Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 8 de setembre de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental del projecte d'hibridació del Parc Solar Fotovoltaic Son Frau de Dalt, polígon 6, parcel·la 492 del TM de Marratxí

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 7.2.a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2 de la Llei, el «projecte d'hibridació del Parc Solar Fotovoltaic Son Frau de Dalt, polígon 6, parcel·la 492 del TM de Marratxí», s'inclou en el punt n) del grup 4:

n) Emmagatzematge energètic stand-alone mitjançant bateries electroquímiques o qualsevol altra tecnologia de caràcter híbrid amb instal·lacions d'energia elèctrica.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte de parc solar fotovoltaic Son Frau de Dalt (Agustinas), de 4.730 kW, ubicat en el polígon 6, parcel·la 492 de Marratxí, ha estat autoritzat per la Direcció General d'Energia (BOIB núm. 074 de 12 de juny de 2025) i el va declarar exempt de tràmit ambiental.

El present projecte consisteix en la instal·lació d'un BESS (Battery electricity storage system - Sistema d'emmagatzematge d'electricitat amb bateries) de tipologia Stand- Alone. El sistema es basa en bateries de liti-ferro-fosfat que es col·loquen a l'interior de contenidors industrials de mides estandaritzades. La instal·lació de bateries s'ubicaria a la mateixa parcel·la on s'ubicarà el parc fotovoltaic que es troba en fase de projecte.

Ocuparà una superfície aproximada de 330 m2 i s'ubicarà al nord-est dins la pròpia parcel·la del parc. El sistema d'emmagatzematge es realitzarà mitjançant un sistema integrat HUAWEI LUNA2000-4.5MWH-2H1, amb un total de 2,236 MW i 4,472 MWh, i 12 inversors HUAWEI LUNA2000-213KTL-H0.

El sistema d'emmagatzematge d'energia es connectarà a la xarxa a través de la mateixa interconnexió del parc, aigües avall del CMM. Les bateries disposaran del seu propi sistema de conversió DC/AC i de transformació BT/MT.

Les superfícies ocupades:

- Superfície BESS: 14,77 m2

- Superfície Transformador: 14,77 m2

- Superfície PCS: 4,56 m2

- Superfície DTS: 1,08 m2

- Superfície apantallament: 330 m2

Es preveu la instal·lació d'un sistema de reducció de renous que consisteix en la instal·lació de panells acústics adaptats al compliment de la norma 22 del PTIM. El pressupost total s'estima en 2.581.884,36 €, dels quals 7.250 € són per seguiment ambiental.

3. Resum del document ambiental

El promotor ha lliurat un document ambiental amb la descripció del projecte, anàlisi d'alternatives, caracterització ambiental de l'entorn, anàlisis dels impactes potencials del projecte, mesures protectores, correctores i compensatòries, l'avaluació de la vulnerabilitat del projecte enfront d'accidents greus, Pla de Vigilància Ambiental, Pla de Gestió de Residus, Pla de Desmantellament i conclusions. També es presenten com a annexos, un estudi d'incidència paisatgística i un estudi energètic i sobre vulnerabilitat del projecte respecte del canvi climàtic.

Les alternatives analitzades són les següents:

Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. S'ha decidit executar el projecte amb l'objectiu de reduir la dependència energètica, aprofitar els recursos de les energies renovables i diversificar les fonts de subministrament incorporant les menys contaminants.

Alternativa 1: Col·locació dels mòduls de bateries sense cap acció addicional, és a dir, amb les característiques de fàbrica.

Alternativa 2: Col·locació dels mòduls de bateries incloent uns panells acústics pintats de color ocre per donar compliment a la norma 22 del PTIM.

S'analitzen alternatives i, en funció de paràmetres com seguretat, renou i incidència paisatgística se selecciona la millor alternativa.

VARIABLES AMBIENTALS

Valoració

Alternativa 1

Seguretat: 1

Renou: 1

Paisatge: 1

Índex d'Impacte: 3

Alternativa 2

Seguretat: 0

Renou: 0

Paisatge: 0

Índex d'Impacte: 0

Nota: Valor 0 = alternativa amb el menor impacte potencial y el valor 2 a la que presenta l'impacte major.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les administracions previsiblement afectades i a les persones interessades següents per la realització del projecte:

- Ajuntament de Marratxí (GOIBS250543/2025).

- GOB (GOIBS250569/2025).

- Amics de la Terra (GOIBS250557/2025).

- Consell de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular de Territori i Paisatge (RS GOIBS250586/2025).

- Direcció General de Salut Pública (VALIB 373749).

- Direcció General d'Emergències i Interior (VALIB 373738).

- Direcció General de Recursos Hídrics (VALIB 359704).

- Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal (VALIB 373744).

- Servei de Canvi Climàtic (VALIB 373735).

- Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (VALIB 373745).

Consultes rebudes:

El dia d'avui dins l'expedient consten els informes de la Direcció General d'Emergències i Interior, l'informe del Servei de Canvi Climàtic, l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, l'informe de l'Ajuntament de Marratxí i l'informe del Servei d'Ordenació del Territori.

- L'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera d'11 d'abril de 2025, va concloure el següent: «en relació a la perspectiva climàtica, no s'accepta el càlcul d'emissions evitades, però tot i això, no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin els següents condicionants:

1. El projecte objecte d'avaluació ha d'anar condicionat a la realització del Projecte de Parc Fotovoltaic Son Frau Dalt i no es pot executar per ell mateix.

2. El projecte i el document ambiental han d'incloure el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries a la normativa d'aplicació i assegurar el seu compliment en el projecte.

3. El projecte i el document ambiental han de preveure el consum energètics dels equips de refrigeració.

4. En l'avaluació de la vulnerabilitat i en l'avaluació d'impactes, s'ha de preveure el risc de desbordament tèrmic degut a increments de temperatura. S'ha d'explicitar al Document Ambiental quin sistema de refrigeració tenen- i alarma per prevenció davant del risc de combustió per desbordament tèrmic per evitar que les pròpies bateries puguin causar un incendi.

Es sol·licita a l'òrgan ambiental que en aquest tipus de projectes es realitzi l'avaluació d'impacte ambiental conjuntament.»

La Direcció General d'Emergències i Interior en data 04 d'abril de 2025 conclou: «Vista la documentació lliurada del projecte d'hibridació PFV Don Frau de Dalt (Agustinas), Polígon 06, parcel·la 492 del TM de Marratxí, es considera necessari que el promotor revisi el projecte incorporant el risc d'inundació que afecta a la zona Nord-oest de la parcel·la, modificant-lo per tal d'establir les mesures correctores que es considerin oportunes al cas abans de l'aprovació i desenvolupament del projecte.

Respecte l'autoprotecció de la instal·lació, el titular haurà de valorar si l'activitat en qüestió disposa d'una normativa sectorial específica que estableixi obligacions d'autoprotecció en els termes que defineixen el Reial decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d'emergències, i el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la llei d'ordenació d'emergències a les Illes Balears.

En aquest cas, haurà d'elaborar, presentar i registrar a la direcció general d'Emergències i Interior el pla d'autoprotecció abans de l'inici de l'activitat.»

- Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (24/04/2025): «Respecte al risc d'incendis forestals, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

• Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

- L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

- Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

• Respecte al tancament perimetral realitzar el tancament de tal manera que no afecti al rodal forestal, evitant l'afectació de la vegetació existent.
• Respecte a la plantació d'espècies com a barrera visual, utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior, tal i com s'estableix en el projecte, evitant, en tot cas, els Cupressus, Thuja o similars, per tal reduir la propagació del foc en cas d'incendi forestal.
• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.»

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori de data de 14 de novembre de 2023, que correspon a l'informe emès per a la consulta sobre el parc fotovoltaic i la línia d'evacuació que no s'avaluen en el present tràmit.

-Informe de l'ajuntament de Marratxí de data 01 de juliol de 2025 que indica: «...El conjunt de bateries està protegit acústica i visualment per una barrera de 3 m d'alçada. Es considera que aquesta barrera ha de complir, en tots els aspectes possibles, amb les condicions urbanístiques i d'estètica per a sòl rústic.

​​​​​​​A la vista de l'anterior, s'informa que per part municipal cal que les instal·lacions i les barreres visuals compleixin les següents condicions:

1. Tant la pantalla acústica – visual, com les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia s'hauran de col·locar a 10 m o més de les partions de les parcel·les (art. 182 NNSS).

2. Les parets exteriors de la pantalla hauran d'estar revestides amb materials acceptats per a façanes a sòl rústic: pedra, marès o referit sense pintar en colors ocres o terrosos. (art. 163 NNSS).»

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

1.- D'acord amb el PTIM, la parcel·la té una superfície de 77.733 m2, un pendent mitjà del 4% , es troba a SRG i a dins la UP 4 - Badia de Palma i Pla de Sant Jordi. Es troba afectada per APT de Carreteres i per Servitud Aeronàutica de Son Bonet.

2.- Les actuacions projectades no estan a cap espai natural protegit ni cap espai protegit Xarxa Natura 2000 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN).

3.- L'àrea on s'ubiquen els elements del projecte no es troba afectada pel domini públic hidràulic, ni cap de les seves zones de protecció (zona de servitud o de policia de torrents), tampoc s'ubiquen dins zones potencialment inundables (ZPI). Tampoc està afectada per les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, inundació, incendis, esllavissament, i el risc d'incendi forestal és baix. Tot i això, la zona Oest de la parcel·la, d'acord amb la cartografia de mapes de perillositat i de risc d'inundació, d'acord amb el Reial decret 903/2010 per a la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears i Pla de Gestió del Risc d'Inundació, es troba afectada per risc d'inundació.

4. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) El projecte se situa sobre la massa d'aigua subterrània la MAS 1814M4 Son Reus, és un aqüífer profund i la massa es troba en bon estat tant qualitatiu com qualitatiu.

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada i es tracta d'una zona vulnerable per nitrats Decret 18/2023, de 27 de març.

c) L'activitat no està afectada pels perímetres de restriccions de pous de proveïment urbà.

5.- Elements patrimonials: d'acord amb el visor del Consell de Mallorca, a la zona d'actuació no es localitzen Béns d'Interès Cultural (BIC) ni Béns Catalogats (BC). Tampoc es troben elements catalogats d'acord amb el catàleg de bens patrimonials del municipi.

6.-Segons el Bioatles (quadrícules 5x5, codi 281), l'àrea d'implantació és la zona de distribució d'una espècie amenaçada (Milà reial Milvus milvus) i de cinc espècies catalogades (esplugabous Bubulcus ibis, sebel·lí Burhinus oedicnemus, xoriguer Falco tinnunculus, puput Upupa epops, i eriço Atelerix algirus).

7.- Hàbitats Interès Comunitari (HICs): a la zona oest de la parcel·la hi trobem els següents hàbitats que no es troben afectats per l'execució del projecte:

- 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

- 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics

8. Segons l'ortofoto de 2023, l'emplaçament fotovoltaic no es troba proper a cap nucli poblacional, tot i sí que trobam habitatges aïllats rurals a menys de 100 m.

6. Consideracions tècniques

6.1 Principals impactes

Els impactes més significatius del projecte, d'acord amb el document ambiental, corresponen al canvi d'ús del sòl, paisatge, renous, residus, vegetació i fauna.

Cal indicar que el present informe només avalua la instal·lació de les bateries atès que la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic en data 13 de maig de 2025 va declarar l'exempció de tràmit ambiental del parc fotovoltaic, per la qual cosa no s'ha avaluat la totalitat del projecte (PFV, Línia d'evacuació i bateries) i, per tant, no s'han analitzat ni valorat el conjunt d'afeccions del global del projecte, ni tampoc si les mesures correctores són suficients per minimitzar els impactes que produirà el projecte sobre el sòl, el paisatge, activitat agrària dels terrenys, població, fauna... No obstant, s'haurien d'haver tramitat i avaluat conjuntament ambdós projectes atès que el fet que les bateries estiguin sotmeses a avaluació d'impacte ambiental simplificada, arrastra a la resta d'instal·lacions relacionades amb el projecte, i l'avaluació d'impacte s'ha de fer del conjunt del projecte.

6.2. Camps electromagnètics i renou

El document ambiental assenyala que el camp magnètic es va dissipant des de l'interior del centre de transformació i als pocs metres d'aquest ja s'assoleixen valors d'1 μT. Pel que fa a la línia d'evacuació, i segons un estudi realitzat per Manuel Sánchez Tenorio per la Universitat de Sevilla d'una línia soterrada similar a la d'aquest parc, es conclou que a 6 m de l'eix del fil subterrani els valors del camp magnètics són pràcticament nuls. Per tant, es preveu que les edificacions ubicades a menys de 100 m d'aquests elements tenguin valors magnètics significativament inferiors als 0,4 μT, recomanats per la Guia del Ministeri per a la Transició Ecològica a distàncies superiors a 5 metres.

A l'apartat de mesures preventives del document ambiental indiquen que s'haurà de fer un control del camp electromagnètic que haurà de ser inferior a les 0,4 μT en les residències confrontants, per tant, serà necessari fer un estudi d'emissions electromagnètiques de la totalitat de les instal·lacions que hi haurà a la parcel·la abans de la seva posta en funcionament i també fer estimacions reals durant els primers anys de funcionament, per verificar que en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i una altura d'1 m, no se supera la intensitat d'emissions de 0,3-0,4 microTesles. En cas que se superi aquest llindar, es prendran les mesures tècniques (apantallaments, etc.) necessàries per no arribar a aquest límit.

El document ambiental indica que es faran controls en els moments de màxima generació de renous i que es prendran mesures en el cas que se superin els valors màxims acceptats per la normativa estatal, autonòmica i municipal (si n'hi hagués) en matèria de renous. No aporten estudi previ de renou ni tampoc indiquen on es faran els controls.

Per altra banda, s'analitzen els renous a la fase de construcció i proposen mesures correctores (limitació horària i de velocitat, manteniment de maquinària i manteniment del recinte de les bateries). Pel que fa a la fase de funcionament, les bateries a causa de les necessitats de refrigeració, poden generar renous, el document ambiental ens indica que s'envoltaran de panells acústics per mitigar les emissions

6.3. Substàncies contaminants

En el document ambiental es fa referència a mesures de prevenció dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics, s'indica que els equips disposaran de cubetes de retenció de líquids.

El document ambiental no inclou la consideració sobre les substàncies potencialment contaminants associades a un sistema d'emmagatzematge autònom de tipologia BESS (Battery Energy Storage System). El sistema d'emmagatzematge no genera ni produeix cap mena d'energia ni d'element de rebuig durant el procés de producció, però els components elèctrics integrats en aquests sistemes poden contenir materials que, en cas de desastre, fugida o problema amb el sistema, podrien resultar potencialment contaminants (electròlits amb sals de liti, com l'hexafluorofosfat de liti (LiPF6); metalls pesants com el cobalt, el níquel i el manganès; solvents orgànics que poden ser volàtils i potencialment tòxics; gasos tòxics com l'hidrogen, que és inflamable, i altres compostos que poden ser tòxics; fluorurs). Els contenidors porten sistemes de seguretat per evitar aquest tipus de falles així com cubetes estanques per evitar vessaments. Tot i això, el document ambiental caldria que incorporàs mètodes adequats de retenció de líquids per contenir possibles fuites en cas que es produeixin, així com una explicació del sistema de contenció i un protocol d'actuacions en cas de fuites.

6.4. Barrera Vegetal

El disseny de la barrera vegetal consisteix en una doble filera d'oliveres de dos metres d'altura des de la plantació a la zona de la carretera. D'acord amb l'annex d'incidència paisatgística, als pocs mesos de la plantació de la barrera vegetal ocultarà per complet els mòduls.

6.5. Incidència sobre els espais naturals

A la zona d'implantació no està cartografiat cap hàbitat d'interès comunitari, ni es troba dins cap espai natural protegit ni cap espai protegit Xarxa Natura 2000, ni cap Àrea important per a rapinyaires (AIRIB). D'acord amb la consulta al BIOATLES de la IDEIB, l'àrea d'implantació és la zona de distribució d'una espècie amenaçada (Milà reial Milvus milvus) i de cinc espècies catalogades (esplugabous Bubulcus ibis, sebel·lí Burhinus oedicnemus, xoriguer Falco tinnunculus, puput Upupa epops, i eriço Atelerix algirus).

Segons el document ambiental no hi ha espècies catalogades i podria ser un hàbitat de tortuga mediterrània i proposen fer prospeccions per a la localització i retirada d'exemplars.

6.6 Afecció al sòl

Es produirà un consum de sòl de la instal·lació d'emmagatzematge (330 m2), de l'estructura d'ocultació i protecció i de la línia d'evacuació fins al CMM (10 metres lineals).

6.7 Recursos hídrics

D'acord amb l'informe de la Direcció General d'Emergències i Interior de data 04 d'abril de 2025: «Vista la documentació lliurada del projecte d'hibridació PFV Don Frau de Dalt (Agustinas),Polígon 06, parcel·la 492 del TM de Marratxí, es considera necessari que el promotor revisi el projecte. Incorporant el risc d'inundació que afecta a la zona Nord-oest de la parcel·la, modificant-lo per tal d'establir les mesures correctores que es considerin oportunes al cas abans de l'aprovació i desenvolupament del projecte.»

Per altra banda, no hi haurà consum d'aigua amb l'emmagatzematge d'energia.

6.8 Incidència visual

Estudi d'incidència paisatgístic.

D'acord amb l'estudi paisatgístic aportat s'ha analitzat la visibilitat del parc: primer s'ha definit la conca visual del projecte en un radi de 3 km al voltant de la nova instal·lació i després, s'ha calculat la conca visual del parc amb les mesures correctores a aplicar, considerant que la barrera vegetal tindrà 3 m d'alçada al cap de pocs mesos després de la seva implantació. L'anàlisi de visibilitats dona un resultat de 6,48 ha des d'on serà visible el mòdul de bateries sense aplicar mesures correctores i, una vegada estigui implantada la barrera vegetal, la visibilitat es reduirà fins arribar a 4,07 ha. A més, l'estudi incorpora una anàlisi de visibilitat i efecte acumulatiu amb altres parcs existents o en tramitació, dins el radi de 3000 m analitzat, el percentatge de territori on es podrà observar més d'un parc és molt petit. Per tal de comprovar l'efecte visual de la implantació de la barrera vegetal, l'estudi aporta una sèrie de renders amb simulacions de la barrera amb una alçada de 3 m, dels quals es conclou que el punt més conflictiu, la carretera Ma-2031, que quedarà totalment coberta al cap de pocs mesos de la instal·lació i que el mòdul de bateries només serà visible del talús de residus de l'abocador de Son Reus.

Referent als panells acústics que envoltaran els mòduls, tot i que el document ambiental indica que compliran amb la Norma 22 del PTM, d'acord amb la documentació aportada (Fig.3), no sembla que s'integrin paisatgísticament amb l'entorn.

Per una banda, l'informe de l'Ajuntament de Marratxí (1juliol de 2025): «A la vista de l'anterior, s'informa que per part municipal cal que les instal·lacions i les barreres visuals compleixin les següents condicions:

1. Tant la pantalla acústica – visual, com les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia s'hauran de col·locar a 10 m o més de les partions de les parcel·les (art. 182 NNSS).

2. Les parets exteriors de la pantalla hauran d'estar revestides amb materials acceptats per a façanes a sòl rústic: pedra, marès o referit sense pintar en colors ocres o terrosos. (art. 163 NNSS).»

Per altra banda, tenint en compte que no s'ha rebut informe del Servei d'Ordenació del Territori referent a la integració paisatgística del projecte, caldrà que el promotor presenti alternatives de la pantalla acústica-visual que s'integrin amb el paisatge i comptar amb el vistiplau del Servei d'Ordenació del Territori.

6.9 Incendis

L'Àrea d'implantació no està afectada per Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'incendis i el risc d'incendi forestal és baix.

D'acord amb el document ambiental, és d'aplicació el Reglament de Seguretat contra incendis en establiments industrials, aprovat mitjançant el RD 2267/2004, de 03 de desembre, i el Reglament d'Alta Tensió RD 337/2014, de 09 de maig, d'instal·lacions elèctriques d'interior i exterior respectivament.

Per minimitzar els danys en cas d'incendi, la sala de bateries inclou un sistema automàtic de detecció i extinció, compost per agent extintor basat en la certificació NOVEC 1230. Es preveu addicionalment, el subministrament d'extintors manuals d'eficàcia 27A 233B 75F a una distància màxima de 15 m.

El gas Novec és un líquid emprat per a l'extinció d'incendis que s'utilitza en substitució del gas haló que anteriorment era utilitzat, tant per les seves propietats a l'hora de sufocar focs, com per ser un agent que no perjudica la capa d'ozó i amb això el medi ambient, conegut també com a NOVEC1230. Té una vida atmosfèrica de tan sols cinc dies i un potencial escalfament global d'1.

Per una banda, l'informe favorable del Departament d'Emergències de 04 d'abril de 2025, s'indicava que: «no hi ha implicació del Pla Especial per fer front al risc d'incendis forestals (INFOBAL) i la cartografia posterior del IV Pla General de Defensa Contra els Incendis Forestals (aprovat per Decret 22/2015, de 17 d'abril) a la parcel·la del projecte.»

Per altra banda, d'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 03 de març de 2025 s'ha de «s'ha de preveure el risc de desbordament tèrmic degut a increments de temperatura. S'ha d'explicitar al Document Ambiental quin sistema de refrigeració tenen-? i alarma per prevenció davant del risc de combustió per desbordament tèrmic per evitar que les pròpies bateries puguin causar un incendi.»

Referent al sistema d'emmagatzematge i atès que aquest tipus d'instal·lacions d'emmagatzematge d'energia en grans bateries (Stand-Alone) no disposen d'una reglamentació quant a la seguretat contra incendis, el projecte ha d'incloure una anàlisi dels riscos, identificant els distints esdeveniments, les corresponents causes i les mesures de seguretat a implantar per tal de garantir la seguretat de la instal·lació. En especial l'anàlisi dels riscos ha de contemplar:

1. Mesures per evitar que es produeixi incendi o explosió

2. Mesures de detecció i alarma en cas d'incendi

3. Mesures d'extinció

4. Mesures en cas d'incendi o explosió d'un mòdul, per tal que aquest no es propagui a la resta de mòduls ni causi d'anys a la via pública ni als confrontants.

6.10 Patrimoni

D'acord amb el visor del Consell de Mallorca, a la zona d'actuació no es localitzen Béns d'Interès Cultural (BIC) ni Béns Catalogats (BC). Tampoc es troben elements catalogats d'acord amb el catàleg de béns patrimonials del municipi. A les mesures correctores del document ambiental indiquen que un arqueòleg professional revisarà l'absència d'elements arqueològics o patrimonials significatius abans de l'inici de les activitats constructives.

6.11 Residus

El document ambiental quantifica i pressuposta els residus que es generaran a les fases d'obra i desmantellament, a la fase de funcionament no considera que es produeixin i en el cas que se'n produesquin seran lliurats a gestor autoritzat.

Per altra banda, d'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 11 d'abril de 2025 s'ha de:

«2. El projecte i el document ambiental han d'incloure el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries a la normativa d'aplicació i assegurar el seu compliment en el projecte.»

6.12 Pla de Vigilància

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA) s'indiquen els controls, indicadors, metodologia i els llindars de la fase d'obra amb visites cada quinze dies. No es programa cap seguiment per a la fase de funcionament ni desmantellament, s'indica que s'integren al PVA del PSFV. El pressupost del PVA és de 7.250 Euros.

Caldrà que el PVA incorpori tots els controls i indicadors de compliment i mesures de correcció en cas d'incompliment per a totes les fases del projecte.

6.13 Mesures Compensatòries

- Per emissions: en el cas que es detectin fuites dels equipaments que contenen el gas SF6, s'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF6.

6.14 APT de Carreteres i Servitud Aeronàutica de Son Bonet

A dia de la redacció del present informe no s'ha rebut informe del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures ni de AESA. Es recordarà a l'OS que és necessari que el promotor entregui l'informe favorable o autorització de les administracions esmentades.

6.15 Emissions i canvi climàtic

D'acord amb el document ambiental, el funcionament de l'emmagatzematge d'energia requereix la presència del gas SF6. L'SF6 és un dels gasos d'efecte hivernacle més potents, amb un potencial d'escalfament global 23.500 vegades superior al del diòxid de carboni (CO2). L'alta estabilitat atmosfèrica i la capacitat per atrapar la radiació infraroja el converteixen en un gas molt més potent per escalfar l'atmosfera terrestre que el CO a llarg termini. La Unió Europea ha establert dues ₂ dates de prohibició per a l'ús del gas: 1 de gener del 2026 per a equips fins a 24 kV, i 1 de gener del 2030: per a equips de 24 kV fins a 52 kV.

Encara que al document ambiental, a l'apartat de vigilància ambiental s'esmenta que es farà un control del gas hexa-fluorur de sofre (SF6) de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures compensatòries si es detecten fuites, no s'inclou una descripció dels elements que contenen el gas, ni el volum total de gas que contendria la instal·lació, potencial contaminant, ni la descripció dels sistemes de contenció, o si és obligatori la seva substitució d'acord amb la legislació europea. Finalment, l'annex 2 «Estudio energético y vulnerabilidad cambio climático» del document ambiental estima una evacuació del mòdul de bateries de 1.632.280 kWh/any ambiental estima una evacuació del mòdul de bateries de 1.632.280 kWh/any que evitarà 682,29 t CO2 equivalents/any d'emissions, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. També s'indica que el temps necessari perquè les bateries generin energia suficient per recuperar la mateixa quantitat d'energia que s'ha empleat en la seva fabricació, transport, instal·lació i desmantellament s'estima entorn a 3,45 anys.

Per altra banda, d'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic (11/04/2025): «Les emissions evitades es calculen per al total d'emmagatzematge. Balance neto de emisiones (kg CO₂eq) = 15.351.593,4 kg CO₂eq – 2.355.600 kg CO₂eq = 12.995.993,4 kg CO₂eq. Aquest abordatge és erroni i indueix a la doble comptabilitat. S'ha d'aplicar una metodologia especifica per emmagatzematge acoblat a renovables.

Per això s'han de seguir aquestes passes:

1. Definir l'escenari de referència: La situació de partida sense la hibridació. En aquest projecte és que hi ha una planta fotovoltaica, a on es perdrà una certa energia en no acoblar bé la producció (oferta) amb la demanda (consum).

2. Quantificar l'energia que hauria estat desaprofitada i que ara es pot utilitzar gràcies a les bateries. Només es comptabilitza les hores en què l'emmagatzematge substitueix l'energia fòssil.

3. Considerar l'eficiència de l'emmagatzematge, que no és 100% eficient, sinó normalment un 80-90% ja que es per energia en la càrrega-descàrrega. L'estudi energètic ja la considera.

És fonamental definir qui s'acredita les emissions evitades per no caure en la doble comptabilitat. El sistema d'emmagatzematge només pot acreditar les emissions evitades per l'energia addicional que permet usar, no per tota la producció solar fotovoltaica. Cal explicitar també que el sistema d'emmagatzematge captarà energia de la xarxa, i s'ha de tenir en compte el mix d'energia. No es pot donar per vàlida l'avaluació d'emissions evitades, tot i que s'assumeix que el sistema d'hibridació permetrà optimitzar més la instal·lació de captació d'energia solar Son Frau de Dalt, i es considera alineat amb els objectius d'energies renovables de la Llei 10/2019 de canvi climàtic.»

6.16 Per tot l'anterior, una vegada analitzats els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, no es preveuen efectes adversos significatius sobre el medi ambient amb l'execució del projecte, sempre que s'apliquin les mesures preventives i correctores del document ambiental i les proposades en aquest informe.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte d'hibridació del Parc Solar Fotovoltaic Son Frau de Dalt, polígon 6, parcel·la 492 del TM de Marratxí, signat per l'enginyer tècnic industrial Jordi Quer Sopeña i l'enginyer industrial Antoni Bisbal Palou, en data 06 d'agost de 2025, atès que no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures proposades al document ambiental signat el 06 d'agost de 2025 pel geògraf Juan Javier Llop Garau, i els següents condicionants:

1. Mesures de protecció del Paisatge:

a) Referent als panells acústics que envoltaran els mòduls, caldrà, per una banda, que el promotor presenti (davant de l'Òrgan Substantiu) alternatives de la pantalla acústica-visual que s'integrin amb el paisatge i que evitin l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en els mòduls energètics projectats, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i millorar així la integració paisatgística de la nova instal·lació, i a més, l'alternativa escollida haurà de comptar amb el vistiplau del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca.

Per altra banda, les alternatives presentades s'hauran d'adaptar als condicionants de l'informe de l'Ajuntament de Marratxí (1 de juliol de 2025): «A la vista de l'anterior, s'informa que per part municipal cal que les instal·lacions i les barreres visuals compleixin les següents condicions:

1. Tant la pantalla acústica – visual, com les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia s'hauran de col·locar a 10 m o més de les partions de les parcel·les (art. 182 NNSS).

2. Les parets exteriors de la pantalla hauran d'estar revestides amb materials acceptats per a façanes a sòl rústic: pedra, marès o referit sense pintar en colors ocres o terrosos. (art. 163 NNSS).»

b) S'haurà de mantenir una pantalla vegetal consolidada que oculti els mòduls completament al cap de pocs mesos de la sembra.

2. Renous:

a) Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

b) Caldrà que el promotor aporti davant l'Òrgan Substantiu un estudi previ de renou amb les ubicacions on es faran els controls. Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

3. Mesures de protecció per a la població:

a) S'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

b) Abans de la posada en funcionament del parc, s'ha de fer un model d'emissions electromagnètiques de la totalitat de les instal·lacions que hi haurà a la parcel·la i també fer estimacions reals durant els primers anys de funcionament. Si com a resultat d'aquest model, es comprova que es pot superar la intensitat d'emissions electromagnètiques de 0,3-0,4 microTesles en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquests i a una altura d'1 m, s'hauran de prendre les mesures tècniques (apantallament, etc.) necessàries per a no arribar a aquest límit.

c) S'hauran de realitzar mesures periòdiques (almenys un pic a l'any) d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació del sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS), les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost haurà de figurar dins el pressupost del projecte. Les mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció del parc fotovoltaic.

4. Mesures de Protecció del Patrimoni:

Cal que un arqueòleg professional revisi l'absència d'elements arqueològics o patrimonials significatius a tot l'entorn abans de l'inici de les activitats constructives.

5. Mesures de Protecció per a la fauna:

a) Vista la possible presència de tortuga mediterrània a la parcel·la, abans de l'entrada de maquinària cal portar a terme prospeccions per a la localització i retirada d'exemplars, que s'hauran de portar a un lloc segur. Aquestes prospeccions no es podran realitzar durant els mesos de fred, ja que l'espècie s'enterra per hibernar i no podrà ser detectada. S'ha de tenir en compte que també fan una pausa estival quan les temperatures són molt elevades.

b) Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.

c) S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

6. Gestió Hídrica

a) D'acord amb l'informe de la Direcció General d'Emergències i Interior de data 04 d'abril de 2025: «Vista la documentació lliurada del projecte d'hibridació PFV Don Frau de Dalt (Agustinas), Polígon 06, parcel·la 492 del TM de Marratxí, es considera necessari que el promotor revisi el projecte incorporant el risc d'inundació que afecta a la zona Nord-oest de la parcel·la, modificant-lo per tal d'establir les mesures correctores que es considerin oportunes al cas abans de l'aprovació i desenvolupament del projecte.»

b) Atès el potencial contaminant de les bateries, el promotor cal que avaluí els sistemes de seguretat de les bateries en cas de falles, incorporar mètodes adequats de retenció de líquids per contenir possibles fuites i un protocol d'actuacions en cas de fuites.

7. Atmosfera

Se seleccionaran preferentment equips que no facin servir gas SF6 o que tenguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual.

8. Residus:

a) No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

b) Les bateries es gestionaran d'acord amb el que estableix la normativa vigent, el Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, el Reial decret 106/2008, d'1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus, i el Reglament (UE) 2023/1542 relatiu a piles i bateries i els seus residus, procedint al seu reciclatge sempre que sigui viable. Els residus puntuals com a fils o embalatges, que es puguin generar, es lliuraran a gestors autoritzats.

c) D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera d'11d'abril de 2025 s'ha de:

«2. El projecte i el document ambiental han d'incloure el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries a la normativa d'aplicació i assegurar el seu compliment en el projecte.»

9. Incendis

a) D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera d'11d'abril de 2025 s'ha de «4. En l'avaluació de la vulnerabilitat i en l'avaluació d'impactes, s'ha de preveure el risc de desbordament tèrmic degut a increments de temperatura. S'ha d'explicitar al Document Ambiental quin sistema de refrigeració tenen i alarma per prevenció davant del risc de combustió per desbordament tèrmic per evitar que les pròpies bateries puguin causar un incendi.»

b) Atès que les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia en grans bateries (Stand-Alone) no disposen d'una reglamentació quant a la seguretat contra incendis, el projecte ha d'incloure una anàlisi dels riscos, identificant els distints esdeveniments, les corresponents causes i les mesures de seguretat a implantar per tal de garantir la seguretat de la instal·lació. En especial l'anàlisi dels riscos ha de contemplar:

1. Mesures per evitar que es produeixi incendi o explosió

2. Mesures de detecció i alarma en cas d'incendi

3. Mesures d'extinció

4. Mesures en cas d'incendi o explosió d'un mòdul, per tal que aquest no es propagui a la resta de mòduls ni causi d'anys a la via pública ni als confrontants.

c) Per altra banda, d'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (24-04-2025): « a) Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

- L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

- Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

b) Respecte al tancament perimetral realitzar el tancament de tal manera que no afecti al rodal forestal, evitant l'afectació de la vegetació existent.

c) Respecte a la plantació d'espècies com a barrera visual, utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior, tal i com s'estableix en el projecte, evitant, en tot cas, els Cupressus, Thuja o similars, per tal reduir la propagació del foc en cas d'incendi forestal.»

10. Pel que fa al desmantellament de la instal·lació:

a) Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació, es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat.

b) El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de la barrera vegetal.

11. Mesures Compensatòries

Per emissions: en el cas que es detectin fuites dels equipaments que contenen el gas SF6, s'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF6.

12. Pla de Vigilància Ambiental

Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un Pla de Vigilància actualitzat que incorpori tots els controls i indicadors de compliment de les mesures correctores previstes a cada una de les fases del projecte i mesures de correcció en cas d'incompliment, a més, s'haurà d'incloure i pressupostar:

- Els condicionants inclosos en el present informe d'Impacte Ambiental.

- La mesura compensatòria proposada.

- Els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en el document ambiental i a l'informe. A més, s'hauran d'incloure:

 

i) Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

ii) Els registres del manteniment preventiu i/o correctiu dels equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i del gas hexafluorur de sofre.

iii) Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

iv) Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

v) Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

vi) Els informes de seguiment de la mesura compensatòria.

vii) Registres del seguiment de la barrera vegetal, indicant la reposició de marres, regs de sequera, o altres tractaments específics.

viii) Els informes del seguiment del renou generat a cada una de les fases.

ix) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració ambiental, com a mínim durant els primers dos anys posteriors al desmantellament dels mòduls energètics.

15. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

Es recorda que:

- Cal obtenir l'informe favorable o autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, així com de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).

- Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà el que disposa l'art. 2.1.c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística:

«Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques».

- L'òrgan administratiu competent en matèria de gestió forestal determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

- La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

-L'obligació de compliment del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) nº 517/2014.

- Durant l'execució de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'increment el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció.

- En cas de localitzar restes arqueològiques durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores (art. 50.5 i art. 60.1 LPHIB).

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 26 de març de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá