Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 26 de novembre de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del Projecte de parc fotovoltaic CALABLAVA 2 (10.000 kW), ubicat al polígon 52, parcel·les 14, 17 i 37 del terme municipal de Llucmajor, en els termes següents:

Es tracta d'una planta fotovoltaica que s'ubica en sòl rústic general amb una superfície envolupant poligonal de 267.000,00 m² segons l'addenda al projecte bàsic redactada en data novembre de 2024, el que es correspon amb una instal·lació de tipus D (ocupació territorial > 10ha) que s'emplaça en una zona d'aptitud fotovoltaica baixa (franja de 500 metres al voltant dels espais de rellevància ambiental) segons l'establert al Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

D'acord amb l'article 13.1b) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes que figurin a l'annex 1 d'aquesta llei. El projecte objecte del present informe es troba inclòs a l'annex 1 “Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària”, Grup 3. Energia, punt 12.“Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic fora de les zones d'aptitud alta o mitjana del PDS d'energia” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013.

1.1 Informació del projecte (Agost 2024 i addenda novembre 2024)

El projecte consisteix en la implantació d'un parc fotovoltaic generador d'electricitat de 10.000 kW de potència nominal i 12.480 kW de potència pico, connectat a la xarxa elèctrica de mitja tensió i ubicat al paratge anomenat "Son Misser", a les parcel·les 14, 17 i 37 del polígon 52 del terme municipal de Llucmajor. Es projecten 4 accessos, 2 pel camí de s'Àguila i altres 2 per camí particular.

Els mòduls fotovoltaics seran bifacials (marca TRINASOLAR model Vertex TSM-DEG20C.20 de 600 Wp) amb una eficiència del 21,2%. L'altura màxima dels panells serà de 2,60 m i la mínima respecte del sòl serà de 0,80 m. El pas lliure entre fileres de panells fotovoltaic serà de 3,83 m. Els mòduls aniran col·locats en estructures de suport (seguidors) clavades directament al sòl a una profunditat de 1,5 a 2,0 m.

Pel que respecta als edificis projectats, la planta fotovoltaica comptarà amb 4 estacions transformadores que elevaran l'energia generada pels mòduls des dels 800 V fins als 15 kV, 1 centre de maniobra i mesura i 1 caseta de serveis auxiliars. Totes les edificacions s'adaptaran a la norma 22 del Pla Territorial de Mallorca i tindran una altura màxima de 3,42 m. S'estima una superfície total d'ocupació de 106,81 m². El tancament perimetral serà de tipus cinegètic amb una altura màxima de 2,00 m i un pas de fauna inferior de 20 cm.

Les 4 estacions transformadores es connectaran (mitja tensió 15 kV) al centre de maniobra i mesura (coordenades UTM X: 484520; Y: 4364142) des del qual partirà la línia d'evacuació soterrada fins al punt d'accés i connexió ubicat a la SET (subestació elèctrica) CalaBlava 15 kV (coordenades UTM X: 484174; Y: 4362274). La línia discorrerà pel camí de s'Àguila i pel carreró de Betlem, respecte del qual es projecta un encreuament, la longitud total de la línia serà de 2.935,00 m.

Les principals característiques del parc fotovoltaic CalaBlava 2 (tràmit ambiental actual) i del seu confrontant pel camí de s'Àguila CalaBlava 1 (amb tràmit ambiental paral·lel), es resumeixen a la taula següent:

Paràmetre	CalaBlava 2	CalaBlava 1
Ubicació	Parcel·les 14, 17 i 37 (pol. 52). Finca "Son Misser"	Parcel·les 35, 36, 38, 39, 40, 41, 42 i 43 (pol. 40). Finca "Can Verdigo"
Superfície envolupant perimetral (m²)	267.000,00	300.000,0 0
Potència pic (kWp)	12.408	12.408
Mòduls bifacials	20.800	20.800
Inversors	50	50
Estructures suport (seguidors solars bifacials)	453	437
Edificacions (STS, CMM i CSA)	4 Estacions transformadores 1 Centre de maniobra i mesura 1 Caseta serveis auxiliars	4 Estacions transformadores 1 Centre de maniobra i mesura 1 Caseta serveis auxiliars
Superfície total edificacions (m²)	106,81	106,81
Producció (kWh/any)	24.808.000	24.794.000

En una segona fase, després de la construcció del parc solar, es preveu la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic- BESS (parcel·la 37) mitjançant bateries d'ió-liti que estarà conformat per 14 armaris i amb una superfície d'ocupació prevista de 560 m². (El contingut d'aquesta segona fase es desenvoluparà a l'estudi d'impacte ambiental que acompanyarà al projecte).

El termini d'execució associat al conjunt del projecte és de dotze mesos i el pressupost d'execució del material s'estima en 9.338.349,28 €. Des de la posada en marxa s'estima una vida útil de trenta anys. El desmuntatge de la instal·lació i la restauració dels terrenys afectats s'estima en 5 mesos.

1.2 Informació del projecte (Addenda abril 2025)

Arran de l'emissió d'un primer informe proposta de declaració d'impacte ambiental, el projecte bàsic resulta modificat en base a:

- Els panells i instal·lacions s'allunyen uns 500 m respecte de la ZEPA, passant d'un emplaçament inicial en zona d'aptitud fotovoltaica baixa a una zona d'aptitud mitjana.

- La superfície poligonal inicial es redueix fins als 101.111 m².

- Es preveuen deu hectàrees de compensació per al cultiu de civada i zona de descans, campeig, alimentació i reproducció de l'avifauna.

- El consum hídric associat es redueix dels 7.543,87 m³ previstos inicialment a 3.627,63 m³.

- No es projecta barrera vegetal en les zones confrontants amb ZAR.

- La franja preventiva contra el risc d'incendi (30 m) es projecta dins la mateixa parcel·la de la instal·lació.

- L'estructura de suport projectada inicialment mitjançant seguidors a 1 eix i amb moviment est-oest, es modifica i passa a ser fixa per tal que pugui ser emprada per a la nidificació d'aus.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el Pla Territorial de Mallorca, les parcel·les estan classificades com a sòl rústic general (SRG) i en una petita part com a sòl rústic general forestal (SRG-F). Per la seva banda i d'acord amb la normativa urbanística municipal vigent, Revisió i adaptació del Pla General Municipal d'Ordenació de Llucmajor (1984), les parcel·les afectades tenen la qualificació d'Àrea Agrícola Ramadera i Zona de protecció de Sa Marina.

S'ubiquen a l'àmbit de la Unitat Paisatgística UP-7 Migjorn a una zona que té un grau de valoració paisatgístic moderat. El projecte és confrontant amb espais definits a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i corresponents amb: zona d'especial protecció d'aus, ZEPA de codi ES0000081 Cap Enderrocat i cap Blanc i zona d'especial conservació ZEC de codi ES5310037 Basses de la marina de Llucmajor.

Dins l'àmbit de les parcel·les 14 i 17, però no afectades pel projecte, es localitzen dues àrees de prevenció de risc (APR) d'incendi que a la seva banda es corresponen amb dues Zones d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR) caracteritzades per un risc alt i molt alt, la resta de superfície no delimitada per les ZARs es correspon amb un risc d'incendi baix pel que respecta al IV Pla de defensa contra incendis forestals de les Illes Balears (2015-2024) aprovat pel Decret 22/2015, de 17 d'abril.

No hi ha afecció per àrees de prevenció de riscos d'erosió, esllavissament o inundació.

No es troba afectat per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni zones inundables o potencialment inundables.

D'acord amb la classificació d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears, aprovat pel Decret 33/2015, de 16 de maig, es tracta d'una instal·lació tipus D (ocupació territorial > 10 ha) que s'ubica en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana en base a la darrera modificació del projecte (addenda abril 2025).

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, qualitat atmosfèrica i acústica, sòl, relleu i topografia, geologia, hidrologia), biòtic (flora, vegetació i fauna, figures de protecció ambiental i territorial i valors d'interès) i medi antròpic (paisatge, espais cinegètics, usos agrícoles i vials de comunicació i accés).

Topogràficament la zona no presenta desnivells sinó que es caracteritza per ser plana amb pendent mitjà inferior al 2,0%.

El projecte es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 1821M1 Marina de Llucmajor, caracteritzada per trobar-se en estat dolent segons el RD 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (PHIB Revisió 3^er cicle (2022-2027)). La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers de la zona es considera moderada i l'àmbit del projecte està dins la zona de restriccions moderades (250-1.000 m) de dos pous de proveïment a població, segons l'establert a l'article 76.4 de l'esmentat PHIB.

D'acord amb l'informe agronòmic la finca de Son Misser en la que es projecta la instal·lació, es caracteritza per mostrar un ús agrari de secà (cereal i arbres fruiters) que s'ha anant abandonant. L'informe conclou que del total de la superfície ocupada pel parc fotovoltaic (75.895 m²), 65.599 m² es corresponen amb un sòl de tipus V i la resta (10.296 m²) amb un sòl de tipus VI, d'acord amb l'establert a la Instrucció 1/2023 de la direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per a emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic. Així mateix fa constar que la superfície de l'explotació agrícola afectada per la instal·lació en zones de sòl de categoria V és de 22,91 ha.

Referent a la vegetació i d'acord amb el contingut de l'EIA, els terrenys objecte del projecte es caracteritzen per mostrar cultius de cereal amb arbratges (ametllers, ullastres i figueres) de poca densitat. Segons la capa hàbitats d'interès comunitari 2022 de l'eina IDEIB, les parcel·les afectades pel projecte mostren diferents tessel·les conformades pels següents HICs recollits a la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva Hàbitats):

- Codi 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics

- Codi 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals basòfils (Thero-Brachypodietea).

- Codi 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

- Codi 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia.

Pel que fa a la fauna aviar, l'estudi de la biota realitzat a la finca Son Misser corresponent a l'àmbit d'implantació del parc Cala Blava 2, ha detectat a la zona d'estudi un total de 31 aus protegides (segons RD 139/2011) entre les que destaquen: en règim d'extinció la milana reial (Milvus milvus) i en règim de protecció especial el falciot negre (Apus apus), l'àguila calçada (Aquila pennata), el sebel·lí (Burhinus oedicnemus), la terrola caputxina o cogullada fosca (Galerida theklae), el xot o mussol (Otus scops) i el puput (Upupa epops) entre d'altres. Indicar que moltes de les esmentades es troben incloses a l'annex I de la Directiva Aus (2009/147/CE)

Com a espècies de rèptils detectades consten la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i el dragó comú (Tarentola mauritanica), totes dues també incloses dins el RD 139/2011 amb la categoria de protecció especial. Assenyalar que moltes de les esmentades anteriorment es troben incloses al Llibre Vermell de Vertebrats de les Illes Balears (4ª edició, març 2021).

Així mateix, consultada la capa de protecció d'avifauna de l'IDEIB, la zona d'implantació del parc es correspon amb dues àrees importants pels rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB) definides per: AIRIB-76 Marina de Llucmajor (hàbitat de reproducció) i AIRIB-Migració 3 Sa Marina (hàbitat de migració). Segons l'informe del Servei de Protecció d'Espècies a la zona on s'ubica el projecte hi ha constància de la presència de l'especie Tyto alba (òliba) recollida al RD 139/2011 i fins a 6 nius de milà reial (Milvus milvus), tots ells situats a més de 500 m de les parcel·les afectades pel projecte.

Des del punt de vista patrimonial i d'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, dins les parcel·les projectades per la instal·lació fotovoltaica i la línia d'evacuació, s'han localitzat un gran nombre d'elements patrimonials com son:

- Cases de Son Misser (parc. 17) recollides al catàleg municipal (LLC-0666).

- Jaciment arqueològic Camp d'en Palou declarat bé d'interès cultural (BIC) a l'any 1966 amb categoria de "monument" i tipologia "Jaciments arqueològics» recollit a la Carta Arqueològica (codi 25_84) i afectat per la línia d'evacuació.

- Clapers, barraques, casetes, corrals, camí antic i aljub del carreró de Betlem.

- Parets de pedra en sec.

En aquest punt, l'addenda al projecte bàsic (abril 2025) identifica dins el seu àmbit els elements patrimonials següents: cases de Son Misser, clapers i murs de marès.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 21 de setembre de 2023 es va publicar en el BOIB núm. 130 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa prèvia, declaració de projecte industrial estratègic i tramitació ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic Calablava 2 de 10.000 kW, ubicat al polígon 52, parcel·les 14, 17 i 37 del terme municipal de Llucmajor. A la fase d'informació pública han estat consultades les següents administracions públiques i persones interessades:

- Ajuntament de Llucmajor

- Associacions Amics de la Terra i GOB.

- Departament d'Emergències de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.

- Servei d'Agricultura i Departament de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

- Servei de Canvi Climàtic de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.

- Edistribució Redes Digitales, SLU

- Red Eléctrica España, SAU

- Direccions Insulars de Medi Ambient, Patrimoni, Territori i Paisatge, i Urbanisme i Planejament Municipal del Consell de Mallorca.

A la data de la redacció del present informe s'han rebut informes de:

1) L'Ajuntament de Llucmajor, en data 3 d'octubre de 2023 conclou amb informe tècnic desfavorable amb les següents consideracions:

"- Les línies d'evacuació PRIVADES plantejades, s'indica (apart 10.2) la possibilitat d'utilització dels entubats existents en varis tram de del seu recorregut incloent les línies d'evacuació del parc CALABLAVA 1, donada la seva longitud de la línia d'evacuació (2.950 m) implica una penalització importat per ocupació de la secció del domini públic municipal, abans d'aprovar el projecte s'haurà de definir els trams en que es compartiran els entubats amb altres operadors existents que de evacuen contra la matèria SE i en quin trams serà necessari l'execució de rases en domini públic. En tant no es disposa d'aquesta informació el projecte es considera incomplet/insuficient, ja que no es pot valorar l'afectació real de la infraestructura en el domini municipal.

- Abans de aprovar el projecte i donat que el pot condicionar de manera importat, s'ha de disposar de la concessió demanial que permeti executar les instal·lacions privades de d'evacuació dins domini públic que ocupin el domini públic per una durada superior a 4 anys i no superior a 75 anys.

- A falta d'ordenació respecte de les infraestructures fotovoltaiques a l'Illa de Mallorca i donada la quantitat de projectes en curs i aprovats a la zona, es considera necessari una avaluació tant ambiental com d'impacte visual que abasti la totalitat de projectes en l'àmbit de l'espai denominat Sa Marina de Llucmajor i que aquest sigui aprovat per l'òrgan corresponent en la matèria com a condició prèvia a l'emissió d'informes sobre les infraestructures de referencia."

Posteriorment i arran d'una nova sol·licitud, s'emet nou informe desfavorable en data 4 de desembre de 2024 fent constar el següent:

"- Respecte a les línies d'evacuació PRIVADES plantejades, s'indica la possibilitat d'utilització dels entubats existents en varis trams del seu recorregut incloent les línies d'evacuació del parc CALABLAVA 1, donada la seva longitud de la línia d'evacuació (2.950 m) implica una penalització important per ocupació de la secció del domini públic municipal, s'indica en el punt 4.2 del document presentat que:

4.2.- Conclusió

Tras estudiar la infraestructura, con la documentación aportada por la empresa Enel Green Power, se ha comprobado el detalle de la zanja y el cableado del que dispone, llegando a la conclusión de no poder compartir dicha canalización, ya que es una canalización directamente enterrada y no hay tubos libres para nuestras líneas de evacuación.

- Així doncs es planteja l'execució de canalització noves per els denominats Carreró de Betlem (1.555 m) i Camí de s'Àguila (1.322 m). La canalització plantejada en el camí de s'Àguila no compleix les condicions generals de sòl rústic, apartat II.

- Abans d'aprovar el projecte i atès que el pot condicionar de manera important, s'ha de disposar de la concessió demanial que permeti executar les instal·lacions privades d'evacuació dins el domini públic que ocupin el domini públic per una durada superior a 4 anys i no superior a 75 anys. Segons els procediments establerts a la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de Patrimoni de les Administracions Públiques.

- A falta d'ordenació respecte de les infraestructures fotovoltaiques a l'illa de Mallorca i donada la quantitat de projectes en curs i aprovats a la zona, es considera necessari una avaluació tant ambiental com d'impacte visual que abasti la totalitat de projectes en l'àmbit de l'espai denominat Sa Marina de Llucmajor i que aquest sigui aprovat/ratificat per l'òrgan corresponent en la matèria com a condició prèvia a l'emissió d'informes sobre les infraestructures de referència."

2) El Servei d'Agricultura, en data 30 d'octubre de 2023 informa favorablement l'execució del projecte de parc fotovoltaic Calablava 2.

3) El Servei de Canvi Climàtic, en data 18 d'octubre de 2023 informa el següent:

"1. El projecte compleix amb l'article 21.2 del DL 1/2020 sobre avaluació ambiental de les Illes Balears. El projecte ha tingut en compte la vulnerabilitat davant del canvi climàtic i ha pres mesures correctores i compensatòries. Contribueix a la consecució de l'objectiu de l'article 15 de la Llei 10/2019.

2. El projecte es troba en una zona d'aptitud baixa, i es preveuen efectes sobre la fauna per pèrdua d'hàbitat/refugi, zones de nidificació i zones d'alimentació i efectes en el paisatge per l'ocupació d'una àrea extensa amb elements antròpics.

S'han pres mesures correctores i compensatòries i es proposa afegir les següents mesures compensatòries:

A l'apartat VEGETACIÓN Y HÁBITATS DE INTERÉS COMUNITARIO

- Sembrar i mantenir un hàbitat de prat herbaci perenne amb 2 segades anuals.

- A sota dels panells fotovoltaics, a on no s'hi pot intervenir amb maquinària, plantar espècies aromàtiques com ara camamilla, farigola, romaní o espígol per tal d'afavorir les espècies polinitzadores i crear recurs alimentari per a les aus insectívores.

A l'apartat FAUNA

- Crear refugis per a fauna per incrementar la possibilitat d'hàbitat de les espècies.

Sistemes de pedres, troncs i branques per a conills, arbusts i pedres per a marts i genetes i lloses per a tortugues.

3. Es recomana la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic conforme l'estipulat a l'article 43 de la Llei 10/2019.

4. Més enllà de l'abast d'aquest projecte, i a la vista que la 3a modificació del PTI de Mallorca no ha inclòs les determinacions de la Llei 10/2019, es proposa a l'òrgan competent de la direcció general d'energia, d'iniciar els treballs de revisió del Pla Director Sectorial energètic per tal que s'adapti plenament a la Llei 10/2019 i pugui crear un marc competencial clar per a l'impuls de l'estalvi energètic, l'eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables."

Posteriorment i arran d'una nova sol·licitud de consulta, el Servei emet nou informe en data 11 de desembre de 2024 pel que respecta als projectes de parcs fotovoltaics Calablava 1 i Calablava 2 on conclou amb el següent:

"1. El projecte i l'EIA han recollit les conclusions dels informes 151/23-CA i 153/23-CA sobre els PFV Calablava 1 i 2, excepte en allò referent a l'anàlisi d'alternatives. Es considera que l'anàlisi d'alternatives continua essent inadequat, ja que l'alternativa 1 és inviable tècnica i econòmicament i l'alternativa 2 ha valorat de manera inadequada la proximitat a la bassa temporal, estan a més de 70 metres del projecte de parc fotovoltaic.

2. En relació a la perspectiva climàtica en la tramitació, sempre que s'apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries de l'EIA, especialment en la protecció de la bassa temporal del ZEC Basses de la Marina de Llucmajor i es segueixi el PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL, emeto informe favorable."

4) El Servei de Planificació de la DG d'Emergències, en data 18 de setembre de 2023 informa favorablement el projecte fent constar que:

"Segons el previst al Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig) el promotor ha de redactar i implantar el corresponent pla d'autoprotecció front incendis forestals (Annex F, codi mesura SOL-F03), incorporant les mesures contemplades al Decret 9/2023, de 27 de febrer, com són la definició d'accessos, la garantia d'arribada i maniobra de vehicles pesats o la neteja, entre d'altres, i en els termes establerts al mencionat decret."

5) El Departament de manteniment de línies elèctriques de Red Eléctrica, en data 19 d'octubre de 2023, no presenta oposició pel que respecta a la planta fotovoltaica ni a la línia d'evacuació associada.

6) Els Serveis Tècnics d'Urbanisme i d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, en dates 13 i 14 de novembre de 2023, informen favorablement l'execució del projecte amb els següents condicionants i observacions tècniques:

"1) Cal evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en l'edificació destinada a CMM, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i millorar així la integració paisatgística de la nova instal·lació.

2) Cal incloure els CT's en edificacions que compleixin les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM per tal d'adaptar-se a l'entorn i millorar la integració paisatgística del conjunt.

3) Cal ampliar l'amplada de la barrera vegetal proposada, en el límit nord amb la carretera, i en el límits parcel·laris amb altres veïns (on no hi hagi actualment massa forestal), per tal d'assolir, com a mínim una amplada de 10m i millorar així l'eficàcia de la barrera i reduir l'impacte paisatgístic del conjunt.

4) Cal detallar un mida mínima de les plantes de la barrera vegetal proposada, per tal d'assegurar la seva efectivitat des de l'inici de la implantació del parc.

5) Cal valorar el possible efecte acumulatiu amb altres instal·lacions de parcs fotovoltaics properes, existents i en tramitació, per exemple el parc Cala Blava I i el parc sa Caseta.

6) A més, s'hauran de tenir en compte les determinacions dels articles 154 i 155 de la revisió del PGOU de Llucmajor que estableixen unes condicions d'ambient, de composició dels elements, condicions estètiques i d'estil arquitectònic. Així doncs, s'haurà de definir, per les edificacions previstes, els materials i els colors i aquests hauran de ser els tradicionals utilitzats en el medi rural i estèticament s'exigeix una dignitat d'acabat que s'allunyi de tota idea de provisionalitat.

Així mateix es fan les observacions següents:

7) Seria convenient, sempre que sigui tècnicament viable, traslladar els panells ubicats en la zona nord del parc confrontant amb el camí de s' Àguila a zones més allunyades de la carretera i menys visibles, per exemple, a la part sud de les parcel·les 17 i 37, per tal de reduir la visibilitat del parc així com el seu impacte paisatgístic.

8) Seria convenient traslladar els panells més propers a les cases catalogades i a edificacions annexes (parcel·la 17) a altres zones de la parcel·la més allunyades, fora de la zona de protecció (a poder ser més allà de 100m de distància) així com completar les pantalles vegetals o bardisses existents entre l'àmbit de les cases i el parc fotovoltaic (aprofitament partions existents), per tal de reduir la visibilitat interna del parc, facilitar la possible coexistència de diversos usos així com reduir l'impacte paisatgístic sobre els bens catalogats. En qualsevol cas, tal com conclou l'informe de prospecció arqueològica, s'estarà d'acord en allò que disposi la Comissió Insular de Patrimoni i la Comissió municipal de Patrimoni.

9) Seria convenient, sempre que sigui tècnicament possible, traslladar la plantació de garrovers, proposada com a mesura compensatòria, a altres parcel·les més properes al parc, en especial entre el camí de s' Àguila i el parc, per tal de reduir la visibilitat del parc i millorar així la integració paisatgística del conjunt.

10) En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants."

7) El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en data 17 de novembre de 2023 informa favorablement el projecte de parc fotovoltaic Calablava 2 amb les següents prescripcions:

• " S'han de conservar les parets seques existents a les parcel·les afectades i a la línia d'evacuació.
• Tots els elements etnològics relacionat a l'informe arqueològic s'han de conservar i protegir durant les obres. Cal establir una franja de seguretat de cinc metres per a la instal·lació dels panells fotovoltaics.
• Les cases de Son Misser i totes les seves construccions auxiliars no es poden veure afectades per les instal·lacions fotovoltaiques.
• S'haurà de controlar arqueològicament la línia d'evacuació al seu pas vora el jaciment LLC_084. Qualsevol modificació del projecte que pugui afectar el subsòl o els elements etnològics haurà de ser comunicada a la DIPH. En cas de localitzar restes arqueològiques durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores (art. 50.5 i art. 60.1 LPHIB). Finalitzades totes les tasques s'haurà de presentar memòria a la DIPH."

En data 25 de novembre de 2024 s'emet nou informe tècnic, arran d'una sol·licitud enregistrada en data 6 de novembre de 2024, que conclou amb el següent:

"Entenem que aquest document incorpora les prescripcions que es varen fer respecte del patrimoni arqueològic i etnològic als informes dels expedients anteriors esmentats, referits als espais afectats pels fotovoltaics i donem per bona la protecció establerta al DOCUMENTO DE SÍNTESIS DE LA EVALUACIÓN DE IMPACTO AMBIENTAL ORDINARIA DE LOS PROYECTOS DE PARQUE SOLAR FOTOVOLTAICO "PSF CALABLAVA 1 Y 2" CONECTADOS A RED Y SEGUIDORES A 1 EJE.

Durant el transcurs de l'obra no es podran veure afectats els elements identificats, ni pel pas de vehicles pesats ni per acopi de materials, que puguin posar en perill la integritat del bé patrimonial. Cas de que es produeixi alguna incidència al respecte es posarà en coneixement del Consell de Mallorca el més aviat possible per establir les mesures correctores que es considerin oportunes."

8) El Servei de Planificació de Medi Natural, en data 17 de gener de 2024, signa informe tècnic que conclou amb les següents indicacions:

"S'hauran de tenir en compte totes les qüestions esmentades a l'informe, especialment:

1. Tant l'EIA com l'ERA han de valorar els projectes de PFV de forma conjunta, tenint en compte els impactes ambientals i paisatgístics que suposa la construcció dels dos parcs Cala Blava 1 i 2, a més de valorar els impactes acumulatius per la existència d'altres parcs propers, especialment el PFV construït de 20 MW que es troba a menys de 800 m. L'ERA ha d'assegurar, de forma justificada, la conservació dels hàbitats o les espècies clau dels espais, i el manteniment de la seva la integritat. Els parcs no han d'afectar les àrees clau de nidificació, hivernada, concentració i alimentació de les espècies per les quals es va designar l'espai.

2. Tot i això, en vista dels potencials impactes i l'afecció que es produirà sobre els hàbitats i les espècies dels espais protegits per la construcció i funcionament dels parcs proposats, i atesa l'existència d'altres possibles alternatives, es recomana encaridament l'elecció d'una altra alternativa."

Posteriorment, en data 28 d'octubre de 2024 arran de l'entrada de nova documentació, el Servei emet un nou informe en el que conclou amb el següent:

" [...] els dos projectes relatius als expedients de parcs fotovoltaics Cala Blava 1 i Cala Blava 2 polígon 52, al T.M. de Llucmajor, ubicats confrontants a la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat i Cap Blanc i del ZEC ES5310037 Basses de la Marina de Llucmajor, promoguts per YOUTALL CAPITAL II, S.L., no tenen relació directa amb la gestió de l'espai, i poden tenir afecció a l'hàbitat i les espècies per les quals es varen designar els espais protegits propers, afecció que s'acumularà a la produïda per altres projectes de parcs fotovoltaics existents i en tramitació, que es concreta en la destrucció i fragmentació de l'hàbitat, efecte barrera i disminució de corredors ecològics. Així doncs, l'execució dels parcs pot implicar un perjudici a la integritat dels llocs."

Per la seva part, el Servei de Protecció d'Espècies pertanyent a la mateixa direcció general, en data 7 de novembre de 2024, informa favorablement el projecte amb els següents condicionants:

"1. La prospecció prèvia del terreny abans de l'entrada de la maquinària per detectar tortugues de terra presents a les parcel·les no s'ha de realitzar durant els mesos de fred, atès que la tortuga mediterrània podria estar enterrada i no es detectaria.

2. S'hauran de portar a terme revisions diàries de les rases, que hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements que permetin la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior."

Així mateix, se proposen tot un seguit de recomanacions per la pèrdua efectiva d'hàbitats de campeig, descans i reproducció d'espècies rapinyaires o d'aus lligades als medis agraris (estepàries) en vista de la superfície total perduda a causa del canvi d'ús del sòl que suposa la implantació de parcs solars fotovoltaics.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, en data 23 d'octubre de 2024, signa informe tècnic amb les següents consideracions:

"Respecte al Risc d'incendis Forestals

- Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que a a les mesures de prevenció durant l'èpica de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2c).

- Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'han de tenir en compte el següent:

- L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4). Es pot consultara la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

- Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

- Per executar la franja de prevenció d'incendis forestals prevista al projecte, de 30 metres d'ample mínim a partir del límit construït del parc solar, caldrà sol·licitar els permisos necessaris abans d'iniciar qualsevol actuació, a través de l'Agent de Medi Ambient de la zona o a través dels procediments de la Seu electrònica.

- També recordar que cal tenir l'autorització del propietari de la parcel·la tant per la creació de la franja de prevenció com dels seus manteniments.

- S'han de planificar els manteniments de la faixa cada 3, 4 o 5, segons el creixement de la vegetació arbustiva.

Respecte a la plantació d'espècies com a pantalla visual

- No realitzar la plantació com a pantalla visual en les zones colindants amb zona ZAR. Al ser zones que el bosc ja fa de pantalla visual i a més és contrari a la creació de la faixa de baixa combustibilitat projectada.

- A la resta del perímetre, per la pantalla visual s'ha d'utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior, tal i com s'estableix en el projecte, evitant en tot cas els Cupressus, Thuja o similars, per tal de reduir la propagació en cas d'incendi forestal."

Arran de l'addenda al projecte presentada pel promotor en data abril de 2025, els anteriors serveis de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal han tornat a informar el següent:

8.a) En data 22 de maig de 2025, el Servei de Protecció d'Espècies informa favorablement el projecte amb els condicionants següents:

"1. Cal fer prospeccions prèvies del terreny abans de l'entrada de la maquinària per retirar els exemplars de tortuga mediterrània i portar-los a un lloc segur. Aquestes prospeccions, no s'han de realitzar els mesos de fred, atès que troba enterrada i no es podria detectar.

2. La mesura de la utilització de marcadors GPS amb diverses espècies d'aus com Milvus milvus, Tyto alba o Falcó tinnunculus s'ha de fer de manera coordinada amb el Servei de Protecció d'Espècies, al qual s'han de comunicar tots els resultats obtinguts."

El servei torna a considerar la pèrdua efectiva d'hàbitat per al campeig, descans i reproducció de rapinyaires, especialment milà reial i proposa recomanacions pel que fa a:

- L'establiment de mesures compensatòries

- La possibilitat d'establir mecanismes de col·laboració entre promotors de diferents parcs a l'efecte que proposessin compensatòries per la pèrdua efectiva d'hàbitat per als rapinyaires o de les aus lligades al medi agrari (estepàries)

- Les característiques que hauria de tenir la restauració d'un hàbitat per afavorir el milà reial (terreny obert, presència d'arbres, accés d'aigua, tranquil·litat i presència limitada de persones).

8.b) En data 3 de juny de 2025, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl informa que:

"En l'addenda al projecte bàsic del parc fotovoltaic de Calablava 2 s'ha tingut en compte les mesures establertes en el IA083-24 del 23/10/2024 redactat pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, respecte al risc d'incendis forestals i a la creació de la barrera vegetal, per la qual cosa, sense cap consideració addicional respecte al risc d'incendis forestals".

8.c) Finalment, en data 11 de setembre de 2025, el Servei de Planificació al Medi Natural informa que:

"[...] tot i la reducció de l'envolvent poligonal i la separació just 500m de la ZEPA i considerant l'informe emès pel Servei de Planificació al Medi Natural de 28 d'octubre de 2024 dels projectes de parcs fotovoltaics CALABLAVA 1 al polígon 40, parcel·les 35, 36, 37, 38, 39, 30, 41, 42, 43 i CALABLAVA 2 al polígon 52 parcel·les 14, 17 i 37 en el terme municipal de Llucmajor ubicats confrontants a la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat i Cap Blanc i del ZEC ES5310037 Basses de la Marina de Llucmajor, promoguts per YOUTALL CAPITAL II, S.L., no tenen relació directa amb la gestió de l'espai, i poden tenir afecció a l'hàbitat i les espècies per les quals es varen designar els espais protegits propers, afecció que s'acumularà a la produïda per altres projectes de parcs fotovoltaics existents i en tramitació, que poden disminuir la connectivitat entre els hàbitats presents, provocar un efecte barrera i disminució de corredors ecològics entre les zones declarades ZEPA's. Així doncs, l'execució dels parcs pot implicar un perjudici a la integritat dels llocs".

4. Estudi d'impacte ambiental (setembre 2024)

Les alternatives valorades a l'estudi d'impacte ambiental conjunt redactat per als parcs solars fotovoltaics Calablava 1 i 2, han estat:

Alternativa 0: de no execució del projecte. Es descarta atès que el projecte no genera impactes ambientals crítics i es justifica en sentit que malgrat hi hagi impactes ambientals, l'execució dels parcs Calablava 1 i 2 contribuirà a l'estalvi d'emissions de CO₂, millorarà el mix energètic de les Balears i l'illa tindrà una major independència energètica.

Alternativa 1: polígon 45, parcel·la 272 i polígon 47, parcel·la 294, del terme municipal de Llucmajor.

Alternativa 2: polígon 35, parcel·les 7, 11, 26 i 10 de Llucmajor.

Alternativa 3 (seleccionada): polígon 52, parcel·les 14, 17 i 37 i polígon 40, parcel·les 35, 36, 38, 39, 40, 41, 42 i 43, de Llucmajor.

La justificació de l'alternativa seleccionada ve donada per un examen multicriteri de diferents elements als quals se'ls assigna una major o menor puntuació en base a que la situació projectada sigui menys o més favorable. La taula que resum la justificació de l'alternativa d'ubicació selecciona és la següent:

Factor	Alternativa 1		Alternativa 2		Alternativa 3
Optimització territori	Sup. Arrendada 95,50 ha	2	Sup. Arrendada 132,00 ha	3	Sup. Arrendada 82,46 ha	1
Aptitud fotovoltaica	Baixa i Mitjana	2	Baixa i Mitjana	1	Baixa i Mitjana	2
Vegetació	Camps de cultiu	1	Camps de cultiu	1	Camps de cultiu	1
Aqüífers	Sí	1	Sí	1	Sí	1
HIC	Sí (29 ha)	2	Sí (60ha)	3	Sí (10 ha)	1
Distància XN200 (m)	0 m ZEPA 1.300 m ZEC	1	0 m ZEPA 0 m ZEC	3	0 m ZEPA	2
Distància nuclis urbans (m)	3.888 m	2	0 m	3	5.380 m	1
Distància a PFV	2.553 m	2	264 m	3	766 m	1
Distància a SE	7.400 m	3	4.100 m	2	2.935 m	1
APR incendi (risc)	29 ha Alt a l'interior Molt alt confrontant	2	60 ha Molt alt a l'interior Molt alt confrontant	3	4,6 ha Molt alt a l'interior Molt alt confrontant	1
APR inundació	Sense risc	1	Sense risc	1	Sense risc	1
TOTAL		18		24		14

Alternatives en el procediment de construcció (sistema d'ancoratge):

a) Testos prefabricats de formigó

b) Perns o estaques de fixació directa al sòl.

c) Estructures de suport – Seguidors solars 1 eix (seleccionada): requereix una profunditat mínima de clavat d'1,50 m i permet una alçada respecte del sòl o terra de prop 1 m, facilitant així el cultiu o la ramaderia. Es considera el tipus d'estructura més eficient.

De la matriu d'impactes ambientals, presentada únicament per a les fases (construcció, explotació i desmantellament) de les alternatives seleccionades (Calablava 1 i 2), s'han identificat un total de: 4 impactes positius, 11 impactes compatibles i 22 impactes moderats. Els positius es relacionen amb aspectes econòmics, per la generació d'ocupació, i ambientals, per la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Els moderats estan relacionats, entre d'altres, amb: l'afecció a la qualitat paisatgística, la pèrdua de biodiversitat faunística, l'afecció a la qualitat dels hàbitats així com la pèrdua d'aquests, l'augment en les emissions atmosfèriques (acústiques i de partícules), generació de residus o contaminació del sòl. Com a resultat de l'aplicació de les mesures preventives, correctores i compensatòries el total d'impactes moderats passa a ser de 20, mantenint aquesta afecció moderada en punts importants com són: la destrucció dels hàbitats associats, la pèrdua de la biodiversitat faunística, la modificació de les pautes de comportament i afecció a la biodiversitat o l'afecció a la fauna a conseqüència de l'efecte barrera pel tancament perimetral de l'agrupació fotovoltaica, entre d'altres.

D'entre les mesures preventives, correctores i compensatòries d'impactes es proposen:

- Regs periòdics i malles sobre la càrrega en camions.

- Establiment de radi de precaució respecte dels llocs de XN2000 en les actuacions d'establiment de les estructures de fixació.

- Instal·lació de pantalles antipols temporals.

- Realització de tasques de manteniment de maquinària, susceptibles de contaminació, fora de la zona d'actuació.

- Neteja en sec dels panells fotovoltaics.

- Signatura d'agrocompromís amb agricultor professional consistent en cultiu d'11,09 ha de garrovers (916 exemplars) als polígons 5 i 40 del mateix municipi.

- Cultius d'espècies vegetals (farratgeres i aromàtiques) en les zones entre carrers i en les zones de les parcel·les no ocupades per la instal·lació.

- Trasplantament dels individus de garrover que siguin susceptibles.

- Establiment d'una barrera vegetal perimetral conformada per garrovers (Ceratonia siliqua) i mates (Pistacia lentiscus), la qual en la zona limítrofa amb el camí de s'Àguila tindrà una amplada de 10 metres. L'altura de la qual haurà d'assolir els 3 metres al cap de 3 anys del seu plantament. La longitud d'aquesta es projecta en 4.923 metres per al PFV Calablava 1 i en 4.726 m per al PFV de Calablava 2.

- Densificació i generació de les zones de garriga a l'interior de les parcel·les no afectades per la instal·lació amb la finalitat de consolidar i generar superfície corresponent als hàbitats identificats en aquestes.

- Instal·lació d'abeuradors i menjadors per a la fauna d'interès cinegètic així com creació de zones susceptibles de refugi.

- Instal·lació de caixes niu.

- Utilització indirecta del parc fotovoltaic com a estació d'estudi de les rapinyaires de la zona.

- Edificacions associades dissenyades d'acord amb el compliment de la norma 22 del PTIM.

- Proposa de redacció i aprovació d'un estudi de gestió dels residus i posterior Pla on es detalli el destí o tractament de tots els residus associats al projecte.

- Establiment de distàncies de protecció variables respecte dels elements patrimonials existents.

- Pel que respecta a les necessitats hídriques derivades de la planta (camp de cultiu, barrera vegetal i abeuradors de la fauna associada) es preveu sol·licitar l'autorització d'un pou a l'àmbit d'estudi amb la finalitat d'evitar la recollida prolongada d'aigua regenerada procedent de la depuradora de Llucmajor.

El pressupost del total de les mesures en les 3 fases del projecte s'estima en 297.819 €.

En relació al compliment dels condicionants i mesures previstes a l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, es presenta quadre justificatiu.

El pla de vigilància estableix actuacions de control i seguiment a la fase de construcció i d'explotació així com a la fase de desmantellament, arribada la fi de la vida útil de la instal·lació.

Quant al paisatge, l'estudi d'impacte paisatgístic es presenta sobre la base d'una àrea de 5 km en l'entorn, no majoritàriament artificialitzat, de les instal·lacions projectades de manera que té en compte les possibles sinergies amb altres projectes fotovoltaics ja construïts i operatius (Sa Caseta, Can Xim i PF Grun) fins a arribar a un total de 15 projectes de parcs fotovoltaics que es troben en diferent estat de tramitació.

La concentració més grossa de visibilitat dels parcs Calablava 1 i 2 es concentra en el seu entorn proper (500 metres) i respecte dels possibles efectes sinèrgics amb la resta de parcs és Sa Caseta el que podria suposar, per la seva proximitat (800 m), majors impactes associats a conseqüència de la fragmentació dels hàbitats existents, no obstant l'estudi determina que la situació dels tres projectes no provoca fragmentació d'aquests, ja que es garanteix el manteniment dels corredors ecològics. L'estudi conclou que el percentatge de l'àrea d'estudi des del qual les instal·lacions són visibles és molt reduït tant abans (0,01% d'impacte moderat) com després (0,01% d'impacte moderat) de la implantació de les mesures correctores projectades, cas de la barrera vegetal.

L'annex sobre l'impacte directe i l'induït del consum energètic i emissions de gasos d'efecte hivernacle, estima que l'estalvi anual d'emissions de CO₂ serà de 20.336,82 t com a resultat global dels dos parcs fotovoltaics. S'estima en 22.935,8 t CO₂ les emissions totals associades a la fabricació dels panells, estructures de suport i treballs de la maquinària associada de tots dos parcs, de manera que el temps de retorn de les emissions generades és un poc més d'1 any (1,13 anys). L'estudi considera que l'establiment de la barrera vegetal contribuirà a la creació de masses forestals, les quals augmentaran els embornals de carboni a Mallorca, entre d'altres. Conclou que la implantació dels projectes evitarà unes 25 vegades les emissions generades a les fases d'obra, explotació i desmantellament.

L'estudi de repercussions ambientals sobre la Xarxa Natura 2000 conclou que l'execució del projecte no representa impactes significatius sobre aquests llocs naturals identificats, i l'aplicació de les mesures previstes contribuirà a la millora de l'hàbitat original així com comprendre el comportament d'unes certes espècies d'animals.

5. Consideracions tècniques

Resultat de l'anàlisi tècnica del projecte bàsic, la seva addenda posterior (abril 2025) i l'estudi d'impacte ambiental elaborat de manera conjunta pel "PSF Calablava 1 i 2", es fan les consideracions següents:

5.1 – De la ubicació del projecte en Sòl Rústic General amb categoria municipal d'Àrea Agrícola Ramadera:

a) El Pla Territorial Insular de Mallorca cataloga la zona del projecte com sòl rústic general (SRG). Per la seva part, el Pla General d'Ordenació del Municipal de Llucmajor (1984) classifica l'àmbit del projecte com sòl no urbanitzable i dins aquest com Àrea Agrícola Ramadera. Respecte de les àrees agrícoles ramaderes la norma municipal recull a l'article 152 el següent:

"2.- Las Áreas Agrícola-ganaderas serán objeto de protección y por tanto de conservación y defensa, y en ellas no podrán efectuarse transformaciones de su destino agrario, ni podrán elevarse otras construcciones que las necesarias para la edificación de la explotación agraria.

4.- Las Áreas Agrícola-ganaderas y Forestales permanecerán protegidas para su conservación y defensa para que no sufran ataques de otras utilizaciones que puedan degradarlas o que decidan una pérdida sensible de sus características tradicionales o de riqueza."

b) D'acord amb l'article 36.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, les instal·lacions tipus D s'hauran de situar en espais degradats (denudats, pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús) o en terrenys de baixa productivitat agrícola o bé integrats de forma efectiva en l'activitat agrària, d'acord amb la legislació agrària vigent.

c) Segons l'establert a l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, la implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional, és a dir, s'entén que ha de ser una excepció de la regla comuna que s'aparta de l'ordinari o que ocorre rares vegades.

d) La disposició addicional sisena de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica pel que respecta a les polítiques sectorials i en concret:

«4. En el sector agrari

S'han d'adoptar mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, el malbaratament alimentari i el consum de recursos, i concretament s'ha d'avançar cap a:

[...]

e) La promoció dels productes agroalimentaris de proximitat i ecològics i la seva incorporació en la contractació pública, per aconseguir una agricultura i una ramaderia que puguin desenvolupar varietats locals adaptades a les noves condicions climàtiques i per avançar cap a un model d'autosuficiència alimentària de qualitat altament eficient.

[...]

g) L'establiment de mesures que evitin la degradació dels sòls i facilitin

l'emmagatzematge de carboni als sòls per mitjà d'una millora de la gestió de la matèria orgànica, les cobertes vegetals i el conreu de conservació."

Dels punts exposats cal assenyalar que:

- Actualment, la tramitació ambiental de projectes industrials estratègics relacionats amb la implantació d'energies renovables a les Illes Balears en sòl rústic no representa un caràcter excepcional sinó que s'està convertint en un fet comú, usual o freqüent del qual es desprèn la urgent necessitat d'establir una ordenació respecte d'infraestructures fotovoltaiques, especialment a l'illa de Mallorca, tenint en compte l'alt volum de projectes en curs i els ja aprovats. Respecte del projecte en qüestió, tot i que s'enquadra correctament dins la tramitació ambiental, no consta cap justificació respecte de l'excepcionalitat d'ubicació en sòl rústic així com tampoc de la inexistència d'espais degradats o terrenys de baixa productivitat agrícola considerats prioritaris a efectes de l'emplaçament dels projectes fotovoltaics de major ocupació territorial (>10 ha).

- Des del punt de vista ambiental es considera que la reconversió/substitució i pèrdua prolongada d'una activitat agrícola o d'un sòl susceptible d'ella, que de base requereix unes condicions limitades d'ubicació o localització (tipus de sòl, composició, estructura o gruix), per una altra de caire més industrial i amb majors possibilitats d'emplaçaments, suposa un impacte ambiental significatiu, ja que entre altres efectes: modifica els paràmetres de base del component principal (el sòl) afavorint la seva desertificació i la desaparició de les espècies de fauna i flora autòctones associades al medi, redueix les possibilitats de producció agrícola local associada i com a resultat s'incrementen els impactes derivats de les importacions dels productes locals atesa la reducció en la capacitat d'autoabastiment.

5.2 - De la justificació de l'alternativa seleccionada: es considera que no ha estat justificada objectivament des del punt de vista d'afeccions al medi ambient, ja que en molts dels paràmetres a valorar, únicament s'ha tingut en compte la seva major o menor proximitat a l'àmbit del projecte o altres sense valor ambiental com és el cas del requisit de superfície total arrendada. En aquest punt es troba a faltar una valoració d'alternatives més real respecte d'afeccions directes derivades del disseny del projecte als paràmetres valorats (afecció a llocs de XN2000, afecció a hàbitats d'interès comunitari, afecció a hàbitats d'espècies protegides, afecció a masses forestals, existència d'elements patrimonials i els seus entorns de protecció, tipus de cultius afectats... etc).

Pel que respecta a la línia d'evacuació, també objecte d'avaluació ambiental ordinària, no consta cap indicació, valoració i avaluació d'alternatives.

En aquest punt el document resposta que acompanya l'addenda del projecte bàsic no aporta més informació a la que s'inclou a l'estudi d'impacte ambiental avaluat.

​​​​​​​5.3 - De la justificació dels condicionants ambientals establerts a l'annex F del Decret 33/2015: es torna a fer la consideració ja indicada a l'informe proposta de data 24 de març de 2025 pel que respecta a que no s'ha prioritzat la instal·lació fotovoltaica en espais de poc valor ambiental ni en camps de cultiu de baixa productivitat (SOL-A01), atès que l'emplaçament es correspon amb una zona en la qual es localitzen nombrosos elements patrimonials d'ampla dispersió, presència d'hàbitats d'interès comunitari, existència d'espècies protegides i els seus hàbitats associats, grau de valoració paisatgística alt i moderat així com un valor agrari alt i mitjà.

5.4 - De les emissions acústiques: es presenta una estimació dels nivells d'emissió que derivarien de l'emplaçament d'estructures de suport (enclavaments) els quals es trobarien per damunt dels 65 dB. No obstant això, pel que fa a la resta d'actuacions susceptibles de renous (obertura de rases, tasques de perforació en roca, estacions transformadores) i de provocar una acumulació amb els anteriors no es fa cap indicació.

En aquest punt cal tenir en compte que els llocs de la Xarxa Natura 2000, confrontants amb l'àmbit del projecte, són considerats per la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, àrees de silenci o zones d'alta sensibilitat acústica que requereixen especial protecció. En aquest punt la norma autonòmica no recull cap valor límit de renou, no obstant això, a efectes de poder tenir un llindar de referència, l'annex II del RD 1367/2007 que desenvolupa la Llei 37/2003 del Renou, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, especifica índex de renou per a sectors de territori que requereixen especial protecció contra la contaminació acústica als quals assigna un valor de 60 dB, sense tenir en compte la reducció en 5 dB que estableix l'article 14.4 per a zones de camp obert. És a dir, d'acord amb l'exposat, els valors estimats (65 dB) sense tenir en compte l'efecte acumulatiu amb altres actuacions susceptibles, estarien molt per damunt dels que correspondrien a zones d'especial protecció (55 dB).

Per la seva banda el Servei de Planificació al Medi Natural indica, en el seu informe de 28 d'octubre de 2024, la possibilitat que les espècies per les quals es va declarar la ZEPA confrontant es vegin afectades (modificació dels patrons de comportament, comunicació, èxit reproductiu) a conseqüència de les emissions acústiques derivades de totes les fases del projecte.

En aquest punt la projecció d'un nou disseny d'implantació del parc fotovoltaic (addenda projecte bàsic) està acompanyat d'un document resposta en el qual s'especifica: que en el límit amb els espais protegits es garanteix un valor màxim de 65 dB i que la franja de 500 m en la que el parc s'allunya de la ZEPA, servirà perquè la pressió sonora estigui per davall del valor esmentat. No obstant això, no hi ha cap estudi justificatiu referent als valors de renou que s'espera arribin a l'espai protegit com a resultat de la modificació proposada, motiu pel qual es considera que no s'aporta més informació que la ja recollida i avaluada a l'estudi d'impacte ambiental.

5.5 - Del consum total de recurs hídric: la modificació del disseny d'implantació presentat a l'addenda del projecte bàsic suposa una reducció del 51,91 % (3.617,63 m³) en el consum hídric total respecte del valor projectat inicialment (7.543,87 m³). Aquest consum deriva de les necessitats de la barrera vegetal, neteja de panells, abeuradors de ramat i fauna silvestre i la hidrosembra en fase de desmantellament. Com a mesura compensatòria per l'impacte ambiental derivat del consum d'aigua es preveu demanar permís o autorització de sondeig a l'àmbit per tal d'afrontar les necessitats hídriques del camp de cultiu, de la barrera vegetal i dels abeuradors de la fauna associada a l'ecosistema, amb la finalitat d'evitar la recollida prolongada d'aigua regenerada procedent d'estació depuradora, el que duria associat un trànsit d'aproximadament 6-7 camions/setmana en els mesos de major consum (maig a setembre).

En aquest punt es torna a indicar la mateixa consideració que es va fer a l'informe proposta de data 24 març de 2025 en sentit que el criteri de l'òrgan ambiental en les tramitacions d'avaluació ambiental de parcs fotovoltaics, sempre ha estat el fet de prioritzar l'ús de les aigües regenerades per tal de reduir la pressió hídrica associada a les masses d'aigua. Cal recordar que el projecte s'emplaça dins l'àmbit de la la massa d'aigua subterrània 1821M1 Marina de Llucmajor, caracteritzada per trobar-se en estat dolent segons el RD 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (Revisió 3^er cicle (2022-2027)).

5.6 Del risc d'incendi forestal i les mesures proposades: resultat de l'addenda al projecte bàsic (abril 2025) en la qual es redueix la superfície d'implantació inicial, es projecta una franja de protecció de 30 metres d'amplada a partir del límit construït del parc cap a l'interior sense acumulacions de combustible vegetal per tal de reduir el risc d'incendi a la zona. D'aquesta manera es justifica que no s'afectarà a massa forestal consolidada ni a hàbitats d'interès comunitari.

5.7 - De les repercussions sobre llocs de la Xarxa Natura 2000. El Servei de Planificació al Medi Natural assenyala entre les seves conclusions:

a) Les consideracions tècniques recollides al seu informe de data 28 d'octubre de 2024 referent als projectes de parcs fotovoltaics Calablava 1 i Calablava 2. D'entre les quals, al primer informe proposta de declaració d'impacte ambiental, ja es varen destacar les següents:

- La pèrdua d'hàbitat d'usos agraris del que en depèn l'espècie Milvus milvus pot suposar una limitació pel que fa a la seva futura recuperació.

- Els hàbitats i espècies dels espais protegits, que s'estenen més enllà dels seus límits es veuran afectats directament i indirectament per la construcció dels parcs, atesa la pèrdua directa de superfície de terreny natural i d'hàbitat d'interès comunitari que serveix actualment de zona de descans, campeig, alimentació i reproducció de les aus, algunes de les quals nien en terra i que a més connecten les zones arbrades adjacents.

- La guia del Ministeri per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació recomana que aquests projectes s'ubiquin a més d'1–2 km dels espais protegits i a més de 5 km de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

- Per tal de poder conservar les espècies existents és important la protecció efectiva de l'avifauna lligada als usos agraris, que és la que té una recessió més general a nivell europeu i és convenient actuar en la protecció d'aquests agrosistemes, mantenint pràctiques agràries sostenibles i compatibles amb les espècies d'aus d'aquests hàbitats.

- S'han de poder assegurar les àrees i les condicions de tranquil·litat necessàries per a la nidificació de les espècies que motiven la declaració dels espais, gestionant les activitats humanes que podrien pertorbar-les en l'entorn immediat dels punts de reproducció. A més, s'ha d'evitar canvis d'ús del territori en superfícies significatives quan posin en perill la situació de conservació de les espècies que motiven les ZEPA i afavorir les activitats econòmiques relacionades amb la conservació d'aquests valors naturals.

b) Que les zones agrícoles de més interès ornitològic requereixen una protecció efectiva de l'avifauna lligada als usos agraris perquè tenen una recessió més general en l'àmbit europeu i s'ha d'incloure el manteniment de pràctiques agràries, ramaderes i cinegètiques sostenibles i compatibles amb les especies d'aquests hàbitats.

c) Que la cura per a conservar els corredors ecològics és un mandat de l'article 10 de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hàbitats), el qual es concreta en l'article 47 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, on s'estableix que: "Amb la finalitat de millorar la coherència ecològica i la connectivitat de la Xarxa Natura 2000, les Administracions, tenint en compte el que es disposa a l'article 15, fomentaran la conservació de corredors ecològics i la gestió d'aquells elements del paisatge i àrees terrestres i marines que resulten essencials o revesteixen primordial importància per a la migració, la distribució geogràfica i l'intercanvi genètic entre poblacions d'espècies de fauna i flora silvestres, tenint en compte els impactes futurs del canvi climàtic".

En aquest punt, l'informe del SPMN signat en data 11 de setembre de 2025 refereix les àrees de Mallorca on es necessari establir connectors paisatgístics lineals en base a la definició d'àrees naturals anomenades de reconversió territorial (ART) pel Pla Territorial de Mallorca, però també ho fa amb les zones on és necessari recuperar la continuïtat ecològica mitjançant l'establiment de corredors ecològics, destacant en aquest sentit la zona de la Marina de Llucmajor (connector paisatgístic 3.3).

d) La necessitat explícita de tenir en compte les afectacions a la Xarxa Natura 2000, ja sigui de manera individual o en combinació amb altres plans, programes o projectes, d'acord amb la següent normativa vigent: article 6.3 de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres; article 46.4 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; i article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)). En aquest sentit, l'informe de 11 de setembre de 2025 refereix que: "L'agrupament d'instal·lacions de plaques fotovoltaiques especialment a la Marina de Llucmajor, fa que l'efecte acumulatiu dels impactes pugui considerar-se significatiu".

5.8 – De l'impacte acumulatiu amb altres projectes fotovoltaics: tot i que la zona s'ha caracteritzat de tipologia rural i aprofitament agrícola amb presència de diverses àrees de tipus forestal i pràcticament sense elevacions rellevants, l'elevada densitat de parcs fotovoltaics (aprovats i en curs de tramitació) a l'entorn del projecte, és un clar exemple de la pressió territorial a la qual és sotmesa la marina de Llucmajor. En aquest sentit, un dels efectes directes més representatius i d'afecció directa, és la pèrdua efectiva d'hàbitats associats al campeig, descans i reproducció de diverses espècies d'avifauna (rapinyaires i estepàries), tal com assenyala el Servei d'Espècies en el seu informe de 7 de novembre de 2024, en el qual es planteja la possibilitat d'establir un mecanisme de col·laboració entre diferents promotors a efectes de proposar mesures compensatòries.

D'una possible proposta de mesures compensatòries a conseqüència d'aquesta pèrdua directa i efectiva d'hàbitats, cal tenir en compte que la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus), estableix dins el seu articulat que:

Article 3

"1. Tenint en compte les exigències esmentades en l'article 2, els Estats membres prendran totes les mesures necessàries per a preservar, mantenir o restablir una diversitat i una superfície suficient d'hàbitats per a totes les espècies d'ocells contemplats en l'article 1.

2. La preservació, el manteniment i el restabliment dels biòtops i dels hàbitats imposaran en primer lloc les mesures següents:

a) creació de zones de protecció;

b) manteniment i ordenació d'acord amb els imperatius ecològics dels hàbitats que es trobin a l'interior i en l'exterior de les zones de protecció;

c) restabliment dels biòtops destruïts;

d) desenvolupament de nous biòtops."

Article 4

"1. Les espècies esmentades en l'annex I seran objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la finalitat d'assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució.

En aquest sentit es tindran en compte:

a) les espècies amenaçades d'extinció;

b) les espècies vulnerables a determinades modificacions dels seus hàbitats;

c) les espècies considerades com a rares perquè les seves poblacions són escasses o perquè la seva distribució local és limitada;

d) altres espècies que requereixin una atenció particular a causa del caràcter específic del seu hàbitat."

En base a l'exposat, una possible compensació d'hàbitats naturals d'espècies estepàries i rapinyaires en altres llocs no es considera una mesura sostenible des del punt de vista mediambiental atès que d'acord amb la normativa indicada s'ha de prioritzar per la conservació i el manteniment dels hàbitats existents enfront del seu restabliment o desenvolupament de nous en llocs diferents.

Quant al paisatge, tot i que l'annex d'incidència paisatgística indica la inexistència de sinergies negatives amb altres instal·lacions solars properes tenint en compte la seva ubicació topogràfica (zona planera sense punts d'observació elevats pròxims), es considera que la projecció dels parcs fotovoltaics contribuirà a una modificació considerable del paisatge de la zona anomenada Sa Marina de Llucmajor. En aquest punt i segons el Pla General d'Ordenació del Municipal de Llucmajor (1984) l'àmbit del projecte es localitza dins la Zona de Protecció de "Sa Marina", respecte de la qual l'article 161 estableix el següent:

1.- Comprende aquellas zonas del territorio que deben ser objeto de preservación bien sea por sus valores paisajísticos, ecológicos o ambientales y que sea de interés su mantenimiento y/o potenciación.

D'igual manera el planejament estableix excepcions per aquest ús de sòl no urbanitzable indicant, entre d'altres, que es podran permetre les edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès social. Si bé és cert que el projectat pot contribuir a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i en conseqüència de la petjada de carboni, els impactes directes i acumulatius derivats de la seva localització en una zona considerada d'alt valor ambiental, ecològic i paisatgístic no resulten assumibles tal i com han posat de manifest moltes de les administracions consultades.

5.9 - De l'ocupació del domini públic municipal derivat del traçat de la línia d'evacuació: l'informe tècnic municipal de sentit desfavorable fa constar, entre d'altres, la impossibilitat de compartició dels entubats existents per tal d'evitar una penalització important en la secció del domini públic.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Per tot l'exposat anteriorment i atès que:

- El Servei de Planificació al Medi Natural conclou que els projectes de parcs fotovoltaics Calablava 1 i Calablava 2 no tenen relació directa amb la gestió de l'espai de Xarxa Natura 2000, i poden tenir afecció a l'hàbitat i les espècies per les quals es varen designar els espais protegits propers, afecció que s'acumularà a la produïda per altres projectes de parcs fotovoltaics existents i en tramitació, que poden disminuir la connectivitat entre els hàbitats presents, provocar un efecte barrera i disminució de corredors ecològics entre les zones declarades ZEPA's. Així doncs, l'execució dels parcs pot implicar un prejudici a la integritat dels llocs.

I tenint en compte les següents consideracions addicionals:

- Els valors de renou estimats de manera parcial resulten superiors als quals la normativa vigent estableix per a zones que requereixen especial protecció contra la contaminació acústica i es consideren susceptibles d'afectar a les espècies per les quals es va declarar el lloc de la Xarxa Natura 2000 confrontant (ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat i cap Blanc).

- L'execució del projecte suposa una pèrdua directa i efectiva d'hàbitat natural (zones de descans, campeig, alimentació i reproducció) d'espècies d'avifauna (rapinyaires i estepàries) incloses en la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a la conservació de les aus silvestres. Efecte que s'acumularà, de manera significativa, amb el derivat d'altres projectes fotovoltaics ja existents a la zona.

- El projecte es considera incompatible amb l'establert a l'article 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que estableix que els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies.

- L'efecte acumulatiu amb altres projectes d'instal·lacions fotovoltaiques ja executats i pendents d'execució a la zona, no es considera assumible des del punt de vista ambiental per les múltiples afeccions a la biodiversitat i al paisatge.

- L'alternativa d'ubicació no es considera justificada objectivament des del punt de vista d'afeccions directes al medi ambient i pel que respecta a l'estesa elèctrica d'evacuació associada no s'ha valorat de manera adequada l'estudi d'alternatives que justifiqui la seva elecció.

- L'execució del projecte es considera que no compleix amb el condicionant SOL-A01 recollit a l'annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, atès que el conjunt de la instal·lació no es considera que estigui localitzada en un espai de poc valor ambiental (presència d'hàbitats i d'espècies protegides a nivell europeu, existència d'elements patrimonials amb àmplia dispersió, proximitat d'espais de la Xarxa Natura 2000, etc.).

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable a la realització del projecte de parc fotovoltaic CALABLAVA 2 (10.000 kW), ubicat al polígon 52, parcel·les 14, 17 i 37 del terme municipal de Llucmajor, promogut per YOUTALL CAPITAL, S.L., redactat per Pascual Herrera Ortega i Ismael Ruiz Martínez (enginyers tècnics industrials) a l'agost de 2024 i la seva addenda posterior de data abril de 2025 signada per Pascual Herrera Ortega atès que previsiblement es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 16 d'abril de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá