Butlletí Oficial de les Illes Balears

Antecedents

1. La salut mental constitueix una àrea prioritària d'actuació del sistema sanitari públic de les Illes Balears, d'acord amb les polítiques públiques impulsades en aquest àmbit i amb les recomanacions dels organismes especialitzats.

2. El Servei de Salut de les Illes Balears ha iniciat un procés de canvi del model funcional dels recursos sanitaris públics de salut mental, amb l'objectiu de millorar la qualitat assistencial, garantir la continuïtat de les cures, promoure l'equitat territorial i reforçar la coordinació entre dispositius.

3. La implantació d'aquest canvi de model requereix un sistema de seguiment estructurat que permeti avaluar-ne el desplegament, identificar dificultats i adoptar, si escau, mesures de millora.

4. La Direcció General de Salut Mental, en l'exercici de les seves funcions de planificació, ordenació i coordinació dels recursos de salut mental, considera necessari crear un òrgan col·legiat de caràcter tècnic per dur a terme aquest seguiment.

Fonaments de dret

1. L'article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut pública i disposa que correspon als poders públics tutelar la salut pública.

2. L'article 30.48 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació de la sanitat.

3. L'article 31.4 atribueix a la Comunitat Autònoma —en el marc de la legislació bàsica estatal— el desplegament legislatiu i l'execució en matèria de salut i sanitat. Així mateix, l'article 30.1 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d'organització, règim i funcionament de les seves institucions pròpies en el marc de l'Estatut.

4. L'article 5 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, regula els requisits per a la creació d'òrgans administratius; l'article 7 regula els òrgans consultius, i els articles 15 a 18 regulen el funcionament dels òrgans col·legiats de les administracions públiques.

5. Els articles 17, 18 i 19 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en relació amb els òrgans col·legiats —concretament, l'article 19.2—, permet crear per resolució d'un conseller o consellera els òrgans col·legiats amb efectes ad intra o funcions d'assessorament i de consulta no preceptives ni vinculants.

6. L'article 2.3.d) del Decret 10/2025, de 14 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, crea, dins l'estructura de la Conselleria de Salut, la Direcció General de Salut Mental, la qual exerceix, entre d'altres, competències en matèria de promoció de la salut mental i, en concret, de detecció precoç de la malaltia mental des dels diferents àmbits sanitaris assistencials; de lluita contra el suïcidi; de coordinació dels dispositius assistencials, de reinserció comunitària (pacient, família, societat) i d'atenció social; de prevenció de la salut mental dels professionals sanitaris; de lluita contra l'estigma, i d'organització d'activitats de formació i investigació en salut mental.

Per tot això, i amb l'objecte d'assolir una major coordinació i integració dels serveis i instruments assistencials de titularitat pública adreçats a promoure i protegir la salut mental i el benestar emocional de la ciutadania, com també amb l'objecte d'analitzar i avaluar la implantació del nou model assistencial per a la salut mental que es proposa per a les Illes Balears, dict la següent

Resolució

1. Creació

Es crea la Comissió de Seguiment de la Implantació del Nou Model Assistencial de Salut Mental de les Illes Balears com a òrgan col·legiat de caràcter tècnic i consultiu, adscrit a la Conselleria de Salut, per mitjà de la direcció general competent en matèria de salut mental, que n'exerceix la coordinació.

2. Objecte i funcions

La Comissió té per objecte fer el seguiment i l'avaluació del procés d'implantació del canvi de model funcional dels recursos sanitaris públics de salut mental. A aquest efecte, li corresponen les funcions següents:

a) Analitzar el grau d'implantació del canvi de model en els dispositius assistencials.

b) Detectar incidències, dificultats o desviacions en el desplegament del model.

c) Formular propostes de millora i recomanacions tècniques.

d) Afavorir la coordinació entre els òrgans directius, les gerències i els professionals implicats.

e) Proposar i fer el seguiment d'indicadors de procés i de resultats.

f) Elaborar informes periòdics de seguiment i un informe final, que s'han d'elevar a la Direcció General de Salut Mental.

g) Dur a terme qualsevol altra funció relacionada amb el seu àmbit que li encomani la Direcció General de Salut Mental.

3. Composició

La Comissió està integrada pels membres següents:

a) President o presidenta: la persona titular de la Direcció General de Salut Mental, o la persona en qui delegui.

b) Vicepresident o vicepresidenta: la persona titular de la Coordinació Autonòmica de Salut Mental de les Illes Balears.

c) Secretari o secretària: el funcionari o funcionària, sigui personal estatutari o no, designat per la persona titular Direcció General de Salut Mental, que assistirà a les sessions amb veu però sense vot.

d) Vocals:

- El coordinador assistencial de Salut Mental i Addiccions de les Illes Balears, o la persona en qui delegui.

- El subdirector d'Hospitals i Salut Mental del Servei de Salut de les Illes Balears, o la persona en qui delegui.

- El subdirector d'Atenció Primària del Servei de Salut de les Illes Balears, o la persona en qui delegui.

- Els caps d'àrea de salut mental de cada sector sanitari (Hospital Universitari Son Espases, Hospital Universitari Son Llàtzer, Hospital Comarcal d'Inca, Hospital de Manacor, Àrea Sanitària de Menorca i Àrea Sanitària d'Eivissa-Formentera), de les seccions específiques de salut mental (àrea sociosanitària de salut mental i salut mental de la infància i l'adolescència) i la subdirectora mèdica d'Atenció Primària de Mallorca amb competències en gestió de salut mental del seu àmbit, o les persones en qui deleguin.

4. Funcions de la presidència i la vicepresidència

Corresponen al president o presidenta de la Comissió les funcions següents:

a) Exercir la representació de la Comissió, dirigir-ne l'actuació, promoure-la i coordinar-la.

b) Ordenar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries de la Comissió, fixar-ne l'ordre del dia i tenir en compte les peticions dels altres membres, formulades amb una antelació mínima de deu dies, així com indicar el lloc, la data i l'hora de les sessions.

c) Presidir les sessions, dirigir i moderar els debats i suspendre'ls per causes justificades.

d) Visar les actes i els certificats dels acords de la Comissió.

e) Convocar a les reunions de la Comissió aquelles persones la intervenció de les quals consideri convenient.

f) Dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.

g) Exercir qualsevol altra funció que sigui inherent a la condició de president o presidenta de l'òrgan i totes les que li atribueixen les normes de règim intern.

En casos de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, la persona titular de la presidència ha de ser substituïda pel vicepresident o vicepresidenta de la Comissió, la qual exercirà les funcions i atribucions pròpies del president o presidenta en els supòsits esmentats.

5. Funcions del secretari o secretària

Són funcions del secretari o secretària de la Comissió, les següents:

a) Efectuar la convocatòria de les sessions de la Comissió per ordre del president o presidenta, i convocar els membres.

b) Elevar al president o presidenta la proposta de fixació de l'ordre del dia de les sessions de la Comissió i la data de convocatòria, tenint en compte les peticions formulades.

c) Preparar la documentació necessària per al desenvolupament adequat de les activitats de la Comissió i posar-la a disposició dels membres.

d) Assistir a les reunions de la Comissió amb veu però sense vot.

e) Estendre les actes de les sessions, donar el curs corresponent dels acords que s'adoptin i expedir-ne els certificats.

f) Preparar els informes que li encomani la Comissió.

g) Arxivar i custodiar la documentació de la Comissió i posar-la a disposició dels membres quan la hi requereixen.

h) Totes les altres funcions que siguin inherents a la condició de secretari o secretària.

La persona titular de la secretaria pot ser substituïda, en cas d'absència, vacant o malaltia, i per designació del president o presidenta, per una altra que reuneixi les condicions per ser nomenada.

6. Funcions dels vocals

Els vocals de la Comissió, en les sessions que es duguin a terme, han d'exercir les funcions següents:

a) Participar en els debats de les sessions.

b) Exercir el dret de vot i formular el seu vot particular, així com expressar-ne el sentit i els motius que els justifiquen. Atesa la condició d'autoritats o personal al servei de les administracions públiques que tenen la condició de membres de la Comissió, no es poden abstenir en les votacions.

c) Formular preguntes i propostes.

d) Dur a terme les altres funcions que siguin inherents a la seva condició.

7. Funcionament

1. La Comissió s'ha de reunir amb caràcter ordinari almenys quatre vegades a l'any i, amb caràcter extraordinari, quan ho acordi el president o presidenta, o quan ho sol·liciti la majoria dels membres.

2. La convocatòria, l'ordre del dia i la documentació corresponent de les reunions s'han de trametre amb l'antelació suficient.

3. La Comissió pot constituir grups de treball per a l'estudi d'aspectes específics, en els quals participin professionals dels recursos sanitaris públics de salut mental, designats en funció de la seva experiència, perquè en formin part segons motius assistencials, formatius o organitzatius.

4. La Comissió pot convocar en reunió ordinària o extraordinària un representant portaveu de cada grup de treball per informar sobre l'evolució dels objectius i dels resultats que el grup hagi obtingut.

5. La Comissió pot comptar amb la col·laboració de les persones expertes que es considerin oportunes en funció dels temes que s'hagin de tractar.

6. En tot allò no previst en aquesta resolució, és aplicable la normativa vigent en matèria d'òrgans col·legiats.

8. Mitjans

El funcionament de la Comissió no comporta cap increment de despesa pública i s'ha d'atendre amb els mitjans personals i materials existents.

9.Publicació i efectes

Aquesta resolució es publicarà en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i produirà efecte des del moment de la publicació.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució —que exhaureix la via administrativa— es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant la consellera de Salut en el termini d'un mes comptador a partir de l'endemà que s'hagi publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

També es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors a partir de l'endemà que s'hagi publicat aquesta Resolució, d'acord amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, en la data de la signatura electrònica (22 de maig de 2026)

La consellera de Salut Manuela García Romero