Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 7 de novembre de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental del projecte de Parc Solar Fotovoltaic «Son Suau», polígon 30, parcel·la 233 del TM de Manacor

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 7.2.a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013,el projecte de «Parc Solar Fotovoltaic Son Suau, polígon 30, parcel·la 233 del T.M. de Manacor», s'inclou en els punts b) i n) del grup 4:

b) Construcció de línies elèctriques (projectes no inclosos en l'annex I) amb un voltatge igual o superior a 15 kV, que tinguin una longitud superior a 3 km, incloses les seves subestacions associades, així com per sota dels llindars anteriors quan compleixin els criteris generals 1 o 2, o no incloguin les mesures preventives que disposa el Reial Decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, o discorrin a menys de 200 m de població o de 100 m d'habitatges aïllats en alguna part del seu recorregut, llevat que discorrin íntegrament en subterrani per sòl urbanitzat.

n) Emmagatzematge energètic stand-alone mitjançant bateries electroquímiques o qualsevol altre tecnologia de caràcter híbrid amb instal·lacions d'energia elèctrica.

Per altra banda, d'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental, el «Parc Solar Fotovoltaic Son Suau, polígon 30, parcel·la 233 del T.M. de Manacor», s'inclou en el punt 6 del grup 2: «Les instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'Energia».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El parc solar fotovoltaic projectat se situa a la parcel·la 233, polígon 30 del terme municipal de Manacor, referència cadastral 07033A030002520000AS, de titularitat privada.

El sistema es basa en la transformació del corrent continu generat pels panells solars, en corrent altern (800 V). Aquesta transformació es realitza a través de l'inversor, element que té a més altres funcions:

- Realitzar l'acoblament automàtic amb la xarxa.

- Incorporar part de les proteccions requerides per la legislació vigent.

L'energia dels inversors és enviada als transformadors BT/*MT la funció dels quals és elevar la tensió de l'electricitat fins als 15.000 V per al seu transport fins al punt de connexió amb la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribució, on és íntegrament abocada a la xarxa.

Les instal·lacions en mitjana tensió proposades estaran formades pels següents:

- Línies de Mitjana tensió d'interconnexió dels centres de transformació.

- Centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV).

- Línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins al CMM FV en el punt de connexió.

Respecte la línia d'evacuació, d'acord amb l'indicat en el document ambiental, aquesta serà d'uns 383 m i anirà soterrada per camí públic (uns 170 metres) i pels camins privats de les parcel·les 9101 (tram de 80 m), 23 (tram de 35 m), 20 (tram de 45 m) i 116 (tram de 115 m) del polígon 30 del TM Manacor, des del CMM/CR fins a connectar amb la nova torre (connexió aèria-subterrània) de la línia MT Portocristo, ubicada dins la parcel·la 252 del polígon 30, que connecta alhora amb la S/E de Manacor.

Quant a les edificacions auxiliars, es disposarà de 5 noves edificacions prefabricades:

- 2 Centres de Transformació (CT). Es disposarà de 2 transformadors de 2.000 kVA situats en 2 edificis prefabricats de 6.060 mm de longitud, 2.380 mm de fons i 2.585 d'alçada vista.

- 1 Centre de Maniobra i Mesura (CMM) que es situarà a prop del camí públic d'accés a la finca dins la parcel·la 233 del polígon 30. Edifici de formigó prefabricat de 6.080 mm de longitud, 2.380 mm de fons, 3045 mm d'alçada total i 2.585 d'alçada vista.

- 1 Centre de Repartiment (CR) que es situarà a prop del camí públic d'accés a la finca dins la parcel·la 233 del polígon 30. Edifici de formigó prefabricat de 3.280 mm de longitud, 2.380 mm de fons, 3045 mm. d'alçada total i 2.585 d'alçada vista.

- 1 Centre de Control (CC).

Segons s'indica, els acabats de les edificacions seran en color ocre o terra, coberta de teula àrab i finestres i portes amb tipologia tradicional.

D'acord amb l'indicat en el document ambiental, la ubicació dels equips sobre el terreny quedaria de la següent manera:

- Camp de panells solars fotovoltaics: Col·locació sobre estructures d'acer galvanitzat i alumini sobre terreny.

- Inversors: situats sobre l'estructura solar cada 16 strings de distància.

- Centres de transformació: zona oest del parc solar.

- CMM FV i CR: en la zona sud de la parcel·la, al costat de camí.

- Centre de Control: en la zona sud del parc solar.

- Sistema d'emmagatzematge: en la zona sud del parc solar.

Respecte a la instal·lació d'emmagatzematge d'energia (hibridació BESS), a la memòria del projecte s'indica que comptarà amb 11 armaris de bateries de 144 kW i 288 kWh cadascun, marca i model NARADA (NES250), amb un total de 1,584 MW i 3,168 MWh, integrat a un inversor FSK SERIE B INGETEAM. Aquest equipament se situarà en un skid especialment dimensionat per albergar-los juntament amb la resta dels equips. La instal·lació ocuparà una superfície de 290 m² i s'inclourà, a l'entorn, la instal·lació d'un sistema d'atenuació de renou que també servirà com a apantallament visual que envoltarà tota la zona d'emmagatzematge.

En resum, les principals característiques del parc fotovoltaic «Son Suau» són:

- Potència total panells: 3.931,20 kW.

- Emmagatzematge del sistema d'hibridació: 1,584 kW, un 40 % de la potència total.

- Superfície total de la parcel·la: 43.659 m² (4,36 ha).

- Superfície total del tancament de la instal·lació: 3,3 ha (32.972 m²), un 75 % de la parcel·la.

- Superfície ocupada per la instal·lació fotovoltaica: 2,83 ha (28.390 m²), un 65 % de la parcel·la.

- Superfície del recinte tancat del sistema d'hibridació: Uns 300 m² (30 m x 10 m) per ubicar bateries d'emmagatzematge d'energia, més o menys un 1 % de la superfície ocupada per la instal·lació fotovoltaica.

- Línia d'evacuació: uns 383 m de recorregut soterrat per trams de camí públic i privats, des de el CMM/CR fins a la LMT Portocristo, que arriba a la S/E Manacor.

- Punt d'evacuació de connexió: a la LMT Portocristo del camí privat del Polígon 30, Parcel·la 252; Manacor.

- Nombre de panells: 7.280 mòduls solars de 540 Wp. Característiques: Els panells s'instal·laran sobre estructures metàl·liques fixes clavades en el terreny. Alçada màx.: 2,96 m. Alçada mín.: 0.80 m. Separació fileres 3 m. Els mòduls fotovoltaics seran monocristal·lins i es connectaran en sèrie entre ells. La neteja dels panells es realitzarà amb un robot semi autònom amb raspalls humidificats de baix consum hídric.

- Edificacions i elements auxiliars: 5 edificis prefabricats de formigó amb coberta plana, adequant l'aspecte exterior als acabats i coberta de la norma 22 del PTIM en el cas del centre de repartiment (CR), el centre de maniobra i mesura (CMM) i els 2 centres transformadors (CT). No obstant això, el centre de maniobra i mesura (CMM) té coberta de teula a 4 aigües.

- Tancament: Malla cinegètica perimetral amb pals de fusta, a més d'un recinte de panells de fusta tancat per la zona de bateries.

- Barrera vegetal: s'aprofita la barrera vegetal existent en el límit de la parcel·la que confronta amb el camí i es completa amb una barrera vegetal perimetral que envolta el parc a base d'un filera d'oliveres (Olea europaea var. sylvestris) d'entre 1,80 m i 2,20m d'alçada. Es proposa regar la barrera vegetal amb aigües regenerades.

3. Resum del document ambiental

El promotor ha lliurat un document ambiental amb la descripció del projecte, compliment de l'annex F del PDSE, anàlisi d'alternatives, caracterització ambiental de l'entorn, anàlisis dels impactes potencials del projecte, mesures protectores, correctores i compensatòries, l'avaluació de la vulnerabilitat del projecte enfront d'accidents greus, Pla de Vigilància Ambiental, Pla de Gestió de Residus (Annex III), Pla de Desmantellament (Annex IV) i conclusions. També es presenten com a annexos, un estudi d'incidència paisatgística (Annex I), i un estudi energètic i sobre vulnerabilitat del projecte respecte del canvi climàtic (Annex II).

El document ambiental contempla les següents alternatives

- Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. S'ha decidit projectar el parc fotovoltaic amb l'objectiu de reduir la dependència energètica, aprofitar els recursos de les energies renovables i diversificar les fonts de subministrament incorporant les menys contaminants.

- Alternativa 1: Polígon 18, parcel·la 247 del TM de Felanitx. Superfície de 486.066 m². Parcel·la agrícola de cultiu de cereal de secà i amb zona de garriga. Segons el PTIM classificada com a Sòl Rústic General (SRG). Línia d'evacuació de 535,76 m de longitud. Se situa en una parcel·la agrícola en la qual la majoria són pastures permanents a causa de l'aflorament de roca que impedeix el cultiu. Aproximadament en un terç de la mateixa si es conreen cereals de secà. Parcel·les amb pendent inferior al 3%. L'aptitud fotovoltaica és alta i mitjana. Les parcel·les estan classificades com a Sòl Rústic General (SGR) amb una petita zona de AT Harmonització en el Pla Territorial de Mallorca. La línia d'evacuació connecta amb un pal de conversió aèria-subterrània a una línia que va fins a la LMT Portocristo i tindria una longitud total de 25 m. Aptitud fotovoltaica: alta (11,90%) i mitjana (88,10%).

- Alternativa 2: polígon 19 parcel·la 52 del TM de Manacor i consta de 46.785 m². Se situa en una zona en la qual es conreen arbres fruiters i farratge. Els arbres són ametllers i la majoria semblen afectats per la Xylella fastidiosa. La parcel·la és pràcticament plana amb pendent inferior al 3%. L'aptitud fotovoltaica és alta amb una petita porció de baixa en el sud-oest de la parcel·la. La parcel·la està classificada com ATA Àrea de Transició d'Harmonització en el PTIM. La línia d'evacuació connecta soterrada a una línia que va fins a la LMT Portocristo i tindria una longitud total de 115 m. Aptitud fotovoltaica: alta (95,11%) i baixa (4,89%).

- Alternativa 3 (Seleccionada): parcel·la dedicada al cultiu de cereals de secà. Segons el PTIM classificada com a Sòl Rústic General (SRG). Línia d'evacuació de 380 m de longitud. Aptitud fotovoltaica: alta (75,90%) i baixa (24,10%).

S'analitzen les alternatives en funció de paràmetres com aptitud fotovoltaica, vegetació, paisatge, proximitat a espais protegits i Xarxa Natura 2000, efecte sinèrgic i línia d'evacuació.

Per determinar quina alternativa té menys afeccions paisatgístiques, s'ha fet una modelització mitjançant SIG, de les conques visuals associades per a cada una de les alternatives.

Superficie visible conca visual (ha)		% visibilitat (radi 3 km)
Alternativa 1	28,635		0,92 %
Alternativa 2	11,0675		0,36 %
Alternativa 3	51,805		1,73 %

Taula 1.- Superfície de conca visual alterada per a cada una de les alternatives. Font: Document ambiental.

Quant a l'elecció de l'alternativa d'ubicació, a la següent taula es presenta un resum de l'avaluació realitzada per a les alternatives plantejades i, consegüentment, es justifica l'alternativa 3 escollida. Es puntua amb un valor d'1 a l'alternativa que genera un menor impacte, amb un 2 a la intermèdia i amb un 3 amb la que presenta un major impacte. Així doncs, l'alternativa que obté una menor puntuació, esdevé la més idònia:

VARIABLES AMBIENTALS	Valoració			Millor Alternativa
	Alternativa 1	Alternativa 2	Alternativa 3
Aptitud FV	2	1	0		Alt. 3
Vegetació	1	0	0		Alt. 2 i Alt. 3
Paisatge	1	0	2		Alt. 2
Proximitat a espais protegits i XN2000	1	2	0		Alt.3
Sinergies amb altres instal·lacions	2	1	0		Alt.3
Línia evacuació	0	1	2		Alt. 1
Presència habitatges	1	2	0		Alt. 3
Índex d'Impacte	8	7	4		Alt. 3

Taula 2.- Valoració d'alternatives d'acord amb criteris ambientals. Font: Document ambiental.

Pel que respecta a l'avaluació dels efectes previsibles, el document ambiental contempla l'anàlisi dels possibles impactes potencials derivats de l'execució del projecte a la fase de construcció, a la fase d'explotació i a la fase de desmantellament. Una vegada introduïdes les mesures correctores, la majoria dels impactes són considerats pel promotor com a impactes compatibles. Els impactes previstos en el document ambiental tendran efectes sobre: el medi atmosfèric, factors climàtics i canvi climàtic, població, hidrologia, sòl, medi biòtic i paisatge, etc.

Una vegada identificats els efectes previsibles i els principals impactes, el document ambiental contempla tota una sèrie de mesures preventives o correctores per a cada impacte, que tenen com a objectiu la reducció, eliminació o modificació dels efectes ambientals negatius significatius del projecte.

Cal esmentar que el document ambiental indica que es controlarà la variació dels nivells del gas SF₆ durant la fase d'explotació mitjançant un consultor ambiental. No obstant això, s'estima que s'hauria d'aprofundir en aquesta qüestió.

Es farà especial menció als impactes de generació de soroll i camps electromagnètics a l'apartat 6 «Consideracions tècniques» d'aquest informe.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

- Servei de Canvi climàtic de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.

- Servei d'Agricultura de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

- Servei de Salut Ambiental de la Direcció General de Salut Pública.

- Servei d'Estudis i Planificació i Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.

- Ajuntament de Manacor.

- Direcció Insular de Mobilitat i d'Activitats del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Patrimoni del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

- Amics de la Terra.

- GOB Mallorca.

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- Informe del Servei de Canvi climàtic de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic (Exp.: DGECTECC 17/25-PC), signat electrònicament en data 18 de febrer de 2025, que conclou:

«[...] Consideracions tècniques

1. Avaluació de les necessitats energètiques i l'impacte derivat del consum energètic i mesures destinades a minimitzar la petjada de carboni o compensar-la.

L'EIA calcula la producció elèctrica fotovoltaica és de 5.661.897,4 kWh/any, les emissions previngudes considerant el darrer factor d'emissió del mix balear publicat per la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia són: 3.909,7 T CO₂eq/any. No es calcula la petjada de la instal·lació durant la fase de construcció i desmantellament a causa de la fabricació dels panells, producció de l'acer galvanitzat i treball de maquinària, però s'ha de descomptar un temps de retorn de les emissions de mínim 1 any. El balanç de petjada de carboni es considera adequat, positiu i alineat amb els objectius de la Llei 10/2019 de canvi climàtic.

2. Vulnerabilitat actual i prevista i mesures destinades a reduir la vulnerabilitat.

L'EIA exposa els efectes de la construcció i el funcionament de les instal·lacions preveient que no reforçarà pressions climàtiques que incideixen sobre el territori on s'han implantat.

L'EIA a l'apartat de “Vulnerabilitat davant del canvi climàtic” avalua l'augment de temperatura, en aquest aspecte, s'ha de considerar que les bateries de Litiferrofosfat són sensibles a la temperatura. Si la temperatura ambient és massa alta poden aparèixer gasos inflamables a l'interior de les bateries a conseqüència de determinats processos químics i es pot produir el que es coneix com a “desbordament tèrmic” i la bateria podria cremar-se. El projecte preveu refrigeració de les bateries.

3. Aplicació del Reglament UE 2023/1542 relatiu a piles i bateries i els seus residus i la petjada de carboni. En l'EIA i el projecte han de tenir en compte l'aplicació del Reglamento (UE) 2023/1542 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de julio de 2023, relativo a las pilas y baterías y sus residuos y por el que se modifican la Directiva 2008/98/CE y el Reglamento (UE) 2019/1020 y se deroga la Directiva 2006/66/CE.

D'acord amb l'article 7 per a bateries industrials recarregables s'ha d'elaborar la declaració de la petjada de carboni amb aplicació a partir de 18 de febrer de 2026. Fins a la data d'aplicació, la bateria anirà acompanyada d'una declaració sobre la petjada de carboni. En aquest EIA i Projecte encara no és d'aplicació, però s'ha de conèixer per a propers projectes. Aquesta és una còpia autèntica imprimible d'un document electrònic. En propers projectes d'aquest tipus cal tenir en compte l'impacte sobre les emissions de la fabricació de les bateries, si bé encara no és obligat el càlcul, s'ha de mencionar l'impacte global d'emissions, que inclou l'extracció dels minerals com el liti. La petjada durant la fabricació s'haurà de tenir en compte en el còmput global i descomptar-la durant els anys d'amortització de la instal·lació quant a petjada de carboni. D'acord amb l'article 8. 54 entre d'altres, referent al reciclatge de les bateries, s'ha d'aplicar a partir del 18 d'agost del 2031, data anterior al final de la vida útil de la planta, prevista en 16 anys (any 2041, en cas que entri en funcionament el 2025). El reglament també inclou disposicions de seguretat per a tota la cadena de distribució i prestació de. Incloure en el EIA - Pla de Vigilància Ambiental i en el PRESSUPOST del Projecte Bàsic, el tractament adequat dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics de les bateries, al final de la seva vida útil, prevista de 16 anys, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries. Per tot això, i amb relació a la perspectiva climàtica, emet informe favorable condicionat al compliment de: 1. Esmenar l'EIA per tal d'incloure el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries a la normativa d'aplicació i assegurar el seu compliment en el projecte. 2. Incloure en l'EIA- Pla de Vigilància Ambiental i en el PRESSUPOST del Projecte Bàsic, el tractament adequat dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics de les bateries, al final de la seva vida útil, prevista de 25-30 anys, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries. 3. Incloure Mesures ambientals davant l'Increment de temperatures que posen en risc les bateries per reducció del rendiment i risc de cremar. Es poden incloure mesures de Control de temperatura i incloure el risc al Projecte i a l'Estudi de seguretat i salut».

- Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques (Informe: ISP_11/2025, Exp.: SP_72_09/2025), signat en data 5 de març de 2025, que conclou:

«[...] Consideracions tècniques:

1. No hi ha cap implicació del Pla Especial per fer front al risc de transport de mercaderies perilloses (MERPEBAL) ni del Pla Especial per fer front al risc sísmic (GEOBAL) que s'hagin de tenir en compte.

2. El Pla Especial per fer front al risc d'inundacions (INUNBAL) i els mapes de perillositat i risc d'inundació de la Direcció General de Recursos Hídrics és la cartografia que s'ha de tenir en compte envers aquest risc. La parcel·la no es troba afectada per cap zona inundable.

3. El Pla Especial per fer front al risc d'incendis forestals (INFOBAL) identifica les zones amb risc associat que s'han de tenir en compte. La parcel·la no es troba afectada per cap zona de risc d'incendi forestal (ZAR).

4. No existeixen activitats considerades dins l'àmbit d'aplicació del Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel que s'aproven les mesures de control dels riscs inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses (SEVESO) que afectin el projecte.

5. No hi ha implicacions amb el Pla Especial de Contingències per Contaminació Marina Accidental d'Aigües Marines de les Illes Balears (CAMBAL), ni del Pla Especial de Protecció Civil enfront d'emergències radiològiques a les Illes Balears (RADBAL).

[...] es conclou que l'expedient es pot informar favorablement atès que no es troba afectat per cap dels riscos de la planificació de protecció civil».

- Informe Direcció Insular de Patrimoni del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca (Exp.: 1202524Y), signat electrònicament en data 3 de març de 2025, que conclou:

«[...] Consultada la documentació i per tal de continuar amb la tramitació de l'expedient:

- S'ha de lliurar el projecte d'instal·lació del PSV Son Suau.

​​​​​​​- S'ha de nomenar un tècnic competent en arqueologia que ha de presentar un projecte de prospecció arqueològica previ a la resolució sobre el projecte de referència, juntament amb el seu nomenament. El projecte arqueològic, referit al PSV i a la seva línia d'evacuació, ha de ser autoritzat per la DIPH del Consell de Mallorca. Un cop duta a terme la intervenció, s'hauran de presentar els resultats al Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca a fi efecte d'avaluar l'impacte sobre eventuals restes patrimonials, emetre informe i es plantejaran, si s'escau, aquelles modificacions necessàries per garantir la seva conservació».

- Informe del Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular de Mobilitat i d'Activitats del Consell de Mallorca (Exp.: 1213227N), signat electrònicament en data 9 de maig de 2025, que conclou:

«[...] Inform que el projecte esmentat no afecta la xarxa de carreteres competència del Consell de Mallorca».

- Informe del Servei d'Agricultura de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural (Exp.: PFV-02/2025), signat electrònicament en data 26 de maig de 2025, que conclou:

«[...] Vist tot l'exposat, i atès que el parc fotovoltaic Son Suau, ubicat al polígon 30, parcel·la 233 del terme municipal de Manacor, d'acord amb el projecte i les mesures realitzades, ocuparà una superfície total de 3,6 ha, superfície inferior a 4,0 ha, per la qual cosa no correspon emetre informe per part del Servei d'Agricultura, atès l'establert a l'article 118 de la Llei 3/2019 agrària de les Illes Balears i a la Instrucció 1/2023 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural».

- Informe enviat pel Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, amb relació a la notificació d'errada detectada a l'informe previ emès per part de l'Ajuntament de Manacor, (Exp.: 15199/2024), data informe 5 de març de 2025 i 19 de març de 2025, que conclouen:

- Informe data 5 de març de 2025, signat electrònicament en data 5 de març de 2025:

«[...] Informar favorablement el projecte de planta fotovoltaica promotor de la qual és VENTAJA SOLAR24 SL, que està situada en el TM de Manacor en el polígon 30 parcel·la 233, signat per l'enginyer Jordi Quer i Antoni Palou, projecte complementat amb dues separates signades pels autors del projecte inicial i que incorporen:

- CSV: 23c005c921300931513f1f05e6ca51460cdeb8175909d5c151d5aae236180108

- CSV: 60c00220017250ea37a3689300186856d64f1732d2456eb7285c20dc4d712db4

i tot condicionat a:

- La nova xarxa s'ha de situar de manera que quedi lliure el màxim d'espai en secció del camí, per tal de fer possible l'estesa de futures xarxes.

- En qualsevol cas els acabats del ferm seran de les mateixes característiques i qualitat que els existents i, o bé s'haurà de reposar el paviment de l'amplada total del camí o camada en els trams afectats, o bé s'haurà de realitzar un estudi de les característiques i resistència del ferm en tota la seva amplada que en garanteixi el bon comportament solidari (sobretot degut al pas de la maquinària que executarà les obres tant de la xarxa d'evacuació com del mateix camp fotovoltaic).

-En el projecte o en el pla de seguretat s'ha de tenir en compte els accessos a les parcel·les, per que els veïns puguin accedir-hi amb seguretat durant l'execució de l'obra».

- Informe data 19 de març de 2025, signat electrònicament en data 20 de març de 2025:

«[...] A la resolució municipal s'indica que el promotor del parc solar és la mercantil VENTAJA SOLAR 24, SL quan en realitat pertoca ser VENTAJA SOLAR 44, SL. [...] Rectificar l'errada material de transcripció del decret 2025-1350 sobre el promotor del parc fotovoltaic SON SUAU ubicat al polígon 30 parcel·la 233 del cadastre de rústica de Manacor».

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca (Exp.: 1137066J), signat electrònicament en data 17 de febrer de 2025, que conclou:

«[...] A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'apartat III de l'informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge s'informa favorablement el projecte del parc fotovoltaic amb les condicions següents:

1. S'ha de donar compliment a la norma 22 del PTIM amb relació a l'aspecte d'acabats i materials de les edificacions auxiliars i resoldre les discrepàncies detectades amb relació a la seva integració paisatgística, segons s'indica al cos de l'informe.

​​​​​​​2. S'ha d'eliminar el recinte de panells de fusta que envolta el sistema de bateries a canvi de proposar altres alternatives de major integració en el paisatge.

3. Respecte a l'execució de les obres de la línia d'evacuació pel tram de camí públic (170 m) s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm del camí pel qual discorre i altres condicionants indicats al cos de l'informe.

Així mateix, per reduir l'impacte paisatgístic es formulen les propostes següents:

4. Es considera convenient que la barrera vegetal perimetral sigui com a mínim de 5 m, es combini amb plantacions arbustives de baix rendiment hídric, i es reforci en el límit que confronta amb el camí amb una altra filera d'arbres.

5. Es recomana que les edificacions i bateries, situades a prop de la porta d'accés, on no hi ha barrera vegetal, es separin la distància mínima a partions que reguli el planejament municipal.

[...] Es fa avinent que en cas de dubte o contradicció amb el planejament general municipal sobre la qualificació o la categoria del sòl rústic a què pugui pertànyer en tot o una part la parcel·la, prevaldrà la més restrictiva entre la que resulti del Pla Territorial i la del planejament municipal, fins que aquest darrer s'adapti al Pla Territorial, prevalent les determinacions del planejament general municipal que suposin major restricció o grau de protecció del territori.

[...] pel que fa a la tramitació d'aquesta infraestructura energètica, el PDSEIB estableix que el desenvolupament queda condicionat a la declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per a cada cas. La Llei 13/2012 estableix el procediment de reconeixement d'utilitat pública als efectes de la declaració d'interès general per a les instal·lacions que s'hi subjectin.

[...] mentre no es resolgui la discrepància indicada sobre la tramitació del parc fotovoltaic per corroborar si es tramita com a Projecte industrial estratègic o no, s'adverteix que s'informa sense perjudici de les possibles limitacions de l'activitat de l'assumpte que se'n puguin derivar de l'autorització del projecte com a projecte industrial estratègic, autorització que no queda recollida a l'assumpte de la sol·licitud d'informe.»

Cal esmentar que junt amb l'ofici d'inici de tramitació d'avaluació ambiental simplificada, s'adjuntaven els següents informes previs sol·licitats pel Servei Energies Renovables i Eficiència Energètica de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic:

- Informe previ de l'Agència de l'Aigua i de la Qualitat Ambiental (ABAQUA), amb relació a la sol·licitud d'informe sobre l'autorització administrativa prèvia, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, i avaluació d'impacte ambiental simplificada del parc fotovoltaic Son Suau, ubicat al polígon 30, parcel·la 233 de Manacor, signat electrònicament en data 7 d'octubre de 2024, que conclou:

«[...] Dins l'àmbit del sistema general de sanejament i depuració gestionats per ABAQUA no hem detectat cap interferència directa sobre les nostres instal·lacions».

- Informe previ dels serveis tècnics d'Abastiment i Dessalació de l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental amb relació a la sol·licitud d'informe a les obres de Construcció d'un parc fotovoltaic connectat a la xarxa SON SUAU en el polígon 30, parcel·la 233, Manacor (RE009/24), signat electrònicament en data 21 d'octubre de 2024, que conclou:

«[...] A més de tot l'indicat anteriorment, es prega que durant la realització del projecte executiu i abans de començar les obres de la instal·lació del cable elèctric a 15kV que connecta amb la instal·lació fotovoltaica, es realitzi un replanteig junt amb els tècnics de ABAQUA, per a consensuar els traçats de les noves instal·lacions i de les afeccions d'aquestes amb les instal·lacions existents».

- Informe previ del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal (Exp.: SGF IA080-24), signat electrònicament en data 22 d'octubre de 2024, que conclou:

«[...] Respecte al Risc d'incendis Forestals, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c). ◦ Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

• L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4). Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
• Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal. Respecte a la plantació d'espècies com a barrera visual utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior, tal com s'estableix en el projecte, evitant, en tot cas, els Cupressus, Thuja o similars, per tal reduir la propagació en cas d'incendi forestal.

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar».

- Informe previ de Red Eléctrica (Exp.: I01IL24006) amb relació a la sol·licitud d'autorització administrativa previ reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general i avaluació d'impacte ambiental simplificada del projecte «Parc Fotovoltaic Son Suau», TM Manacor, que conclou:

«[...] Red Eléctrica no presenta oposición al mismo al no existir afecciones a instalaciones propiedad de Red Eléctrica. [...] la información de la presente resulta independiente de la necesaria resolución de los procedimientos de acceso y conexión para la instalación del asunto que, según el Real Decreto 1183/2020, deben completarse para todas las instalaciones que vayan a conectarse a la red, siendo asimismo los correspondientes permisos de acceso y conexión condición previa imprescindible para el otorgamiento de la autorización administrativa de instalaciones de generación, según la Ley 24/2013 del Sector Eléctrico (Artículo 53)».

- Informe previ del Servei d'Espècies de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal (Exp.: SPE 195/2024) sobre l'autorització administrativa prèvia, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general i avaluació d'impacte ambiental simplificada del parc fotovoltaic, signat electrònicament en data 30 d'octubre de 2024, que conclou:

«[...] Es coneix la presència d'un niu de milà reial a la zona, però aquest està ubicat a 1000 metres de distància de la parcel·la.

[...] inform FAVORABLEMENT sobre l'autorització administrativa prèvia, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, i avaluació d'impacte ambiental simplificada del parc fotovoltaic SON SUAU, ubicat al polígon 30 parcel·la 233 de Manacor (RE053/23), amb el següent condicionant: 1. La prospecció prèvia del terreny abans de l'entrada de la maquinària per detectar tortugues de terra no s'ha de realitzar els mesos de fred, atès que la tortuga mediterrània podria estar enterrada i no es detectaria».

- Informes previs del Servei d'Urbanisme, Habitatge i Activitats (Exp.: 15199/2024-GES), informe complementari del parc fotovoltaic al polígon 30, parcel·la 233, TM Manacor i informe medi ambient, tots ells de l'Ajuntament de Manacor, que conclouen:

- Informe Servei Urbanisme, Habitatge i Activitats, signat electrònicament en data 14 d'octubre de 2024, que indica:

«[...] Revisada la documentació aportada, i amb relació a la línia d'evacuació proposada, manca esmena les deficiències següents: Cal aportar seccions de detall per tal de situar la rasa de la línia d'evacuació respecte de les partions del camí i camada públics afectats, on es facin constar les xarxes existents, si escau. Cal aportar també una planta a escala adequada on es faci constar, a més de les xarxes esmentades en l'apartat anterior, les arquetes de canvi de sentit i cambres d'enganxament a instal·lar. Els acabats del ferm seran de les mateixes característiques i qualitat que els existents i, o bé s'haurà de reposar el paviment de l'amplada total del camí o camada en els trams afectats, o bé s'haurà de realitzar un estudi de les característiques i resistència del ferm en tota la seva amplada que en garanteixi el bon comportament solidari. En el projecte o en el pla de seguretat, s'ha de tenir en compte els accessos a les parcel·les perquè els veïns puguin accedir-hi amb seguretat durant l'execució de l'obra. Cal indicar que la xarxa d'evacuació transcorre en part per parcel·les privades».

– Informe complementari de parc fotovoltaic al polígon 30 parcel·la 233, TM Manacor, signat electrònicament en data 28 d'octubre de 2024, amb referència a la sol·licitud d'informe complementari quant al règim jurídic aplicable, que indica:

«[...] Aquest tipus d'instal·lacions són un ús condicionat d'acord amb el que determina l'article 14 del PG de Manacor. En aplicació del que determinada l'article 36 del PDS Energètic de les Illes Balears en el seu apartat 36.2.3 per a instal·lacions fotovoltaiques en zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic, el seu desenvolupament queda condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts en cada cas».

- Informe del departament de medi ambient de l'Ajuntament de Manacor, signat electrònicament en data 14 d'octubre de 2024, que conclou:

«[...] Sobre el projecte de parc fotovoltaic de Son Suau, ubicat al polígon 30, parcel·la 233 de Manacor, s'informa que:

1. Es troba a faltar una justificació a escala de projecte, però també a escala sectorial de l'oportunitat i conveniència de substituir terres de conreu amb activitat, per instal·lacions de producció d'energia fotovoltaica, que contempli un còmput de la terra agrícola que es deixa de conrear i a la repercussió que té això sobre la petjada de carboni del conjunt de les Illes Balears.

​​​​​​​2. Quant al disseny de la barrera visual vegetal, per constituir una veritable barrera vegetal, l'alçada mínima dels arbres (Olea europea) ha de ser de 2 metres en el moment de la plantació i el calibre recomanat mínim és de 16-18 cm de diàmetre. El projecte ha de preveure el rec periòdic com a mínim dels dos primers anys des de la plantació.

3. Quant a la implantació de la barrera vegetal, el pla de vigilància ambiental ha de realitzar un seguiment periòdic de la salut dels arbres i arbusts, preveure la seva restitució en cas de baixa i controlar el reg.

4. S'informa desfavorablement la gestió de residus del projecte en les fases de construcció i desmantellament. No es permet que, en cap fase del projecte, es faci ús dels contenidors de la via pública i de les deixalleries del municipi de Manacor, El promotor del projecte s'ha de fer càrrec de la totalitat dels residus generats per l'activitat».

- Al·legacions: Junt amb la sol·licitud d'inici d'avaluació ambiental simplificada, s'adjunta un escrit d'al·legacions de la plataforma «Renovables si però no així», signat en data 2 d'agost de 2024, presentat durant el període d'exposició pública del projecte «Parc fotovoltaic Son Suau, polígon 30, parcel·la 233, TM Manacor».

Així mateix, el promotor adjunta a la documentació d'inici de l'avaluació ambiental simplificada, el document «Respuesta alegaciones a la plataforma Renovables sí, però no així», signat electrònicament pels senyors Jordi Quer, Antoni Bisbal i Juan Javier Llop, en data 8 de novembre de 2024, en el qual es dona resposta a les al·legacions plantejades.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

1. D'acord amb el PTIM la parcel·la té una superfície de 43.659 m², un pendent mitjà del 2 %, es troba a Sòl Rústic de Règim General i a dins la UP 6-Llevant. La parcel·la està classificada dins l'estudi preliminar sobre la identificació i delimitació dels paisatges oberts de Mallorca, per la qual cosa li és d'aplicació la norma 68 del PTIM.

2. Vulnerabilitat del projecte enfront del risc d'accident greu o catàstrofe: De la consulta a la capa del Pla Territorial de Mallorca del Consell de Mallorca del visor de l'IdeIB, es pot evidenciar que l'àmbit del projecte no es troba directament afectat per cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació, d'esllavissaments ni d'incendis. No obstant això, a la part est de la parcel·la es localitza una zona classificada com APR d'erosió. El disseny del parc fotovoltaic ha estat retranquejat perquè no es vegi afectat per l'APR d'erosió. A uns 155 metres de la part nord de la parcel·la es localitza una massa forestal classificada com a zona d'alt risc d'incendi forestal (ZAR) segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears.

3. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) i atès que la instal·lació ocuparà menys de 10 ha, es troba classificada com a tipus C i a les zones d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques alta i mitjana, no obstant l'anterior, es considerarà a efectes de restriccions com a mitjana, atès que és més restrictiva.

4. Hidrologia superficial: Una petita part de la parcel·la es troba afectada pel domini públic hidràulic, ja que es localitza el tàlveg del Torrent de Son Comte, que travessa la parcel·la de nord a est.

5. Espais de rellevància ambiental: La parcel·la no es troba afectada per cap espai de la Xarxa Natura 2000. Les actuacions projectades no estan a cap espai natural protegit ni cap espai protegit Xarxa Natura 2000 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). A la parcel·la 233 del polígon 30 del TM Manacor, no hi trobam cap Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) classificat d'acord amb la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres. No obstant això, i coincidint amb la zona ZAR, a uns 155 metres de la parcel·la es localitzen els següents Hàbitats d'Interès Comunitari: HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, HIC 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea), considerat com a prioritari i HIC 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

6. Elements patrimonials: D'acord amb la consulta a la capa del MUIB del visor de l'IdeIB, no hi trobam cap element municipal catalogat a l'àmbit del projecte. No obstant l'anterior i d'acord amb l'informe de l'Ajuntament de Manacor: «El traçat de la línia d'evacuació transcorre per sòl rústic qualificat de SGR en UP6, i en part en camí de domini públic «Ses Talaioles» inventariat a l'inventari de camins i camades del TM de Manacor». D'acord amb el visor del Consell de Mallorca, a la zona d'actuació no es localitzen Béns d'Interès Cultural (BIC) ni Béns Catalogats (BC).

7. Hidrologia subterrània: El projecte se situa sobre la massa d'aigua subterrània 1818M2 Santa Cirga. El Pla Hidrològic defineix la massa com en bon estat qualitatiu i quantitatiu. La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada (5).

8. Fauna: De l'anàlisi dels resultats aportats per la capa del Bioatles del visor de l'IdeIB per a la quadrícula 1x1 km (número 4313), es conclou la presència de l'espècie catalogada Testudo hermanni (tortuga mediterrània); mentre a la quadrícula 5x5 km (número 431), hi trobam la presència de les següents espècies catalogades: Milvus milvus, Macroprotodon mauritanicus, Atelerix algirus i Falco tinniculus. El projecte no es troba dins cap Àrea important de protecció d'avifauna per a rapinyaires (AIRIB).

9. Segons l'ortofoto de 2023, l'emplaçament fotovoltaic no es troba proper a cap nucli poblacional, tot i que trobam habitatges aïllats rurals a menys de 100 m.

10. El document ambiental identifica les instal·lacions fotovoltaiques en l'entorn del projecte: Ca na Biela (a 3,5 km) i el PSFV Sa Gruta (a 7,3 km).

6. Consideracions tècniques

6.1) Consideracions tècniques respecte de l'Annex F del PDSE

Referent al compliment de les mesures i els condicionants ambientals establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus C segons l'annex F del Decret 33/2015, revisat el document ambiental, tot i que el projecte assegura que es compleixen totes les mesures i condicionants de l'annex F per a instal·lacions fotovoltaiques tipus C, es detecta que no es compleixen els següents punts:

- SOL-A01: Dins de l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.

- SOL-B02: Es minimitzaran els moviments de terres durant la fase d'obres, a fi d'alterar tan poc com es pugui el relleu preexistent. Es prioritzarà la reutilització de les terres dins l'àmbit d'actuació. No es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, estil grava, per a condicionar-lo.

- SOL-B07: Caldrà realitzar una prospecció arqueològica dels terrenys subjectes a les obres.

6.2) Consideracions tècniques respecte a la instal·lació

Per mor de millorar la integració de la producció fotovoltaica del parc en el sistema elèctric balear i, a més, garantir una qualitat de l'energia vessada a la xarxa minimitzant les fluctuacions de potència típiques de les energies renovables, es pretén la hibridació del parc mitjançant la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia Battery Energy Storage System (BESS). Respecte a la instal·lació d'emmagatzematge, a la memòria del projecte s'indica que comptarà amb 11 armaris de bateries de 144 kW i 288 kWh cadascun, amb un total d'1,584 MW i 3,168 MWh i integrats a un inversor. Aquest equipament se situarà en un skid especialment dimensionat per albergar-los juntament amb la resta dels equips. La superfície prevista pels BESS és aproximadament 290 m².

En els plànols inclosos en el document ambiental no s'especifiquen les distàncies dels habitatges i edificacions presents als voltants dels límits de la parcel·la. De l'anàlisi de l'ortofoto del 2024 del visor de l'IdeIB, es confirma la presència d'habitatges a menys de 100 m del parc fotovoltaic.

L'altura màxima dels panells fotovoltaics es defineix al document ambiental com a màxim 2,96 m, fet que compleix amb la mesura SOL-D03 del PDSEIB (màxim 4 m). En conseqüència, la barrera vegetal proposada s'ha de dimensionar per assolir aquesta altura.

El document ambiental indica que l'estructura de suport es fixa a terra mitjançant el clavat directe de perfils metàl·lics de suport de les plaques. Tanmateix, per a instal·lacions tipus C, el PDSEIB estableix que l'ancoratge ha de ser amb perns perforadors o sistema equivalent (mesura SOL-B09), i, per tant, la fonamentació amb formigó només es podria emprar si el geotècnic ho justifica i es considera equivalent segons la mesura SOL-B09.

6.3) Consideracions tècniques respecte als camps electromagnètics i el renou

D'acord amb l'indicat en el document ambiental, en el punt de limitació de camps electromagnètics no se superarà en cap cas el valor establert en el Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre i assenyala que el camp magnètic es va dissipant des de l'interior del centre de transformació i als pocs metres d'aquest, ja s'assoleixen valors d'1 µT. Pel que fa a la línia d'evacuació, el document ambiental adjunta les conclusions d'un estudi realitzat per Manuel Sánchez Tenorio per la Universitat de Sevilla d'una línia soterrada similar a la d'aquest parc, es conclou que a 6 m de l'eix del fil subterrani els valors del camp magnètics són pràcticament nuls. Per tant, es preveu que les edificacions ubicades a menys de 100 m d'aquests elements tenguin valors magnètics significativament inferiors als 0,4 µT, recomanats per la Guia del Ministeri per a la Transició Ecològica a distàncies superiors a 5 metres.

A l'apartat de mesures preventives del document ambiental s'indica que s'haurà de fer un control del camp electromagnètic i que aquest haurà de ser inferior a 0,4 μT en les residències confrontants, per tant, abans de la seva posta en funcionament serà necessari fer un estudi d'emissions electromagnètiques de la totalitat de les instal·lacions que hi haurà a la parcel·la i també fer estimacions reals durant tota la vida útil de la instal·lació, amb l'objectiu de verificar que en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i una altura d'1 m, no se supera en cap cas la intensitat d'emissions de 0,3-0,4 microTesles. Es prendran les mesures tècniques (apantallaments, etc.) adients per no arribar a aquest límit, a més de les que s'estimin necessàries. Pel que respecta a l'habitatge situat a 56 metres de la torre de connexió aèria-subterrània entre la línia d'evacuació i la línia MT Portocristo, es tendrà especial cura de realitzar, tant abans de la posta en funcionament de la instal·lació com durant tota la seva vida útil, totes les mesures de control del camp electromagnètic adients (d'acord amb els valors paramètrics actualitzats segons la normativa en vigor), així com assolir les mesures tècniques necessàries per a garantir la salut ambiental i la qualitat de vida dels habitants de l'habitatge. Si en qualsevol moment de la vida útil de la instal·lació es detectés qualsevol anomalia en el camp electromagnètic, s'hauran de prendre totes les mesures necessàries per a no comprometre la seguretat de les persones.

Pel que fa al renou, els valors límits d'immissió de soroll aplicables a activitats estan determinats pel que s'estableix en el Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústica, i que a les Illes Balears ve definida per la Llei 1/2007 de 16 de març, de contaminació acústica a les Illes Balears. El document ambiental inclou els resultats de tres mesures sonomètriques realitzades en punts estratègics (es tenen en compte els valors objectius d'índex de soroll per a zones residencials d'acord amb el RD 1367/2007), que serviran de base per a posteriors estudis de renou, tant en fase d'obres com en fase de funcionament. Cal esmentar que no s'indica la data en la qual es va dur a terme l'estudi sonomètric i que els mesuraments es varen realitzar abans de l'inici de l'activitat, per la qual cosa, el soroll residual de fons detectat va ser pràcticament nul.

El document ambiental indica que es faran controls de soroll en els moments de màxima generació de renous i que es prendran mesures en el cas que se superin els valors màxims acceptats per la normativa estatal, autonòmica i municipal (si n'hi hagués) en matèria de renous. Per altra banda, s'analitzen els renous a la fase de construcció i proposen mesures correctores (limitació horària, manteniment de maquinària, etc.). Pel que fa a la fase de funcionament, a causa de les necessitats de refrigeració, les bateries poden generar renous, per això el document ambiental contempla l'apantallament d'aquest tipus d'instal·lació amb panells acústics per mitigar les emissions.

6.4) Consideracions tècniques respecte a les substàncies contaminants

En el document ambiental es fa referència a mesures de prevenció dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics, s'indica que el refrigerant dielèctric empleat serà un èster natural biodegradable i que els equips disposaran de sistemes de recollida per a vessaments de líquids.

El document ambiental no inclou la consideració sobre les substàncies potencialment contaminants associades a un sistema d'emmagatzematge autònom de tipologia BESS (Battery Energy Storage System). El sistema d'emmagatzematge no genera ni produeix cap mena d'energia ni d'element de rebuig durant el procés de producció, però els components elèctrics integrats en aquests sistemes poden contenir materials que, en cas de desastre, fugida o problema amb el sistema, podrien resultar potencialment contaminants (electròlits amb sals de liti, com l'hexafluorofosfat de liti (LiPF6); metalls pesants com el cobalt, el níquel i el manganès; solvents orgànics que poden ser volàtils i potencialment tòxics; gasos tòxics com l'hidrogen, que és inflamable, i altres compostos que poden ser tòxics; fluorurs). Els contenidors porten sistemes de seguretat per evitar aquest tipus de falles així com cubetes estanques per evitar vessaments. Tot i això, caldria que el document ambiental incorporés mètodes adequats de retenció de líquids per contenir possibles fuites en cas que es produeixin, així com una explicació del sistema de contenció i un protocol d'actuacions en cas de fuites. Cal tenir en compte que el PFV està ubicat dins la zona de restriccions màximes de pous d'abastiment urbà on es prohibeix l'emmagatzematge de productes químics, entre d'altres.

6.5) Consideracions tècniques respecte a la barrera vegetal

Es proposa implantar d'una barrera vegetal formada per oliveres (Olea europaea var. sylvestris) d'entre 1,80-2,20 m d'alçada en la plantació perquè pugui aconseguir els 3 metres d'altura pocs mesos després de la seva implantació. El document ambiental estima que faran falta uns 306 exemplars d'Olea europea per a la plantació de la barrera vegetal. La barrera se situarà en el perímetre del parc. Segons s'indica al projecte, atès que actualment hi ha una barrera vegetal natural preexistent tant en el perímetre nord com en el perímetre oest, es proposa implantar noves espècies arbustives o arbòries on l'actual barrera sigui inexistent o no aconsegueixi limitar totalment la visió del parc. Les espècies seleccionades seran autòctones, integrades en el paisatge local i amb baix requeriment hídric. Es faran regs de reforç amb aigua regenerada durant els primers anys després de la sembra.

Respecte a les característiques de la barrera vegetal proposada, d'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca (signat electrònicament en data 17 de febrer de 2025): «Es considera convenient que la barrera vegetal perimetral sigui com a mínim de 5 m, es combini amb plantacions arbustives de baix rendiment hídric, i es reforci en el límit que confronta amb el camí amb una altra filera d'arbres».

Quant a la ubicació de la barrera vegetal, s'observa que una vegada implantada l'orla vegetal, la visibilitat del parc és major a la zona de l'accés al parc, bàsicament perquè aquesta zona no disposa de barrera vegetal per reduir les visuals tant dels edificis del centre de maniobra i mesura (CMM) i del centre de repartiment (CR) com de la part del parc fotovoltaic visible en aquesta zona. Ateses aquestes consideracions, seria convenient ampliar la longitud de la barrera vegetal a la zona de l'accés de manera que la vegetació passi per davant de les edificacions auxiliars.

​​​​​​​No s'indica d'on s'obtindran les aigües regenerades ni si es disposarà de sistemes d'emmagatzematge. Així mateix, tampoc es contemplen sistemes de recollida d'aigua de pluja perquè pugui ser emprada posteriorment pel reg de la barrera vegetal.

6.6) Consideracions tècniques respecte a la incidència sobre els espais naturals

A la parcel·la no està cartografiat cap Hàbitat d'Interès Comunitari, ni es troba dins cap espai natural protegit ni cap espai protegit Xarxa Natura 2000, ni cap Àrea important per a rapinyaires (AIRIB).

De l'anàlisi dels resultats aportats per la capa del Bioatles del visor de l'IdeIB per a la quadrícula 1x1 km (número 4313), es conclou la presència de l'espècie catalogada Testudo hermanni (tortuga mediterrània); mentre a la quadrícula 5x5 km (número 431), hi trobam la presència de les següents espècies catalogades: Milvus milvus, Macroprotodon mauritanicus, Atelerix algirus i Falco tinniculus. D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies (signat electrònicament el 30 d'octubre de 2024), no hi ha constància de la presència de cap niu de rapinyaire a menys de 1000 metres de la parcel·la, i condiciona el projecte a «La prospecció prèvia del terreny abans de l'entrada de la maquinària per detectar tortugues de terra no s'ha de realitzar els mesos de fred, atès que la tortuga mediterrània podria estar enterrada i no es detectaria».

6.7) Consideracions tècniques respecte a l'afecció a l'activitat agrària a la parcel·la 233

La superfície ocupada per la instal·lació fotovoltaica és de 2,83 ha (28.390 m²), un 65 % de la superfície total de la parcel·la. Es tracta d'una parcel·la que actualment és un camp de cultiu de cereals i no s'ha presentat cap memòria agronòmica que analitzi la qualitat del sòl. Tot i que el document ambiental indica que es podrà combinar la producció d'energia amb la pastura de ramat oví, no es presenta cap agrocompromís que ho asseguri, per tant, serà necessari compensar la superfície ocupada pel parc posant en producció un altre recinte agrícola.

6.8) Consideracions tècniques respecte als recursos hídrics

No s'indiquen les despeses d'aigua previstes per a la fase d'obra i es preveu una despesa de 50.600 litres d'aigua anual per a la neteja dels panells mitjançant un robot amb dipòsit d'aigua i per al reg de la pantalla vegetal, que es farà amb aigua regenerada durant els primers anys de vida fins que estigui ben implantada.

No s'indica com es gestionaran les aigües brutes de les instal·lacions sanitàries auxiliars durant les fases de construcció i desmantellament. Caldrà que un gestor autoritzat s'encarregui de gestionar-les.

El projecte està ubicat dins el perímetre de restriccions màximes de pous de proveïment urbà (radi de 250 m des del pou) i dins el perímetre de restriccions moderades (radi de 1.000 m des del pou). Segons el quadre 16 «Activitats versus perímetres de protecció de pous de proveïment a població» de l'article 76.5b) del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial decret 49/2023, de 24 de gener, a la zona de restriccions màximes queda prohibit l'emmagatzematge i tractament de residus, el tractament d'hidrocarburs i el seu emmagatzematge i l'emmagatzematge de substàncies inflamables i productes químics, a més, és necessari comptar amb l'informe favorable de l'Administració Hidràulica (AH) per regar amb aigües regenerades i per instal·lar indústries i activitats potencialment contaminants de l'aigua. A la zona de restriccions moderades també és necessari comptar amb l'informe favorable de l'AH per l'emmagatzematge i tractament de residus i el tractament d'hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i el seu emmagatzematge, amb capacitat superior a 4 m³.

A les proximitats de la parcel·la 233 del polígon 30 del TM Manacor, hi trobam 6 pous de proveïment urbà: 1. A_S_7975_Vigent, 2. CAS_1157_Vigent, 3. CAS_1052_Vigent, 4. CAS_783_Vigent-DI 16380, 5. ACA_971_Vigent i 6. CAS_783-DI 22768. Així doncs, la instal·lació fotovoltaica es troba dins el perímetre de restriccions màximes (radi de 250 m des del pou de proveïment urbà) dels pous: 1. A_S_7975_Vigent, 2. CAS_1157_Vigent i 3. CAS_1052_Vigent; i dins el perímetre de restriccions moderades (radi de 1.000 m des del pou de proveïment urbà) dels pous: 4. CAS_783_Vigent-DI 16380, 5. ACA_971_Vigent i 6. CAS_783-DI 22768.

Així doncs, s'haurà de tenir present quines són les activitats permeses dins els perímetres de protecció de captacions de proveïment a població descrites al quadre 16 «Activitats versus perímetres de protecció de pous de proveïment a població» de l'article 76 del vigent PHIB.

D'acord amb l'informe dels serveis tècnics d'Abastiment i Dessalació d'ABAQUA, signat electrònicament en data 21 d'octubre de 2024, atès que el projecte afectarà les instal·lacions i infraestructures en matèria d'abastiment i dessalació de la nova conducció: «[...] durant la realització del projecte executiu i abans de començar les obres de la instal·lació del cable elèctric a 15kV que connecta amb la instal·lació fotovoltaica, es realitzi un replanteig junt amb els tècnics de ABAQUA, per a consensuar els traçats de les noves instal·lacions i de les afeccions d'aquestes amb les instal·lacions existents».

6.9) Consideracions tècniques respecte a la incidència visual

L'estudi inclou una anàlisi de conques visuals del parc fotovoltaic tenint en compte la visibilitat del parc en un radi d'influència de 3 km, la proximitat al parc dels punts d'observació i la fragilitat del paisatge. Aquesta anàlisi s'ha repetit considerant les mesures correctores consistents en una barrera vegetal de 3 metres d'altura. Com a resultat, a l'estudi s'indica que els impactes més elevats corresponen a les zones més altes dels arbres o dins de zones de cultiu en la qual no s'esperen observadors potencials més que en moments puntuals quan es realitzin labors a les parcel·les properes.

D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca (Exp.: 1137066J), signat electrònicament en data 17 de febrer de 2025: «Respecte al grau de valoració paisatgística del PTIM, es situa en una zona delimitada amb el grau de valoració paisatgística moderat. Al respecte, no s'observen valors naturals i culturals singulars reconeguts que es consideri convenients preservar, més enllà de promocionar les activitats agràries i el patrimoni natural. · Respecte als àmbits d'intervenció paisatgística (AIP) del PTIM, no es situa a cap dels AIP del PTIM. Respecte a les mesures d'integració paisatgística i ambiental del PTIM (norma 22. AP). Segons indica el projecte les edificacions auxiliars són mòduls prefabricats de formigó amb coberta plana adaptant el seu aspecte exterior als acabats propi de les edificacions tradicionals que indica la norma 22 del PTIM. No obstant això, es detecten discrepàncies a l'hora de definir l'aspecte de l'adequació dels edificis prefabricats Ormazábal del CR, CMM i 2 CT, constituïts per panells de formigó tipus PFU-5 i coberta plana. Entre les discrepàncies observades es detecta als plànols l'adequació de les cobertes dels edificis del CMM (centro de maniobra i mesura) i del CR (centro de repartiment) dibuixades en planta a 4 aigües, i també encara apareixen com a cobertes planes en alguns alçats, quan ha de ser una coberta inclinada de teules a una aigua per tots els edificis. A més, per altra banda, als alçats de les edificacions s'observa que no s'oculta el voladís de la coberta plana original dels mòduls prefabricats, sobre la qual es situa la coberta inclinada de teules, perquè s'adeqüin a la norma 22. Aquest element prefabricat queda visible i sobresurt a les façanes, amb un color diferent dels que s'adopten per adequar les edificacions a l'acabat de la gamma de colors ocres i marrons de les façanes requerits per la norma 22. Per tant, s'ha de donar compliment plenament a l'aspecte d'acabats i materials de les edificacions auxiliars de la norma 22 del PTIM i resoldre les discrepàncies detectades en relació a la seva integració paisatgística. Per altra banda, també s'observa a un render inclòs en els plànols, un tancament que conforma un recinte rectangular amb panells de fusta de més de 2 m d'alçada, com a barrera acústica i visual per ocultar els mòduls de les bateries incorporades com a sistema d'hibridació. El material d'aquest recinte de fusta no s'adequa a les condicions d'integració paisatgística que indica la norma 22 del PTIM. Encara que aquest recinte de fusta quedi situat per darrere de la barrera vegetal perimetral del parc fotovoltaic, no es pot considerar que s'integri paisatgísticament i alhora no es tracta d'una bona mesura d'integració paisatgística. A més no queda garantida la mitigació de l'impacte visual generat mentre la barrera vegetal no arribi a superar els 3 m d'alçada i aconsegueixi la frondositat adequada, amb els anys de creixement. Per això, s'ha d'eliminar aquest recinte de fusta a canvi de proposar altres alternatives de major integració en el paisatge, com pot ser modificar la ubicació de les bateries perquè no estiguin situades en el límit de la parcel·la que confronta amb el camí, a poca distància de l'accés a la parcel·la, que les fa més visibles i amb el risc que l'impacte acústic es senti des del camí, a més d'optar per un tractament cromàtic i la incorporació de vegetació al seu voltant».

6.10) Consideracions tècniques respecte a les emissions lumíniques

Respecte a les emissions lumíniques, el document ambiental indica que el projecte no implica la instal·lació d'il·luminació nocturna.

Per una altra banda, els panells fotovoltaics no produeixen reflexes, atès que els mòduls estan recoberts d'una capa d'antireflector o ARC, que mitiga la reflexió de la llum sobre els mòduls per a incrementar l'eficiència i, alhora que s'eviten enlluernaments.

6.11) Consideracions tècniques respecte a risc d'incendi

L'Àrea d'implantació no està afectada per Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'incendis.

D'acord amb el document ambiental, és d'aplicació el Reglament de Seguretat contra incendis en establiments industrials, aprovat mitjançant el RD 2267/2004, de 03 de desembre, i el Reglament d'Alta Tensió RD 337/2014, de 09 de maig, d'instal·lacions elèctriques d'interior i exterior respectivament.

Per una banda, a l'informe favorable del Departament d'Emergències de 20 de febrer de 2025, s'indica que: «es pot informar favorablement atès que no es troba afectat per cap dels riscos avaluats a la planificació especial de protecció civil.»

Per altra banda, d'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 18 de febrer de 2025: «S'ha d'incloure mesures ambientals davant l'increment de temperatures que posen en risc les bateries per reducció del rendiment i risc de cremar. Es poden incloure mesures de Control de temperatura i incloure el risc al Projecte i a l'Estudi de seguretat i salut».

Referent al sistema d'emmagatzematge i atès que aquest tipus d'instal·lacions d'emmagatzematge d'energia en grans bateries (Stand-Alone) no disposen d'una reglamentació quant a la seguretat contra incendis, el projecte ha d'incloure una anàlisi dels riscos, identificant els distints esdeveniments, les corresponents causes i les mesures de seguretat a implantar per tal de garantir la seguretat de la instal·lació. En especial l'anàlisi dels riscos ha de contemplar:

1. Mesures per evitar que es produeixi incendi o explosió

2. Mesures de detecció i alarma en cas d'incendi

3. Mesures d'extinció

​​​​​​​4. Mesures en cas d'incendi o explosió d'un mòdul, per tal que aquest no es propagui a la resta de mòduls ni causi d'anys a la via pública ni als confrontants.

El document ambiental contempla la instal·lació de sistemes de supervisió tèrmica amb l'ús de càmeres de detecció de fum i foc; a més, la zona de bateries disposarà d'un sistema de detecció i alarma antiincendis així com un sistema d'extinció per mitjà de medis manuals aptes per a foc elèctric.

Respecte al Risc d'incendis Forestals, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, així com donar compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

6.12) Consideracions tècniques respecte a la gestió dels residus

Es considera que el Pla de Gestió de Residus, inclòs en l'Annex III «Plan de gestión de residuos, estudio de impacto ambiental, proyecto parque solar fotovoltaico conectado a red, Son Suau», signat electrònicament l'11 de desembre de 2023 pel geògraf Juan Javier Llop Garau, no és prou complet ni realista, atès que no quantifica ni pressuposta els residus que es generaran a les fases d'obra i desmantellament d'acord amb el seu tipus. A més, no contempla el tipus de residu que es pugui produir a la fase de funcionament ni com es durà a terme la gestió dels diferents residus.

Per altra banda, d'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 17 de febrer de 2025 s'ha de:

«Esmenar l'EIA per tal d'incloure el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries a la normativa d'aplicació i assegurar el seu compliment en el projecte.

S'ha d'incloure en l'EIA- Pla de Vigilància Ambiental i en el PRESSUPOST del Projecte Bàsic, el tractament adequat dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics de les bateries, al final de la seva vida útil, prevista de 25-30 anys, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries».

D'acord amb l'informe de medi ambient de l'Ajuntament de Manacor, signat electrònicament en data 14 d'octubre de 2024: «Cal informar que l'ordenança municipal de residus i consum responsable, estableix que els contenidors de la via pública i de les deixalleries són d'ús exclusiu dels ciutadans del municipi i de les activitats comercials en els supòsits indicats. En cap cas les indústries i obres poden fer-ne ús. Per tant, no s'autoritza aquest supòsit. [...] S'informa desfavorablement la gestió de residus del projecte en les fases de construcció, desmantellament. No es permet que, en cap fase del projecte es faci ús dels contenidors de la via pública i de les deixalleries del municipi de Manacor. El promotor del projecte s'ha de fer càrrec de la totalitat dels residus generats per l'activitat».

6.13) Consideracions tècniques respecte al Pla de Vigilància Ambiental

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), en el document ambiental s'indiquen els controls i els indicadors de la fase d'obra i a la fase de desmantellament, que seran els mateixos.

Referent a la fase de funcionament, s'indica que es faran controls de fauna, seguiment de l'efectivitat de les mesures de restauració aplicades, gestió de residus i controls de magnetismes i gasos d'efecte hivernacle (GEH) de l'activitat. Només s'especifiquen els controls a realitzar sobre la fauna, manquen els controls sobre residus, magnetisme i GEH. Caldrà doncs que el PVA incorpori tots els controls i indicadors de compliment i mesures de correcció en cas d'incompliment.

S'adjunta el pressupost del cost de l'execució del Pla de Vigilància Ambiental contemplat que s'estima en 32.514,9 euros. No obstant l'anterior, haurà de ser actualitzat amb la incorporació de les controls que no han estat incorporats.

A més, d'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 17 de febrer de 2025: «S'ha d'incloure en el EIA - Pla de Vigilància Ambiental i en el PRESSUPOST del Projecte Bàsic, el tractament adequat dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics de les bateries, al final de la seva vida útil, prevista de 16 anys, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries».

6.14) Consideracions tècniques respecte a les mesures compensatòries

- Per emissions: en el cas que es detectin fuites dels equipaments que contenen el gas SF₆, s'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF₆.

- Per consum de sòl: es compensarà l'eliminació de la superfície agrícola ocupada pel projecte amb la6 recuperació de l'ús agrícola d'una parcel·la agrícola abandonada per a la sembra de cultius de cereal de secà, amb una superfície total de com a mínim 1,8 ha.

Es mantindrà aquest terreny en producció almenys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic.

- Per minimitzar l'impacte visual: plantació, manteniment, restitució d'exemplars morts de la barrera vegetal, durant tota la vida útil de la instal·lació fotovoltaica.

6.15) Consideracions tècniques respecte a les emissions i canvi climàtic

D'acord amb el document ambiental, el funcionament del parc fotovoltaic requereix la presència del gas SF₆. L'SF₆ és un dels gasos d'efecte hivernacle més potents, amb un potencial d'escalfament global 23.500 vegades superior al del diòxid de carboni (CO₂). L'alta estabilitat atmosfèrica i la capacitat per atrapar la radiació infraroja el converteixen en un gas molt més potent per escalfar l'atmosfera terrestre que el CO₂ a llarg termini. La Unió Europea ha establert dues dates de prohibició per a l'ús del gas: 1 de gener del 2026 per a equips fins a 24 kV, i 1 de gener del 2030: per a equips de 24 kV fins a 52 kV.

Encara que en el document ambiental, a l'apartat de vigilància ambiental s'esmenta que es farà un control del gas hexa-fluorur de sofre (SF₆) de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures compensatòries si es detecten fuites, no s'inclou una descripció dels elements que contenen el gas, ni el volum total de gas que contendria la instal·lació, potencial contaminant, ni la descripció dels sistemes de contenció, o si és obligatori la seva substitució d'acord amb la legislació europea.

Finalment, tot i que el projecte suposa un consum de territori, l'annex 2 «Estudio energético y sobre el cambio climático del proyecto» del document ambiental estima una producció de 5.661.897 kWh/any que evitarà 2.586,9207 t CO₂ equivalents/any d'emissions, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. També s'indica que el temps necessari perquè la planta fotovoltaica de Son Suau generi la mateixa quantitat d'energia que s'ha emprat en la seva fabricació, transport, instal·lació i manteniment s'estima entorn de 0,72 anys.

6.16) Consideracions tècniques respecte de l'efecte acumulatiu o sinèrgic amb altres parcs fotovoltaics de la zona

El document ambiental identifica les instal·lacions fotovoltaiques en l'entorn del projecte: Ca na Biela (a 3,5 km) i el PSFV Sa Gruta (a 7,3 km).

D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca, signat electrònicament en data 17 de febrer de 2025: «S'observa que s'ha avaluat l'impacte i l'efecte acumulatiu del projecte, per causa d'infraestructures energètiques properes o en tramitació d'aquesta instal·lació, a l'estudi d'impacte ambiental i a l'estudi d'incidència visual i paisatgística, avaluant les alternatives d'ubicació i la covisibilitat amb altres instal·lacions o activitats pròximes localitzades en la mateixa conca visual, per no avaluar el projecte de forma aïllada. En aquesta avaluació s'han considerat els dos parcs més propers que es situen a una distància major de 3 km del lloc on s'ubica, el parc Ca na Biela, a 3, 5 km, i el parc PSFV Sa Gruta, a 7,3 km. Aquests dos parcs no surten identificats a l'Estudi de l'efecte acumulatiu dels parcs fotovoltaics existents i en tramitació elaborat pel Servei d'Ordenació del Territori, en un radi de 3 km des del centre del Parc Fotovoltaic, pel que no es constata un efecte acumulatiu per la proximitat de parcs fotovoltaics en un radi de 3 km. Així, segons conclou l'estudi d'impacte paisatgístic, s'ha considerat que les zones des de les quals es podria veure més d'un parc, dels 2 parcs més propers, són tant petites en el territori que es pot considerar l'impacte compatible. Per tant, des d'un punt de vista d'efecte acumulatiu, com ja conclou l'estudi paisatgístic, es pot considerar que aquest impacte no és prou significatiu».

Una vegada analitzats els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, no es preveu que el projecte pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que s'apliquin les mesures preventives i correctores del document ambiental i les proposades en aquest informe.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de Parc Solar Fotovoltaic «Son Suau», polígon 30, parcel·la 233 del TM de Manacor, signat per l'enginyer tècnic industrial Jordi Quer Sopeña i l'enginyer industrial Antoni Bisbal Palou, en data 5 de desembre de 2023, atès que no es preveu que pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures proposades al document ambiental signat electrònicament l'11 de desembre de 2023 pel geògraf Juan Javier Llop Garau, i els següents condicionants:

1. Mesures de protecció del Paisatge

1.1) S'haurà de mantenir una pantalla vegetal consolidada a tot el perímetre i durant tota la vida útil del parc.

​​​​​​​1.2) Es mantindrà la barrera vegetal en aquelles àrees del parc on estigui prou consolidada, mentre que s'haurà de reforçar amb una altra filera d'arbres en el límit que confronta amb el camí, per ocultar millor els mòduls de bateries.

1.3) A la resta de la perimetral del parc sense vegetació, s'implantarà una pantalla vegetal amb una amplada i prou frondositat per a reduir l'impacte paisatgístic, cal prestar especial atenció a la zona d'accés. Es considera convenient que la barrera vegetal sigui, com a mínim de 5 m i es combini també amb plantacions arbustives de baix requeriment hídric, com per exemple mates, per aconseguir fer un apantallament visual a la part baixa, per a mitigar l'impacte visual de les plaques fotovoltaiques i les edificacions auxiliars.

1.4) Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc, s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys. S'haurà d'indicar el tipus de plantes escollides i tenir registres del seguiment de la barrera vegetal, vetllant pel seu manteniment durant tota la seva vida útil, amb la corresponent substitució dels exemplars morts, regs de sequera o altres tractaments realitzats.

1.5) S'instal·larà un sistema de reg automàtic per degoteig, es realitzaran regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat.

1.6) Cal evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en les noves edificacions projectades, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i millorar així la integració paisatgística de la nova instal·lació.

2. Renous

2.1) Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent. Els controls es realitzaran en els moments de màxima generació de soroll d'acord amb cada tipus d'instal·lació i es prendran les mesures adients en cas que es superin els llindars establerts a la normativa estatal, autonòmica i municipal en matèria de sorolls. S'ha de fer un seguiment indicant la data i l'hora en el qual s'han efectuat els mesuraments.

2.2) Es prioritzarà la realització dels treballs més sorollosos en èpoques de menys afectació per a la fauna.

3. Mesures de protecció per a la població

3.1) S'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

3.2) Abans de la posada en funcionament del parc s'ha de fer un model d'emissions electromagnètiques de la totalitat de les instal·lacions que hi haurà a la parcel·la i fer estimacions reals durant els primers anys de funcionament i de tota la vida útil de la instal·lació. Si com a resultat d'aquest model, es comprova que es pot superar la intensitat d'emissions electromagnètiques de 0,3-0,4 microTesles en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquests i a una altura d'1 m, s'hauran de prendre les mesures tècniques (apantallament, etc.) i de seguretat necessàries per a no arribar en cap cas a aquest límit. El valor paramètric límit s'haurà d'anar ajustant d'acord amb les actualitzacions de la normativa en vigor.

3.3) S'hauran de realitzar mesures periòdiques (almenys un pic a l'any) d'intensitat del camp electromagnètic durant tota la vida útil de la instal·lació, del sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS) i de la línia d'evacuació, les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost haurà de figurar dins el pressupost del projecte. Les mesures s'hauran de programar a aquelles hores del dia i mesos de màxima producció del parc fotovoltaic.

4. Mesures de Protecció del Patrimoni

D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca (signat electrònicament en data 3 de març de 2025): «S'ha de nomenar un tècnic competent en arqueologia que ha de presentar un projecte de prospecció arqueològica previ a la resolució sobre el projecte de referència, juntament amb el seu nomenament. El projecte arqueològic, referit al PSV i a la seva línia d'evacuació, ha de ser autoritzat per la DIPH del Consell de Mallorca. Un cop duta a terme la intervenció, s'hauran de presentar els resultats al Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca a fi efecte d'avaluar l'impacte sobre eventuals restes patrimonials, emetre informe i es plantejaran, si s'escau, aquelles modificacions necessàries per garantir la seva conservació».

​​​​​​​5. Mesures de Protecció per a la fauna

5.1) Abans de l'entrada de maquinària cal portar a terme prospeccions per a la localització i retirada d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de portar a un lloc segur. Aquestes prospeccions no es podran realitzar durant els mesos de fred, ja que l'espècie s'enterra per hibernar i no podrà ser detectada. S'ha de tenir en compte que també fan una pausa estival quan les temperatures són molt elevades.

5.2) Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.

5.3) S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

5.4) No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny de les instal·lacions. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin el sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

6. Gestió Hídrica

6.1) Es prioritzarà la neteja dels panells en sec, per tal de minimitzar el consum d'aigua. La neteja dels panells mitjançant un robot, es realitzarà només en cas que sigui estrictament necessari per disminució greu de l'eficiència en la generació d'energia dels panells.

6.2) S'ha de preveure la recollida de les pluvials a les cobertes de les edificacions que es preveuen instal·lar al parc, amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja amb el que emmagatzemar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions (per exemple, reg de la barrera vegetal).

6.3) Caldrà que un gestor autoritzat s'encarregui de gestionar les aigües brutes, si es dona el cas.

6.4) Es prohibeix l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

6.5) A la zona de restriccions màximes de pous de proveïment urbà queda prohibit l'emmagatzematge i tractament de residus, el tractament d'hidrocarburs i el seu emmagatzematge i l'emmagatzematge de substàncies inflamables i productes químics.

6.6) S'ha de comptar amb l'informe favorable de l'Administració Hidràulica (AH) per regar amb aigües regenerades i per instal·lar indústries i activitats potencialment contaminants de l'aigua.

6.7) A la zona de restriccions moderades és necessari comptar amb informe favorable de l'AH per l'emmagatzematge i tractament de residus i el tractament d'hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i el seu emmagatzematge, amb capacitat superior a 4 m³.

6.8) S'han d'avaluar els sistemes de seguretat de les bateries en cas de falles i incorporar mètodes adequats de retenció de líquids per contenir possibles fuites i un protocol d'actuacions en cas de fuites.

6.9) Abans de l'inici de la fase d'obres, s'ha de comptar amb l'autorització de l'Administració Hidràulica sobre l'afecció al tàlveg del torrent de son Comte, si escau. En cas que aquesta determinés que s'ha de canviar la distribució dels panells solars per a no interferir amb el tàlveg, això no podrà suposar que es produeixi una afecció ambiental major a la ja prevista.

7. Atmosfera

Se seleccionaran preferentment equips que no facin servir gas SF₆ o que tenguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual.

8. Residus

8.1) No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

8.2) Els residus puntuals no podran ser apilats en absència d'una làmina impermeable que ajudaria a controlar possibles fuites en cas de produir-se lixiviats.

8.3) D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 18 de febrer de 2025 s'ha de: «Esmenar l'EIA per tal d'incloure el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries a la normativa d'aplicació i assegurar el seu compliment en el projecte. S'ha d'incloure en l'EIA- Pla de Vigilància Ambiental i en el PRESSUPOST del Projecte Bàsic, el tractament adequat dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics de les bateries, al final de la seva vida útil, prevista de 25-30 anys, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries».

9. Incendis

9.1) D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 18 de febrer de 2025: «S'ha d'incloure mesures ambientals davant l'Increment de temperatures que posen en risc les bateries per reducció del rendiment i risc de cremar. Es poden incloure mesures de Control de temperatura i incloure el risc al Projecte i a l'Estudi de seguretat i salut».

9.2) Referent al sistema d'emmagatzematge, el projecte ha d'incloure una anàlisi dels riscos, identificant els distints esdeveniments, les corresponents causes i les mesures de seguretat a implantar per tal de garantir la seguretat de la instal·lació. En especial l'anàlisi dels riscos ha de contemplar:

1. Mesures per evitar que es produeixi incendi o explosió

2. Mesures de detecció i alarma en cas d'incendi

3. Mesures d'extinció

4. Mesures en cas d'incendi o explosió d'un mòdul, per tal que aquest no es propagui a la resta de mòduls ni causi d'anys a la via pública ni als confrontants.

10. Sòl

Evitar en la mesura del possible tota acció que afavoreixi o generi una compactació del sòl.

11. Línia d'evacuació

D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, de data 17 de febrer de 2025: «Respecte a l'execució de les obres de la línia d'evacuació pel tram de camí públic (170 m) s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm del camí pel qual discorre, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura del camí, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convindria tenir especial esment a no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants».

A més, d'acord amb l'informe tècnic del Servei d'Urbanisme, Habitatge i Activitats de l'Ajuntament de Manacor: «Cal aportar seccions de detall per tal de situar la rasa de la línia d'evacuació respecte de les partions del camí i camada públics afectats, on es facin constar les xarxes existents, si escau. La nova xarxa s'ha de situar de manera que quedi lliure el màxim d'espai en secció del camí, per tal de fer possible l'estesa de futures xarxes. Cal aportar també una planta a escala adequada on es facin constar, a més de les xarxes esmentades en l'apartat anterior, les arquetes de canvi de sentit i cambres a instal·lar. En qualsevol cas els acabats del ferm seran de les mateixes característiques i qualitat que els existents i, o bé s'haurà de reposar el paviment de l'amplada total del camí o camada en els trams afectats, o bé s'haurà de realitzar un estudi de les característiques i resistència del ferm en tota la seva amplada que en garanteixi el bon comportament solidari (sobretot degut al pas de la maquinària que executarà les obres tant de la xarxa d'evacuació com del mateix camp fotovoltaic)».

12. Desmantellament de la instal·lació

12.1) Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació (25-30 anys), es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant com a PFV, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'avaluació d'impacte ambiental, si escau.

12.2) El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de les barreres vegetals i de la resta de plantacions.

13. Mesures Compensatòries

13.1) En cas que es detectin fuites dels equipaments que contenen el gas SF₆, s'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF₆.

13.2) Es compensarà l'eliminació de la superfície agrícola ocupada pel projecte amb la recuperació de l'ús agrícola d'una parcel·la agrícola abandonada per a la sembra de cultius de cereal de secà, amb una superfície total de com a mínim 1,8 ha, o assegurar l'ús agrari o ramader de la mateixa finca. Es mantindrà aquest terreny en producció almenys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic.

14. Pla de Vigilància Ambiental

Abans de l'inici de l'execució del projecte, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un Pla de Vigilància actualitzat que incorpori tots els controls i indicadors de compliment de les mesures correctores previstes a cada una de les fases del projecte i mesures de correcció en cas d'incompliment, a més, s'haurà d'incloure i pressupostar:

a) Els condicionants inclosos en el present informe d'Impacte Ambiental.

b) Les mesures compensatòries proposades.

A més, s'hauran d'incloure:

a) Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

b) Els registres del manteniment preventiu i/o correctiu dels equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i del gas hexafluorur de sofre.

c) Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

d) Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

e) Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

f) Els informes de seguiment de les mesures compensatòries.

g) Registres del consum anual d'aigua utilitzada i l'origen de l'aigua utilitzada.

h) Registres del seguiment de la barrera vegetal, indicant la reposició d'exemplars morts, regs de sequera, o altres tractaments específics.

i) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració agrícola/ambiental, com a mínim durant els primers dos anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic.

15. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

Es recorda que:

1. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca, de data 17 de febrer de 2025, s'haurà de complir el següent: «S'ha de donar compliment a la norma 22 del PTIM amb relació a l'aspecte d'acabats i materials de les edificacions auxiliars i resoldre les discrepàncies detectades amb relació a la seva integració paisatgística», a més: «s'ha d'eliminar el recinte de panells de fusta que envolta el sistema de bateries a canvi de proposar altres alternatives de major integració amb el paisatge».

2. La parcel·la està classificada dins l'estudi preliminar sobre la identificació i delimitació dels paisatges oberts de Mallorca per la qual cosa, si escau, li és d'aplicació la norma 68 del PTIM.

3. Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà el que disposa l'art. 2.1.c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques».

4. L'òrgan administratiu competent en matèria de gestió forestal determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

5. La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

6. L'obligació de compliment del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) nº 517/2014.

7. Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació, atesa la presència d'habitatges a menys de 100 metres del parc fotovoltaic i de les seves infraestructures associades.

8. Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

​​​​​​​​​​​​​​- Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

• L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4). Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
• Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal. Respecte a la plantació de la barrera vegetal, s'han d'utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior, tal com s'estableix en el projecte, evitant, en tot cas, els Cupressus, Thuja o similars, per tal reduir la propagació en cas d'incendi forestal.

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

9. En cas de localitzar restes arqueològiques durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores (art. 50.5 i art. 60.1 LPHIB).

10. D'acord amb l'Informe previ dels serveis tècnics d'Abastiment i Dessalació d'ABAQUA: «[...] es prega que durant la realització del projecte executiu i abans de començar les obres de la instal·lació del cable elèctric de 15kV que connecta amb la instal·lació fotovoltaica, es realitzi un replanteig junt amb els tècnics de ABAQUA, per a consensuar els traçats de les noves instal·lacions i de les afeccions d'aquestes amb les instal·lacions existents».

11. Atès que el traçat de la línia d'evacuació transcorre parcialment pel camí de domini públic «Ses Talaioles» inventariat a l'inventari de camins i camades del TM de Manacor, s'hauran de prendre les mesures adients d'acord amb la normativa municipal, permisos i autoritzacions, si escau.

12. S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

13. Les bateries es gestionaran d'acord amb el que estableix la normativa vigent, el Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, el Reial decret 106/2008, d'1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus, i el Reglament (UE) 2023/1542 relatiu a piles i bateries i els seus residus, procedint al seu reciclatge sempre que sigui viable. Els residus puntuals com a fils o embalatges, que es puguin generar, es lliuraran a gestors autoritzats.

Es recomana que:

1. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, de data 17 de febrer de 2025: «Per reduir l'impacte visual negatiu de les edificacions i bateries, situades a prop de la porta d'accés on no hi ha barrera vegetal, es recomana que almenys es separin la distància mínima a partions que reguli el planejament municipal».

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

(Signat electrònicament: 12 de maig de 2026) ​​​​​​​La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá