Butlletí Oficial de les Illes Balears

Atès que el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 24 de març de 2026, prengué en consideració la Proposició de llei de modificació de l'article 57 de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència (RGE núm. 18063/25), i la Mesa de la cambra, en sessió de dia 8 d'abril del mateix any, n'acordà la continuació de la tramitació, per tal de fer efectiu l'article 139.6 del Reglament del Parlament es publica la proposició de llei esmentada, el text de la qual es transcriu a continuació.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (10 d'abril de 2026)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne Presedo

 

PROPOSICIÓ DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 57 DE LA LLEI ORGÀNICA 8/2021, DE 4 DE JUNY, DE PROTECCIÓ INTEGRAL A LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA DAVANT DE LA VIOLÈNCIA

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La protecció de les persones menors d'edat constitueix una obligació prioritària dels poders públics, reconeguda a l'article 39 de la Constitució Espanyola i en diversos tractats internacionals, entre els quals destaca la Convenció sobre els drets de l'infant, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i ratificada per Espanya el 1990. En aquest sentit, és fonamental promoure els drets dels infants i adolescents consagrats en la Convenció, assegurant el respecte a la seva dignitat i a la seva integritat física i psicològica mitjançant la prevenció de qualsevol forma de violència.

Els principals referents normatius de protecció infantil en l'àmbit de les Nacions Unides són els tres protocols facultatius de la Convenció i les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, que connecten el marc de dret internacional amb realitats educatives, sanitàries, jurídiques i socials que afecten infants i adolescents.

El marc normatiu espanyol ha avançat significativament en la defensa dels drets dels menors i en la seva protecció davant la violència. Entre aquests avenços destaca la reforma introduïda per la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, i la Llei 26/2015, de 28 de juliol, que van modificar la Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor, que introduïren com a principi rector l'empara dels menors davant qualsevol forma de violència, inclosa la produïda en l'entorn familiar, de gènere, el tràfic d'éssers humans i la mutilació genital femenina, entre d'altres.

D'acord amb aquesta normativa, els poders públics tenen l'obligació de desenvolupar actuacions de sensibilització, prevenció, assistència i protecció davant del maltractament infantil, així com establir els mecanismes necessaris per assegurar la coordinació entre les administracions públiques competents i garantir una protecció efectiva davant situacions de risc o desemparament.

En aquest context, el 5 de juny de 2021 es va publicar la Llei orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència, amb l'objectiu de protegir els drets fonamentals dels infants i adolescents i assegurar la seva integritat física, psíquica, psicològica i moral. Aquesta norma promou el lliure desenvolupament personal dels menors mitjançant mesures de protecció integral, que inclouen sensibilització, prevenció, detecció precoç, protecció i reparació del dany. Regula accions i omissions que puguin vulnerar els drets i el benestar dels menors, abastant la violència física, psicològica, emocional, l'explotació sexual, l'assetjament escolar i el ciberassetjament, entre d'altres.

La llei estableix la coordinació de les administracions públiques per garantir la protecció i la recuperació dels menors víctimes de violència i fomenta la col·laboració entre diferents sectors per prevenir i detectar situacions de risc. Segons l'exposició de motius, aquesta norma propicia la cooperació amb les comunitats autònomes, evita així el fraccionament operatiu que existia prèviament, i obre pas a un nou paradigma de prevenció i protecció comuna en tot el territori de l'Estat, amb la qual cosa s'alinea amb els compromisos internacionals d'Espanya.

Entre els objectius de la llei figura garantir la implementació de mesures de sensibilització per al rebuig i l'eliminació de tot tipus de violència i dotar els poders públics d'instruments eficaços en tots els àmbits, especialment en el familiar, educatiu i sanitari. El títol dedicat a sensibilització, prevenció i detecció precoç inclou un capítol específic per a l'àmbit educatiu, amb mesures destinades a garantir el ple desenvolupament dels infants en una escola segura i lliure de violència. Entre altres accions, estableix la supervisió de la contractació dels centres educatius i l'obligació de les administracions educatives de regular protocols d'actuació contra l'abús i el maltractament, l'assetjament escolar, el ciberassetjament, l'assetjament sexual, la violència de gènere, la violència domèstica, el suïcidi i l'autolesió, així com qualsevol altra forma de violència inclosa en l'àmbit d'aplicació de la llei.

El títol V, dedicat a l'organització administrativa, regula la certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals i de tràfic d'éssers humans i amplia així la protecció dels menors mitjançant l'exigència del requisit de no haver comès delictes contra la llibertat o indemnitat sexuals o de tràfic d'éssers humans per a activitats que impliquin contacte habitual amb menors. S'introdueix una definició de les professions, els oficis i les activitats amb contacte habitual amb menors, que els limita a aquells que comporten un tracte repetit, directe i regular, i que inclou activitats específiques dirigides als infants i adolescents.

La llei estén l'obligació d'acreditar el requisit de no haver comès aquests delictes a tots els treballadors, tant del sector públic com privat, així com a persones voluntàries. En l'àmbit educatiu, l'article 32 preveu que les administracions educatives i la direcció dels centres han de supervisar la seguretat en la contractació de personal i controlar l'aportació dels certificats obligatoris, tant per al personal docent com auxiliar o col·laborador, retribuït o no.

Atès aquest marc normatiu i els objectius establerts, es proposa la modificació de l'article 57 de la Llei orgànica 8/2021 per reforçar la protecció integral de la infància i l'adolescència davant qualsevol forma de violència o assetjament. Concretament, es proposa ampliar els delictes que impedeixen l'accés a professions, oficis i activitats amb contacte habitual amb menors, incloent-hi els delictes d'assetjament a menors, tant físic com digital (ciberassetjament i altres formes de fustigació psicològica o emocional), a més dels delictes d'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o persona per raó de la pertinença a aquest, per motius racistes, d'ideologia, d'orientació sexual, de religió o creences, etc.; així com els delictes de violència de gènere, això és el delicte de lesions, maltractaments, amenaces, coaccions i delicte de trencament de condemna, que s'exerceixen sobre les dones per part dels que són o hagin estat els seus cònjuges o de qui estan o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, amb o sense convivència.

L'article 57 constitueix una peça clau del marc preventiu i de seguretat destinat a protegir els menors. Estableix que l'accés a professions, oficis o activitats amb contacte habitual amb menors requereix no haver estat condemnat per delictes contra la llibertat o la indemnitat sexual ni per tràfic d'éssers humans, acreditat mitjançant el certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals.

L'evolució de les formes de violència que puguin afectar en el desenvolupament emocional dels menors, especialment en l'àmbit digital i relacional, justifica ampliar el catàleg de delictes inclosos en l'article 57 esmentat, incorporant els d'assetjament a menors previst en l'article 172 ter del Codi Penal, que comprenen coaccions i amenaces a menors, incloent-hi el ciberassetjament, ja que tal i com posa de manifest la Declaració dels Drets de l'Infant adoptada per l'Assemblea General el 20 de novembre de 1959, expressa que “el nin, per manca de maduresa física i mental, necessita protecció i cures especials, fins i tot la protecció legal deguda, tant abans com després del naixement”. Per això qualsevol actuació en l'entorn dels menors ha de ser tinguda en compte des d'aquesta perspectiva i s'ha de tenir una especial cura en els entorns de persones que desenvolupen la seva professió, ofici o activitats que impliquin un contacte habitual amb menors, per la relació de confiança que genera i/o de superioritat, cura, atenció, etc. Aquesta ampliació respon a una visió integral i actualitzada de la protecció infantil i reforça el caràcter preventiu de l'article 57, com a instrument de garantia dels drets dels menors.

Així mateix, es considera necessari incorporar com a causes d'inhabilitació automàtica per a l'accés i l'exercici de professions, oficis i activitats que impliquin contacte amb menors, a més dels delictes d'assetjaments a menors, per la relació de confiança generada, els delictes d'odi previstos a l'article 510 del Codi Penal, així com els delictes de violència domèstica tipificats a l'article 173.2 del mateix text legal. Aquestes conductes, per la seva naturalesa discriminatòria, violenta i profundament incompatible amb els valors de respecte, igualtat i convivència que han de presidir qualsevol activitat amb infants i adolescents, justifiquen una ampliació del règim d'inhabilitació amb la finalitat de reforçar el principi de prevenció i garantir un entorn plenament segur per a tots els menors.

Aquests delictes revelen patrons de conducta caracteritzats per l'agressivitat, la dominació, la discriminació i la vulneració sistemàtica de drets fonamentals. Aquestes manifestacions de violència -encara que no s'hagin comès directament contra menors- són especialment rellevants des de la perspectiva de la prevenció del risc, atès que acrediten una perillositat objectiva i una incapacitat per garantir entorns segurs, no discriminatoris i emocionalment estables, condicions imprescindibles per a qualsevol activitat professional o voluntària que comporti contacte directe i regular amb infants i adolescents. L'ampliació del catàleg de delictes que determinen la inhabilitació pretén, per tant, anticipar situacions de risc, assegurant que cap persona amb antecedents en comportaments violents o discriminatoris que atempten contra la dignitat i la igualtat pugui desenvolupar funcions en què la confiança, la protecció i el respecte a la vulnerabilitat del menor són elements estructurals i irrenunciables.

La mesura és proporcionada, ja que afecta només activitats amb contacte habitual amb menors i s'aplica exclusivament a persones amb sentència ferma. La reforma reforçarà la seguretat dels entorns on els menors desenvolupen activitats habituals i contribuirà a prevenir conductes abusives o delictives.

El capítol II del títol V i la disposició final dotzena es dicten a l'empara de l'article 149.1.7a CE, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva sobre legislació laboral, sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes. Per la seva banda, la disposició final dinovena disposa que tenen el caràcter ordinari, entre d'altres, els articles 57 a 60 del títol V.

Atès l'abast d'aquesta modificació i per al cas que prosperi, el Reial decret 1110/2015, d'11 de desembre, que regula el Registre central de delinqüents sexuals i de tràfic d'éssers humans, s'haurà d'aplicar d'acord amb la nova previsió d'aquest article en el sentit d'incloure els antecedents de condemnes per delictes d'assetjament a menors.

Així mateix, es preveu la derogació de l'article 9 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, que regula l'accés i exercici d'una professió, ofici o activitat que impliqui contacte habitual amb persones menors d'edat, el qual s'ha d'ajustar a la nova previsió de l'article 57 de la Llei orgànica 8/2021.

Article únic

Modificació de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència

1. L'apartat 1 de l'article 57 de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència, queda modificat de la manera següent:

“1. És requisit per a l'accés i l'exercici de qualssevol professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb persones menors d'edat, no haver estat condemnat per sentència ferma per qualsevol delicte contra la llibertat i lan indemnitat sexuals tipificat en el títol VIII de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, per qualsevol delicte de tràfic d'éssers humans tipificat en el títol VII bis del Codi Penal, així com per qualsevol delicte d'assetjament a menors previst en l'article 172 ter, a més dels delictes prevists en els articles 173.2 i 510 del Codi Penal. A aquest efecte, qui pretengui l'accés a aquestes professions, oficis o activitats ha d'acreditar aquesta circumstància mitjançant l'aportació d'una certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals.”

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes aquelles disposicions normatives de rang igual o inferior que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb allò que disposa aquesta llei i, en particular, l'article 9 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears que regula l'accés i exercici d'una professió, ofici o activitat que impliqui contacte habitual amb persones menors d'edat.

Disposició final primera

Registre central de delinqüents sexuals i de tràfic d'éssers humans

Des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Registre central de delinqüents sexuals i de tràfic d'ésser humans, ha d'aplicar la previsió de l'article 57 de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència, sense perjudici que posteriorment se'n dugui a terme la modificació del Reial decret 1110/2015, d'11 de desembre, pel qual es regula el Registre central de delinqüents sexuals i de tràfic d'éssers humans.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta modificació entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.