Butlletí Oficial de les Illes Balears

La coordinació sociosanitària s'entén com un conjunt d'accions dirigides a ordenar la intersecció entre els sistemes social i sanitari per atendre les necessitats de les persones que requereixen de manera simultània o consecutiva l'atenció dels serveis socials i dels serveis sanitaris, sense que les tensions derivades de la descoordinació, l'encavalcament competencial o la falta de comunicació entre tots dos sistemes creïn necessitats no ateses o suposin interrupcions en la continuïtat assistencial, demores innecessàries, tràmits burocràtics redundants, ineficiència en l'ús dels recursos o fins i tot agreujament de les situacions personals per falta d'una atenció contínua.

En conseqüència, la coordinació sociosanitària es defineix com l'espai de relació estructurada i funcional entre els sistemes i els serveis socials i sanitaris per tal d'ordenar la intersecció entre tots dos sistemes a fi de proporcionar respostes alineades i adequades a les necessitats que no han de ser ateses de manera aïllada i facilitar la continuïtat de la cura gràcies a diferents instruments i mecanismes.

Aquest enfocament té com a objectiu evitar que siguin les persones les qui hagin d'adaptar-se als sistemes, eliminant barreres, demores o duplicitats i assegurant que els serveis s'alineïn amb les circumstàncies, els valors i les preferències particulars. Una coordinació sociosanitària àgil millora l'eficiència dels sistemes, l'optimització dels recursos i l'impacte de les intervencions, i evita la fragmentació i promou un abordatge més humà i eficaç i una millora de l'atenció.

Tot i que s'han realitzat diferents projectes de col·laboració i que actualment hi ha grups de treball compartits, no hi ha un òrgan formal de coordinació i col·laboració entre els serveis socials i els sanitaris per dissenyar protocols comuns i avaluar conjuntament els resultats.

El 9 de gener de 2026, la directora general d'Atenció a la Dependència i Persones amb Discapacitat i el director general del Servei de Salut de les Illes Balears van emetre conjuntament una memòria justificativa sobre la necessitat de crear la Mesa d'Integració Sociosanitària de les Illes Balears i definir els objectius, la composició, el règim jurídic i el funcionament d'aquest òrgan col·legiat.

La creació d'aquesta Mesa és coherent amb els marcs estratègics del Sistema Nacional de Salut, de l'Organització Mundial de la Salut i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, i respon a la voluntat d'ambdues conselleries de crear les bases per transformar el model d'atenció social i sanitària i garantir una atenció integrada i centrada en les persones, capaç de donar resposta a les seves necessitats des del sistema sanitari i el sistema de serveis socials.

L'actuació conjunta del Servei de Salut i de la Direcció General d'Atenció a la Dependència i Persones amb Discapacitat sobre el mateix col·lectiu d'usuaris que requereixen actuacions de naturalesa mixta, socials i sanitàries fa necessari coordinar les actuacions per desenvolupar de manera eficaç l'atenció sociosanitària centrada en la persona.

La Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, regula i ordena el sistema de serveis socials amb la finalitat de promoure i garantir als ciutadans l'accés universal i contribuir al benestar i a la cohesió social, i que aquests donin resposta a les necessitats de les persones potenciant-ne l'autonomia i millorant-ne la qualitat de vida.

L'article 4 de la Llei 4/2009 estableix que la coordinació és un dels principis rectors del sistema públic de serveis socials, d'acord amb el qual els serveis socials s'han de fonamentar en l'actuació coordinada entre els diversos sistemes de benestar social, que inclouen l'educació, la salut, les pensions, la feina i l'habitatge, entre les diferents administracions públiques amb competències en aquests àmbits, i entre aquestes i la societat civil organitzada, amb la finalitat d'establir actuacions coherents i programes d'actuació conjunts.

L'article 43 de la mateixa Llei disposa que el Govern de les Illes Balears i la conselleria competent en matèria de serveis socials han de vetlar per garantir la coordinació i la integració adequades del sistema de serveis socials amb altres sistemes que contribueixen al benestar de les persones, i adoptar les mesures necessàries per aconseguir-ho, que han d'anar adreçades especialment als àmbits de la salut, l'educació, l'ocupació, la justícia, l'habitatge i la cultura.

L'apartat c) de l'article 11.1 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència, preveu que en el marc del sistema per a l'autonomia i l'atenció a la dependència correspon a les comunitats autònomes —sense perjudici de les competències que els siguin pròpies segons la Constitució espanyola de 1978, els estatuts d'autonomia i la legislació vigent— establir els procediments de coordinació sociosanitària, creant els òrgans de coordinació que siguin necessaris per garantir una atenció efectiva.

El Decret 10/2025, de 14 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Conselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència —mitjançant la Direcció General d'Atenció a la Dependència i Persones amb Discapacitat— les competències en matèria d'atenció i suport a persones amb dependència. Per tant, la Direcció General d'Atenció a la Dependència i Persones amb Discapacitat gestiona tot el sistema de reconeixement de la situació de dependència i de discapacitat i el reconeixement de totes les prestacions tècniques i econòmiques que contribueixen a millorar la qualitat de vida i l'autonomia de les persones en situació de dependència. D'altra banda, aquest Decret atribueix a la Conselleria de Salut, mitjançant el Servei de Salut de les Illes Balears, les competències en matèria sanitària de caràcter assistencial.

La Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix com a principi informador la cooperació intersectorial com a element de cohesió de les polítiques de tots els sectors amb responsabilitat en la salut i en el títol V regula el Servei de Salut de les Illes Balears com a ens públic, de caràcter autònom dotat de personalitat jurídica i patrimoni propis, amb plena capacitat d'obrar per complir les finalitats establertes, al qual s'encarrega la gestió dels serveis públics assistencials.

El Decret 39/2006, de 21 d'abril, pel qual s'aproven els estatuts de l'ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, disposa que té encomanada la gestió dels serveis públics sanitaris de caràcter assistencial de les Illes Balears; entre els objectius estratègics hi ha l'atenció a les persones amb malalties cròniques.

L'article 3.2.b del mateix Decret 39/2006 disposa que, per assolir els objectius establerts, acomplir les funcions assignades i desenvolupar de manera més eficaç la gestió encomanada, el Servei de Salut pot formalitzar acords o altres fórmules de gestió integrada o compartida amb altres entitats públiques per coordinar de manera òptima i aprofitar més els recursos sanitaris disponibles.

Els articles 6 i 11 del Decret 79/2023, de 22 de setembre, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica del Servei de Salut de les Illes Balears, encarrega a la Direcció General —mitjançant la Subdirecció d'Atenció a la Cronicitat, Coordinació Sociosanitària i Malalties Poc Freqüents, sota la dependència de la Direcció d'Assistència Sanitària— la funció d'assegurar la coordinació amb els òrgans administratius competents d'altres administracions en matèria d'atenció als pacients amb malalties cròniques, impulsar accions que millorin l'atenció dels pacients amb malalties poc freqüents i reforçar l'atenció de la cronicitat en l'àmbit de l'atenció primària, per tal d'assegurar la qualitat de vida més alta als pacients amb malalties cròniques a casa seva i a la comunitat en general.

Un dels objectius estratègics del Servei de Salut és l'atenció als pacients amb malalties cròniques, el qual ha estat i és un objectiu clau que ha requerit un desenvolupament específic, tenint com a referència l'Estratègia d'Abordatge a la Cronicitat del Sistema Nacional de Salut i altres models d'atenció d'eficàcia provada.

L'article 19.2 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que els òrgans col·legiats que acompleixin exclusivament funcions consultives internes o d'assessorament i de consulta no preceptiva es poden crear per mitjà d'un conveni, un acord del Consell de Govern o una resolució del titular de la conselleria interessada. En conseqüència, es considera adient utilitzar l'acord del Consell de Govern per crear la Mesa d'Integració Sociosanitària de les Illes Balears.

D'acord amb les consideracions anteriors, el Consell de Govern, a proposta conjunta de la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència i la consellera de Salut, en la sessió de 30 de gener de 2026 adoptà entre d'altres l'Acord següent:

Primer. Crear la Mesa d'Integració Sociosanitària de les Illes Balears, d'acord amb allò que es disposa en l'annex d'aquest acord.

Segon. Establir que aquest acord té efecte a partir de l'endemà d'haver estat publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, en la data de la signatura electrònica (30 de gener de 2026)

La secretària del Consell de Govern Antònia Maria Estarellas Torrens

La presidenta Margarita Prohens Rigo

 

ANNEX Règim jurídic i funcionament de la Mesa d'Integració Sociosanitària de les Illes Balears

1. Creació, naturalesa, finalitat i adscripció

1.1. Es crea la Mesa d'Integració Sociosanitària de les Illes Balears com a òrgan col·legiat amb funcions de consulta no preceptiva, coordinació, cooperació, planificació, intervenció conjunta i seguiment d'actuacions sociosanitàries, amb l'objectiu de millorar l'atenció de les persones en situació de dependència, de les persones amb discapacitat i d'altres col·lectius en situació de risc o vulnerabilitat social, per mitjà de la integració efectiva dels serveis, de la millora de la continuïtat assistencial, de l'atenció igualitària a totes les illes; de l'eficiència en l'ús dels recursos i del compliment de les directrius d'abast estatal i europeu en matèria d'atenció integrada.

1.2. Aquesta Mesa s'adscriu a les conselleries competents en matèria de salut i en matèria de serveis socials segons qui ocupi en cada moment la presidència de l'òrgan.

2. Règim jurídic

2.1. La composició i el funcionament de la Mesa s'ha d'ajustar al que disposa aquest annex.

2.2. En tot allò que aquest annex no prevegi sobre les funcions de les persones que ocupin la presidència, la vicepresidència i la secretaria de la Mesa, el règim de les sessions, les majories, el contingut de les actes i altres qüestions relatives al funcionament de la Mesa, cal aplicar allò que disposen en matèria d'òrgans col·legiats la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

3. Funcions

Les funcions de la Mesa són les següents:

a) Elaborar protocols d'actuació, procediments de derivació i guies, determinar criteris comuns i formular propostes i recomanacions que puguin millorar el desenvolupament de funcions.

b) Coordinar i desenvolupar actuacions i projectes comuns en matèria de salut i serveis socials.

c) Debatre les necessitats i mancances i les propostes de millora dels dos sistemes per desenvolupar actuacions comunes i coordinades per tal de millorar l'atenció sociosanitària del col·lectiu de persones en situació de dependència, persones amb discapacitat o altres col·lectius en situació de risc o vulnerabilitat social.

d) Avaluar indicadors i estadístiques conjuntes per tal de planificar noves actuacions o posar en marxa nous serveis.

e) Impulsar i acordar actuacions per garantir i millorar la interoperabilitat dels sistemes d'informació de salut i serveis socials.

f) Impulsar i acordar la creació de grups tècnics de treball i la designació de les persones de referència encarregades de constituir-los.

g) Acomplir qualsevol altra funció que, en l'àmbit de les competències que tengui atribuïdes, li encomanin de manera consensuada els titulars de les conselleries competents en matèria de benestar social i de salut.

4. Composició

La Mesa d'Integració Sociosanitària de les Illes Balears té la composició següent:

a) Presidència: durant els anys parells, el director o directora general competent en matèria de dependència, o la persona que delegui; durant els anys senars, el director o directora general del Servei de Salut, o la persona que delegui.

b) Vicepresidència: durant els anys parells, el director o directora general del Servei de Salut, o la persona que delegui; durant els anys senars, el director o directora general competent en matèria de dependència, o la persona que delegui.

c) Vocalies:

1. – El gerent o la gerenta de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears, o la persona que delegui.
2. – El subdirector o subdirectora competent en matèria d'atenció a la cronicitat, coordinació sociosanitària i malalties poc freqüents, o la persona que delegui.
3. – Dos membres designats pel director o directora general competent en matèria de dependència.
4. – Dos membres designats pel director o directora general del Servei de Salut.

d) Secretaria: un funcionari o funcionària, amb veu però sense vot i amb adscripció a la direcció general competent en matèria de dependència o a la subdirecció competent en matèria de coordinació sociosanitària, designat/designada per la persona que ocupi la presidència en cada període.

5. Funcionament

La Mesa d'Integració Sociosanitària de les Illes Balears s'ha de reunir en ple amb la periodicitat i les funcions descrites en el punt 6 i també en grups de treball, que es crearan per acomplir funcions tècniques d'acord amb allò que preveu el punt 7.

​​​​​​​6. El Ple

6.1. El Ple ha d'estar integrat pels membres que estableix l'apartat 4.

6.2. S'ha de reunir en sessió ordinària amb freqüència trimestral, com a mínim, i en sessió extraordinària a petició motivada de qualsevol dels membres de la Mesa.

6.3. Els membres de la Mesa poden acudir a les sessions del ple acompanyats de personal tècnic de l'entitat respectiva, que hi pot intervenir amb veu però sense vot.

6.4. El president o presidenta, per iniciativa pròpia o a proposta de qualsevol dels membres de la Mesa, pot convocar a les sessions del ple representants d'altres conselleries, dels consells insulars o d'altres entitats, i també altres funcionaris o experts, segons el tema que calgui tractar-hi, que hi poden intervenir amb veu però sense vot.

7. Grups de treball

La Mesa pot acordar constituir els grups de treball que consideri necessaris per donar suport tècnic a determinades àrees. L'acord que adopti respecte d'aquests grups n'ha de determinar la composició, les funcions i la vigència, a més dels aspectes que es considerin oportuns per garantir-ne un funcionament correcte.

8. Transparència

La composició de la Mesa, les convocatòries i les actes s'han de publicar en el Portal de Transparència.

9. Retribucions

Els membres de la Mesa hi presten servei de manera gratuïta, de manera que no els correspon percebre dietes ni cap altre emolument amb càrrec a la Mesa.