Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Reglament (UE) 2021/1060 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, pel qual s'estableixen les disposicions comunes relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu Plus, al Fons de Cohesió, al Fons de Transició Justa i al Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura, així com les normes financeres per als Fons esmentats i per al Fons d'Asil, Migració i Integració, el Fons de Seguretat Interior i l'Instrument de Suport Financer a la Gestió de Fronteres i la Política de Visats regula els instruments financers, principalment en els articles compresos entre el 58 i el 62.

El Pla Estratègic de la PAC (PEPAC) d'Espanya, aprovat el 31 d'agost de 2022, preveu l'ús d'instruments financers en la gestió d'algunes de les intervencions que preveuen els articles 73 a 78 del Reglament (UE) 2021/2115 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, pel qual s'estableixen normes en relació amb l'ajuda als plans estratègics que han d'elaborar els estats membres en el marc de la política agrícola comuna (Plans Estratègics de la PAC), finançada amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i pel qual es deroguen els reglaments (UE) 1305/2013 i (UE) 1307/2013.

Durant la programació del PDR 2014-2020 a l'Estat espanyol, tres comunitats autònomes van programar aquesta mesura a la seva regió, i l'experiència va ser molt satisfactòria. Tant és així que, per al període actual de programació 2023-2027, hi ha deu comunitats autònomes que han programat l'ús d'instruments financers en algunes de les seves intervencions regionals. 

Aquest instrument és veritablement interessant per molts motius:

• Fomenta el creixement amb el suport a empreses o projectes que són viables, però que probablement tindrien dificultats per accedir a préstecs.
• Té un efecte multiplicador, atès que són fons que es retornen. La despesa pública aportada per a les garanties torna a mesura que s'abonen els préstecs i s'utilitza en inversions noves.
• - Fomenta la inversió de manera eficient, ja que es dirigeix cap a projectes financerament viables i, a més, es pot combinar amb subvencions.
• El préstec garantit arriba abans de fer la despesa, la qual cosa permet fer el projecte, fet que no passa en les subvencions. 
• Es financen inversions que poden no ser admissibles per a una subvenció, però sí necessàries per al projecte en concret i capital circulant.
• És menys exigent amb referència als requisits dels destinataris finals i del projecte que les subvencions, la qual cosa implica menys càrrega administrativa per al destinatari final i més agilitat en la tramitació.

De conformitat amb l'anàlisi inicial efectuada, el model d'instrument financer que cal dur a terme és el de Gestió Centralitzada 2023-2027 de Garantia de Cartera (IFGC-G), i la seva forma d'execució ha de ser conforme al que estableix l'apartat 2 de l'article 59 del Reglament (UE) 2021/1060 esmentat, sota la responsabilitat de l'Autoritat de Gestió del PEPAC i per part d'un òrgan que aquesta autoritat seleccioni. De la mateixa manera, s'estableix l'adhesió voluntària de les comunitats autònomes.

En aquest sentit, i de conformitat amb el que estableix article 30.2 del Reial decret 1046/2022, de 27 de desembre, pel qual es regula la governança del Pla Estratègic de la Política Agrícola Comuna a Espanya i dels fons europeus agrícoles FEAGA i FEADER, l'Autoritat de Gestió del PEPAC és la responsable de la selecció de l'organisme que executi l'IFGC-G. 

Amb data 16 de febrer de 2023, l'Autoritat de Gestió del Pla Estratègic Nacional de la PAC del Regne d'Espanya 2023-2027 va seleccionar la Sociedad Anónima Estatal de Caución Agraria, SME (SAECA) com a intermediari financer que ha d'executar l'IFGC-G, i alhora té la condició del seu beneficiari, d'acord amb el que estableix l'article 2.9.d) del Reglament (UE) 2021/1060 esmentat.

Les Illes Balears es van adherir a l'Instrument Financer de Gestió Centralitzada 2023-2027 de Garantia de Cartera (IFGC-G) mitjançant la signatura de l'acord de finançament amb data 2 de juliol de 2024, de conformitat amb el que preveu l'article 30.4 del Reial decret 1046/2022, de 27 de desembre, esmentat, i formalitzat mitjançant el conveni entre el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) amb la Sociedad Anónima Estatal de Caución Agraria, SME, pel qual s'estableix l'acord de finançament de l'Instrument Financer de Gestió Centralitzada de Garantia de Cartera FEADER 2023-2027, publicat en el BOE núm. 169, de 13 de juliol de 2024. 

En aquest acord s'estableix que l'ajuda que cal concedir a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb càrrec a l'IFGC-G s'ha de destinar sempre a actuacions en projectes empresarials d'acord amb les intervencions territorials del PEPAC següents:

a) 6841.2 suport a inversions en modernització o millora d'explotacions agràries (article 73 del Reglament PEPAC);

b) 6842.2 suport a inversions en transformació, comercialització o desenvolupament de productes agroalimentaris (article 73 del Reglament PEPAC);

c) 6961.1 establiment de persones joves agricultores (article 75 del Reglament PEPAC).

De la mateixa manera, i mitjançant aquest acord de finançament, l'Autoritat de Gestió del PEPAC i l'Autoritat de Regional de Gestió de les Illes Balears, reconeixen la SAECA com a beneficiari de l'IFGC-G en els termes que preveu la legislació de la Unió Europea i nacional.

En conseqüència, l'articulació de l'instrument en el cas, per donar suport al destinatari o perceptor del préstec, requereix una doble Intervenció, la de l'autoritat regional de gestió i la de la SAECA.

A l'autoritat regional de gestió li correspon seleccionar les inversions que, en compliment dels objectius, condicions i criteris de l'estratègia d'inversió en les diferents intervencions, permetin reconèixer la condició de l'interessat com a futur perceptor de l'ajuda i, en conseqüència, prestatari del crèdit garantit mitjançant el fons.

I a la SAECA, com que assumeix tasques d'execució de l'IFGC-G, li correspon gestionar les actuacions relacionades amb l'anàlisi del risc financer i la qualificació creditícia d'una operació de crèdit que serveixi al desenvolupament i l'execució de l'estratègia d'inversió que justifica el suport per mitjà de l'instrument financer.

