Butlletí Oficial de les Illes Balears

Atès que el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 9 de juny de 2026, prengué en consideració la Proposició de llei orgànica per a la protecció de la dignitat de les dones i la seguretat ciutadana a l'espai públic (RGE núm. 17131/25), i la Mesa de la cambra, en sessió de dia 17 de juny del mateix any, n'acordà la continuació de la tramitació, per tal de fer efectiu l'article 139.6 del Reglament del Parlament es publica la proposició de llei esmentada, el text de la qual es transcriu a continuació.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (18 de juny de 2026)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne Presedo

 

PROPOSICIÓ DE LLEI ORGÀNICA PER A LA PROTECCIÓ DE LA DIGNITAT DE LES DONES I LA SEGURETAT CIUTADANA A L'ESPAI PÚBLIC

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Espanya és una de les grans nacions històriques que han configurat la civilització europea. Aquesta civilització, assentada sobre els pilars de la tradició cristiana i de la cultura grecoromana, ha fet possible un mode de vida presidit per principis com la llibertat, la justícia, l'imperi de la llei i la protecció del bé comú. Només a Occident pot dir-se que existeix, amb veritable solidesa, una societat respectuosa amb els drets de la persona, en la qual homes i dones poden exercir en règim d'igualtat aquests drets, alhora que compleixen en aquest mateix règim amb les seves obligacions.

Però tots aquests béns i drets estan sent amenaçats per un fenomen que està marcant les societats europees en les últimes dècades, que és l'arribada massiva d'immigrants procedents d'altres continents. Un efecte notori d'aquest procés ha estat la importació d'hàbits i comportaments aliens als de les societats occidentals en què s'insereixen, quan no totalment contraris.

L'arribada massiva d'immigrants de països amb forta influència islamista planteja la qüestió de com han d'actuar els poders públics de les nacions occidentals com Espanya davant el fet cert que algunes d'aquestes persones pretenen imposar els costums islamistes en l'espai públic d'aquests països.

Una falsa noció de tolerància podria conduir a permetre la progressiva normalització d'hàbits com la circulació massiva de persones amb el rostre cobert, però això suposaria admetre com a corrent un costum que és senzillament incompatible amb el mode de vida de la nostra civilització, a més de comportar greus perills per a la seguretat ciutadana. Aquestes són les raons que han portat nacions com França el 2010, Bèlgica el 2011, Àustria el 2017, Dinamarca el 2018, Països Baixos el 2019 i Suïssa el 2021 -mitjançant consulta popular- a establir restriccions a l'ús de peces de vestir que oculten el rostre humà en l'espai públic. El mateix Tribunal Europeu de Drets Humans, en la seva sentència de l'1 de juliol de 2014 (cas SAS contra França), va declarar que aquest tipus de mesures podien tenir “una justificació objectiva i raonable”.

La imposició d'aquest sistema de creences té altres conseqüències que en qualsevol país occidental serien considerades inacceptables, com la posició clarament subordinada que tenen les dones en la família i la societat.

La indicada subordinació, al seu torn, té nombroses manifestacions simbòliques, i sens dubte entre les més visibles hi ha les relacionades amb la manera de vestir. Així, el context cultural i social configurat per l'islamisme ha imposat l'ús de peces de vestir com el nicab o el burca, que cobreixen el rostre de la dona, només amb l'excepció dels ulls en el primer cas. La utilització d'aquestes peces té, sense discussió, una claríssima implicació d'erradicació de la identitat personal de la dona de la vida col·lectiva de la comunitat en què es troba i de sotmetiment a l'home. D'altra banda, aquest enfosquiment de la identitat personal té un altre tipus de conseqüències en l'esfera pública, ja que representa potencialment un greu risc per a la seguretat.

En el cas d'Espanya, és necessari evitar que un increment generalitzat i ja inassumible de la població estrangera es tradueixi, a més, en la imposició en molts casos de la ideologia islamista, caracteritzada per la intolerància envers altres creences i costums. Per tant, no es tracta d'una qüestió de sentiments religiosos, sinó del perill que representa una ideologia incompatible amb el mode de vida occidental.

És imprescindible una resposta en defensa dels principis que sustenten la cultura i la societat espanyoles. A més, els preceptes constitucionals que configuren la llibertat i la igualtat com a valors superiors de l'ordenament, la dignitat de la persona com a fonament de l'ordre polític i de la pau social, i la integritat física i la seguretat com a drets fonamentals, porten a considerar la utilització de les peces de roba anomenades nicab i burca com a contrària a l'ordre públic espanyol. La utilització d'aquestes peces de roba compromet la continuïtat d'un mode de vida basat en la consideració de la identitat personal, tant en l'aspecte de poder tenir-la i expressar-la com en el de ser coneguda per la comunitat en què es viu. La societat espanyola no pot acceptar que, a l'empara d'una ideologia aliena i hostil a Occident, es pretengui eliminar la identitat de les dones i de les nenes de la vida social, amb el consegüent atac a la seva dignitat com a persones. I l'autoritat no pot consentir que aquest costum indesitjable posi en perill aquesta seguretat que no només és un dret bàsic, sinó que és el fonament mateix de la convivència en pau i justícia.

En conseqüència, s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol una prohibició general d'ús en l'espai públic de les peces de vestir conegudes com nicab i burca, a fi d'establir-ne el caràcter il·lícit i deixar assentat el principi que la seva utilització no podrà ser objecte de tutela jurídica. Igualment, es modifica la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, amb la finalitat de sancionar la utilització d'aquestes peces de vestir, així com l'acció d'obligar-ne l'ús per part de pares o tutores, i de fixar les sancions apropiades. Es reforma també la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, per assegurar que la reincidència en aquesta conducta -igual que en altres infraccions greus- sigui sancionada en tot cas amb l'expulsió del territori nacional quan sigui duta a terme per estrangers. Finalment, es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, amb el propòsit de contemplar específicament la sanció penal de qui pretengui imposar a una altra persona aquesta mateixa conducta il·lícita de l'ús de les peces de vestir denominades nicab i burca.

La present llei orgànica consta d'un article únic, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.

Article únic

Prohibició d'utilització en l'espai públic dels vels denominats nicab i burca

Queda prohibida la utilització en l'espai públic, o en llocs privats amb projecció a un espai o ús públic, dels vels denominats nicab i burca.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Queden derogades totes les normes d'igual o inferior rang en allò que contradiguin o s'oposin al que disposa aquesta llei orgànica.

Disposició final primera

Modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

S'afegeix un nou apartat 6 a l'article 172 ter de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, que queda redactat com segueix:

“6. El que imposi, mitjançant violència, intimidació o qualsevol forma de coacció, l'ús dels vels denominats nicab i burca, serà castigat amb la pena de presó d'un any i sis mesos a tres anys.

Quan la víctima es trobi en una situació d'especial vulnerabilitat per raó de malaltia, discapacitat o per ser menor d'edat, el responsable serà castigat amb la pena de presó de dos anys i sis mesos a quatre anys.

S'imposaran les penes en la seva meitat superior quan algun o alguns dels actes de violència, intimidació o coacció es perpetrin en presència de menors, o utilitzant armes, o tinguin lloc en el domicili comú o en el domicili de la víctima, o es realitzin infringint una pena de les contemplades a l'article 48 o una mesura cautelar o de mesura cautelar.”

Disposició final segona

Modificació de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social

1. Es modifica la lletra f) de l'apartat 1 de l'article 53 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que queda redactada com segueix:

“f) La participació per part de l'estranger en la realització d'activitats contràries a l'ordre públic previstes com a greus en la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana.”

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 57 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que queda redactat com segueix:

“1. Quan els infractors siguin estrangers i realitzin conductes de les tipificades com a molt greus, o conductes greus de les previstes en els apartats a), b), c), d) i f) de l'article 53.1 d'aquesta llei orgànica, s'aplicarà l'expulsió del territori espanyol, prèvia la tramitació del corresponent expedient administratiu i mitjançant la resolució motivada que valori els fets.”

Disposició final tercera

Modificació de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana

1. Es modifica la lletra c) de l'apartat 2 de l'article 33 de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, que queda redactada com segueix:

“c) L'execució dels fets utilitzant qualsevol tipus de peça de vestir o objecte que cobreixi el rostre, impedint o dificultant la identificació. Aquesta circumstància no serà objecte de consideració en el supòsit de l'apartat 14 bis de l'article 36 d'aquesta llei orgànica.”

2. S'afegeix un nou apartat 14 bis a l'article 36 de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, que queda redactat com segueix:

“14 bis. La reincidència en la infracció contemplada en l'apartat 3 bis de l'article 37 d'aquesta llei orgànica.”

3. S'afegeix un nou apartat 3 bis a l'article 37 de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, que queda redactat com segueix:

“3 bis. L'ús dels vels denominats nicab i burca que es desenvolupi en l'espai públic o en llocs privats amb projecció a un espai o ús públic, així com la imposició d'aquest ús a un menor d'edat per part dels seus pares o tutores en l'exercici de les funcions derivades de la seva representació legal.”

Disposició final quarta

Títols competencials

1. L'article únic es dicta amb caràcter orgànic per constituir desenvolupament i regulació dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, i així mateix a l'empara de l'article 149.1 de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat en el seu número 1r la competència exclusiva sobre la regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals, i en el número 29è la competència exclusiva en matèria de seguretat pública.

2. La disposició final primera es dicta a l'empara de l'article 149.1.6a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació penal.

3. La disposició final segona es dicta a l'empara de l'article 149.1 de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat en el seu número 2n la competència exclusiva sobre immigració i estrangeria, i en el seu número 29è la competència exclusiva en matèria de seguretat pública.

4. La disposició final tercera es dicta a l'empara de l'article 149.1.29a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de seguretat pública.

Disposició final cinquena

Entrada en vigor

Aquesta llei orgànica entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.