Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 18 de febrer de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic de 9 ha amb una línia d'evacuació de 15 kV de 9,3 km i una segona fase d'instal·lació de sistemes d'emmagatzematge en bateries. El projecte s'inclou al punt 6 del grup 2 (Energia) de l'annex II del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia. I a l'annex II, grup 4, lletra b) de la Llei 21/2023, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental:

Construcció de línies elèctriques (projectes no inclosos a l'annex I) amb un voltatge igual o superior a 15 kV, que tinguin una longitud superior a 3 km, incloses les seves subestacions associades, així com per sota dels llindars anteriors quan compleixin els criteris generals 1 o 2, o no incloguin les mesures preventives que disposa el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, o discorrin a menys de 200 m de població o de 100 m d'habitatges aïllats en alguna part del seu recorregut, llevat que discorrin íntegrament en subterrani per sòl urbanitzat.

No obstant estar sotmès a simplificada, el promotor sol·licita subjectar-se a l'article 13.1 apartat f) del Text refós i que es tramiti pel procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinari.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic de 9 ha amb una línia d'evacuació de 15 kV de 9,3 km i una segona fase d'instal·lació de sistemes d'emmagatzematge en bateries. El projecte es situa a la parcel·la 21 del polígon 7 del T.M. de Llucmajor, la seva superfície total és de 1.338.953 m² dels quals 90.057 m² seran ocupats pel parc fotovoltaic, equivalents a un 6,73 % de la superfície de la parcel·la.

Les principals característiques del projecte són:

• Potència instal·lada: 11.827,20 kWp (10.750 kW AC i 10.000 kW de capacitat d'accés)
• Producció anual estimada: 17.279, 78 MWh/any
• Superfície total de la parcel·la: 1.338.953 m² (ref. cadastral: 07031A007000210000EP)
• Superfície de la poligonal:90.057 m² (9 ha) (6,73 % de la parcel·la)
• Superfície del recinte tancat: 96.400 m² (9,64 ha)
• Rendiment energètic territorial: 10 MW / 9,64 ha = 1,04 MW/ha
• Alçada màxima mòduls: 2,90 m, aproximadament
• Alçada mínima mòduls:0,80 m, aproximadament
• Tipus d'estructura: directament clavat
• Nombre de mòduls:21.504 panells de 550 Wp
• Línia d'evacuació: 9.275 m de línia soterrada fins la xarxa elèctrica
• Punt de connexió: SET Arenal (parcel·les 76 i 352 del polígon 55 de Palma)
• Edificacions/instal·lacions:

_º 50 convertidors

_º 5 CT BT/MT: en 5 edificis prefabricats (6,06 m x 2,38 m i 2,80 m)

_º 1 Centre control

_º 1 CR : edifici prefabricat (3,28 m x 2,38 m i 3,045 m d'alçada total)

_º 1 CMM: edifici prefabricat (6,08 m x 2,38 m i 3,045 m d'alçada total)

_º Previsió d'instal·lació en una segona fase d'un sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS), amb bateries de liti ferrofosfatat (750 m²)

El CMM es planteja ubicar fora de la poligonal del PFV, al límit sud-est de la parcel·la confrontat amb el camí de Sa Talaia Romanina. Per tant, hi haurà una línia d'interconnexió interna entre les plaques i el CMM

La línia d'evacuació anirà soterrada i la longitud total del traçat és d'uns 9.275 metres de línia de mitjana tensió (15.000 V). El recorregut detallat és el següent:

• Tram 1 (públic): la línia surt del CMM i discorr 1.070 m pel camí de sa Talaia Romanina fins que creua amb la via de servei Ma-6020. A continuació transcorr 1,2 km paral·lela a la carretera Ma-19 fins que es troba amb la canalització de la línia d'interconnexió de l'agrupació fotovoltaica Son Cànaves I i II i usarà el tub de reserva d'aquest. Arriba a una rotonda i continua per una via de servei uns 470 m fins que acaba el tram públic.
• Tram 2 (privat): recorr 220 m per un camí de la parcel·la 9331 del polígon 7 des del final de la via de servei Ma-6020 en paral·lel a la carretera Ma-19. (per un camí paral·lel a la carretera Ma-19) per la parcel·la 9331 del polígon 7 de Llucmajor, per camí de terra, camp a través, per les parcel·les 2 i 44 del polígon 7 per on discorren els torrents de cas Ciutadà i dels Jueus, i 325 m fins a camí de terra públic i el creuament amb la canalització de Son Monjo al dipòsit Son Verí
• Tram 3 (públic): continua per camí de terra públic uns 1.150 m, per carretera pública uns 1.400 m fins arribar a la SET Arenal. S'indica que per tal de fer la connexió a la xarxa elèctrica, s'haurà de realitzar l'adequació d'una cabina existent en la pròpia subestació

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: Projecte basic.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

Alternativa 0: consisteix en la no execució del projecte. Es descarta, al·legant que des d'un punt de vista socioeconòmic i energètic suposaria no contribuir als objectius de transició energètica establerts per la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears i pel Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

Alternativa 1: s'ubica a la parcel·la 19 del polígon 7 del TM de Llucmajor. És una parcel·la que s'ha dedicat al cultiu d'ametllers. La pendent és baixa, l'aptitud fotovoltaica és principalment mitjana i està classificada com a sòl rústic general. La línia d'evacuació discorr 6638 m per camí asfaltat i via de servei de la Ma-19, 749 m per camins de terra i 2548 m per camins asfaltats fins al SET s'Arenal (un total de 9935 m). A l'interior del recinte projectat per les plaques hi ha un hàbitat d'interès comunitari (5330).

Alternativa 2: s'ubica a la parcel·la 3 del polígon 5 del TM de Llucmajor. Es tracta d'una parcel·la dedicada al cultiu de cereals. La pendent és baixa, l'aptitud fotovoltaica és mitjana i està classificada com sòl rústic general. La línia d'evacuació tendria una longitud de 7077 m. Hi ha presència d'hàbitats d'interès comunitari als límits de la parcel·la.

Alternativa 3 (escollida): s'ubica a la parcel·la 21 del polígon 7 del TM de Llucmajor. Es tracta d'una parcel·la dedica al cultiu de cereals i garrovers. La pendent és baixa, l'aptitud fotovoltaica és mitjana i està classificada com sòl rústic general. La línia d'evacuació tendria una longitud total de 9275 m. Hi ha presència d'hàbitats d'interès comunitari al límits de la poligonal projectada.

S'han comparat les tres alternatives tenint en compte l'aptitud fotovoltaica, la longitud de la línia d'evacuació, la viabilitat constructiva, la vegetació i els hàbitats d'interès comunitari, el paisatge, el sòl i els recursos hídrics, els espais protegits, la proximitat a altres parcs fotovoltaics, l'ús agrícola, la proximitat a habitatges, el patrimoni cultural i l'ocupació i dinamització local. S'ha atorgat una puntuació per a cada un dels factors analitzats i la que ha obtingut una menor puntuació ha estat l'alternativa escollida, la 3.

L'Alternativa 1 resulta la menys favorable, en afectar directament hàbitats naturals i requerir major longitud de línia d'evacuació.

L'Alternativa 2 presenta un equilibri adequat entre viabilitat tècnica, accessibilitat i compatibilitat ambiental, sense afeccions directes a hàbitats interiors. Confrontant amb la ZEPA (Xarxa Natura 2000).

L'Alternativa 3 obté la millor puntuació tècnica i ambiental combinada (4), mostrant bona integració topogràfica i menor longitud de connexió, encara que amb proximitat moderada al ANEI.

Identificació d'impactes.

Para a cada una de les fases del projecte s'han identificat les actuacions que poden afectar als diferents elements del medi.

• Fase de construcció: ubicació i ocupació del terreny, desbrossament, tràfic de vehicles, muntatge de l'estructura de sosteniment i dels mòduls, apilament de materials, construcció d'infraestructures auxiliars, generació de residus, creació d'ocupació i renda.
• Fase d'explotació: funcionament del parc, tasques de manteniment de les instal·lacions, generació de residus, consum d'aigua, creació de renda i ocupació
• Fase de desmantellament: retirada de les instal·lacions, restauració del medi, generació de residus

Els impactes s'han identificat mitjançant una matriu d'interacció entre les actuacions a les diferents fases del projecte i els factors o subfactors ambientals. Els impactes s'han caracteritzat segons el signe, la intensitat, la incidència, l'acumulació, el sinergisme, l'aparició, la persistència, l'extensió, la reversibilitat, la recuperabilitat, la periodicitat i la continuïtat. S'ha determinat un 73 % d'impactes compatibles, un 19 % de moderats i un 8 % de positius.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries.

S'estableixen mesures per a cada una de les fases i per a cada un dels factors ambientals afectats. Es pot destacar:

• Atmosfera: revisió periòdics dels vehicles i màquines usats, límit de de velocitat, treballs en horari diürn, regs periòdics a les zones de trànsit de maquinaria, evitar moviments de terra en dies de vent fort,.
• Sòl: delimitació zones d'actuació, reutilització terra vegetal, esponjament zona d'actuació, disposar d'un conjunt d'antivessaments, creació d'un punt verd.
• Aigua: protegir els cabdals de vessaments de residus o materials sobrants de l'obra, o correcta gestió de residus
• Vegetació i hàbitats: compliments condicionants risc d'incendi, prohibició ús herbicides, restauració vegetació
• Fauna: batuda i retirada d'exemplars protegits abans d'iniciar l'actuació, elements de sortida per a fauna si les rases queden obertes, revisions periòdiques dels vehicles i màquines emprats en les obres, evitar la presència de personal o maquinària fora de la zona d'obres, implantació d'un tancament cinegètic per a permetre el pas de la fauna.

Estudi incidència paisatgística

S'ha realitzat un mapa de fragilitat del paisatge, fruit de la combinació del mapa de fragilitat visual intrínseca (altitud, pendents, monotonia del paisatge i orientació), el mapa de fragilitat visual adquirida (des de camins, des de nuclis de població, bens d'interès cultural i proximitat a vies de comunicació) i el mapa de qualitat visual natural (densitat de la vegetació, naturalitat, hàbitats prioritaris i espais naturals protegits).

A partir del mapa de fragilitat del paisatge es realitza l'anàlisi de visuals per saber des de quins punts de la zona d'estudi el parc fotovoltaic és visible. El resultat de l'estudi indica que només un 0,485 % del territori estudiat té un impacte alt i molt alt. La major part d'aquests impactes es donen dins zones boscoses en la que no s'esperen observadors potencials i en alguns camps de cultiu en els que només s'esperen observadors en moments puntuals quan es realitzen les labors pròpies d'aquests camps. De manera que només serà visible des de l'àmbit més immediat i en una zona en la que la freqüència d'observadors serà baixa.

Amb els valors obtinguts en l'estudi i tenint en compte la barrera vegetal proposada com a mesura correctora, es considera que l'impacte paisatgístic del parc fotovoltaic és compatible. Respecte les sinergies amb altres parcs fotovoltaics propers s'indica que d'acord amb l'orografia i la vegetació de la zona, l'única sinergia que es produirà, des del punt de vista de l'impacte visual, serà que al sud del parc Es Pilarí es podran observar a la vegada el PFV objecte d'avaluació i el de Son Cànaves (agrupació Son Cànaves I i Son Cànaves II).

Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic.

L'extracció i processament del silici, la fabricació dels mòduls, l'energia usada en aquesta fabricació, el seu transport, l'obra civil de la implantació del parc, el desmantellament en acabar la seva vida útil, el reciclatge i el balanç d'eliminació dels arbres de la parcel·la, equivalen a 4.312,76 t CO₂ equivalents.

Tenint en compte que el PFV Es Pilarí generarà una potència de 17.279.776 kWh/any i, assumint l'últim factor de conversió publicat per la Direcció General de Canvi Climàtic 0,4569 Kg CO₂eq/kWh, això equival a 7.895,13 tCO₂ equivalents/any. Per tant, el PFV Es Pilari generarà l'energia suficient per a recuperar aquestes emissions en 0,55 anys (6,6 mesos).

El projecte, per les seves característiques, té un balanç net positiu en la seva afecció a l'atmosfera en generar energia neta arribant a evitar una emissió neta a l'atmosfera de 193.065,48 t CO₂eq en acabar la seva vida útil (mínim de 25 anys).

Pla de vigilància ambiental

S'estableix que durant el desenvolupament de l'obra s'han de tenir en compte les següents variables:

• Control de la ubicació i extensió de l'ocupació temporal.
• Control del desbrossament i de la gestió del s productes orgànics derivats.
• Control de vessaments en el entorno de las instal·lacions de obra.
• Control de la Gestió de Residus d'Obra.
• Control de la qualitat Atmosfèrica. Pols i renou.
• Control de la restauració.
• Control de les comunitats faunístiques
• Control de les comunitats vegetals

Durant la fase d'explotació les tasques de seguiment ambiental es centraran en:

• Seguiment de l'impacte sobre la fauna, sobretot referent a col·lisió en el clos perimetral.
• Seguiment de l'efectivitat de les mesures de restauració aplicades.
• Gestió dels residus generats en l'explotació.
• Controls de magnetisme i gasos d'efecte d'hivernacle usats en l'activitat.

A la fase de desmantellament es durà a terme un seguiment ambiental igual al realitzat en la fase d'execució d'obres i es generaran els mateixos informes que en aquesta.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

L'1 d'abril de 2025, es va publicar en el BOIB núm. 40 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ES PILARI ubicat al polígon 7 parcel·la 21 de Llucmajor durant un termini de 30 dies d'acord al que estableix la normativa.

Durant el tràmit d'informació pública no s'ha rebut cap al·legació sobre el projecte i l'estudi d'impacte ambiental.

S'ha consultat a les següents administracions previsiblement afectades:

• Servei d'Agricultura, D.G. d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei d'Explotació i Conservació - D.I. d'Infraestructures i Mobilitat, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Departament d'Emergències, D.G. d'Emergències i Interior, Conselleria de Presidència i Administracions Públiques
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Departament de Medi Natural, D.G. de Medi Natural i Gestió Forestal, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei d'Ordenació del Territori – D.I. de Territori i Paisatge, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals - D.I. de Patrimoni, Departament de Cultura i Patrimoni, Consell de Mallorca
• Servei de Planejament - D.I. d'Urbanisme i Planejament Municipal, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Serveis Tècnics d'Urbanisme - D.I. d'Urbanisme i Planejament Municipal, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Departament Tècnic de Coordinació, DG de Recursos Hídrics, Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua
• Servei de Salut Ambiental, D.G. de Salut Pública, Conselleria de Salut
• Ajuntament de Llucmajor
• Ajuntament de Palma
• Red Eléctrica España, S.A.U
• Endesa Distribució S.L.U
• Amics de la Terra
• GOB

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

• Informe del Servei d'Agricultura, de data 31 de juliol de 2025, que conclou:

Es recomana que, en futures memòries agronòmiques, en els resultats de laboratori adjunts es detalli la ubicació exacta (polígon i parcel·la) d'on s'ha extret cada mostra de sòl. Aquesta informació millorarà la transparència i la fiabilitat de l'informe.

Vist tot l'exposat, d'acord amb la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 1/2023, de 18 de gener, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, i avaluades les mesures de compensació proposades, es procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Es Pilarí al polígon 7, parcel·la 21, del terme municipal de Llucmajor.

• Informe del Servei d'Explotació i Conservació, de data 04 de desembre de 2025, que conclou:

Inform favorablement les obres PARC FOTOVOLTAIC "ES PILARÍ" DE 10,75 MWp i LÍNIA D'EVACUACIÓ DE 15 kV a la carretera Ma-19. PK 13+000 FINS PK 20+000, en el terme municipal de Palma i Llucmajor, sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

2. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 100 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera de quatre carrils. Ma-19.

3. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera Ma-19 i del vial de servei quan n'hi hagi, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

4. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

• Informe del Departament d'Emergències, da data 14 d'abril de 2025, que conclou:

Una vegada examinada la documentació del projecte del Parc Fotovoltaic Es Pilari ubicat al Polígon 41, Parcel·la 21, T.M. de Llucmajor, es proposa informar favorablement. Amb l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció on reculli i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació definit els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals ates que la parcel·la es troba confrontada a una zona amb risc alt d'incendi d'acord amb el Departament de Medi Natural a mes d'establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 24 d'abril de 2025, que conclou:

Per tot això, i en relació a la perspectiva climàtica en la tramitació, sempre que s'apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries de l'EIA i es segueixi el PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL, emeto informe favorable.

Es recorda a l'òrgan substantiu d'iniciar, en el termini més breu possible, els treballs de revisió del Pla Director Sectorial energètic per tal que s'adapti plenament a la Llei 10/2019 i pugui crear un marc competencial clar per a l'impuls de l'estalvi energètic, l'eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables.

• Informe del Servei d'Energies Renovables, de data 10 de juny de 2025, que conclou:

Vist el vostre escrit del 14 de gener de 2025, sobre l'assumpte de referència us informo favorablement amb condicions sobre l'execució de la instal·lació del parc fotovoltaic PFV ES PILARI, ubicat al polígon 7 parcel·la 21 de Llucmajor (RE039/23)

• Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.
• El tram de LSMT a 15kV que passa camp a través haurà d'incorporar fites d'acord al plànol DYZ10113 del projecte tipus DYZ10000 d'edistribucion redes digitales SLU.

A més, s'hauran de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

• Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.
• Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.

Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.

• Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
• Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, 11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
• Resolució del Director General d'Industrial, del 16 de juliol de 2004, per la qual s'aproven a l'empresa “Endesa Distribución Eléctrica S.L.U” les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31 d'agost de 2004.
• Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa “Endesa Distribucion Eléctrica SLU”, les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'Alta tensió de 3ª. categoria (mitja tensió), publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2004.
• Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i del a petita i mitjana empresa, per la que s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribucion Eléctrica, SLU.
• Aquest informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.
• Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 09 d'abril de 2025, que conclou:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre l'autorització administrativa prèvia, declaració de projecte industrial estratègic, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ES PILARI, ubicat al polígon 7, parcel·la 21, de Llucmajor (RE039/23), amb el següent condicionant:

S'evitaran les tasques susceptibles de generar renou durant l'època de reproducció del Milà reial, és a dir, entre els mesos de febrer a juny, ambdós inclosos a la zona marcada en groc al mapa adjunt.

• Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 16 de maig de 2025, que conclou:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

Tenint en compte que la instal·lació estarà ubicada a 30 m de la zona forestal ZAR, sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal.

En el cas de portar-se a terme el projecte :

• Pel que fa a l'execució de les obres, durant la realització d'aquestes caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

• Referent a utilitzar maquinària i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestal, s'ha de tenir en compte el següent:

• L'article 48.6.d de la Llei 43/2003 prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta diari per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
  • Les màquines o equips que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 m dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

• Informe del Servei d'Ordenació del Territori, de data 01 de desembre de 2025, que conclou:

D'acord amb les consideracions tècniques expressades a l'informe, de forma cautelar a expenses de que l'òrgan substantiu determini la viabilitat de tramitació de l'expedient sota la figura de projecte industrial estratègic, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge es considera que es podria informar favorablement el projecte del parc fotovoltaic ES PILARÍ, sempre que es tinguin en compte les condicions següents:

1. Aquest informe no té per objecte la valoració, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge, de la previsió de la instal·lació d'emmagatzematge, atesa la manca de definició de les seves característiques formals i tècniques, així com no es veu reflectida en el pressupost presentat.

2. S'haurà de justificar la necessitat que la línia d'evacuació s'ubiqui en àrees naturals d'especial interès (ANEI) i àrees de prevenció de riscs d'incendis i d'inundació (APR) i, a més, a les àrees de prevenció de riscs (APR) serà necessari l'informe previ de l'administració competent en matèria de medi ambient.

3. En relació amb l'afectació a bens i drets a càrrec del Consell de Mallorca, d'acord amb l'article 127 del RD 1955/2000, d'1 de desembre, cal indicar:

a) Sobre l'afectació a carreteres, el recorregut de la línia d'evacuació fins a la SET Arenal, travessa o transcorre la zona de domini públic, de reserva i/o de protecció de la carretera Ma-19 (autopista de Llevant o autopista de Llucmajor), de titularitat del Consell de Mallorca d'acord amb el PDS de carreteres, de manera que serà necessària, en qualsevol cas, l'autorització prèvia de l'organisme gestor d'acord amb la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat autònoma de les Illes Balears. Així també, s'adverteix que, per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que pugui afectar directament o indirecta, seria necessari l'informe preceptiu i/o autorització de l'organisme competent i titular de la carretera.

b) Sobre l'afectació al paisatge, s'observa que les mesures plantejades d'integració paisatgística s'hauran de millorar per tal de mitigar i atenuar l'impacte visual de la instal·lació sobre l'entorn mitjançant, entre d'altres, les mesures següents:

 

i. La barrera vegetal proposada, en el límit sud i sud oest, per tal d'aconseguir la densitat suficient que asseguri la menor visibilitat de les plaques, haurà de tenir una amplada d'entre 5 i 10 metres que permeti disposar de 2 fileres d'arbres col·locades a portell, la qual cosa s'avindria amb les mesures i condicionants ambientals de l'Annex F del PDSEIB.

ii. L'edifici de control s'haurà d'adaptar a les condicions d'integració paisatgística i ambiental de les edificacions i instal·lacions, així com indicar els materials, les característiques i dimensions d'aquesta edificació/instal·lació.

iii. Respecte al tancament de la instal·lació els pals que subjecten les malles han de ser de fusta, d'acord amb els condicionants de la norma 22 del PTIM. No obstant això, el tancament s'ajustarà a aquesta condició sempre que sigui compatible amb la normativa sectorial de seguretat, atès que, en cas contrari, es podran considerar exonerades del compliment d'aquesta condició.

iv. Respecte l'acabat del camí interior del recinte tancat del parc fotovoltaic, no es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, de manera que s'haurà de condicionar el terreny amb una altra solució.

A més, es fan les observacions següents en relació amb la documentació analitzada:

a) En relació amb el procediment d'avaluació d'impacte ambiental, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge, no s'observen afectacions significatives sobre el medi ambient i el paisatge, sempre que s'adoptin les mesures d'integració paisatgística esmentades en l'apartat 2. b) de les condicions.

b) Es recomana, sempre que sigui possible, que els garrovers i els ullastres que es retiraran per la implantació del parc fotovoltaic, es replantin com a part de la barrera vegetal proposada per tal de minimitzar l'impacte visual de la instal·lació.

c) Cal esmentar que en el projecte presentat no es grafia el recorregut de la línia de mitja tensió per l'interior de la parcel·la, des del recinte tancat del parc fotovoltaic fins al centre de maniobra i mesura o el centre de repartiment. En tot cas, es recomana que el traçat i la implantació de la línia s'apropi a les partions per evitar fragmentar la funcionalitat de les parcel·les respectant els tancaments i vegetació existents, sempre que sigui possible.

d) D'acord amb el que estableix la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, en l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura amb la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la

conservació dels marges i parets i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins. A més, s'evitarà afectar, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en què no s'ha de desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

e) Es recomana que les espècies arbòries i arbustives que conformen la barrera vegetal de la instal·lació fotovoltaica Es Pilarí, siguin les mateixes que les que conformen la barrera vegetal de l'agrupació de Son Cànaves I i Son Cànaves II.

f) Convé esmenar la mancança de coherència detectada en el projecte respecte de la resta de la documentació, com ara la referència al terme municipal on s'ubica el projecte i el nombre total de panells solars.

Tot això d'acord amb les competències del Consell de Mallorca en matèria d'ordenació del territori i del paisatge, sense perjudici de les consideracions que es puguin formular des d'altres àrees de l'administració dins l'abast de les competències que tinguin atribuïdes i, en tot cas, de les consideracions de l'administració municipal sobre els efectes de l'aplicació del planejament urbanístic de la seva competència sobre l'assumpte.

En qualsevol cas, es fa avinent que, d'acord amb la disposició addicional setena del PTIM les disposicions reguladores de les àrees sostretes del desenvolupament urbà (sòl rústic) tenen el caràcter de mínimes i, en conseqüència, prevaldran les determinacions dels planejaments generals municipals que suposin major restricció o grau de protecció del territori. Així mateix, és d'aplicació la disposició transitòria quarta del PTIM, segons la qual en cas de dubte o contradicció amb el planejament general municipal sobre la qualificació o la categoria del sòl rústic a què pugui pertànyer en tot o una part la parcel·la, prevaldrà la més restrictiva entre la que resulti del Pla Territorial i la del planejament municipal.

• Informe del Servei de Patrimoni Històric, de data 30 d'abril de 2025, que conclou:

A la part de la parcel·la a on s'instal·larà el parc fotovoltaic no ens consta cap espai amb cautela patrimonial, malgrat la zona pugui tenir valors paisatgístics, històrics o etnològics.

Atès l'exposat es requerirà una actuació prèvia de prospecció per descartar la presència d'elements de caire patrimonial no recollits als inventaris.

La prospecció prèvia haurà de realitzar-se a tots els espais on s'intervingui. És a dir, camp de plaques solars i centres transformadors, línia MT soterrada, Centre de Maniobra i Mesura MT, línia d'interconnexió amb Subestació Elèctrica Arenal, etc.

Per dur a terme aquest prospecció s'haurà de presentar nomenament de tècnic i projecte d'execució, que haurà de ser autoritzat per la CIPH de Mallorca. Un cop autoritzat i executat, es lliuraran els resultats al Servei de Patrimoni Històric per la seva valoració i es determinaran les mesures correctores per la protecció del patrimoni, si s'escau.

Per altra banda s'haurà de tenir en compte que els elements etnològics (parets, sínies, sèquies, molins... ) estan protegits pel PTM i per tant no es poden alterar ni els béns ni el seu entorn proper. Cas que hi hagi algun element d'aquestes tipus s'haurà d'abalisar si és un element exempt (molí, sínia, pou...) i garantir-ne la seva integritat.

• Informe de Red Eléctrica, de data 26 de juny de 2025, que conclou:

Como contestación a su escrito de fecha 22/05/2025 en relación con el proyecto referido en el asunto, les informamos de lo siguiente:

En cuanto a la PSFV "ES PILARI", el centro de reparto y el centro de maniobra y medida, Red Eléctrica no presenta oposición al no existir afecciones con instalaciones propiedad de Red Eléctrica.

Respecto a la Línea proyectada subterranea a 15 kV, Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al cumplir las distancias mínimas con instalaciones propiedad de Red Eléctrica.

En cuanto a las alternativas no seleccionadas, dado que en el estudio de impacto ambiental ya se ha optado por una alternativa, entendemos que no procede el análisis y estudio de las mismas por parte de Red Eléctrica.

Por otro lado, les informamos que el trazado de la línea proyectada afecta a terrenos propiedad de Red Eléctrica, por lo que deberán ponerse en contacto con el Departamento de Gestión de Patrimonio Inmobiliario (teléfono de contacto: 916599119 extensión 3240 con el fin de suscribir el correspondiente acuerdo que legitime la ocupación del terreno.

Independientemente de estas indicaciones, deberá tener en cuenta la normativa municipal, autonómica, estatal y comunitaria vigente relativa a esta materia.

Por otro lado, la información de la presente comunicación resulta independiente de la necesaria resolución de los procedimientos de acceso y conexión para la instalación del asunto que, según el Real Decreto 1183/2020, deben completarse para todas las instalaciones que vayan a conectarse a la red, siendo asimismo los correspondientes permisos de acceso y conexión condición previa imprescindible para el otorgamiento de la autorización administrativa de instalaciones de generación, según la Ley 24/2013 del Sector Eléctrico (Artículo 53).

• Informe de l'Ajuntament de Llucmajor, de data 29 d'abril de 2025, que conclou:

El tècnic que subscriu informe : DESFAVORABLE

• Les línies d'evacuació PRIVADES plantejades, comparteixen els tubs de reserva d'Una agrupació fotovoltaica [RE016/22 i RE017/22] en una part del seu recorregut utilitzant el seu tub de reserva. En 3.240m de 4.310m de línia de evacuació.

Quedant la viabilitat d'aquest projecte condicionada a la l'execució de L'agrupació fotovoltaica Son Canaves I i II [RE016/22 i RE017/22].

Abans d'aprovar el projecte i donat que el pot condicionar de manera importat, s'ha de disposar de la concessió demanial que permeti executar les instal·lacions privades de d'evacuació dins domini públic per una durada superior a 4 anys i no superior a 75 anys. Pel que fa a domini públic municipal (si n'és el cas) que es correspon a 1.070 m del camí de Sa Talaia Romanina fins al creuament amb la via de servei de Ma-6020.

1. Pel que fa a la resta d'instal·lació, de xarxes soterrades d'energia elèctrica en sol rústic i de la instal·lació de casetes de centres de transformació i convertidors. Aquestes instal·lacions hauran de complir les següents condicions:

Per tal de garantir la correcta execució de les obres en domini públic (rases) i els possibles afectacions als camins i demés elements que poguessin veure afectats per la circulació de vehicles d'alt tonatge i en aplicació del decret de Batlia de 31 de maig del 2012, que estableix un aval per un 30 % del valor de les obres que afectin a domini públic. Aquest aval [que tindrà un termini no inferior al temps que duri l'obra més un any de garantia (contat a partir de la presentació a l'Ajuntament, per part del director de l'obra, de la Certificació de Final d'Obres)] es podrà retirar, prèvia petició per part de l'interessat, amb el vist i plau dels tècnics municipals.

Per cada una de les fases de la obra en domini públic, s'haurà de presentar als STM la documentació detallada de l'actuació, que com a mínim, haurà d'informar sobre: inici /final, àmbit, previsió de talls de tràfic, reposicions de paviments previstes i amb quin materials ... i qualsevol altre informació que es consideri pot ser interesant per els STM.

Per l'inici d'aquestes obres serà necessària l'autorització per part de STM, que consistirà amb una acta de replanteig de l'actuació signada per les parts que haurà d'incloure ineludiblement el vist i plau de la policia local pel que fa a les redireccions i talls de tràfic.

En aquesta acta, es definirà el grau de reposició de paviments en els camins o vials municipals que com a norma general:

I) El traçat de les instal·lacions aèries es situarà com a mínim a 4 m dels eixos del camins.

II) A les instal·lacions subterrànies, les rases (“zanjas”) es situaran i executaran d'acord amb les següents normes:

1) La rasa ( “zanja”) anirà sempre per la vorera del camí, separada com a màxim 0,80 m. de les parets existents, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 1,2 m fins a la vorera del camí.

2) Els encreuaments en sentit transversal dels camins sempre serà entubats, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 0,6 m a cada un dels costats de l'eix de rasa ( “zanja”), i de tot l'ample del camí.

3) Les característiques del nou paviment seran les mateixes del que hi havia abans. Prèvia a la reposició asfàltica s'ha de rebaixar el que faci falta per poder mantenir els nivells actuals [i s'haurà de formigonar tot l'ample de la rasa ( “zanja”), amb una solera que no permeti l'enfonsament de la reposició]. La reposició de asfalts s'ejectarà amb paviment asfàltic S-12 modificat aplicat sobre reg de emprimació ECI con dotació mínima de 1kg/m2. Amb segellat de juntes a base de mescla bituminosa

4) Durant el transcurs de l'obra no es podran mantenir més de 100 m de rasa (“zanja”) oberta. Els talls al paviment asfàltic es realitzaran amb talladora de disc i seran totalment rectes i nets a tot el seu recorregut

III) La E. T. ha d'estar situada dins una única parcel·la cadastral, respectant aquestes separacions mínimes:

a) 3 m. de la vora del camí b) 7 m de l'eix del camí i c) 3m dels veïnats. Dins el perímetre de protecció de l'E.T. no es pot deixar formigó vist. L'acabat del paviment només pot ésser d'un dels següents tipus: empedrat amb pedra viva, marès de pla, o rajoles de fang (anomenades de gerrer o de pols)

IV) Els següents elements d'obra: caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc..., de les xarxes de qualsevol tensió tant enterrades com aèries, es situaran encastades a la paret de tancament de la finca

V) Tots els elements d'obra (E.T. i tancament del recinte de la E.T., tot tipus de casetes, caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc.) han de complir les següents condicions de tipus estètic:

1) Les cobertes seran inclinades amb la tradicional teula àrab.

2) Les portes, finestres, etc. del elements d'obra seran del tipus persiana mallorquina, i es pintaran de color verd carruatge.

3) Es permeten els paraments de marès vist o paret seca. [en cas de fer ús d'un altre tipus de material, l'acabat exterior serà amb el tradicional arenat de ciment natural (“embetumat” mallorquí)]

Si bé, en el moment del replanteig podrà considerar la reposició completa de l'ample del vial afectat per l'estesa.

Consideracions:

1.- Es considera necessari disposar d'elements d'apantallament, be barrera vegetal definitiva o be elements temporals en tant no s'hagi aconseguint els nivells definitius de barrera vegetal, des de bon principi de les obres.

2.- Es considera necessari que per part de l'òrgan que concedeix l'autorització s'estableixi un responsable de la vigilància i inspecció de la correcte execució de l'execució de les obres i el compliment de les condicions establertes per les diferents administracions afectades.

• Informe dels Serveis de Control d'Urbanitzacions i Infraestructures de l'Ajuntament de Palma, de data 07 d'abril de 2025, que conclou:

Se emite informe FAVORABLE condicionado a lo expuesto en el presente informe, en relación a las obras y autorizaciones de soterramiento de línea eléctrica bajo vial municipal

• Informe dels Serveis Tècnics de Planejament. Tècnica ambiental de l'Ajuntament de Palma, de data 14 d'abril de 2025, que conclou:

Pel que fa a la xarxa d'evacuació de la línia elèctrica de 15 kV que discorre 2595 m en el TM de Palma per a l'evacuació de l'energia generada pel PFV de ES PIL·LARÍ situats en el TM Llucmajor, s'emet informe FAVORABLE condicionat a:

• Compliment de l'article 48.bis de la llei 10/2019 i l'ajustament a la comunicació prèvia i declaració responsable, o a la llicència municipal.
• Incloure al Pla de Vigilància Ambiental el seguiment de les mesures relacionades amb l'obra corresponent a l'evacuació de l'energia, en relació a la gestió de residus i materials per dur a terme el nou ferm dels camins, tal com expressa l'informe de l'enginyera municipal, de 07/04/2025.
• Informe del Departament de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Palma de data 16 de maig de 2025, que conclou:

Així doncs, pel que fa a la xarxa d'evacuació de la línia elèctrica de 15 kV que discorre en el TM de Palma per a l'evacuació en 15 kV de l'energia generada pel parc fotovoltaic “Es Pil· lari” situat al TM de Llucmajor, s'emet informe favorable condicionat al compliment de l'article 48.bis de la llei 10/2019 i ajustar-se al tràmit de comunicació prèvia o llicència municipal, segons pertoqui.

Haurà d'incloure així mateix al Pla de Vigilància Ambiental el seguiment de les mesures relacionades amb l'obra corresponent a l'evacuació de l'energia, en relació a la gestió de residus i materials per dur a terme el nou ferm dels camins, tal com expressa l'informe de l'enginyera municipal, de 07/04/2025

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa a la parcel·la 21 del polígon 7, al TM de Llucmajor. Es tracta d'una zona amb una aptitud fotovoltaica mitjana.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, els terrenys on es situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic general.

D'acord amb la normativa urbanística municipal vigent, Revisió i adaptació del Pla General Municipal d'Ordenació de Llucmajor (1984), les parcel·les afectades tenen la qualificació d'Àrea Agrícola Ramadera i Zona de protecció de Sa Marina.

El projecte se situa a zona de risc baix d'incendis però es troba quasi totalment envoltat per APR d'incendi.

Un tram de la línia d'evacuació, uns 275 m, discorr per APR d'inundacions. La qual també és una zona potencialment inundable.

L'àrea on s'instal·laran les plaques es tracta d'una zona amb estructura agrícola i pradera, la qual està envoltada per zona de garriga amb formació arbustiva de matolls calcícoles i termòfils i formació arbòria de mescla de coníferes i frondoses autòctones de la regió biogeogràfica mediterrània amb un model de combustible 5 i 6.

L'àrea del projecte es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània de Marina de Llucmajor (1821M1), la qual es troba en estat quantitatiu bo i qualitatiu dolent. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada.

L'àrea on s'instal·laran les plaques està envoltada per diferents tessel·les on es troben cartografiats diferents habitats d'interès comunitari, un d'ells prioritari. Els quals són els següents:

• 5330 - Matolls termomediterranis i predesèrtics
• 6620*-Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils
• 9540-Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

La superfície ocupada per les plaques es troba a uns 85 m al nord d'un espai catalogat com a sòl rústic protegit segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN); concretament per una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). A més, un tram del recorregut de la línia d'evacuació discorr uns 500 m per una Àrea Natural d'Especial Interès, 280 m dels quals ho fa fora de camí existent.

El traçat de la línia d'evacuació s'encreua amb el Torrent des Jueus.

La consulta en el Bioatles (quadricula 5x5, codi: 393) determina la potencial presència de les especies catalogades següents: Testudo hermanni, Macropotodon mauritanicus i Milvus milvus (amenaçada: en perill d'extinció).

Segons l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, hi ha constància d'un niu de milà reial dins la parcel·la, a poc més de 500 m del límit del parc solar.

D'acord amb el visor de l'IDEIB, el projecte se situa en una àrea de Protecció d'Electrocució d'Avifauna de les Illes Balears.

D'acord amb el PTIM el projecte es situa a la Unitat del Paisatge 7: UP 7 Migorn. Respecte al grau de valoració paisatgística del PTIM, les plaques fotovoltaiques es situen majoritàriament a una zona identificada amb un grau de valoració paisatgística moderada. A mes, el projecte també es situa en una petita part en un dels paisatges oberts delimitats en el plànol de l'estudi de paisatges oberts de Mallorca.

Pel que fa al patrimoni etnològic a la zona d'actuació hi ha un claper i parets de pedra en sec.

6. Consideracions tècniques

1. El Pla Territorial Insular de Mallorca cataloga la zona del projecte com sol rústic general (SRG). A nivell municipal, el Pla General d'Ordenació del Municipal de Llucmajor (1984) classifica l'àmbit del projecte com sòl no urbanitzable i dins aquest com Àrea Agrícola Ramadera i Zona de Protecció de sa Marina. Pel que fa a les àrees agrícoles ramaderes la norma municipal recull a l'article 152 el següent:

2.- Las Áreas Agrícola-ganaderas serán objeto de protección y por tanto de conservación y defensa, y en ellas no podrán efectuarse transformaciones de su destino agrario, ni podrán elevarse otras construcciones que las necesarias para la edificación de la explotación agraria.

4.- Las Áreas Agrícola-ganaderas y Forestales permanecerán protegidas para su conservación y defensa para que no sufran ataques de otras utilizaciones que puedan degradarlas o que decidan una pérdida sensible de sus características tradicionales o de riqueza.

Pel que fa a la Zona de Protecció de sa Marina, l'article 161 determina que:

1. Comprende aquellas zonas del territorio que deban ser objeto de preservación bien sea por sus valores paisajistas, ecológicos o ambientales y que sea de interés su mantenimiento y/o potenciación

2. Regulación de usos

b) Uso agrícola y ganadero.- Permitido en los actuales regímenes de explotación y en aquellos que puedan implantarse siempre que no alteren las condiciones ambientales que son objeto de preservación

En aquest sentit, des del punt de vista ambiental, es considera que la reconversió o substitució, i la consegüent pèrdua prolongada, d'una activitat agrícola o d'un sol potencialment apte per a aquest ús, que per la seva naturalesa requereix condicions d'ubicació molt especifiques (tipologia de sòl, composició, estructura o gruix), per una activitat de caràcter industrial i amb una major flexibilitat d'emplaçament, comporta un impacte ambiental significatiu. Entre altres efectes, aquesta transformació altera els paràmetres bàsics del component principal, el sòl, afavoreix processos de degradació i desertificació, provoca la pèrdua de fauna i flora autòctones associades al medi agrícola, redueix la capacitat de producció agrària local i, com a conseqüència, incrementa els impactes derivats de la importació de productes, atesa la disminució de la capacitat d'autoabastiment. En un context de crisi climàtica, caracteritzat per una creixent vulnerabilitat dels sistemes agroalimentaris i de les cadenes de subministrament, la preservació del sol agrari productiu esdevé un element clau per garantir la sobirania alimentaria del territori.

2. L'anàlisi d'alternatives que es presenta a l'EIA es pot considerar que no resulta del tot adequat ni suficientment robust per acreditar la selecció de l'alternativa ambiental i tècnicament més viable i sembla una comparació molt orientada a justificar l'alternativa 3 (l'escollida).

En primer lloc, el tractament dels impactes acumulatius i sinèrgics amb altres parcs fotovoltaics de l'entorn resulta confós. Es reconeix que l'alternativa 2 és la que es situa més enfora del conjunt de parcs circumdants, però s'acaba concloent que l'alternativa 3 presenta un «menor impacte acumulatiu global» per ocupar una posició «intermèdia» entre parcs. En aquest sentit, destacar que l'alternativa escollida limita amb l'agrupació fotovoltaica Son Cànaves I i II, per tant la posició intermèdia es pot considerar bastant subjectiva.

Per altra banda, encara que es presenta una matriu de valoració amb puntuacions per a cada alternativa, no s'explicita una ponderació quantitativa dels criteris que permeti verificar objectivament el pes relatiu atorgat als factors tècnics front dels ambientals o territorials. Aquest fet facilita que la justificació final es recolzi en arguments essencialment discursius, fins i tot en aquells casos en els quals els propis resultats parcials de l'estudi mostren un comportament més favorable d'altres alternatives distintes de la finalment seleccionada.

Pel que fa a la presència d'hàbitats comunitaris a les diferents alternatives, s'observa una inconsistència descriptiva, ja que els HIC apareixen a totes les alternatives però es caracteritzen de forma diferent: a l'alternativa 1 es determina que l'HIC es troba dins l'àrea d'implantació i per a les alternatives 2 i 3 que aquests es troben als límits. Però en el cas de l'alternativa 3 es determina que l'HIC es troba al límit de la parcel·la però no a l'interior. Aquest fet no és cert, l'HIC si que es troba dins la parcel·la 21, però es troba fora de la poligonal plantejada del PFV, que és exactament la mateixa situació que per l'alternativa 2.

Tot i les inconsistències detectades, aquest fet no impossibilita seguir amb tramitació del procediment.

3. Tot i que a l'EIA s'indica que el projecte no afecta a zones APR ni àrees d'especial protecció de les Illes Balears, s'ha pogut observar que part del recorregut de la línia d'evacuació discorr uns 500 m per una Àrea Natural d'Especial Interès, 280 m dels quals ho fa fora de camí existent. A més, en aquesta mateixa part del recorregut de la línia, aquesta discorr per APR d'inundacions, que també es un zona potencialment inundable.

Per tant, pel que fa a la zona potencialment inundable serà necessari comptar amb l'autorització administrativa prèvia de l'Administració Hidràulica, així com es disposa a l'article 92 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Per altra banda, pel que fa a les afeccions a l'ANEI, l'EIA estableix que la línia d'evacuació del projecte a la intersecció entre el camí de Son Cànaves i la carretera Ma-6020 es troba amb la canalització de la línia d'interconnexió de l'agrupació fotovoltaica Son Cànaves i que a partir d'aquest punt s'utilitzarà el tub de reserva d'aquesta. S'indica que a l'utilitzar aquest tub no serà necessari obrir una rasa en tot el trajecte compartit.

S'ha de dir que aquestes afeccions ja es varen valorar a la declaració d'impacte ambiental del projecte de l'agrupació fotovoltaica Son Cànaves (Exp 67A/2024), la qual va ser favorable.

4. Pel que fa a la línia d'evacuació, no s'han plantejat alternatives pel seu recorregut. A més, la descripció que es fa a l'EIA sobre la línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins el CMM (per connectar les plaques amb el CMM, és a dir la línia MT interna) és ambigua i dispersa. El seu recorregut tan sols apareix al final del document i a l'apartat del pla de gestió de residus, no es determina si es farà seguint camins existents o no, o a quina distància de les parets de pedra en sec estaran.

En tot cas, segons l'única documentació gràfica aportada d'aquesta intervenció, sembla que la línia MT interna discorrerà paral·lela a les parets seques que limiten amb les parcel·les 22 i 23, per tant en cap cas es podrà afectar a les parets seques i s'haurà de tenir cura amb la conservació d'aquestes. A més, segons l'ortofoto del 2024 consta que a tot el tram de la paret seca on discorrerà la línia MT hi ha arbres. Per tant, tampoc es podrà afectar a aquests arbres ni a les seves arrels.

5. Segons l'informe del Servei d'Espècies part de la parcel·la on es planteja dur a terme el projecte es veu afectada per l'àrea de campeig del milà reial, ja que és té constància de la presència d'un niu d'aquesta espècie a poc més de 500 m del límit del parc solar. El milà reial és una espècie catalogada en perill d'extinció. El Pla de Recuperació del Milà determina que una de les amenaces que sofreix l'espècie són les molèsties durant la reproducció. Certes activitats humanes (feines forestals, obertures de vials, construccions, etc.) a prop dels nius durant l'època de reproducció, especialment durant el seu inici i la incubació dels ous, poden produir l'abandonament del niu, de la posta o dels polls. Per tant, les tasques més sorolloses de la fase d'obres i de la de desmantellament s'hauran de dur a terme fora del període reproductor de l'espècie, el qual s'estén des del més de febrer fins al juny (ambdós inclosos). A més, les zones de manteniment dels vehicles i la maquinària, així com la zona d'apilament dels residus, s'hauran de disposar fora de la zona afectada pel niu de milana, és a dir s'hauran de localitzar a l'extrem est de la parcel·la 21.

6. El projecte contempla una segona fase d'incorporació de sistemes d'emmagatzematge d'energia a bateries (BESS). Tot i que a l'EsIA s'ha tengut en compte l'impacte paisatgístic i la generació de renou que suposen aquestes sistemes i es planteja una mesura correctora («s'incorporarà una protecció visual i acústica a les bateries que es pintarà del mateix color que les edificacions») no s'han tengut en compte els impactes propis dels BESS com són: efectes del canvi climàtic sobre l'augment de la temperatura i perill de desbordament tèrmic, risc d'incendi i/o explosió per desbordament tèrmic, risc de vessament per fuites de liti/electròlit que puguin afectar a la xarxa hidrogràfica, emissions tòxiques en cas d'incendi, la presència d'hexaflorur de sofre i el seu possible impacte sobre el canvi climàtic, entre d'altres. Al no haver-se fet correctament la identificació, valoració i descripció dels impactes ambientals del sistema d'emmagatzematge, no es contemplen unes mesures correctores d'impacte adequades. A més, tampoc s'han presentat alternatives per a la seva ubicació. Per tant, si bé es recomanable executar la fase 2 del projecte, en aquest moment no es té suficient informació per avaluar la repercussió d'aquesta fase de la instal·lació. En aquest sentit, es recorda que si finalment s'implanta fora de la poligonal del PFV, haurà de tramitar l'avaluació ambiental simplificada.

Tot i això, a causa dels riscs associats a n'aquests sistemes, si es decidís implantar-se dintre de la poligonal del PFV, el BESS hauria d'estar a una distància mínima de 100 de qualsevol zona forestal, garriga o possibles habitatges. I en tot cas s'hauran d'instal·lar aquells sistemes de bateries amb les millors tècniques disponibles quant a seguretat i renou. A més, s'haurà de dur a terme una anàlisi dels riscos associats (per exemple risc de desbordament tèrmic, combustió i incendi) i elaborar en conseqüència un pla de protecció davant aquests riscos.

7. A l'EIA s'ha detectat una contradicció pel que fa a la presència i l'ús d'hexaflorur de sofre (SF6) en els equips auxiliars. A l'apartat en el que es descriuen els elements de la instal·lació, es determina que el centre de repartiment i el centre de maniobra i maneig compten amb interruptors automàtics d'aïllament integral en SF6, però a l'apartat d'identificació i valoració d'impactes del vector atmosfera es determina que els equips a instal·lar en aquest projecte ja no inclouran aquest gas, a causa del nou reglament de la Unió Europea 2024/573 del Parlament europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014 s'elimina l'ús del gas SF6 a partir d'1 de gener de 2026 en instal·lacions inferiors a 24 kV (article 13.9 a) .

Per tant, per donar compliment al nou reglament, els equips de la instal·lació fotovoltaica no podran incloure aquest gas.

8. Com a mesura per minimitzar l'impacte visual es proposa implantar una barrera vegetal en aquelles zones on no sigui suficient la barrera actual. Es planteja que la barrera estigui formada per 35 oliveres (Olea europaea) d'entre 1,80 m i 2,20 m d'altura, es justifica la selecció d'aquesta espècie al·legant que l'espècie més abundant en la parcel·la és l'ullastre (Olea europea spp. sylvestris). En aquest sentit, i tenint en compte que l'hàbitat majoritari és el 5330-6 (Ullastrars i matars no arborescents) en el qual les espècies dominants són el llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris), la barrera vegetal hauria d'estar conformada per aquestes dues espècies per donar continuïtat ecològica.

9. A l'EIA es determina que l'ANEI colindant amb el PFV no es veurà afectat sempre que es doni compliment a les mesures correctores presents a l'EIA. Tot i que, es descriuen mesures per evitar les afeccions a la fauna i a la vegetació, aquestes són genèriques i no es descriuen mesures específiques per evitar les afeccions a aquesta àrea.

10. Tenint en compte que l'ocupació territorial de la instal·lació fotovoltaica (superfície de la poligonal de la planta, amb exclusió de les esteses i dels elements d'emmagatzematge i de distribució de l'energia elèctrica produïda), d'acord amb l'article 34.2 PDSEIB sobre la classificació de les instal·lacions fotovoltaiques, és de 9 ha, es considera que la instal·lació fotovoltaica objecte del projecte és del tipus C, és a dir, aquelles amb una ocupació territorial inferior o igual a 10 ha, i les que independentment de la seva ocupació s'ubiquin en espais degradats, i que no són ni de tipus A ni de tipus B.

11. Referent al compliment de les mesures i els condicionants ambientals establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus C segons l'annex F del Decret 33/2015, revisat l'estudi d'impacte ambiental, tot i que s'assegura que el projecte compleix totes les mesures i condicionants de l'annex F per a instal·lacions fotovoltaiques tipus C, es detecta que no es compleixen els següents punts:

• SOL-A01 Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat

Justifiquen el compliment d'aquest condicionant al·legant que el projecte s'ubica a una parcel·la d'aptitud fotovoltaica mitjana amb un cultiu de secà de baixa productivitat.

L'aptitud fotovoltaica mitjana no vol dir que l'espai presenti poc valor ambiental, sinó més bé el contrari, ja que així com s'estableix al PDSEIB, les zones d'aptitud mitjana són aquelles que estan formades per sòls amb menys aptitud que els de la zona anterior, atès que s'hi identifiquen característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per implantar aquestes instal·lacions. És a dir, que tenen valor ambiental i que per això són àrees menys vàlides per la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques que les zones d'aptitud alta, les quals presenten menys valor ambiental. A més, pel que fa al valor ambiental, l'àrea del projecte està qualificada com Zona de protecció de Sa Marina, la qual compren aquelles zones del territori que han de ser objecte de preservació, bé sigui pels seus valors paisatgístics, ecològics o ambientals, i que sigui d'interès el seu manteniment i/o potenciació.

Amb referència a la productivitat, la memòria agronòmica estableix que només un 35,85 % de la zona presenta un valor 6 (aprofitament agrari limitat) i la superfície restant presenta un valor 3 i 5 (alt i bo, respectivament). A més, segons el mapa de classes de capacitat agrològica del Ministeri d'Agricultura i Pesca, el terreny objecte del projecte és potencial per a pastures. Per tant, no es pot considerar que sigui poc productiu.

• SOL-A06 En la mesura que es pugui, s'utilitzaran camins existents. En els nous camins es prioritzarà el màxim aprofitament dels límits del parcel·lari i es minimitzarà l'afectació a la vegetació existent. Presentaran una configuració al més naturalitzada possible (tenint en compte les necessitats de circulació) i minimitzaran els elements artificials de drenatge.

Aquest punt es justifica esmentant que es durà terme un camí que uneixi les edificacions planificades complint amb l'indicat en el present. Tot i això, al llarg de l'EIA no s'indica per on discorrerà aquest camí, ni les característiques d'aquest, ni si afectarà a la vegetació o als murs de pedra en sec presents a la parcel·la, i si fos així quines mesures es prendrien per minimitzar els impactes.

Per tant, no es podran obrir nous camins a la parcel·la i s'hauran d'usar els ja establerts.

• SOL-B01 Es durà a terme la restauració ambiental de les zones que puguin haver quedat afectades al llarg de la fase d'obres, mitjançant espècies preexistents i autòctones de la zona.

Es determina que no s'afecta vegetació natural, sinó només la necessària per la instal·lació del parc, i per tant no és necessària la restauració d'aquesta. No obstant això, com s'ha comentant en punts anteriors, no s'han tengut en compte els impactes de la línia MT interna. En cas que la seva execució provoqués algun impacte sobre la vegetació de la zona, aquesta haurà de ser restaurada.

• SOL-B02 Es minimitzaran els moviments de terres durant la fase d'obres, a fi d'alterar tan poc com es pugui el relleu preexistent. Es prioritzarà la reutilització de les terres dins l'àmbit d'actuació. No es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, estil grava, per a condicionar-lo.

Tot i que aquest condicionat es justifica al·legant que al tractar-se d'un terreny pla no és necessari dur a terme moviments de terra de rellevància ni que s'aplicaran àrids en la parcel·la, en la documentació gràfica es detalla una secció tipus del camí interior que es proposa en el recinte tancat de la instal·lació, en la que s'acota una secció de 3 metres d'amplada de camí format per una capa inferior de material drenant (sense especificar) i una capa superior de llast (zahorra) compactat. Atès l'anterior s'haurà d'aportar una altra solució per condicionar el terreny.

• SOL-FO3 Es redactaran i implantaran els corresponents plans d'autoprotecció d'incendis forestals per a les instal·lacions ubicades en zones de risc d'incendi forestal, se'n definiran els accessos i es garantirà l'arribada i maniobra de vehicles pesants, d'acord amb la normativa sectorial vigent.

S'estableix que aquest punt no aplica ja que la instal·lació s'ubica fora de la zona de risc d'incendi forestal. No obstant, així com s'indica a l'informe del Servei d'Emergències, hi ha implicació del Pla Especial per fer front al risc d'incendis forestals (INFOBAL) i la cartografia posterior del IV Pla general de defensa contra els incendis forestals (aprovat per Decret 22/2015, de 17 d'abril) defineixen les zones amb risc associat que s'han de tenir en compte. Per altra banda, l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl assenyala que la zona del parc ocupada per les plaques quedaria a 30 m de la zona forestal afectada per Zona d'Alt Risc d'Incendi. Per tant, seguint les directrius d'ambdós serveis, s'ha de redactar un pla d'autoprotecció on es recullin i s'implantin mesures d'autoprotecció de la instal·lació definit els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals i donar compliment al que disposa el Decret 125/2007 de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal

12. A l'EIA es determina que durant la fase d'explotació s'usarà aigua pel reg de la barrera vegetal i la neteja de les plaques. I es fa un càlcul aproximat del requeriment hídric. No obstant, no es determina d'on s'obtindrà l'aigua necessària per aquestes tasques

13. Tot i que el Servei d'Agricultura ha informat favorablement la proposta de plantació d'Argania spinosa (argània) com a mesura compensatòria del parc fotovoltaic, es considera que des d'un punt de vista ambiental aquesta actuació no resulta adequada. L'argània és una espècie no-autòctona a Europa, endèmica del sud-oest del Marroc, i la seva expansió a gran escala podria alterar les comunitats vegetals autòctones si es substitueix matollar mediterrani o pasturatges d'alt valor per plantacions monoespecífiques, així com la pèrdua de paisatge agrari cultural i de la biodiversitat associada als sistemes tradicionals. A més, la introducció fora de la seva àrea pot generar problemes de gestió fitosanitària (noves plagues, ús de fitosanitaris) i desconeixement d'efectes a llarg termini sobre fauna local (canvis en recursos tròfics, ús de l'estructura arbòria per ocells, etc.), aspectes encara poc estudiats en el context europeu.

Per altra banda, el risc d'invasió, els impactes en els ecosistemes natius i a l'aigua no estan prou estudiats, de manera que qualsevol desplegament hauria de procedir experimentalment, amb rigoroses salvaguardes ecològiques.

Des del punt de vista de la coherència ecològica i de la finalitat de les mesures compensatòries, es considera que aquestes han de contribuir a recuperar o mantenir els valors ambientals perduts pel projecte dins l'àmbit territorial afectat. En aquest sentit, resulta més adient que la compensació es dugui a terme amb vegetació de cultiu autòctona o tradicional de la zona, que ocupi una superfície equivalent a la de les terres transformades pel parc fotovoltaic i, preferiblement, dins el mateix municipi afectat per l'actuació.

14. En relació a la sol·licitud del promotor d'emissió de la declaració d'impacte ambiental amb vigència retroactiva anterior o igual al 06 d'octubre de 2025 l'informe jurídic de data 05 de febrer de 2026 conclou:

Primer.- Ateses les consideracions anteriors es pot concloure que no es donen les circumstàncies de l'article 39.3 de la Llei 39/2015 per atorgar eficàcia retroactiva a la declaració d'impacte ambiental a data 06/10/25 del projecte de parc fotovoltaic Es Pilarí, situat al polígon 7, parcel·la 21, al TM de Llucmajor, promogut per Ventaja Solar 21, SL.

Segon.- Per tant, s'hauran de fer constar les conclusions d'aquest informe jurídic a les consideracions tècniques de la DIA en el sentit que s'ha de desestimar la sol·licitud del promotor d'eficàcia retroactiva de la declaració d'impacte ambiental atès que els supòsits de fet necessaris no existien a la data de 6 d'octubre de 2025, d'acord amb allò que estableix l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d‘octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte parc fotovoltaic es Pilarí, situat al polígon 7, parcel·la 21, TM de Llucmajor, signat pels enginyers Antoni Bisbal Palou i Jordi Quer Sopeña, en data 19 de març de 2025, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat pel geògraf Javier Juan Llop Garau, en data 14 de novembre de 2025, i els condicionants següents:

1. Abans de l'autorització de la construcció s'haurà d'obtenir l'autorització per part de l'Administració Hidràulica d'acord amb l'article 92 del PHIB vigent.

2. La present declaració d'impacte ambiental no inclou la fase 2 del sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, atès que si bé aquesta és recomanable, no es poden avaluar els impactes de la seva incorporació, i per tant, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, aquests sistemes s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si finalment s'executen fora de la poligonal del PFV. En qualsevol cas, la ubicació de les bateries haurà de mantenir una distància mínima de seguretat de 100 m amb qualsevol massa forestal, garriga i/o habitatge, s'hauran d'instal·lar aquells sistemes de bateries amb les millors tècniques disponibles quant a seguretat i renou. Les bateries a instal·lar hauran d'ajustar la seva potència i dimensions al magatzem de l'energia renovable produïda al PFV des Pil·larí.

A més, s'haurà de dur a terme una anàlisi dels riscos associats (per exemple risc de desbordament tèrmic, combustió i incendi) i elaborar en conseqüència un pla de protecció davant aquests riscos. I haurà de complir amb la Norma 22 del Pla Territorial insular de Mallorca pel que fa a integració paisatgística.

3. La barrera vegetal no podrà estar conformada per oliveres (Olea europea), sinó que haurà d'estar conformada per espècies pròpies de l'associació vegetal de l'hàbitat 5330-6, preferentment per llentiscle (Pistacia lentiscus) i ullastre (Olea europaea subsp. Sylvestris).

4. Es restaurarà la vegetació que es pugui veure afectada amb la realització de la línia interna MT.

5. D'acord amb el l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, les tasques susceptibles de generar renou de les diferents fases s'hauran de dur a terme fora del període reproductor del milà reial, el qual s'estén des del mes de febrer fins al juny (ambdós inclosos). A més, les zones de manteniment dels vehicles i la maquinària, així com la zona d'apilament dels residus, s'hauran de disposar fora de la zona afectada pel niu de milana, és a dir, s'hauran de localitzar a l'extrem est de la parcel·la 21.

6. No es podran obrir nous camins a la parcel·la pel pas dels vehicles i de la maquinària i s'hauran d'usar els ja establerts.

7. En cap cas el camí interior que es proposa en el recinte tancat de la instal·lació de les plaques podrà ser pavimentat ni es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny.

8. S'haurà de donar compliment al que sigui d'aplicació del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014.

9. S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica i, si escau, dels sistemes d'emmagatzematge d'energia que eventualment s'hi puguin implantar. Aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció del parc fotovoltaic i s'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i amb el que disposa la Recomanació 1999/519/CE. En els límits exteriors d'habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió s'haurà de comprovar el valor del camp electromagnètic en l'estat de carrega màxima del parc fotovoltaic, considerant per al càlcul a una distancia de 0,2 m dels límits d'aquest i a una altura d'1 m, i en el cas de superar els límits permesos, s'hauran d'incloure també mesures de correcció i seguiment dels camps electromagnètics al Pla de Vigilància, amb un límit d'emissions de 0,4 microTesles als exteriors de les instal·lacions i habitatges que l'enrevolten.

10. La compensació agronòmica es durà a terme amb vegetació de cultiu autòctona o tradicional de la zona, que ocupi la mateixa superfície que la de les terres transformades pel parc fotovoltaic i, preferiblement, dins el mateix municipi afectat per l'actuació o en tot cas en municipis limítrofs.

11. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25-30 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

12. El reg de la barrera vegetal es durà a terme amb aigua regenerada o depurada, i s'indicarà el consum hídric esperat així com d'on s'obtendrà el recurs.

13. En l'execució de les obres s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

14. D'acord amb l'informe de la DG d'Emergències:

• Referent a utilitzar maquinària i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestal, s'ha de tenir en compte el següent:

- L'article 48.6.d de la Llei 43/2003 prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta diari per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

- Les màquines o equips que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 m dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

14. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori:

• En relació amb l'afectació a bens i drets a càrrec del Consell de Mallorca, d'acord amb l'article 127 del RD 1955/2000, d'1 de desembre, cal indicar:

- Sobre l'afectació al paisatge, s'observa que les mesures plantejades d'integració paisatgística s'hauran de millorar per tal de mitigar i atenuar l'impacte visual de la instal·lació sobre l'entorn mitjançant, entre d'altres, les mesures següents:

• La barrera vegetal proposada, en el límit sud i sud oest, per tal d'aconseguir la densitat suficient que asseguri la menor visibilitat de les plaques, haurà de tenir una amplada d'entre 5 i 10 metres que permeti disposar de 2 fileres d'arbres col·locades a portell, la qual cosa s'avindria amb les mesures i condicionants ambientals de l'Annex F del PDSEIB.
• L'edifici de control s'haurà d'adaptar a les condicions d'integració paisatgística i ambiental de les edificacions i instal·lacions, així com indicar els materials, les característiques i dimensions d'aquesta edificació/instal·lació.
• Respecte al tancament de la instal·lació els pals que subjecten les malles han de ser de fusta, d'acord amb els condicionants de la norma 22 del PTIM. No obstant això, el tancament s'ajustarà a aquesta condició sempre que sigui compatible amb la normativa sectorial de seguretat, atès que, en cas contrari, es podran considerar exonerades del compliment d'aquesta condició.
• Respecte l'acabat del camí interior del recinte tancat del parc fotovoltaic, no es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, de manera que s'haurà de condicionar el terreny amb una altra solució.

15. D'acord amb l'informe de la DG d'Emergències, s'ha de redactar un pla d'autoprotecció en el que es recullin i implantin mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals ates que la parcel·la es troba confrontada a una zona amb risc alt d'incendi d'acord amb el Departament de Medi Natural a mes d'establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig). Aquestes mesures també s'hauran d'estendre al sistema de bateries si aquest s'implantés dins la poligonal del PFV .

16. D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric, s'haurà de tenir en compte que els elements etnològics (parets, sínies, síquies, molins...) estan protegits pel PTIM i per tant no es poden alterar ni els béns ni el seu entorn proper. En cas que hi hagi algun element d'aquestes tipus s'haurà d'abalisar si és un element exempt (molí, sínia, pou...) i garantir-ne la seva integritat.

17. D'acord amb l'informe del Departament de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Palma:

• S'haurà d'incloure així mateix al Pla de Vigilància Ambiental el seguiment de les mesures relacionades amb l'obra corresponent a l'evacuació de l'energia, en relació a la gestió de residus i materials per dur a terme el nou ferm dels camins, tal com expressa l'informe de l'enginyera municipal, de 07 d'abril de 2025.

Es recomana que:

• D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori:
• Sempre que sigui possible, els garrovers i els ullastres que es retiraran per la implantació del parc fotovoltaic, es replantin com a part de la barrera vegetal proposada per tal de minimitzar l'impacte visual de la instal·lació.
• El traçat i la implantació de la línia mitja tensió per l'interior de la parcel·la, des del recinte tancat del parc fotovoltaic fins al centre de maniobra i mesura s'apropi a les partions per evitar fragmentar la funcionalitat de les parcel·les respectant els tancaments i vegetació existents, sempre que sigui possible.

Es recorda que:

• D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, pel que fa a l'execució de les obres, durant la realització d'aquestes, caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c)
• D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori, d'acord amb l'article 127 del RD 1955/2000, d'1 de desembre, sobre l'afectació a carreteres, el recorregut de la línia d'evacuació fins a la SET Arenal, travessa o transcorre la zona de domini públic, de reserva i/o de protecció de la carretera Ma-19 (autopista de Llevant o autopista de Llucmajor), de titularitat del Consell de Mallorca d'acord amb el PDS de carreteres, de manera que serà necessària, en qualsevol cas, l'autorització prèvia de l'organisme gestor d'acord amb la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat autònoma de les Illes Balears. Així també, s'adverteix que, per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que pugui afectar directament o indirecta, seria necessari l'informe preceptiu i/o autorització de l'organisme competent i titular de la carretera.
• D'acord amb l'informe del Departament de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Palma, s'haurà de donar compliment de l'article 48.bis de la Llei 10/2019, de canvi climàtic, i ajustar-se al tràmit de comunicació prèvia o llicència municipal, segons pertoqui.
• Segons la normativa sectorial en seguretat aeronàutica, la parcel·la està afectada per servitud d'operació d'aeronaus de l'aeroport de Palma, de manera que s'haurà de comptar amb l'acord previ favorable d'autorització en la matèria de l'organisme competent.
• D'acord amb l'informe del Servei d'Explotació i Conservació:
• Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 100 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera de quatre carrils. Ma-19.
• S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera Ma-19 i del vial de servei quan n'hi hagi, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.
• Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà el que disposa l'art. 2.1.c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques».
• Per poder utilitzar les aigües regenerades pel reg de la barrera vegetal, i/o la neteja de les plaques, en compliment del RD 1620/2007 de 9 de desembre, s'haurà de sol·licitar la corresponent concessió de reutilització, la qual es regirà per l'esmentada normativa.
• L'acompliment de les mesures incloses a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar
• D'acord amb l'informe de Red Eléctrica, el traçat de la línia projectada afecta a terrenys propietat de Xarxa Elèctrica, per la qual cosa hauran de posar-se en contacte amb el Departament de Gestió de Patrimoni Immobiliari (telèfon de contacte: 916599119 extensió 3240) amb la finalitat de subscriure el corresponent acord que legitimi l'ocupació del terreny.
• S'haurà de complir amb els condicionants establerts a l'informe dels Serveis de Control d'Urbanitzacions i Infraestructures de l'Ajuntament de Palma pel que fa a la realització de les obres i autoritzacions de soterrament de la línia elèctrica sota el vial municipal.
• D'acord amb l'informe del Servei d'Energies Renovables:
• Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.
• El tram de LSMT a 15kV que passa camp a través haurà d'incorporar fites d'acord al plànol DYZ10113 del projecte tipus DYZ10000 d'edistribucion redes digitales SLU.
• S'haurà de donar compliment a les disposicions normatives establertes a l'informe

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. S'ha de desestimar la sol·licitud del promotor d'eficàcia retroactiva de la declaració d'impacte ambiental de 19 de setembre de 2025, atès que els supòsits de fet necessaris no existien a la data de 6 d'octubre de 2025.

 

(Signat electrònicament: 19 de febrer de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá