Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 8 d'agost de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental del projecte de Parc Solar Menorca Ca Sendu, al polígon 1, parcel·la 23, T.M. Maó.

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex II, el «Projecte d'instal·lació del Parc Solar Menorca ca Sendu al polígon 1, parcel·la 23, T.M. Maó», s'inclou en el grup 2 «Energia», punt 6: «Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a xarxa, excepte les situades en qualsevol classe de coberta: Les instal·lacions amb una ocupació total de més d'1 ha situades fora de les zones previstes en els apartats anteriors».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic de tipus C a la parcel·la 23 del polígon 1 del terme municipal de Maó. Es preveuen un total de 1.404 mòduls fotovoltaics de 505 Wp, amb una potència pic de la instal·lació de 709,2 kWp que generaran 1.206,5 MWh d'energia anual aproximada i una ocupació d'1,5 ha de sòl rústic. Els panells solars es disposaran sobre estructura autoportant de perfils metàl·lics, elevada 0,8 m i amb 30º d'inclinació respecte al terra i amb orientació dels mòduls cap al sud. Els mòduls s'agruparan en sèries de 26 panells.

S'inclouen en la parcel·la 3 caixes de protecció, 3 inversors, un centre de transformació i mesura MT-BT. Es projecta una línia d'evacuació soterrada que té una longitud total de 181 m i enllaça el centre de mesura i una nova torre metàl·lica, sent el punt físic de connexió a la xarxa elèctrica. El punt de connexió es faria a la línia MT VILLACARLOS de 15 KV, mitjançant esteses de cable subterrani fetes a carreteres preexistents.

Es planteja la ubicació d'un edifici prefabricat de 8x7 metres i 3 metres d'alt, que es destinarà a la central d'alarmes i a funcions d'emmagatzematge.

El tancament perimetral de la instal·lació té una longitud aproximada de 543 m, una àrea d'1,32 ha i una alçada aproximada d'1,80 m. Es col·locarà una tanca vegetal perimetral composta per plantes autòctones i de baix requeriment hídric com són els ullastres i les alzines de port alt i mates arbustives d'espècies com el llentiscle, l'arítjol o l'aladern.

3. Resum del document ambiental

La parcel·la 23 del polígon 1, del T.M. de Maó, on es projecta la instal·lació del parc solar Menorca Ca Sendu, està cartografiada com a zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i amb una petita part classificada com a zona d'aptitud fotovoltaica alta.

Pel que respecta a l'anàlisi de les alternatives, en compliment de l'indicat a l'article 45.1.c) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el document ambiental fa una breu justificació de l'alternativa escollida, que es constitueix com l'única alternativa que s'ha contemplat al redactat. Així mateix, tampoc es recull l'alternativa zero.

El pressupost d'execució material total del projecte és de 672.000,00 €.

Respecte a l'avaluació dels efectes previsibles, el document ambiental contempla l'anàlisi dels possibles impactes derivats de l'execució del projecte a la fase d'obres, sobre: el medi físic (geologia, qualitat atmosfèrica i acústica, hidrologia superficial i subterrània), el medi biòtic i la biodiversitat (vegetació, fauna), el paisatge, el patrimoni, les activitats socioeconòmiques i el canvi climàtic. Tot i que en la majoria dels factors anteriors els impactes han estat considerats com a negatius, aquests es valoren com a compatibles. El resultat de l'avaluació dels efectes previsibles es recull en format matriu de Leopold.

El document ambiental proposa una sèrie de mesures preventives i correctores amb la finalitat de prevenir, minimitzar, evitar, atenuar o corregir els possibles impactes negatius considerats, especialment dirigides a la fase de disseny de la instal·lació i a la fase de construcció. No obstant això, no es considera cap mesura compensatòria.

Amb l'objectiu de realitzar el seguiment de les mesures correctores i preventives establertes, el document ambiental recull un petit apartat sobre el «Pla de Vigilància ambiental» del projecte, que es centra en el control dels impactes sobre el medi físic, el control dels impactes sobre el medi biòtic i el control dels impactes sobre el medi paisatgístic. No obstant l'anterior, no s'adjunta el pressupost del cost de les mesures mediambientals que s'adoptaran ni el càlcul de la petjada de carboni que suposarà l'activitat a desenvolupar durant els dies que durin les tasques d'execució de les obres.

El document ambiental adjunta un «Annex 1» d'estudi d'incidència paisatgística a la fase de construcció i fase de funcionament, alhora que fa una valoració global dels efectes previsibles de les potencials fonts d'impacte paisatgístic, aplicant el criteri de combinar l'efecte de la qualitat visual (grau d'intensitat) i de la fragilitat visual (grau d'extensió). De l'estudi es conclou que, un cop establertes les mesures correctores, l'impacte visual existent es reduirà dràsticament, per la qual cosa, l'impacte de la instal·lació fotovoltaica sobre el paisatge és considerat pel promotor com a admissible i compatible.

El document ambiental inclou un «Annex 2» amb l'estudi d'impacte del consum energètic, efecte hivernacle i canvi climàtic associat al projecte, en el qual el promotor conclou que el projecte és compatible pel que fa a l'impacte sobre el consum energètic, la punta de demanda, les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la vulnerabilitat davant el canvi climàtic i té un impacte positiu.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

4.1 Procés de consulta

En data 17 d'octubre de 2024, el Servei d'Assessorament Ambiental remet consulta i petició d'informe a les administracions previsiblement afectades i entitats interessades (es marquen les entitats de les quals s'ha rebut resposta):

• Ajuntament de Maó
• Direcció Insular d'Educació, Cultura i Patrimoni. Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports. Consell Insular de Menorca.
• Direcció Insular de Medi Ambient. Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació. Consell Insular de Menorca (√).
• Àrea d'Agricultura de la Direcció Insular d'Economia. Departament d'Economia i Serveis Generals. Consell Insular de Menorca (√).
• Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics. Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua (√).
• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural (√).
• Societat Ornitològica de Menorca
• Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) Menorca (√).

A continuació s'exposen les conclusions dels informes que s'han rebut al Servei d'Assessorament Ambiental en el moment de redactar el present informe:

4.2 Conclusions dels informes rebuts a partir del procés de consulta

- Informe de 16 de juliol de 2024, del Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

Informa favorablement sobre el projecte atès que «segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és d'esperar que el projecte pugui suposar un efecte destacable sobre les espècies protegides o catalogades, sempre que es portin a terme les mesures (preventives, correctores i compensatòries) proposades així com el Programa de seguiment ambiental, especialment la realització de prospeccions que permetin detectar i retirar tortugues de terra, així com la revisió de les rases, evitant que quedin obertes durant la nit».

- Informe de 8 d'agost de 2024, del Servei de Planificació al Medi. Departament de Medi Natural de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

Conclou que: el projecte «[...] no està dins Xarxa Natura 2000 ni és limítrof i, per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)».

- Informe de 26 de novembre de 2024, del Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció General de Recursos hídrics.

Comunica, als efectes que corresponguin, que:

• La parcel·la 23 del polígon 1 del T.M. de Maó (Menorca) no disposa de cap aprofitament d'aigües subterrànies legalitzat.
• Ni la documentació ambiental ni el projecte executiu estimen les necessitats hídriques del futur parc fotovoltaic de la parcel·la 23 del polígon 1 de Maó. Tampoc parlen d'on ni com s'abastiran d'aigua
• La massa d'aigua on s'ubica la parcel·la és la 19.01M1 de Maó en mal estat quantitatiu i qualitatiu».

- Informe de 27 de novembre de 2024, del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) Menorca.

L'informe aporta una sèrie de consideracions per a tenir en compte. Es resumeixen a continuació :

• Recollida d'aigües pluvials: els parcs solars acostumen a tenir necessitats periòdiques de neteja [...]. L'article 15 del Pla Territorial Insular de Menorca estableix uns criteris constructius i demana la instal·lació de sistemes de recollida i emmagatzematge d'aigües pluvials [...].
• Risc d'inundació: [...] tenir en compte el que es disposa al Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears sobre mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques. Les instal·lacions petites com la d'aquest projecte es classifica com a Tipus A. Els criteris pel que fa a les Àrees de Prevenció de Riscos estableixen codis compartits per a tots els models de parcs:

▪ Codi MiniSOL-F01: es recomana evitar les zones catalogades com a àrees amb risc (inundació, erosió, esllavissada o incendi) en els instruments territorials disponibles i confirmats a l'àmbit local.

▪ Codi MiniSOL-F02: estipula que en cas de detectar un possible risc d'inundació, es farà un estudi específic d'inundabilitat que avaluï la no afectació de la instal·lació al règim hídric.

• Alçada màxima: es recomana no sobrepassar els dos metres d'alçada màxima de les instal·lacions solars. Això facilita la integració paisatgística i redueix el problema d'afectacions de vent [...].
• Manteniment de la biodiversitat: els parcs solars solen esdevenir en zones de poca presència humana. Es pot intentar aprofitar per convertir-los en punts d'acollida de biodiversitat. Al respecte, es recomanen les següents mesures compensatòries:

▪ Conservar la vegetació silvestre superior que es troba acompanyant les parets seques del perímetre i de l'interior de la parcel·la. Serveixen de connexió ecològica, permeten una certa integració paisatgística i són refugi de biodiversitat especifica.

▪ Mantenir o reubicar les plantes amb flor trobades a la parcel·la. També és recomanable sembrar noves franges de flors. Milloren el paisatge i són aliment per a insectes pol·linitzadors.

▪ Aprofitar els racons lliures per sembrar-hi cereals i lleguminoses alternativament, sense collita o amb collita tardana, de varietats tradicionals de Menorca. Aquestes plantes ofereixen aliment, diversifiquen les característiques del sòl fèrtil i creen zones d'herba alta, útils per la reproducció de vàries espècies.

▪ Mantenir el control de les cobertes de vegetació mitjançant bestiar o maquinària (l'ús d'herbicides està prohibit en el PTI). En cas de segar amb maquinària, cal deixar uns 20 cm de coberta vegetal, per evitar afectacions a tortugues, eriçons i nius potencials. La sega convé situar-la entre els mesos d'agost i febrer per no perjudicar la principal temporada de cria.

▪ Habilitar com a mínim un punt d'aigua segur com a abeurador per a la fauna silvestre a la zona on s'hagi instal·lat el parc solar. Cal garantir la seguretat de les espècies que s'hi acosten a beure. El punt d'aigua es posa arran de terra, per facilitar-ne l'accés, i s'ha d'acompanyar de troncs o pedres a mode de rampa per a que no s'hi ofegui cap animal.

▪ Generar refugis càlids per a insectes i fauna petita, a partir de munts de fusta tallada.

▪ Potenciar la presència de monticles de pedres de bona mida (clapers) perquè actuïn també com a refugi d'amfibis, rèptils o mamífers.

▪ Triturar les restes vegetals generades i aplicar el material resultant directament sobre el terreny i no endur-se'ls a un punt de recollida selectiva. D'aquesta manera es contribueix a la millora de la fertilitat del sòl, es redueix l'erosió, es manté la captació de carboni i s'optimitza la retenció de la humitat a la terra.

- Informe de 4 de desembre de 2024, del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos hídrics.

Des d'un punt de vista de suficiència hídrica, capacitat de sanejament i depuració i protecció del domini públic hidràulic subterrani, informem favorablement sobre el parc fotovoltaic amb les següents condicions:

1. El projecte ha d'especificar com es realitza la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes de les edificacions amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions.

2. Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques.

3. El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.

4. Es recomana l'ús d'aigües pluvials per al reg de les espècies vegetals de la barrera vegetal de la tanca perimetral.

5. El projecte ha de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic i ha de dur el registre de les operacions de neteja, manteniment i la gestió dels llots procedents de tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada durant el seu ús.

6. No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

7. Verificar la impermeabilització de la solera de formigó, corroborar una bona gestió de les fuites o vessaments accidentals i quin manteniment es durà a terme.

- Informe de 10 de desembre de 2024, del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

Conclou sobre el projecte «sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal». I esmenta, en relació amb la prevenció contra incendis forestals que:

• Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).
• També cal recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.
• Tal com es recull a l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, «s'haurà de realitzar un estudi forestal per determinar el grau de combustibilitat i el risc d'incendi associat i, en cas de ser necessari, es duran a terme les mesures i actuacions segons la normativa sectorial vigent».

En relació amb la gestió forestal es considera que «en tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com les protegides per altres normatives».

- Informe de 15 de gener, de l'Àrea d'Agricultura de la Direcció Insular d'Economia. Departament d'Economia i Serveis Generals. Consell Insular de Menorca.

L'informe exposa que el promotor no consta com a titular d'explotació agrària professional inscrita en el REA (Registre d'Explotacions Agràries); que la tipologia de sòl on s'emplaça el projecte és sòl rústic classificat com zona d'alt valor agrari (ZAVA); i recorda les obligacions de l'article 105 relatiu al Règim jurídic urbanístic i d'usos a les zones d'alt valor agrari, de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, que estableix, entre d'altres, que «[...] excepcionalment, sense perjudici d'allò establert al punt anterior, es podran autoritzar una edificació, una construcció o una instal·lació no vinculada a una explotació agrària, sempre i quan disposi d'informe preceptiu i vinculant de l'administració competent en matèria agrària [...]»

Així, conclou que: «perquè aquest servei d'agricultura pugui emetre informe al projecte, s'ha d'esmenar la següent deficiència: Presentar memòria agronòmica redactada per un tècnic competent on es garanteixi que i) No es compromet l'alt valor fèrtil o productiu de la finca; ii) No es compromet la productivitat ni la viabilitat agrària dels terrenys contigus; iii) Es garanteix la suficiència i la qualitat del recurs hídric; iv) Es respecten i mantenen els sistemes de drenatge tradicional».

- Informe d'11 de febrer de 2025, del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos hídrics.

Conclou el següent:

1. «Als efectes dels articles 45 a 47 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, les activitats i usos previstos serien autoritzables d'acord amb la LA (Real decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'aigües), el RDPH (Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic) i el PHIB (RD 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears), pel que fa al Domini Públic Hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables, prèvia comprovació amb un estudi hidrològic-hidràulic en els termes establerts en l'article 92 del PHIB que el centre de transformació de mitjana tensió previst en el projecte de referència no es trobi dins zona de flux preferent, o, sense realitzar aquest estudi, prèvia retirada del mateix fora de la zona potencialment inundable.

2. Segons l'article 14 bis del RDPH, a zona inundable les instal·lacions i edificacions es dissenyaran tenint en compte el risc d'inundació existent, per tant es recomana adoptar mesures per fer front a les avingudes, quantes més millor. Exemples d'aquestes mesures es poden trobar a les següents guies, descarregables de la pàgina web del MITECO: Guía para la reducción de la vulnerabilidad de los edificios frente a las inundaciones; Recomendaciones para la construcción y rehabilitación de edificaciones en zonas inundables.

3. Aquest informe no és una autorització. Les actuacions / activitats que es desenvolupin a la parcel·la, localitzades en domini públic hidràulic o les seves zones de protecció, i les noves edificacions i usos associats en els supòsits definits a l'article 92 del PHIB23 en zona inundable o potencialment inundable, requeriran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, sense perjudici de les que siguin exigibles per altres administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars».

- Informe de 25 de març de 2025, de la Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació. Consell Insular de Menorca.

Informa favorablement el document d'avaluació d'impacte ambiental simplificada del projecte, amb una sèrie de consideracions que es resumeixen a continuació:

• Gran part de la zona on es realitzarà la instal·lació està inclosa dins una de les zones potencialment inundables de la cartografia de zones inundables. El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears determina en el seu annex F "en cas que es detecti un possible risc d'inundació, es farà un estudi específic d'inundabilitat que avaluï la no afectació de la instal·lació al règim hídric."
• La zona està declarada com d'alt risc d'incendi forestal. Seria convenient que l'administració competent en matèria de risc d'incendis determini els efectes reals de la zonificació reglada.
• Sobre el manteniment de la paret seca i [...] es recomana reforçar el manteniment de totes les estructures existents, durant la fase de construcció i de manteniment del parc fotovoltaic.
• La zona és adjacent al camí públic catalogat com a cm_73 en el catàleg municipal de camins del municipi de Maó, s'ha de tenir en compte el que determina la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.
• S'ha de tenir en compte el que determina l'article 44.2 de la Llei 3/2023 de Menorca Reserva de Biosfera sobre patrimoni immaterial on es diu de forma expressa [...] abans de transformar la zona recollir (via fonts oral i documental) i catalogar (en cas que sigui possible) la informació que hi hagi disponible de la zona en referència a topònims així com tota la informació associada als mateixos.
• S'ha de tenir en compte el que determina l'article 15 del PTI [...] "La instal·lació s'ha de dotar de sistemes de recollida i emmagatzematge d'aigua pluvial per ser utilitzada posteriorment per a la neteja de manteniment de les instal·lacions, de manera que impliqui un mínim impacte sobre els recursos hídrics."
• S'ha de tenir en compte que qualsevol alternació i moviment de terres és un factor que sol afavorir l'expansió d'espècies invasores, per tant, s'ha de tenir especial cura en l'origen i transport de qualsevol material exogen a la zona.
• S'han detectat en els documents en exposició pública dues possibles errades, segurament de tipus tipogràfic o materials, que s'assenyalen per a la seva revisió. En concret en el punt 6 de la pàg. 9 de la memòria, la referència a la potència nominal de la instal·lació indica que és de 2.100 kW no sembla coherent amb la resta del projecte. Per altra banda, en el Plànol 20 s'indica una distància al tancament a terra de 150 m quan semblaria indicar que la distància correcte seria de 15 cm.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

- Vulnerabilitat del projecte enfront del risc d'accident greu o catàstrofe: De la consulta a la capa del Pla Territorial de Menorca del Consell de Menorca del visor de l'IdeIB, s'evidencia que tot l'àmbit del projecte es troba directament afectat per APR d'incendi, a zona classificada com a zona d'alt risc d'incendi forestal (ZAR) segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears.

A la parcel·la es troba cartografiat un petit torrent que desemboca a Cala Figuera. La delimitació del torrent fa que a una petita part de la finca, a la seva banda nord-oest, es trobi afectada per risc d'inundació segons el PTI i el PGOUM de Maó i que, d'acord amb l'esmentat en el document ambiental, afectarà a un petit nombre de panells solars.

Tota la zona Oest de la parcel·la a la seva part longitudinal es troba directament afectada per la zona APT de carreteres del Camí de Trepucó.

- Espais de rellevància ambiental: La parcel·la no es troba afectada per cap espai de la Xarxa Natura 2000, ni és limítrof amb ella.

La parcel·la on se situa el projecte és sòl rústic classificat com a zona d'alt valor agrari (ZAVA), amb una superfície cadastral d'1,51 ha (15.110 m²).

No es troba cap hàbitat d'interès comunitari dins la parcel·la ni als seus voltants, no obstant això, part del camp on està previst col·locar el parc solar està catalogat com a hàbitat format per Màquies d'ullastre arborescent 32.121 format per escleròfil·les de port arbori, d'acord amb l'esmentat en el document ambiental.

- Hidrologia subterrània: Les actuacions previstes en el projecte es desenvoluparan sobre la massa subterrània MAS1901M1 Maó, en mal estat qualitatiu i quantitatiu.

La vulnerabilitat de contaminació de l'aqüífer és considerada com a moderada (7).

- Fauna: De l'anàlisi dels resultats aportats per la capa del Bioatles del visor de l'IdeIB per a la quadrícula 5x5 km número 754, es conclou que a l'àmbit del projecte s'hi troben diverses espècies catalogades: Milvus milvus, Hyla meridionalis i Testudo hermanni, ambdós darrers també presents a la quadrícula 1x1 km, número 7558.

- Flora: De l'anàlisi dels resultats aportats per la capa del Bioatles del visor l'IdeIB per a la quadrícula 5x5 km (número 754), es conclou que al quadrant s'hi troba l'espècie catalogada Rhamnus alaternus.

- Patrimoni cultural i històric: D'acord amb la consulta al visor de Patrimoni històric del Consell de Menorca, no existeix cap element catalogat com a Bé d'Interès Cultural (BIC) o Bé Catalogat (BC) dins la parcel·la del projecte.

- Paisatge: La zona pertany a la unitat paisatgística (UP) 21: El migjorn interior del sud-est, juntament amb la unitat 23: zona periurbana de Maó - Es Castell.

6. Consideracions tècniques

1. D'acord amb l'article 45.1c) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, al document ambiental manca incloure una anàlisi de les principals alternatives considerades, inclosa l'alternativa zero, així com una justificació de la solució adoptada des del punt de vista ambiental.

En el document ambiental no s'inclou cap apartat que presenti una anàlisi estructurada i comparativa de diferents alternatives d'ubicació, disseny o configuració del projecte, ni tampoc es contempla l'alternativa zero. Per tant, es considera que el document ambiental no compleix amb el contingut establert a l'article 45.1 c) de la Llei 21/2013.

La parcel·la on es preveu desenvolupar el projecte presenta diversos inconvenients com poden ser trobar-se a sòl rústic protegit, a Àrea de Protecció de Riscos (APR) amb risc d'inundació i a APR amb risc d'incendis i es considera que no està prou justificada la idoneïtat ambiental de l'alternativa seleccionada enfront altres emplaçaments que no presentin aquests inconvenients.

2. L'informe de 15 de gener de l'Àrea d'Agricultura de la Direcció Insular d'Economia, Departament d'Economia i Serveis Generals del Consell Insular de Menorca exposa que el promotor no consta com a titular d'explotació agrària professional inscrita en el REA (Registre d'Explotacions Agràries); que la tipologia de sòl on s'emplaça el projecte és sòl rústic classificat com a zona d'alt valor agrari (ZAVA); i recorda les obligacions de l'article 105, relatiu al Règim jurídic urbanístic i d'usos a les zones d'alt valor agrari, de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, que estableix, entre d'altres, que «[...] excepcionalment, sense perjudici d'allò establert al punt anterior, es podran autoritzar una edificació, una construcció o una instal·lació no vinculada a una explotació agrària, sempre que es disposi d'informe preceptiu i vinculant de l'administració competent en matèria agrària [...]».

Així, conclou que: «perquè aquest servei d'agricultura pugui emetre informe al projecte, s'ha d'esmenar la següent deficiència: presentar memòria agronòmica redactada per un tècnic competent on es garanteixi que:

i) No es compromet l'alt valor fèrtil o productiu de la finca;

ii) No es compromet la productivitat ni la viabilitat agrària dels terrenys contigus;

iii) Es garanteix la suficiència i la qualitat del recurs hídric;

iv) Es respecten i mantenen els sistemes de drenatge tradicional».

3. El document ambiental estableix que “l'emplaçament del projecte es troba en zona delimitada pel Pla Territorial Insular de Menorca com a àrea de risc per inundació. Tot i això, ateses les característiques topogràfiques i de permeabilitat del terreny, així com el caràcter de les instal·lacions proposades, no es preveu una alteració significativa de les dinàmiques naturals de l'aigua ni un agreujament del risc existent.” Cal que aquesta afirmació quedi confirmada amb els estudis pertinents, tal com s'esmenta a diferents informes de les administracions consultades:

- 1. L'Informe d'11 de febrer de 2025, del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics conclou que «Als efectes dels articles 45 a 47 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, les activitats i usos previstos serien autoritzables d'acord amb la LA (Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'aigües), el RDPH (Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic) i el PHIB (RD 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears), pel que fa al Domini Públic Hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables, prèvia comprovació amb un estudi hidrològic-hidràulic en els termes establerts a l'article 92 del PHIB que el centre de transformació de mitjana tensió previst al projecte de referència no es trobi dins zona de flux preferent, o, sense realitzar aquest estudi, prèvia retirada d'aquest fora de la zona potencialment inundable.

[...] Aquest informe no és una autorització. Les actuacions/activitats que es desenvolupin a la parcel·la, localitzades en domini públic hidràulic o les seves zones de protecció, i les noves edificacions i usos associats en els supòsits definits a l'article 92 del PHIB23 en zona inundable o potencialment inundable, requeriran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, sense perjudici de les que siguin exigibles per altres administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars».

- 2. També ho esmenta l'informe de 25 de març de 2025, de la Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell Insular de Menorca: «Gran part de la zona on es realitzarà la instal·lació està inclosa dins una de les zones potencialment inundables de la cartografia de zones inundables. El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears determina al seu annex F que en cas que es detecti un possible risc d'inundació, es farà un estudi específic d'inundabilitat que avaluï la no afectació de la instal·lació al règim hídric».

4. L'informe de 10 de desembre de 2024, del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal conclou sobre el projecte «sense cap inconvenient o consideració específica en relació amb el risc d'incendi forestal». Però esmenta, en relació amb la prevenció contra incendis forestals que: «[...] s'haurà de realitzar un estudi forestal per determinar el grau de combustibilitat i el risc d'incendi associat i, en cas de ser necessari, es duran a terme les mesures i actuacions segons la normativa sectorial vigent».

5. El document ambiental preveu un sistema de reg per a la barrera vegetal preferentment amb aigua depurada i la neteja periòdica de les plaques «de manera mecànica, reduint al màxim possible el recurs hídric» però, tal com esmenta l'informe de 26 de novembre de 2024, del Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció General de Recursos Hídrics, «ni la documentació ambiental ni el projecte executiu estimen les necessitats hídriques del futur parc fotovoltaic ni com s'abastiran d'aigua».

L'informe de 4 de desembre de 2024, del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics determina, entre d'altres, que «el projecte ha d'especificar com es realitza la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes de les edificacions amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions».

També ho especifica l'informe de 25 de març de 2025, de la Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell Insular de Menorca: «[...] L'article 15 del Pla Territorial Insular de Menorca estableix uns criteris constructius i demana la instal·lació de sistemes de recollida i emmagatzematge d'aigües pluvials [...]»

6. Tot i que el document ambiental reconeix de manera genèrica que durant la fase de construcció es poden produir increments puntuals dels nivells sonors deguts a la maquinària d'obra, no s'inclou cap anàlisi acústica específica, ni es fa referència a possibles receptors sensibles, ni a la normativa aplicable. No es considera el possible impacte acústic durant la fase de funcionament del parc fotovoltaic, tot i que elements com els inversors, transformadors o sistemes de ventilació poden generar sorolls continus o intermitents. S'haurà d'incorporar una valoració dels impactes acústics durant la fase de funcionament, especialment si hi ha elements generadors de soroll o receptors sensibles en l'entorn proper. Tampoc s'inclou el possible impacte per emissions electromagnètiques.

7. S'ha detectat una incoherència interna dins el document ambiental pel que fa a la implantació de la tanca vegetal perimetral. En les fitxes ambientals, especialment SOL-D07 i SOL-C05, es descriu la tanca vegetal com una mesura correctora i d'integració paisatgística prevista i compromesa, detallant-ne l'estructura (estrat arbori i arbustiu), les espècies, l'alçada mínima, el manteniment periòdic i el reg durant els primers anys. Tanmateix, a l'apartat final de resum i conclusions, la redacció és més ambigua, i s'indica que la tanca vegetal s'implantarà “en cas que es consideri necessària”, la qual cosa relativitza el compromís adquirit en altres parts del document i pot generar confusió sobre la seva execució real.

Per aquest motiu, el document ambiental ha d'aclarir el caràcter obligatori de la tanca vegetal com a mesura d'integració paisatgística; a més de l'alçada, s'ha d'esmentar la densitat prevista per a l'estat arbori i arbustiu; s'ha d'unificar el redactat en tots els apartats, eliminant ambigüitats.

8. L'informe de la Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell Insular de Menorca, indica que s'han detectat errades en el document ambiental, per la qual cosa, aquestes hauran de ser corregides.

9. A més d'aquestes consideracions, els informes rebuts de les diferents administracions inclouen altres consideracions que s'han d'incorporar en el document ambiental. També s'haurien de tenir presents les recomanacions incloses en els informes (un exemple és el de l'alçada màxima de les instal·lacions, entre d'altres).

10. Per tal de complir amb l'apartat h) de l'article 45.1 de la Llei 21/2013, el document ambiental ha d'incloure «la forma de fer el seguiment que garanteixi el compliment de les indicacions i mesures protectores i correctores contingudes al document ambiental». A l'apartat 6 de programa de seguiment ambiental s'ha d'incloure una estimació dels costos per al seguiment ambiental del projecte, inclosa la fase de funcionament (no només la fase de construcció).

11. D'acord amb l'article 16 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d'avaluació ambiental sobre capacitat tècnica i responsabilitat de l'autor dels estudis i documents ambientals: «els estudis i documents ambientals esmentats hauran d'identificar el seu autor o autors indicant-ne la titulació i, si és el cas, professió regulada. A més, haurà de constar la data de conclusió i signatura de l'autor».

Ateses totes les consideracions tècniques anteriors i els punts que es varen incloure dins el document d'esmena de deficiències enviat per l'òrgan ambiental a l'òrgan substantiu i al promotor en data 12 de maig de 2025, i que en data d'elaboració d'aquest informe no han estat resolts ja que no s'ha rebut resposta, es pot concloure que totes les mancances anteriorment enunciades fan que l'avaluació dels impactes ambientals contemplada sigui incompleta. Per això, es considera que no s'han pogut avaluar els efectes previsibles del projecte per no disposar de prou elements de judici.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer: No és possible dictar una resolució fonamentada sobre els possibles efectes adversos del projecte sobre el medi ambient, atès que no es disposa de suficients elements de judici, segons el que preveu l'art. 47, apartat 2, lletra c), de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i per tant s'ha de procedir a la finalització del procediment amb l'arxivament de les actuacions.

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 11 de febrer de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá