Butlletí Oficial de les Illes Balears

Des dels anys 50 del segle xx, a totes les mars del món s'ha produït un declivi ràpid de les poblacions de peixos cartilaginosos, que són especialment vulnerables a l'increment de la taxa de mortalitat per pesca a causa de la seva biologia conservadora. A les Illes Balears, segons el Llibre vermell dels peixos de les Illes Balears, de les 56 espècies d'elasmobranquis registrats, 34 (un 60 %) estan amenaçades i, d'aquestes, 17 estan en perill crític o ja s'han extingit a escala regional. Malgrat això, la mar balear és una àrea relativament rica en espècies d'aquest grup en l'àmbit de la Mediterrània occidental.

Habitualment, els taurons i les rajades estan en el vèrtex de les cadenes tròfiques i juguen un paper clau en l'estructura i el funcionament dels ecosistemes marins, de manera que el seu declivi pot suposar conseqüències ecològiques greus, incloent-hi efectes en cascada. No obstant això, durant molt de temps, aquests animals no van gaudir ni de bona fama entre la població ni de l'interès dels científics i els gestors pesquers. Això va fer que el seu paper no es reconegués quan les poblacions encara eren importants i s'hauria pogut intentar revertir-ne el declivi.

La relació entre la desaparició dels elasmobranquis i la pesca és indiscutible, però podria ser parcialment reversible: a les Illes Balears, on la pressió pesquera s'ha reduït significativament durant els darrers quaranta anys, s'han registrat augments rellevants de captures de rajades i d'observacions d'algunes de les espècies rarificades, molt notablement de Gymnura altavela i d'Aetomylaeus bovinus. També cal remarcar que, tot i que la pesca és un factor clau, no és l'única responsable de la regressió dels peixos cartilaginosos: altres amenaces com la contaminació, la degradació de l'hàbitat i els efectes del canvi climàtic també hi tenen un pes considerable.

Paral·lelament, diverses institucions científiques i organitzacions conservacionistes comparteixen la necessitat de conservar els elasmobranquis i reclamen que s'estableixin mesures per millorar-ne l'estat de conservació. A més, també ha canviat la sensibilitat de la societat balear cap a la mar, i una part important de la població ja no veu els peixos únicament des d'un punt de vista gastronòmic.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural vol establir mesures per ajudar els elasmobranquis i, de retruc, millorar l'estructura i el funcionament dels sistemes naturals litorals i de les pesqueres. Perquè aquestes mesures siguin realment efectives es requereix una estructura de gestió sòlida i consolidada i, per això, s'implementa el Pla d'Acció per a la Conservació dels Elasmobranquis a les Illes Balears.

Aquesta matèria és l'objecte de regulació del títol II de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, la qual té entre les seves finalitats la protecció, la conservació i la regeneració dels recursos marins i els seus ecosistemes, i l'explotació racional i responsable dels recursos pesquers. D'altra banda, l'article 3 del Decret 91/1997, de 4 de juliol, de protecció dels recursos marins de la CAIB, faculta el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural per desenvolupar, entre d'altres, totes les accions que afavoreixin la protecció i la regeneració dels recursos marins vius.

Així mateix, l'article 6.5 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, estableix que, per donar coherència a les actuacions i mantenir amb les màximes garanties un estat de conservació favorable dels hàbitats i de les espècies, el Govern de les Illes Balears ha d'establir un mecanisme de col·laboració permanent entre els departaments competents en matèria de pesca i en matèria de medi ambient. L'objectiu és gestionar de manera homogènia els recursos marins en tots els espais de rellevància ambiental declarats d'acord amb el que disposa la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació d'espais de rellevància ambiental, i d'acord amb les directives europees de conservació de la Xarxa Natura.

D'acord amb l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat, perquè la regulació respon a criteris d'interès general i de conservació; d'eficàcia, perquè s'assoleixen els objectius perseguits i aquesta norma és l'instrument adequat per regular la matèria i garantir que es prenguin mesures per millorar l'estat de conservació dels elasmobranquis a les Illes Balears; de proporcionalitat, perquè és la regulació imprescindible per atendre la necessitat que es pretén cobrir amb la norma; de seguretat jurídica, atès que es tracta d'una norma que s'insereix amb caràcter estable, integrat i cert en l'ordenament jurídic aplicable; de transparència, perquè es publica al portal web de Govern de les Illes Balears i s'hi permet l'accés universal a fi de garantir que els ciutadans puguin disposar de la informació i de facilitar la participació i la presentació de suggeriments per mitjans telemàtics; d'eficiència, ja que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries i racionalitza la gestió dels recursos públics; de qualitat, perquè la regulació permet impulsar, per primera vegada, el Pla d'Acció per a la Conservació dels Elasmobranquis a les Illes Balears i crear el Grup de Persones Expertes en Taurons i Rajades, i ha quedat degudament justificada la finalitat de la participació en aquest sector, i de simplificació, atès que s'han seguit els tràmits estrictament necessaris per acomplir l'objectiu de la norma.

Finalment, l'article 2.10.b) del Decret 10/2025, de 14 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que la Direcció General de Pesca, òrgan que depèn de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, exerceix, entre d'altres, la competència en matèria de recursos marins i de pesca marítima en aigües interiors de les Illes Balears, i que la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, òrgan que depèn de la mateixa Conselleria, exerceix, entre d'altres, la competència en matèria de conservació i gestió d'espècies silvestres protegides.

Durant el tràmit d'elaboració d'aquesta norma, s'han consultat les entitats representatives dels sectors afectats, la Secretaria General de Pesca del Ministeri d'Agricultura i Pesca i Alimentació, i el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

Per tot això, a proposta de les direccions generals de Pesca i de Medi Natural i Gestió Forestal, de conformitat amb el que estableix l'article 47.3 de la Llei1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, dict la següent

Ordre

Article 1 Objecte i àmbit d'aplicació

1. L'objecte és l'aprovació del Pla d'Acció per a la Conservació dels Elasmobranquis a les Illes Balears, per fer valer i afavorir la recuperació de les poblacions de taurons i rajades de les Illes Balears.

2. L'àmbit d'actuació és la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb les limitacions previstes en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat.

Article 2 Línies d'acció del Pla

El Pla d'Acció per a la Conservació dels Elasmobranquis de les Illes Balears s'articula en sis línies d'acció.

1. Informació i difusió. És important donar a conèixer la importància dels elasmobranquis, la necessitat de conservar-los i l'existència d'espècies protegides. El Pla posarà èmfasi a millorar el coneixement i la capacitat d'identificació d'aquestes espècies protegides, tant en l'àmbit dels pescadors professionals com en el de la pesca recreativa.

2. Seguiment i dades. És convenient reforçar i unificar les iniciatives de seguiment existents i les de recopilació de dades, en particular entre els membres i les entitats del sector pesquer. El Pla promourà la integració de les diferents eines disponibles (observadors, aplicacions mòbils i plataformes de dades disperses) per fer un seguiment centralitzat, sistemàtic i eficient. Així mateix, i d'acord amb el principi de col·laboració entre les administracions públiques, la informació que es recopili es traslladarà al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, perquè la pugui incorporar al seu sistema integrat d'informació de la biodiversitat.

3. Mitigació. És necessari reduir les captures accidentals d'espècies vulnerables mitjançant la col·laboració activa amb el sector pesquer i, alhora, promoure el maneig correcte i l'alliberament dels exemplars capturats. Un dels objectius del Pla és formar i dotar tant els pescadors professionals com els pescadors recreatius d'altura de protocols clars i pràctics per manipular adequadament a bord els elasmobranquis i retornar-los a la mar.

4. Conservació. El Pla promourà tant mesures de conservació en l'àmbit pesquer (zones de veda temporals o permanents, establiment de talles mínimes, regulació d'ormejos, etc.) com actuacions de reforç poblacional. Quan aquestes mesures impliquin actuacions en aigües exteriors, s'instarà l'Administració de l'Estat perquè les adopti. En aquesta línia, es preveu donar continuïtat i ampliar iniciatives com la de la cria en captivitat del gatvaire (Scyliorhinus stellaris) i d'altres espècies, tant les que encara són presents a les Illes Balears com les que han desaparegut de manera regional.

5. Recerca i innovació. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera, durà a terme estudis per analitzar la presència, distribució i diversitat genètica de les espècies d'elasmobranquis existents a les Illes Balears.

6. Vigilància i compliment normatiu. El Pla promourà mesures per perfeccionar la vigilància i el control, mitjançant la formació específica del personal de vigilància en la identificació d'espècies protegides, l'elaboració de protocols d'actuació i la coordinació entre les diferents administracions competents.

Article 3 Calendari d'actuació

La implementació de les línies d'acció s'organitza, en el marc temporal, en mesures a curt, mitjà i llarg termini.

1. Mesures a curt termini. Es consideren mesures a curt termini les que es preveu executar en un termini no superior a 18 mesos. Són les següents:

• Actualitzar i reeditar la Guia per reconèixer les espècies de peixos protegides per a la flota pesquera professional.
• Impulsar un protocol d'actuació per a la pesca accidental d'espècies protegides de taurons i rajades.
• Promoure que la flota d'arrossegament retorni a la mar tots els individus d'ullàs (Centrophorus uyato).
• Dur a terme, mitjançant l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera, l'estudi sobre la taxa de supervivència de les mussoles capturades accidentalment previst en l'Ordre del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural de 26 de juny de 2025 per la qual s'estableix una talla mínima per a les mussoles (Mustelus spp.).
• Promoure que la flota d'embarcacions d'arrossegament retorni vives a la mar totes les rajades de menys d'1 kg de pes.
• Desenvolupar, mitjançant l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera, estudis genètics i genò­mics per poder determinar la biodiversitat i les connexions genètiques de les espècies locals.

2. Mesures a mitjà termini. Es consideren mesures a mitjà termini les que es preveu executar en un termini no superior a 36 mesos. Són les següents:

• Organitzar campanyes de sensibilització adreçades al públic general i, de manera específica, a la flota pesquera professional i recreativa d'altura. En el disseny i la difusió d'aquestes campanyes, es procurarà col·laborar amb l'Administració de l'Estat.
• Impulsar estudis d'evolució de les poblacions per obtenir informació actualitzada sobre el seu estat de conservació i valorar la necessitat d'adoptar noves mesures de gestió pesquera.
• Promoure l'establiment de les talles mínimes de captura de totes les especies d'elasmobranquis d'acord amb la longitud L50 per garantir que almenys una part dels individus arribi a la maduresa sexual abans capturar-los.
• Formar els pescadors en l'ús d'eines per alliberar taurons de manera segura.
• Identificar zones litorals de concentració d'exemplars juvenils i reproductors de taurons i rajades i estudiar la viabilitat de crear zones de veda temporal en les èpoques de reproducció i/o concentració. Quan aquestes zones es localitzin en aigües exteriors, s'instarà a l'Administració de l'Estat perquè les creï.
• Actualitzar i reeditar el Llibre vermell dels peixos de les Illes Balears, com a mínim pel que fa als peixos condrictis.
• Crear una base de dades estandardit­zada que integri informació sobre captures, alliberaments i albi­raments d'elasmobranquis a les Illes Balears.

3. Mesures a llarg termini. Es consideren mesures a llarg termini les que es preveu executar en un termini superior a 36 mesos. Són les següents:

• Dissenyar un mecanisme administratiu d'incentius per als pescadors que alliberin sans i estalvis els exemplars d'espècies protegides.
• Impulsar projectes de reforç poblacional d'espècies presents, cooperant amb altres administracions i/o amb entitats privades.
• Promoure projectes de reintroducció d'espècies extintes, cooperant amb l'Administració General de l'Estat i/o amb altres comunitats autònomes.

Article 4 Grup de Persones Expertes en Taurons i Rajades

1. Per incrementar la col·laboració i el flux d'informació entre l'Administració, el sector pesquer, el sector científic i les ONG de conservació de la naturalesa, es constitueix el Grup de Persones Expertes en Taurons i Rajades a les Illes Balears, amb funcions informatives i consultives. Aquest grup es reunirà, a convocatòria de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, una vegada l'any, com a mínim.

2. El Grup s'adscriu a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, com un òrgan col·legiat, d'acord amb l'article 15 i següents de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i l'article 17 i següents de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 5 Composició del Grup de Persones Expertes en Taurons i Rajades

1. El Grup de Persones Expertes en Taurons i Rajades a les Illes Balears estarà format pels membres següents:

• El director general de Pesca i la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, que s'alternaran en la presidència de les reunions.

• La cap del Servei de Recursos Marins de la Direcció General de Pesca.

• Una altra persona representant de la Direcció General de Pesca, que actuarà com a secretària del Grup.

• El cap del Departament de Medi Natural de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

• El cap del Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

• Una persona representant de la Direcció General de Biodiversitat, Boscs i Desertificació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

• Una persona representant de la Secretaria General de Pesca del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

• Dues persones representants de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, una de les quals ha de ser de les illes Pitiüses.

• Una persona representant de l'Associació Mallorquina de Pesca Recreativa Responsable.

• Una persona representant de l'Associació de Pescadors de les Illes Balears.

• Una persona representant de l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears.

• Una persona representant del Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura.

• Una persona representant del Centre Oceanogràfic de Balears (IEO-CSIC).

• Una persona representant de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB).

• Una persona representant de la Fundació Palma Aquarium.

• Tres persones representants de les organitzacions locals dedicades a la conservació marina.

• Una persona representant de l'associació World Wildlife España.

• Quatre persones expertes designades pel conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a proposta del director general de Pesca i la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal.

2. El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant una ordre, pot modificar la composició del Grup, i afegir-hi o suprimir-ne membres en representació d'organitzacions representatives d'interessos col·lectius en la pesca o la conservació marina a les Illes Balears. Aquestes persones s'han de designar en funció de les seves condicions d'experiència especials o dels coneixements en la matèria, i han d'acceptar voluntàriament el càrrec.

3. La composició del Grup ha de ser paritària o equilibrada, en aplicació de l'article 4 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

Article 6 Nomenament i cessament

1. Els o les vocals són nomenats pel conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a proposta dels òrgans representats al si del Grup de Persones Expertes, per un període de cinc anys. La proposta ha d'incloure els o les vocals suplents per als casos d'absència, malaltia o vacant de la persona titular.

2. El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural pot resoldre el cessament de les persones vocals un cop transcorregut el termini de cinc anys en el càrrec, o en els casos següents:

a) Renúncia fefaent.

b) Petició de l'òrgan que en va proposar el nomenament.

c) Incapacitat permanent o inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic declarada en una resolució judicial ferma

d) Defunció.

En el cas que alguna de les persones vocals cessi en el càrrec, s'ha de fer una nova proposta de nomenament al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Disposició final única Entrada en vigor

Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, en la data de la signatura electrònica (6 de febrer de 2026)

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural Joan Simonet Pons