Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 5 d'agost de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte s'inclou al punt 6 del grup 2 (Energia) de l'annex II del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears:

Les següents instal·lacions per a producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar destinada a la venda a la xarxa:

- Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia.

D'acord amb el punt 2 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, entre d'altres, els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 2 d'aquesta llei.

No obstant, a la sol·licitud de tramitació d'avaluació ambiental, signada el 30 de maig de 2023, per Jaime Sureda Bonnin, Energia Neta Manacor, S.L., sol·licitava l'avaluació d'impacte ambiental ordinària (art. 33 a 44 de la Llei 21/2013). Per aquest motiu, el projecte de parc fotovoltaic Son Pou Nou, situat al polígon 27, parcel·la 127 del TM de Manacor ha de ser tramitat com una avaluació d'impacte ambiental ordinària segons el punt 1.f) de l'article 13 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost: Els projectes subjectes a avaluació d'impacte ambiental simplificada quan el promotor sol·liciti que es tramiti per mitjà d'una avaluació d'impacte ambiental ordinària.

2. Descripció del projecte

El projecte de parc fotovoltaic Son Pou Nou, se situa a la parcel·la 127 del polígon 27 del TM de Manacor, la qual té una superfície total de 140.021 m², on s'hi instal·larà el parc solar i a la parcel·la 153 del polígon 27 del TM de Manacor, amb una superfície total de 67.003 m², on es té previst dur a terme la compensació agrícola.

Es preveu que la potència instal·lada generi un total de 9.137,88 kWp, la potència nominal màxima seria de 8.000 kWn i la capacitat d'accés o potència de connexió concedida de 6.000 kW. La producció anual estimada és de 13.252.270 kWh.

El parc està format per les següents infraestructures:

• Camp de panells solars fotovoltaics: 16.922 panells de silici monocristal·lí, amb una potència nominal de 540 Wp, de la marca Jinko Solar model JKM550M-72HL4 o similars i una superfície per mòdul de 2,6 m². Disposats en estructura fixa de dos panells en vertical, en un total de 650 estructures orientades cap al sud, ocupant una superfície total aproximada de 8,376 ha. Tendran una inclinació de 20º i se'ls afegiran 32 inversors Sungrow-SG250HX de 250 kW de potència que connectaran entre si fins arribar als inversors. Els panells s'instal·laran sobre estructures fixes de doble pilar d'acer galvanitzat i alumini, clavades al terreny sense formigó. Els panells assoliran una alçada màxima de 2,49 m i una mínima de 0,8 m.

• Dos inversors: de 4.000 kW i a l'exterior amb skid junt als transformadors.

• Dos centre de transformació (CT): de 4.000 kVA, prefabricats, connectats entre sí a través de línia elèctrica de 15 kV soterrada fins al CMM FV.

• Un centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV): situat a l'interior d'edifici prefabricat, concretament el model PFU-5/ST de la marca Ormazabal. S'integrarà a l'entorn amb les indicacions que estableix la norma 22 del PTI de Mallorca. Es preveu ubicar-lo a la parcel·la 1168 del polígon 27 del TM de Manacor, a les coordenades UTM X: 514.602; I: 4.381.968 (HUS 31).

• Línia elèctrica soterrada de 15 kV d'interconnexió dels dos centres de transformació.

• Línia d'evacuació de Mitja Tensió Soterrada de 15 kV, de 204 m des del CT1 al CT2, 1.064 m des del CT2 fins al CMM FV i 2.836 m des del CMM FV fins a la subestació de Manacor, en total 4.072,66 metres. La línia discorr per camins privats existents, per un nou tram de camí a les parcel·les 1167 i 1168 del polígon 27 i vora la carretera MA15.

La superfície ocupada pel parc serà de 83.761,34 m², un 59,82 % de la parcel·la.

Es preveu un espai de reserva de 2.000 m² per a la possible ubicació en un futur d'un sistema d'emmagatzematge d'energia amb bateries d'ió liti, com a hibridació del projecte fotovoltaic. El cronograma de la seva possible execució es definirà al projecte executiu.

També es preveu la instal·lació d'enllumenat a l'interior dels CT, una estació meteorològica i un sistema de vigilància perimetral del parc consistent en un circuït tancat de televisió.

El punt de connexió a 15.000 V, serà únic per al total de les instal·lacions del parc, a la xarxa de Mitja Tensió d'Endesa Distribució, sobre la cel·la de la subestació de Manacor, ubicada a les coordenades aproximades UTM, X: 516.352 I: 4.380.422 (HUS 31).

Es realitzarà un tancat perimetral de tipus tanca cinegètica metàl·lica fermada ampla amb dimensions de tancament de 15x15 cm, amb una alçada de 2 metres i s'aixecarà 20 cm del terra, el qual s'ubicarà davant de la barrera vegetal (a l'interior del parc) i ocuparà una superfície de 10 ha.

Es minimitzarà l'ús de formigó a la instal·lació de la tanca. S'aplicarà el formigó compactat als pals d'acer galvanitzat per garantir-ne la retirada un cop finalitzi la vida útil del parc. S'emplenaran els darrers 10 cm amb terra vegetal per millorar-ne la integració.

S'instal·larà un sistema d'apantallament vegetal en aquells punts de la parcel·la on no existeixi o hagi desaparegut la bardissa tradicional. Aquesta barrera vegetal es compondrà d'una doble capa de vegetació (arbustiva i arbòria) amb espècies autòctones de baix requeriment hídric. Es sembraran prioritàriament mates (Pistacia lentiscus) i garrovers (Ceratonia siliqua), de manera perimetral als límits de la parcel·la. Es preveu la sembra d'un total de 159 garrovers i 335 mates.

Els arbres seran com a mínim d'1,70 m perquè als 3 anys d'haver-se sembrat puguin arribar als 3 m i sobrepassar els panells solars. Per això es preveu instal·lar un sistema de reg.

Es preveu la compatibilització del parc solar amb la pastura de ramat oví (30 caps aproximadament). Per això, es sembraran farratgeres a la meitat del camp de plaques i espècies mel·líferes a l'altra meitat. També es preveu la plantació de 6,7 ha de garrovers en regadiu a les parcel·les 127 (0,5 ha) i 153 (6,2 ha).

El pressupost total del projecte s'estima en 7.118.225,19 €.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

a) Alternatives

• Alternativa 0 (no execució del projecte): es descarta atès que no es reduiria la dependència energètica de l'illa, no s'aprofitarien els recursos d'energies renovables ni es diversificarien les fonts de subministrament amb la incorporació de les més netes.

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les 3 alternatives d'ubicació següents:

• Alternativa 1 seleccionada (Son Pou Nou): parcel·les 127 i 153 del polígon 27, TM de Manacor, compten amb una superfície total de 140.021 m² i 67.003 m², pràcticament planes i amb un pendent mitjà d'entre el 4,4% i el 2,5 % respectivament. Es classifiquen com sòl rústic general (SRG), dins la unitat paisatgística 6 (Llevant) i aptitud fotovoltaica mitjana i alta. S'hi troba l'hàbitat 5330 (matolls termomediterranis i predesèrtics). Es tracta de parcel·les agrícoles dedicades al cultiu de cereals de secà, tot i que avui en dia pràcticament en desús. La línia d'evacuació de 4.072,66 metres de llargària, discorr per camins privats secundaris o vora la carretera principal (Ma15) fins arribar a la subestació de Manacor. La parcel·la 153 està afectada per APR d'inundacions i és una zona potencialment inundable. No s'hi localitzen elements patrimonials catalogats.

• Alternativa 2 (finca Bessons): parcel·la 138 del polígon 27 del TM de Manacor. Parcel·la de 587.550 m², amb zones elevades a la banda nord est i d'altres planes dedicades al cultiu on s'implementaria el parc solar, amb un pendent d'entre el 6 i 8 %. Es classifica com sòl rústic general (SRG), dins les unitats paisatgístiques 6 (Llevant) i 9 (Pla de Mallorca) i aptitud fotovoltaica baixa (on s'instal·larien les plaques), mitjana i, en menor mesura, alta. La finca limita amb el LIC Na Borges (ES5310029) i s'hi troben hàbitats d'interès comunitari com el 5330 (matolls termomediterranis i predesèrtics), el 9540 (pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics) i el 6220 (prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals basòfils), prioritari. A la finca hi trobam 26,46 ha agrícoles amb cereals de secà, la resta és terreny de garriga (6,4 ha) amb capacitat de pastura entre el 25 i el 65 % i 21,85 ha forestals. La línia d'evacuació de 5.865 m de llargària, travessa àrees classificades com ZAR/APR d'Incendis i hàbitats d'interès comunitari i discorr per camins privats secundaris o vora la carretera principal (Ma15). La parcel·la està afectada per APR d'Erosió, d'Incendis i ZAR, tot i que no afectarien a l'àmbit del parc fotovoltaic. Donada la dificultat per accedir a la zona del projecte, seria necessària una adequació de camins. S'hi localitzen varis elements patrimonials inclosos al Catàleg d'Elements i Espais Protegits del TM de Manacor (PGOU 2021).

• Alternativa 3 (finca Rotana): parcel·la 34 del polígon 28 del TM de Manacor, compta amb una superfície de 268.936 m², pràcticament plana i amb un pendent mitjà del 4%. Es classifica com sòl rústic general (SRG), dins la unitat paisatgística 6 (Llevant) i aptitud fotovoltaica bàsicament baixa amb àrees d'aptitud mitjana i alta. La finca limita amb el LIC Na Borges (ES5310029) i no s'hi troben hàbitats d'interès comunitari. A la finca el 99,4 % de la seva superfície són terrenys agrícoles amb productivitat entre mitjana i alta de regadius, encara en actiu. La línia d'evacuació de 4.460 m de llargària, travessa el torrent de Manacor en dos punts i àrees classificades com APR d'Inundacions. Discorr per camins privats secundaris o vora la carretera principal (Ma15). S'hi localitzen varis elements patrimonials inclosos al Catàleg d'Elements i Espais Protegits del TM de Manacor (PGOU 2021).

Després d'una anàlisi multi-criteri tenint en compte l'afecció ambiental, territorial, patrimonial i social, es proposa l'alternativa 1 com aquella que presenta uns majors avantatges en conjunt i una menor afecció.

No s'han estudiat alternatives constructives.

b) Identificació d'impactes

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, s'identifiquen, descriuen i valoren els impactes següents:

• A la fase de construcció: emissions de pols, partícules, renous i gasos contaminants de l'aire per moviments de terra, excavacions de rases, trànsit de vehicles i maquinària, desbrossaments i retirada d'arbres i vegetació; eliminació de sòl i alteracions a la seva qualitat, vessaments accidentals d'aigües brutes sanitàries; canvis en la qualitat de l'aigua superficial i subterrània; increment del risc d'incendi; desbrossament de vegetació, eliminació de peus arboris existents a la parcel·la; molèsties a la fauna; creació de renda i llocs de treball.

• A la fase d'explotació: emissions acústiques dels CT i CMM, emissions electromagnètiques; ús d'equips amb hexafluorur de sofre (SF₆) als CT i CMM; reducció d'emissions contaminants atmosfèriques per estalvi en consum de matèries fòssils primeres per generació d'energia; compactació del sòl per instal·lació d'edificacions, contaminació del sòl en funció del tipus d'estructura de fixació de les plaques al terra; consum d'aigua per a la neteja dels panells i per al reg de la pantalla vegetal; possibles fuites en la fossa de recollida d'olis dels transformadors dels CT; pèrdua de la qualitat visual; creació de renda i llocs de treball pel manteniment del parc.

• A la fase de desmantellament: emissions de pols, partícules, renous i gasos contaminats de l'aire per efecte de la maquinària utilitzada i trànsit de vehicles; generació de residus; contaminació del sòl per abocaments accidentals d'olis i hidrocarburs i de les aigües brutes de les instal·lacions sanitàries auxiliars.

No obstant es prevegi la possible generació d'aquests impactes a cada una de les fases del projecte, amb l'aplicació de les mesures preventives i correctores s'espera que els impactes negatius siguin reduïts i tenguin un menor pes relatiu que els impactes positius, per la qual cosa en termes ambientals el projecte es considera viable.

c) Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

Per tal de mitigar al màxim els impactes ambientals negatius, a continuació es descriuen algunes de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes a l'estudi d'impacte ambiental:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera: regs periòdics de les zones de trànsit de vehicles i maquinària; camions coberts amb una lona en cas de transportar àrids; limitacions de velocitat a 20 km/h; revisions tècniques dels vehicles i de la maquinària; es tendrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin SF₆ i s'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions en cas de fuites accidentals; control de les emissions acústiques a les instal·lacions; etc.

• Mesures per a la protecció del sòl: delimitació de les zones d'actuació; reutilització de la terra vegetal com a substrat de plantació a la barrera vegetal; gestió adequada dels residus generats i de les aigües brutes de les instal·lacions sanitàries auxiliars a través d'un gestor autoritzat; creació d'un punt net durant les obres, manteniment de la maquinària en condicions òptimes, prohibició d'abocament d'olis i hidrocarburs a terra, ús de materials no degradables en les estructures de fixació de les plaques solars, instal·lació de cubetes de retenció que evitin vessaments accidentals d'olis a les instal·lacions dels transformadors, no s'utilitzaran herbicides per al control de la vegetació, etc.

• Mesures per a la protecció de les aigües: prohibició d'abocar les aigües brutes sanitàries a terreny i gestió a través de gestor autoritzat; prohibició d'abocar olis i hidrocarburs a terra; els residus no es podran acaramullar en absència d'una làmina impermeable; tractament amb galvanitzat de les estructures de suport de les plaques per tal d'evitar la seva degradació i lixiviat de subproductes a l'aqüífer; etc.

• Mesures per a evitar incendis: presència d'equips d'extinció autònoms, revisions i manteniment de les instal·lacions elèctriques del parc, retirada de restes de fusta dels arbres arrabassats, trituració de les restes vegetals dels desbrossaments al mateix lloc o transport fins a instal·lacions que les puguin aprofitar.

• Mesures per a la protecció de la vegetació: regs periòdics de neteja de la vegetació adjacent quan s'apreciï pols a la superfície foliar; desbrossament de la superfície estrictament necessària; control de la vegetació natural a través de ramat oví o mitjans físics i prohibició d'ús d'herbicides; restauració de la vegetació prèvia al parc quan finalitzi l'activitat; etc.

• Mesures per a la protecció de la fauna: el tancament cinegètic permetrà el pas de la fauna, amb un mínim de 15 cm de malla i alçat 20 cm del terra, sense instal·lació de filferro; retirada dels exemplars protegits abans d'iniciar les obres; manteniment de les rases obertes el mínim temps possible i revisió diària de les mateixes per tal de retirar els exemplars que hagin quedat atrapats; manteniment de cultius herbacis a l'interior del PFV; conreu de plantes aromàtiques per atreure pol·linitzadors; instal·lació de nidals per garantir l'hàbitat de les aus i construcció d'hotels d'insectes; manteniment de la barrera vegetal; no s'instal·larà cap tipus d'il·luminació exterior al parc; etc.

• Mesures per a la protecció del paisatge: les noves edificacions s'adequaran estèticament a la tipologia edificatòria de la zona; reforçament de l'apantallament vegetal natural de la finca i creació de barrera vegetal nova en aquells trams on no hi hagi vegetació; manteniment i millora dels cultius existents amb sembra de nous garrovers; retirada periòdica dels residus generats a la fase d'obres i de desmantellament; etc.

• Mesures per a la conservació del patrimoni: preservació dels elements patrimonials notoris i de pedra en sec; etc.

• Mesures per a la protecció de la població: control dels nivells d'emissions durant les obres; realització de mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant tota la vida útil del parc solar, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, els valors hauran de ser inferiors a 0,4 µT als habitatges propers; gestió dels residus de construcció i demolició segons normativa vigent; etc.

• Mesures per a compensar l'ús del sòl agrícola: es sembraran farratgeres a la meitat de la superfície del camp de plaques i a l'altra meitat espècies mel·líferes. Es combinarà amb pastura ovina. També es sembraran a les parcel·les 127 i 153, 6,7 ha de garrovers en regadiu, regats amb l'aigua dels pous autoritzats en regadiu de la parcel·la 1167, i es donarà d'alta com a una nova explotació agrària.

d) Estudi incidència paisatgística

A l'estudi d'impacte paisatgístic s'ha analitzat una àrea d'influència de 3 km de radi al voltant del parc, en total unes 3.600 ha. Després del seu anàlisi es conclou que el 95,2% del territori estudiat té un impacte nul i només un 0,132% del territori presenta un impacte alt o molt alt, sobretot, a les parcel·les limítrofs de l'oest un poc més elevades i a menys de 500 m.

Amb els valors obtinguts a l'estudi i tenint en compte la mesura correctora implantada de la barrera vegetal, es considera que l'impacte paisatgístic del PFV Son Pou Nou, és compatible.

e) Estudi energètic i vulnerabilitat davant el canvi climàtic

L'estudi energètic i i de vulnerabilitat davant el canvi climàtic, estima una producció de 13.252,27 MWh/any que evitarà l'emissió de 6.272,03 T de CO₂ a l'any, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

L'estudi conclou que el projecte té un impacte positiu davant el canvi climàtic al reduir i evitar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle procedents de la producció d'energia mitjançant combustibles fòssils.

Quant a la seva vulnerabilitat front al canvi climàtic, l'estudi realitzat conclou que és mínima degut al seu disseny i localització, fora de les APR d'inundació, incendis i esllavissaments de terra, a 15 km de la línia de costa i a una zona sense vulcanisme i baixa sismicitat.

f) Pla de vigilància ambiental

L'estudi d'impacte ambiental inclou un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) estructurat per a les tres fases del projecte: construcció, explotació i desmantellament. Aquest programa estableix mesures específiques per al seguiment de l'impacte sobre l'aire, el sòl, la flora, la fauna, el paisatge, controls de magnetisme, renous, gasos efecte hivernacle i la gestió dels residus.

El PVA té en compte el compliment de les mesures preventives, protectores i correctores de l'EIA i les condicions de la DIA.

El pressupost assignat per dur a terme les propostes ambientals és de 64.002,97 € per a les tres fases. A més, al superar el projecte el milió d'euros s'ha de contractar un auditor ambiental que realitzarà el seguiment ambiental a les tres fases del projecte.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública:

El 18 d'abril de 2024, es va publicar en el BOIB núm. 51 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, el reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic Son Pou Nou Norte, ubicat al polígon 27, parcel·la 127 de Manacor (RE029/23), durant un termini de 30 dies d'acord amb el que estableix la normativa.

La documentació posada en exposició pública a la pàgina web de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic durant el període indicat va ser la següent: Projecte bàsic; EIA (amb annex 1: Estudi d'incidència visual i paisatgística, annex 2: Estudi energètic i sobre el canvi climàtic, annex 3: Estudi de vulnerabilitat del projecte davant accidents greus o catàstrofes i Document de síntesi de l'EIA); Informe agronòmic; Addenda projecte Son Pou Nou (separata del traçat de la línia de connexió fins a la subestació de Manacor); Informe arqueològics.

Consultes:

El 18 d'abril de 2024, la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic envia consulta a les administracions i persones interessades següents:

• Ajuntament de Manacor. Departament d'Urbanisme. Servei d'Urbanisme.

• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Departament de Medi Natural.

• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Servei d'Agricultura.

• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Servei de Protecció d'Espècies.

• Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

• Conselleria de Presidència i Administracions Públiques. Direcció General d'Emergències i Interior. Departament d'Emergències.

• Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua. Direcció General de Recursos Hídrics. Servei d'Estudis i Planificació.

• Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular de Territori i Paisatge. Servei d'Ordenació del Territori.

• Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat. Servei d'Explotació i Conservació.

• Consell Insular de Mallorca. Departament de Cultura i Patrimoni. Direcció Insular de Patrimoni. Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals.

• Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal. Serveis Tècnics d'Urbanisme.

• Endesa Distribució, S.L.U.

• Red Eléctrica España, SAU.

• GOB.

• Amics de la Terra.

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, de data 26 d'abril de 2024, que conclou:

- -Es considera que el projecte s'alinea amb els objectius que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

- Informe del Servei d'Agricultura. DG d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, de data 4 de juny de 2025, que conclou:

D'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació dels parc fotovoltaic Son Pou Norte al polígon 27, parcel·la 127, del terme municipal de Manacor.

Aquest informe s'emet en base a la documentació tècnica presentada, sense perjudici de que com a conseqüència de qualsevol modificació posterior puguin variar les circumstàncies inicials que l'han motivat.

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies. DG de Medi Natural i Gestió Forestal, de data 29 d'abril de 2024, que conclou:

S'informa favorablement sobre el projecte d'instal·lació de parc solar fotovoltaic Son Pou Nou Norte.

- Informe del Servei de Planificació. DG de Recursos Hídrics, de 17 de juliol de 2024, que conclou:

Des d'un punt de vista de suficiència hídrica, capacitat de sanejament i depuració i protecció del domini públic hidràulic subterrani, informam amb les següents condicions:

1. Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

2. El projecte ha de preveure la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes del «Centre de transformació» i del «Centre de maniobra i mesura» amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions.

3. El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presencia o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.

4. El projecte ha de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic, i si fos el cas, de sistemes autònoms de depuració.

5. No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

6. Es recomana fomentar l'ús d'aigües pluvials per al reg d'espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric.

7. Assegurar el compliment de les mesures propostes al estudi d'impacte ambiental respecte al control de vessaments accidentals.

- Informe del Servei de Planificació. DG d'Emergències i Interior, de data 7 de maig de 2024, que conclou:

Una vegada examinada la documentació del projecte del Parc Fotovoltaic, Son Pou Nord, Manacor, es proposa informar favorablement. Es recorda al promotor ha de redactar un pla d'autoprotecció on es recullin i implantin mesures d'autoprotecció de la instal·lació definit els accessos i ares de maniobra de vehicles pesats, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori. Consell de Mallorca, de data 1 de juliol de 2024, que conclou:

S'informa favorablement el projecte del parc fotovoltaic Son Pou Nou, sempre i quan els trams de la línia d'evacuació projectada que transcorren per camins públics donin compliment a la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

D'altra banda, indicar que no es pot emetre cap pronunciament sobre el futur camp de bateries d'emmagatzematge atesa la manca de definició del projecte sobre aquest aspecte.

Així mateix, per tal de reduir l'impacte paisatgístic i ambiental, convé prendre en consideració les observacions i propostes realitzades en el cos de l'informe en la mesura en que siguin compatibles amb la instal·lació.

Aquest informe s'emet en aplicació de les competències del Consell de Mallorca en matèria d'ordenació territorial i paisatgística, sense perjudici de les consideracions que es puguin formular des d'altres àrees de l'administració dins l'abast de les competències que tinguin atribuïdes i, en tot cas, de les consideracions de l'administració municipal sobre els efectes de l'aplicació del planejament urbanístic de la seva competència sobre l'assumpte.

En qualsevol cas, es fa avinent que, d'acord a la disposició transitòria quarta del PTIM, en cas de dubte o contradicció amb el planejament general municipal sobre la qualificació o la categoria del sòl rústic a què pugui pertànyer en tot o una part la parcel·la, prevaldrà la més restrictiva entre la que resulti del Pla Territorial i la del planejament municipal; igual criteri s'estableix per als usos permesos.

- Informe del Servei d'Explotació i Conservació. Consell de Mallorca, de data 1 de juliol de 2024, que conclou:

S'informa favorablement els encreuaments transversals conforme s'inclou al projecte a les carreteres Ma-15 PK 46+850 i Ma-15C PK 47+100 executats amb perforació horitzontal dirigida i complint les següents condicions:

a) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera.

b) Per a l'encreuament a la Ma-15V PK 47+100, el gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantenir l'estat tensional del terreny.

c) Per a l'encreuament a la Ma-15 PK 4+850, el gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de TRES (3) metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantenir l'estat tensional del terreny.

d) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària (carretera Ma -15C) i VUIT (8) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de quatre (4) o més carrils (carretera Ma -15) i fora del domini públic viari.

e) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'esplanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

f) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant.

g) Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

h) Malgrat l'assenyalat als punt anterior en cas de produir -se un flonjall o un esglaó el Departament es reserva la potestat durant un termini de 5 anys, asfalte, estenent-se una nova capa d'aglomerat asfàltic a tota l'amplada de la carretera de les mateixes característiques que l'existent.

i) Prèviament a l'execució d'una nova perforació dirigida al PK 46+850 de la Ma -15 i al PK 47+100 de la Ma-15C, s'haurà de comprovar l'existència de pas lliure no ocupat per tal d'evitar més perforacions sota la carretera a aquest punt.

Per a carreteres de quatre o més carrils tota la canalització paral·lela a aquesta carretera, les fites de senyalització i les arquetes, hauran de situar-se més enllà de vuit (8) metres de l'aresta exterior de l'explanació, fora de domini públic viari, i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. Per tant, s'informa favorablement el paral·lelisme de la línia d'evacuació a la Ma-15 per ser més enllà d'aquesta distància.

Per a carreteres de dos carrils tota la canalització soterrada paral·lela a aquesta carretera, les fites de senyalització i les arquetes hauran de situar-se més enllà de tres (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera (és l'aresta exterior de l'esplanació) i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. En tot cas, haurà d'haver una franja de tres (3) metres mesurada des del final de l'aglomerat lliure i expedita de qualsevol canalització. Per tant, s'informa favorablement el paral·lelisme de la línia d'evacuació a la glorieta de la Ma-15 i la carretera Ma-15C per ser més enllà d'aquesta distància

Per a carrils bici o vials de serveis tota la canalització soterrada paral·lela a aquesta carretera, les fites de senyalització i les arquetes hauran de situar-se més enllà d'un (1) metres de l'aresta d'esplanació del vial de servei o del carril per a la circulació de bicicletes i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. En tot cas, haurà d'haver una franja d'un (1) metre mesurada des del final de l'aglomerat, lliure i expedita de qualsevol canalització, i en cas d'existir un altra que impedeixi mantindré aquesta franja d'un (1) metre lliure, la nova canalització objecte d'aquesta sol·licitud haurà de recular-se sempre cap a en fora de la carretera. Per tant, s'informa favorablement el paral·lelisme de la línia d'evacuació al carril bici que haurà de complir aquesta condició.

Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització d'aquesta direcció insular i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.

- Informe del Servei de Patrimoni Històric. Consell de Mallorca, de data 15 de juliol de 2024, que conclou:

1. A la parcel·la núm. 2 es pot veure una mena de túmul de pedres les quals en algun moment semblen formar filades de paret. És probable que es tracti d'algun jaciment arqueològic encara que per l'absència de ceràmica no es pot apuntar cap cronologia concreta. Amb totes les reserves possibles tal vegada es tracti d'una naveta.

2. A la parcel·la núm. 1 una antiga pedrera per l'obtenció de pedres de grans dimensions i un petit conjunt etnològic (cases, aljub i mur de pedra en sec).

3. Sistema hidràulic – síquia elevada, a acota i soterrada – encreuament del camí.

En data de 29.11.2023 es remet nova documentació amb la cartografia dels elements patrimonials localitzats i proposta de nova línia d'evacuació.

Pel que fa al túmul de pedres es determina que es faci una neteja de vegetació supervisada per un arqueòleg i s'identifiqui el límit del jaciment. S'hauran de respectar les zones de protecció que estableix el catàleg de Manacor. No es podran posar plaques en aquest espai per evitar afectar directament l'element patrimonial. Es durà a terme un seguiment arqueològic durant l'obertura de la síquia per a la línia d'evacuació.

En relació amb l'antiga pedrera i el conjunt etnològic, s'ha d'establir una àrea d'exclusió sense presència de plaques de 10 metres al voltant de tots aquests elements.

Finalment i pel que fa al sistema hidràulic, es manté una zona de 10 metres d'excussió sense plaques, i la línia d'evacuació s'ha de separar 5 metres de qualsevol síquia. En la zona en que es creuen la síquia soterrada i la línia d'evacuació s'haurà de protegir i conservar la síquia, sense desmuntar-la, i procedir a habilitar un pas inferior, sempre amb supervisió arqueològica.

Segons certifica el 18 de desembre de 2024, la cap del Negociat IX del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, durant el tràmit d'informació pública es van rebre dues al·legacions, una d'un particular, de data 17 de maig de 2024, i l'altra del GOB, de data 31 de maig de 2024, en la que es sol·licita:

Particular:

- El promotor ha de justificar la compatibilitat del traçat amb el projecte d'urbanització existent i contar amb el vist i plau del propietari únic de la Unitat d'Actuació 1.17.1 a.

No consta resposta del promotor.

GOB:

1. Desestimar el projecte fins que hi hagi una Planificació Territorial sobre la ubicació de les instal·lacions fotovoltaiques a sòl rústic a Mallorca, i més necessari encara quan s'utilitza la consideració de projecte d'interès econòmic quan no s'ha realitzat la Planificació Territorial que obliga la mateixa llei.

2. Desestimar el projecte fins que hi hagi una Planificació Energètica adaptada a la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica , tal com estableix la normativa vigent.

3. Desestimar el projecte perquè la zona on s'ha d'ubicar el projecte considerem té un valor paisatgístic , agrari i d'ecosistema ambiental que no se reconeix prou en el projecte.

4. Desestimar el projecte perquè dur-ho endavant significa la desprotecció del sòl rústic quan la seva protecció resulta totalment necessària degut a la limitació del nostre territori i la base fonamental per la nostra supervivència i qualitat de vida.

5. Al termini d'explotació d'aquesta instal·lació no tenim garantit el restabliment de la zona al seu estat original. Les empreses es compren i venen, moltes extingeixen la seva activitat, desapareixen o causen fallida. Cap responsable tècnic o polític d'avui pot garantir el desmantellament de la instal·lació d'aquí dintre de 30 anys en total veracitat que se farà un reciclatge adequat dels materials d'aquesta instal·lació, i que el sòl estigui en unes condicions idònies . En l'actualitat no hi a estudis sobre la afectació del sòl per la instal·lació de polígons solars ni una capacitat ni sistema de reciclatge dels materials utilitzats. La possibilitat que aquest espai mantingui una «crosta» de plaques durant més de 30 anys és elevada. Desconeixem si l'empresa ha depositat un aval que garanteix aquest desmantellament i la correcta gestió dels residus de manera subsidiària per part de l'administració, o sols queda en bones intencions sense cap fermesa en el seu compliment.

6. Les cases ubicades a la parcel·la estan catalogades BIC per l' Ajuntament de Manacor, així com un jaciment arqueològic dins la parcel·la. No està prou assegurat la seva conservació.

7. Desestimar el projecte perquè no hi cap estudi ni anàlisi sobre l'impacte a la zona per part del gran nombre de centrals industrials fotovoltaiques a la zona : PF Son Sureda, PF Sa Clova de Na Freda, Can Verd, Son Dalmau (Petra) i PF Son Pere Andreu totes elles ja en funcionament.

8. Desestimar el projecte d' instal·lació industrial fotovoltaica a sòl rústic per manca de compliment per part de les Administracions Públiques competents de les actuacions prèvies , com són estalvi energètic i eficiència energètica , ens al contrari, prioritzant la instal·lació de centrals industrials fotovoltaiques a sòl rústic.

La resposta del promotor indica que, després d'anys de treballs previs, es tria la finca Es Pou Nou, per la seva idoneïtat d'emplaçament, dimensions, connectivitat al sistema i altres paràmetres tècnics i ambientals.

Que sí existeix una planificació territorial i la finca es troba a zona d'aptitud alta i mitjana per al desenvolupament d'instal·lacions fotovoltaiques.

Que per detectar els impactes ambientals i paisatgístics s'ha realitzat una avaluació d'impacte ambiental ordinària amb un estudi d'impacte paisatgístic que conclouen que no s'han trobat impactes sinèrgics significatius.

Que les edificacions i jaciments arqueològics es troben a més de 400 m del parc i per tant seran conservats.

Que les al·legacions presentades se centren en qüestions de tipus administratiu que no són competència del promotor.

5. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa al polígon 27, parcel·la 127 del TM de Manacor.

1. Pel que fa a la classificació del sòl, segons el Pla Territorial de Mallorca (PTIM), la parcel·la està classificada com a sòl rústic general (SRG).

2. En relació amb les unitats paisatgístiques definides al PTIM, l'àmbit del projecte es troba a la Unitat del Paisatge UP6-Llevant, classificada amb un valor paisatgístic alt a la parcel·la.

3. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) i atès que la instal·lació ocuparà menys de 10 ha, es troba classificada com a tipus C i a una zona d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques mitjana i alta.

Figura 4. Son Pou Nou, zones d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques. Font: IDEIB.

4. Pel que fa a la topografia, el pendent de l'àrea del projecte és situa entre el 4,4% i el 2,5%.

5. La parcel·la on se situa el parc i la línia d'evacuació no es troben afectades pel domini públic hidràulic, ni cap de les seves zones de protecció (zona de servitud o de policia de torrents), tampoc s'ubiquen dins zones potencialment inundables (ZPI). Tampoc està afectada per les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, inundació, incendis, esllavissament, i el risc d'incendi forestal és baix.

6. La parcel·la es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània Son Talent (1818M1), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu dolent. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània al lloc del projecte, està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada i baixa i amb vulnerabilitat per contaminació de nitrats d'origen agrícola. No es troba dins el perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà.

7. Les actuacions projectades no estan a cap espai natural protegit ni cap espai protegit Xarxa Natura 2000 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN).

8. A la parcel·la on està projectat el parc solar s'hi troba un hàbitat d'interès comunitari (HIC), recollit a la Directiva Hàbitats, concretament l'hàbitat 5330 «Matolls termomediterranis i pre-desèrtics».

9. Segons l'EIA, la parcel·la on s'ubica el projecte té un ús agrari extensiu, amb cultius de cereals de secà i figueral en mal estat agronòmic. També hi trobam garrigues amb capacitat de pastura reconeguda per la PAC del 60%. L'entorn de la parcel·la és predominantment agrari. No es troba afectada per cap Zona d'Alt Valor Agrari segons la Llei Agrària de les Illes Balears. Els sòls estan formats per llims, argiles i graves provinents de depòsits al·luvials, classificats com a nivell 3, 5 i 6 en funció del seu valor agronòmic, on el nivell 1 seria valor agrari molt alt i el nivell 6 tendria un aprofitament agrari molt limitat.

10. Pel que fa a la fauna, l'informe del Servei de Protecció d'Espècies de 16 de juny de 2023, indica que a la zona on s'ubica el projecte no hi ha constància de la presència d'espècies protegides i a les quadrícules d'1x1 km del Bioatles a les quals es troba la parcel·la, no es menciona cap espècie catalogada. Sí hi ha presència de Tarentola mauritanica a les parcel·les adjacents.

11. D'acord amb el visor de l'IDEIB, el projecte se situa fora de les àrees de protecció d'avifauna.

12. Pel que fa al patrimoni, el promotor ha presentat els estudis patrimonials realitzat a la parcel·la pels arqueòlegs Francisca Torres i José Merino, en data 28 de novembre de 2023, on es conclou:

- El projecte de la nova instal·lació respecta la casa i els seus voltants i el jaciment i els seus voltants, quedant fora de l'àrea de les plaques fotovoltaiques.

La línia d'evacuació projectada inicialment recorria per un camí de terra, en paral·lel a una síquia elevada. Un cop passades les cases d'Es Pou Nou, el recorregut de la línia anava per un camí asfaltat i públic.

No obstant, la línia al seu pas pels voltants de les cases d'Es Pou Nou entrava dins una zona de protecció de diversos elements patrimonials establerta per l'Ajuntament de Manacor. Per no afectar aquest espai s'ha optat per modificar el traçat de la línia d'evacuació en aquest punt i anar per l'exterior i al limit de la zona de protecció. De totes maneres, per evitar qualsevol afectació en aquesta zona es proposa fer un seguiment durant l'obertura de la síquia per a la línia d'evacuació. La resta del recorregut va per camins asfaltats i es manté el recorregut del projecte inicial.

D'acord amb el visor del Consell de Mallorca, la zona no està classifica com Bé d'Interès Cultural (BIC), tampoc trobam Béns Catalogats (BC) pròxims al lloc d'actuació.

13. D'acord amb el «modelo de zonificación sensibilidad ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. Sensibilidad ambiental y clasificación del territorio» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'índex de sensibilitat ambiental per a les instal·lacions fotovoltaiques és de 9.550 per a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, el valor zero indica sensibilitat màxima i 10.000, sensibilitat baixa.

14. Segons l'ortofoto de 2024, l'emplaçament fotovoltaic no es troba proper a cap nucli poblacional, tot i que sí trobam habitatges aïllats rurals a menys de 100 m i el polígon industrial de Son Llaüt.

15. L'EIA identifica les instal·lacions fotovoltaiques en l'entorn del projecte. A 1,5 km al sud s'ubica el parc fotovoltaic de Son Pere Andreu i a uns 3,5 km els de Can Verd i Son Moix al sud-est, Aubedellet al sud-oest, Son Ravanell a l'est i Petra a l'oest. També identifica els efectes sinèrgics i acumulatius susceptibles de produir-se amb l'execució del projecte.

6. Consideracions tècniques

1. Compliment del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears:

D'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, pel qual s'aprova la modificació del PDSEIB, el projecte PSFV Son Pou Nou es classifica com a instal·lació de tipus C (menys de 10 ha de plaques) i es localitza en zona d'aptitud fotovoltaica alta i mitjana. L'EIA inclou una taula específica de verificació del compliment de les mesures de l'annex F, on es confirma que es compleixen les mesures aplicables per a instal·lacions d'aquesta tipologia, incloent-hi les relatives a altura, ancoratge, ús de barreres vegetals i gestió ambiental.

2. Respecte a la instal·lació:

Es preveu la instal·lació en un futur, d'un sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries d'ió liti, pel qual es reserva al centre de la parcel·la una àrea de 2.000 m², on es preveu instal·lar un total de 16 contenidors amb una capacitat preliminar d'emmagatzematge d'energia d'entre 12 i 16 MWh.

Als plànols inclosos al document ambiental no s'especifiquen les distàncies dels habitatges i edificacions dels voltants als límits de la parcel·la ni al tancat perimetral. A través de l'IDEIB es confirma que hi ha habitatges a menys de 100 m del parc i de la línia d'evacuació.

L'altura dels panells fotovoltaics es defineix a l'EIA com màxim de 2,49 m, fet que compleix amb la mesura SOL-D03 del PDSEIB (màxim 4 m). La barrera vegetal proposada s'ha de dimensionar per assolir aquesta altura.

L'EIA indica que l'estructura de suport es fixa a terra mitjançant el clavat directe de perfils metàl·lics de suport de les plaques. Tanmateix, per a instal·lacions tipus C, el PDSEIB estableix que l'ancoratge ha de ser amb perns perforadors o sistema equivalent (mesura SOL-B09), i, per tant, la fonamentació amb formigó només es podria emprar si el geotècnic ho justifica i es considera equivalent segons la mesura SOL-B09.

A l'estudi d'impacte ambiental es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF₆). L'SF₆ és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Es preveuen protocols de manteniment i inspecció d'acord amb la normativa vigent, amb l'objectiu de garantir la seguretat ambiental.

El document ambiental parla de possibles abocaments ocasionats accidentalment durant el manteniment dels transformadors. Els mètodes de retenció de líquids que s'incorporaran per contenir possibles fuites, en cas que es produeixin, serà la instal·lació d'un fossat o cubetes de retenció a les instal·lacions dels transformadors. A més, els possibles vessaments d'oli dels centres de transformació quedaran confinats dins el llit de còdols tallafocs.

No es parla del sistema de refrigeració dels CT ni de les futures bateries. Habitualment s'utilitza com a refrigerant una mescla d'aigua i glicol. El glicol en altes concentracions pot ser letal per a animals, ocells i aus, i pot inhibir el creixement de les plantes.

3. Afecció a l'activitat agrària

Segons l'informe del Servei d'Agricultura, el projecte suposa l'ocupació real de 10 ha de sòl agrari, (inclou les plaques, el tancament i la barrera vegetal). Es proposa una compensació amb plantació de 6,70 ha de garrovers en regadiu, en concret 0,4 ha al sud dins la parcel·la 127 del polígon 27 i 6,3 ha a la parcel·la 153 del polígon 27 del TM de Manacor contigua al parc solar i es donarà d'alta com una nova explotació agrària. Aquestes compensacions han estat informades favorablement pel Servei d'Agricultura. En tot cas, l'EIA determina que, a més de les compensacions proposades, entre les plaques es mantendrà l'activitat actual de cultius herbacis de secà amb pastures d'ovelles a la meitat de la finca i a l'altra meitat es sembraran espècies mel·líferes, el que proporcionarà unes 10 ha de zona pasturable, atès que és compatible amb el PFV.

Per disminuir l'afecció a l'activitat agrària, els projectes d'instal·lacions de PFV haurien de ser projectes agrovoltaics que poguessin incrementar el valor agrícola de les àrees on s'implantin. Durant la fase de disseny del PFV es poden incorporar mesures de millora de la productivitat agrària en les parcel·les ocupades, quan se situïn en terrenys amb potencial agrícola elevat, més enllà de les àrees de compensació que es proposin.

4. Camps electromagnètics i renou

S'haurà de fer un estudi d'emissions electromagnètiques de la totalitat de les instal·lacions abans de la seva posada en funcionament i també fer estimacions reals durant tota la vida útil del parc solar, per verificar que, en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i una altura d'1 m, no es supera la intensitat d'emissions de 0,3-0,4 microTesles. En cas que se superi aquest llindar, es prendran les mesures tècniques (apantallaments, aïllaments, etc.) necessàries per no arribar a aquest límit.

L'EIA inclou la valoració d'impactes sonors i proposa mesures correctores (limitació horària, manteniment de maquinària, etc.).

5. Recursos hídrics

Es preveu una despesa de 6.400 m³ d'aigua anual per al reg de la barrera vegetal (400 m³/any) i per al reg dels garrovers (6.000 m³/any) que s'extraurà dels pous ARE-3563_Vigent-DI-_4691/500 i ARE_3564_Vigent-DI-6238/6945, autoritzats per regadiu a la parcel·la 1167. Tot i això, es recomana fomentar l'ús d'aigües pluvials per al reg d'espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric.

Segons l'EIA la despesa d'aigua per a la neteja de les plaques és un percentatge ínfim sobre el consum total. Aquesta neteja es realitzarà amb mitjans manuals o mecanitzats preferiblement en sec i en cas d'haver d'utilitzar aigua es prioritzarà l'ús d'aigua regenerada.

Es realitzaran regs periòdics amb aigua preferentment regenerada, durant la fase d'obres, a les zones de trànsit de maquinària per evitar generar pols.

El projecte no es troba ubicat dins el perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà.

El projecte ha de preveure la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes dels centres de transformació i del centre de maniobra i mesura amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions.

Durant les fases de construcció i desmantellament, s'han de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic, i si fos el cas, de sistemes autònoms de depuració. Un gestor autoritzat s'encarregarà de gestionar les aigües brutes de les instal·lacions sanitàries auxiliars.

No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

6. Incidència visual

L'estudi inclou una anàlisi de conques visuals de 3 km de radi. Aquí es detecta l'existència d'1 parc fotovoltaic, concretament Son Pere Andreu a una distància aproximada d'1,5 km i ja fora camp d'anàlisi, a uns 3,5 km els de Can Verd, Son Moix, Son Ravanell i Petra. Amb les mesures d'integració paisatgística previstes com és la barrera vegetal, l'EIA no preveu una important incidència visual.

Aquesta qüestió és discutible perquè l'augment d'ocupació del sòl per part de parcs fotovoltaics, pot arribar a produir un impacte evident sobre el paisatge de la zona i sobre l'ecosistema agroforestal.

7. Incidència sobre els espais naturals

A l'estudi d'impacte ambiental, es valora l'afectació a hàbitats d'interès comunitari (HIC) dins la parcel·la on s'ubica el parc fotovoltaic i altres espais de rellevància ambiental, com és el ZEC de na Borges situat entre els 800 i 2.000 m al nord.

Els HICs cartografiats al ZEC de na Borges i que se situen més pròxim a l'àrea d'estudi, no es veuen afectats per la implementació, funcionament o desmantellament del parc solar.

L'impacte que es pot considerar més significatiu, és l'afecció per part del camp de plaques de dues zones de la parcel·la on s'està desenvolupant, una vegada abandonats els cultius de cereals de secà i els de figueres, l'hàbitat d'interès comunitari 5330-6 format per ullastrars i matars no arborescents (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae), on hi apareixen espècies diagnòstiques com són: Olea europaea ssp. sylvestris, Pistacia lentiscus, Cneorum tricoccon, Asparagus acutifolius, Rubia peregrina ssp. longifolia, Smilax aspera var. balearica.

S'ha de tenir en compte que, d'acord amb l'article 46.3 de la llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i Biodiversitat: «Els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies».

Aquesta fragmentació i pèrdua d'hàbitats per concentració de PFV en zones agrícoles, està afectant a espècies com són les rapinyaires diürnes, al reduir-se els espais de caça i nidificació disponibles per a aquestes espècies.

Atesa la previsible pèrdua efectiva del seu hàbitat (espais de caça entre d'altres), és necessari introduir paràmetres d'ocupació màxima de l'espai agrícola en àrees importants per als rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB).

Tot i que encara no existeixen referents normatius autonòmics que estableixin un límit general d'ocupació de sòl agrari per a instal·lacions fotovoltaiques, existeixen documents tècnics i normativa municipal que contemplen criteris com establir una ocupació màxima del 10% en sòl agrícola de secà i del 5% de regadiu i una distància mínima d'1 o 2 km entre instal·lacions, especialment en àrees amb interès ambiental o agrícola elevat. Aquestes propostes tenen com a objectiu evitar la concentració excessiva de projectes i protegir els valors ambientals i paisatgístics del territori.

Com a referents normatius a nivell municipal es pot citar el cas de Santa Coloma de Queralt (Tarragona, Catalunya), on les Normes Subsidiàries de Planejament vigents limiten l'ocupació del sòl per instal·lacions fotovoltaiques a un 10% del sòl agrícola; o el cas d'Estadilla (Osca, Aragó), el 3 d'abril de 2024 s'ha establert la prohibició de parcs fotovoltaics de més de 10 hectàrees, i es determina una separació mínima d'1 km entre projectes.

8. Emissions i canvi climàtic

Finalment, tot i que el projecte suposa un consum de territori considerable, l'annex 2 «Estudi energètic i sobre el canvi climàtic» de l'EIA estima una producció de 13.252,27 MWh/any que evitarà l'emissió de 6.272,03 Te de CO₂ a l'any , cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

9. Altres consideracions

Cap dels informes rebuts de les diferents administracions consultades conclou desfavorablement.

El promotor ha respost als diferents condicionants o recomanacions que recullen els informes corregint o ampliant l'abast de l'EIA o amb el compromís de complir amb els condicionants establerts.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del «Proyecto básico modificado II de instalación de parque solar fotovoltaico Son Pou Nou», situat al polígon 27, parcel·la 127 del TM de Manacor, signat l'1 de desembre de 2023 pels enginyers tècnics industrials Jaime Sureda Bonnin, Gonzalo García Uriarte i Ángel Lacleta Barrera, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat per la geògrafa Irene Moya Pais, el maig de 2023, i els condicionants següents:

1. Pel que fa a la instal·lació:

• Per tal d'evitar l'afecció a l'habitat d'interès comunitari 5330-6, ullastrars i matars no arborescents (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae), s'han de reubicar dins la parcel·la o eliminar les plaques que se superposen amb ell i que afecten dues àrees al nord-est de la parcel·la. Una de les àrees comprèn una superfície de 0,42 ha amb coordenades UTM centrals X:514723; Y:4382970 i l'altra àrea comprèn una superfície de 0,67 ha, amb coordenades UTM centrals X:514778; Y:4382908, (veure figura 6). En aquestes dues àrees on s'està desenvolupant aquest hàbitat, per tant, no s'hi podran instal·lar plaques ni cap altra tipus de construcció.

• La futura instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, haurà de sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental simplificada, d'acord amb l'Annex II (Projectes sotmesos a l'avaluació ambiental simplificada) Grup 4 (Indústria energètica) lletra n) Emmagatzematge energètic stand-alone a través de bateries electroquímiques o amb qualsevol tecnologia de caràcter hibridat amb instal·lacions d'energia elèctrica, inclòs al Reial decret 445/2023, de 13 de juny de 2023, que modifica els annexos I, II i III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

• Només es pot utilitzar formigó en la fonamentació de les plaques (enlloc del clavat directe al sòl de perfils metàl·lics), en cas que un geotècnic ho justifiqui i es consideri equivalent segons la mesura SOL-B09.

• Els acabats de les construccions auxiliars del PFV hauran de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca: coberta inclinada de teula àrab, acabats de façana de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra, fusteria exterior de tipologia idèntica a la tradicional, etc.

• No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació.

• A les zones a on s'implementaran les mesures compensatòries no es poden instal·lar altres parcs fotovoltaics mentre el parc fotovoltaic de Son Pou Nou estigui en funcionament.

• Hi haurà d'haver una distancia mínima de 30 metres entre el límit del parc i el llindar de les zones residencials properes.

2. Pel que fa a les emissions:

• Durant la fase d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia, s'han de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

  http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

• Es seleccionaran preferentment equips que no facin servir gas SF₆ o que tenguin un consum mínim d'aquest gas. Es tendrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual, que s'ha d'incloure com un apartat específic al PVA, en el qual també es justificarà el compliment de la normativa europea. En cas de fuites accidentals de gas SF₆ haurà de quedar constància al Pla de Vigilància i Seguiment. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF₆.

• Els olis emprats als transformadors no contendran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis i lubricants.

3. Pel que fa a la barrera vegetal:

• La barrera vegetal proposada s'ha de dimensionar per assolir l'altura màxima dels panells fotovoltaics, definida en 2,49 m. S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona i amb baixos requisits hídrics. Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc.

• D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, els garrovers que es sembraran per formar la nova barrera vegetal tendran, majorment, una soca de 12-14 cm de diàmetre i una alçada de 3 a 3,5 m, tenint en compte el creixement lent d'aquesta espècie, per tal d'assegurar l'eficàcia de la barrera vegetal i reduir l'impacte paisatgístic que genera el parc des del primer dia.

• Els arbres adults que han de ser eliminats per a la implantació del parc fotovoltaic seran comptabilitzats i, en la mesura del possible, reutilitzats per formar la nova barrera perimetral.

• A la barrera vegetal, a més de garrovers s'hi hauran de sembrar diferents espècies complementàries amb espècimens de certa envergadura, que puguin complir amb eficàcia la funció de barrera visual.

• Tenint en compte les prescripcions de la Direcció General de Recursos Hídrics, el seu reg es farà preferentment amb aigua de pluja recollida a la pròpia instal·lació o aigua regenerada, en horari de menor intensitat lumínica.

• L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà el promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

4. Pel que fa a la fauna:

• L'execució de les obres i les tasques de desmantellament, s'hauran de dur a terme fora de l'època de reproducció de les aus, i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.

• S'ha de compatibilitzar l'activitat del parc fotovoltaic amb cultius i zones d'alimentació i campeig per a les aus.

• S'han de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

• No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin el sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

• Abans d'iniciar les tasques de desbrossament, s'ha de realitzar una prospecció prèvia del terreny per detectar la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de traslladar a un lloc proper i segur de condicions similars.

• Es revisaran diàriament les rases i abans del seu tancament, per detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada. Aquestes rasses hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements que permetin la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior.

5. Pel que fa a la gestió hídrica:

• Es prioritzarà la neteja dels panells amb mitjans manuals o mecanitzats en sec, i en cas d'haver d'utilitzar aigua es prioritzarà l'ús d'aigua regenerada. La neteja amb aigua es realitzara com a màxim un pic a l'any i només en cas que sigui estrictament necessari per disminució greu de l'eficiència en la generació d'energia dels panells.

• S'ha de preveure la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes dels centres de transformació i del centre de maniobra i mesura amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions.

• El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.

• En cas d'haver de realitzar regs periòdics, durant la fase d'obres, a les zones de trànsit de maquinària per evitar generar pols, es faran amb aigua preferentment regenerada.

• En cas d'instal·lar un dipòsit estanc de buidatge periòdic, s'ha de comunicar a la Direcció General de Recursos Hídrics i s'han de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic d'aigües residuals, i si fos el cas, de sistemes autònoms de depuració. S'haurà de presentar el registre de les operacions de neteja, manteniment i gestió dels llots procedents del tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada. Un gestor autoritzat s'encarregarà de gestionar les aigües brutes de les instal·lacions sanitàries auxiliars.

• Els elements elèctrics instal·lats que utilitzin líquids de refrigeració portaran incorporades cubetes estanques de retenció.

• Es prohibeix l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

6. Pel que fa al renou:

• Durant la fase d'explotació s'han de realitzar controls periòdics de les emissions acústiques (mínim un pic a l'any) de tots aquells elements i instal·lacions que conformen el projecte i són susceptibles de generar renous.

• Si durant la fase d'explotació, com a resultat dels controls periòdics del conjunt de les instal·lacions, es comprova que no es compleixen els nivells de qualitat acústica establerts legalment, s'han d'aplicar solucions tècniques que permetin assolir-les.

7. Pel que fa al camp electromagnètic:

• Abans de la posada en funcionament del parc, s'ha de fer un model d'emissions electromagnètiques de la totalitat de les instal·lacions del projecte. Si com a resultat d'aquest model, es comprova que es pot superar la intensitat d'emissions electromagnètiques de 0,3-0,4 microTesles en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquests i a una altura d'1 m, s'hauran de prendre les mesures tècniques (apantallament, aïllaments, etc.) necessàries per a no arribar a aquest límit.

• S'hauran de realitzar mesures periòdiques (almenys un pic a l'any) d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació, de la línia d'evacuació, de la subestació elèctrica i del sistema d'emmagatzematge d'energia (quan estigui instal·lat), les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost haurà de figurar dins el pressupost del projecte. Les mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció del parc fotovoltaic.

8. Pel que fa a la gestió de residus:

• No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que les puguin aprofitar per fer compost o ser recollides per empreses que facin aquesta valorització.

• Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries. Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

9. Pel que fa al desmantellament de la instal·lació:

• Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació, es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, si escau.

• El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de les barreres vegetals i de la resta de plantacions.

10. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost total.

11. S'ha de trametre a l'òrgan ambiental el pla de vigilància ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

12. Les mesures preventives i compensatòries proposades a l'EIA s'han de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació (pantalles vegetals, mesures addicionals per tal de compensar la pèrdua de sòl rústic, etc.).

13. D'acord amb l'informe del Servei de Planificació. DG de Recursos Hídrics, de 17 de juliol de 2024, s'haurà de complir el següent:

• Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

• El projecte ha de preveure la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes del «Centre de transformació» i del «Centre de maniobra i mesura» amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions.

• El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presencia o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.

• El projecte ha de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic, i si fos el cas, de sistemes autònoms de depuració.

• No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

• Es recomana fomentar l'ús d'aigües pluvials per al reg d'espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric.

• Assegurar el compliment de les mesures propostes al estudi d'impacte ambiental respecte al control de vessaments accidentals.

14. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori. Consell de Mallorca, de data 1 de juliol de 2024, s'haurà de complir el següent:

• En relació amb els trams de la línia d'evacuació projectada que transcorren per camins públics, s'haurà de tenir cura del ferm dels camins i amb el soterrament i canalització de les infraestructures s'haurà de vigilar que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. A més, en els camins o trams de camins no asfaltats o pavimentats en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, no poden ser recoberts amb asfalt, ciment , formigó, ni cap altre tècnica similar que impliqui el segellat i la impermeabilització del ferm.

15. D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric. Consell de Mallorca, de data 15 de juliol de 2024, s'haurà de complir el següent:

• Pel que fa al túmul de pedres es determina que es faci una neteja de vegetació supervisada per un arqueòleg i s'identifiqui el límit del jaciment. S'hauran de respectar les zones de protecció que estableix el catàleg de Manacor. No es podran posar plaques en aquest espai per evitar afectar directament l'element patrimonial. Es durà a terme un seguiment arqueològic durant l'obertura de la síquia per a la línia d'evacuació.
• En relació amb l'antiga pedrera i el conjunt etnològic, s'ha d'establir una àrea d'exclusió sense presència de plaques de 10 metres al voltant de tots aquests elements.
• Finalment i pel que fa al sistema hidràulic, es manté una zona de 10 metres d'exclusió sense plaques, i la línia d'evacuació s'ha de separar 5 metres de qualsevol síquia. En la zona en que es creuen la síquia soterrada i la línia d'evacuació s'haurà de protegir i conservar la síquia, sense desmuntar-la, i procedir a habilitar un pas inferior, sempre amb supervisió arqueològica.

Es recomana que:

• Es consultin les guies següents:

-Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/es/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/?mcont=3180

-Guies per reduir al màxim els impactes ambientals:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacionambiental/temas/evaluacion-ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/energies_renovables/documents/CRITERIS_AMBIENTALS_PSF_2022_12.pdf.

• El projecte incorpori criteris agrovoltaics per a la millora de la productivitat agrícola en la parcel·la.

• Es faci el control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

• S'afavoreixin les espècies englobades dins l'Estratègia de Conservació de les Aus d'Ambients Agraris de les Illes Balears (ECAAAIB, document Govern de les Illes Balears). Es mantenguin les zones de la finca que quedaran lliures de plaques fotovoltaiques sense pertorbacions derivades de les obres, afavorint l'ús agrícola i ramader de la finca tenint en compte alternar zones d'arada amb guaret i en definitiva seguint les directrius de l'ECAAAIB.

• S'estableixi un mecanisme de col·laboració entre els promotors dels diferents parcs fotovoltaics de la zona que, de manera conjunta, proposin mesures compensatòries per la pèrdua efectiva d'hàbitat per als rapinyaires i aus lligades al medi agrari (estepàries).

• Es recomana, a l'òrgan substantiu, la definició de paràmetres d'ocupació màxima de l'espai agrícola per part d'instal·lacions fotovoltaiques, en àrees importants per als rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB). Es proposa un límit general d'ocupació de sòl agrari del municipi per a instal·lacions fotovoltaiques del 10% en sòl agrícola de secà i del 5% de regadiu i una distància mínima d'1 Km entre instal·lacions. Aquestes propostes tenen com a objectiu evitar la concentració excessiva de projectes i protegir els valors ambientals i paisatgístics del territori.

• D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori. Consell de Mallorca, de data 1 de juliol de 2024:

Actualment a la parcel·la hi ha una sèrie de construccions en estat d'abandonament que no es troben incloses al projecte i no queda clar quin ús tindran en un futur una vegada implantat el parc fotovoltaic a la parcel·la. Seria convenient estudiar la possibilitat de rehabilitar les edificacions existents per albergar algunes de les construccions auxiliars que requereix el parc, com el centres de transformació, per tal de reduir el nombre de noves edificacions i minimitzar tant l'impacte paisatgístic i la impermeabilització de la parcel·la com per recuperar el patrimoni històric.

Es recorda que:

• S'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

• S'han de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

• L'obligació de compliment del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) nº 517/2014.

• L'obligació de compliment de les especificacions de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears i la norma 44 del PTIM sobre contaminació lumínica.

• Durant l'execució de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'increment del risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció.

• En cas de localitzar restes arqueològiques a algun tipus d'element patrimonial, durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores (art. 50.5 i art. 60.1 LPHIB), per tal d'establir eventuals mesures correctores, si s'escau.

• D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric. Consell de Mallorca, de data 15 de juliol de 2024, s'haurà de complir el següent:

El promotor ha de redactar un pla d'autoprotecció on es recullin i implantin mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

• D'acord amb l'informe del Servei de Planificació. DG d'Emergències i Interior, de data 7 de maig de 2024:

És necessària la resolució dels procediments d'accés i connexió per a la instal·lació del parc, segons el Reial Decret 1183/2022, han de completar-se per a totes les instal·lacions que es connectin a la xarxa, sent els corresponents permisos d'accés i connexió condició prèvia imprescindible per a l'atorgament de l'autorització administrativa d'instal·lacions de generació, segons la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (article 53).

• D'acord amb l'informe del Servei d'Explotació i Conservació. Consell de Mallorca, de data 1 de juliol de 2024, s'haurà de complir el següent:

Pel que fa als encreuaments transversals a les carreteres Ma-15 PK 46+850 i Ma-15C PK 47+100 executats amb perforació horitzontal dirigida:

a) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera.

b) Per a l'encreuament a la Ma-15V PK 47+100, el gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantenir l'estat tensional del terreny.

c) Per a l'encreuament a la Ma-15 PK 4+850, el gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de TRES (3) metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantenir l'estat tensional del terreny.

d) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària (carretera Ma -15C) i VUIT (8) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de quatre (4) o més carrils (carretera Ma -15) i fora del domini públic viari.

e) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar dels pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'esplanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

f) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant.

g) Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

h) Malgrat l'assenyalat als punt anterior en cas de produir-se un flonjall o un esglaó el Departament es reserva la potestat durant un termini de 5 anys, d'exigir l'esmena de l'anomalia i que es fressi un tram no inferior a 15 metres, estenent-se una nova capa d'aglomerat asfàltic a tota l'amplada de la carretera de les mateixes característiques que l'existent.

i) Prèviament a l'execució d'una nova perforació dirigida al PK 46+850 de la Ma -15 i al PK 47+100 de la Ma-15C, s'haurà de comprovar l'existència de pas lliure no ocupat per tal d'evitar més perforacions sota la carretera a aquest punt.

Per a carreteres de quatre o més carrils tota la canalització paral·lela a aquesta carretera, les fites de senyalització i les arquetes, hauran de situar-se més enllà de vuit (8) metres de l'aresta exterior de l'explanació, fora de domini públic viari, i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. Per tant, s'informa favorablement el paral·lelisme de la línia d'evacuació a la Ma-15 per ser més enllà d'aquesta distància.

Per a carreteres de dos carrils tota la canalització soterrada paral·lela a aquesta carretera, les fites de senyalització i les arquetes hauran de situar-se més enllà de tres (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera (és l'aresta exterior de l'esplanació) i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. En tot cas, haurà d'haver una franja de tres (3) metres mesurada des del final de l'aglomerat lliure i expedita de qualsevol canalització. Per tant, s'informa favorablement el paral·lelisme de la línia d'evacuació a la glorieta de la Ma-15 i la carretera Ma-15C per ser més enllà d'aquesta distància

Per a carrils bici o vials de serveis tota la canalització soterrada paral·lela a aquesta carretera, les fites de senyalització i les arquetes hauran de situar-se més enllà d'un (1) metres de l'aresta d'esplanació del vial de servei o del carril per a la circulació de bicicletes i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. En tot cas, haurà d'haver una franja d'un (1) metre mesurada des del final de l'aglomerat, lliure i expedita de qualsevol canalització, i en cas d'existir un altra que impedeixi mantindré aquesta franja d'un (1) metre lliure, la nova canalització objecte d'aquesta sol·licitud haurà de recular-se sempre cap a en fora de la carretera. Per tant, s'informa favorablement el paral·lelisme de la línia d'evacuació al carril bici que haurà de complir aquesta condició.

Prèviament a l'inici de les obres, el titular de la instal·lació haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, i presentar el corresponent projecte constructiu, d'acord amb les previsions de l'article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears.

- Atès que gran part del projecte s'ubica en zona de vulnerabilitat d'aqüífers moderada, durant l'execució de les obres s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries, en compliment de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, i les seves modificacions.

- En cas d'utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques, o pel reg de la barrera vegetal perimetral i dels cultius, en compliment del Reglament de reutilització de l'aigua aprovat amb el Reial Decret 1085/2024, de 22 d'octubre, s'haurà de sol·licitar la corresponent autorització a la Direcció General de Recursos Hídrics.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 18 de desembre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá