Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 12 de setembre de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

L'Informe d'impacte ambiental del projecte d'una captació d'aigües subterrànies (sondeig ) per reg en el polígon 6, parcel·la 125, del T.M. de Sant Josep de sa Talaia.

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació.

Segons s'estableix a l'article 7.2.a) de la Llei 21/2013 són objecte d'una avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes compresos a l'annex II d'aquesta llei.

Tenint en compte el RD 445/2023, de 13 de juny de 2023, que modifica els annexos I, II i III de la Llei 21/2013, l'activitat projectada s'inclou a l'Annex 2, Grup 3 (perforacions, dragats i altres instal·lacions mineres i industrials) lletra a): 3º Perforacions per a l'abastiment d'aigua.

Per tant, aquest projecte ha de seguir la tramitació ambiental com a Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada establerta al capítol II secció 2ª de la Llei 21/2013; també s'ha de complir el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears.

2. Descripció del projecte

El propòsit del projecte és fer un sondeig per la captació d'aigües i destinar-les al reguiu en el polígon 6, parcel·la 125, del T.M. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa). La referència cadastral de la parcel·la és 07048A00600125, i té una superfície total de 481.566 m².

El motiu d'aquesta actuació és recuperar una antiga explotació agrària, actualment abandonada i envaïda per vegetació forestal i massa herbàcia.

Es pretén realitzar una reconversió agrària intensiva en règim de reguiu introduint un cultiu farratger de regadiu (festuca). L'extensió d'aquesta plantació seria de 2,66 Ha.

El punt escollit per fer la perforació es troba a les coordenades UTM-ETRS89: x = 354493, y = 4305360.

Segons s'indica en el projecte, el sondeig es farà per roto-percussió a una fondària màxima de 99 metres. La perforació es farà sense recuperació del testimoni, i es cimentaran els primers 15 m, contats des de la boca del sondeig. Posteriorment s'entubarà en la seva totalitat fent servir una canonada cega, a excepció de la zona aqüífer, que es farà amb canonada ranurada.

Una vegada efectuada la perforació, l'entorn immediat del sondeig es pavimentarà amb una llosa de formigó de 50 cm de costat, amb aboca aigües cap a l'exterior.

Finalitzat el sondeig, es cobrirà la boca amb una tapa metàl·lica sense obertures fins que s'instal·li la bomba.

Quan la bomba estigui instal·lada (a una fondària màxima de 90 m), es col·locarà un tub piezomètric, un comptador volumètric i una aixeta de pressa de mostres a la sortida del sondeig.

El promotor dona les següents característiques d'extracció de la bomba per reg:

- Cabdal màxim instantani de 1 l/s.

- Volum anual màxim de 8.414 m³.

- Ús: reguiu

- Profunditat màxima del sondeig: 99 m

- Diàmetre d'intubació: 15 cm

- Longitud de cimentació: mínim de 35 cm

Una vegada estabilitzades les instal·lacions del sondeig, es contempla al projecte la desinfecció de l'aigua fent servir un producte adequat i d'acord amb el que s'indica a l'annex 8, punt 2.3.3, del pla hidrològic en vigor.

Si el sondeig fos negatiu (no es trobés aigua) o amb aigua salinitzada, el projecte recull el procediment de segellat per a evitar accidents i possibles contaminacions de l'aqüífer per vessament de contaminants.

L'esquema del procediment de clausura del pou per part del promotor és el següent:

a) Tall i apertura de la canonada en cas de que el sondeig estigués entubat mitjançant talls o perforacions longitudinals.

b) Emplenar el pou amb pedres i roques a fi de taponar la perforació, i omplir els espais entre el material inert amb formigó fins anivellar el terreny al seu estat previ.

En la memòria del projecte s'adjunta un annex amb la sol·licitud d'explotació d'aigües subterrànies davant la Direcció General de Recursos Hídrics i indica que el promotor és un agricultor inscrit en el Registre Insular Agrari d'Eivissa i amb la categoria d'Explotació agrària prioritària en el polígon 6, parcel·la 125, recintes 1 (pastures permanents de 5 o més anys), 2 (Mescla de forestals) i 6 (Mescla de forestals).

El termini estimat d'execució dels treballs de perforació i entubat per sondeig, és de 2 a 5 dies.

Segons els càlculs que consten en el projecte, el pressupost total, incloent les mesures adoptades per a evitar, reduir, corregir i compensar els possibles efectes ambientals, serà de 2.900 €. Es desglossa aquest pressupost en els següents conceptes:

- Cost de la cimentació del sondeig: si és a 15 metres: 1.875 €.

- Cost de la realització de la obra de la boca del sondeig: 850 €.

- Cost d'un sac de sepiolita: 25 €.

- Cost del tancament del sondeig abans de la instal·lació de la bomba: 150 €.

3. Resum del document ambiental

Anàlisis de les alternatives avaluades en el projecte:

Alternativa 0: no fer el sondeig.

Segons la valoració del promotor, si no es disposa d'una xarxa de reg a la finca, s'hauria de contractar camions cisterna. Això suposaria la presència de vehicles periòdicament, amb el conseqüent increment d'emissió de gases d'efecte hivernacle. A part, explica que durant els mesos d'estiu hi ha molta demanda d'aigua i els camions no podrien atendre l'increment dels requeriments hídrics. Contempla l'opció de recollir aigües de pluja però, considera que aquesta aportació hídrica seria insuficient pel cultiu de farratge .

Alternativa 1: fer el sondeig en una altra ubicació. Segons el promotor, aquesta alternativa implicaria una eliminació més acusada de la vegetació a fi de fer rases de canalització de canonades que arribin a la zona de reg o al aljub existent a la parcel·la.

Alternativa 2 (escollida pel promotor): segons el promotor, l'elecció del punt de sondeig està feta en base a les següents consideracions:

- Possibilitat de trobar aigua durant la perforació.

- Reducció de l'eliminació de vegetació.

- Minvar les molèsties a la fauna.

- Millor opció per poder accedir la maquinària al lloc d'actuació.

- Reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle al evitar el trànsit de camions cubeta transportadors de l'aigua de subministrament.

- D'aquesta manera s'evita haver de construir més aljubs i fer rasses de conducció d'aigua de reg.

El document del projecte, seguint les consideracions descrites a l'Annex 8 de «Condicions tècniques per a l'execució, equipament i clausura de sondejos i pous» del PHIB, contempla les següents fases i plateja algunes mesures correctores per pal·liar-los:

Durant la fase de construcció es preveuen els següents impactes:

Respecte al consum energètic al projecte s'indica que, degut a la impossibilitat de subministrament d'energia al lloc de treball, les tasques de perforació es durien a terme amb equips amb motors de combustió. Les principals fonts d'energia provindrien de combustibles fòssils com gasoil i/o benzina, fonts d'energia no renovables.

Durant l'execució del sondeig hi ha risc de contaminació de l'aigua de l'aqüífer per substàncies químiques, com vessaments de combustibles de les màquines perforadores o altres contaminants, que puguin infiltrar-se a les capes del sòl. La superfície afectada prevista per a l'execució de les obres seria de 60 m² per fer les feines de perforació (instal·lació de la perforadora, el compressor i el camió de materials).

Es presenta el següent croquis on es fa el traçat projectat per l'accés de maquinària de sondeig:

Durant la fase d'explotació el promotor exposa els següents riscos ambientals:

• Contaminació de l'aigua subterrània per vessaments incontrolats a través de la boca del sondeig.
• Explotació per damunt dels paràmetres permissibles.
• Utilització d'energia elèctrica per el funcionament de la bomba.

Durant la fase d'abandonament es contemplen les següents possibles afeccions:

• Contaminació a través de la boca del sondeig de l'aigua subterrània per vessaments.
• Perill de caiguda de persones o animals per la boca del sondeig.
• Molèsties per renou en les tasques d'abandonament del sondeig

Les possibles afeccions ambientals analitzades al projecte són:

- Sobre la població, només es produiria la molèstia per renou els dies que es fa el sondeig.

- Sobre la vegetació es produirà eliminació de les espècies vegetals en l'àrea de treball (20 m²) per a la instal·lació dels materials que s'extrauen i els materials inerts (pedres i roques). El promotor indica que aquest material es farà servir per omplir el sondeig.

En el projecte presentat s'esmenta que en les fases de la construcció, funcionament i possible abandonament hi ha risc potencial de contaminació d'aqüífers per vessament incontrolat de substàncies contaminants.

El promotor proposa les següents mesures preventives i reductores:

1) Per evitar la contaminació del aqüífer:

· Cimentació de l'espai anul·lar entre l'entubat i les parets del sondeig en la longitud programada de 15 metres.

· Pavimentació amb una llosa de formigó de 50 cm de longitud amb aboca aigües cap a l'exterior i amb un grossor mínim de 15 cm damunt la cota i 30 cm davall la cota del terreny.

· Allunyament del focus contaminant, especialment els hidrocarburs.

· Disposar d'un bidó per a la retirada de draps i de sacs de sepiolita per a l'absorció de terra amb olis o greixos en cas d'avaries de la maquinària, així com gestionar els residus amb un gestor autoritzat.

2) Per minimitzar les emissions de CO₂ a l'atmosfera, el compressor comptarà amb les revisions i manteniments periòdics indicats pel fabricant a fi d'evitar més consum del necessari.

3) Per evitar les molèsties al veïnat i la fauna degut al renou i vibracions de la maquinària:

• Es limitaran les feines a l'horari diürn.
• Es mantindrà la maquinària en òptimes condicions de manteniment (revisions periòdiques i manteniment).

4) Una vegada finalitzada l'obra, el perforista haurà de tancar la boca de sondeig per a evitar l'accés al mateix.

Seguiment: Es farà amb la direcció d'un director facultatiu, que farà el seguiment dels aqüífers, nivells estàtics, certificació de les normes tècniques del projecte, incloent la litologia perforada, tot d'acord amb el pla hidrològic de les Illes Balears.

4. Consultes a les Administracions públiques afectades i persones interessades

Entre els òrgans competents i entitats consultades es troben els següents:

- Servei de Gestió Ambiental del Consell Insular d'Eivissa.

- Servei d'Agricultura i Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

- GEN GOB d'Eivissa.

- Amics de la Terra.

En el moment de redactar l'informe es van rebre resposta dels següents òrgans consultats:

1. En data 25 de febrer de 2024 va tenir entrada al SAA l'ofici de tramesa amb els informes tècnics del Servei de Protecció d'Espècies i el Servei de Gestió Forestal de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

* El Servei de Protecció d'Espècies informa favorablement sobre el projecte de captació d'aigües (sondeig) al polígon 6, parcel·la 125, del T.M. de Sant Josep de sa Talaia.

* El Servei de Gestió Forestal, l'informe del qual conclou que la zona de desenvolupament del projecte està afectada d'APR-incendis, i que el risc d'incendis és extremadament alt. Per tant, cal tenir en compte el següent:

- Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

- Referent a utilitzar maquinaria i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descarregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte:

a) L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes maquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4). Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

b) Les maquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu us i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinaria s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

En relació amb la prevenció d'incendis forestals cal aplicar el principi de coresponsabilitat en la prevenció d'incendis forestals definit al IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears, pel que s'hauran d'instal·lar els corresponents punts d'aigua aptes per a mitjans terrestres (hidrant) i aeris (diposit obert) d'extinció d'incendis forestals i emergències.

En relació amb la gestió forestal, i ates que la superfície cadastral de la parcel·la es de més de 48 ha, es recomana la redacció del corresponent Instrument de Gestió Forestal Sostenible definit a l'article Article 73. Instruments de gestió forestal sostenible de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

2. En data 15 d'octubre va enviar la seva contesta el Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural que informa favorablement l'objecte del projecte des del punt de vista agrari.

3. El 31 d'octubre de 2024 va tenir entrada un ofici de tramesa d'informe del Consell Insular d'Eivissa, Departament de Gestió Ambiental, Sostenibilitat, Innovació i Transparència que considerava el següent:

a) L'alternativa seleccionada és NO ADEQUADA quant a la seva ubicació, donat que la situació hidrològica de l'aqüífer (en mal estat) i que el punt seleccionat pel sondeig no és apte per aquesta explotació agrícola.

b) La diagnosi ambiental és molt insuficient i els efectes sobre la fauna i la vegetació estan infravalorats. Per tant, hi ha una incorrecta avaluació d'impactes i una definició de mesures correctores inadequades.

c) El projecte de sondeig no recull com accions potencialment impactants relacionades amb el projecte de sondeig com la instal·lació d'un dipòsit i el conjunt de canonades amb les corresponents rasses.

d) L'aprofitament agrari associat a l'aprofitament hídric ha d'estar vinculat a l'explotació agrària. A més el promotor del projecte de sondeig no coincideix amb el titular de l'explotació.

4. En data 7 d'octubre de 2024 té entrada al SAA un ofici de tramesa d'informe de l'entitat Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa sol·licitant la denegació de l'autorització del sondeig basant-se en què el sondeig projectat es troba dins la massa d'aigua en mal estat de la Serra Grossa. Explica que les actuals condicions de l'aqüífer són degudes a la sobreexplotació, fet que ha provocat una important intrusió de l'aigua marina i la pujada de la concentració de clorurs a un valor superior a 6.000 mg/l i un pro-mig de 2.400 mg/l. A més, l'agreujada sequera fa que sigui extremadament urgent evitar l'agreujament de la degradació d'aquesta massa d'aigua subterrània .

També fa constar que la profunditat del sondeig projectat és de 99 m, 10 m per sota del nivell en que es troba la mar en aquesta zona.

Des del punt de vista ambiental justifica també la seva sol·licitud de denegació d'autorització, exposant que l'estudi ambiental presentat al projecte no es correspon amb la realitat del medi natural i que està molt infravalorat.

5. Elements significatius del projecte

1. El Servei d'aigües Subterrànies, com a òrgan substantiu, amb l'ofici de tramesa de data 02/09/2024 ha informat el següent:

- Cabal màxim instantani de 1 l/s.

- Volum anual màxim de 2.000 m³/a.

- Ús: reguiu

- Profunditat màxima: 89 m

- Distància mínima a la mar: 2.022 m

“Vistes les característiques de l'obra i els paràmetres d'exploració sol·licitats, aquest Servei d'Aigües Subterrànies considera que el projecte no afectarà apreciablement l'estat de la massa subterrània on es troba ubicat, ni te repercussions ambientals apreciables.”

2. Segons la consulta feta al visor IDEIB en data 9/09/2025, el sondeig projectat es troba sobre la massa d'aigua 2006M3 de la Serra Grossa d'Eivissa amb una distància a la captació més propera a un altre sondeig de 337,4 m (AAS_3837_Vigent-A_S__5455 d'ús domèstic i de reguiu en la finca “Cana Ribas", polígon 6, parcel·la 156).

3. Segons l'article 27 del PHIB, l'estat de les masses d'aigua subterrània es determina pel pitjor valor del seu estat quantitatiu i del seu estat químic. Una vegada consultada la cartografia del visor IDEIB, es comprova que les característiques de les aigües subterrànies dins la zona prevista d'actuació són d'un estat quantitatiu dolent (índex d'explotació > 100 %) i d'estat qualitatiu també dolent. Entre les delimitacions que figuren en el Pla Hidrològic de les Illes Balears (articles 123.4 i 123.5) figura la prohibició de la seva explotació, excepte per a la reordenació existents, agricultura, geotèrmia i proveïment urbà.

4. La zona projectada pel sondeig per reguiu té la categoria de sòl rústic de règim general forestal (SRC-F) i un petit sector està catalogat com sòl rústic general (SRC-SRG). Antigament era una zona agrícola amb marges, però es van abandonar els cultius i la vegetació natural en regeneració es va transformar en arbòria i arbustiva pròpia dels sistemes forestals en estat de successió avançada.

5. Hidrologia superficial: no hi ha zones humides ni masses d'aigua en transició. El curs d'aigua superficial més proper es troba a 365 m i el sondeig veïnal més immediat és a 315 m del sondeig projectat.

6. Hidrologia subterrània: la massa d'aigua que discorre pel lloc objecte d'avaluació es troba a la Serra Grossa de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), d'un estat quantitatiu dolent (explotació superior al 100 %) i d'estat qualitatiu també en mal estat.

7. Geologia: segons les fonts consultades la litologia del sondeig és del Quaternari, on es distingeixen:

· En els primers 75 metres: llims, argiles i graves i eolianites (gresos d'origen eòlic, transportades pel vent, que es formen a partir de l'acumulació d'arena, principalment en ambients costaners durant el Plistocè i l'Holocè).

· A partir dels 75 metres fins els 99 m es troben roques calcàries estratificades.

8. Vulnerabilitat del projecte enfront del risc d'accident greu o catàstrofe: el punt projectat per al nou sondeig no es troba afectat directament per àrees de prevenció de riscos (APR), ni d'inundació, ni d'erosió, ni d'esllavissament, però sí presenten un risc màxim d'incendis.

9. Espais de rellevància ambiental: la parcel·la on es vol realitzar el sondeig no es troba afectada per cap espai de la Xarxa Natura 2000.

10. La zona del sondeig, es troba fora d'espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN).

11. La vegetació present en el lloc on es projecten les obres és forestal, amb dominància del pi (Pinus halepensis) i plantes herbàcies pròpies del pinar mediterrani. D'acord amb la capa hàbitats d'interès comunitari (HIC) de l'IDEIB de l'any 2022, al lloc on es vol realitzar el projecte s'hi localitzen els següents HIC: codi 5330: Matolls termomediterranis i predesèrtics, codi 9540: Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics i codi 6220*: Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea); aquest darrer hàbitat és prioritari.

12. Segons les dades recollides al Bioatles del visor cartogràfic IDEIB (consultat en data 19/09/2025), en la quadrícula definida a la zona indicada del projecte, hi ha les següents espècies catalogades:

• Els mamífers: eriçó (Alterix algirus); ratapinyada de voreres clares (Pipistrellus kuhlii); ratapinyada comuna (Pipistellus pipistellus), i la ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis).
• Els amfibis: Bufonidae: Calàpet (Bufotes balearicus), no endèmic.
• Entre els rèptils: la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), endemisme balear en perill d'extinció, el dragó (Tarentola mauritanica) i la serp blanca (Zamenis scalaris).
• Entre el regne vegetal: a) Asteraceae: l'endemisme balear: Mauranthemum paludosum subsp. Ebusitanum; b) brassicaceae: l'endemisme tirrènic: Dipoltaxis ibicensis; c) Dipsacaceae: la Pinta de moro o Cardó (Caphalaria squamiflora subsp. mediterraea); d) Fabaceae: l'endemisme balear: Genista dorycniflora subsp. dorycniflora; e) Liaceae: Cirerer de Betlem o Guingues del Bon Pastor (no endèmic) (Ruscus aculeatus); f) Myrtaceae: Murta/Murtera o Murtra (Myrtus communis).

13. Patrimoni cultural i històric: segons el document ambiental, no existeix cap element catalogat com a Bé d'Interès Cultural (BIC) o Bé Catalogat (BC) dins l'àrea del projecte objecte d'aquest estudi. Al visor IDEIB no consta cap element protegit dins la zona projectada. No obstant, dins l'àrea del sondeig hi ha nombrosos marges, considerats com bens d'interès etnològic, construïts amb la tècnica de pedra en sec (considerada com a patrimoni cultural immaterial a la normativa europea). Actualment els marges estan colonitzats per vegetació forestal (principalment Pinus halepensis) i vegetació herbàcia pròpia del bosc mediterrani.

6. Consideracions tècniques

1. Al projecte no es recullen les feines de tala d'arbrat (majoritàriament pins), desbrossament de la vegetació herbàcia per fer el sondeig. Cal tenir present que l'execució del projecte és sobre hàbitats d'interès comunitari, entre ells un prioritari, protegits per la directiva hàbitats i la Llei 42/2007, de patrimoni natural, segons les quals s'han de mantenir els hàbitats en bon estat de conservació. Per accedir al lloc on es vol executar el projecte no hi ha accés, per tant, els HIC es veuran afectats i el document ambiental no ha avaluat aquesta afecció.

2. No s'analitza la superfície afectada referent al trànsit de la maquinària al lloc de sondeig on no existeix un camí d'accés al punt de sondeig. Es presenta un croquis amb l'itinerari que faria la maquinària pesant des d'un camí veïnal fins al punt de sondeig i que transcorre per la massa forestal (pinar i vegetació arbustiva)

Tampoc es valoren els elements etnològics patrimonials (marges) que es veurien afectats en la seva integritat si s'habilita un camí d'accés entre ells.

3. No s'indiquen les instal·lacions de canonades de reg que partiran del pou cap a la zona d'explotació agrària, ni les possibles rasses amb la eliminació dels arbres i vegetació forestal que s'haurien d'executar per fer efectiu el reg. Tampoc es defineixen les dotacions elèctriques que haurà de fer servir el sistema de reguiu.

4. Segons l'article 27 del PHIB, l'estat de les masses d'aigua subterrània es determina pel pitjor valor del seu estat quantitatiu i del seu estat químic. Una vegada consultada la cartografia del visor IDEIB, es comprova que les característiques de les aigües subterrànies dins la zona prevista d'actuació són d'un estat quantitatiu dolent (extracció superior al 100 %) i d'estat qualitatiu també dolent.

5. Entre les delimitacions que figuren en el Pla Hidrològic de les Illes Balears (articles 123.4 i 123.5) figura la prohibició de la seva explotació, excepte per a la reordenació existent, agricultura, geotèrmia i proveïment urbà. En aquest aspecte sí entraria com a excepció l'explotació agrària que s'indica al projecte.

No obstant, l'actual zona projectada pel sondeig per a reguiu té la categoria de sòl rústic de règim general forestal (SRC-F), degut a l'abandonament dels anteriors cultius i la colonització de l'espai amb vegetació forestal (Pinus halepensis i vegetació herbàcia de garriga). Per tant, el lloc on està projectat el sondeig per reguiu ja no es pot considerar com sòl rústic agrari.

6. Segons el Servei de Gestió Forestal, la zona de desenvolupament del projecte està afectada d'APR-incendis, i el risc d'incendis es extremadament alt.

7. El document ambiental no justifica la demanda d'aigua de reg necessària pel tipus de cultiu que es pretén implantar.

8. L'aprofitament agrari associat a l'aprofitament hídric ha d'estar vinculat a l'explotació agrària. A més, el promotor del projecte de sondeig no coincideix amb el titular de l'explotació.

9. Per tot l'anterior, una vegada actualitzats els criteris de l'annex III de la Llei 21/2023, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, es preveu que el projecte pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient amb l'execució del projecte.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte d'una captació d'aigües subterrànies (sondeig), polígon 6, parcel·la 125, al T.M. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), descrit al document ambiental signat electrònicament per la senyora Ana Gázquez Valverde, enginyera de mines i llicenciada en ciències ambientals, en data 2/09/2024, atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluació d'impacte ambiental.

L'estudi d'impacte ambiental (EIA) contindrà com a mínim el que estableix l'article 35 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'annex VI, així com les particularitats que li siguin d'aplicació que s'estableixen als articles 21 i 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, (BOIB núm. 150, de 29 d'agost de 2020).

S'hauran d'incloure, com a mínim, els aspectes esmentats al present informe, a l'apartat 6 de consideracions tècniques, que servirà com a document d'abast de l'EIA, i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades. A més, es considera necessari tenir en compte l'efecte que pot tenir el sondeig sobre l'aqüífer sobreexplotat i en mal estat qualitatiu. Així mateix, es recorda que s'haurà de complir amb l'estipulat a l'article 114 «Normes per a l'atorgament d'autoritzacions» del vigent PHIB.

Tota la documentació haurà d'anar signada d'acord amb l'article 16 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental: « [...] els estudis i document ambientals esmentats hauran d'identificar al seu autor o autors indicant la seva titulació i, si és el cas, professió regulada. A més, haurà de constar la data de conclusió i signatura de l'autor».

A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que s'han de realitzar les consultes següents:

1. Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

2. Direcció Insular de Medi Rural i Marí del Consell Insular d'Eivissa.

3. Medi Ambient del Consell d'Eivissa

4. Entitats ecologistes com el GEN GOB

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental, que actua com a document d'abast, al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 10 d'octubre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá