Butlletí Oficial de les Illes Balears

Un dels principals reptes als quals s'enfronta la gestió de la salut pública en les societats actuals, és el d'assolir i mantenir un adequat i eficient nivell d'atenció de les patologies i dels problemes de la salut mental i de benestar emocional de la ciutadania.

Entre els múltiples efectes que, en matèria de salut pública, va provocar la pandèmia de la COVID-19, no varen ser menors els que es varen posar de manifest en l'àmbit de la salut mental i emocional dels ciutadans, per als quals, l'adopció de mesures de protecció bàsiques com els confinaments, les quarantenes, els aïllaments, les mesures físiques d'autoprotecció i profilaxi com el distanciament físic i social, eren nocions pròpies d'uns altres temps i que van suposar un canvi forçat d'hàbits i actituds inesperat i de difícil assimilació. De la mateixa manera, la sobtada aparició del risc que per a la vida que representava el COVID, davant el qual, fins i tot les societats més avançades sanitàriament, no tenien una capacitat de resposta ni molt menys curació, va  generar un acusat augment de la demanda de serveis i recursos relacionats, ja no sols amb els problemes de salut mental, sinó també amb la salut emocional de la gent.

No és tampoc estrany ni aliè a aquest estat actual de coses, la societat que vivim, la qual sotmet al ciutadans a la recepció quotidiana d'uns nivells d'informació desconeguts i impensables fa uns anys, mentre que la vida a les xarxes genera, ens enfronta a nous reptes de salut mental majors i latents.   

Aquests son només, alguns dels elements del nou escenari  que han convertit l'objectiu d'assolir un eficient nivell d'atenció a la salut mental en un dels principals reptes socials del nostre temps. Hem de ser conscients  que avui per avui més de 185.000 persones d'una població total a les Illes Balears, que es troba al voltant  del 1.200.000 habitants, conviuen amb algun problema de salut mental. Les estadístiques epidemiològiques ens diuen que una de cada quatre persones a les illes, patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida. Un vint-i-cinc per cent de la població.

L'increment de casos d'ansietat, depressió, trastorns de la conducta alimentària, addiccions i patologia dual, evidencia la necessitat urgent de transformar el model d'atenció. El suïcidi, la cara més dramàtica d'aquesta crisi, va provocar noranta morts a les Illes Balears el 2024.

Davant aquesta realitat complexa i canviant, sorgeix aquest pla des d'una concepció i un model d'atenció integral, comunitari i intersectorial centrat en la persona, en la prevenció i en la promoció del benestar emocional, amb tota una sèrie d'actuacions concertades, coordinades i sostenibles per protegir i promoure la salut mental de la població balear.

El Pla és fruit de la participació i implicació de múltiples actors institucionals d'àmbit autonòmic, insular i municipal, així com d'entitats del tercer sector. Està liderat per la Direcció General de Salut Mental i coordinat de manera transversal amb les conselleries d'Educació i Universitats i de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència per donar una resposta global a les necessitats de les persones amb problemes de salut mental. Es tracta d'anar tots plegats per cobrir les necessitats de cadascuna de les persones amb problemes de salut mental i defensar el seu projecte de vida en tots els àmbits d'actuació del seu dia a dia sense estigmes, sense prejudicis i respectant els drets humans a través d'una atenció integral, accessible, equitativa i de qualitat.

Aquest Pla també està orientat a transformar, model d'atenció a la salut mental, , nou model el qual es configura des d'una òptica col·lectiva, transversal i corresponsable, i significa una millora i una consolidació dels circuits de coordinació entre els diferents agents implicats ―sanitaris, socials, educatius, laborals i comunitaris― que, des dels seus respectius àmbits d'actuació i de competències, han d'impulsar accions concertades i sostenibles per protegir i promoure la salut mental i el benestar emocional de la població balear.

El Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears 2025-2030 preveu un total de 7 línies estratègiques, amb 19 objectius generals i més de 122 objectius concrets i actuacions. Pel que fa a la posada en marxa, el pla disposa tres fases de desenvolupament i implementació amb accions concretes que s'iniciaran o es desenvoluparan en tres intervals bianuals (2025-2026, 2027-2028 i 2029-2030).

La creació de la Direcció General de Salut Mental, l'important desplegament de psicòlegs educatius als centres educatius, la incorporació de psicòlegs als centres de salut de les Illes Balears, la millora del servei d'acompanyament a persones amb diagnòstic de salut mental i ara el Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears (2025-2030) són les respostes que aquest Govern està donant a la salut mental.

Aquest Pla no només cerca tractar els trastorns mentals, sinó defensar el projecte de vida de cada persona, sense estigmes, amb respecte cap als drets humans i amb una atenció accessible, equitativa i de qualitat. Invertir en salut mental és invertir en cohesió social, en qualitat de vida i en futur. Amb aquest Pla, les Illes Balears fan una aposta valenta i decidida per posar les persones al centre de les polítiques públiques.

En aquest context, el Govern de les Illes Balears respon amb una aposta decidida i estratègica per a un canvi de paradigma: un nou model d'atenció centrat no només en el tractament dels trastorns mentals, sinó també en la promoció activa del benestar emocional com a element clau per a la salut pública. Aquesta voluntat política es materialitza en el present document, que recull el Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears (PEBESMIB) 2025-2030, una iniciativa interinstitucional liderada per la Conselleria de Salut i orientada a transformar, en profunditat, la manera com es concep, s'organitza i s'actua en matèria de salut mental arreu del territori.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut, en la sessió de dia 6 de febrer de 2026, adoptà entre d'altres l'Acord següent:

Primer. Donar-se per assabentat del Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears per a 2025-2030, que s'annexa a aquest acord.

Segon. Publicar aquest Acord i el Pla annexat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, en la data de la signatura electrònica (6 de febrer de 2026)