Butlletí Oficial de les Illes Balears

La pedrera de s'Hostal va ser declarada bé catalogat pel Ple del Consell Insular de Menorca de dia 19 de juny de 2017 (BOIB d'1 de juliol de 2017) i consta en els catàlegs amb els següents codis:

— Catàleg insular del patrimoni històric: CIPH-00028 (Registre de patrimoni històric del CIM: 07015-001982-SEV-E01).

— Catàleg General del Patrimoni Històric de les Illes Balears: 0001157-00000

Consta l'informe favorable de la incoació de l'expedient de l'ampliació de la declaració de bé catalogat de la pedrera de s'Hostal de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric en sessió ordinària de dia 13 de març de 2023.

Mitjançant acord del Consell Executiu de dia 24 d'abril de 2023 (BOIB núm. 68 de 23 de maig de 2023), es va incoar l'expedient de l'ampliació de la declaració de bé catalogat de les pedreres de s'Hostal amb la inclusió de les pedreres de Sant Esteve.

Es té en compte l'acord del Consell Executiu de dia 30 de setembre de 2024 relatiu a la declaració definitiva de l'ampliació del bé catalogat de les pedreres de s'Hostal amb la inclusió de les pedreres de Sant Esteve i la seva inscripció en el Catàleg insular del patrimoni històric (exp. 2108-2022-000028): BOIB núm. 144 de 2 de novembre de 2024; identificació del bé com a Pedreres de Sant Esteve, camí Vell, polígon 17, part de les parcel·les 216 i 217, del municipi de Ciutadella.

La Fundació Lithica - Pedreres de s'Hostal, amb registre d'entrada GE/021150/2025, de dia 8 de juliol de 2025, va presentar una sol·licitud del projecte de la pedrera de Sant Esteve per a la segona ampliació de catalogació de les pedreres de s'Hostal, amb vista al projecte de creació del centre d'interpretació del trencador de marès.

Per això, amb data 8 de juliol de 2025 es va visitar el lloc.

El dia 23 de setembre de 2025, amb registre d'entrada GE/030445/2025, la Fundació Lithica - Pedreres de s'Hostal va fer una sol·licitud amb l'aportació de documentació.

Consta a l'expedient l'informe de la TAE del Servei de Patrimoni Històric de dia 15 d'octubre de 2025.

La disposició final tercera de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, modifica la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, i estableix el següent:

Es modifica l'article 15.1 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

1. La iniciació, l'ordenació, la instrucció i l'execució dels procediments per a la inscripció d'un bé en el catàleg insular correspon a la comissió insular competent en matèria de patrimoni històric, mentre que l'acord de declaració de bé catalogat correspon al Consell Executiu.

L'article 15.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears estableix: «Qualsevol administració pública o persona física o jurídica podrà instar l'adopció de l'acord d'iniciació. La decisió de no iniciació del procediment haurà de ser motivada.»

L'article 1.1 del Reglament de funcionament de les comissions tècniques assessores en matèria d'urbanisme i ordenació del territori i patrimoni històric del Consell Insular de Menorca estableix que la seva funció principal es concreta en l'estudi i l'informe de les propostes que es duen a consideració de tots els assumptes que, relacionats amb les matèries d'urbanisme i ordenació del territori i patrimoni històric, quedin subjectes a la competència resolutòria del Ple i del Consell Executiu o, així mateix, de qualsevol altre òrgan quan actuï la competència per delegació o desconcentració d'aquells dos.

Atesa la proposta del conseller executiu del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, en exercici de les competències atribuïdes per l'article 33 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, en relació amb el Decret de presidència núm. 227/2023 de 17 de novembre, d'extinció d'un departament i reestructuració de la resta de departaments (BOIB núm. 158 de 21 de novembre de 2023);

El Consell Executiu, per unanimitat i en votació ordinària, adopta el següent

ACORD: 

Primer. Incoar l'expedient d'ampliació del bé catalogat de les pedreres de s'Hostal (codi CIPH-00028, del Catàleg insular del patrimoni històric, i 0001157-0000, del Catàleg general del patrimoni històric de les Illes Balears) amb la inclusió de la totalitat de la pedrera de Sant Esteve, segons la descripció i la planimetria que figuren a l'annex.

Segon. Notificar l'acord al Catàleg general del patrimoni històric de les Illes Balears depenent del Govern de les Illes Balears.

Tercer. Notificar l'acord a l'Ajuntament de Ciutadella d'acord amb l'establert a l'article 19 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

Quart. Notificar l'acord a la Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials de la Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia, del Govern de les Illes Balears.

Cinquè. Notificar l'acord als titulars de les propietats, Antonio Pons Caules i Fundació Lithica - Pedreres de s'Hostal.

Sisè. Publicar aquest acord al BOIB a efecte d'informació pública.

 

ANNEX

Identificació i situació de l'ampliació del bé

Pedreres de Sant Esteve, camí Vell, Polígon 17, del municipi de Ciutadella, part de les parcel·les 216 i 217 que no s'havien inclòs en la primera ampliació de catalogació.

Descripció

Àrea situada a l'oest de les pedreres de Sant Esteve i que no s'havia inclòs en la primera catalogació: la pedrera Gran, una part de la pedrera del Pont i elements arquitectònics (taller del trencador, amb eines i elements per a l'ofici del trencador mecànic, zona de serveis i dutxes, magatzems i coberts).

L'ampliació proposada, segons superposició de la cartografia IDE Menorca (plànol adjunt), és la següent:

S'inicia en el punt 1, situat al límit sud de la primera ampliació. Des d'aquest punt, la delimitació es projecta en direcció sud tot vorejant el perímetre est de la pedrera Gran fins al punt 2, on s'observa una lleugera inflexió cap a l'oest.

Tot seguit, la línia descendeix cap al sud-oest fins al punt 3 i continua cap al sud fins al punt 4 i posteriorment fins al punt 5.

Des del punt 5, la línia gira cap a l'est fins al punt 6, i des d'aquest, s'orienta cap al nord fins al punt 7.

A continuació, gira lleugerament cap al sud fins al punt 8-6, i avança cap a l'oest fins al punt 9-5.

El traçat continua en direcció nord fins al punt 10-4 i finalitza amb un ascens lleugerament orientat cap a l'est fins al punt 11-3.

Coordenades UTM dels punts:

1. 573951 / 4428668

2. 573921 / 4428640

3. 573916 / 4428646

4. 573907 / 4428640

5. 573883 / 4428693

6. 574024 / 4428569

7. 574027 / 4428587

8-6. 574024 / 4428582

9-5. 573956 / 4428597

10-4. 573961 / 4428617

11-3. 573981 / 4428633

Pertinences o accessoris

S'inclouen les eines i els elements del taller d'eines del trencador:

— Esmoladora de discos per a la regatadora. És una eina mecànica que el fundador de l'empresa, el trencador antic Toni Pons Nadal, va fer construir artesanalment a un ferrer de Ciutadella quan va començar la primera pedrera mecànica, cap al 1965.

— Discos d'esmolar per a la regatadora (45 discos de 45 cm, per tallar quarts, quints, etc.; 1 disc de 80 cm per replanar i 2 discos de 104 cm per a tall vertical).

— Separadors pels discos de la màquina de tallar quarts, cinquens...

— Màquina de disc manual que s'usava en època del pare.

— Màquina de disc manual actual.

— Pinyons i engranatges per una màquina que anava amb cadenes.

— Corretges de diverses mides per a maquinària.

— Cables elèctrics de llargàries i gruixes diverses.

— Puntes de vídia. Cada disc duia 15 puntes.

— Compressor d'aire per fer net de pols de marès màquines, eines, discos, roba.

— Relació d'eines d'ús manual: escodes, càvecs, pales de sauló, perpals.

— Relació d'eines de petit format adscrites als taulells de feina:

•   2 encluses.
•   Eines diverses i claus de rosca.
•   Broques.
•   Roda i suport improvisat per redreçar els discos torçuts.
•   Radials petites.
•   Soldadora i màscares de soldar.
•   Soldadora de cadenes.

Limitacions específiques que s'han d'observar

1. El Consell Insular ha d'autoritzar totes les actuacions sobre el bé, tret de les obres de conservació i reparació.

2. S'han de conservar les petjades deixades per la feina dels trencadors: regates, replans, escales, marques dels trencadors...

3. S'han de comunicar al Consell Insular de Menorca tots els actes jurídics i tècnics que puguin afectar el bé.

4. Es té en compte el que estableix la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears.

Titulars

La segona ampliació afecta dues propietats:

1. La pedrera Gran, la nau amb el taller d'eines i magatzems annexos es localitzen al polígon 17, parcel·la 216.

Referència cadastral: 07015A017002160000OD   

Finca de Ciutadella núm.: 19079

Codi registral únic de finca: 07007000124388

Propietari: Antonio Pons Caules.

2. L'altra propietat es localitza al polígon 17, parcel·la 217, on hi ha una part de la pedrera de Sant Esteve que no es va catalogar en la primera ampliació.

Referència cadastral: 07015A017002170000OX

Finca de Ciutadella núm.: 12457

Codi registral únic de finca: 07007000187505

Propietari: Fundació Lithica - Pedreres de s'Hostal. Camí Vell km 1. 07760 Ciutadella.

 

ANNEX 1 Plànol

 

Maó, 26 de març de 2026

Per delegació del president El secretari del Consell Executiu Octavi Pons Castejón (Decret 129/2023, de 27 de juliol) (BOIB núm. 106 de 29-07-2023)