Això deriva en el fet que existeix una actuació coordinada i condicionada d'ambdues institucions fins a la formalització per part del perceptor del préstec garantit. En aquest sentit, correspon a l'autoritat regional competent atorgar un reconeixement del dret a una ajuda, sota aquesta modalitat, que culminarà amb l'obtenció del préstec garantit, atès que a l'autoritat esmentada li correspon, conforme a la clàusula setena, apartat 1.b), del conveni esmentat, «emetre les decisions individuals d'inversió que han de determinar les operacions susceptibles de rebre suport a través de l'IFGC-G i traslladar-les a la SAECA».

Per tot això, la decisió de l'autoritat regional de gestió determina una fase necessària i prèvia a la concertació de l'operació financera per part del perceptor i, per tant, la seva resolució equival, com a situació jurídica, al dret de l'interessat a accedir a una ajuda que consisteix en la possibilitat de formalitzar el préstec garantit establint un import i condicions màximes possibles en l'anomenada decisió individual d'inversió.

Una vegada efectuada l'anàlisi financera corresponent per part de l'entitat de crèdit seleccionada i formalitzat el préstec garantit esmentat, queda materialitzada l'ajuda concedida en els termes que es concerten finalment a través del préstec subscrit, i que, en tot cas, han de ser dins dels límits que preveu el dret prèviament concedit.

D'altra banda, l'article 31 del Reial decret 1046/2022, de 27 de desembre, esmentat, estableix com a competències específiques de l'autoritat regional de gestió, en matèria d'instruments financers, entre d'altres, l'establiment dels destinataris i les condicions en les quals s'ha d'oferir l'instrument financer, l'assignació financera destinada a l'IFGC i determinació dels corresponents imports unitaris, l'elaboració i publicació de les bases reguladores i convocatòries en les quals s'estableixen els suports a través de l'IFGC, així com l'emissió de les resolucions individuals que reconeixen el dret a subscriure préstecs garantits per l'IFGC. 

Segons el que disposa l'article únic del Decret 43/2022, de 21 de novembre, pel qual es modifica el Decret 65/2007, de 25 de maig, de constitució, organització i funcionament de l'organisme pagador de les despeses del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a l'efecte de l'article 66 del Reglament (CE) 1305/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, relatiu al desenvolupament rural a través del FEADER i pel qual es deroga el Reglament (CE) 1698/2005 del Consell, l'autoritat de gestió és la persona titular de la Direcció Gerència de l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP). En el punt 2, s'indica que la designació esmentada ha de mantenir la validesa per als programes de fons europeus de desenvolupament rural següents que s'aprovin d'acord amb la normativa que substitueix la que assenyala l'apartat anterior.

Conforme al que estableix l'article 9.2 del Reial decret esmentat, els organismes pagadors de les comunitats autònomes adherides a l'IFGC han d'exercir les competències de gestió i control del pagament relatives al suport prestat a través de l'IFGC. En aquest sentit, d'acord amb el que estableix el Decret 65/2007, de 25 de maig, esmentat, a l'article 2.a), és el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) qui té per objecte executar la política de la conselleria competent en matèria d'agricultura i pesca referent a l'aplicació de les mesures de foment i millora dels sectors agrari i pesquer, incloses les que deriven de la política agrícola comuna i dels fons procedents de l'Instrument Financer d'Orientació de la Pesca, de les mesures de desenvolupament rural i d'altres règims de subvencions que preveu la normativa de la Unió Europea.

L'organisme pagador de les Illes Balears és el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA).

El 6 d'abril de 2023 es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 43 l'Ordre 10/2023 de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació de les Illes Balears, de 5 d'abril de 2023, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions en el marc de les intervencions per al desenvolupament rural de les Illes Balears 2023-2027, que a l'article 2.1 estableix que són subvencionables les actuacions que es deriven de l'execució de les intervencions per al desenvolupament rural aprovades en el PEPAC per a les Illes Balears. 

Els instruments financers estan destinats a finançar actuacions d'intervencions preexistents, les bases de les quals estan regulades a l'Ordre 10/2023 esmentada, per la qual cosa no cal l'aprovació d'una regulació expressa a aquest efecte. 

D'altra banda, considerant la naturalesa de la convocatòria i els antecedents d'anys anteriors de les intervencions que s'hi vinculen i tenint en compte que es tracta d'un sector en procés de digitalització constant i ja sotmès a importants obligacions electròniques i que té prou eines per a l'aplicació efectiva, es calcula que les persones beneficiàries compleixen les condicions d'accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris d'acord amb el que preveu l'article 11.2.c) de l'Ordre 10/2023, de 5 d'abril de 2023, abans esmentada, i els articles 14.2 i 14.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, les seves actuacions s'han de fer pels tràmits telemàtics corresponents establerts o de manera electrònica, si aquests no existeixen. 

D'acord amb el que disposa l'article 15 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, correspon aprovar la convocatòria d'aquestes ajudes mitjançant una resolució.

Per tot això, a proposta del director gerent del FOGAIBA, dict la següent

RESOLUCIÓ 

Primer  Objecte i àmbit d'aplicació

1. S'aprova la convocatòria del procediment de reconeixement del dret d'ajudes mitjançant préstecs garantits, a través de l'Instrument Financer de Gestió Centralitzada Garantia de Cartera (IFGC-G) i vinculat a determinades intervencions de desenvolupament rural, que preveu el marc del Pla Estratègic de la Política Agrícola Comuna, les bases del qual estan regulades en l'Ordre 10/2023 de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 5 d'abril de 2023, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions en el marc de les intervencions per al desenvolupament rural de les Illes Balears 2023-2027, publicada al BOIB núm. 43, de 6 d'abril de 2023. 

2. L'àmbit territorial d'aplicació de les ajudes és la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Segon  Import màxim de la convocatòria i finançament

1. Per a aquestes actuacions es destina un import total màxim d'un milió cent trenta-set mil dos-cents cinquanta-cinc euros amb vuitanta cèntims (1.137.255,80 €), ja dipositats en els comptes fiduciaris oberts a l'efecte per la SAECA, i d'acord amb la distribució següent:

• 341.176,74 € per a les actuacions vinculades a la Intervenció 6961.1 de creació d'empreses de joves agricultors (CEJA). D'aquest import cal dedicar un màxim del 35 % a les actuacions vinculades a capital circulant.
• 454.902,32 € per a les actuacions vinculades a la Intervenció 6841.2 d'inversions en explotacions agràries (INEA). D'aquest import cal dedicar un màxim del 30 % a les actuacions vinculades a capital circulant.
• 341.176,74 € per a les actuacions vinculades a la Intervenció 6842.2 d'inversions en transformació i comercialització de productes agroalimentaris (ITC). D'aquest import cal dedicar un màxim del 25 % a les actuacions vinculades a capital circulant.

2. Aquestes actuacions es financen en un 30,70 % a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER); en un 6,14 % a càrrec del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), i en un 63,16 % a càrrec de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB).

3. Els imports esmentats s'han de tenir en compte com a import màxim de compromís de despesa corresponent als préstecs garantits finalment subscrits, amb independència de l'import potencial dels drets a subscriure'ls que s'hagin atorgat mitjançant aquest procediment.

No obstant això, els imports esmentats es poden veure incrementats, tant si s'acorda la reutilització dels recursos que preveu la clàusula setzena del conveni subscrit amb la SAECA a aquest efecte com si es considera oportú incrementar dins dels màxims disponibles que preveu el Pla Financer de la PEPAC.

Tercer  Definicions

A l'efecte d'aquesta Resolució, es tenen en compte les definicions següents, sens perjudici de les restants que puguin ser d'aplicació i que preveu el Reglament (UE) 2021/1060 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, esmentat, així com el Reglament (UE, Euratom) 2024/2509 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de setembre de 2024, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió:

a) Instrument Financer de Gestió Centralitzada de Garantia de Cartera (IFGC-G): una mesura financera que aporta el 80 % de les garanties de cada operació, fins al límit del 20 % de la suma de totes les operacions que constitueixen cada cartera.

b) Cartera: grup d'operacions que es consideren conjuntament pel IFGC-G per a cada comunitat autònoma i intermediari financer.

c) Organisme d'execució de l'IFGC-G: la Sociedad Anónima Estatal de Caución Agraria (SAECA), designada per l'Autoritat de Gestió del PEPAC a Espanya.

d) Operació / actuació: capital circulant, inversió o conjunt d'inversions elegibles finançades mitjançant un únic préstec garantit amb càrrec a un IFGC i que, a més, pot rebre subvenció sobre determinats costs financers.

e) Equivalent de subvenció bruta (d'ara endavant, ESB): l'ajuda que representa l'avantatge obtingut en rebre un préstec (o garantia) a un preu per sota de l'interès del mercat, abans de qualsevol deducció fiscal o d'altres càrregues. L'import de l'ESB calculat es té en compte per calcular la intensitat màxima d'ajuda en cas de combinar el suport per subvenció i instrument financer.

El càlcul de l'import equivalent ha d'atendre les característiques del préstec d'acord amb el marc comunitari de l'instrument financer.

f) Beneficiari de l'IFGC-G: la SAECA, d'acord amb l'article 2, apartat 9, epígraf e), del Reglament 2021/1060 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, esmentat.

g) Destinatari final o perceptor final: persones físiques o jurídiques receptores de l'ajuda a través de l'instrument financer. 

h) Intermediaris financers: entitats financeres del sector privat que atorguen al destinatari final els préstecs garantits, i que participen en el règim dels IFGC-G a través de la formalització de convenis tipus de lliure adhesió amb la SAECA.

i) Contracte de finançament: contracte formalitzat entre les entitats financeres i els destinataris finals de l'ajuda, a través dels instruments financers per finançar actuacions.

j) Pla empresarial: projecte empresarial en el marc dels ajuts a la Intervenció 6961.1 del PEPAC, d'establiment de joves agricultors, que inclou la informació relativa a l'explotació agrària i a les inversions / despeses d'explotació necessàries que es pretén finançar amb càrrec al préstec garantit.

k) Pla de millora: projecte empresarial en el marc dels ajuts a la Intervenció 6842.1 del PEPAC, d'inversions en explotacions agràries, que inclou la informació relativa a l'explotació agrària i a les inversions / despeses d'explotació necessàries que es pretén finançar amb càrrec al préstec garantit.

l) Memòria agronòmica: document en el marc de la Intervenció 6842.2 del PEPAC, de transformació i comercialització de productes agrícoles, que inclou la informació relativa a la inversió / despeses necessàries que es pretén dur a terme.

Quart  Persones destinatàries finals 

1.Es pot atorgar el reconeixement del dret d'ajuda mitjançant els préstecs garantits que preveu aquesta Resolució a les persones físiques o jurídiques o entitats que duguin a terme les actuacions que preveu l'apartat cinquè i que compleixin els requisits següents:

1.1. Per a les actuacions a l'empara de la Intervenció 6961.1, de creació d'empreses de joves agricultors (CEJA) en el marc del PEPAC.

1.1.1. Hi poden accedir els peticionaris que es trobin en algun dels dos supòsits següents: 

a) Persones físiques que hagin estat beneficiàries d'alguna de les convocatòries de la Intervenció esmentada, o bé aquelles que hagin sol·licitat la subvenció i que compleixin els requisits que preveuen les convocatòries en què hagin presentat la sol·licitud, en els terminis que hi hagi establerts, i que tenguin la sol·licitud denegada per falta de disponibilitat pressupostària.

b) Persones físiques que, en la data de la sol·licitud, compleixin els requisits següents: 

 

b.1. Tenir complerts els 18 anys i no fer més de 41 anys en l'any natural de presentació de la sol·licitud.

b.2. Tenir la competència i qualificació professionals adequades.

Es considera que es compleix el requisit esmentat sempre que quedi acreditat el compliment d'algun dels punts següents o les seves combinacions:

• Titulació acadèmica agrària, almenys fins al nivell de formació professional agrària de segon grau o un cicle formatiu de grau mitjà o superior.
•  
  Cursos de formació agrària. Cal fer cursos relacionats amb l'activitat agrària d'una durada mínima de 150 hores lectives. Aquesta formació ha d'estar impartida per centres o organismes oficials, universitats, escoles d'administracions públiques, organitzacions sindicals, organismes de certificació agrària o qualsevol altra entitat reconeguda per l'Administració.
• Cursos relacionats amb l'activitat agrària d'una durada mínima de 75 hores lectives impartits pels centres o organismes que s'indiquen en el punt anterior, que es poden completar amb l'experiència prèvia com a responsable d'explotació a raó de 25 hores d'equivalència per cada any d'experiència acreditada fins a un màxim de 75 hores. Es pot reconèixer l'experiència com a treballador per compte d'altri amb funcions de gerent, així com treballador autònom col·laborador en explotacions familiars.

1.1.2. En el cas dels peticionaris que preveu el punt 1.1.1.b) anterior, únicament poden optar a un préstec garantit per a capital circulant que preveu el punt 1.2 de l'apartat cinquè.

1.1.3. En el cas dels peticionaris que sol·liciten un préstec garantit per a capital circulant, han de presentar un pla empresarial d'acord amb el model que figura a la pàgina web del FOGAIBA, degudament emplenat.

1.2. Per a les actuacions a l'empara de la Intervenció 6841.2 d'inversions en explotacions agràries (INEA) del PEPAC.

1.2.1. Hi poden accedir els peticionaris que es trobin en algun dels dos supòsits següents: 

a) Persones físiques o jurídiques que hagin estat beneficiàries d'alguna de les convocatòries de la Intervenció esmentada, o bé aquelles que hagin sol·licitat la subvenció que compleixin els requisits que preveuen les convocatòries en què hagin presentat la sol·licitud, en els terminis que hi hagi establerts, i que tenguin la sol·licitud denegada per falta de disponibilitat pressupostària.

b) Persones físiques o jurídiques que, en la data de sol·licitud, compleixin els requisits següents:

 

b.1. Tenir una edat mínima de 18 anys en el cas de les persones físiques.

b.2. Ser titular o cotitular d'una explotació agrària que estigui inscrita en el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles (REA) corresponent, amb les dades actualitzades, en els tres anys anteriors a la data de publicació d'aquesta convocatòria. La comprovació d'aquest extrem es fa d'ofici, tret de manifestació contrària del peticionari, ja que amb la presentació de la sol·licitud d'ajuda s'entén atorgada aquesta autorització. 

b.3. Tenir la competència i qualificació professionals adequades.

Es considera complert el requisit esmentat sempre que quedi acreditat el compliment d'algun dels punts següents o les seves combinacions:

• Titulació acadèmica agrària, almenys fins al nivell de formació professional agrària de segon grau o un cicle formatiu de grau mitjà o superior.
• Cursos de formació agrària. Cal fer cursos relacionats amb l'activitat agrària d'una durada mínima de 150 hores lectives. Aquesta formació ha d'estar impartida per centres o organismes oficials, universitats, escoles d'administracions públiques, organitzacions sindicals, organismes de certificació agrària o qualsevol altra entitat reconeguda per l'Administració.
• Cursos relacionats amb l'activitat agrària d'una durada mínima de 75 hores lectives impartits pels centres o organismes que s'indiquen en el punt anterior, que es poden completar amb l'experiència prèvia com a responsable d'explotació a raó de 25 hores d'equivalència per cada any d'experiència acreditada fins a un màxim de 75 hores. Es pot reconèixer l'experiència com a treballador per compte d'altri amb funcions de gerent, així com treballador autònom col·laborador en explotacions familiars.

En el cas de persones jurídiques, aquest requisit l'ha de complir alguna de les persones físiques que les representen o que hi tenen poder de decisió, o bé algú del personal contractat per l'entitat jurídica per treballar en l'explotació.

1.2.2. En el cas dels peticionaris que preveu el punt 1.2.1.b) anterior, únicament poden optar a un préstec garantit per a capital circulant que preveu el punt 1.2 de l'apartat cinquè.

1.2.3. En el cas dels peticionaris que sol·liciten un préstec garantit per a capital circulant, han de presentar un pla de millora d'acord amb el model que figura a la pàgina web del FOGAIBA, degudament emplenat.

1.3. Per a les actuacions a l'empara de la Intervenció 6842.2 de transformació i comercialització de productes agroalimentaris (ITC) en el marc del PEPAC.

1.3.1. Hi poden accedir els peticionaris que es trobin en algun dels dos supòsits següents: 

a) Persones físiques o jurídiques que hagin estat beneficiàries d'alguna de les convocatòries de la Intervenció esmentada, o bé aquelles que hagin sol·licitat la subvenció que compleixin els requisits que preveuen les convocatòries en què hagin presentat la sol·licitud, en els terminis que hi hagi establerts, i que tenguin la sol·licitud denegada per falta de disponibilitat pressupostària.

b) Persones físiques o jurídiques que, en la data de sol·licitud, compleixin els requisits següents: 

​​​​​​​Que siguin titulars d'una empresa dedicada a la transformació, comercialització i desenvolupament dels productes agrícoles que preveu l'annex I del TFUE, tret dels productes de la pesca.

En aquest cas, tant la matèria primera com el seu producte transformat resultant han d'estar inclosos dins d'aquest annex I del TFUE.

1.3.2. En el cas dels peticionaris que preveu el punt 1.3.1.b) anterior, únicament poden optar a un préstec garantit per a capital circulant que preveu el punt 1.2 de l'apartat cinquè.

1.3.3. En el cas dels peticionaris que sol·liciten un préstec garantit per a capital circulant, han de presentar una memòria agronòmica d'acord amb el model que figura a la pàgina web del FOGAIBA, degudament emplenat.

1.4. Obtenir, abans de dictar la resolució de reconeixement del dret al préstec, un informe favorable de viabilitat creditícia emès per la SAECA.    

2. A més dels requisits que s'estableixen en el punt anterior, els peticionaris han de complir amb els requisits restants que preveu l'Ordre 10/2023 de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 5 d'abril de 2023, esmentada, així com els que estableix el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de subvencions.

3. Els requisits que esmenta el punt 1 anterior s'han de mantenir durant el període de temps comprès entre l'acabament del termini de presentació de la sol·licitud d'aquest procediment i el moment de dictar la resolució de reconeixement del dret al préstec. 

4. No poden ser destinataris finals dels préstecs garantits que preveu aquesta Resolució les persones, les entitats i les associacions que incorrin en alguna de les prohibicions que estableixen els apartats 1 i 2 de l'article 10 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre. La justificació de no trobar-se dins d'aquestes prohibicions s'efectua de la manera que preveu l'apartat 6 de l'article 10 esmentat del Text refós de la Llei de subvencions.

5. D'acord amb el que disposa l'article 10.1.e) del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, es considera que els destinataris finals estan al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social quan es verifica el que disposa l'article 38 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desenvolupament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també el que disposen els articles 18 i 19 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. La circumstància d'estar al corrent de les obligacions tributàries —estatals i autonòmiques— i amb la Seguretat Social ha de quedar acreditada abans que es dicti la proposta de resolució del procediment.

L'acreditació del compliment d'aquest requisit s'ha de fer mitjançant la presentació de les certificacions que preveu l'article 22 del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol. No obstant això, la persona interessada pot autoritzar el FOGAIBA i/o la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural per comprovar d'ofici el compliment del requisit esmentat i, en aquest cas, no serà necessari presentar els certificats corresponents. Quan la persona sol·licitant no estigui obligada a presentar les declaracions o els documents a què es refereixen les obligacions que preveu el paràgraf anterior, se n'ha d'acreditar el compliment mitjançant una declaració responsable.

6.D'acord amb el que disposa l'article 11 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, tampoc no poden ser destinataris finals dels préstecs garantits que preveu aquesta Resolució les empreses i entitats sol·licitants sancionades o condemnades els últims tres anys per resolució administrativa o sentència judicial fermes per haver exercit o tolerat pràctiques laborals considerades discriminatòries per raó de sexe o de gènere.

Cinquè Actuacions objecte de finançament amb càrrec a l'IFGC

1. L'obtenció del reconeixement als peticionaris que preveu l'apartat quart d'aquesta Resolució del dret d'ajuda mitjançant préstecs garantits a través de l'Instrument Financer de Gestió Centralitzada Garantia de Cartera (IFGC-G) suposa la possibilitat de formalitzar el préstec corresponent en les condicions següents: 

1.1. PRÉSTECS PER A INVERSIONS 

1.1.1. En el cas de la Intervenció 6961.1 (CEJA): poden ser objecte de suport les despeses que deriven del préstec que formalitzi el jove agricultor per fer front a la seva instal·lació en una explotació agrària mitjançant el desenvolupament i l'execució del pla empresarial presentat al seu expedient d'ajuda tramitat, i ha d'indicar a la sol·licitud l'import pel qual sol·licita el préstec esmentat.

1.1.2. En el cas de la Intervenció 6841.2 (INEA): poden ser objecte de suport les despeses que deriven del préstec que formalitzi el sol·licitant per fer front a l'execució del pla de millora presentat al seu expedient d'ajuda tramitat, i ha d'indicar a la sol·licitud l'import pel qual sol·licita el préstec esmentat.

1.1.3. En el cas de la Intervenció 6842.2 (ITC): poden ser objecte de suport les despeses derivades del préstec que formalitzi el sol·licitant per fer front a l'execució del que preveu la memòria agronòmica presentada a l'expedient d'ajuda tramitat, i ha d'indicar a la sol·licitud l'import pel qual sol·licita el préstec esmentat.

1.2. PRÉSTECS PER A CAPITAL CIRCULANT

1. Poden ser objecte de suport les despeses derivades del préstec que formalitzi el sol·licitant amb una durada màxima de cinc anys per finançar despeses de l'explotació o indústria que preveu el pla empresarial, pla de millora o memòria agronòmica presentada expressament per a capital circulant. 

2. En tot cas, només són objecte de suport els préstecs i la bonificació d'interessos, si escau.

3. Tots els préstecs que les entitats de crèdit formalitzin han de disposar de l'informe de viabilitat creditícia de la SAECA.

4. En el cas dels préstecs lligats a inversions, només es financen a través d'aquest instrument els elements de les inversions que no s'han dut a terme físicament o que no s'han executat en la seva totalitat en la data de la decisió individual d'inversió. 

5. Els imports mínims i màxims dels préstecs objecte d'ajuda són els següents: 

5.1. PRÉSTECS PER A INVERSIONS 

a) Per a les actuacions que preveu el punt 1.1 d'aquest apartat (Intervenció 6961.1 CEJA): mínim 15.000,00 € i màxim 60.000,00 €.

b) Per a les actuacions que preveu el punt 1.2 d'aquest apartat (Intervenció 6841.2 INEA): mínim 30.000,00 € i màxim 600.000,00 €. 

c) Per a les actuacions que preveu el punt 1.3 d'aquest apartat (Intervenció 6842.2 ITC): mínim 60.000,00 € i màxim 600.000,00 €.

5.2. PRÉSTECS PER A CAPITAL CIRCULANT

El mínim és de 10.000,00 € i el màxim, amb caràcter general, és de 50.000,00 €. No obstant això, l'import màxim en el cas de les societats agràries de transformació (SAT) i les cooperatives agràries és de 100.000,00 €.

6. Els préstecs formalitzats han de complir les condicions que fixa el conveni tipus signat per la SAECA amb les entitats financeres i, si escau, les següents: 

6.1. Les carències i el tipus de préstec han de complir les condicions següents:

Anys totals	5	5	10	10	10	15	15	15
Anys d'amortització	5	4	10	9	8	15	13	12
Anys de carència	0	1	0	1	2	0	2	3

6.2. Possibilitat de sol·licitar amortitzacions anticipades, totals o parcials, sense comissió.

6.3. Comissions: única comissió d'obertura del préstec, com a màxim 1 % de l'import total concedit.

6.4. Interès de demora: tipus legal aplicable a les operacions comercials, actualitzat semestralment.

6.5. Sistema d'amortització del préstec: quotes iguals, capital anual / interès semestral. 

6.6. Disposició del préstec: total a la formalització. Possibilitat de disposició múltiple per a inversions que així ho puguin requerir partint del que estableix l'entitat financera.

6.7. En cas de requerir una garantia addicional: màxim 20 % de l'import concedit. Caràcter personal o prestada per la SAECA o altres entitats de crèdit o de caució reconegudes pel banc. Si el préstec supera els 250.000,00 €, possible garantia real.

7. Els interessos del préstec es bonifiquen per un màxim del 2,5 % anual durant tota la vida del préstec concertat pel destinatari final. 

8. Les despeses de gestió de la SAECA vinculades al préstec garantit formalitzat, el 100 %. 

9. En cas que un mateix peticionari sol·liciti els préstecs que preveuen els punts 1.1 i 1.2, és obligatori formalitzar dos préstecs diferents.

​​​​​​​10. Quan es combinin les ajudes de l'IFGC-G amb subvencions o altres tipus d'ajuda en una mateixa partida de despesa, la suma de totes les formes d'ajuda combinades no pot superar l'import total de la partida de despesa en qüestió. 

11. Les bonificacions d'interessos s'han d'articular amb els productes de l'IFGC-G mitjançant una única operació, sempre que estiguin directament relacionades amb l'acció de l'IFGC-G, s'adrecin al mateix sol·licitant i per a les mateixes finalitats i es porti un registre independent per a cada una de les formes d'ajuda.

Sisè  Límits d'acumulació d'ajudes

1. En el cas de la préstecs vinculats a la Intervenció 6961.1 (CEJA):

• la suma de la subvenció per a la creació d'empreses de joves agricultors i agricultores rebuda i l'equivalent de subvenció bruta corresponent a l'instrument financer (préstec d'inversió i préstecs de capital circulant) no pot superar els 100.000,00 € per perceptor.

2. En el cas de la préstecs vinculats a la Intervenció 6841.2 (INEA):

a) Si, per a la mateixa operació, l'interessat sol·licita préstec i subvenció:

i. En aquest cas, per calcular el suport financer màxim que pot rebre el projecte cal verificar que la suma de l'import de la subvenció concedida que rep l'operació més l'import de l'equivalent de subvenció brut (ESB) que genera el préstec de l'operació, respecte de la suma de l'import de l'operació, no sobrepassa en cap cas el límit màxim del percentatge d'intensitat de subvenció que fixa el PEPAC.

ii. Quant a l'import màxim del préstec, ha de ser de manera que la suma de l'import de la subvenció concedida més l'import del préstec no pot superar l'import total de l'operació. Per fer aquest càlcul s'ha de sumar l'import total del préstec que està garantit per a l'operació (excloent-ne el capital circulant) i l'import de la subvenció.

b) Si, per a una operació, l'interessat sol·licita únicament préstec:

i. En aquest cas, per calcular el suport financer màxim que pot rebre el projecte cal verificar que l'import de l'ESB que genera el préstec de l'operació, respecte de l'import de l'operació, no sobrepassa en cap cas el límit màxim del percentatge d'intensitat de subvenció que fixa el PEPAC.

ii. Quant a l'import màxim del préstec, no pot superar l'import total de l'operació. Per determinar aquest valor, es té en compte l'import total del préstec que està garantit per a l'operació (excloent-ne el capital circulant) i l'import de la subvenció. 

3. En el cas de la préstecs vinculats a la Intervenció 6842.2 (ITC):

a) Si, per a la mateixa operació, l'interessat sol·licita préstec i subvenció:

i. En aquest cas, per calcular el suport financer màxim que pot rebre el projecte cal verificar que la suma de l'import de la subvenció concedida que rep l'operació més l'import de l'equivalent de subvenció brut (ESB) que generi el préstec de l'operació, respecte de la suma de l'import de l'operació, no sobrepassa en cap cas el límit màxim del percentatge d'intensitat de subvenció que fixa.

ii. Quant a l'import màxim del préstec, la suma de l'import de la subvenció concedida més l'import del préstec no pot superar l'import total de l'operació. Per fer aquest càlcul s'ha de sumar l'import total del préstec que està garantit per a l'operació (excloent-ne el capital circulant) i l'import de la subvenció.

b) Si, per a una operació, l'interessat sol·licita únicament préstec:

i. En aquest cas, per calcular el suport financer màxim que pot rebre el projecte cal verificar que l'import de l'ESB que genera el préstec de l'operació, respecte de l'import de l'operació, no sobrepassa en cap cas el límit màxim del percentatge d'intensitat de subvenció que fixa el PEPAC.

ii. Quant a l'import màxim del préstec, no pot superar l'import total de l'operació. Per determinar aquest valor, es té en compte l'import total del préstec que està garantit per a l'operació (excloent-ne el capital circulant).

4. L'import total de les ajudes al capital circulant (CC) proporcionades a un perceptor final no ha d'excedir un ESB de 200.000,00 € durant qualsevol període de tres exercicis fiscals. 

5. En tots els casos, l'equivalent de subvenció bruta de l'operació vinculada a l'instrument financer ha de comptabilitzar per als límits de subvenció total per període que estableixen les intervencions del PEPAC.

Setè  Sol·licituds

1. El període de presentació de sol·licituds va des del 8 de gener de 2026 fins al 31 de desembre de 2027. 

2. Les persones interessades que compleixin els requisits que preveu aquesta Resolució han de presentar la sol·licitud de manera electrònica, mitjançant el tràmit telemàtic que hi ha disponible en el procediment publicat a la seu electrònica d'aquesta Administració. 

Les persones sol·licitants d'aquestes ajudes estan obligades a relacionar-se electrònicament i han de fer les actuacions corresponents pels tràmits telemàtics establerts o de manera electrònica, si no existeixen. 

Cal subministrar totes i cada una de les dades que s'indiquen en el formulari esmentat, així com assumir els compromisos, atorgar les autoritzacions i fer les declaracions que conté aquest formulari.

3. Les sol·licituds han d'anar acompanyades de la documentació següent:

3.1. Documentació comuna

• NIF del sol·licitant, en cas que sigui persona jurídica.
• Document que acrediti la representació amb què actua, si escau.

3.2. Documentació addicional per a préstecs de capital circulant 

• Pla empresarial, pla de negoci o memòria agronòmica, segons la Intervenció vinculada, conforme als models que figuren a la pàgina web del FOGAIBA.

3.3. Documentació addicional de peticionaris

3.3.1. Peticionaris que preveuen els punts 1.1.1.b) i 1.2.1.b) de l'apartat quart:

- Justificació de la capacitació professional, mitjançant la presentació de qualsevol dels documents següents: 

• Còpia del títol corresponent. 
• Document que acredita haver fet cursos de capacitació agrària. 
• Informe de vida laboral emès per la Seguretat Social.

3.3.2. Peticionaris que preveu el punt 1.3.1.b) de l'apartat quart:

• Document justificatiu de ser titular d'una empresa dedicada a la transformació, comercialització i desenvolupament dels productes agrícoles que preveu l'annex I del TFUE.

4. La comprovació del DNI de la persona beneficiària o del seu representant la fa d'ofici el FOGAIBA, tret de denegació expressa. En cas que la persona interessada no autoritzi expressament el FOGAIBA o la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural per obtenir l'informe favorable de viabilitat creditícia emès per la SAECA, els certificats d'estar al corrent de les obligacions tributàries —estatals i autonòmiques— i amb la Seguretat Social, o que denegui expressament la comprovació del DNI o la consulta en el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles (REA), ha d'aportar els certificats o la documentació corresponents. En cas que no s'estigui obligat a presentar les declaracions o els documents a què fan referència les obligacions anteriors per acreditar que s'està al corrent de les obligacions tributàries —estatals i autonòmiques— i amb la Seguretat Social, se n'ha d'acreditar el compliment mitjançant una declaració responsable.

5. Si les sol·licituds tenen algun defecte o no inclouen tota la documentació assenyalada, o bé si els documents que s'han de presentar durant la tramitació de l'expedient presenten esmenes o guixades, es requerirà a les persones sol·licitants, mitjançant una notificació a través dels mitjans electrònics establerts, que esmenin el defecte o que aportin la documentació en el termini de deu dies, amb la indicació que, si no ho fan, s'entenen desistides les sol·licituds i, amb la resolució prèvia, s'arxiva l'expedient sense cap altre tràmit. 

6. D'acord amb el que preveu l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, no cal presentar la documentació o les dades elaborades per qualsevol administració que es puguin obtenir per mitjans telemàtics o que estiguin en poder del FOGAIBA. En cas de denegació expressa, s'ha d'aportar el document corresponent.

Les persones interessades tampoc no estan obligades a presentar dades o documents que hagin estat aportats per si mateixes davant de qualsevol administració. A aquest efecte, aquestes persones han de comunicar en quin moment i davant de quin òrgan administratiu van presentar els documents, i el FOGAIBA és qui els ha d'obtenir electrònicament. Excepcionalment, si el FOGAIBA no pot obtenir els documents esmentats, en pot sol·licitar novament l'aportació a les persones interessades.

En el supòsit d'impossibilitat material d'obtenir el document, abans de la proposta de resolució, l'òrgan competent pot requerir a la persona sol·licitant que el presenti o, per defecte, que acrediti per altres mitjans els requisits als quals es refereix el document.

7. La presentació de la sol·licitud suposa l'acceptació, per part de la persona interessada, d'allò que contenen aquesta convocatòria, les bases reguladores que estableix l'Ordre 10/2023 de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 5 d'abril de 2023, i la resta de normativa d'aplicació.

Vuitè  Selecció dels destinataris finals 

La selecció de les persones destinatàries finals de les ajudes es fa pel procediment individual de selecció, d'acord amb el que disposa l'apartat 2.b) de l'article 7 de l'Ordre 10/2023 de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 5 d'abril de 2023. 

2. En aquest sentit, i en primer lloc, les sol·licituds de reconeixement del dret d'ajuda mitjançant préstecs garantits s'han de resoldre individualment, a mesura que entrin en el registre de l'òrgan competent i siguin emplenades, encara que no hagi acabat el termini de presentació de sol·licituds.

3. De la mateixa manera, la condició de beneficiari final de l'ajuda s'obté pel mateix procediment, tenint en compte l'ordre i la data de formalització dels préstecs el dret dels quals hagi estat prèviament reconegut.

4. Si s'exhaureixen els crèdits destinats a la convocatòria abans que acabi el termini màxim de formalització dels préstecs garantits, s'ha de suspendre la concessió de nous drets de subscripció i ajudes mitjançant resolució, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Novè  Procediment de reconeixement del dret a préstec garantit i ajuda concedida

1. L'òrgan competent per instruir el procediment de reconeixement del dret d'ajuda mitjançant préstecs garantits és l'Àrea de Gestió d'Ajudes del FOGAIBA. Aquest òrgan duu a terme, d'ofici, les actuacions necessàries per determinar, conèixer i comprovar les dades en virtut de les quals s'ha de dictar la resolució. 

2. Una vegada la unitat gestora analitza la sol·licitud i el compliment dels requisits per ser destinatari final, trasllada la sol·licitud a la SAECA mitjançant l'aplicació SINFIN, a l'efecte d'emetre l'informe de viabilitat creditícia corresponent.

3. Una vegada rebut l'informe de viabilitat creditícia de la SAECA, l'òrgan instructor ha de formular la proposta de resolució del procediment de reconeixement de dret al préstec, en la qual, en cas que sigui favorable, s'atorga el reconeixement del dret d'accés al préstec, l'objecte, l'import i els compromisos i les obligacions que ha d'assumir el destinatari final, així com l'import de l'equivalent brut de subvenció màxim de l'operació que cal formalitzar.

4. La resolució dels expedients la dicta la directora gerent de l'IRFAP, en la condició d'Autoritat Regional de Gestió de la PEPAC. En cas que un mateix peticionari sol·liciti préstecs per a inversions i per a capital circulant, s'ha d'emetre una decisió individual d'inversió per a cada un d'ells.

El termini màxim per dictar una resolució expressa i notificar-la individualment a les persones interessades és de sis mesos a comptar des de la presentació de la sol·licitud. Una vegada transcorregut aquest termini, si no s'ha notificat cap resolució expressa, la sol·licitud s'entén desestimada.

5. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'alçada davant del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural en el termini d'un mes, a partir de l'endemà de la notificació de la resolució, d'acord amb el que estableixen l'article 58.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

6. L'òrgan gestor del FOGAIBA ha de remetre a l'Autoritat de Gestió del PEPAC, a través de l'Autoritat Regional del PEPAC, les resolucions de reconeixement del dret d'accés al préstec garantit i, si escau, de finançament dels costs financers. Els imports consignats en aquestes resolucions tenen la consideració d'imports màxims, i estan supeditats a les condicions finals que deriven de la subscripció definitiva del préstec. 

De la mateixa manera, l'equivalent brut de subvenció màxim reconegut en la resolució esmentada ha de quedar condicionat a la formalització del préstec corresponent, en els terminis i termes que preveu aquesta Resolució. En cas que no procedeixi, queda sense efecte la resolució. 

​​​​​​​L'Autoritat de Gestió del PEPAC ha d'autoritzar la SAECA per formalitzar la garantia en nom de l'instrument financer i la gestió de la bonificació dels interessos corresponents, si escau.

7. Una vegada formalitzats els préstecs, per part de la SAECA i el seu destinatari final, l'òrgan gestor del FOGAIBA ha de modificar, d'ofici, les resolucions de reconeixement del dret d'accés al préstec garantit, i ajustar-lo al préstec formalitzat.

Desè  Obligacions dels destinataris finals 

1. Són obligacions i compromisos de les persones destinatàries finals dels préstecs objecte d'ajuda els següents:

a) Formalitzar el préstec, en un termini màxim de sis mesos, des de la data de notificació de la resolució de reconeixement del dret d'accés al préstec garantit, tenint en compte les condicions màximes que estableix la resolució.

b) Sotmetre's als controls que dugui a terme l'Administració, necessaris per comprovar la concessió correcta del dret a l'accés al préstec garantit i el manteniment posterior dels compromisos.

2. A més, s'han de complir les normes d'informació i publicitat que preveuen els annexos II i III del Reglament d'execució (UE) 2022/129 de la Comissió, de 21 de desembre de 2021, pel qual s'estableixen normes per als tipus d'intervenció relatius a les llavors oleaginoses, el cotó i els subproductes de la vinificació en virtut del Reglament (UE) 2021/2115 del Parlament Europeu i del Consell, així com per als requisits en matèria d'informació, publicitat i visibilitat relacionats amb l'ajuda de la Unió i els plans estratègics de la PAC.

3. Aquestes obligacions s'entenen sens perjudici de l'obligació de complir la resta que preveuen l'article 11 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, i l'article 17 de l'Ordre 10/2023 de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions en el marc de les intervencions de desenvolupament rural de les Illes Balears 2023-2027, així com les que deriven de la normativa estatal i comunitària d'aplicació.

4. El règim jurídic aplicable per l'incompliment d'aquestes obligacions, sens perjudici del que estableix la normativa específica, estatal i comunitària, és el que preveu el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de subvencions i comprèn des del reintegrament de la subvenció i el pagament de l'interès de demora fins a la imposició de les sancions corresponents. Tot això sens perjudici de la facultat atribuïda a la SAECA per a la persecució de fallits, i que està legitimada a reclamar, fins i tot judicialment, les quantitats executades corresponents als imports satisfets per l'IFGC-G.

Onzè Controls

1. Els perceptors de les ajudes que preveu aquesta Resolució queden subjectes a les disposicions comunitàries de control que estableix el Reglament (UE) 2021/2115 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, així com el que disposa la Llei 30/2022, de 23 de desembre, i el Reial decret 1047/2022, de 27 de desembre, pel qual es regula el sistema de gestió i control de les intervencions del Pla Estratègic i altres subvencions de la política agrícola comuna i el Reial decret 147/2023, de 28 de febrer.

2. Qualsevol persona que tengui coneixement de fets que puguin constituir frau o irregularitat en relació amb projectes o operacions finançats totalment o parcialment amb càrrec a fons procedents de la Unió Europea en el marc d'aquesta convocatòria pot posar aquests fets en coneixement del Servei Nacional de Coordinació Antifrau de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, per mitjans electrònics, a través del canal http://igaepre.central.sepg.minhac.age/sitios/igae/es-ES/Paginas/Denan.aspx, i en els termes que estableix la Comunicació 1/2017, de 3 d'abril, del servei esmentat.

Dotzè Règim jurídic aplicable

Per al que preveu aquesta convocatòria, s'aplica el següent:

• El Reglament (UE) 2021/1060 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny del 2021, pel qual s'estableixen les disposicions comunes relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu Plus, al Fons de Cohesió, al Fons de Transició Justa i al Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura, així com les normes financeres per als Fons i per al Fons d'Asil, Migració i Integració, el Fons de Seguretat Interior i l'Instrument de Suport Financer a la Gestió de Fronteres i la Política de Visats.
• El Reglament (UE) 2021/2115 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, pel qual s'estableixen normes en relació amb l'ajuda als plans estratègics que han d'elaborar els estats membres en el marc de la política agrícola comuna (plans estratègics de la PAC), finançada amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i pel qual es deroguen els reglaments (UE) 1305/2013 i (UE) 1307/2013.
• El Reglament (UE) 2021/2116 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, sobre el finançament, la gestió i seguiment de la política agrícola comuna, i pel qual es deroga el Reglament (UE) 1306/2013.
• El Reglament d'execució (UE) 2022/129 de la Comissió, de 21 de desembre de 2021, pel qual s'estableixen normes per als tipus d'intervenció relatius a les llavors oleaginoses, el cotó i els subproductes de la vinificació en virtut del Reglament (UE) 2021/2115 del Parlament Europeu i del Consell, així com per als requisits en matèria d'informació, publicitat i visibilitat relacionats amb l'ajuda de la Unió i els plans estratègics de la PAC.
• El Reglament (UE, Euratom) 2024/2509 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de setembre de 2024, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió.
• La Llei 30/2022, de 23 de desembre, per la qual es regulen el sistema de gestió de la política agrícola comuna i altres matèries connexes.
• El Reial decret 1046/2022, de 27 de desembre, pel qual es regula la governança del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna a Espanya i dels fons europeus agrícoles FEAGA i FEADER.
• El Reial decret 1047/2022, de 27 de desembre, pel qual es regula el sistema de gestió i control de les intervencions del Pla Estratègic i altres ajuts de la política agrícola comuna.
• L'Ordre de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 5 d'abril de 2023, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions en el marc de les intervencions per al desenvolupament rural de les Illes Balears 2023-2027.
• La Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
• El Reglament de la Llei general de subvencions (Reial decret 887/2006, de 21 de juliol).
• El Text refós de la Llei de subvencions (Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre).
• La resta de la normativa de desenvolupament i aplicació.

Tretzè Publicació

Aquesta Resolució s'ha de comunicar a la Base de Dades Nacional de Subvencions i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. 

 

Palma, en la data de la signatura electrònica (18 de desembre de 2025)

L'autoritat regional de gestió del PEPAC Georgina Brunet Ródenas