Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 9 de febrer de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte de la variant d'Artà nord és un projecte que es troba subjecte a procediment d'avaluació ordinària de projectes, atès que és una variant d'una carretera per a suprimir una travessia urbana que per tenir una longitud superior als 500 m, es troba inclosa a l'annex I del DL 1/2020/Illes Balears:

«Article 13. Àmbit d'aplicació de l'avaluació d'impacte ambiental

1. Han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes següents:

b) Els projectes que figurin a l'annex 1 d'aquesta llei.»

ANNEX 1 Projectes sotmesos a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària:

«Grup 7. Projectes d'infraestructures

1. Carreteres:

d) Variants per a la supressió de travessies de nuclis urbans i túnels, tots dos de més de 500 m de longitud»

Prèviament, en aplicació de l'article 34 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, l'òrgan substantiu (Consell de Mallorca) va sol·licitar a l'òrgan ambiental la determinació de l'abast del contingut de l'Estudi d'Impacte Ambiental del projecte de la Variant d'Artà nord, mitjançant ofici registrat d'entrada en data 26/05/2023.

Com a resultat d'aquest tràmit, l'òrgan ambiental va emetre l'Informe de Document d'Abast (expedient CMAIB 90A/2023), de data de signatura 21/09/2023, on es recullen els aspectes mínims i específics que l'EIA havia de desenvolupar, a més del contingut exigible per la normativa vigent.

2. Descripció del projecte

El projecte constructiu de la Variant d'Artà nord (MF1), en la seva versió 2, consisteix en la construcció d'una nova infraestructura viària situada al sector nord del municipi d'Artà, destinada a canalitzar el trànsit de pas que actualment discorre pel nucli urbà. L'actuació es configura com una variant de la travessia urbana existent, amb un traçat exterior al nucli consolidat.

L'actuació es desenvolupa íntegrament dins el terme municipal d'Artà i discorre majoritàriament per sòl rústic. La longitud aproximada de la nova carretera és de 800 metres, i connecta la carretera Artà–Capdepera amb la carretera Ma-3333 (Artà–Ermita de Betlem). El traçat s'insereix dins la franja de reserva viària vigent i s'ha definit d'acord amb les determinacions del Pla Director Sectorial de Carreteres i amb la normativa vigent en matèria de traçat viari.

La carretera projectada es configura com una via convencional, amb una secció formada per dos carrils de circulació de 3,5 metres d'amplada cadascun i vorals de 1,0 metre, aptes per a la circulació de bicicletes. El perfil longitudinal s'adapta a una topografia de pendent suau i regular, ascendent en direcció a la carretera de Betlem, i el traçat rodeja el Puig de s'Atalaia, on es localitza el Santuari de Sant Salvador.

El projecte inclou tres interseccions, dues d'elles resoltes mitjançant rotondes i una mitjançant un enllaç en T amb la carretera de Betlem. Les rotondes disposen d'enllumenat públic, mentre que la resta del traçat només incorpora il·luminació en punts singulars. A la rotonda situada a l'àmbit del carrer de l'Abeurador (antiga carretera Artà–Capdepera), el disseny contempla la continuïtat dels itineraris per a vianants.

El projecte preveu la construcció d'un vial destinat a vianants i bicicletes, amb paviment terrós, tractament enjardinat i il·luminació específica de baix consum dotada de sistemes de control de presència. Aquest vial discorre paral·lel a la carretera en els trams definits al projecte.

Pel que fa als moviments de terres, el projecte preveu excavacions i terraplens necessaris per a la implantació de la infraestructura, amb un balanç de materials que contempla l'aprofitament parcial de terres procedents de la pròpia traça, complementat amb aportacions externes quan sigui necessari.

El sistema de drenatge inclou drenatge longitudinal i transversal mitjançant rases i elements de recollida que permeten la infiltració de les aigües pluvials. Els excedents associats a episodis de pluges intenses es condueixen cap al torrent des Cocons, situat fora de l'àmbit d'ocupació directa del projecte.

Els ferms i paviments s'han dimensionat en funció del trànsit previst i de la vida útil considerada. El projecte incorpora la senyalització vertical i horitzontal, els sistemes d'abalisament i les barreres de seguretat corresponents, incloent-hi barreres de fusta i metall en els trams definits al projecte. Els tancaments de finques afectades es resolen mitjançant murs de pedra.

El projecte inclou actuacions d'integració paisatgística, que comprenen tractaments vegetals amb espècies com garrovers, moreres sense fruit, pruneres ornamentals, lavanda, marfull, romaní i xiprers, així com la revegetació de talussos i pantalles acústiques. Igualment, es preveu la disposició d'un pas de fauna per a tortugues i d'un pas de bestiar, així com la instal·lació de panells acústics en els punts més propers a habitatges.

El pressupost base de licitació de l'actuació ascendeix a 6.719.356,49 euros, amb data de redacció de juny de 2025, i el termini d'execució s'estableix d'acord amb el programa d'obra inclòs en el projecte.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

L'Estudi d'Impacte Ambiental analitza les alternatives considerades en el marc del projecte, tenint en compte que les decisions estructurals relatives al traçat i a la necessitat de la variant varen ser adoptades en fases prèvies de planificació sotmeses a avaluació ambiental estratègica. En aquest context, les alternatives analitzades són les següents:

- Alternativa 0 (no actuació): consisteix en no executar la variant i mantenir la situació actual, amb el trànsit de pas circulant pel nucli urbà d'Artà.

- Alternatives de traçat: les alternatives globals de traçat varen ser analitzades en l'Estudi Informatiu i en el Pla Director Sectorial de Carreteres. En fase de projecte constructiu, l'EIA descriu els ajustos puntuals del traçat dins la franja de reserva viària vigent, orientats a evitar afeccions a habitatges existents i a adaptar-se parcialment al parcel·lari.

- Alternatives tècniques: l'EIA considera alternatives relatives a la secció viària, a la disposició d'interseccions, al sistema de drenatge, a les solucions d'integració paisatgística i als elements de seguretat viària, així com a la disposició del vial cívic annex.

L'estudi descriu que l'alternativa desenvolupada al projecte constructiu correspon a la definida en els instruments de planificació jeràrquicament superiors, amb els ajustos tècnics incorporats en la versió 2 del projecte.

Identificació d'impactes

A l'EIA s'inclou la identificació i valoració dels impactes potencials del projecte sobre els diferents factors ambientals, diferenciant entre la fase d'execució de les obres i la fase d'explotació.

Durant la fase d'obres, s'identifiquen impactes associats, entre d'altres, als moviments de terres, l'ocupació temporal de sòl, la generació de pols i emissions acústiques, l'augment puntual del trànsit d'obra i les alteracions paisatgístiques de caràcter temporal.

En fase d'explotació, l'EIA analitza els impactes derivats del funcionament de la infraestructura viària, incloent-hi els efectes sobre la mobilitat, el soroll, la qualitat de l'aire, el paisatge i l'entorn periurbà immediat.

L'estudi descriu que no s'identifiquen impactes crítics ni severs sobre el medi físic, biòtic o socioeconòmic, sempre que s'apliquin les mesures previstes al projecte i a l'EIA.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

L'EIA defineix un conjunt de mesures ambientals destinades a prevenir, corregir o reduir els impactes identificats, principalment durant la fase d'execució de les obres. Aquestes mesures s'agrupen, de manera general, en els àmbits següents:

- Mesures relatives a la qualitat atmosfèrica, el soroll i les emissions associades a l'execució de les obres.

- Mesures relatives a l'ocupació del sòl i als moviments de terres, incloent-hi la gestió i reutilització de materials.

- Mesures de protecció del sòl i de les aigües superficials i subterrànies, associades al sistema de drenatge i a la prevenció d'abocaments accidentals.

- Mesures de protecció de la fauna, incloent-hi la disposició de passos específics i altres elements de permeabilitat.

- Mesures de prevenció del risc d'incendi forestal durant l'execució de les obres.

- Mesures relatives a la gestió de residus de construcció i demolició.

- Mesures de protecció de les infraestructures i serveis existents.

Les mesures ambientals descrites a l'EIA es troben integrades en el Pla de Vigilància Ambiental.

Estudi d'incidència paisatgística

L'Estudi d'Impacte Ambiental incorpora un estudi específic d'incidència paisatgística, elaborat d'acord amb l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, i als continguts addicionals establerts en la Norma 7 (quater) del PTI de Mallorca.

Aquest estudi analitza la visibilitat del projecte des dels diferents punts d'observació de l'entorn, tant des de la zona periurbana immediata com des de punts elevats, com l'entorn de s'Almudaina. L'EIA descriu les mesures d'integració paisatgística previstes, que inclouen tractaments vegetals, restauració de talussos, adequació cromàtica i formal dels elements constructius i revegetació de pantalles acústiques.

Estudi energètic i vulnerabilitat davant el canvi climàtic

L'EIA incorpora un annex específic relatiu al consum energètic, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la vulnerabilitat del projecte davant el canvi climàtic.

En aquest annex s'analitzen les emissions associades a les fases d'execució i explotació, així com les mesures previstes per a la seva reducció i compensació, principalment mitjançant actuacions de caràcter vegetal. Igualment, s'avalua la vulnerabilitat del projecte davant diferents escenaris de canvi climàtic, sense identificar-se riscos crítics associats a fenòmens com l'augment de temperatures, les precipitacions extremes o altres factors climàtics.

Pla de vigilància ambiental

L'Estudi d'Impacte Ambiental incorpora un Pla de Vigilància Ambiental que estableix els mecanismes de seguiment i control durant les fases d'obra i explotació del projecte.

Aquest pla inclou, entre d'altres, la designació d'un responsable ambiental durant l'execució, el seguiment de les mesures ambientals, la comunicació d'incidències a l'administració competent i l'elaboració dels informes de seguiment que es determinin a la Declaració d'Impacte Ambiental.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

En el marc de la tramitació del projecte, el Consell Executiu del Consell de Mallorca va acordar sotmetre la versió 2 del projecte i el corresponent Estudi d'Impacte Ambiental al tràmit d'informació pública, d'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013, per un termini no inferior a trenta dies hàbils (BOIB núm. 36 de dia 22-03-2025).

En data 11/09/2025 el Consell de Mallorca va sol·licitar a l'òrgan ambiental la tramitació d'urgència del procediment ambiental i tramitació prioritària. En data 18/09/2025 la directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental dicta la resolució d'aplicar la tramitació d'urgència.

Pel que fa als antecedents de participació pública, consta que durant el tràmit d'informació pública de la versió 1 del projecte (2024) es varen presentar un total d'11 al·legacions, i que arran d'aquestes i dels informes rebuts es va ordenar la redacció d'una nova versió del projecte (versió 2), incorporant modificacions substancials i no substancials.

El Consell de Mallorca va enviar consulta a les administracions i persones interessades següents:

- Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.

- Servei d'Agricultura i al Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

- Servei de Protecció d'Espècies i al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

- Servei d'Estudis i Planificació i al Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics

- Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Direcció General de Territori i Paisatge.

- Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.

- Ajuntament d'Artà.

- Amics de la Terra de Mallorca.

- GOB Mallorca.

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- Informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca de 15/05/2025 on es conclou que:

«Analitzada la documentació presentada, s'informa favorablement sobre aquest expedient amb les següents prescripcions:

• Les parets seques que s'han de demolir, s'hauran de reconstruir respectant les seves característiques, tram a tram, sense homogeneïtzar-les. S'haurà de respectar la tècnica constructiva, l'alçada, l'amplada, el tipus de coronament, i emprar la mateixa pedra.
• S'han de prendre mesures de protecció pels elements catalogats pel catàleg municipal d'Artà situats a les proximitats.
• Les voravies a construir als carrers Pou Nou i ses Figueretes s'han de fer en pedra per no distorsionar el mur adjacent, que forma part de l'element catalogat ART518 Sant Salvador. A la unió d'aquests dos carrers hi ha un excés de senyalètica (Carreteres del Consell Insular i Ajuntament) que fan malbé les visuals de l'element catalogat citat. S'ha d'aprofitar la construcció de la voravia per desplaçar alguns senyals i unificar els altres.»

- Informe de la Unitat de Pedra en Sec i Senderisme del Consell de Mallorca de 23/05/2025 on es conclou que:

«S'informe FAVORABLEMENT el Projecte Constructiu de la Variant d'Artà Nord, pel que fa a la seva afectació a la Ruta Artà – Lluc.»

- Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal, del 12/05/2025 on es conclou que:

«Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

- Respecte al risc d'incendis forestals, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c), tal i com està establert al projecte.

- Recordar que referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

• L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
  • Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

- També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.»

- Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, del 16/04/2025 on es conclou que:

«Per tot això, i en relació a la perspectiva climàtica, es donen per incorporades 6 de les 7 mesures proposades a l'informe 25/24-CA anterior, emeto informe favorable amb el següent condicionant:

1. Preveure la instal·lació d'energies renovables, ja sigui en espais residuals, conjuntament amb les barreres acústiques o adossades a la carretera per a la producció d'energia solar fotovoltaica, tant del consum de l'enllumenat de la via, com per vessar a la xarxa.»

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, de 14/04/2025 on es conclou que:

«Per tot això, inform favorablement sobre l'acord d'aprovació inicial del projecte constructiu de la variant d'Artà Nord. MF1 del Terme Municipal d'Artà, Versió 2, amb Clau 20-09.0-ML. BOIB núm. 36, de 22 de març de 2025.»

- Informe del Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior, del 02/05/2025 on es conclou que:

«Una vegada examinada la documentació aportada per informe en relació a l'acord d'aprovació inicial del projecte constructiu de la variant d'Artà Nord. MF1 del Terme Municipal d'Artà, Versió 2 pel desenvolupament de la infraestructura es podrà informar favorablement sempre que es tinguin en compte les consideracions tècniques següents:

1. No hi ha cap implicació del Pla Especial per fer front al risc de transport de mercaderies perilloses (MERPEBAL) ni del Pla Especial per fer front al risc sísmic (GEOBAL) que s'hagin de tenir en compte.

2. El Pla Especial per fer front al risc d'inundacions (INUNBAL) i els mapes de perillositat i risc d'inundació de la Direcció general de Recursos Hídrics defineixen les zones inundables (estudiades amb període de retorn T=500 anys) i potencialment inundable (planes geomorfològiques) que s'han de tenir en compte. És importat que el desenvolupament del projecte tingui en compte tant les ARPSIS del segon cicle de planificació del risc d'inundació a les Illes Balears (torrent des Concos) i els calats d'inundació als trams per on transcorren les diferents alternatives de traçat, en cas d'afecció; com les zones potencialment inundables, i així incorporar les mesures adequades ja en la fase de projecte.

3. El Pla Especial per fer front al risc d'incendis forestals (INFOBAL) i la cartografia del IV Pla general de defensa contra els incendis forestals (aprovat per Decret 22/2015, de 17 d'abril) defineixen les zones amb risc associat que s'han de tenir en compte. El futur projecte haurà d'incorporar les mesures de seguretat de l'INFOBAL i la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària dels Illes Balears aplicables sobre tot en el referent a les franges de neteja.

4. No existeix cap instal·lació de l'àmbit del RD840/2015, de 21 de setembre, pel qual s'aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus on intervenen substàncies perilloses, que afecti a les alternatives presentades a l'estudi.»

- Informe del Servei de Gestió del DPH de la DG de Recursos Hídrics, del 29/07/2024 on es conclou que:

«Per elaborar aquest informe s'han emprat les dades i la cartografia obtinguda en l' «Estudi hidráulico de zonas innundables» encarregat per la DGRH a l'UTE Garau Ingenieros-Aquatec, dins del contracte «Revisión y elaboración de estudios hidrológicos e hidráulicos y generación de cartografía de zonas inundables Expediente 419/2019». Aquest estudi que actualment es troba sotmès a informació pública en el visor de l'aigua (https://ideib.caib.es/recursos_hidrics/) encara no ha finalitzat el procediment indicat en l'art. 14ter de l'RDPH, motiu pel qual les afeccions assenyalades en aquest informe són susceptibles de patir canvis o correccions.

- Ateses les dades d'aquest estudi, s'informa favorablement el «PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA VARIANT D'ARTÀ NORD .MF1 . TM D'ARTÀ» (Novembre 2023), subscrit pels enginyers de camins, canals i ports Sr. Mateu Estrany Pieras i Felipe Hernán Fuente, pel que fa a afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables.»

- Informe del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics, del 27/08/2024 on es conclou que:

«Per tot l'anterior, des d'un punt de vista de suficiència hídrica, capacitat de sanejament i depuració i protecció del domini públic hidràulic subterrani, informam favorablement sobre el projecte constructiu de la variant d'Artà Nord, amb els següents recomanacions:

1. Sota el compliment del RD 1620/2007 del 7 de desembre, es recomana l'ús d'aigües regenerades per a ús propi del projecte amb informe favorable de l'Administració Hidràulica.»

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca i amb el planejament municipal vigent, el projecte es desenvolupa majoritàriament en sòl rústic comú, dins àmbits qualificats com a Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H) i Àrea de Transició de Creixement(AT-C).

Així mateix, l'actuació afecta puntualment sistemes d'equipaments en sòl rústic, concretament l'espai destinat a aparcament situat davant el camp municipal de futbol, previst en el document de revisió de les Normes Subsidiàries de 2010.

La vegetació present és pròpia d'un entorn agrícola humanitzat, amb absència de masses forestals contínues, hàbitats d'interès comunitari o formacions vegetals d'especial valor dins l'àmbit d'ocupació directa del projecte.

D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca i amb el planejament municipal vigent, el traçat del projecte discorre puntualment per àrees classificades com a Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió municipal.

No s'identifiquen altres Àrees de Prevenció de Riscos (APR) a l'àmbit del projecte, ni zones amb risc d'incendi forestal (ZAR). Així mateix, l'actuació no es localitza dins cap Àrea de Risc Potencial Significatiu d'Inundació (ARPSI).

Si bé la traça discorre per una APR municipal de risc d'Erosió, la delimitació de la mateixa no s'adequa a la topografia de la zona i al seu risc d'erosió derivat de les pendents més elevades, entenent-se que la zona per on discorre la carretera, al tenir molt poca pendent, no presenta risc significatiu d'erosió.

L'àmbit d'estudi del projecte es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 18.17M4 (Ses Planes), integrada dins la unitat hidrogeològica d'Artà (18.17). Aquesta massa d'aigua presenta una superfície total de 49,30 km², dels quals 23,43 km² corresponen a superfície permeable, i no manté connexió directa amb la línia de costa. D'acord amb la informació disponible, la massa d'aigua subterrània 18.17M4 es troba en bon estat quantitatiu i qualitatiu.

Segons les dades publicades a l'IDEIB, l'àmbit del projecte es localitza en una zona amb vulnerabilitat d'aqüífers baixa i moderada.

La fauna existent a l'àmbit afectat correspon a fauna molt lligada a la presència humana. Les espècies següents poden apareixen a la zona:

La resta d'espècies potencials d'avifauna corresponen a espècies associades a hàbitats de cultius de secà (cultius mixtos de fruiters i cereals) amb un cert grau d'antropofília. Entre les espècies potencials lligades a l'espai, es pot assenyalar la presència potencial de Columba palumbus (tudó), Alectoris rufa (perdiu), etc.

L'àmbit del projecte no es troba en Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), però si que es troba en àmbit de zona de protecció de l'avifauna, segons el que estableix el Reial decret 1432/2008/es, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i la electrocució en línies elèctriques d'alta tensió. Per altre banda el sector no es troba ni a AIRIB, ni a AIRIB-Migració.

6. Consideracions tècniques

1. L'Estudi d'impacte ambiental presentat pel promotor incorpora tots els continguts que exigeixen l'article 35 i l'annex VI de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. El contingut té prou profunditat per poder valorar l'impacte ambiental de les actuacions projectades i l'adequació de les mesures proposades.

2. L'àmbit on s'implanta la infraestructura es troba en un entorn clarament periurbà, amb presència prèvia d'infraestructures, equipaments i sòl ja transformat. Aquesta situació fa que el territori no presenti les característiques pròpies d'un espai rural intacte i que tengui una major capacitat per acollir una nova infraestructura, fet que condiciona la valoració dels impactes, especialment els de tipus territorial i paisatgístic.

3. El terreny on s'implanta l'actuació presenta un relleu suau i regular, sense pendents importants ni formes geomorfològiques singulars. Aquesta característica redueix el risc de processos erosius, inestabilitat de talussos o alteracions significatives del relleu durant l'execució de les obres.

4. A l'àmbit d'afectació directa no hi ha espais naturals protegits, hàbitats d'interès comunitari ni àrees d'especial sensibilitat ecològica. Aquesta circumstància permet descartar afeccions rellevants sobre el medi biòtic, més enllà de possibles molèsties puntuals associades als treballs d'execució.

5. La proximitat d'habitatges al traçat, en un entorn on ja coexisteixen infraestructures i usos residencials, fa que el soroll sigui un dels principals factors a tenir en compte. Aquest fet justifica la necessitat d'aplicar mesures específiques de protecció acústica per minimitzar les molèsties sobre la població propera. En aquest sentit s'han previst panells acústics per aïllar els habitatges més propers al traçat.

6. En relació amb la hidrologia, la carretera no ocupa torrents ni zones amb risc d'inundació. El sistema de drenatge s'ha projectat mitjançant rases d'infiltració que permeten la recàrrega del sòl, amb conducció controlada dels excedents de pluges intenses cap al torrent des Cocons. D'acord amb l'EIA, no es produeixen afeccions apreciables sobre la qualitat ni la quantitat de les aigües superficials ni subterrànies, ni un increment del risc d'inundació. El Servei de DPH de la DG de Recursos Hídrics ha emès informe favorable.

7. L'àmbit d'estudi se situa sobre una massa d'aigua subterrània en bon estat quantitatiu i qualitatiu, amb nivells de vulnerabilitat baixos i moderats. Aquesta situació limita el risc d'afeccions hidrogeològiques, tot i que cal mantenir una gestió acurada de terres, materials i aigües durant les obres.

8. L'estudi d'incidència paisatgística considera que els impactes són moderats i assumibles, tant des dels observadors situats a l'entorn immediat com des dels punts d'observació associats a s'Almudaina. El projecte incorpora un tractament vegetal intensiu amb espècies autòctones o assimilables, així com la revegetació de les pantalles acústiques, amb l'objectiu de reduir la visibilitat de la infraestructura i millorar-ne la integració.

9. En relació amb el consum energètic i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, el projecte desenvolupa un annex específic de perspectiva climàtica. S'hi incorporen mesures orientades a reduir les emissions durant les fases d'execució i explotació, així com a compensar les emissions residuals mitjançant les plantacions previstes. Atès que no es tracta d'una infraestructura amb un consum elèctric elevat, es descarten efectes significatius sobre la punta de la demanda, i no es considera el projecte especialment vulnerable al canvi climàtic.

10. Finalment, l'EIA incorpora un Pla de Vigilància Ambiental que estableix els mecanismes de seguiment i control dels principals vectors ambientals durant les fases d'obra i explotació, així com la previsió de contractació d'un auditor ambiental.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte constructiu variant d'Artà nord, versió 2, redactat i signat en data de juny de 2025, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat per per Àngel Maria Pomar i Gomà, biòleg i consultor ambiental, Clara Fuertes Salom, ambientòloga i consultora ambiental, Mateo Estrany Pieras, enginyer de camins, canals i ports, i Felipe Hernán Fuente, enginyer de camins, canals i ports en data juny de 2025 i els condicionants següents:

1. D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de 25/9/2025:

• S'ha de preveure la instal·lació d'energies renovables, ja sigui en espais residuals, conjuntament amb les barreres acústiques, o adossades a la carretera, per a la producció d'energia solar fotovoltaica, tant pel consum de l'enllumenat de la via, com per vessar a la xarxa.

2. D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric, del Consell de Mallorca, de 11/7/2024:

• Les parets seques que s'han de demolir, s'hauran de reconstruir respectant les seves característiques, tram a tram, sense homogeneïtzar-les. S'haurà de respectar la tècnica constructiva, l'alçada, l'amplada, el tipus de coronament, i emprar la mateixa pedra.
• S'han de prendre mesures de protecció pels elements catalogats pel catàleg municipal d'Artà situats a les proximitats.
• Les voravies a construir als carrers Pou Nou i ses Figueretes s'han de fer en pedra per no distorsionar el mur adjacent, que forma part de l'element catalogat ART518 Sant Salvador. A la unió d'aquests dos carrers hi ha un excés de senyalètica (Carreteres del Consell i Ajuntament) que fan malbé les visuals de l'element catalogat citat. S'ha d'aprofitar la construcció de la voravia per desplaçar alguns senyals i unificar els altres.

3. Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'art. 2.1.c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».

4. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA, com a mínim durant tot el procés d'execució de les obres.

Es recomana, d'acord amb l'informe del Servei de d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics, del 27/08/2024:

- Sota el compliment del RD 1620/2007 del 7 de desembre, es recomana l'ús d'aigües regenerades per a ús propi del projecte amb informe favorable de l'Administració Hidràulica.

Es recorda:

- El projecte haurà de tenir en compte tant les ARPSIS del segon cicle de planificació del risc d'inundació a les Illes Balears (torrent des Concos) i els calats d'inundació als trams per on transcorren les diferents alternatives de traçat, en cas d'afecció; com les zones potencialment inundables, i així incorporar les mesures adequades ja en la fase de projecte.

- El projecte haurà d'incorporar les mesures de seguretat de l'INFOBAL i la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària dels Illes Balears aplicables sobre tot en el referent a les franges de neteja.

- Respecte al risc d'incendis forestals, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c), tal i com està establert al projecte.

- En relació a la utilització de maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

• L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
  • Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

- També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 18 de febrer de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá