del projecte. Pel que fa a aquestes mesures, en cap cas es podran elevar les plaques a una altura que suposin un increment de l'impacte paisatgístic. A més, els sistemes BESS no es podran ubicar tampoc ni en la zona de policia, servitud o inundable no ARPSI.

Pel que fa a l'emplaçament de les plaques, s'haurà d'obtenir una autorització administrativa prèvia per part de l'organisme de conca, donant compliment a l'establert a l'article 92 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

4. Referent al compliment de les mesures i els condicionants ambientals establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus C segons l'annex F del Decret 33/2015, revisat l'estudi d'impacte ambiental, tot i que s'assegura que el projecte compleix totes les mesures i condicionants de l'annex F per a instal·lacions fotovoltaiques tipus C, es detecta que no es compleixen els següents punts:

• SOL-A01: Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.

Pel que fa a la productivitat, a l'EIA es justifica aquest aspecte argumentant que el projecte s'ubica en una parcel·la agrícola de baixa rendibilitat. Cal recordar, però, que encara que estan relacionats, rendibilitat i productivitat no són conceptes equivalents: la primera depèn de factors econòmics (costos, mercat, gestió), mentre que la segona fa referència al potencial agronòmic del terreny. D'altra banda, segons la memòria agronòmica, les parcel·les presenten un nivell agrari 3 (0,18 ha), 4 (3,24 ha) i 5 (4,19 ha), corresponents a qualificacions altes per a cultius llenyosos, alts i bons, respectivament. Per tant, la productivitat de la parcel·la no pot considerar-se baixa, malgrat que la seva rendibilitat pugui ser limitada per altres factors. En aquest sentit, per preservar el sòl agrícola amb major potencialment agronòmic, s'haurà de mantenir lliure de plaques la zona delimitada amb nivell agrari 3.

Des del punt de vista ambiental, la reconversió o substitució d'un ús agrícola, o de sòls potencialment aptes per a aquest ús, per una activitat de caràcter més industrial i amb majors possibilitats d'emplaçament, suposa un impacte ambiental significatiu. Aquesta transformació comporta una alteració dels paràmetres de base del sòl (estructura, composició i permeabilitat), que pot afavorir processos de desertificació i la pèrdua dels hàbitats associats al medi agrari tradicional. En aquest sentit, cal destacar que els espais agrícoles d'aquest entorn actuen com a hàbitats de campeig i alimentació per al milà reial (Milvus milvus). Per tant, la pèrdua prolongada d'aquests usos agrícoles i la seva substitució per instal·lacions industrials pot reduir significativament la idoneïtat de l'hàbitat per al milà reial, afectant la seva disponibilitat de recursos tròfics i alterant la connectivitat entre àrees de campeig dins del seu àmbit de distribució insular.

• SOL-A08 Es realitzaran processos de participació ciutadana en el projecte d'implantació d'instal·lacions fotovoltaiques de tipus D.

A la justificació d'aquest condicionant es determina que es complirà amb l'establert per una instal·lació tipus D. La instal·lació que s'està avaluant es tracta d'una de tipus C, al presentar una ocupació territorial inferior o igual a 10 h. Per tant, aquest punt no aplicaria en aquest projecte.

• SOL-C03 En els projectes s'especificarà quins sistemes s'usaran per combatre l'acumulació de sal o de pols sobre les plaques per tal de poder avaluar-ne l'impacte, i evitar l'afectació sobre el rendiment de les plaques.

L'EIA presenta incongruències pel que fa a quins sistemes s'usaran per dur a terme la neteja de les plaques. A l'apartat sobre el manteniment de la instal·lació s'indica que la neteja dels panells es realitzarà de forma periòdica sense necessitat d'aigua. A un segon apartat de manteniment s'estableix que la neteja es durà a terme sempre que sigui possible, de manera «seca», sense l'ús d'aigua, per estalviar aquest recurs, i si això no és possible, es farà amb aigua regenerada. A la justificació d'aquest condicionant es determina que es preveu la neteja esporàdica de forma manual amb aigua i un drap. Per tant, no es conclou de quina forma es durà a terme la neteja dels panells. Si s'ha d'usar aigua, aquesta ha de ser regenerada o depurada o de pluja, i s'ha d'especificar com s'obtendrà. I s'haurà de donar compliment a l'establert a l'article 53 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

• SOL-D04 Caldrà dissenyar els camins, les plataformes i les construccions associades al parc de forma que se'n minimitzi l'impacte sobre l'entorn proper. Els materials i la composició d'aquestes construccions s'adaptaran a l'entorn on es localitzin.

Així com s'indica a l'informe d'Ordenació del Territori, la documentació aportada presenta manca de definició de l'edifici d'operació i manteniment (O&M). A més, no s'especifica el color dels acabats dels edificis, ja que algunes seccions determina que serà de color ocre i d'altres de color blanc. L'informe també menciona que no s'indiquen les mesures d'integració paisatgística i ambiental previstes per a les instal·lacions del sistema d'emmagatzematge BESS.

• SOL-FO2 En cas que es detecti un possible risc d'inundació, es farà un estudi específic d'inundabilitat que avaluï la no afectació de la instal·lació al règim hídric.

No s'ha dut a terme, ja que a l'EsIA es determina que no hi ha risc d'inundació a l'àmbit del projecte.

• SOL-H01 Es farà una anàlisi detallada dels hàbitats presents i la seva distribució, a fi d'adequar la implantació dels mòduls fotovoltaics a la tipologia i distribució d'aquests, i especialment a la preservació d'aquells que siguin d'interès comunitari de caràcter prioritari.

La zona est de la parcel·la 142 limita amb un petita àrea boscosa definida amb la presència de dos hàbitats d'interès comunitari (5330 i 9540). Així com s'ha indicat a la consideració tècnica 2, els HIC confronten amb la ubicació proposada pels BESS però no s'ha tengut en compte el risc d'incendi associat als BESS i la seva proximitat amb l' HIC.

• SOL-H04 S'hauran de tenir en compte les característiques de les espècies d'avifauna presents a la zona (o de rutes migratòries) per tal com hi ha espècies que es veuen atretes pels reflexos de les instal·lacions fotovoltaiques. En aquest sentit, caldrà tenir en compte la funció com a hàbitat d'alimentació i reproducció per a moltes espècies que tenen certs espais agrícoles.

S'estableixen una sèrie de mesures per tractar de corregir els impactes sobre les espècies d'avifauna. Les mesures proposades per evitar impactes sobre l'avifauna (plaques antienlluernament, tancats sense filferro espinós, manteniment coberta vegetal i plantacions perimetrals) serien adequades per a fauna terrestre de baixa mobilitat (mamífers petits), però són inadequades i no específiques per a aus estepàries o rapinyaires presents a l'àrea, que volen a gran altitud i depenen d'espais oberts homogenis sense fragmentació paisatgística. Per conservar les aus estepàries, en recessió a nivell europeu, cal prioritzar la protecció efectiva d'agrosistemes tradicionals mitjançant pràctiques agràries sostenibles i compatibles amb les necessitats d'aquestes espècies. A més, diversos estudis determinen que les aus estepàries són el grup d'aus més afectat pels PFV (Kosciuch et al., 2020, Sousa-Manzano, 2024; Walston et al., 2016). Pel que fa al milà reial, els espais agrícoles, com el del projecte, compleixen la funció d'hàbitat d'alimentació i campeig. Per tant, la destrucció d'aquests agrosistemes pot repercutir negativament a la recuperació de l'espècie

Per tant, aquestes mesures no són específiques per a les espècies d'avifauna ni aborden el factor clau, que és mantenir o restaurar superfície funcional d'hàbitat estepari i agrari.

5. Així com es pot observar a la documentació gràfica i al visor de l'IDEIB, els dos traçats proposats de les línies d'evacuació s'encreuen i discorren paral·lels amb les canonades de gas natural propietat de Redexis. En el cas de l'Alternativa 1, l'encreuament entre la línia d'evacuació i el gasoducte primari SANSON es produeix tres vegades. Pel que fa a l'Alternativa 2 del traçat, la línia d'evacuació s'encreua amb el gasoducte primari SONALCU en dues ocasions. En el cas del traçat paral·lel es determina que es mantindrà una distància de 4 m al gasoducte i que es compleix amb les determinacions de les instruccions tècniques complementàries.

Tot i això, seria necessari comptar amb un informe favorable de Redexis gas que valori la seguretat i compatibilitat dels encreuaments múltiples proposats així com la distància mínima adequada en trams paral·lels.

6. L'annex d'incidència paisatgística analitza l'efecte sinèrgic de visuals amb altres parcs fotovoltaics dels voltants, per a la qual cosa estableix un radi d'estudi de 2 km respecte de l'agrupació projectada. Per aquesta anàlisi té en compte els PFV executats següents: Son Frau de Dalt, Son Falconer i Son Reus, i els PFV en tramitació següents: Son Frau/Son Nebot i Son Frau d'Alt (Agustines) No obstant l'indicat, analitzada la imatge que dona l'eina IdeIB per a l'any 2024 i traslladada en ella la informació de què disposa el Servei d'Avaluació Ambiental, es fan les següents observacions:

• Per a un radi de 3,5 km de l'agrupació projectada, es localitzen un total de 7 instal·lacions fotovoltaiques executades, 2 projectes fotovoltaics amb DIA favorable i altres 6 projectes més en fase de tramitació ambiental.
• Des del punt de vista d'ocupació territorial, els voltants de l'àmbit projectat es caracteritzen per una elevada densitat d'instal·lacions fotovoltaiques com són: Son Frau i Son Nebot (11,8 ha d'ocupació a Marratxí), PFV Son Ferreret (26,2 ha d'ocupació a Marratxí), PFV Son Falconer (3,4 ha aprox. a Marratxí), PFV Mallorca Sostenible (32 ha a Bunyola), PFV Son Reus (12 ha a Palma), PFV Son Serra (18,4 ha a Palma), el conjunt de les quals es considera que ja deriva en un impacte acumulatiu considerable damunt d'aquesta zona territorial.

7. A l'informe agronòmic que s'adjunta, signat per l'enginyer agrícola Antoni Sans Cañellas, es determina que la superfície agrària perduda a causa del projecte és de 8,42 ha. El compromís agronòmic per compensar la pèrdua de sòl agrícola es durà a terme a la parcel·la 1097 del polígon 42 del TM municipal de Llucmajor, en una superfície de 2,2 ha amb la sembra de garrovers en regadiu. Tot i que el Servei d'Agricultura ha informat favorablement, des del punt de vista ambiental i de la finalitat de les mesures compensatòries, es considera que aquestes han de contribuir a recuperar o mantenir els valors ambientals perduts pel projecte dins l'àmbit territorial afectat. En aquest sentit, resulta més adient que la compensació ocupi una superfície equivalent a la de les terres transformades pel parc fotovoltaic i, preferiblement, dins el mateix municipi afectat per l'actuació, sempre que sigui possible. I amb vegetació de cultiu autòctona o tradicional de la zona, així com es proposa amb els garrovers.

8. A l'EIA es menciona que s'han dut a terme assajos per comprovar que els centres de transformació compleixen amb l'establert al RD 1066/2001, pel que fa als valors límit d'emissions de camps electromagnètics. Però no es menciona que s'hagin comprovat els valors d'emissió d'altres elements del PFV, com les bateries, la línia d'evacuació o el PFV en sí. A més, s'ha de tenir en compte la presència d'altres PFV, alguns d'ells hibridats, i les seves línies d'evacuació a l'entorn del projecte i per tant l'acumulació de la densitat dels camps electromagnètics. La Guia per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les infraestructures d'evacuació del MITECO determina que el llindar de seguretat, tenint en compte les publicacions del ICNIRP i de l'OMS, es troba per sota de 100 µT i per sota de 0,4 µT en les recomanacions més restrictives. Encara que el llindar de 0,4µT no està recollit normativament, aplicant el principi de precaució, es considera que s'han d'adoptar totes les mesures possibles per a tendir a aconseguir aquests nivells. En cas que això fos impossible, es procurarà aconseguir el menor nivell d'exposició possible, sempre per sota del llindar de 100 µT recollit en les recomanacions del Consell d'Europa.

9. A l'EIA es menciona que durant la fase d'explotació es durà a terme un control del gas hexafluorur de sofre de forma periòdica mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fugues. Tot i això, cal recordar l'entrada en vigor de Reglament de la Unió Europea 2024/573 del Parlament europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014, d'acord amb el qual s'elimina l'ús del gas SF6 a partir d'1 de gener de 2026 en instal·lacions inferiors a 24 kV (article 13.9 a).

Per tant, per donar compliment al nou reglament al que resulti d'aplicació en relació a aquest gas.

10. L'alternativa 1 de la línia d'evacuació discorr uns 510 m a través del límit de parcel·les rústiques, 190 m dels quals ho fa paral·lela a l'HIC. A l'EIA s'indica que s'aprofitaran les zones de circulació existents en els límits de les parcel·les, on pràcticament no apareix vegetació. Es determina que puntualment podria afectar-se a vegetació arbustiva i/o arbòria amb baix valor biològic però que en qualsevol cas, sempre que sigui viable, s'evitarà la seva afecció. En aquest sentit, per minimitzar els impactes sobre el sòl i la vegetació les rases al llarg d'aquest tram s'haurien d'executar prioritzant tècniques de baixa mecanització (preferentment de forma manual).

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte PFV Es Tarongers, polígon 6, parcel·les 554 i 142, TM Marratxí, signat per Raimundo Montis Palos, enginyer industrial, en data 07 de març de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat per l'ambientòloga Clara Fuertes Salom i el biòleg Àngel Maria Pomar i Gomà, en data 08 de març de 2024, i els condicionants següents:

1. S'haurà d'obtenir l'autorització per part de l'Administració Hidràulica d'acord amb l'article 92 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

En el cas que s'obtengui l'autorització, les plaques no podran superar els 3,5 m d'altura.

2. S'haurà de mantenir lliure de plaques i instal·lacions l'àrea coincident amb classificació de nivell III (valor agrari alt), que equivalen a 0,18 ha de les 5,6 ha projectades, d'acord amb l'informe agronòmic firmat per l'enginyer agrònom Antoni Sans Cañellas el 4 de setembre de 2025.

3. El sistema d'emmagatzematge BESS s'ha d'ubicar com a mínim a 100 m de distància dels hàbitats d'interès comunitari que limiten amb la zona est de la parcel·la 142. Aquesta distància també s'haurà de mantenir respecte de qualsevol habitatge que hi pugui haver a l'entorn. Tampoc es podran ubicar ni en la zona de policia, servitud o inundable no ARPSI.

S'haurà de desenvolupar una anàlisi detallada de la vulnerabilitat i dels riscos inherents als sistemes BESS (risc d'incendi, renou, desbordament tèrmic, fuites i contaminació del sòl i les aigües, camps electromagnètics) així com concretar les mesures de prevenció, resposta i gestió que s'aplicaran en cas que aquests riscos es materialitzin. També s'haurà d'explicitar quin sistema de refrigeració tenen i si disposen d'un sistema automàtic de detecció i extinció per prevenció davant del risc de combustió per desbordament tèrmic, per evitar que les bateries causin un incendi forestal. També s'haurà d'incloure un seguiment de la refrigeració i el control de temperatura automàtic dins del mòdul de les bateries, així com, elaborar un pla de protecció contra incendis forestals. Addicionalment, en el moment de la seva implantació, s'utilitzaran les millors tècniques disponibles (MTD) per a la instal·lació i operació de sistemes BESS pel que fa a la seguretat i al renou. A més, les bateries a instal·lar hauran d'ajustar la seva potència i dimensions al magatzem de l'energia renovable produïda al PFV

A més haurà de complir amb la Norma 22 del Pla Territorial insular de Mallorca pel que fa a integració paisatgística.

4. En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'hauran de conservar el ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació i reconstrucció dels marges parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. S'ha de tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants. El tram que discorr dins les parcel·les agrícoles, a l'hora de fer les rases aquestes es duran a terme prioritzant tècniques de baixa mecanització (preferentment de forma manual).

5. Les actuacions que suposin l'ocupació i/o moviments de gran part del terreny, inclosa la la fase de construcció i la fase de desmantellament, s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents, és a dir, s'han de fer en el període comprès entre setembre i març, i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.

6. Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

7. La compensació agronòmica haurà d'ocupar una superfície equivalent a la de les terres transformades pel parc fotovoltaic (8,42 ha) i s'haurà de dur a terme preferentment en el mateix municipi, o si no és possible, en els municipis limítrofs.

8. S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i del sistema d'emmagatzematge BESS, aquestes mesures s'hauran de programar en els moments de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. En els límits exteriors d'habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió s'haurà de comprovar el valor del camp electromagnètic en l'estat de càrrega màxima del parc fotovoltaic, considerant per al càlcul a una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i a una altura d'1 m, i, en el cas de superar els límits permesos, s'hauran d'incloure també mesures de correcció i seguiment dels camps electromagnètics al Pla de Vigilància, amb un límit d'emissions de 0,4 microTesles als exteriors de les instal·lacions i habitatges que l'enrevolten.

9. S'haurà de donar compliment al Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014, específicament s'hauran de tenir en compte les limitacions d'us dels gasos fluorats que s'hi estableixen.

10. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

11. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. El desmantellament no implicarà obligatòriament l'eliminació de la barrera vegetal. Això no obstant, si en el termini de 25-30 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

12. S'ha d'especificar la forma en que es durà a terme la neteja de les plaques, aquesta serà preferiblement en sec, sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, es durà a terme amb aigua regenerada o depurada o de pluja i s'indicarà el consum hídric esperat així com d'on s'obtendrà el recurs. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics, es recollirà la totalitat del producte contaminant fet servir a cada panell.

13. D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 26 de setembre de 2024, s'haurà de complir el següent:

La proposta de mesures de compensació assenyalada al punt 8 de l'aparat Consideracions tècniques «L'EsIA senyala que existeix un compromís amb la Cooperativa de Camp Mallorquí pel desenvolupament de les mesures de compensació, i que quan es disposi de la proposta definitiva de compensació es presentarà davant l'administració» i que a l'EIA del projecte s'indica que es presentarà davant l'administració, haurà de tenir en compte la recuperació d'una zona potencial de campeig per l'espècie amenaçada Milvus milvus, que reprodueixi les característiques que afavoreixen la seva zona de campeig.

La recuperació d'una àrea amb potencial de campeig per a l'espècie amenaçada Milvus milvus, que reprodueixi les característiques ambientals favorables per a aquesta, es durà a terme, sempre que sigui possible, en un emplaçament proper a l'àmbit afectat. En cas que això no sigui viable, s'haurà de contactar amb el Servei de Protecció d'Espècies, que determinarà l'àrea alternativa adequada.

14. D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, D.G de Medi Natural i Gestió Forestal, de data 20 de setembre de 2024, s'haurà de complir el següent:

Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

15. D'acord amb l'informe Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, de data 25 d'octubre de 2024, s'haurà de complir el següent:

Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.

Pel que fa als encreuaments de la línia d'evacuació, aquests hauran de complir, com a mínim, les distàncies indicades a la ITC-LAT- 06 i també a les normes particulars de l'empresa distribuïdora en cas que es cedeixi. També s'haurà de donar compliment a les disposicions de la seva competència indicades en el seu informe

16. D'acord amb l'informe del Servei d'Emergències, de data 15 de setembre de 2024, s'haurà de complir el següent:

L'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció que reculli i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals ates que la parcel·la es troba confrontada a una zona amb risc extremadament alt d'incendi d'acord amb el Departament de Medi Natural a més d'establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

17. D'acord amb l'informe dels Serveis Tècnics de Planejament de l'Ajuntament de Palma, de data 05 de maig de 2025, s'haurà de complir el següent:

Pel que fa a la xarxa d'evacuació de la línia elèctrica de 15 kV que discorre en el TM de Palma s'haurà de donar compliment de l'article 48.bis de la Llei 10/2019 i ajustar-se al tràmit de comunicació prèvia o llicència municipal, segons pertoqui.

18.D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori, de data 21 de gener de 2025, s'haurà de complir el següent:

Cal definir les característiques de l'edifici d'operació i manteniment (O&M) i indicar les mesures d'integració paisatgística i ambiental que es proposen per a les instal·lacions del sistema d'emmagatzematge BESS (fase 2).

El tancament de la instal·lació amb malla metàl·lica s'ha d'ajustar al que disposa la norma 22.1.c.3) del Pla territorial insular de Mallorca.

19. D'acord amb l'informe del Servei d'Explotació i Conservació, de data 16 d'octubre de 2025, s'haurà de complir el següent:

1. En el cas de que la línia d'evacuació elegida sigui la “ALTERNATIVA 1”:

a. Prèviament a l'inici de les obres del condicionament de l'accés, l'interessat haurà de presentar una sol·licitud per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Pel que fa a la resta de les obres d'aquesta alternativa no és preceptiva l'autorització d'aquest Departament.

b. Juntament amb la sol·licitud s'haurà de presentar la documentació que justifiqui el compliment dels condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

2. En el cas de que la línia d'evacuació elegida sigui la “ALTERNATIVA 2”:

a. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

b. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera de dos carrils Ma-2031.

c. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació i de la protecció, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

d. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

Es recomana:

• D'acord al Servei d'Ordenació del Territori:

a) Definir en el projecte el tractament i el manteniment de les zones no ocupades per la instal·lació de manera que conformi un tractament paisatgístic coherent en tot el seu conjunt.

b) Seria convenient augmentar les barreres vegetals projectades com a mínim fins a 5 metres per a poder alternar diverses fileres d'elements arboris i arbustius i millorar així la seva efectivitat.

c) En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'ha de tenir cura amb la conservació del ferm dels camins i dels tancaments laterals, marges i parets. Durant el soterrament i canalització de les infraestructures s'evitarà afectar l'estructura dels camins i les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé fer especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

d) Atès que l'alternativa 2 de línia d'evacuació afecta la carretera Ma-2031 i la seva zona de protecció, en cas que sigui aquesta l'alternativa a executar, s'haurà de comptar amb l'autorització de l'organisme competent.

e) Respecte a les afectacions en matèria de seguretat aeronàutica, s'haurà de comptar amb l'acord previ favorable de autorització en matèria de l'organisme competent.

• D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, consultar les guies següents:

Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols: https://www.caib.es/sites/atmosfera/es/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/?mcont=3180

Guies per reduir al màxim els impactes ambientals: https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacionambiental/temas/evaluacion-ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacioavaluacio_ambiental/energies_renovables/documents/CRITERIS_AMBIENTALS_PSF_2022_12.pdf

• Comptar amb un informe favorable de Redexis gas que valori la seguretat i compatibilitat dels encreuaments múltiples de la línia d'evacuació amb els gasoductes SANSON i SONALCU així com la distància mínima adequada en trams paral·lels.

Es recorda que:

• L'acompliment de les mesures incloses en l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.
• Les instal·lacions de conversió i transformació del parc fotovoltaic es consideren una activitat potencialment contaminant del sòl i per tant s'haurà d'ajustar al que estableix la normativa en aquesta matèria (Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears)
• S'haurà de complir els condicionants establerts a l'informe del Departament de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Palma, de data 10 de setembre de 2024.
• Per poder utilitzar les aigües regenerades pel reg de la barrera vegetal, i/o la neteja de les plaques, s'haurà de donar compliment a l'establert a l'article 53 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 27 de febrer de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá