Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 de juny de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears i el punt 6. d) de l'article 2 del Decret 6/2025, de 2 de juny, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

RESOLC FORMULAR

Informe d'impacte ambiental del projecte d'urbanització de la unitat d'execució 4.07 Pla de Na Tesa Marratxí

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2 del Decret legislatiu, el «projecte d'urbanització de la unitat d'execució 4.07 Pla de Na Tesa Marratxí», s'inclou en el punt 1 del grup 4:

Projectes d'urbanització en general i els projectes de dotacions de serveis en polígons industrials.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del projecte

1. El Projecte d'Urbanització UE-4.07 “Pla de Na Tesa” té per objecte la descripció, definició i valoració de les obres necessàries d'urbanització per a la transformació del sòl i reblir el seu desenvolupament urbanístic. Pretén l'obertura dels vials públics i l'obtenció de l'espai lliure d'ús públic 4.006/P del PGOU de Marratxí.

2. El projecte se situa en el nucli urbà de Pla de Na Tesa del terme de municipal de Marratxí, entre els carrers Sant Llatzet i Son Bonet. Constitueix una extensió de terreny de forma rectangular, annex al carrer Camí de Sant Llatzet, nº67.

3. La superfície de la Unitat d'Execució definida per la fitxa de planejament es detalla en el següent quadre. No obstant això, la superfície real que abasta la Unitat es defineix a partir d'aixecament topogràfic del qual resulta una superfície de 14.081,60 m², lleugerament superior a la prevista en el planejament.

4. La urbanització projecta l'obertura de tres vials conforme al planejament vigent. Els vials s'adapten a l'orografia del terreny, amb desnivell continu i uniforme poc pronunciat, adaptant-se als vials existents. Les característiques de l'entorn, format per una zona urbana parcialment consolidada amb vials existents sense finalitzar, fa que l'esplanada requereixi un mínim d'intervenció, podent-se utilitzar part del material d'enderrocament triturat existent en el mateix àmbit de la Unitat, per a crear una bona subbase per al ferm dels nous carrers.

5. Es projecta la dotació de la xarxa d'aigua potable a tota la unitat, constituint una ampliació de l'existent amb 3 punts de connexió a aquesta. El funcionament de la xarxa es completa mitjançant la disposició de 3 claus de pas, 1 boca d'incendi, 4 boques de reg i una previsió inicial de 14 escomeses a definir en les edificacions corresponents.

6. La xarxa de sanejament del sector es projecta enterrada i construïda amb canonada de PVC de 315 mm de diàmetre. Es construeixen els pous de registre i de bloqueig corresponents, garantint la futura connexió de cada parcel·la del sector.

7. La xarxa de gas canalitzat s'aconsegueix a tot el sector i es projecta d'acord amb la normativa vigent i amb els serveis tècnics de l'empresa ENDESA. La connexió a la xarxa en servei es realitza en el c/ Ca Seguí.

8. En coordinació amb les empreses proveïdores del servei (Telefónica i Ono) es projecta la xarxa de telecomunicacions. S'ha projectat una canalització perimetral de 2cm 63 mm per a cada operadora, deixant una previsió d'arquetes per a la futura connexió de la canalització perimetral indicada amb els edificis i arquetes ICT que en el seu moment es construeixin.

9. S'ha previst la instal·lació d'enllumenat públic en tota la xarxa viària i en les zones verdes, tant en els vials per als vianants com en les zones de joc.

En els vials nous s'han previst columnes de 8 m d'altura amb lluminàries equipades amb llums amb il·luminació tipus LED. En les zones verdes, tant en els vials per als vianants com en les zones de jocs s'han previst columnes de 4 m equipades també amb llums tipus LED.

10. Entre les diferents infraestructures de serveis amb les quals s'ha de dotar l'O4.07 està el subministrament d'energia elèctrica. Se seguirà l'esquema existent al carrer Ca Sitjar mitjançant una xarxa enterrada que alimenta els diferents armaris de BT de cada parcel·la. La xarxa de mitjana tensió prevista preveu la reubicació de l'estació transformadora nº12296 per a adaptar-la a les alineacions viàries definitives i la seva reubicació al carrer Ca Ballester.

3. Resum del document ambiental

Segons el document ambiental, es preveuen els següents impactes ambientals:

- Efectes sobre el clima:

Part dels gasos emesos pels vehicles i la maquinària que treballen amb motors de

combustió són gasos d'efecte d'hivernacle (GEI), principalment el CO₂, però també en menor proporció els òxids de nitrogen (NOx) i els hidrocarburs com el metà (CH4). La seva emissió contribueix en part a l'escalfament global.

No obstant això, la contribució que aquestes emissions puguin produir en la fase d'obra és relativament petita, a causa del caràcter puntual de l'execució i a la seva petita magnitud, per la qual cosa no es considera un efecte significatiu.

Efectes sobre el sòl:

- El sòl es veurà afectat per eliminació de la capa superficial i reorganització de l'estructura; en calçades, voreres i aparcaments. S'afegeix a aquest efecte el cobriment per àrids, compactació i segellament per pavimentació.

Podem distingir dos tipus d'efectes que es podrien produir sobre el sòl, derivats de la fase d'obres del projecte:

• Moviments de terra

• Consum de recursos naturals

• Risc de contaminació

El projecte contempla l'ampliació de vials existents i l'execució d'un nou vial en àrea urbana amb topografia suau de baixes pendents en la qual la cota resultant és similar a l'existent, per la qual cosa no és necessari realitzar grans desmunts de terra i no es preveuen problemes relacionats amb l'estabilitat de terrenys adjacents.

A causa de la situació descrita, no es preveuen efectes significatius sobre la morfologia del sòl derivats dels moviments de terres.

El projecte contempla utilitzar part del material d'enderrocament triturat existent en la parcel·la per a crear una bona subbase per al ferm dels nous carrers, atès que la geotècnia de la zona, amb vials existents sense finalitzar i sent una zona urbana consolidada fa que l'esplanada sigui adequada amb un mínim d'intervenció. Afegint que la magnitud de l'obra és petita, es considera que el consum de recursos és poc significatiu.

La presència dels vehicles i maquinària, així com les diferents operacions de l'obra, especialment la gestió dels residus RCD, comporten un cert risc de contaminació del sòl per abocament accidental d'agents contaminants (olis, combustibles, dissolvents, etc.).

Per a evitar la contaminació accidental, es proposaran mesures de prevenció i vigilància.

Efectes sobre l'aigua:

- La creació d'habitatges provocarà un augment de les captacions per a consum humà. Paral·lelament, és esperable que en un futur s'incrementi la generació d'aigües residuals que hauran de ser tractades.

Per a la determinació del cabal total demandat d'aigua potable per a l'abastiment de la urbanització, s'han distingit els diversos consums que han de ser servits per aquesta xarxa. En primer lloc, s'ha de considerar que l'ús permès al sector és el RESIDENCIAL, amb una edificabilitat de 9.516 m², a més de la reserva per ESPAI LLIURE PÚBLIC que li corresponen 870 m². Amb aquests usos, i prenent com a referència les densitats previstes a les NNSS del TM de Marratxí, s'obtenen les següents necessitats hídriques d'abastiment:

ÚS RESIDENCIAL

Consum: 178* l/pers/dia. 534 l/hab/dia (considerant 3 pers/habitatge)

Nombre màx. d'habitatges al sector: 85

Consum total urbanització: 45.390 l/dia

(*) Càlcul estimat a partir del Resum anual de dades d'abastiment urbà, anys 2000-2022, Subministrament i consum anual per terme municipal. Direcció General de Recursos Hídrics.

S'han utilitzat les dades (100% reals) dels anys:

2019 2,499 hm³/any

2021 2,488 hm³/any

2022 2,491 hm³/any

Mitjana 2,493 hm³/any

2,493 hm³/any / 365 dies/any / 38357 hab** = 178 l/hab/dia

(**) padró municipal any 2022

ÚS ZONA VERDA i REG

Consum per reg de zones verdes: 5 l/m²/dia

Superfície ELP: 870 m²

Consum total urbanització: 4.350* l/dia

(*) aquest consum no és uniforme durant tot l'any, només a les èpoques de més calor (estiu).

Pel que fa a l'augment en la producció d'aigües residuals del nou creixement d'habitatges associat al desenvolupament urbanístic, i segons indica el Projecte d'urbanització, la xarxa de sanejament prevista compleix amb les necessitats del servei, i els cabals generats se suposen completament assumibles per la xarxa de clavegueram existent.

El cabal d'aigües residuals en l/s ve en funció de la superfície d'estudi i de l'ús del sòl, segons l'expressió següent: Qr = Kr · A · ƒ

Sent: A: superfície de la conca en hectàrees

Kr: cabal d'aigües residuals mitjà, depèn de l'ús (per ús residencial = 0,6 l/s/ha)

ƒ: factor punta (per a superfícies menors a 1 ha = 3,648)

Per tant: Qr = 0,6 · 0,9815 · 3,648 = 2,14 l/s

D'acord amb el document ambiental, es plantegen les alternatives següents:

• Alternativa 0: L'alternativa zero consisteix en la no adopció del projecte i mantenir l'estat actual del sòl. L'estat actual dels terrenys inclosos en l'actuació proposada afecta a una bossa de sòl no urbanitzada enclavada en un entorn urbà, constituint una àrea de dimensions reduïdes el desenvolupament del qual permetria consolidar l'àmbit urbà i l'edificació. Actualment, la major part de la superfície de la Unitat d'Actuació representa una superfície que desvirtua el paisatge urbà i la qualitat de vida dels ciutadans.

• Alternativa proposada: El projecte d'urbanització es redacta en desenvolupament de les determinacions assenyalades pel planejament general del municipi de Marratxí, per tant, no existeix possibilitat de plantejar alternatives d'emplaçaments, delimitacions i desenvolupaments d'ordenacions urbanístiques diferents a les normes de caràcter general establertes en l'ordenament urbanístic del municipi.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Ajuntament de Marratxí

- AENA

- Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures D.I. de Territori i Paisatge.

- Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures D.I. d'Urbanisme i Planejament Municipal.

- D.I. de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca.

- GOB.

- Amics de la Terra

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, de data 02/08/2024, que conclou:

«Per tot això, inform favorablement sobre el projecte d'Urbanització de la U.E. 4.07, TM Marratxí.»

- Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la DG d'Energia i Canvi Climàtic, de data 05/08/2024, que conclou:

«Per tot això, i en relació a la perspectiva climàtica en la tramitació ambiental, i atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius, s'informa favorablement l'avaluació ambiental simplificada sempre que es compleixi les següents mesures condicionats:

1. Reservar, al municipi, una àrea de sòl destinada a la generació d'energia renovable amb una superfície suficient per produir l'energia que determinin dues hores d'ús diari de la potència mínima de disseny prevista, segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002.

2. Reutilització d'aigües grises.

3. Preveure dipòsit de captació d'aigua de pluja, tractament i ús.

4. Incorporar un carril per bicicletes amb ombrejat de vegetació arbòria de baix requeriment hídric d'origen mediterrani, als vials que es projecten fer.

Per altra banda, es recomana:

- Ús de materials de construcció i rehabilitació atenent l'anàlisi del seu cicle de vida i la seva petjada de carboni. A tal efecte es pot consultar el Catàleg de materials sostenibles de les Illes Balears que es pot consultar en el següent enllaç:

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/151761/Memoria_EPSU1002.pdf?sequence=1

- Ús d'espècies mediterrànies de baix requeriment hídric (3 guies disponibles a les Consideracions tècniques).

- Com a mesures per a reduir els efectes del canvi climàtic es recomana incloure les mesures suggerides per a reducció d'emissions de l'annex 5 del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni.»

- Informe d'AENA, de data 14/08/2024, que conclou:

«Se ha recibido en esta Dirección de Planificación Aeroportuaria y Control Regulatorio de Aena copia del Estudio de Impacto Ambiental del "Proyecto de Urbanización de la Unidad de Ejecución 4.07 Pla De Na Tesa de las Normas Subsidiarias de Planeamiento Marratxí (Mallorca)". En relación a dicho proyecto, se informa lo siguiente:

El ámbito del proyecto se encuentra dentro de la proyección en planta de las Servidumbres Aeronáuticas del Aeropuerto de Son Bonet, aprobadas por el Real Decreto 1425/2018, de 3 de diciembre, por el que se modifican las servidumbres aeronáuticas del Aeropuerto de Son Bonet y de las Servidumbres Aeronáuticas del Aeropuerto de Palma de Mallorca, aprobadas por el Real Decreto 416/2011, de 18 de marzo, por el que se actualizan las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Palma de Mallorca - Base Aérea de Son San Juan, por lo que conforme al Real Decreto 369/2023, de 16 de mayo, de Servidumbres Aeronáuticas sobre Navegación Aérea, se deberá contar, previamente a la ejecución del proyecto, con el acuerdo favorable de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA), debiéndose cursar las propuestas de proyectos a desarrollar directamente a dicho Organismo dependiente del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible.»

- Informe de la D.I. de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca, de data 14/08/2024, que conclou:

«Vista la documentació presentada, s'informa que dins l'àmbit del projecte de urbanització de la unitat d'execució 4.07 Pla de Na Tesa, des del punt de vista patrimonial únicament s'han localitzat les cases de Can Cabellut, protegides pel catàleg municipal i en deficient estat de conservació. La unitat d'execució no planteja cap afecció a aquest bé patrimonial.»

- Informe del Servei de Planificació de la DG de Recursos Hídrics, de data 13/05/2025, que conclou:

«Per tot l'anterior, i pel que fa a l'estudi d'impacte ambiental simplificat del projecte d'urbanització de la UE 4.07 de Marratxí, inform que:

1. Quant a suficiència i disponibilitat hídrica, no tenim informació de quines són les fonts de subministrament que atendran la futura demanda. Si l'origen de l'aigua és la massa a on s'ubica l'àmbit, 1814M3 Pont d'Inca, no hi ha suficiència hídrica per atendre noves demandes.

2. Quan a capacitat de depuració, no s'indica a quina EDAR es dirigiran les aigües residuals. Si és a l'EDAR de Palma, i a manca de certificat d'Emaya, la capacitat de depuració no estarà garantida fins que entri en funcionament la nova EDAR Palma 2.

3. En compliment de l'article 48.1 del PHIB de tercer cicle s'han de substituir les espècies vegetals previstes (excepte Quecus ilex) per espècies vegetals autòctones.»

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

1. L'estat de la massa d'aigua afectada d'acord amb el PHIB: la massa 1814M3 Pont d'Inca (ES1100MSBT1814M3) es troba amb un estat quantitatiu i qualitatiu dolent i presenta una vulnerabilitat moderada a nitrats. Respecte als cursos d'aigua superficials, el més pròxim és el Torrent Gros, si bé, la zona d'actuació no es troba dins de l'àrea de risc d'inundació.

2. L'àrea directament afectada pel projecte proposat no envaeix ni es troba en les proximitats d'espais naturals protegits definits en la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO) ni entre les Àrees d'Especial protecció d'Interès per a la Comunitat Autònoma definides per la Llei 1/1991, d'Espais Naturals i règim urbanístic a les àrees d'especial protecció.

3. El Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI-Mallorca) no inclou en les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) l'àrea afectada per el projecte objecte d'avaluació d'impacte ambiental. Així mateix, no s'assenta sobre o en les proximitats d'alzinars catalogats en la delimitació d'alzinars aprovada en el Decret 130/2001, ni està declarada zona sensible pel Decret 49/2003. Tampoc afecta a Llocs d'Interès Comunitari (LICs) o Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPAs) integrants de la Xarxa natura 2000. Hàbitats

4. D'acord amb els Hàbitats de les Illes Balears del "Atles i Manual dels Hàbitats Naturals i Seminaturals d'Espanya" (2022), a l'entorn del projecte no es troba catalogat cap hàbitat. Així mateix, el projecte no afecta a cap espai catalogat per la Xarxa Natura 2000.

5. L'àrea d'estudi suposa una zona urbana en la qual la vegetació és escassa, corresponent-se majoritàriament per espècies herbàcies espontànies. Es localitza un petit nombre d'espècies arbòries que es localitzen en l'àmbit de la UE 4.07 Pla de Na Tesa. La majoria se situa a l'interior de la illeta edificable resultant de les obres d'urbanització sent restes d'horta annexa a edificació existent en estat d'abandó. Així mateix, es troben 4 exemplars de diferents espècies en l'extrem oest de la illeta resultant.

6. D'acord amb el Visor del Catàleg de Béns d'Interès Cultural (BIC) i del Catàleg de Béns Catalogats (BC) del Consell de Mallorca, no hi ha cap element situat a l'entorn de l'actuació, si bé, es troba inclosa en l'actuació un Bé inclòs en el Catàleg d'Elements d'Interès Artístic, Històric, Ambiental i Patrimoni Arquitectònic del Terme Municipal de Marratxí. Es tracta d'una edificació residencial, en l'actualitat en estat d'abandó, denominada Can Cabellut, que es troba catalogada amb categoria A, de protecció integral. L'alineació del vial resultant del projecte d'urbanització ve definida pel document urbanístic municipal, que té en compte la ubicació del Ben recollit en el Catàleg d'elements protegits per a garantir la no afecció a aquest.

7. A nivell territorial, d'acord amb les unitats del paisatge establertes en el Pla Territorial de Mallorca (PTM, 2004), l'àmbit d'estudi es troba enclavat dins de la “UP-4: Badia de Palma i Pla de Sant Jordi”. Unitat de paisatge amb el menor règim de protecció Composta bàsicament d'àrees molt urbanitzades tant del litoral com de la perifèria de la capital. Segons el document ambiental, l'actuació projectada no modifica el caràcter de l'entorn no realitzant grans accions transformadores, sinó que es tracta d'ampliar els vials existents i materialitzar un vial nou de concorde al caràcter urbà del paisatge, reforça l'objectiu de completar el desenvolupament urbanístic aprovat, contribuint a la imatge d'àrea urbana compacta, mitigant la fragmentació del paisatge i la seva apreciació visual. Per tant, l'actuació proposada no genera cap efecte negatiu cap al paisatge.

6. Consideracions tècniques

Tot i que el nou document ambiental de data 7 de març de 2025 esmena la majoria de les deficiències que l'òrgan ambiental va enviar a l'òrgan substantiu i promotor en data 7 d'octubre de 2024, en data 14 de maig de 2025, l'òrgan ambiental va enviar a l'òrgan substantiu i al promotor un segon informe d'esmena de deficiències adjuntant l'informe del Servei de Planificació de la Direcció general de Recursos Hídrics. No consta resposta per part del promotor i per tant es troba a faltar la informació següent:

1. En la documentació aportada, no s'ha identificat explícitament ni justificat tècnicament la suficiència real de la font específica d'abastiment d'aigua potable per al nou desenvolupament previst, més enllà d'indicar l'existència de xarxes actuals amb pressió suficient. Tampoc no s'aporta informació tècnica específica que demostri la capacitat d'abastiment per satisfer l'increment previst de demanda.

2. Tot i presentar càlculs sobre el cabal generat, manca documentació que acrediti de manera formal i específica la capacitat real d'absorció de les aigües residuals generades pel nou desenvolupament en la xarxa existent, o indicació específica de quina serà l'EDAR que rebrà aquestes aigües i la seva capacitat actual per gestionar l'increment de demanda.

3. El document ambiental especifica les espècies previstes per a plantació, indicant clarament que només el Quercus ilex és autòcton, mentre que altres espècies proposades són adaptades però no autòctones. No s'aporta una justificació tècnica detallada respecte a la decisió d'utilitzar aquestes espècies no autòctones, més enllà de considerar-ne l'adaptació climàtica.

4. Malgrat reconèixer l'existència del bé catalogat (Can Cabellut), no es presenten mesures específiques tècniques detallades per protegir aquesta edificació durant les fases d'execució de les obres, més enllà de la indicació que el traçat viari en té en compte l'alineació.

5. Si bé es presenta un estudi general sobre emissions i efectes sobre el canvi climàtic, la documentació no detalla quantitativament ni tècnicament el potencial concret de reducció d'emissions derivat de les mesures d'estalvi energètic, reutilització d'aigua o l'aprofitament de les aigües pluvials plantejades, la qual cosa limita l'anàlisi precisa de l'impacte ambiental efectiu d'aquestes mesures.

D'acord amb l'esmentat anteriorment, es pot concloure que les mancances enunciades fan que l'avaluació dels impactes ambientals contemplada sigui incompleta. Per això, es considera que no s'han pogut avaluar els efectes previsibles del projecte per no disposar de suficients elements de judici.

Conclusions

Primer: No és possible dictar una resolució fonamentada sobre els possibles efectes adversos del projecte sobre el medi ambient, atès que no es disposa de suficients elements de judici, segons el que preveu l'art. 47, apartat 2, lletra c), de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i per tant, s'ha de procedir a la finalització del procediment amb arxiu de l'expedient.

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 18 de desembre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá