Butlletí Oficial de les Illes Balears

Atès que el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 12 de maig de 2026, prengué en consideració la Proposició de llei de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma (RGE núm. 582/26), i la Mesa de la cambra, en sessió de dia 20 de maig del mateix any, n'acordà la continuació de la tramitació, per tal de fer efectiu l'article 139.6 del Reglament del Parlament es publica la proposició de llei esmentada, el text de la qual es transcriu a continuació.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (25 de maig de 2026)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne Presedo

 

PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 23/2006, DE 20 DE DESEMBRE, DE CAPITALITAT DE PALMA

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Ciutat que ha estat històricament oberta i acollidora, Palma, una de les poblacions més antigues d'Europa, combina el seu caràcter mediterrani amb una herència històrica i un patrimoni material i immaterial únics que provenen des de més enllà de la seva fundació l'any 123 aC.

Més de dos mil anys contemplen una ciutat vertebrada sobre un important i mundialment reconegut conjunt artístic i monumental de muralles, castells i palaus que atesten una història de cultura i tradició. Diferents civilitzacions han deixat la seva empremta dins d'un recinte emmurallat que va ser superat i s'ha anat expandint fins a ser la ciutat cosmopolita i moderna que és avui en ple segle XXI. Amb la recuperació de la democràcia i l'actual règim constitucional es van establir, així mateix, les bases per aconseguir un govern municipal eficaç, plural i transparent.

Palma, capital política i econòmica de la comunitat autònoma de les Illes Balears, compta amb una situació estratègica com a centre neuràlgic de la regió i, en particular, de l'illa de Mallorca, la qual cosa la converteix en una de les ciutats més importants de l'arc mediterrani i en una de les seves destinacions més atractives i punt de referència turístic a nivell mundial.

La seva transcendència econòmica, social i cultural dins el conjunt de l'arxipèlag balear, així com la seva projecció nacional i internacional, motiven que a Ciutat, denominació amb la qual orgullosament és també coneguda Palma i molt vinculada amb el moment històric de la reconquesta cristiana de Mallorca per part del rei Jaume I, conflueixin tot un conjunt de necessitats organitzatives, competencials i financeres diferencials i singulars a nivell territorial.

En aquest sentit, i quan estaven per complir-se els vint-i-cinc anys de vigència de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears aprovat l'any 1983, la condició de Palma com a ciutat-capital de l'arxipèlag balear va viure una important fita amb la promulgació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma.

II

La també coneguda com a Llei de capitalitat va reconèixer i posar en pràctica la singularitat de Palma com a capital autonòmica amb un estatus especial i un reconeixement competencial específic ja que, fins a aquell moment, el referit estatut d'autonomia de 1983 feia al·lusió a Palma únicament en clau de seu institucional. Per la seva banda, el posterior estatut d'autonomia aprovat el 2007, recull expressament en el seu article 7 que "la capital de les Illes Balears és la ciutat de Palma" i en el seu article 75 apartat desè que "el municipi de Palma disposarà d'una llei de capitalitat especial establerta pel Parlament de les Illes Balears. L'Ajuntament de Palma té iniciativa per a proposar la modificació d'aquest règim especial i, d'acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l'elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha de ser consultat en la tramitació parlamentària d'altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial".

La Llei de capitalitat va ser producte d'un consens polític i social que va prioritzar, davant de tot, els anhels i aspiracions dels palmesans en l'interès general incardinat dins de la convivència democràtica i solidària de la comunitat balear. Es va atorgar a Palma, d'aquesta manera, un clar reconeixement en termes institucionals i d'autonomia local, reconeixent al mateix temps la necessària compensació del sobreesforç que realitzen la ciutat i els seus habitants en assumir els coneguts com a "costs de capitalitat". Aquests costs deriven principalment del desequilibri poblacional al qual ha de fer front Palma com a principal centre institucional, econòmic, social, cultural i turístic de l'arxipèlag balear, en concentrar-se, en el seu terme municipal, pràcticament la meitat dels habitants de l'illa de Mallorca, així com un significatiu nombre de visitants i persones que diàriament rep principalment procedents d'altres localitats mallorquines, sobretot per motius laborals. Aquest desequilibri ha provocat una pressió addicional sobre els serveis públics municipals palmesans que afecta tant la seva prestació com el seu finançament.

En aquest sentit, la mateixa exposició de motius de la Llei de capitalitat indica que "la vocació de capitalitat de Palma no pot plasmar-se en un aïllament construït sobre suposades superioritats, ans al contrari. I és per això que vol compartir la prestació de determinats serveis que cobreixin les necessitats de la població que hi resideix".

Es va fixar, per tant, un règim financer especial dirigit a compensar tots aquests sobrecosts, principalment a través de transferències econòmiques per a la posada en marxa d'inversions encaminades a millorar el benestar i la qualitat de vida dels palmesans, així coma brindar una prestació de serveis públics de qualitat. Es va determinar, aleshores, en la redacció original de l'article 142 de la llei, que les institucions públiques autonòmiques amb àmbit competencial en el terme municipal de Palma garantiran una inversió anual no inferior a trenta milions d'euros com a compensació dels costs de capitalitat, la qual estarà formada per les aportacions del Fons de Cooperació Local que li corresponguin, més la quantitat addicional necessària. També, que per complementar el nivell d'infraestructures, instal·lacions i serveis associats al caràcter de capitalitat que té el municipi, la comunitat autònoma preveurà anualment en el seu pressupost inversions directament territorialitzades a Palma i inversions indirectes via aportacions als consorcis que es creïn a l'empara d'aquesta llei per un import d'almenys el 16 % del total de les dotacions consignades per a inversions reals en els pressuposts del sector públic autonòmic.

Ara fa vint anys d'aquesta fita, temps durant el qual aquesta normativa ha estat sotmesa a algunes modificacions molt puntuals, però en què, sobretot, la realitat que enfronta Palma, en la seva condició de ciutat-capital, ha experimentat transformacions molt profundes, i s'han posat davant seu tot un conjunt de reptes i desafiaments que, per poder ser gestionats satisfactòriament, requereixen de mitjans i recursos addicionals.

III

En aquest sentit, Palma té al davant tota una sèrie de reptes en matèria demogràfica, amb impactes directes sobre el teixit econòmic i social del municipi i, particularment, sobre els equipaments, infraestructures, serveis públics, i, de manera molt intensa, sobre l'accés a l'habitatge, amb una situació actualment declarada per llei com a "emergència residencial", en existir un profund desequilibri entre una gran població demandant i una escassa oferta disponible al municipi, sobretot a preus assequibles.

La població de Palma ha donat, en les darreres dues dècades, un salt demogràfic del 27,41 %, la qual cosa equival a més de 104 mil habitants, creixent, durant aquest període, a ritmes anuals de més de 5 mil persones. D'aquesta manera, a 1 de gener de l'any 2025, es van superar els 484 mil empadronats enfront dels gairebé 380 mil registrats el 2004, d'acord amb dades del servei de població de l'Ajuntament de Palma. D'aquesta manera, Palma concentra pràcticament la meitat de la població de l'illa de Mallorca i gairebé el 40 % dels 1,24 milions que componen la població total de la comunitat autònoma de les Illes Balears, cosa que situa també la ciutat com la setena més poblada d'Espanya. Aquest creixement s'ha vist especialment intensificat en els darrers cinc anys, amb una significativa participació de persones d'origen extracomunitari que arriben principalment atretes per oportunitats laborals i econòmiques.

No obstant això, i com s'ha referit anteriorment, a Palma existeix també una gens menyspreable població flotant, conformada, sobretot, per residents d'altres municipis que es desplacen a la capital per diferents motius, així com per propietaris de segones residències, entre els quals es troba una important proporció de ciutadans procedents d'altres països europeus. Aquesta població flotant, igualment, s'ha vist incrementada a la par que ho ha fet la de l'illa de Mallorca i la del conjunt de les Illes Balears durant els darrers 20 anys.

Una mostra de la repercussió d'aquest fenomen ve reflectida per les dades de mobilitat de vehicles a Palma. Diàriament, i amb una mitjana d'1,4 persones per vehicle, al voltant de 150 mil del total de vehicles privats que circulen en el terme municipal accedeixen des d'una altra localitat. Aquesta xifra se situa prop dels 360 mil vehicles, xifra en la qual es té en compte també els vehicles dedicats a activitats comercials, la qual cosa equival al 21 % del total de vehicles que circulen diàriament a Palma. A tot l'anterior cal sumar els 19.500 vehicles diaris que de mitjana generen l'aeroport i el port com a grans centres de mobilitat d'interès general.

Pel que fa a l'estació intermodal ubicada en la Plaça d'Espanya, durant els 6 primers mesos de l'any 2025 s'ha registrat una mitjana d'1.347.391,7 de viatgers, tant d'autobusos TIB, metro i tren. A tot això cal sumar també a tots aquells usuaris dels autobusos de l'EMT Palma que diàriament ingressen en el municipi des de parades ubicades en punts limítrofs amb les diferents localitats que envolten a Palma, o bé directament situades dins dels seus respectius termes municipals. Això considerant, a més, que la quantitat de passatgers que transporta anualment la seva flota d'autobusos pràcticament s'ha duplicat en gairebé dues dècades, en què ha passat dels 36 milions i mig el 2006 als 60,3 al tancament del 2024.

En aquest sentit, no s'ha de perdre de vista que, com a capital, a Palma es concentren la majoria de seus i oficines de les institucions dels poders executiu i legislatiu balear i insular, de les diferents delegacions territorials del Govern central, així com del Poder Judicial a les Illes. També s'ubiquen a Palma el campus principal de la Universitat de les Illes Balears, diversos dels grans hospitals de l'IB-SALUT, el centre penitenciari, la pràctica totalitat d'institucions per al tractament de residus sòlids, i la majoria de l'oferta educativa i de lleure de l'illa de Mallorca. Palma també és el principal concentrador de l'activitat econòmica, emprenedora i de negocis de la comunitat balear.

Així mateix, a Palma s'ubiquen dues infraestructures crítiques i que contribueixen, en gran mesura, al fenomen de la població flotant que suporta el municipi, com són l'Aeroport Internacional de Son Sant Joan i el Port de Palma. Així, durant l'any 2024, l'aeroport va registrar més de 243 mil vols i més de 33 milions de passatgers, la qual cosa el converteix en el tercer més concorregut d'Espanya. Per la seva banda, al Port de Palma van arribar l'any 2024 prop de 500 creuers, amb més d'1,8 milions de visitants, així com els més d'1,36 milions de passatgers de línies regulars.

Ambdós enclavaments representen, a la data, les dues principals portes d'accés per a les persones que, per diferents motius, visiten no només la ciutat de Palma, sinó l'illa de Mallorca. Cal aquí puntualitzar que Palma ha estat històricament un dels municipis amb una major concentració d'establiments turístics i places de lloguer turístic vacacional.

A més, Palma és una de les destinacions preferides pels més de 18 milions de turistes que varen visitar les Illes Balears durant l'any 2024, la qual cosa també, sumats tots els anys de desenvolupament turístic que ha experimentat el municipi de Palma, provoca impactes damunt la infraestructura turística i hotelera, comptant la ciutat amb els àmbits de la Platja de Palma, el Passeig Marítim i Cala Major, declarats com a zones turístiques saturades i d'exploració.

Finalment, Palma no és aliena al drama de la immigració irregular, davant el significatiu increment, sobretot en els darrers cinc anys, de les arribades, per diferents vies i mitjans, a la comunitat autònoma, la qual cosa també repercuteix sobre la pressió demogràfic de l'arxipèlag en general i de la ciutat en particular.

Per tant, a més d'en matèria d'organització i funcionament, un règim especial de capitalitat es tracta, principalment, de finançament i prestació de serveis, ja que la capitalitat implica assumir uns costs i prestar uns serveis amb esforços públics addicionals, la qual cosa fins i tot pot generar situacions comprometedores en alguns casos.

Així, per exemple, si ja de per si Palma ha d'emprendre seriosos esforços per complir amb la ràtio recomanada per la Federació Espanyola de Municipis d'efectius policials per nombre d'habitants, tot aquest creixement demogràfic exponencial afegeix una major dosi de complexitat al compliment d'aquesta comesa. També, en el cas del cos de bombers, cal assenyalar fins i tot la realització d'actuacions i serveis en altres municipis al voltant de Palma.

Un altre cas a destacar és la inversió que ha hagut d'assumir el municipi per connectar mitjançant el servei BiciPalma amb diferents infraestructures públiques educatives i sanitàries autonòmiques.

IV

En aquest sentit, cal fer referència a com totes aquestes transformacions demogràfiques, econòmiques, culturals i socials han impactat sobre el règim de competències i serveis públics que presta l'Ajuntament de Palma i el seu finançament d'acord a l'exigit per l'ordenament jurídic vigent.

Si bé la Llei de capitalitat enllesteix les competències i serveis a realitzar dins del terme municipal de Palma, en cap cas les atribueix categòricament i exclusivament a l'Ajuntament de Palma. La norma és clara, en cadascun dels apartats, quan assenyala els diferents mecanismes de col·laboració interadministrativa i delegació competencial a aplicar en el seu correcte desplegament, seguint, en aquest sentit, l'estela del que indica la normativa estatal bàsica de règim local, així com la corresponent autonòmica.

Així, l'article 64 de la Llei de Capitalitat indica que "el municipi de Palma té les competències atribuïdes per aquesta llei, les que li atribueixen les altres normes legals i les que li deleguin altres administracions públiques".

No obstant això, prèviament, l'article 63.1 ja assenyala que "per a l'efectivitat de l'autonomia garantida constitucionalment i del règim de capitalitat que reconeix aquesta llei, així com per al compliment de les finalitats que estableixen la Llei reguladora de les bases del règim local i la Carta Europea d'autonomia local, la legislació de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d'assegurar al municipi de Palma l'atribució de les competències procedents amb el finançament adequat, d'acord a la seva capacitat de gestió, així com també la participació en la gestió dels serveis i equipaments autonòmics bàsics per al desenvolupament de Palma".

Així mateix, l'apartat tercer d'aquest article recull que "en tot cas, l'Ajuntament pot promoure tota casta d'activitats i prestar tots aquells serveis públics que afecten l'interès general de la ciutadania i que no estiguin expressament atribuïts a altres administracions públiques. En aquest supòsit, l'Ajuntament pot dur a terme activitats complementàries de les pròpies d'aquestes administracions".

Per la seva banda, la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, pel que fa a la delegació competencial de les comunitats autònomes en les entitats locals, expressa, en el seu article 27.6 que "La delegació haurà d'anar acompanyada en tot cas del corresponent finançament, per a la qual cosa serà necessària l'existència de dotació pressupostària adequada i suficient en els pressupostos de l'administració delegant per a cada exercici econòmic, sent nul·la sense aquesta dotació".

La necessitat d'acompanyar la delegació i, fins i tot, la transferència de competències de la deguda "dotació dels mitjans materials, personals i econòmics necessaris per exercir-la" és una previsió també recollida pels articles 59, 60 i 61 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

Així mateix, durant els 20 anys de vigència de la Llei de capitalitat, també s'han promulgat o actualitzat lleis sectorials que afecten aquests àmbits competencials i que preveuen, precisament, delegacions en favor dels ajuntaments. En el cas de Palma, el desplegament d'aquestes previsions normatives es troba, en general, encara pendent i, per això, en detriment d'uns serveis públics municipals que, per aquest motiu, es troben en una evident situació d'infrafinançament.

Un cas certament rellevant d'infrafinançament competencial es dona pel que fa a les competències i serveis a prestar per part de l'Ajuntament de Palma en matèria de serveis socials, i, en particular, en aquells destinats a atendre les dones víctimes de violència de gènere.

Si bé aquests serveis constitueixen una competència pròpia del municipi de Palma, reconeguda com a tal per diverses normes amb rang legal, entre les quals la Llei de capitalitat, han de considerar-se, tanmateix, complementaris i addicionals respecte de la competència pròpia i principal de l'Administració autonòmica, d'acord amb el que estableix la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, competència que es troba actualment transferida als consells insulars juntament amb els corresponents recursos econòmics. No obstant això, aquest servei no s'ha vingut prestant per la CAIB al municipi de Palma ni tampoc s'ha previst en la transferència al Consell Insular de Mallorca el finançament necessari per a la seva efectiva prestació a la capital balear, la qual concentra el 37 % de les dones que viuen actualment a l'arxipèlag (i el 47 % de les que resideixen a l'illa de Mallorca).

En aquest sentit, el Partit Judicial de Palma registra l'índex de denúncies més alt d'Espanya des de fa dècades, i supera en un 81 % la mitjana de l'Estat.

Per la seva banda, el corresponent Servei d'Atenció Integral a la Violència Masclista (SAIVM) va atendre a 991 dones el 2024 (un 15 % més que el 2023), d'un total de 1362 persones ateses.

Pel que fa al Servei d'Acollida de Víctimes de Violència Masclista de Palma (SAMVVM), el setembre de 2024 s'hi acollien 116 persones diàries, sobre un total de 91,5 places contractades -i s'arribaren a acollir, en determinats moments, fins a 119 persones en un mateix dia-, quan la ràtio legalment establerta per als serveis d'acollida és d'una plaça per cada 3.500 dones majors de 18 anys, cosa que a Palma es traduiria en 56 places.

Sobre això, l'article 70 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, relatiu al finançament dels serveis socials comunitaris bàsics, assenyala en el seu apartat segon que "l'aportació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de garantir, en el marc dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, el finançament a les entitats locals titulars dels serveis socials comunitaris bàsics que podran tenir caràcter plurianual". Per la seva banda, el seu apartat tercer indica que "l'import i la distribució dels crèdits que ha de satisfer la conselleria competent en matèria de serveis socials respecte a l'aportació en concepte de cofinançament de la comunitat autònoma de les Illes Balears als consells insulars i ajuntaments en cap cas no pot ser inferior al 50 % del cost d'aquests, sempre que es compleixin com a mínim amb les ràtios de plantilla establertes en la normativa que regula aquests serveis".

Una altra situació desavantatjosa en aquest sentit per al municipi de Palma es reflecteix en l'infrafinançament sobre tot allò relatiu a la creació, el manteniment i la gestió d'escoles de primer cicle d'educació infantil.

Per tant, Palma, a més d'assumir els anomenats "costs de capitalitat", també experimenta una sèrie de situacions de desequilibri en matèria d'infrafinançament competencial.

V

La reclamació de finançament addicional, suficient i just per a Palma, ja sigui per la seva condició de capital balear com per prestar serveis competència d'altres administracions, ha estat una reivindicació històrica. No sense raó, en la mateixa exposició de motius de la Llei de capitalitat s'indicava que Palma "sempre ha mantingut el seu compromís solidari i de convivència en harmonia amb la resta de pobles de les Illes, especialment de Mallorca, ja que ha hagut d'afrontar dins el seu terme municipal multitud de serveis de caràcter supramunicipal".

Per tot això, a 20 anys de la promulgació de la Llei 23/2006, resulta del tot necessari actualitzar aquesta norma perquè la condició de capitalitat de Palma continuï desplegant tots els seus efectes beneficiosos no només en el terme municipal, sinó a l'illa de Mallorca i al conjunt de les Illes Balears. Per a això necessitarà comptar amb un règim financer actualitzat suficient i just.

Cal assenyalar, en addició als costs de capitalitat i a la qüestió de competències i serveis infrafinançats, que, pràcticament, en els darrers deu anys, no s'ha arribat a satisfer la inversió mínima anual dels 30 milions d'euros que indica la llei, llevat dels darrers dos anys. Així, entre els exercicis 2016 i 2023 es van deixar de destinar a Palma per aquest concepte un total de més de 152 milions d'euros.

A més, aquesta xifra d'aportació mínima ha romàs immutable des de la promulgació de la llei fa ja 20 anys, encara que els pressupostos de la comunitat autònoma i del Consell Insular pràcticament s'han triplicat.

Tot això sense considerar a més l'increment poblacional de Palma en un 27,41 % i el de l'illa de Mallorca en un 29 %.

Palma, per la seva banda, ha hagut de realitzar un esforç pressupostari de més del 122 % per poder seguir fent front als costs de capitalitat, així com per continuar exercint les competències i serveis infrafinançats.

Per tant, arran de tot el que s'ha exposat anteriorment, s'ha de complir efectivament i de manera sistemàtica amb el finançament específic en matèria de capitalitat, de tal manera que l'actualització de la llei permeti un finançament més d'acord amb les necessitats i desafiaments que ha d'enfrontar Palma en la seva condició de capital, i tenint particularment en compte l'increment de població experimentat des de la promulgació de la llei fa més de 20 anys, l'augment dels denominats costs de capitalitat, l'esforç per mantenir la prestació de serveis i competències infrafinançades, així com l'increment dels preus i el cost de vida durant tot aquest període.

Així mateix, per evitar que, de nou, l'aportació quedi congelada durant tot el temps de vigència d'aquesta modificació, anualment s'actualitzarà automàticament i es preveurà en els pressupostos generals de la CAIB i del Consell Insular de Mallorca considerant anualment l'índex de variació de preus i la variació de població al municipi de Palma.

També es preveu que, si en un exercici no s'assolís el percentatge d'inversió directament territorialitzada a Palma o inversions indirectes de tot tipus amb l'objectiu de complementar el nivell d'infraestructures, instal·lacions i serveis associats al caràcter de capitalitat de Palma, la diferència pendent d'executar s'afegirà a la quantia de compensació dels costs de capitalitat prevista per a l'any següent al que s'aprovi la referida liquidació.

D'altra banda, i com resulta de justícia, s'aclareix que l'aportació mínima a realitzar a Palma no podrà ser, en cap cas, compensada mitjançant cap subvenció, ja que el règim actual suposa un greuge comparatiu per a Palma i els seus residents, ja que desvirtua tant la naturalesa i raó de ser del règim jurídic especial de capitalitat de Palma, i, per això, el seu règim de finançament, com la naturalesa i el propòsit de subvencions de divers àmbit, com poden ser les finançades amb càrrec a la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible o a les diferents modalitats de fons europeus. En aquest sentit, aquesta aportació mínima forma part del finançament global de Palma als efectes del que estableixen l'article 2.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 2.3.d) del Text refós de la Llei de Subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

Tota aquesta modificació del règim financer per l'especial condició de capital de Palma reforçarà la seva autonomia local, i estarà al servei d'una gestió administrativa eficaç i pròxima a les ciutadanes i els ciutadans, d'una descentralització més àmplia, d'una potenciació de les competències municipals en el marc d'una positiva col·laboració institucional, i d'una millora de la qualitat dels serveis de la ciutat que es correspongui amb les necessitats i ambicions de tots els palmesans, sobretot tenint en compte les diferents complexitats que han d'enfrontar dins del seu terme municipal.

VI

La modificació de la Llei de capitalitat també ha d'abordar algunes qüestions en matèria de seguretat i civisme, encaminades a garantir a Palma un espai de convivència més harmònic i respectuós, com pot ser la potenciació de la figura de la Policia Comunitària, així com l'adopció de noves tecnologies i l'ús d'eines de videovigilància com mesures preventives i dissuasives.

També, i com s'ha exposat, s'aprofita l'impuls d'aquesta modificació normativa per aclarir l'operativitat del règim de delegació de competències i el seu necessari acompanyament econòmic, particularment pel que fa als serveis per atendre les dones víctimes de la violència de gènere.

D'altra banda, es planteja, d'acord amb els principis constitucionals d'objectivitat, eficiència i eficàcia administrativa, la necessària actualització de l'objecte i propòsit de l'anomenat Consell Jurídic de l'Ajuntament de Palma -que passa a denominar-se Consell Jurídic-Tècnic-, a fi de dirimir possibles discrepàncies en la interpretació de les normes i els procediments que regeixen el funcionament de l'administració municipal i que, al seu torn, permeti la fixació de criteris mitjançant dictàmens vinculants, que són per això d'obligat compliment no només per les àrees municipals, sinó també per tot el seu sector públic instrumental.

També, per afrontar amb èxit els reptes socials, econòmics i demogràfics que s'han plantejat, i atesos els costs de capitalitat que assumeix Palma davant el desequilibri poblacional que pateix, resulta necessari que equipaments i infraestructures de titularitat privada es puguin sotmetre a les normes previstes pel Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la Llei 7/2024, d'11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, per tal d'impulsar i facilitar la modernització i millora del seu teixit productiu.

Així mateix, i per raó del seu estatut especial com a capital de la comunitat autònoma de les Illes Balears i seu de les institucions autonòmiques i insulars, s'estableix que el municipi de Palma s'haurà de veure representat, a través de la seva organització municipal, en aquelles comissions o organismes anàlegs que constitueixin el Govern de les Illes Balears o el Consell Insular de Mallorca i que afectin els interessos legítims del municipi.

D'altra banda, també pel seu règim especial de capitalitat, però, sobretot, atesa la particular complexitat del context d'emergència residencial que actualment viu el municipi de Palma, i considerant també l'impacte que tenen a l'hora de desenvolupar nous projectes d'habitatge els fenòmens que es pateixen quant a carestia de mà d'obra qualificada en el sector de la construcció, així com del notable increment de materials i altres insums arran de la situació geopolítica internacional dels darrers anys -a què se sumen els sobrecosts que imposa la nostra condició d'insularitat- , s'estableix una nova disposició addicional per la qual l'Ajuntament de Palma, mitjançant acord plenari, podrà proposar a la CAIB, pel que fa al terme municipal de Palma, els percentatges de reserva d'habitatges de qualsevol tipologia que resultin de l'aplicació d'aquelles mesures legislatives adreçades a la creació de nous habitatges en el municipi. Això, d'una banda, a fi de promoure la materialització de projectes encaminats a incrementar l'oferta disponible d'habitatges al municipi, atès el fort increment demogràfic que en particular ha experimentat Palma, el qual ha vingut acompanyat de la pressió sobre la demanda, la qual cosa ha impactat a l'alça els preus de compra i lloguer; i, de l'altra, essent que, en els darrers dos anys, s'han promulgat lleis i decrets llei que han assegut les bases per fomentar la reserva i desenvolupament d'habitatges a preu limitat a Palma i el conjunt de les Illes Balears com a nou règim d'habitatge de protecció pública.

Finalment, en nom d'un millor disseny i adopció de polítiques públiques per enfrontar els reptes econòmics i sociodemogràfics assenyalats, i atesa la concreció del projecte del Districte d'Innovació de Nou Llevant i la posada en marxa del Centre de Dades de Control Demogràfic i Turístic de l'Ajuntament de Palma, és que també s'estableix que la CAIB, el Consell Insular de Mallorca i el consistori palmesà establiran els mecanismes de cooperació, col·laboració i coordinació legalment previstos en matèria d'intercanvi de dades i informació amb aquest propòsit.

VII

Pel que fa a la iniciativa legislativa de modificació de la Llei de capitalitat, la pròpia norma, en la seva disposició addicional segona, així com l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears en el seu article 75 apartat 10, i la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears en el seu article 27, assenyalen que "l'Ajuntament de Palma té iniciativa per proposar la modificació d'aquest règim especial i, d'acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l'elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha de ser consultat en la tramitació parlamentària d'altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial".

En aquest sentit, el Reglament del Parlament de les Illes Balears indica en el seu article 123.4 que "l'Ajuntament de Palma té iniciativa per exercir la potestat legislativa per a la modificació de la seva Llei de capitalitat, tal com estableix l'article 75.10 de l'Estatut d'Autonomia".

Finalment, l'article 11 de la Llei de capitalitat regula les competències del Ple de l'Ajuntament de Palma, entre elles, i com indica en el seu apartat número 4, "la iniciativa per proposar la modificació de la Llei de capitalitat en el marc de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei municipal i de règim local de les Illes Balears".

A aquest efecte, i a criteri de conveniència i oportunitat política a partir dels antecedents exposats prèviament, és que s'ha preparat la següent proposta de modificació legislativa de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma.

TEXT NORMATIU

TÍTOL I MODIFICACIONS EN MATÈRIA DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES

Article 1 Modificació de l'article 66 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma

S'addicionen els apartats 3 i 4 a l'article 66 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que quedaran redactats de la manera següent:

"Article 66

1. Sense perjudici del que estableix l'article anterior, l'Ajuntament de Palma i les diverses administracions autonòmiques han de mantenir les precises relacions de col·laboració interadministrativa en els sectors d'interès concurrent entre aquestes.

2. Es consideren sectors d'interès concurrent, als efectes d'aquesta llei, aquells sectors de l'actuació administrativa que resultin afectats per la condició de capital de la comunitat de les Illes Balears i que exigeixin l'establiment de relacions interadministratives específiques. Els sectors d'interès concurrent estan determinats pel Consell de la Capitalitat. Han de tenir, en tot cas, aquesta consideració els sectors d'actuació administrativa regulats en els capítols II al XVIII d'aquest títol.

3. Quan per part de l'administració competent no s'hagi establert ni es vinguin prestant els serveis dels sectors d'interès concurrent al terme municipal de Palma, la comunitat autònoma i el Consell Insular de Mallorca, de forma individual o conjunta, estaran obligats a finançar els serveis municipals prèviament establerts i prestats per l'Ajuntament de Palma en el seu terme municipal, o els que s'hagin d'establir per no ser prestats per l'administració competent.

4. Per a la gestió municipal de funcions, activitats o serveis dels sectors d'interès concurrents, en àmbits en els quals l'Ajuntament té implantació i capacitat de gestió contrastada, el Consell de Capitalitat, a proposta de l'Ajuntament de Palma, podrá presentar propostes vinculants per a l'administració competent dirigides a formalitzar acords de delegació i/o de finançament entre les administracions implicades. El termini de tramitació d'aquestes propostes no podrà superar l'any natural".

Article 2 Modificació de l'article 67 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma

Es modifica l'article 67 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que queda redactat de la manera següent:

"Article 67

Per a la gestió conjunta de funcions, activitats o serveis dels sectors d'interès concurrent quan l'Ajuntament no de disposi la competència, es podrà optar:

i) per la via de la delegació de competència, amb la dotació del finançament suficient, definit en l'epígraf anterior,

ii) per altres vies de col·laboració amb l'administració que deté la competència,

iii) per la via de la gestió conjunta a través de la constitució de consorcis entre la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Consell de Mallorca si n'és el cas, i l'Ajuntament de Palma, en la forma i pel procediment regulat a la Llei municipal i de règim local de les Illes Balears, amb les especialitats següents:

a) El Consell de la Capitalitat ha de determinar el nombre de representants o vots en els òrgans de govern del consorci que corresponen a cada administració; ha de concretar si es poden incorporar al consorci altres administracions publiques o entitats privades sense ànim de lucre; i n'ha d'establir les regles relatives al finançament, sense perjudici de pacte en contrari de les administracions consorciades. En qualsevol cas, les aportacions han de ser, com a mínim, iguals a les pressupostades amb aquesta finalitat a l'exercici anterior per al desenvolupament de les competències respectives, llevat de les derivades d'actuacions excepcionals. El mateix consorci ha de determinar per reglament la programació, els sectors d'inversió o els requisits d'aplicació de les taxes o tarifes de les activitats o els serveis que dugui a terme. Per a l'adopció d'acords tant relatius a la constitució de consorcis com al seu funcionament, s'haurà d'estar a allò previst a l'article 24 d'aquesta mateixa llei, que preveu el necessari vot favorable de l'administració que tengui la responsabilitat legal de l'exercici de qualsevol de les competències que puguin ser objecte d'aquests consorcis.

b) Els estatuts dels consorcis, dins el marc dels acords adoptats pel Consell de la Capitalitat, han de determinar el règim orgànic i funcional, en el qual s'han de tenir en compte, en tot cas, les regles següents:

b.1. L'Ajuntament, en relació amb els serveis i les gestions en el moment de creació del consorci, pot optar entre integrar-los en el consorci en la forma de gestió que aquest acordi, o bé que el consorci creï un ens personalitzat d'acord amb el que estableix la lletra b.2. següent, sense que en cap cas no s'alteri el sistema de finançament dels consorcis establerts per aquesta llei. Els estatuts han de recollir, necessàriament, l'opció decidida per l'Ajuntament.

b.2. Als efectes del que estableix la lletra b.1. i amb l'objectiu de preservar els interessos competencials de l'Ajuntament, quan no tengui majoria en el consorci li correspon la majoria de representants o vots en els òrgans de govern dels ens personalitzats".

 

TÍTOL II MODIFICACIONS EN MATÈRIA DE SERVEIS D'ATENCIÓ A VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA, SEGURETAT I CIVISME

Article 3 Modificació de l'article 102 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma

Es modifica i s'addiciona un nou apartat 3 a l'article 102 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que quedaran redactats de la manera següent:

"Article 102

1. L'Ajuntament de Palma ha de promoure totes les accions i tots els serveis que facilitin la integració i la participació de la dona a la societat i que evitin la discriminació per raó de sexe.

2. L'Ajuntament de la ciutat exerceix, per delegació o en règim de cooperació amb la comunitat autònoma de les Illes Balears, o del Consell Insular de Mallorca, la gestió de tots els equipaments públics destinats a la dona situats en el seu terme municipal i que pertanyen a dites institucions. Es poden incloure en aquesta gestió els equipaments i serveis públics d'altres administracions públiques que hi vulguin efectuar aquesta delegació o cooperació.

3. L'Administració autonòmica i/o la del Consell Insular de Mallorca, dotaran dels allotjaments suficients, amb el mobiliari adequat, per atendre les víctimes de la violència contra la dona per a la prestació dels Serveis establerts als articles 70 i 71 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

El compliment del que preveu el paràgraf anterior es podrà realitzar,

a) mitjançant aportació d'allotjaments,

b) mitjançant aportació econòmica per assumir les despeses de lloguer i manteniment

c) mitjançant aportació econòmica per assumir les despeses d'inversió en edificis destinats a tal fi.

4. L'Ajuntament de Palma participa en els òrgans competents per a la planificació de la política de la dona i ha de ser informat de les sol·licituds relatives a l'atorgament de subvencions a entitats de promoció de la dona que actuen en el municipi".

Article 4 Modificació de l'article 123 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma

Es modifica l'article 123 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que queda redactat de la manera següent:

"Article 123

La Policia Local de Palma actua com a policia d'autoritat, policia de seguretat, policia comunitària i assistencial i policia judicial, en els termes d'aquesta llei i de les lleis orgàniques i processals aplicables".

Article 5 Modificació de l'article 125 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma

Es modifica l'article 123 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que queda redactat de la manera següent:

"Article 125

La Policia Local de Palma exerceix les funcions següents:

a) Protegir les autoritats de l'Ajuntament, i també els edificis i les instal·lacions municipals.

b) Ordenar i dirigir el trànsit i l'ús de les vies públiques urbanes al terme municipal de Palma, d'acord amb el que estableixen les normes de circulació

c) Instruir atestats per accidents de circulació a les vies públiques urbanes del terme municipal de Palma.

d) Prestar auxili en els supòsits d'accident, catàstrofe o calamitat pública i participar en la forma establerta per les lleis en l'execució dels plans de protecció civil.

e) Efectuar diligències de prevenció i les actuacions tendents a evitar la comissió d'actes delictius en el marc de col·laboració establert per la Junta Local de Seguretat.

​​​​​​​f) Vigilar els espais públics i col·laborar amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat i de la comunitat autònoma, si en té, en la protecció de manifestacions i el manteniment de l'ordre quan se la requereixi.

g) Tenir cura del compliment de les ordenances i dels bans que dicti l'Ajuntament.

h) Ajudar la ciutadania en la resolució dels conflictes privats quan li ho sol·liciti.

i) Captar, rebre i analitzar totes les dades que tinguin interès per a l'ordre i la seguretat en els espais públics i estudiar, programar i executar els mètodes i les tècniques de prevenció de la delinqüència que atemptin contra aquella seguretat, implementant l'ús de la videovigilància i les noves tecnologies.

j) Qualsevol altra funció que li pugui ser atribuïda d'acord amb la legislació vigent en matèria de forces i cossos de seguretat de l'Estat, amb els quals s'hauran d'establir mecanismes eficients de coordinació d'actuacions i de traspàs de dades, sota la supervisió de la Junta Local de Seguretat".

 

TÍTOL III MESURES EN MATÈRIA DE FINANÇAMENT I D'EFICÀCIA I EFICIÈNCIA ADMINISTRATIVA

Article 6 Modificació de l'article 142 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma

Es modifica l'article 142 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que queda redactat de la manera següent:

"Article 142

S' estableix una clàusula de garantia per compensar la capitalitat de Palma mitjançant el finançament especial següent:

a) Les institucions públiques autonòmiques amb àmbit competencial al terme municipal de Palma han de garantir una aportació anual no inferior a seixanta milions d'euros per a Palma com a compensació dels costs de capitalitat. Aquesta quantia anual estarà formada per les aportacions del Fons de Cooperació Local que li corresponguin més la quantia addicional que sigui necessària.

Amb l'objectiu de donar compliment al que disposa el paràgraf anterior en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears han d'incloure, anualment, en els capítols 4 o 7 del pressupost de despeses, una o diverses consignacions específiques no inferiors en conjunt a vint-i-cinc milions d'euros a favor de l'Ajuntament de Palma, a fi de finançar els projectes o les actuacions que es determinin en el si del Consell de la Capitalitat, els quals s' han de vincular a la compensació dels costs de capitalitat. Per la seva banda, els pressupostos generals del Consell Insular de Mallorca han d'incloure, anualment, en les partides corresponents, una o diverses consignacions específiques no inferiors en conjunt a deu milions d'euros a favor de l'Ajuntament de Palma.

Sens perjudici de les consignacions específiques anuals mínimes de vint-i-cinc i deu milions d'euros que, respectivament, estableix el paràgraf anterior, així com les inversions directes i indirectes regulades a la lletra següent, formaran també part de la garantia anual mínima de seixanta milions d'euros a què es refereix el primer paràgraf les aportacions dineràries que puguin fer l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o els ens instrumentals que depenen d'aquesta i el Consell Insular de Mallorca per finançar globalment l'activitat de l'Ajuntament de Palma, així com la realització d'actuacions concretes a desenvolupar en el marc de les funcions de l'Ajuntament vinculades al cost de capitalitat, sempre que no resultin d'una convocatòria pública. Aquestes aportacions podran ser també en espècie.

L'aportació mínima de seixanta milions d'euros especificada en el primer paràgraf s' actualitzarà anualment d'acord amb l'índex oficial de variació de preus, així com amb la variació de la població del municipi de Palma. Aquesta actualització es formalitzarà mitjançant acord del Consell de la Capitalitat i haurà de ser incorporada en el respectiu pressupost anual de la comunitat autònoma i del Consell Insular de Mallorca en els termes acordats.

Si en el moment de realitzar-se aquesta actualització resultés una quantitat inferior a l'acordada per a l'exercici previ, s'haurà de mantenir aquesta última per al nou exercici.

b) A fi de complementar el nivell d'infraestructures, instal·lacions i serveis associats al caràcter de capitalitat que té el municipi de Palma, la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de preveure anualment en els pressupostos generals inversions directament territorialitzades al municipi de Palma o inversions indirectes de tot tipus, podent en aquest cas realitzar-se aportacions a les entitats instrumentals que es creïn a l'empara d'aquesta llei, per un import equivalent, com a mínim, al 16 % del total de les dotacions consignades per a inversions reals en el pressupost de despeses de l'administració de la comunitat autònoma.

En cas que l'execució del pressupost del sector públic autonòmic d'un any acrediti un nivell d'execució en les inversions territorialitzades previstes en el paràgraf anterior inferior al 16 %, la diferència entre l'import executat i el 16 % del total de les dotacions consignades per a inversions reals en els pressupostos del sector públic autonòmic incrementarà la quantia de compensació dels costs de capitalitat prevista en l'epígraf anterior de l'any següent. al qual s'aprovi la referida liquidació.

c) Les aportacions a què fan referència les lletres anteriors formen part del finançament global de Palma als efectes del que estableixen l'article 2.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 2.3.d) del Text refós de la Llei de Subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre".

Article 7 Modificació de l'article 153 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma

Es modifica l'article 153 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que queda redactat de la manera següent:

"Article 153

a) Els membres dels serveis jurídics, juntament amb la Secretaria de la Junta de Govern Local i, quan resulti necessari per raó de matèria, tècnics municipals especialitzats i/o professionals de reconegut prestigi del corresponent àmbit, actuant de forma col·legiada constitueixen el Consell Jurídic-Tècnic de l'Ajuntament de Palma.

b) El Consell Jurídic-Tècnic emetrà dictàmens que unifiquin els criteris interpretatius o d'actuació dels diferents departaments, àrees o serveis municipals en matèria jurídica i tècnica sobre aquells temes d'especial rellevància i importància. Aquests dictàmens seran vinculants per a l'Ajuntament de Palma i tot el seu sector públic instrumental.

c) Les sol·licituds dirigides al Consell Jurídic-Tècnic seran realitzades pels caps de departament i amb la conformitat del batle o del regidor delegat o a instància d'una part interessada en un determinat expedient administratiu. S'haurà de motivar l'especial rellevància i importància de l'assumpte en la sol·licitud perquè pugui ser considerada la seva anàlisi per part del Consell.

d) El batle, per instrucció de servei, regularà la seva composició i funcionament.

e) Els dictàmens del Consell Jurídic-Tècnic de l'Ajuntament de Palma han de ser objecte de publicació periòdica".

Disposició addicional primera

Aplicació de la normativa autonòmica vigent o que pugui aprovar-se en matèria de mesures urgents per accelerar projectes estratègics que contribueixin a la transformació econòmica de les Illes Balears a infraestructures i equipaments privats en el municipi de Palma

S'addiciona una disposició addicional XXXX a la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, que queda redactada de la següent manera:

"Disposició addicional XXXX

En el cas del municipi de Palma, per raó de la capitalitat de la seva ciutat, la normativa autonòmica vigent o que pugui aprovar-se en matèria de mesures urgents per accelerar projectes estratègics que contribueixin a la transformació econòmica de les Illes Balears serà aplicable a infraestructures o equipaments de titularitat privada quan, mitjançant acord de la Junta de Govern Local, s'acordi la seva rellevància i interès per al municipi de Palma dins el seu règim jurídic especial de capitalitat".

Disposició addicional segona Aplicació de la disposició addicional vuitena de la Llei 7/2024, d'11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears a instal·lacions esportives privades al municipi de Palma

S'addiciona una disposició addicional XXXX a la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, que queda redactada de la següent manera:

"Disposició addicional XXXX

En el cas del municipi de Palma, per raó de la capitalitat de la seva ciutat, les normes que conté la disposició addicional vuitena de la Llei 7/2024, d'11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears a instal·lacions esportives de titularitat privada quan, mitjançant acord de la junta de Govern Local, s'acordi la seva rellevància i interès per al municipi de Palma dins el seu règim jurídic especial de capitalitat".

Disposició addicional tercera Representació del municipi de Palma a través de la seva organització municipal, en aquelles comissions o organismes anàlegs que constitueixin el Govern de les Illes Balears o el Consell Insular de Mallorca i que afectin els interessos legítims del municipi.

S'afegeix una disposició addicional XXXX a la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, que queda redactada de la manera següent:

​​​​​​​"Disposició addicional XXXX

Per raó del seu estatut especial com a capital de la comunitat autònoma de les Illes Balears i seu de les institucions autonòmiques i insulars, el municipi de Palma s'haurà de veure representat, a través de la seva organització municipal, en aquelles comissions o organismes anàlegs que constitueixin el Govern de les Illes Balears o el Consell Insular de Mallorca i que afectin els interessos legítims del municipi".

Disposició addicional quarta Determinació per l'Ajuntament de Palma dels percentatges d'habitatge sotmès a règims de protecció pública

S'afegeix una disposició addicional XXXX a la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, que queda redactada de la manera següent:

"Disposició addicional XXXX

1. Competència municipal

L'Ajuntament de Palma podrà proposar mitjançant acord plenari al Govern de les Illes Balears, que modifiqui la seva legislació urbanística per permetre, prèvia justificació tècnica, fixar percentatges de reserva d'habitatge sotmès a qualsevol règim de protecció pública, inferiors als establerts amb caràcter general, o fins i tot eximir determinades actuacions o àmbits, sempre que, en el cas de noves urbanitzacions, es garanteixi en l'instrument d'ordenació el compliment íntegre de la reserva dins l'àmbit territorial corresponent, assegurant a més una distribució espacial que respecti el principi de cohesió social.

2. Àmbit objectiu i territorial

Els percentatges aprovats podran definir la proporció d'habitatge lliure, habitatge de protecció oficial, habitatge de preu limitat i qualsevol altra modalitat d'habitatge de protecció pública prevista en la normativa autonòmica, i seran aplicables a totes les actuacions residencials, incloses les que es desenvolupin en sòl urbà consolidat, sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable.

3. Efectes

Els percentatges aprovats seran directament aplicables i d'obligat compliment en totes les actuacions residencials subjectes a reserves d'habitatge protegit, sense necessitat de modificació del planejament urbanístic, i prevaldran sobre els percentatges establerts amb caràcter general per la normativa autonòmica dins dels límits de la legislació bàsica estatal".

Disposició addicional cinquena Cooperació, col·laboració i coordinació en matèria d'intercanvi de dades entre la CAIB, el Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Palma

S'addiciona una nova disposició addicional a la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que queda redactada de la manera següent:

"Disposició addicional

Per al millor disseny i adopció de polítiques públiques, la CAIB, el Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Palma establiran els mecanismes de cooperació, col·laboració i coordinació legalment previstos en matèria d'intercanvis de dades i informació amb aquest propòsit".

Disposició final Entrada en vigor

Aquesta norma entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears.