Butlletí Oficial de les Illes Balears

PREÀMBUL

I

L'any 2025 es desenvolupa en un context de creixement global moderat però desigual entre països, marcat per la persistència de riscs geopolítics, comercials i financers, així com per una elevada incertesa econòmica i política. De fet, les pressions a la baixa dominen les perspectives, amb especial preocupació per l'escalada de les tensions comercials, l'augment de les barreres aranzelàries i la incertesa sobre les polítiques comercials dels Estats Units. A això s'hi afegeixen ajusts als mercats financers que podrien frenar encara més les perspectives de creixement a curt i mitjà termini. En aquest escenari, les previsions de creixement global han estat revisades a la baixa respecte a les estimacions inicials de 2025.

Segons les previsions de la Direcció General d'Economia i Estadística, es preveu que l'economia de les Illes Balears augmentarà el valor afegit brut un 2,7 % l'any 2025. Tenint en compte que el 2024 es van assolir xifres rècord en termes turístics i d'activitat econòmica general (amb un creixement del 4,0 %), mantenir un creixement proper al 3 % representa un alt nivell de dinamisme, especialment si es compara amb les variacions del PIB dels països de la zona euro i de la resta de comunitats autònomes. En general, es preveu que el creixement balear se situarà per sobre del de les principals economies desenvolupades.

No obstant això, l'article 138 de la Constitució espanyola de 1978 reconeix la insularitat com un fet diferencial que ha de ser considerat especialment a l'hora d'establir un equilibri econòmic just entre els territoris de l'Estat, en compliment efectiu del principi de solidaritat interterritorial. En la mateixa línia, el Parlament Europeu, en una resolució de 7 de juny de 2022, assenyala que les illes pateixen sovint nombrosos desavantatges estructurals permanents, com ara la mida reduïda —les Balears són la regió més petita d'Espanya—, la doble o triple insularitat —amb la necessitat de serveis públics a cada illa—, la pressió demogràfica —tant permanent com estacional—, la dependència del transport marítim i aeri, la concentració en poques activitats industrials o agrícoles, les limitacions del mercat laboral —amb dèficit de professionals—, la necessitat d'importar gairebé el 90 % de les matèries primeres i els productes de consum, i les dificultats d'accés a un habitatge assequible, entre d'altres.

Aquests factors limiten clarament el desenvolupament de les activitats industrials i agrícoles, que han perdut pes en l'economia balear en favor d'un sector de serveis i turístic en creixement, que ha d'atendre gairebé 19 milions de visitants anuals sense comprometre la sostenibilitat territorial, ambiental i social. Aquesta estructura econòmica va mostrar la seva vulnerabilitat durant la pandèmia de la COVID-19, quan el PIB va caure un 23 %, el doble que a Espanya i quatre vegades més que a la Unió Europea (UE).

Davant aquesta realitat, es fa imprescindible adoptar mesures urgents, clares i decidides que reequilibrin aquestes circumstàncies i facin les Illes Balears més resilients davant els grans reptes actuals. Cal conciliar el manteniment del sector turístic amb una reducció dels costs derivats de la insularitat i amb el foment de sectors econòmics alternatius, especialment en l'àmbit de les noves tecnologies i el coneixement, i la reactivació de l'agricultura i la indústria, a fi de diversificar i reforçar l'economia amb més inversió i valor afegit.

Tot i el dinamisme econòmic de la comunitat balear, l'evolució del PIB per capita dels ciutadans illencs és preocupant. En els darrers vint anys, s'ha observat una caiguda progressiva i sostinguda de la seva posició relativa, així com una disminució de la renda disponible respecte a la mitjana espanyola i a altres regions. L'any 2000, les Illes Balears ocupaven la tercera posició en PIB per capita, només per darrere de Madrid i Navarra. Actualment, se situen per davall la mitjana espanyola, amb una diferència de 40 punts respecte a Madrid. Les Canàries han seguit una evolució paral·lela, i se situen a la coa de les regions espanyoles. En termes de PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu, les Balears estan 19 punts per sota de la mitjana de la UE i a 33 punts de Madrid, a 27 del País Basc i a 22 de Navarra, quan fa dues dècades es trobaven entre aquestes regions.

De manera similar, si analitzam l'evolució de la renda disponible de les llars en la darrera dècada, es constata un estancament a les Balears i a les Canàries, mentre que la resta de regions han experimentat millores.

Per revertir aquesta situació, les Illes Balears han de recuperar posicions mitjançant solucions que incrementin la productivitat i millorin els factors estructurals, com ara la capacitat inversora —tant pública com privada—, la qualificació dels treballadors i la transformació digital per garantir un creixement més estable, resilient i beneficiós per a la ciutadania.

II

La transformació econòmica que s'està produint arreu d'Europa, i especialment a les regions amb una marcada identitat econòmica pròpia, ha donat lloc a una cursa generalitzada per atreure inversions que impulsin la renovació del teixit productiu, fomentin la creació d'ocupació de qualitat i afavoreixin la generació de riquesa. Aquesta realitat situa les Illes Balears en un escenari de competència directa amb altres territoris que promouen mesures adaptades a la seva realitat geopolítica, demogràfica i estructural, amb l'objectiu de captar projectes inversors que contribueixin al seu desenvolupament.

En aquest context, l'enfortiment de la competitivitat de les Illes Balears exigeix un enfocament estratègic que vagi més enllà de la millora interna del territori i permeti enfrontar-se als reptes comuns amb altres regions. És imprescindible garantir un model de desenvolupament basat en la sostenibilitat econòmica, social i territorial, que sigui capaç d'atreure i retenir inversions, tot generant ocupació estable i de valor afegit.

Una de les claus per a l'èxit d'aquest model és la simplificació de la burocràcia associada a les activitats econòmiques, especialment en l'àmbit de les inversions. Així, es constata un element comú en les polítiques d'atracció d'inversió de múltiples regions: la necessitat de reduir la càrrega administrativa i facilitar els processos a les empreses interessades a implantar-se o créixer en aquests territoris.

El Govern de les Illes Balears considera estratègica la promoció del creixement econòmic, la creació d'ocupació i el foment de la innovació i la diversificació. En aquest sentit, l'atracció d'inversió privada és un element fonamental per avançar cap a un nou model productiu més sostenible, resilient i adaptat als reptes actuals.

Malauradament, la complexitat de les tramitacions administratives pot constituir un fre important a la materialització d'aquestes inversions. Per aquest motiu, es fa necessari disposar d'un sistema que permeti, d'una banda, consultar els requisits administratius vinculats a una determinada inversió i, de l'altra, simplificar-ne i agilitzar-ne la tramitació.

Amb l'objectiu d'atreure projectes que generin valor, ocupació i riquesa, és imprescindible que els tràmits es puguin dur a terme de manera àgil, eficaç i amb la màxima racionalització, garantint una actuació coordinada entre administracions. En aquest marc, la declaració de projectes d'especial interès estratègic (PEIE) esdevé un instrument clau per assolir aquesta finalitat, ja que permet una tramitació preferent i reforça l'eficàcia administrativa.

Per donar resposta a aquestes necessitats, aquest Decret llei té per objecte establir mesures urgents per impulsar la transformació del model econòmic de les Illes Balears. Amb aquesta finalitat, es crea un marc únic per tramitar projectes promoguts per iniciatives privades que siguin declarats PEIE, els quals gaudiran d'un procediment preferent, simplificat i amb acompanyament institucional.

La promoció de la inversió en innovació i recerca, com a via per a la diversificació econòmica i per situar les Illes Balears entre les regions capdavanteres d'Europa, és una de les línies estratègiques recollides en el Marc Estratègic d'Inversions de les Illes Balears 2030, un instrument de planificació per prioritzar inversions i fer-ne el seguiment de l'execució i l'impacte, aprovat pel Govern el 20 de desembre de 2024. Igualment s'hi consideren prioritàries les inversions en àmbits com la salut i l'educació, fonamentals per evitar la fuga de talent i per transformar el model social balear. També les inversions relacionades amb el cicle de l'aigua són considerades essencials per assegurar la sostenibilitat del territori i generar prosperitat. En conseqüència, aquestes tipologies d'inversió gaudiran d'un tractament preferent en comparació amb altres sectors menys estratègics.

Així mateix, aquest Decret llei estableix el règim jurídic aplicable a la construcció, la millora, la reforma o l'ampliació d'infraestructures o equipaments públics de l'Administració de la Comunitat Autònoma, dels consells insulars i del sector públic autonòmic o insular, i, si escau, també dels municipis i de l'Administració General de l'Estat, d'acord amb el que preveu el títol IV del mateix Decret llei.

Les inversions que es declarin PEIE es podran beneficiar d'aquest règim, que es justifica per la necessitat extraordinària i urgent de dotar d'un marc normatiu comú, transparent i àgil aquests projectes, mitjançant la corresponent declaració d'interès estratègic autonòmic o insular.

Amb la finalitat de fer efectives aquestes mesures, es crea també la Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics i la Comissió Acceleradora de Projectes Estratègics de les Illes Balears, com a instruments de suport i d'impuls a les iniciatives susceptibles de ser declarades PEIE dins l'àmbit privat, i així proporcionar un seguiment integral i una finestreta única a aquests promotors.

Aquest Decret llei no sols pretén reduir terminis i simplificar procediments dins l'àmbit de l'Administració autonòmica, sinó que també vol estendre aquest esforç a tots els nivells de l'Administració local de les Illes Balears, incloent-hi els consells insulars i els ajuntaments.

D'altra banda, cal recordar que les administracions públiques són també inversors clau per al benestar col·lectiu i, alhora, un referent per afavorir la inversió privada. Les inversions públiques en àmbits com la mobilitat, els serveis bàsics o els recursos hídrics tenen un efecte tractor i multiplicador sobre l'economia.

Les administracions han d'actuar d'acord amb el principi de racionalització i agilització dels procediments, eliminant tràmits innecessaris i garantint una gestió eficient, tal com disposa l'article 103.1 de la Constitució espanyola de 1978; l'article 3 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, coneguda com a Directiva Bolkestein.

Aquest principi ja es va concretar en l'aprovació del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, tramitat posteriorment com a projecte de llei que va donar lloc a la Llei 7/2024, d'11 de desembre, amb el mateix títol.

Tal com recull l'exposició de motius d'aquesta darrera Llei 7/2024, la càrrega administrativa no ha de suposar un obstacle injustificat ni una demora excessiva per als projectes d'interès públic o estratègic. La simplificació i la racionalització dels procediments constitueixen un objectiu essencial per millorar la competitivitat, la productivitat i la capacitat de resposta de l'Administració davant les necessitats del territori i la ciutadania.

III

Mitjançant un acord del Consell de Govern de 12 de gener de 2024 (BOIB núm. 7, de 13 de gener), modificat per un acord del Consell de Govern de 14 de febrer de 2025 (BOIB núm. 21, de 15 de febrer), es crea la Comissió de Simplificació i Racionalització Administratives de les Administracions Públiques de les Illes Balears, adscrita a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació i integrada, entre d'altres, per representants de totes les conselleries i, en especial, de les que, directament o indirectament, tenen competències relacionades amb les matèries relatives a la simplificació. A més, poden participar-hi els consells insulars i també les entitats locals de les Illes Balears a través de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.

La Comissió té com a finalitat coordinar la definició i l'aplicació de polítiques de simplificació administrativa, i també impulsar i fer el seguiment de mesures concretes per agilitzar els processos administratius, facilitar l'accés als serveis públics i millorar l'eficiència de les administracions públiques de les Illes Balears, tot això per simplificar i modernitzar la gestió pública a fi de fer-la més accessible, efectiva i eficient per a la ciutadania i les empreses.

A més, mitjançant una resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació i president de la Comissió de 8 de febrer de 2024, es van nomenar els membres del Grup de Treball de Simplificació Administrativa.

IV

Aquest Decret llei s'estructura en un títol preliminar i quatre títols específics, sis disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

El títol preliminar estableix l'objecte, l'àmbit d'aplicació i les finalitats del Decret llei.

El títol I regula el concepte de projecte d'especial interès estratègic per a la comunitat autònoma de les Illes Balears, i insta el Govern de les Illes Balears a disposar d'un instrument de planificació estratègica per respondre als reptes de les Illes Balears que, fonamentalment, ha de definir les grans línies cap a on s'han de dirigir les inversions públiques. En aprovar aquest Decret llei, el Govern ja disposa d'un instrument de planificació estratègica, el Marc Estratègic d'Inversions de les Illes Balears 2030, aprovat per un acord del Consell de Govern de 20 de desembre de 2024.

El títol II, que determina els òrgans de governança, està dividit en tres capítols. En el capítol I es regula la Comissió Acceleradora de Projectes Estratègics de les Illes Balears; en el capítol II, la Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics, i en el capítol III, l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques.

El títol III aborda les mesures per agilitzar les inversions de promotors privats a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En el capítol I, es regula quins projectes són susceptibles de ser declarats PEIE, amb la determinació de l'àmbit material, els requisits, les limitacions i les vies d'accés.

El capítol II, per la seva banda, regula la tramitació per a la declaració com a PEIE.

El capítol III estableix els efectes de la declaració com a PEIE, tant els directes associats a la mateixa declaració com els altres que puguin suposar incentius formatius i econòmics addicionals, i la fase posterior d'autorització dels projectes.

Finalment, el títol IV regula les mesures per agilitzar les inversions de promotors públics, atesa la transcendència i la rellevància econòmica inherent a aquests projectes, que permetrà afavorir l'execució diligent de projectes d'especial interès estratègic de caràcter públic. Sens perjudici de l'aplicació, si escau, del règim general previst en la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, en especial de l'article 149, es fixa un règim específic per a les inversions públiques desenvolupades per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els consells insulars, el sector públic autonòmic o insular, els ajuntaments de Palma i Eivissa, altres municipis i l'Administració General de l'Estat en les condicions que s'hi estableixen.

El capítol I en preveu les disposicions generals, que determinen l'àmbit d'aplicació objectiu i subjectiu.

El capítol II recull diverses normes per executar les infraestructures i els equipaments públics, els quals, mitjançant la declaració com a PEIE per a la comunitat autònoma de les Illes Balears o per a un consell insular, gaudiran d'un règim més àgil per aprovar el projecte que durà a terme l'Administració o l'ens promotor, amb l'audiència prèvia als ajuntaments afectats i amb la informació pública corresponent. Així mateix, aquest capítol regula la tramitació de projectes promoguts per les entitats locals que es declarin d'especial interès estratègic autonòmic i la possibilitat que es declari PEIE autonòmic un projecte estatal en cas d'interessos concurrents amb l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

La tramitació de projectes relatius a obres declarades d'especial interès estratègic i promogudes per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els consells insulars o el sector públic autonòmic o insular no requerirà obtenir cap tipus de llicència o autorització municipal o insular ni presentar una comunicació prèvia de naturalesa urbanística, la qual cosa suposarà una reducció de la càrrega de feina per als ajuntaments associada a aquestes llicències que ha de permetre agilitar la concessió de llicències d'altres projectes de promotors privats. En conseqüència, els promotors públics esmentats tampoc no hauran d'abonar la taxa municipal de la llicència, atès que no es dona el fet imposable.

El capítol III estableix les especificitats en el cas d'equipaments educatius, mentre que el capítol IV disposa les especificitats en el cas d'obres de millora o ampliació d'infraestructures o equipaments públics existents afectats per la normativa de patrimoni històric i de carreteres.

El capítol V, per aprofundir en la simplificació administrativa, preveu altres autoritzacions que es deriven de la declaració com a PEIE autonòmic pel Consell de Govern.

Les disposicions addicionals recullen la possible reducció de terminis administratius en altres administracions públiques de les Illes Balears, l'aprovació d'una guia per facilitar les inversions a la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'impuls de la simplificació administrativa a través del sistema de declaració responsable i comunicació prèvia, i actuacions en altres infraestructures o equipaments universitaris o de recerca, així com la declaració en l'àmbit territorial de les Illes Balears del servei d'escorxador com a servei d'interès econòmic general, a més d'aclarir com s'han d'interpretar les referències a normes que es deroguen amb aquest Decret llei.

Les disposicions transitòries regulen el règim transitori, entre altres aspectes, en matèria de projectes que hagin estat declarats estratègics o d'interès autonòmic, dels òrgans de governança, i de gestió del Fons de Prevenció i Gestió de Residus.

La disposició derogatòria inclou la clàusula habitual d'estil per la qual es disposa la derogació de totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a les normes que s'aproven per mitjà del Decret llei, i també la derogació expressa de diverses normes com a conseqüència de les mesures de simplificació normativa i per atreure i dur a terme inversions de caràcter estratègic contingudes en aquest Decret llei.

Pel que fa a les disposicions finals, la primera i la segona efectuen diverses modificacions normatives en matèria d'indústria i de gestió de residus.

A més, la disposició final tercera introdueix una sèrie de modificacions a la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

La més rellevant és la nova redacció de l'article 11, que regula les modificacions de les activitats i pretén alleugerir les càrregues administratives innecessàries en els canvis en les activitats destinats a adaptar-les a les necessitats del mercat, així com en els relacionats amb la modernització i la millora de les instal·lacions. Aquest alleugeriment no redueix les exigències de seguretat i qualitat, però sí que aclareix aspectes que generaven interpretacions i criteris divergents, fet que provocava inseguretat jurídica entre els operadors. Per aconseguir-ho, s'elimina l'actual tipologia de modificacions i s'unifiquen en una de sola, amb la qual cosa queden fora de l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2013 les modificacions que no afecten el projecte d'activitats, que es tramitaran per la via ordinària prevista en la normativa urbanística i la legislació sectorial aplicable.

Una especial importància té també la nova redacció dels articles 109 i 110 de la Llei 7/2013 esmentada, que regulen el procediment per clausurar activitats clandestines —sense títol habilitant vàlid— o les que presenten mal funcionament o deficiències que ocasionen riscs per a les persones o els seus béns o molèsties a l'entorn, que, de manera garantista, permet a l'Administració actuar amb celeritat i rigor davant situacions perilloses o que alteren la convivència i el benestar dels ciutadans.

La disposició final quarta, atès que tots els consells insulars ja tenen transferides les competències en matèria de promoció i ordenació turístiques, modifica la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, amb la finalitat que siguin només els consells insulars i els ajuntaments els que duguin a terme les declaracions d'interès turístic.

La disposició final cinquena modifica la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en relació amb els directors de projectes per gestionar els fons, en el sentit d'ampliar, fins a quatre anys més, la durada màxima del vincle contractual d'aquests directors, a fi de permetre que continuïn exercint les seves funcions durant tot el termini d'execució i justificació dels projectes.

La disposició final sisena modifica puntualment la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, per introduir-hi, juntament amb la mutació demanial interadministrativa relativa a la cessió d'ús de béns o drets de titularitat local, la mutació demanial interadministrativa amb transferència de la titularitat d'aquests béns o drets originàriament de domini públic de les entitats locals, o dels organismes públics que en depenen, a favor d'altres administracions públiques, com ara, per exemple, l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En aquest sentit, la necessitat de facilitar i agilitar les inversions públiques per a usos i finalitats de caràcter públic i essencial de competència d'altres administracions públiques, com ara la construcció de centres docents públics per l'Administració autonòmica, requereix, quan es tracta de béns demanials locals (com ara determinats solars municipals), que la titularitat d'aquests béns es pugui atribuir directament a l'Administració autonòmica, sense necessitat de passar per la prèvia desafectació del bé local de caràcter demanial i la seva cessió gratuïta com a bé patrimonial, és a dir, sense que es perdi el caràcter demanial del bé, la qual cosa implicaria, a més, una menor protecció jurídica del bé.

Així mateix, les mutacions demanials interadministratives amb transmissió de la titularitat de béns de domini públic a altres administracions, sense pèrdua del caràcter demanial del bé, no contradiuen el principi general d'inalienabilitat dels béns de domini públic, ja que allò que impedeix aquest principi constitucional és el tràfic jurídic privat d'aquests béns, però no el tràfic jurídic públic, en la mesura que en cap moment no es perd l'afectació del bé de què es tracta en cada cas a un ús o servei públic. D'aquesta manera, amb aquest Decret llei s'incorpora a l'ordenament jurídic local aquesta figura, la qual ja es troba regulada expressament en algunes lleis d'altres comunitats autònomes, com ara la d'Aragó i la de València, i ha trobat acollida també en la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional.

Finalment, la disposició final setena estableix l'entrada en vigor del Decret llei l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Totes aquestes mesures requereixen l'aprovació de les corresponents normes de rang legal.

V

El decret llei regulat en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, a imatge d'allò que preveu l'article 86 del text constitucional, constitueix un instrument en mans del Govern de la Comunitat Autònoma per fer front a situacions de necessitat extraordinària i urgent, encara que amb el límit de no poder afectar determinades matèries. Com a disposició legislativa de caràcter provisional que és, la permanència del decret llei en l'ordenament jurídic està condicionada a la ratificació parlamentària corresponent, mitjançant la convalidació, sens perjudici de l'eventual tramitació ulterior del text del decret llei ja convalidat com a projecte de llei pel procediment d'urgència.

D'aquesta manera, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació de necessitat extraordinària i urgent requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això, en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern.

Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal (entre d'altres, la Sentència 237/2012, de 13 de desembre).

Per tant, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui atendre una situació concreta, dins els objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, especialment pel fet que la determinació del procediment esmentat no depèn del Govern (STC 6/1983, de 4 de febrer, fonament jurídic 5; 11/2002, de 17 de gener, fonament jurídic 4; 137/2003, de 3 de juliol, fonament jurídic 3, i 189/2005, de 7 juliol, fonament jurídic 3).

Així mateix, l'apreciació de la necessitat extraordinària i urgent d'aprovar les mesures que s'inclouen en aquest Decret llei forma part del judici polític o d'oportunitat que correspon al Govern (STC 142/2014, d'11 de setembre, fonament jurídic 3, i 61/2018, de 7 de juny, fonament jurídic 4), i aquesta decisió, sens dubte, suposa una ordenació de prioritats polítiques d'actuació, i la conclusió no es pot enervar pel fet que hi hagi altres possibles mesures (STC 156/2021, de 16 de setembre). Alhora, la necessitat s'ha d'entendre amb un caràcter flexible i ampli, és a dir, no com una necessitat absoluta que suposi un perill greu per al sistema constitucional, sinó com una necessitat relativa respecte de situacions concretes dels objectius governamentals que requereixen una acció normativa immediata més breu que la requerida per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis (STC 18/2023, de 21 de març, fonament jurídic 2).

En els expositius anteriors d'aquest preàmbul s'han destacat les circumstàncies que motiven l'aprovació d'aquest Decret llei, de manera que, a la necessitat d'encarar un procés de reindustrialització que garanteixi un subministrament continuat de tot tipus de materials, així com d'enfortir les cadenes de producció per fer front a la crisi energètica derivada dels conflictes bèl·lics i per evitar la vulnerabilitat de l'economia, tal com es va posar de manifest amb la pandèmia de la COVID-19, recentment s'hi ha afegit l'escalada de tensions comercials, que genera un entorn impredictible. Per tot això, esdevé encara més necessari adoptar mesures per fer les Illes Balears més resilients i competitives en l'atracció d'inversió i per reequilibrar l'estructura econòmica a fi de garantir la sostenibilitat territorial, ambiental i social i millorar el PIB i la renda per capita, indicadors en els quals s'observa una disminució progressiva de la posició relativa dins Espanya.

Atès aquest escenari, es justifica la necessitat extraordinària i urgent de continuar aprofundint de manera peremptòria en les reformes administratives necessàries, en matèria de simplificació de tràmits i millora de la regulació econòmica, per afavorir que els projectes d'inversió del sector privat es materialitzin en activitat econòmica i generació d'ocupació en el menor temps possible, tant en els sectors d'activitat tradicionals com en els que promouen un valor afegit més gran. A més, resulta de necessitat extraordinària i urgent dur a terme una profunda reordenació de les declaracions d'interès estratègic per a projectes públics, que pateixen actualment una dispersió normativa.

Aquestes mesures deriven de l'anàlisi de la legislació vigent i de la pràctica administrativa en els principals sectors d'activitat socioeconòmica amb una repercussió pública qualitativament i quantitativament important, que convé corregir com més aviat millor, tenint en compte el parer de la Comissió de Simplificació i Racionalització Administratives de les Administracions Públiques, esmentada abans, i en darrera instància del Govern de les Illes Balears.

A aquest efecte, la jurisprudència del Tribunal Constitucional no exigeix que aquesta situació hagi d'estar justificada en tot cas amb dades concretes, reals o actuals —o recolzada en aquestes—, ni en informació estadística de procedència oficial o d'un altre tipus (STC 8/2023, de 21 de març), per la qual cosa no es requereix l'aportació de dades exactes en relació amb aquesta situació apreciada discrecionalment pel Govern (STC 14/2020, de 28 de gener).

En aquest sentit, i d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, les necessitats que requereixen una acció normativa immediata es vinculen normalment amb situacions de caràcter eminentment socioeconòmic, sobretot quan aquestes situacions es produeixen en el marc d'allò que el Tribunal Constitucional anomena conjuntures econòmiques problemàtiques, per al tractament de les quals el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, d'acord amb els objectius governamentals (STC 137/2003, de 3 de juliol; 40/2021, de 18 de febrer, i 17/2023, de 9 de març).

I això al marge que, com ha declarat també reiteradament el Tribunal Constitucional, la valoració de la necessitat extraordinària i urgent d'una determinada mesura és independent de la seva imprevisibilitat i pot tenir origen fins i tot en la inactivitat prèvia del Govern (STC 137/2011, de 14 de setembre; 1/2012, de 13 de gener, i 18/2023, de 21 de març), ja que el que és rellevant no és tant la causa de les circumstàncies que justifiquen la legislació d'urgència com el fet que aquestes circumstàncies efectivament hi concorrin (STC 11/2002, de 17 de gener, i 18/2023, de 21 de març).

D'aquesta manera, el fet que els terminis per a l'aprovació d'una llei als parlaments autonòmics puguin ser més breus que en el cas de les Corts Generals només constitueix un element més que s'ha de tenir en compte, particularment en els supòsits en què no es digui res sobre la necessitat i la urgència de corregir la situació diagnosticada (STC 137/2011, de 14 de setembre), atès que, una vegada considerades la necessitat i la urgència de les mesures adoptades, no cal fer o aportar un estudi o pronòstic dels riscs que se'n podrien derivar si s'espera a la tramitació de la modificació normativa pretesa pel procediment legislatiu ordinari (STC 18/2023, de 21 de març).

Així doncs, aquest Decret llei respon a l'exigència del Tribunal Constitucional que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, que han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Els motius d'oportunitat que s'han exposat, així com les mesures que s'adopten en aquest Decret llei, justifiquen raonadament l'adopció d'aquesta norma d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 29/1982, de 31 de maig, fonament jurídic 3; 111/1983, de 2 de desembre, fonament jurídic 5, i 182/1997, de 20 d'octubre, fonament jurídic 3).

D'aquesta manera, la utilització d'aquesta figura normativa compleix els dos pressupòsits de validesa, com són la situació de necessitat extraordinària i urgent i la no afectació de les matèries que li són vedades.

Per tant, en el conjunt i en cada una de les mesures que s'hi adopten, hi concorre, per la seva naturalesa i la seva finalitat, la necessitat extraordinària i urgent que exigeixen els articles 86 de la Constitució espanyola i 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, com a pressupòsits que habiliten l'aprovació d'aquest Decret llei. Per això, el Govern de les Illes Balears considera plenament adequat l'ús d'aquest instrument per donar cobertura a les disposicions que s'hi han descrit.

Aquest Decret llei es dicta en el marc dels títols competencials establerts en els articles 30 i 31 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, particularment en els apartats 3, 4, 10, 11, 15, 21, 34, 36 i 51 de l'article 30 i en els apartats 6, 13 i 17 de l'article 31.

Per tot això, a proposta del vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i  Innovació, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 5 de desembre de 2025, s'aprova el següent

DECRET LLEI

TÍTOL PRELIMINAR Disposicions generals

Article 1 Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquest Decret llei té per objecte establir mesures de caràcter urgent per transformar el model econòmic de les Illes Balears a través d'un marc únic per als projectes de promotors privats que siguin declarats d'especial interès estratègic per a la comunitat autònoma de les Illes Balears que impliqui una tramitació preferent, una agilització, una simplificació administrativa i un acompanyament als promotors per afavorir l'execució dels projectes.

També forma part de l'objecte d'aquest Decret llei establir el règim jurídic per construir, reformar, millorar o ampliar infraestructures o equipaments públics de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars o del sector públic autonòmic o insular, sens perjudici d'estendre aquest règim a algunes infraestructures o equipaments públics municipals i de l'Administració General de l'Estat, en els termes que disposa el títol IV d'aquest Decret llei, atesa la necessitat extraordinària i urgent de regular la tramitació preferent, l'agilització i la simplificació administratives d'aquests projectes públics en un marc únic comú i transparent per a la ciutadania, mitjançant, si escau, la corresponent declaració de projecte d'especial interès estratègic autonòmic o insular.

2. Aquest Decret llei no és d'aplicació als projectes inclosos en l'àmbit d'aplicació de les normes que s'esmenten en l'article 15.4.b).

Article 2 Finalitats

Les finalitats d'aquest Decret llei són essencialment les següents:

a) Regular les inversions, privades o públiques, que poden ser declarades com a projectes d'especial interès estratègic (PEIE) per a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) Establir un marc de tramitació preferent, de simplificació administrativa i d'acompanyament als promotors dels projectes privats declarats d'especial interès estratègic, per fomentar al màxim les iniciatives empresarials i, d'aquesta manera, afavorir el manteniment i la creació d'ocupació, atreure inversions a la comunitat autònoma de les Illes Balears i eliminar traves als operadors econòmics en les seves relacions amb les administracions de les Illes Balears.

c) Crear i regular els òrgans de governança següents:

 

1r. La Comissió Acceleradora de Projectes Estratègics de les Illes Balears (CAPE) com a òrgan col·legiat adscrit a la conselleria competent en matèria de projectes estratègics d'inversió.

2n. La Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics (UAPE), adscrita a l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques.

A més, es regulen les funcions de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques.

d) Simplificar i unificar la normativa en matèria d'inversions i declaracions d'especial interès, mitjançant un marc normatiu clar i segur per evitar la dispersió normativa i garantir la seguretat jurídica.

 

TÍTOL I PROJECTES D'ESPECIAL INTERÈS ESTRATÈGIC PER A LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

Article 3 Concepte de projecte d'especial interès estratègic per a la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Són projectes d'especial interès estratègic (PEIE) per a la comunitat autònoma de les Illes Balears les inversions, privades o públiques, que siguin declarades d'especial interès estratègic pel Consell de Govern d'acord amb el que estableixen els títols III i IV d'aquest Decret llei, respectivament.

Els plens dels consells insulars poden declarar projectes d'especial interès estratègic insular, en els termes que estableix el títol IV d'aquest Decret llei.

2. Als efectes d'aquest Decret llei, es considera inversió la despesa en algun dels àmbits següents:

a) Actius tangibles: matèries primeres, maquinària, infraestructures, tecnologia, equipaments i edificis.

b) Capital humà: el relatiu a la formació, la salut i les habilitats per potenciar les capacitats de les persones.

c) Capital mediambiental: el que incideix en la protecció i la millora del medi ambient, inclosos els recursos hídrics.

d) Capital d'innovació: el que incideix en la creació i el desenvolupament de tecnologies avançades que ajudin a diversificar l'economia i enfortir la competitivitat.

e) Capital social: el que promou el benestar, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.

Article 4 Planificació estratègica

1. El Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria de projectes estratègics d'inversió, ha d'aprovar, mitjançant un acord, un instrument de planificació estratègica d'inversions per respondre als reptes de les Illes Balears.

2. Atesa la realitat pluriinsular de l'arxipèlag, la proposta d'aprovació i modificació d'aquest instrument de planificació estratègica d'inversions s'ha de sotmetre a la consideració prèvia dels consells insulars i dels ajuntaments, aquests darrers a través de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears, amb l'objectiu que la planificació de les inversions tengui en compte les variables pròpies de cada territori insular, per a la qual cosa el conseller competent en matèria de projectes estratègics d'inversió ha de convocar les reunions, fer les comunicacions o impulsar la creació dels òrgans de governança que, si s'escau, substitueixin els òrgans a què es refereix la disposició transitòria segona d'aquest Decret llei.

Igualment, s'ha d'afavorir la consulta i la participació de les entitats econòmiques, empresarials, sindicals i socials en l'elaboració de l'instrument de planificació estratègica d'inversions.

3. Les inversions alineades amb l'instrument de planificació estratègica que s'aprovi d'acord amb aquest article, o d'altres d'àmbit autonòmic de caràcter sectorial, poden ser declarades projectes d'especial interès estratègic en virtut del que estableixen els títols III o IV d'aquest Decret Llei.

4. Aquest article no és d'aplicació a les declaracions de projecte d'especial interès estratègic insular regulades en el títol IV d'aquest Decret llei.

 

TÍTOL II ÒRGANS DE GOVERNANÇA

Capítol I Comissió Acceleradora de Projectes Estratègics de les Illes Balears

Article 5 Creació

Es crea la Comissió Acceleradora de Projectes Estratègics de les Illes Balears (CAPE) com a òrgan col·legiat d'avaluació, de caràcter interdepartamental, adscrit a la conselleria competent en matèria de projectes estratègics d'inversió.

Article 6 Finalitat

La CAPE té com a finalitat avaluar les sol·licituds de declaració de PEIE de promotors privats d'acord amb el títol III d'aquest Decret llei i fer-ne el seguiment una vegada declarats.

Article 7 Composició

1. La CAPE té la composició següent:

a) President: el conseller competent en matèria de projectes estratègics d'inversió.

​​​​​​​b) Vicepresident: el director general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió, que substitueix el president en cas de vacant, absència o malaltia.

c) Vocals permanents:

 

— El director general competent en matèria de coordinació.

— El director general competent en matèria d'empresa.

— El director general competent en matèria d'indústria.

— El director general competent en matèria d'energia.

— El director general competent en matèria d'harmonització urbanística.

— El director general competent en matèria d'avaluació ambiental.

— El director general competent en matèria d'innovació.

d) Vocals no permanents: en funció de la matèria o les competències que afecti la inversió de què es tracti, i amb l'objectiu que tots els àmbits d'actuació estiguin representats en aquest òrgan col·legiat, poden formar-ne part, com a vocals no permanents i havent estat convocats prèviament, els directors generals o els òrgans directius dels ens del sector públic autonòmic competents en la matèria de què tracti la inversió, si no són vocals permanents.

2. Ha d'exercir la secretaria de la CAPE, amb veu i sense vot, un funcionari adscrit a la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió del grup A1 que designi el president.

3. Poden assistir a les sessions de la CAPE, sense tenir-ne la condició de membres, amb veu però sense vot, i havent estat convocats prèviament pel president:

a) Un representant dels ajuntaments dels municipis on s'hagi de dur a terme la inversió.

b) Un representant del consell insular corresponent, segons l'illa on s'hagi de dur a terme la inversió.

c) Un representant per cada òrgan de l'Administració General de l'Estat o del sector públic estatal, la participació del qual sigui d'interès per raó de les seves competències.

En aquest cas, la convocatòria s'ha de remetre, respectivament, al batle, al president del consell insular o al delegat del Govern a les Illes Balears perquè designin el representant que consideri més adient atenent els projectes que consten en l'ordre del dia.

4. També pot assistir a les sessions de la CAPE, sense tenir-ne la condició de membre, amb veu però sense vot, i havent estat convocada prèviament pel president, la persona que exerceixi les funcions de coordinació de la Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics, d'acord amb l'article 11.2 d'aquest Decret llei.

5. Els vocals i els assistents en representació d'una administració o ens del sector públic poden anar acompanyats d'altres membres de les entitats respectives que desenvolupin funcions d'assessorament, amb veu però sense vot.

A més, quan sigui necessari o convenient per exercir les funcions encomanades, poden assistir a les sessions de la CAPE, amb veu però sense vot, persones expertes, a proposta de qualsevol dels membres permanents, amb el vistiplau del president de la CAPE.

6. La designació dels membres de la CAPE tindrà lloc i es mantindrà mentre desenvolupin aquests càrrecs a la conselleria o entitat que representen.

7. El fet de formar part de la CAPE, ni l'assistència a les reunions, no dona lloc a cap remuneració o indemnització.

Article 8 Funcions

La CAPE té les funcions següents:

a) Analitzar l'informe i la documentació que remeti la UAPE per fer les declaracions de PEIE segons l'article 18.4 d'aquest Decret llei i adoptar l'acord corresponent. Aquest acord pot ser:

— Favorable a la declaració de PEIE, amb la qual cosa la tramitació ha de continuar segons el que s'estableix en l'apartat 6 de l'article 18 d'aquest Decret llei.

— Desfavorable a la declaració de PEIE, si entén que no compleix els requisits o les característiques establerts en els articles 15 i 16, amb la qual cosa s'ha d'actuar segons el que s'estableix en l'apartat 7 de l'article 18 d'aquest Decret llei.

 

b) Fer el seguiment de l'estat de la tramitació de les inversions declarades PEIE per a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

​​​​​​​c) Impulsar i coordinar l'actuació dels diferents òrgans o ens del sector públic implicats en la tramitació dels projectes, sens perjudici de la competència de cada administració o ens actuant.

d) Identificar possibles barreres administratives en la tramitació de les inversions declarades PEIE i elaborar propostes que permetin optimitzar i millorar els procediments, sens perjudici de les competències d'altres òrgans de les administracions de la comunitat autònoma de les Illes Balears o de l'Administració General de l'Estat.

e) Dur a terme totes les altres actuacions que li siguin encomanades per complir millor els fins que li corresponen, d'acord amb l'ordenament jurídic.

Article 9 Funcionament

1. El funcionament de la CAPE es regeix pel que estableix aquest Decret llei i pel que disposen els articles 15 a 18 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i el capítol V del títol II de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Els acords de la CAPE s'han d'adoptar pel vot favorable de la majoria simple dels membres assistents, sens perjudici que pugui establir-se una altra majoria per acord unànime dels membres permanents.

3. La CAPE s'ha de reunir amb caràcter ordinari mensualment, sempre que hi hagi sol·licituds pendents de declaració de PEIE o si s'ha de fer el seguiment de projectes.

També es pot reunir extraordinàriament, a petició motivada de qualsevol membre permanent.

4. Prèviament a la reunió corresponent, els membres de la CAPE han de signar una declaració d'absència de conflicte d'interessos en relació amb els projectes que s'hi hagin de tractar.

En el cas que un membre no pugui signar la declaració esmentada, se n'ha de designar un substitut que no incorri en conflicte d'interessos.

 

Capítol II Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics

Article 10 Concepte i funcions

1. La Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics (UAPE) és una unitat de suport tècnic integrada en l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, que ha de traslladar a la CAPE les sol·licituds susceptibles de ser declarades d'especial interès estratègic per a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Correspon a la UAPE:

a) Captar les inversions que siguin susceptibles de ser declarades com a projecte d'especial interès estratègic.

b) Analitzar les sol·licituds dels projectes susceptibles de ser declarats d'especial interès estratègic.

Si el projecte que es presenta no té el grau de concreció o maduració suficient per ser declarat d'especial interès estratègic, ho ha de comunicar al promotor, el qual pot obtenir l'assessorament d'altres serveis de l'Administració de la Comunitat Autònoma, si s'escau, en el marc de les competències que els són pròpies.

El termini de dos mesos previst en l'article 18.9 d'aquest Decret llei comença a comptar des del moment en què el projecte tengui caràcter concret i madur, de la qual cosa ha de deixar constància el responsable de la UAPE.

c) Impulsar i coordinar els projectes declarats d'especial interès estratègic per agilitzar-ne la tramitació.

Aquestes funcions poden incloure l'acompanyament en la tramitació dels projectes en els termes que estableix l'article 22.1.a).

d) Comunicar a la CAPE els acords que el Consell de Govern adopti en relació amb les seves propostes.

e) Informar la CAPE de l'estat de desenvolupament dels projectes declarats d'especial interès estratègic, en particular de les qüestions que puguin implicar la modificació o la revocació de la declaració, d'acord amb els articles 20 i 21 d'aquest Decret llei.

Article 11 Estructura

1. La UAPE ha de disposar de directors de projectes, que han de tenir el perfil, la flexibilitat i la disponibilitat que requereixen les tasques que corresponen a la Unitat.

2. El director general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió ha de designar una persona per coordinar la UAPE i distribuir les tasques entre els directors de projectes.

3. Els directors de projectes han de signar una declaració d'absència de conflicte d'interessos respecte de les inversions en les quals intervenguin.

Si hi concorre cap dels motius d'abstenció recollits en l'article 23 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, la persona afectada ho ha de comunicar al director general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió a fi que assigni l'expedient a un altre director de projecte que no incorri en causa d'abstenció.

4. En cas que el desenvolupament de les tasques de director de projecte tengui lloc a través d'una contractació laboral de personal directiu professional:

a) S'ha de formalitzar mitjançant una relació laboral especial d'alta direcció.

b) Si es tracta de personal funcionari de qualsevol administració pública de les Illes Balears, ha de ser declarat en la situació de serveis especials d'acord amb l'article 99.1.l) de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Si es tracta de personal laboral al servei del sector públic autonòmic o d'una altra administració de les Illes Balears, aquesta persona ha de quedar, respecte del lloc d'origen, en la situació d'excedència forçosa.

c) La selecció s'ha de fer d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, i també amb els criteris d'idoneïtat que s'establiran a la convocatòria, i s'ha de dur a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència.

d) La vigència del contracte d'alta direcció pot ser indefinida, sens perjudici de la potestat de desistiment unilateral per part de l'Administració de la Comunitat Autònoma, d'acord amb la normativa que regula aquests contractes.

e) La retribució s'ha de configurar de manera que la remuneració es distribueixi en una part fixa i una part variable vinculada a la consecució dels objectius que se li assignin.

La part fixa de les retribucions que ha de percebre el personal directiu professional de naturalesa laboral no pot excedir la retribució íntegra anual establerta per als directors generals en les respectives lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

f) El contracte d'alta direcció ha de concretar la indemnització per a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en cas de desistiment unilateral del contracte per part del treballador quan aquest hagi rebut una formació relacionada amb el lloc de treball finançada per l'Administració.

La indemnització s'establirà en un percentatge del cost de la formació, en funció del temps de permanència en el lloc de feina, mitjançant la reducció d'un 25 % del cost de la formació per cada any.

S'exceptuen de l'obligació de rescabalament regulada en aquesta lletra f) els casos de desistiment unilateral per part del treballador per causes justificades sobrevingudes d'incapacitat temporal o permanent, o de força major, les quals han de ser valorades en cada cas pel director general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió.

g) La direcció general competent en matèria de pressuposts ha d'emetre un informe previ favorable a la formalització del contracte, per garantir-ne la sostenibilitat.

h) No serà exigible que el director de projecte estigui en possessió de cap certificat de coneixements de llengua catalana.

 

Capítol III Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques

Article 12 Finalitats i naturalesa

1. L'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques es configura com un òrgan que té com a objectiu principal impulsar i coordinar els projectes de transformació socioeconòmica promoguts pel Govern de les Illes Balears i la resta d'institucions i agents socials de les Illes Balears, així com les inversions impulsades pel sector privat.

Impulsa la Comissió Acceleradora de Projectes Estratègics de les Illes Balears i té adscrita la Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics.

​​​​​​​2. L'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques pot tenir rang d'òrgan directiu assimilat a una direcció general o estar integrada dins una direcció general, d'acord amb el que estableixi el decret pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 13 Funcions

Són funcions de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques les següents:

a) Coordinar l'elaboració, l'impuls de l'execució i el seguiment de l'instrument de planificació estratègica d'inversions previst en l'article 4.

b) Implementar sistemes d'informació que facilitin el seguiment de les actuacions inversores.

c) Impulsar i elaborar avaluacions ex ante i ex post i establir indicadors per a les actuacions inversores que es plantegin.

d) Coordinar els fons europeus que li encomani el conseller competent en aquesta matèria, inclosos els fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència assignats a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i al sector públic autonòmic.

e) Juntament amb la direcció general competent en matèria de pressuposts i finançament, coordinar les fonts de finançament destinades a la inversió, especialment les de caràcter finalista, a fi d'afavorir la màxima eficiència en l'assignació i l'execució.

f) Impulsar i coordinar els òrgans col·legiats de governança prevists en aquest Decret llei, i els que es constitueixin en l'àmbit de la planificació estratègica d'inversions, així com de l'acceleració dels PEIE.

g) Donar suport a les inversions declarades PEIE, fonamentalment a través de la Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics.

h) Coordinar estratègies per presentar projectes en xarxa conjuntament amb altres comunitats autònomes o institucions.

i) Qualsevol altra que li pugui encomanar el conseller competent en matèria de projectes estratègics d'inversió vinculada a l'atracció i l'execució d'inversions estratègiques a les Illes Balears.

Article 14 Estructura i personal

Al capdavant de les unitats en què s'estructuri l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques d'acord amb la Relació de llocs de treball o l'instrument d'ordenació específic corresponent, hi pot haver personal funcionari en llocs de naturalesa directiva o personal directiu professional d'acord amb el que s'indica en l'article 11.

 

TÍTOL III MESURES PER AGILITZAR LES INVERSIONS DE PROMOTORS PRIVATS

Capítol I Projectes susceptibles de ser declarats d'especial interès estratègic

Article 15 Àmbit material, requisits i limitacions

1. Poden ser declarades PEIE les inversions de promotors privats que es desenvolupin principalment a les Illes Balears, amb especial rellevància i contribució a la competitivitat, a la transformació del model econòmic, al desenvolupament sostenible o al benestar social, i que es puguin emmarcar en alguna de les categories següents:

a) Les propostes d'inversió per implantar, ampliar, modificar o reindustrialitzar una o diverses activitats industrials que tenguin com a resultat previsible una expansió significativa i sostenible o la consolidació del teixit industrial balear, o l'adopció de mesures dirigides a garantir la viabilitat d'una empresa o un sector industrial exposat a riscs per assegurar-ne la continuïtat.

b) Les vinculades a activitats econòmiques que aportin valor afegit, especialment en sectors productius amb alt potencial innovador o vinculades al desenvolupament tecnològic; que contribueixin a la renovació del patró productiu en els sectors tradicionals de l'activitat econòmica; que millorin la competitivitat de les empreses a les Illes Balears; que puguin substituir sectors en declivi o en reconversió; o que incideixin de forma significativa en la millora de la cohesió i la vertebració territorial o en el desenvolupament socioeconòmic per pal·liar els efectes de la insularitat i la doble insularitat.

c) Les que reforcin la implantació de la societat del coneixement, la recerca, el sistema universitari de les Illes Balears i el potencial d'innovació i de qualificació del capital humà.

d) Les que suposin la construcció, l'ampliació o la millora d'infraestructures o equipaments de mobilitat, de caràcter educatiu, cultural, esportiu, de la salut, d'atenció a la dependència o de caràcter social o assistencial.

e) Les que potenciïn la gestió de residus de les Illes Balears, així com la millora de la gestió del cicle de l'aigua.

f) Les relatives a usos agraris, segons la normativa sectorial autonòmica.

g) Qualsevol altra que suposi un desenvolupament d'activitats econòmiques coherents o alineades amb les orientacions estratègiques establertes pel Govern de les Illes Balears en l'instrument de planificació estratègica d'inversions regulat en l'article 4 d'aquest Decret llei o en d'altres d'àmbit autonòmic de caràcter sectorial, amb exclusió de les vinculades exclusivament a la generació, la distribució o l'emmagatzematge d'energia renovable.

2. Les inversions que sol·licitin la declaració com a PEIE han de:

a) Complir la normativa sectorial de l'àmbit material de què tracti la inversió i, en particular, no estar sotmeses a un règim específic de protecció que estableixi prohibicions o limitacions que determinin la improcedència de la declaració com a PEIE.

En allò no previst en aquest Decret llei, s'ha d'aplicar, si escau, la normativa urbanística i d'activitats.

b) Ser coherents amb les prioritats del Govern de les Illes Balears i els objectius que estableixin els instruments de planificació.

3. Els promotors han de ser persones físiques o jurídiques, o entitats sense personalitat jurídica, privades.

En el cas de les inversions en matèria d'agricultura o ramaderia, poden ser promotors els titulars d'una explotació agrària que sigui professional o prioritària, les societats agràries de transformació i les cooperatives agràries, tant de primer com de segon grau.

Es poden fer servir fórmules de col·laboració publico privada.

4. L'eventual declaració de PEIE ha de tenir en compte les limitacions següents:

a) Els PEIE vinculats a activitats industrials només es poden situar a sòl classificat com a urbà o urbanitzable i sempre que l'activitat del projecte s'inclogui dins els usos permesos o, en cas contrari, que es justifiqui l'emplaçament.

En aquest darrer cas es pot exonerar el projecte de complir els paràmetres urbanístics estrictament necessaris per poder dur a terme l'activitat industrial pretesa.

En cap cas no es poden situar a zones d'ús residencial, turístic o mixt, o d'equipaments.

Queden exceptuades del que preveu el primer paràgraf d'aquesta lletra les indústries de transformació agrària quan tenguin la consideració d'activitat complementària de l'agricultura, que es poden ubicar a sòl rústic, i les altres activitats que, d'acord amb la normativa sectorial, s'hi puguin ubicar.

b) Les disposicions d'aquest Decret llei no són d'aplicació als projectes inclosos en l'àmbit d'aplicació de les normes següents:

1r. Reglament (UE) 2024/1252 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 d'abril de 2024, pel qual s'estableix un marc per garantir un subministrament segur i sostenible de matèries primeres fonamentals i pel qual es modifiquen els reglaments (UE) 168/2013, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1724 i (UE) 2019/1020.

2n. Llei 4/2025, de 18 de juliol de 2025, d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics a les Illes Balears.

c) Pel que fa al promotor, no pot incórrer en cap prohibició de contractar d'acord amb la normativa de contractes del sector públic, ni en cap prohibició per ser beneficiari de subvencions.

Article 16 Vies d'accés

Poden sol·licitar i obtenir la declaració de PEIE d'acord amb el que estableix aquest títol les inversions que compleixin els requisits que regula l'article 15 i tenguin, a més, almenys alguna de les característiques següents:

a) Tenir una inversió mínima, que ha de complir una de les condicions següents:

1a. Cinc-cents mil euros en el cas dels projectes relatius a usos agraris prevists en la lletra f) de l'article 15.1.

2a. Un milió i mig d'euros en el cas dels sectors d'innovació, recerca, salut, educació o cicle de l'aigua.

3a. Deu milions d'euros en el cas de qualsevol altre sector.

b) Crear ocupació o mantenir-la, complint alguna de les condicions següents:

1a. Creació d'almenys vint llocs de treball en còmput anual i equivalents en jornada completa, en fase d'explotació, amb ocupació de qualitat i de caràcter estable.

​​​​​​​2a. Creació d'almenys deu llocs de treball en còmput anual i equivalents en jornada completa, en fase d'explotació, en sectors i zones de difícil cobertura, amb ocupació de qualitat i de caràcter estable.

3a. Creació d'almenys cinc llocs de treball en còmput anual i equivalents en jornada completa, en fase d'explotació, amb ocupació de qualitat i de caràcter estable, en el cas dels projectes relatius a usos agraris prevists en la lletra f) de l'article 15.1.

4a. Manteniment d'almenys vint-i-cinc llocs de treball, que estarien en risc de perdre's en el supòsit que no es fes la inversió.

 

Capítol II Tramitació per obtenir la declaració com a PEIE

Article 17 Sol·licitud

1. Els promotors interessats a obtenir la declaració com a PEIE han de presentar a la UAPE una sol·licitud seguint el model que publiqui la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió a la seva pàgina web, que com a mínim ha de tenir el contingut següent:

1r. Declaració responsable, en la qual han de constar:

a) Les dades identificatives de les entitats o persones físiques promotores del projecte (per exemple, denominació, NIF, adreça i altres dades de contacte).

b) La titularitat o disponibilitat dels terrenys on s'ha de dur a terme el projecte.

c) L'estimació de la generació i el manteniment d'ocupació, amb indicació de les seves característiques, i, si s'escau, l'estimació de l'ocupació indirecta que generarà la posada en marxa del projecte.

d) La compatibilitat del projecte amb la legislació en matèria de protecció del patrimoni històric de les Illes Balears, en matèria d'igualtat i en matèria d'accessibilitat i de drets de les persones amb discapacitat.

e) El compromís de mantenir les característiques d'inversió econòmica i d'ocupació plantejades en la sol·licitud i que seran tingudes en compte, si escau, per a la declaració com a PEIE.

f) El compliment dels requeriments de la normativa urbanística i d'ordenació territorial, amb referència expressa a:

 

f.1) En el cas que el projecte estigui situat a sòl rústic, compromís de sol·licitar la corresponent declaració d'interès general o altres requeriments que estableixi la normativa urbanística.

f.2) Compliment de les limitacions establertes en el Decret llei 6/2024, de 13 de desembre, de mesures urgents per a la protecció de les persones i els béns a les zones inundables de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2n. Documentació relativa al promotor:

a) En el cas que el promotor no autoritzi o s'oposi a la consulta, certificats acreditatius, expedits per les autoritats administratives competents, d'estar al corrent de les obligacions tributàries amb l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària i amb la Seguretat Social.

b) En el cas de persones jurídiques o entitats sense personalitat jurídica, còpia simple dels contractes o les escriptures de constitució de l'entitat o les entitats promotores i poders del representant o, si s'escau, inscripció corresponent en el Registre electrònic d'apoderaments.

c) Altres informacions rellevants que el promotor del projecte consideri oportú aportar (trajectòria empresarial, experiència en l'àmbit sectorial, mesures de responsabilitat social corporativa, de protecció de drets i interessos de les persones consumidores i usuàries, de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de l'entitat promotora i de sostenibilitat mediambiental addicionals, entre d'altres).

3r. Documentació tècnica del projecte:

a) Memòria en la qual s'especifiquin, almenys, els aspectes següents:

a.1) Característiques generals del projecte, que reflecteixin explícitament els aspectes pels quals es considera d'especial interès estratègic conforme a aquest Decret llei.

a.2) Descripció de l'impacte econòmic, social, mediambiental de la inversió, així com els efectes sobre la vertebració territorial.

a.3) En el cas dels projectes industrials, descripció de l'impacte estimat del projecte en el teixit industrial de les Illes Balears.

a.4) Descripció tecnològica dels processos productius, indicant-hi si s'empra la millor tècnica disponible i si inclou innovació tecnològica.

a.5) Calendari d'execució del projecte, que es pot dur a terme per fases.

a.6) Qualsevol altra informació que el promotor consideri d'interès, especialment la relacionada amb l'impacte positiu del projecte en el desenvolupament socioeconòmic de les Illes Balears.

 

b) Projecte tècnic de l'activitat, les infraestructures, les dotacions i les instal·lacions objecte de la inversió, així com de l'àmbit territorial afectat, incloent-hi els paràmetres urbanístics, els plànols de situació i localització de les instal·lacions, la determinació gràfica del traçat i de les característiques dels accessos viaris i de les xarxes de conducció i distribució, així com la documentació exigible d'acord amb el que preveu la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, o, si escau, en la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada.

c) Certificat expedit per l'ajuntament sobre la qualificació urbanística dels terrenys on s'ha d'assentar el projecte.

d) Pla de viabilitat economicofinancera, amb indicació dels recursos disponibles propis o de tercers per desenvolupar-lo.

En el cas que s'hagin sol·licitat subvencions, s'hi ha de fer constar l'import sol·licitat o concedit, juntament amb les administracions o els ens atorgants. També s'hi ha d'indicar si es té o es preveu tenir finançament a través d'entitats bancàries.

e) En el cas que sigui necessària l'avaluació d'impacte ambiental, valoració inicial del compliment dels requeriments de la legislació d'avaluació ambiental, per poder valorar la viabilitat del projecte.

2. La sol·licitud i la documentació esmentada en l'apartat anterior s'han de lliurar de manera telemàtica.

En el cas que la documentació esmentada en l'apartat 1 s'hagi lliurat a alguna conselleria de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o a un ens del sector públic autonòmic, i encara sigui vigent per ser adequada a la normativa, el promotor ho ha d'indicar a l'efecte que la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió pugui obtenir-la i incorporar-la a l'expedient.

3. El contingut mínim de la sol·licitud esmentat en l'apartat 1 es pot modificar per un acord del Consell de Govern, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 18 Actuacions de la UAPE i la CAPE

1. La tramitació per obtenir la declaració de PEIE correspon a la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió a través de la UAPE.

2. A aquest efecte, la UAPE ha de fer una anàlisi prèvia del contingut de la sol·licitud i de la documentació que l'acompanya i, en cas que no estigui completa per poder-la tramitar, ha de contactar amb el promotor per esmenar-la o completar-la en el que escaigui.

3. La UAPE ha de remetre la sol·licitud i la documentació que l'acompanya a les altres administracions que consideri que tenen competències en la matèria de què tracta el projecte perquè emetin un informe, preceptiu i no vinculant, sobre la idoneïtat de la inversió per ser declarada PEIE. Aquest informe s'ha d'emetre en un termini de deu dies hàbils. Si un cop transcorregut no s'ha emès, s'entendrà que és favorable a la declaració de la inversió com a PEIE.

Els informes esmentats s'han de pronunciar exclusivament sobre la idoneïtat de la inversió per ser declarada PEIE, sens perjudici dels informes que s'hagin d'emetre en el procediment administratiu corresponent a l'autorització del projecte, els quals no han de resultar condicionats pel contingut d'aquests informes sense que sigui exigible cap responsabilitat d'acord amb el que estableix l'article 22.3 d'aquest Decret llei.

Simultàniament, la UAPE ha de remetre la sol·licitud i la documentació que l'acompanya a les direccions generals de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que consideri que tenen competències en la matèria perquè en prenguin coneixement, abans que la CAPE l'analitzi.

4. La UAPE ha d'emetre, en un termini de cinc dies hàbils, un informe sobre el projecte i les observacions que s'hagin pogut formular en els informes emesos d'acord amb l'apartat anterior, els quals s'han d'adjuntar com a annex.

5. La UAPE ha de remetre per via telemàtica als membres de la CAPE i a totes les persones que hagin d'assistir a la sessió corresponent, d'acord amb el que estableix l'article 7 d'aquest Decret llei, la memòria del projecte, l'informe de la UAPE amb tots els annexos que puguin incloure i un enllaç perquè puguin accedir a tota la informació relativa al projecte.

​​​​​​​6. La CAPE ha de valorar la documentació esmentada en l'apartat anterior i, si pren un acord favorable a la declaració, el director general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió n'ha de donar trasllat al conseller competent en aquesta matèria a fi que elevi al Consell de Govern la declaració de PEIE i els termes de la declaració.

7. Si la CAPE adopta un acord desfavorable a la declaració, el conseller competent en matèria de projectes estratègics d'inversió, a proposta del director general competent en aquesta matèria, ha de dictar una resolució desestimant la sol·licitud de declaració de PEIE.

8. Durant la tramitació prevista en aquest article, la UAPE ha d'estar en contacte amb el promotor a fi de dur a terme els ajusts que escaiguin en el projecte presentat, atenent els informes esmentats.

Una vegada conclosa la tramitació amb la UAPE, el promotor ha de signar el projecte resultant de la tramitació prevista en aquest article, si s'han produït canvis en el projecte amb motiu dels informes emesos.

9. El termini màxim per a la declaració de PEIE, si compleix els requisits establerts en aquest Decret llei, és de dos mesos des de la sol·licitud.

El venciment del termini màxim sense que s'hagi produït la declaració de PEIE faculta la persona interessada, en tots els casos, perquè entengui desestimada la sol·licitud.

El director general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió pot ampliar els terminis prevists en aquest article.

Article 19 Declaració com a PEIE

1. Correspon al Consell de Govern la competència per efectuar, mitjançant un acord, la declaració de PEIE.

2. En la declaració s'hi han d'establir, amb caràcter general, els aspectes següents:

a) Les obligacions que ha d'assumir el promotor de la inversió objecte de la declaració.

b) El termini en què el promotor ha de complir les obligacions i executar el projecte.

c) Les especificitats que es derivin de la naturalesa del projecte.

d) Si s'escau, la necessitat de tramitar simultàniament procediments que afectin les inversions la regulació dels quals prevegi que es tramitin de manera successiva; tot això, sens perjudici del que estableixi la legislació bàsica de l'Estat.

e) Si s'escau, l'acompanyament al promotor, d'acord amb el que disposa l'article 22.1.a) d'aquest Decret llei.

f) L'exigència, si escau, de constituir un aval, l'import del qual ha de ser entre un 3 i un 10 % del pressupost total del projecte.

g) L'obligació d'informar la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió sobre l'evolució del projecte de manera trimestral fins a l'inici de l'activitat econòmica que derivi del projecte.

3. Aquest acord s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

La UAPE ha de comunicar al promotor l'adopció de l'acord del Consell de Govern.

Article 20 Modificació

1. El promotor ha de comunicar a la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió qualsevol modificació de la inversió declarada PEIE.

2. La direcció general esmentada, a través de la UAPE, ha de valorar l'abast de la modificació i, si la considera substancial, l'ha de remetre a la CAPE i, si escau, al conseller competent en aquesta matèria perquè aquest proposi al Consell de Govern que autoritzi la modificació.

Article 21 Revocació

1. És procedent la revocació de la declaració de PEIE pels motius següents:

a) La modificació substancial no autoritzada del projecte, així com el canvi no autoritzat de promotor.

b) L'incompliment injustificat de les obligacions, les especificitats o les condicions establertes per executar el projecte.

c) La inactivitat manifesta imputable a l'interessat durant més de sis mesos pel que fa a actuacions necessàries inherents a la tramitació del projecte.

d) L'incompliment de l'obtenció de l'avaluació d'impacte ambiental o de l'autorització ambiental integrada, quan d'acord amb la normativa mediambiental sigui procedent.

e) L'incompliment de l'obtenció de la declaració d'interès general del projecte quan l'actuació se situï a sòl rústic i, d'acord amb la normativa aplicable, sigui procedent obtenir-la.

f) Qualsevol altra causa que posi de manifest la inviabilitat del projecte o dels objectius que van motivar la declaració de PEIE.

g) L'incompliment manifest del promotor de l'obligació d'informar la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió sobre l'evolució del projecte.

2. La tramitació de la revocació s'ha d'iniciar mitjançant una resolució del conseller competent en matèria de projectes estratègics d'inversió, i s'ha d'atorgar als interessats un termini de deu dies hàbils per formular-hi al·legacions i presentar la documentació que considerin necessària en defensa dels seus drets i interessos legítims.

Així mateix, la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió ha de recaptar els informes que consideri necessaris per fonamentar la revocació i assabentar de l'acte de revocació tots els òrgans que hagin intervingut en la declaració de PEIE.

3. Si els interessats no hi formulen al·legacions, es pot acordar la revocació.

4. Si els interessats hi formulen al·legacions, el director general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió ha d'emetre un informe de valoració d'aquestes al·legacions, el qual s'ha de trametre als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, manifestin el que considerin adient en defensa dels seus drets i interessos legítims.

5. Correspon al Consell de Govern aprovar, mitjançant un acord, la revocació, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Capítol III Efectes de la declaració com a PEIE

Article 22 Efectes de la declaració

1. La declaració com a PEIE té, amb caràcter general, els efectes següents:

a) Accés del promotor a l'acompanyament d'un director de projecte per executar la inversió, excepte que el promotor hi renunciï.

Aquest acompanyament ha de permetre que el promotor obtengui una finestreta única amb el suport de la UAPE, que faciliti assessorament en relació amb els tràmits administratius durant tot el projecte, un pla d'etapes o cronograma, i dugui a terme el seguiment i la coordinació administratives que escaiguin.

b) Tramitació administrativa d'acord amb els principis de prioritat, preferència i celeritat davant totes les administracions de les Illes Balears.

A l'efecte del que preveu l'article 71.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els expedients dels projectes que hagin estat declarats PEIE s'han de despatxar seguint l'ordre d'incoació i s'han de tramitar de manera preferent i prioritària respecte de la resta d'expedients.

c) Reducció dels terminis administratius dels procediments de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a la meitat, llevat dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos, als procediments de concurrència competitiva i als de naturalesa fiscal.

D'acord amb això, i tenint en compte el que estableix la disposició addicional primera d'aquest Decret llei, també s'han de reduir a la meitat els terminis dels procediments per atorgar qualsevol autorització administrativa prèvia que sigui necessària per executar les obres o per obrir o posar en funcionament les instal·lacions de les inversions declarades PEIE, sens perjudici dels terminis establerts en la legislació bàsica de l'Estat.

Amb caràcter general, s'han de reduir igualment a la meitat els terminis dels procediments d'avaluació ambiental que s'hagin de tramitar, sens perjudici dels terminis establerts en la legislació bàsica de l'Estat.

Excepcionalment, quan la complexitat del procediment ho justifiqui, l'òrgan competent del procediment administratiu corresponent pot acordar, per una sola vegada i motivant-la degudament, l'ampliació del termini reduït d'acord amb el que s'estableix en aquesta lletra c). Aquesta ampliació ha de ser per un temps limitat que, afegit al termini inicial, en cap cas no pot superar el termini per resoldre i notificar d'acord amb l'establert amb caràcter general en la norma reguladora del procediment.

​​​​​​​d) Incentivació econòmica i financera, si s'escau.

Es poden complementar els incentius d'altres administracions públiques fins al límit fixat en el mapa d'ajudes d'acord amb les directrius sobre ajudes estatals de finalitat regional adoptades per la Comissió Europea.

Els PEIE poden tenir preferència per accedir a línies de finançament de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el sector públic autonòmic.

e) Estímuls a la formació i la contractació.

Els promotors dels PEIE poden participar en el disseny, conjuntament amb els organismes encarregats de planificar i programar la formació a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o al sector públic autonòmic, de la manera i en el termini que estableixi cada organisme encarregat de la planificació i la programació de la formació, de les accions formatives que facilitin el desenvolupament dels compromisos de contractació.

Els promotors també poden tenir els nivells de suport màxim disponibles en matèria laboral, condicionat al disseny de plans de formació contínua i a la continuïtat en l'ocupació.

En qualsevol cas, s'ha d'atendre la qualitat de l'ocupació, la igualtat i la millora de les condicions laborals en l'àmbit de la dependència com a criteris bàsics per modular els suports que s'atorguin.

f) Inclusió, si s'escau, en les normes reguladores de les ajudes destinades a incentivar la inversió, quan l'objecte de la subvenció sigui coincident amb el del projecte declarat com a PEIE, de la declaració de PEIE com a criteri de valoració i atorgament d'una puntuació superior als projectes declarats estratègics.

En aquest cas, també s'han de preveure els criteris de gradació dels possibles incompliments en el cas que es revoqui el PEIE.

A aquest efecte, el promotor haurà de dipositar un aval l'import del qual s'ha de determinar en l'acord del consell de govern que declari el PEIE, segons el que estableix l'article 19.2.f) d'aquest Decret llei.

2. A més dels efectes prevists en l'apartat anterior, en el cas que una inversió declarada PEIE es dugui a terme al Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit), al CentreBit Menorca, al CentreBit Eivissa o a altres parcs tecnològics de les Illes Balears, tindrà els beneficis prevists, si s'escau, en els plans especials de desenvolupament, en els estatuts, en el reglament interior dels parcs o en una altra normativa que els sigui aplicable.

3. La declaració d'un PEIE s'ha de considerar, amb les particularitats establertes en els apartats anteriors, en el marc del que estableix aquest Decret llei, sens perjudici de les tramitacions ambientals, llicències, declaracions responsables i autoritzacions que resultin exigibles al projecte d'acord amb la legislació mediambiental i sectorial que l'afecti i del respecte degut als drets de tercers.

D'acord amb això, la declaració de PEIE no implica una aprovació del projecte inherent a la inversió o del projecte d'obra corresponent, ni l'autorització de la posada en marxa, que es produirà, si s'escau, un cop substanciat el procediment administratiu corresponent, i no es podran exigir responsabilitats a l'administració autonòmica, o a les altres administracions públiques o ens del sector públic intervinents, per la no autorització del projecte o la no obtenció de l'avaluació ambiental o de la declaració d'interès general en el cas d'estar ubicat a sòl rústic.

4. L'autorització del projecte s'ha de dur a terme en una fase immediatament posterior a la declaració de PEIE, tenint en compte el següent:

1r. La conselleria competent per raó de la matèria ha de tramitar el procediment administratiu corresponent a l'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa la normativa sectorial.

A aquest efecte, ha de dur a terme, si escau, els tràmits d'audiència i informació pública per un termini màxim d'un mes cadascun, llevat que normativament se n'estableixi un altre, i ha de sol·licitar els informes que requereixi la normativa, els quals tenen caràcter no vinculant excepte que es disposi una altra cosa en la normativa sectorial de caràcter estatal o europeu.

2n. En el cas dels projectes de caràcter industrial, a més del que s'indica en el punt primer anterior, s'ha de sol·licitar, en tot cas, un informe preceptiu i no vinculant a l'ajuntament o ajuntaments i al consell insular que correspongui.

L'autorització del projecte de caràcter industrial per part del conseller competent per raó de la matèria implica, si escau, l'aprovació de la implantació o ampliació de la instal·lació industrial i l'autorització per iniciar i executar les obres i les instal·lacions, sens perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials preceptives en l'àmbit del projecte.

Això implica la no subjecció a les llicències municipals i a les comunicacions prèvies previstes en la normativa, sens perjudici de la resta de competències dels ajuntaments.

Malgrat el que s'estableix en el paràgraf anterior, i com a requisit previ a l'inici i l'execució de les obres i les instal·lacions, el promotor ha d'abonar a l'ajuntament les taxes o els imposts que correspondrien a les llicències municipals que s'haurien d'atorgar si el projecte no fos declarat projecte d'especial interès estratègic de caràcter industrial.

L'ajuntament ha d'incorporar al seu planejament, quan se'n dugui a terme la revisió o la modificació, el canvi de les determinacions urbanístiques que hagi suposat l'aprovació del projecte, sens perjudici que sigui efectiva de manera immediata.

 

TÍTOL IV MESURES PER AGILITZAR LES INVERSIONS DE PROMOTORS PÚBLICS

Capítol I Disposicions generals

Article 23 Àmbit objectiu

1. Aquest títol té per objecte establir el règim jurídic per agilitzar la construcció, la reforma, la millora o l'ampliació d'infraestructures i equipaments públics d'acord amb el segon paràgraf de l'article 1 d'aquest Decret llei.

2. Als efectes prevists en aquest títol, tenen la consideració d'equipaments les instal·lacions i els edificis destinats a activitats de servei públic i d'infraestructures el conjunt d'obres o instal·lacions locals, supramunicipals i de connexió entre illes necessàries per assegurar la funcionalitat urbana i del territori en general.

Article 24 Àmbit subjectiu

1. Aquest títol és d'aplicació a les infraestructures o els equipaments públics que siguin promoguts, finançats o desenvolupats per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o els ens del sector públic autonòmic, així com els consells insulars o el sector públic insular.

2. Atès el règim jurídic especial dels municipis de Palma i Eivissa establert per la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, i per la Llei 16/2019, de 8 d'abril, de l'estatut especial de capitalitat de la ciutat d'Eivissa, els ajuntaments respectius, mitjançant un acord de la junta de govern local, poden sol·licitar directament al Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent per raó de la matèria, que una inversió que l'ajuntament o un ens del sector públic que en depengui pretengui dur a terme en terrenys, infraestructures o equipaments públics, dels quals sigui titular, sigui declarada projecte d'especial interès estratègic autonòmic d'acord amb el que preveu l'article 27.

3. La resta d'entitats locals de les Illes Balears, mitjançant un acord de l'òrgan competent, poden sol·licitar directament al Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent per raó de la matèria, que una actuació que l'ajuntament o un ens del sector públic que en depengui pretengui dur a terme vinculada a l'eficiència energètica, al cicle de l'aigua o al tractament de residus (deixalleries o parcs verds) en terrenys, infraestructures o equipaments públics, dels quals sigui titular, sigui declarada projecte d'especial interès estratègic autonòmic d'acord amb el que preveu l'article 27.

4. Així mateix, l'Administració General de l'Estat, en el marc de les seves competències i en el cas d'interessos concurrents amb l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o els ens del sector públic autonòmic, pot sol·licitar directament al Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent per raó de la matèria, que una inversió que l'Administració General de l'Estat, inclosos els ens del sector públic estatal, pretengui dur a terme en terrenys, infraestructures o equipaments públics dels quals sigui titular, sigui declarada projecte d'especial interès estratègic autonòmic d'acord amb el que preveu l'article 27.

 

Capítol II Règim jurídic de les infraestructures i els equipaments públics

Article 25 Règim jurídic general de les infraestructures i els equipaments públics

1. Amb caràcter general, les obres de construcció, ampliació, millora o reforma d'equipaments o infraestructures promogudes per òrgans de les administracions públiques o dels ens del sector públic esmentats en l'article anterior estan subjectes a llicència o comunicació prèvia d'acord amb el que estableix la normativa urbanística, amb les excepcions previstes expressament per la legislació sectorial o per altres normes amb rang de llei, sens perjudici de les previstes expressament en aquest Decret llei.

2. Les infraestructures o els equipaments de titularitat pública queden exclosos de l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

Article 26 Redacció i aprovació de projectes d'obres per executar a terrenys de titularitat d'una altra administració o ens del sector públic

Per a actuacions que es duguin a terme per executar equipaments o altres infraestructures de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o un consell insular, o un ens del sector públic corresponent, situats a terrenys que siguin titularitat d'una altra administració o ens del sector públic, la conselleria, el departament insular o l'ens del sector públic autonòmic o insular corresponent pot tramitar la redacció del projecte d'obres i aprovar-lo, una vegada que hagi rebut la comunicació de la voluntat d'aquella administració o ens de posar a disposició els terrenys a favor de l'administració o ens actuant, sens perjudici de la necessitat d'instrumentar posteriorment la cessió de la titularitat dels terrenys o l'atorgament del títol habilitant per executar les obres de la infraestructura o l'equipament.

Per executar les obres de l'actuació, l'administració o l'ens del sector públic que dugui a terme el projecte ha de disposar de la cessió formal dels terrenys on s'ubicarà la infraestructura o l'equipament, o del títol habilitant corresponent.

Article 27 Règim especial dels equipaments i infraestructures públics

1. No és d'aplicació el que regula l'apartat 1 de l'article 25 a les obres de construcció, ampliació, millora o reforma d'infraestructures o equipaments promoguts pels subjectes prevists en l'article 24 que hagin estat declarades projecte d'especial interès estratègic (PEIE) autonòmic o insular, d'acord amb allò establert en l'apartat 3 d'aquest article.

2. En els casos prevists en l'apartat anterior, és d'aplicació el que disposen les lletres b) i c) de l'article 22.1 i el règim establert en aquest article i següents d'aquest capítol.

3. La construcció, l'ampliació, la millora o la reforma d'una infraestructura o un equipament públic es considera com una inversió d'especial interès estratègic autonòmic o insular d'acord amb el següent:

a) La declaració, que ha de determinar les condicions per executar el projecte, correspon al Consell de Govern o al ple del consell insular.

b) En el cas de PEIE autonòmic, la conselleria competent per raó de la matèria ha de dur a terme o impulsar les actuacions previstes en aquest capítol.

A aquest efecte, ha de sol·licitar un informe de l'ajuntament on s'ubiqui l'equipament o la infraestructura, excepte que l'ajuntament sigui titular dels terrenys i els hagi cedit o posat a disposició de l'Administració de la Comunitat Autònoma o l'ens del sector públic autonòmic. Transcorregut un termini de quinze dies sense que l'ajuntament hagi emès l'informe, es poden prosseguir les actuacions.

A més, ha de comunicar a la conselleria competent en matèria de projectes estratègics d'inversió l'inici de les actuacions per declarar una infraestructura o un equipament com a PEIE autonòmic i ha de fer la proposta al Consell de Govern per a la declaració de PEIE autonòmic.

c) La declaració de PEIE, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, ha de motivar-ne l'interès públic i ha d'identificar els terrenys on s'ubica o s'ha d'ubicar la infraestructura o l'equipament públic, indicar l'administració o ens del sector públic al qual correspon la titularitat, i determinar l'ús concret que s'ha de donar a la infraestructura o l'equipament.

d) Els PEIE d'equipaments o infraestructures públics, amb caràcter general, es poden situar a sòl urbà, urbanitzable o rústic comú.

No obstant l'anterior, també es poden situar a sòl rústic protegit quan no es tracti d'espais de la Xarxa Natura 2000 o d'altres prevists en la normativa bàsica estatal o europea i sempre que es trobin en algun dels casos següents:

1r. Que siguin àrees de prevenció de risc en les quals la qualificació subjacent sigui la de sòl rústic comú. En aquests casos s'han d'adoptar mesures per prevenir i evitar el risc, i s'han de sol·licitar els informes preceptius que determini la normativa estatal o autonòmica, així com, en tot cas, donar compliment a les limitacions establertes en el Decret llei 6/2024, de 13 de desembre, de mesures urgents per a la protecció de les persones i els béns en les zones inundables de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2n. Que es duguin a terme en edificacions existents i la seva implementació no requereixi la construcció de noves edificacions ni l'ampliació del volum existent, tret dels casos que aquesta resulti necessària per requeriments tècnics com ara l'accessibilitat, la seguretat de les instal·lacions o l'eficiència energètica.

3r. Que, de manera excepcional, s'hagin d'implementar en municipis on no hi hagi sòl urbà, urbanitzable o rústic comú que sigui adequat per ubicar l'equipament o la infraestructura.

La declaració de PEIE comporta que els terrenys on s'acordi la ubicació de l'equipament o la infraestructura es qualifiquin automàticament com a sistema general amb l'ús corresponent, la qual cosa, en el cas del sòl rústic, fa innecessari obtenir la declaració d'interès general. Pel que fa a les determinacions urbanístiques de l'equipament o infraestructura, cal atenir-se al que disposa l'article següent.

Sens perjudici de l'efectivitat immediata de la qualificació urbanística esmentada en el paràgraf anterior, l'ajuntament resta obligat, si s'escau, a adaptar-hi el seu planejament urbanístic i incorporar-la en la primera modificació o revisió que se'n faci, d'acord amb la tramitació establerta en la normativa urbanística.

e) En projectes vinculats al cicle de l'aigua, la declaració com a projecte d'especial interès estratègic implica la declaració d'utilitat pública als efectes dels articles 9 a 11 de la Llei d'expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954.

En aquest cas, s'ha d'identificar la relació de béns i drets afectats, i l'expropiació pot ser tramitada pel procediment de taxació conjunta.

f) En els casos prevists en els apartats 2 i 3 de l'article 24 d'aquest Decret llei, atès que és el municipi qui sol·licita la declaració de PEIE autonòmic, no s'ha de dur a terme l'audiència prevista en la lletra b) d'aquest article, i la declaració de PEIE té els efectes de legitimar l'aprovació i l'execució del projecte per part de l'ajuntament d'acord amb l'article 29.

g) En el cas dels PEIE insulars, és d'aplicació el que disposa aquest article, llevat que l'òrgan competent de cada consell insular estableixi una regulació específica.

Article 28 Tramitació de projectes promoguts per l'Administració autonòmica o insular

1. La tramitació dels projectes relatius a les obres de construcció, ampliació o reforma d'equipaments o infraestructures promogudes pels subjectes prevists en l'article 24.1 i declarades PEIE no necessita l'obtenció de cap tipus de llicència o autorització municipal o insular ni la presentació d'una comunicació prèvia de naturalesa urbanística, si bé està subjecta als mateixos requisits que serien exigibles per a l'obtenció de la llicència urbanística o la comunicació prèvia, segons correspongui, si l'ajuntament l'hagués de concedir.

No obstant això, el projecte d'edificació, signat pel tècnic competent, ha de respondre a les necessitats funcionals i edificatòries, i les determinacions urbanístiques de l'equipament o la infraestructura han de ser les requerides per dur a terme l'actuació i, per tant, no han de dependre del desenvolupament territorial o urbanístic previ ni dels instruments de gestió corresponents i són efectives immediatament des de l'aprovació o l'autorització del projecte.

2. En la tramitació dels projectes esmentats és preceptiu sol·licitar un informe als ajuntaments afectats i dur a terme la informació pública per un termini de quinze dies, transcorregut el qual sense que l'ajuntament hagi emès l'informe es podran prosseguir les actuacions.

Una vegada emesos els informes i realitzada la informació pública, l'aprovació o autorització del projecte, que té els mateixos efectes que la llicència o la comunicació prèvia, l'ha de dur a terme l'òrgan següent:

a) Si l'ajuntament no fa observacions substancials, o si aquestes s'accepten, l'òrgan competent és el conseller competent per raó de la matèria, o l'òrgan insular o del sector públic autonòmic o insular corresponent.

b) En el cas que l'ajuntament faci observacions substancials que no s'acceptin, l'òrgan competent per autoritzar o aprovar el projecte és el Consell de Govern o el ple del consell insular.

3. L'acord o la resolució d'aprovació o autorització del projecte s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 29 Tramitació de projectes promoguts per ajuntaments

En els casos prevists en els apartats 2 i 3 de l'article 24 d'aquest Decret llei, els ajuntaments respectius, mitjançant un acord de l'òrgan competent, poden autoritzar directament el projecte una vegada que el Consell de Govern hagi aprovat la corresponent declaració com a PEIE.

Prèviament a l'aprovació, l'ajuntament ha d'obrir un termini d'informació pública i de consultes al consell insular i a la resta d'administracions afectades i a les persones interessades, perquè en el termini de quinze dies al·leguin o emetin els informes pertinents i tramitin simultàniament l'avaluació ambiental que correspongui.

Atès el resultat del procés de participació i avaluació, l'òrgan competent de l'ajuntament pot acordar aprovar i executar el projecte de manera immediata.

Article 30 Revocació de la declaració de PEIE

En el cas que l'òrgan promotor decideixi no continuar la tramitació del projecte, hagi estat autoritzat o aprovat o no, ha de proposar al Consell de Govern o al ple del consell insular, segons correspongui, que revoqui la declaració de PEIE, a fi de revertir els efectes d'aquesta declaració i de l'eventual aprovació del projecte.

L'ajuntament del municipi on s'ha d'ubicar l'equipament o la infraestructura també pot sol·licitar a l'òrgan promotor que n'insti la revocació en el cas d'inactivitat manifesta per aprovar o executar el projecte.

Article 31 Finalització de les obres i ocupació o primera utilització

L'òrgan competent per aprovar els projectes prevists en els articles anteriors ho és també per certificar l'execució correcta de les obres i per autoritzar-ne l'ocupació o primera utilització.

Aquest acord té els efectes prevists en la normativa urbanística, inclòs el de permetre la contractació de serveis.

 

Capítol III Especificitats dels equipaments educatius

Article 32 Millora o ampliació de centres educatius privats sostinguts amb fons públics

1. Es poden declarar PEIE autonòmic les actuacions de millora o ampliació de qualssevol centres educatius privats sostinguts amb fons públics per l'especial rellevància que tenen per al desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears, quan raons d'interès públic ho aconsellin, amb la finalitat d'atendre la demanda creixent d'escolarització i de serveis educatius.

En aquest cas, la sol·licitud de declaració de PEIE s'ha d'efectuar per via de la conselleria competent en matèria d'educació i s'ha d'aportar el projecte i, si escau, la documentació prevista en l'article 39 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

La proposta d'acord al Consell de Govern anirà a càrrec de la conselleria competent en matèria d'educació, que ho ha de comunicar prèviament a la conselleria competent en matèria de projectes estratègics d'inversió.

2. Per declarar una millora o una ampliació d'un centre existent com a PEIE autonòmic, el Consell de Govern ha d'identificar l'entitat promotora i el centre concertat per al qual ho sol·licita, les raons d'interès públic que ho justifiquen i els terrenys on s'ubica o s'ha d'ubicar amb indicació expressa de la referència cadastral i la titularitat; ha de determinar l'ús educatiu que s'ha de donar a l'equipament, i ha d'assenyalar el sistema general d'equipament al sòl urbà o urbanitzable al qual s'adscriu o, si s'escau, informar de la qualificació urbanística dels terrenys on se situa l'equipament.

3. La declaració com a PEIE autonòmic comporta el següent:

1r. Els terrenys on s'acordi la ubicació de l'equipament educatiu s'han de qualificar automàticament com a sistema general d'equipament d'ús educatiu a sòl urbà o urbanitzable.

2n. Les determinacions urbanístiques de l'equipament han de correspondre a les requerides per al projecte necessari per dur a terme l'actuació i, per tant, no han de dependre del desenvolupament territorial o urbanístic previ ni dels instruments de gestió corresponents, i han de ser efectives immediatament, sens perjudici de donar compliment a les normatives d'accessibilitat, seguretat i activitats, així com de respectar les normes d'aplicació directa previstes en el capítol V del títol II de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

3r. L'ajuntament ha d'incorporar al seu planejament, quan se'n dugui a terme una revisió o una modificació, el canvi de les determinacions urbanístiques que hagi suposat l'execució del projecte de l'equipament educatiu declarat PEIE, sens perjudici que sigui efectiva de manera immediata des de l'autorització del centre educatiu per part de la Conselleria competent en matèria d'educació.

4t. Correspon a l'ajuntament on s'ubiqui l'equipament dictar els actes d'intervenció administrativa, inspecció, control i sanció, d'acord amb el que, amb caràcter general, regula la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

5è. Els terminis administratius dels procediments de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears queden reduïts en els termes que estableix l'article 22.1.c) d'aquest Decret llei.

6è. La tramitació administrativa s'ha de dur a terme d'acord amb els principis de prioritat, preferència i celeritat davant totes les administracions de les Illes Balears.

 

Capítol IV Especificitats en el cas d'obres de millora o ampliació d'infraestructures o equipaments públics existents afectats per la normativa de patrimoni històric i de carreteres

Article 33 Autorització d'obres de millora o ampliació d'infraestructures o equipaments públics afectats per la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears

1. El Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta de la conselleria competent per raó de la matèria, pot autoritzar, mitjançant la declaració de PEIE, les obres o actuacions en infraestructures o equipaments públics situats dins un conjunt històric, mentre no s'aprovi definitivament la normativa urbanística de protecció a què fa referència l'article 36 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, sempre que disposi de l'autorització prèvia de la Comissió Insular del Patrimoni Històric i doni compliment a les normes d'aplicació directa que preveu el capítol V del títol II de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i la resta de previsions del capítol II d'aquest títol.

2. Aquestes obres o actuacions han de procurar mantenir l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística, i evitar els impactes visuals.

Es permet la instal·lació d'energies renovables que siguin compatibles amb la preservació dels valors culturals del conjunt.

3. Es permet de manera excepcional la substitució d'immobles, si aquesta substitució contribueix a la conservació general del conjunt.

En tot cas, s'han de mantenir les alineacions urbanes existents.

Article 34 Millora o ampliació d'infraestructures o equipaments públics existents afectades per una zona de reserva viària de carreteres

El Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta de la conselleria competent per raó de la matèria, pot declarar com a PEIE, en les condicions que determini i d'acord amb les previsions del capítol II d'aquest títol, les actuacions de millora o d'ampliació d'infraestructures o equipaments públics existents i en funcionament afectats per una zona de reserva viària de carreteres a què es refereix l'article 30 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i exceptuar-les de la prohibició que estableix l'article esmentat, amb l'autorització prèvia de l'organisme titular de la carretera, que es pot atorgar per raons d'interès general, ateses les circumstàncies concretes, com ara l'existència d'un projecte de traçat viari o el contingut del planejament urbanístic.

 

Capítol V Altres autoritzacions en els PEIE autonòmics

Article 35 Altres autoritzacions

Pel que fa als PEIE autonòmics, la declaració de PEIE per part del Consell de Govern du implícita l'autorització del Consell de Govern per contractar, per subscriure convenis, per exercir les competències en matèria d'autorització i disposició de la despesa i, en general, per iniciar qualsevol expedient de despesa, en el cas que aquestes autoritzacions siguin exigibles d'acord amb la normativa aplicable en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o del sector públic autonòmic.

Disposició addicional primera Reducció de terminis administratius en altres administracions públiques de les Illes Balears

1. En el cas dels procediments administratius dels consells insulars respecte dels quals el Govern de les Illes Balears mantengui la potestat reglamentària, si resulta necessari per agilitzar-los, s'han de tramitar les propostes normatives que escaiguin per reduir els terminis i facilitar la tramitació dels projectes d'especial interès estratègic.

2. S'han d'establir vies de col·laboració amb les entitats locals per afavorir la reducció dels terminis administratius dels procediments administratius de la seva competència.

Disposició addicional segona Guia per facilitar les inversions a la comunitat autònoma de les Illes Balears

El Consell de Govern ha d'aprovar, mitjançant un acord, una guia per facilitar les inversions a la comunitat autònoma de les Illes Balears en un termini de nou mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.

Disposició addicional tercera Simplificació administrativa a través del sistema de declaració responsable i comunicació prèvia

1. En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, el Govern de les Illes Balears i les diverses conselleries han d'iniciar les modificacions normatives necessàries per substituir el règim de llicències pel de declaracions responsables o comunicacions prèvies en allò que sigui possible d'acord amb la normativa bàsica estatal i la normativa europea.

A aquest efecte, han de remetre la relació de les normes que tenen previst modificar, i en quins termes, a la direcció general competent en matèria de simplificació administrativa en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.

2. Els consells insulars i els ajuntaments de les Illes Balears també han de promoure o dur a terme les modificacions normatives que escaiguin per substituir el règim de llicències pel de declaracions responsables o comunicacions prèvies en allò que sigui possible.

Disposició addicional quarta Altres infraestructures o equipaments universitaris o de recerca

El que s'estableix en l'article 32.3 d'aquest Decret llei es pot aplicar a les infraestructures o els equipaments universitaris o de recerca privats, sempre que la conselleria competent en aquestes matèries en motivi la rellevància especial per al desenvolupament econòmic i social i les raons d'utilitat pública que ho aconsellen per atendre la demanda creixent de serveis o prestacions en aquests àmbits.

La declaració correspon al Consell de Govern a proposta de la conselleria competent per raó de la matèria amb identificació de les dades a què fa referència l' article 32.2 d' aquest Decret llei, que ho ha de comunicar prèviament a la conselleria competent en matèria de projectes estratègics d' inversió.

Disposició addicional cinquena Declaració en l'àmbit territorial de les Illes Balears del servei d'escorxador com a servei d'interès econòmic general

1. De conformitat amb l'article 86 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, es declara l'activitat o servei essencial d'escorxador a favor de les entitats locals següents: Formentera, Eivissa, Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja, Maó, Ciutadella, Manacor, Felanitx, Inca i Palma.

Tot això sens perjudici del que disposa l'article 29.2.u) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, que atribueix a tots els municipis de les Illes Balears competència pròpia en la regulació i la gestió d'escorxadors, en el marc del que estableix l'article 25 de la Llei 7/1985 esmentada.

2. Per donar continuïtat al sector ramader balear i aplicar correctament la normativa higienicosanitària en la matèria, es declara en l'àmbit territorial de les Illes Balears el servei d'escorxador com a servei d'interès econòmic general. Aquesta declaració es fa als efectes de l'aplicació del Reglament (UE) 2023/2832 de la Comissió, de 13 de desembre de 2023, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea als ajuts de minimis concedits a empreses que presten serveis d'interès econòmic general, i la Decisió 2012/21/UE de la Comissió de 20 de desembre de 2011, relativa a l'aplicació de les disposicions de l'article 106, apartat 2, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes estatals en forma de compensació pel servei públic concedides a algunes empreses encarregades de la gestió de serveis d'interès econòmic general.

3. En el marc de la normativa esmentada en l'apartat anterior, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears poden establir les compensacions o ajudes corresponents per executar el servei d'interès econòmic general.

4. En cas que es dugui a terme una reserva de l'activitat o servei essencial d'escorxador en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'han de complir, en tot cas, els tràmits i el procediment legalment establerts a aquest efecte en els articles 86.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i 97 del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat pel Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril.

Disposició addicional sisena Referències de la Llei 4/2025, de 18 de juliol, d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics a les Illes Balears, a inversions d'interès autonòmic

Les referències a inversions d'interès autonòmic, a la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, i al Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que conté la Llei 4/2025, de 18 de juliol, d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics a les Illes Balears, especialment en la disposició addicional segona i la disposició final novena, s'han d'entendre fetes als projectes d'especial interès estratègic i a aquest Decret llei, sens perjudici del que disposa la disposició transitòria primera d'aquest Decret llei.

Disposició transitòria primera Règim transitori en matèria de projectes estratègics o d'interès autonòmic

1. Els projectes declarats estratègics o d'interès autonòmic a l'empara d'una altra normativa conserven els efectes de la normativa vigent en el moment en què es van declarar.

2. En el cas que els promotors dels projectes amb una declaració prèvia d'acord amb el que s'indica en l'apartat anterior vulguin obtenir els beneficis dels PEIE regulats en aquest Decret llei, poden sol·licitar-ho mitjançant el procediment que s'hi regula.

Una vegada rebuda la sol·licitud, la direcció general competent en matèria de projectes estratègics d'inversió ha d'incorporar al nou procediment la documentació corresponent a la declaració esmentada, que li ha de remetre la conselleria que la va tramitar, i ha de requerir al promotor l'aportació de la resta de la documentació prevista en aquest Decret llei per poder continuar el procediment per a la declaració de PEIE.

3. L'instrument de planificació estratègica d'inversions previst en l'article 4 substitueix el pla estratègic autonòmic previst en l'article 5.1 de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, referit als fons Next Generation EU.

4. Els procediments per declarar projectes estratègics de caràcter industrial iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei han de seguir la tramitació iniciada amb la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, si bé els promotors poden optar per acollir-se a aquesta nova regulació.

Disposició transitòria segona Òrgans de governança

Mentre el conseller competent en matèria de projectes estratègics d'inversió no impulsi la creació de nous òrgans de governança d'acord amb l'article 4 d'aquest Decret llei, la Comissió Interinsular del Pla Estratègic i la Comissió Interdepartamental d'Inversions Estratègiques, creades a l'empara de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, han de continuar exercint les seves funcions.

Disposició transitòria tercera Règim transitori per gestionar el Fons de Prevenció i Gestió de Residus

A partir de la liquidació de l'exercici de 2023 i fins que l'Ens de Residus de les Illes Balears estigui operatiu i en funcionament, els consells insulars han d'assumir les funcions d'aquest Ens pel que fa a la gestió del Fons de Prevenció i Gestió de Residus a què es refereix l'article 33 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, i també el títol II del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears, per a la qual cosa es durà a terme una transferència dels fons corresponents a cadascun dels consells insulars.

Disposició derogatòria única Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei i, en particular, les disposicions següents:

a) La Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears.

b) El Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

c) El Decret llei 5/2018, de 21 de desembre, sobre projectes industrials estratègics de les Illes Balears.

d) La Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears.

e) Els articles 1 a 5; les disposicions addicionals segona, quarta, cinquena i novena; la disposició transitòria primera, i les disposicions finals primera i segona de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

f) El Decret 16/2021, de 15 de març, pel qual es regula la Direcció de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques.

g) La disposició addicional sisena del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

h) La lletra e) de l'article 6 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

Disposició final primera Modificacions de la Llei 4/2017, de 12 de juliol, d'indústria de les Illes Balears

1. Queda sense contingut la lletra e) de l'apartat 2 de l'article 11 de la Llei 4/2017, de 12 de juliol, d'indústria de les Illes Balears.

2. La lletra c) de l'apartat 4 de l'article 13 de la Llei 4/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

c) Informar sobre els plans i els programes amb incidència en el sector industrial de les Illes Balears.

Disposició final segona Modificacions de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminants de les Illes Balears

S'afegeixen dues noves disposicions addicionals, la disposició addicional vuitena i la disposició addicional novena, a la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, amb la redacció següent:

Disposició addicional vuitena Finalització de la vida útil de l'abocador de Ca na Putxa a l'illa d'Eivissa

1. Davant la finalització imminent de la vida útil de l'abocador de residus de Ca na Putxa, a l'illa d'Eivissa, i sens perjudici del que estableix l'article 13 d'aquesta Llei, es faculta el Consell Insular d'Eivissa perquè pugui adoptar un acord plenari mitjançant el qual, amb l'autorització prèvia del Consell Insular de Mallorca que fixi les eventuals condicions de la recepció, inclosa la durada d'aquesta, es determini el trasllat de la totalitat de la fracció rebuig dels residus a les plantes de tractament de l'illa de Mallorca per a la seva valorització energètica.

L'adopció d'aquest acord implicarà la declaració de servei públic del trasllat, incloent-hi tant el transport marítim com el terrestre.

Aquest trasllat es podrà mantenir vigent fins que s'aprovi la revisió del Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de Residus d'Eivissa, que haurà d'establir un sistema definitiu per gestionar aquesta fracció rebuig.

2. A fi de concretar l'operativa i els aspectes tècnics del trasllat a què es refereix l'apartat anterior, abans de posar-lo en marxa, i amb l'autorització prèvia del Consell Insular de Mallorca, es durà a terme per l'entitat concessionària del servei públic obligatori insular una prova pilot d'aquest trasllat, el cost de la qual serà assumit pel Consell Insular d'Eivissa o per les persones públiques o privades beneficiàries del servei, segons pertoqui.

La durada d'aquesta prova pilot l'ha de determinar el Consell Insular d'Eivissa, amb el consentiment del Consell Insular de Mallorca, i es podrà executar amb anterioritat de la tramitació administrativa que calgui per posar en marxa el trasllat regulat en l'apartat anterior.

Disposició addicional novena Aportacions de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a favor del Consell Insular de Mallorca per cofinançar com a administració receptora els costs inherents al tractament de residus procedents d'Eivissa

1. D'acord amb la lletra b) de l'article 7.1 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, s'estableix una subvenció legal a favor del Consell Insular de Mallorca a càrrec dels pressuposts general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a fi de coadjuvar en el finançament del cost suportat com a administració receptora de residus, directament o indirectament per mitjà de l'amortització inherent al cost de les inversions efectuades per l'entitat concessionària del servei a les plantes de tractament de l'illa de Mallorca, per un import màxim de 50.000.000 d'euros distribuïts proporcionalment fins a deu anualitats.

​​​​​​​2. La subvenció legal establerta en l'apartat anterior l'ha de tramitar i resoldre, amb la sol·licitud prèvia del Consell Insular de Mallorca, la conselleria competent en matèria de residus, d'acord amb les normes aplicables als procediments de concessió directa de subvencions, en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

A aquests efectes, s'autoritza el conseller competent en matèria d'hisenda perquè habiliti els crèdits necessaris en la secció dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de l'exercici corresponent a la conselleria competent en matèria de residus, esmentada en el paràgraf anterior, sens perjudici de les modificacions de crèdit que, si s'escau, s'hagin de fer a fi de dotar les partides corresponents.

En tot cas, la justificació de la subvenció esmentada s'ha de fer mitjançant un certificat emès per l'òrgan gestor de la subvenció que acrediti la realització de l'activitat i el compliment de la finalitat de la subvenció, i també un informe emès per la Intervenció del Consell Insular de Mallorca que acrediti la veracitat i la regularitat de la documentació justificativa de la subvenció.

Disposició final tercera Modificacions de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears

1. L'apartat 3 de l'article 4 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

3. Activitats itinerants majors: són les que tenen elements en moviment que desplacen els usuaris de l'atracció mitjançant l'aportació d'energia externa a la mateixa persona usuària, excepte que l'aportació d'energia provengui d'una tercera persona.

2. L'article 11 de la Llei 7/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 11 Modificacions de les activitats

1. Les activitats existents poden ser objecte de modificacions, les quals s'han de tramitar d'acord amb el que s'estableix en aquesta Llei.

També poden ser objecte de modificació les instal·lacions que donen servei a l'exercici de l'activitat.

2. Les modificacions de les activitats poden ser per la implantació d'una nova activitat o per l'ampliació de l'existent.

Es considera ampliació de l'activitat existent l'augment de la superfície afecta a l'activitat o l'ampliació en la capacitat pel que fa al nombre d'usuaris sempre que suposin l'execució de noves instal·lacions o el compliment de noves condicions legalment exigibles.

El titular ha de garantir disposar de les instal·lacions adequades i en bon estat de manteniment a fi de poder exercir l'activitat.

3. Quan la modificació de l'activitat suposa la implementació d'una activitat diferent de l'existent es produeix la novació de l'activitat, excepte que la nova activitat convisqui amb l'anterior, cas en el qual l'activitat en conjunt té el caràcter de multidisciplinària.

No tenen el caràcter de multidisciplinàries les activitats complementàries a una de principal, com ara les activitats de serveis o esbarjo per als clients o els treballadors o les activitats complementàries previstes en la normativa turística, entre d'altres.

Llevat que es tracti d'activitats complementàries, la implantació d'una nova activitat o l'ampliació de l'existent només és possible si l'ús urbanístic es troba permès.

4. Les instal·lacions afectes a activitats poden ser objecte de modificacions que n'impliquin l'ampliació, la millora, la reparació o el manteniment. És responsabilitat del titular conservar les instal·lacions i garantir-ne el funcionament adequat.

5. S'han de tramitar de conformitat amb el que s'estableix en aquesta Llei les modificacions de les instal·lacions que impliquin:

a) Una nova activitat, incloses les complementàries, o l'ampliació de l'activitat existent.

b) L'alteració de les condicions de la seguretat contra incendis o la nova emissió de contaminants o impactes que impliquin una molèstia potencial al veïnat.

La resta d'actuacions sobre les instal·lacions no tenen la consideració de modificacions als efectes d'aquesta Llei, sens perjudici del compliment de la normativa que els sigui d'aplicació i d'haver d'obtenir el corresponent títol habilitant urbanístic quan pertoqui.

6. Les modificacions de les instal·lacions regulades en aquesta Llei s'han d'ajustar al que preveu la normativa sectorial vigent en el moment d'obtenir el títol habilitant que legitimi la modificació, si bé no requereixen que s'adaptin a la normativa vigent les instal·lacions existents que no són objecte de la modificació, llevat que la normativa sectorial estableixi expressament el contrari.

L'adaptació de les instal·lacions a la normativa vigent s'ha de fer d'acord amb la normativa sectorial en cada cas per a les instal·lacions existents. Quan l'aplicació d'aquesta normativa resulti inviable tècnicament o econòmicament, s'han de permetre solucions tècniques alternatives sempre que proporcionin un nivell d'eficàcia equivalent a fi de garantir l'objecte de la Llei.

3. L'article 13 de la Llei 7/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 13 Caducitat del títol habilitant

L'administració competent en matèria d'activitats pot declarar la caducitat del títol habilitant d'una activitat permanent, amb l'audiència prèvia del darrer titular, quan l'activitat no s'hagi exercit durant el termini de dos anys.

A instàncies del titular de l'activitat, l'Administració autonòmica pot suspendre la inscripció en el Registre d'activitats itinerants de les activitats itinerants majors per un període màxim de tres anys. La suspensió de la inscripció de l'activitat no interromp el termini de presentació de la revisió periòdica, però sí que eximeix el titular del deure de presentar-la fins que no es demani l'aixecament de la suspensió. Un cop transcorregut el termini de tres anys sense que s'insti l'aixecament de la suspensió, l'Administració acordarà la baixa de l'activitat, amb l'audiència prèvia del titular.

4. L'article 37 de la Llei 7/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 37 Activitats que requereixen l'execució d'obres o instal·lacions o impliquen un canvi d'ús

1. L'execució d'obres i instal·lacions o la modificació d'activitats existents requereix la presentació d'una comunicació prèvia o l'obtenció d'una llicència, d'acord amb la normativa urbanística.

Llevat que es tracti d'una activitat innòcua, quan sigui necessari redactar un projecte d'obres, aquest ha d'incorporar el contingut del projecte preliminar d'activitats d'acord amb el que estableixen l'article 39 i l'annex II d'aquesta Llei.

Els títols habilitants esmentats en els paràgrafs anteriors habiliten per a la implementació d'instal·lacions i l'exercici d'activitats sempre que es tracti d'usos permesos en el planejament urbanístic, i tenen els efectes propis de la llicència de canvi d'ús prevista en la normativa urbanística. En tot cas, el canvi d'ús residencial a establiment físic i viceversa requereix el títol habilitant que determina la normativa urbanística.

2. Una vegada finalitzades les obres i les instal·lacions, i abans de fer-ne ús, s'ha de presentar, segons pertoqui, una declaració responsable o un certificat d'acord amb els articles 43 i 44.

5. L'article 38 de la Llei 7/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 38 Activitats que requereixen l'execució d'instal·lacions sense obres

Si no es requereix l'execució d'obres, les instal·lacions per a noves activitats o per a activitats existents es poden executar sempre que disposin de les autoritzacions sectorials i de la documentació tècnica legalment exigible, i només és exigible presentar, segons pertoqui, una declaració responsable o un certificat de forma prèvia a l'ús de les noves instal·lacions en els termes indicats en els articles 43 i 44.

6. L'article 44 de la Llei 7/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 44 Modificació de les instal·lacions

En el cas de modificacions d'instal·lacions en activitats existents que no impliquen l'exercici d'una nova activitat, si no ho ha fet abans, el titular ha de presentar a l'ajuntament el projecte d'activitats i, a més, un certificat d'un tècnic competent que acrediti que les instal·lacions s'ajusten al projecte d'activitats modificat i que són adequades per a l'exercici de l'activitat que es vol desenvolupar, tot això abans de poder fer ús de les instal·lacions executades.

7. L'apartat 2 de l'article 45 de la Llei 7/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. La inexactitud, la falsedat o l'omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s'incorpori a una declaració responsable determina la impossibilitat de continuar l'exercici del dret o l'activitat afectada des del moment en què es tengui constància d'aquests fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que es detectin.

No obstant això, l'administració competent ha de resoldre declarant la concurrència d'aquestes circumstàncies que determinen la invalidesa del títol habilitant, amb l'audiència prèvia del titular, al qual ha d'atorgar un termini no inferior a dos mesos a fi que pugui esmenar les deficiències observades.

Amb l'acord que inicia el procediment per determinar l'eventual ineficàcia del títol habilitant, es pot ordenar el tancament total o parcial de l'activitat sempre que s'acrediti un risc per a les persones, els seus béns o el medi ambient.

La resolució que declari la ineficàcia del títol habilitant té els efectes prevists en els articles 109 i 110.

L'impagament de la taxa o altres tributs lligats a l'inici o l'exercici de l'activitat o la manca de comunicació de transmissió o de canvi de titular no poden donar lloc a la declaració d'ineficàcia del títol habilitant.

8. L'article 49 de la Llei 7/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 49 Obligació de fer revisions tècniques periòdiques en activitats permanents

1. Sens perjudici de les inspeccions a què les administracions competents sotmetin les activitats en qualsevol moment, els titulars de les activitats han de fer una revisió tècnica periòdica en el termini de deu anys comptadors des de l'inici de l'activitat i, successivament, cada període de deu anys comptadors des de la darrera revisió.

2. Quan es tracti d'activitats a espais compartits, és el titular de la instal·lació l'obligat a fer les revisions periòdiques que preveu aquesta Llei.

9. La lletra c) de l'apartat 1 de l'article 86 de la Llei 7/2013 esmentada queda modificada de la manera següent:

c) Proposar a l'autoritat competent l'inici del procediment previst en els articles 109 i 110 d'aquesta Llei.

10. Es dota de contingut l'article 109 de la Llei 7/2013, amb la redacció següent:

Article 109 Clausura d'activitats

1. Sens perjudici de la incoació, si pertoca, del corresponent expedient sancionador o de restabliment de la legalitat urbanística, l'exercici d'una activitat sense el corresponent títol habilitant o en contra de les seves determinacions comporta que l'administració competent n'acordi la clausura, amb l'audiència prèvia de la persona interessada.

2. El que s'estableix en l'apartat anterior és d'aplicació també en les activitats que, malgrat trobar-se emparades per un títol habilitant, suposin un risc per a les persones i els seus béns o provoquin molèsties a l'entorn, a causa d'un mal funcionament de l'activitat o de la manca de manteniment de les instal·lacions.

3. La clausura de l'activitat pot ser total o parcial i té caràcter indefinit, si bé l'administració n'ha d'acordar la finalització quan es legalitzi l'activitat o desapareguin les causes que originaren que s'adopti.

11. Es dota de contingut l'article 110 de la Llei 7/2013, amb la redacció següent:

Article 110 Procediment de clausura d'activitats

1. La clausura d'activitats prevista en l'article anterior s'ha d'acordar amb l'audiència prèvia de la persona interessada. El termini màxim per resoldre l'expedient és de sis mesos.

2. En l'acord d'inici de l'expedient i en qualsevol altre moment previ a la resolució, l'òrgan competent per resoldre pot acordar l'adopció de les mesures cautelars previstes en l'article 111.

​​​​​​​En qualsevol cas, les persones que exerceixen funcions inspectores poden acordar l'adopció de mesures cautelars provisionalíssimes en els termes prevists en l'article 112.

3. La resolució que determini la clausura total o parcial de l'activitat ha de fixar un termini per executar-la. Si un cop superat aquest termini el titular no paralitza l'activitat, se n'han de citar els responsables, per la via de l'execució forçosa, d'acord amb el que disposa la legislació general del procediment administratiu comú, i s'han de precintar l'activitat o les instal·lacions tècniques o els elements auxiliars de l'activitat, o part d'aquests.

Així mateix, en cas de perill de la seguretat o la salut de les persones, s'han de retre comptes de l'acord de clausura a les empreses subministradores d'energia elèctrica, aigua potable, telecomunicacions i altres, perquè interrompin immediatament el subministrament en el termini màxim de 48 hores.

4. El fet que la persona responsable incompleixi l'acord de mesura cautelar o el de clausura de l'activitat, o trenqui els precintes, obligarà l'òrgan actuant a comunicar-ho al Ministeri Fiscal amb la finalitat de determinar les responsabilitats penals que hi pugui haver i, independentment d'això, s'iniciarà el procediment sancionador que correspongui.

Disposició final quarta Modificacions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

1. L'article 74 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 74 Declaracions d'interès turístic

1. Amb la finalitat d'impulsar la inversió en complexos, serveis i infraestructures turístiques que afavoreixin la desestacionalització i la millora de l'oferta turística, el consell insular corresponent o qualsevol ajuntament poden, en l'àmbit de les seves competències, declarar l'interès turístic de les iniciatives, les propostes i els projectes presentats.

2. Aquestes declaracions es poden acordar en qualsevol moment de la tramitació administrativa, però només tindran efecte des de la data en la qual es declari l'interès turístic de la inversió.

3. Les inversions declarades d'interès turístic han de tenir en la seva tramitació un impuls preferent i ràpid de les administracions que així ho hagin declarat.

4. Les fires, els itineraris, les rutes, les publicacions, els esdeveniments, les tradicions o qualsevol altre recurs turístic poden ser declarats d'interès turístic de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera.

5. Reglamentàriament s'han de fixar els supòsits, les condicions, la classe de sòl i el procediment que s'ha de seguir per obtenir la declaració d'interès turístic i els efectes d'aquesta declaració.

2. Es deixa sense contingut l'apartat 5 de l'article 77 de la Llei 8/2012 esmentada, i l'apartat 6 queda modificat de la manera següent:

5. [Sense contingut]

6. Quan es declari una zona turística com a saturada o de reconversió, s'entenen declarats d'interès estratègic insular tots els plans, projectes o actuacions que tendeixen a la millora, la requalificació, la revaloració, la rehabilitació o la reconversió d'aquesta zona. Prèviament a la declaració com a zona turística saturada o de reconversió s'ha de sol·licitar un informe preceptiu i vinculant a l'ajuntament afectat, i aquest ha de definir els aspectes mínims que s'han de desenvolupar mitjançant els instruments corresponents a les matèries següents:

a) Sòl.

b) Edificació turística d'allotjament i no allotjament, residencial, d'equipament i comercial.

c) Mobilitat, transport públic i renou.

d) Consum d'aigua i materials.

e) Biodiversitat.

f) Desestacionalització.

g) Noves tecnologies.

Disposició final cinquena Modificació de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

El primer paràgraf de l'apartat 3 de l'article 25 de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, queda modificat de la manera següent:

3. L'atribució de la funció directiva o la contractació del personal de naturalesa directiva s'ha de vincular al projecte corresponent i se n'ha de determinar expressament la durada, que ha de ser d'un màxim de quatre anys, prorrogables per al temps necessari per complir les funcions, fins a un màxim de quatre anys addicionals, i els objectius temporals propis del projecte que s'han d'assolir, com també el compromís de gestió que ha d'assumir la persona designada.

Disposició final sisena Modificacions de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

L'apartat 2 de l'article 130 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. Així mateix, els béns i drets demanials de les entitats locals i els seus organismes públics podran afectar-se a altres administracions públiques o organismes de dret públic dependents per destinar-los a un determinat ús o servei públic de la seva competència, amb o sense transferència de la titularitat sobre aquests béns i drets.

L'administració adquirent o usuària del bé o dret demanial mantindrà la titularitat o l'ús del bé o dret mentre aquest continuï afectat a l'ús o servei públic que va motivar la mutació o, amb l'autorització prèvia de l'entitat local corresponent, a qualsevol altre ús o servei públic, i, per tant, conservi el seu caràcter demanial.

Si el bé o dret no fos destinat a l'ús o servei públic o deixàs de destinar-s'hi posteriorment, en els termes i els terminis establerts en els acords de mutació, l'entitat local corresponent podrà exigir-ne la reversió, integrant-se plenament en el seu patrimoni amb totes les eventuals accessions.

No obstant el que disposen els paràgrafs anteriors, si la mutació demanial comporta l'alteració de la titularitat, s'entendrà completa i consumada l'afectació si, durant trenta anys o el termini inferior fixat en els acords de mutació, els béns o drets objecte de mutació han servit a les afectacions acordades i, en conseqüència, aquests passaran a integrar-se de manera irrevocable en el patrimoni de l'administració adquirent.

Disposició final setena Entrada en vigor

Aquest Decret llei entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

(Signat electrònicament: 5 de desembre de 2025)

El conseller d'Economia Hisenda i Innovació Antoni Costa Costa

La presidenta Margarita Prohens Rigo