Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Antecedents

1. En data 22 d'octubre de 2024 la directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental emet Resolució per la qual s'atorga l'Autorització Ambiental Integrada de la planta de compostatge, promoguda per TIRME SA, al TM Llucmajor (BOIB núm. 157 de 3 de desembre de 2024).

2. En compliment de l'art. 10 del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, el titular d'una instal·lació que pretengui dur a terme una modificació de la mateixa haurà de comunicar-ho a l'òrgan competent per atorgar l'AAI, indicant raonadament en atenció als criteris descrits a l'esmentat article, si es considera que es tracta d'una modificació substancial.

3. D'acord amb l'article 13 de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, la comunicació d'una modificació no substancial de l'autorització ambiental integrada, l'ha de presentar l'empresa promotora o la persona titular, amb totes les dades identificatives davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, i ha d'anar acompanyada de la documentació que s'hi indica.

Per tot l'anterior, i ATÈS

1. Que TIRME S.A. ha sol·licitat la modificació no substancial de l'Autorització Ambiental Integrada de la planta de compostatge, al TM de Llucmajor, consistent en la variació del projecte inicial.

2. Que la documentació aportada justifica que es tracta d'una modificació no substancial, en compliment de l'art. 14 del RD 815/2013.

3. Que els informes rebuts dels òrgans i entitats consultats són favorables.

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 26 de setembre de 2025, i d'acord amb l'article 3 de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025 de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025, dict la següent:

Resolució

Primer.- Atorgar la modificació no substancial de l'Autorització Ambiental Integrada de la planta de compostatge, promoguda per TIRME SA, al TM de Llucmajor consistent en la variació del projecte inicial amb les condicions d'explotació, capacitat i processos indicats a la documentació aportada amb la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

Al punt 1 «Objecte»

On diu:

La present AAI es concedeix a l'empresa TIRME S.A. (CIF A07326473) únicament i exclusivament per a la realització de l'activitat de tractament de residus no perillosos a les instal·lacions ubicades a la Parcel·la 184 del Polígon 9 (Son Garcies)-Llucmajor amb coordenades geogràfiques ETRS89 UTM 31 X: 485.348,89, Y: 4.374.484,12

La instal·lació es categoritza dins l'epígraf 5.4a de l'annex 1 del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació.

Els elements més importants que conformen la planta són:

• Nau de pretractament i afinament, de 5.885,0 m²
• Nau de fermentació, de 5.005 m²
• Nau de maduració, de 5.626 m²
• Edificis de tractament de gasos, biofiltre 1 i biofiltre 2
• EDAR encarregada del tractament dels lixiviats generats en els biofiltres
• Dipòsits d'aigües netes: dipòsit de regulació i recàrrega i 2 dipòsits d'emmagatzematge de 1.661 m³ i 1.664 m³
• Dipòsit d'aigües regenerades de 1137 m³
• Dipòsit de lixiviats de 64 m³
• Dipòsits de reactius per a hidròxid de sodi, àcid sulfúric i sulfat d'amoni
• Depuradora (Biotrit), de 54 m²
• Edifici de control i serveis
• Dipòsit d'aigua per a consum humà de 10 m³
• Centre de transformació energia elèctrica

Ha de dir:

La present AAI es concedeix a l'empresa TIRME S.A. (CIF A07326473) únicament i exclusivament per a la realització de l'activitat de tractament de residus no perillosos a les instal·lacions ubicades a la Parcel·la 184 del Polígon 9 (Son Garcies)-Llucmajor amb coordenades geogràfiques ETRS89 UTM 31 X: 485.348,89, Y: 4.374.484,12

La instal·lació es categoritza dins l'epígraf 5.4.a de l'annex 1 del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació.

Els elements més importants que conformen la planta són:

• Nau de recepció de FORM, de 675,0 m²
• Nau de recepció de material estructurant, de 484 m²
• Nau de pretractament, de 684 m²
• Nau de fermentació i maduració , de 5.717 m²
• Nau d'afinament, de 907 m²
• Nau d'emmagatzematge de compost, de 682 m²
• Nau auxiliar d'emmagatzematge de compost i/o poda triturada de 484 m²
• Nau d'acopi de material estructurant recuperat, de 909 m²
• Edifici de tractament de gasos, (biofiltre), de 663 m²
• EDAR encarregada del tractament dels lixiviats generats en els biofiltres
• Dipòsits d'aigües netes:
  • Dipòsit de regulació i recàrrega de 1.800 m³
  • Dipòsit d'emmagatzematge de 3.140 m³
• Dipòsit pulmó d'alimentació de l'EDAR de 175 m³
• Dipòsit d'aigües regenerades de 1125 m³
• Dipòsit de lixiviats de 90 m³
• Dipòsits de reactius per a hidròxid de sodi, àcid sulfúric i sulfat d'amoni
• Depuradora (Biotrit), de 54 m²
• Edifici de control i serveis
• Dipòsit d'aigua per a consum humà de 10 m³
• Centre de transformació energia elèctrica

Al punt 5 «Consums i producció»

On diu:

S'estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i matèries d'addició prevists al projecte seran els següents:

Matèria primera	Consum anual
Aigua 15.000 m3	Captació de pluvials i recirculació de diversos fluxos 8.500 m3
	Aportació externa (pou i camions) 6.500 m3 anuals.
Combustible (gasoil)	85.000 l
Àcid sulfúric (98%):	711,75 m3
NaOH (25%)	100,2 t
Biomedi del sistema de biofiltració d'altes prestacions (BAP)	188.30 m3
Electricitat	7.470.601,58 kWh

La capacitat màxima de tractament de les fraccions FORM és de 21.000 t/any.

La FORM està composta dels següents residus:

FORM (21.000 t/any)
Residu	Codi LER (1)	t/any
Residus biodegradable de cuines i restaurants	20 01 08	16.000 a 21.000
Residus de mercats	20 03 02	Fins a 5.000

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus

La quantitat de material estructurant que s'estima necessari pel tractament de la FORM és 16.097 t/any.

Es faran servir 16.097 t/any de material estructurant amb la composició següent:

Residu Estructurant (16.097 t/any)	Codi LER (1)	Etapa inicial	Fase de funcionament
Restes biodegradables de parcs i jardins	20 02 01	16.097 t	6.030 t
Estructurant recirculat	-	0 t	10.067 t

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus

S'estima una producció de compost de 6.790,9 t/any, que equival a 13.581,8 m³/any considerant una densitat del compost afinat de 0,5 t/m³.

Ha de dir:

S'estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i matèries d'addició prevists al projecte seran els següents:

Matèria primera		Consum anual
Aigua	Aportació externa (pou i camions)	4.870 m3
	Aigua potable	78 m3
Combustible (gasoil)		86.112 l
Àcid sulfúric (98%):		518,52 m3
NaOH (25%)		73 m3
Biomedi del sistema de biofiltració d'altes prestacions (BAP)		137,2 m3
Electricitat		4.471.296,50 kWh (31,5% d'autoconsum)

La capacitat màxima de tractament de les fraccions FORM és de 21.000 t/any.

La FORM està composta dels següents residus:

FORM (21.000 t/any)
Residu	Codi LER (1)	t/any
Residus biodegradable de cuines i restaurants	20 01 08	16.000 a 21.000
Residus de mercats	20 03 02	Fins a 5.000

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus

Pel tractament de la FORM es faran servir 16.097 t/any de material estructurant amb la composició següent:

Residu Estructurant (16.097 t/any)	Codi LER (1)	Etapa inicial	Fase de funcionament
Restes biodegradables de parcs i jardins	20 02 01	16.097 t	8.048 t
Estructurant recirculat	-	0 t	8.049 t

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus

S'estima una producció de compost de 6.722,7 t/any, que equival a 13.445,3 m³/any considerant una densitat del compost afinat de 0,5 t/m³.

Al punt 6.3.1. «Tipus, quantitats de residus admissibles i operacions de tractament que s'autoritzen per a cada un d'ells»

On diu:

Residu	Codi LER (1)	Quantitat màx. autoritzada (t/any)	Operació de tractament (2)
Residus biodegradables de cuines i restaurants	20 01 08	21.000	R0301/R1302
Residus de mercat	20 03 02	5.000	R0301
Residus biodegradables de parcs i jardins	20 02 01	16.109,9	R0301/R1203/R1302

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus;

(2) Codificació segons Annex II i III de la Llei 7/2022.

Ha de dir:

Residu	Codi LER (1)	Quantitat màx. autoritzada (t/any)	Operació de tractament (2)
Residus biodegradables de cuines i restaurants	20 01 08	21.000	R0301/R1302
Residus de mercat	20 03 02	5.000	R0301
Residus biodegradables de parcs i jardins	20 02 01	16.097	R0301/R1203/R1302

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus;

(2) Codificació segons Annex II i III de la Llei 7/2022.

Al punt 6.3.2. «Operacions i capacitat màxima de tractament autoritzades»

On diu:

Codi (1)	Operació de tractament de residus autoritzada	Capacitat màxima tractament (t/any)
R0301	Compostatge.	21.000
R1203	Tractament mecànic (trituració, fragmentació, tall, compactació, etc.), de fracció vegetal (estructurant).	16.110
R1302	Emmagatzematge dels diferents residus previ al tractament.	37.110

(1) Operació de tractament codificada segons l'Annex II i III de la Llei 7/2022, de 8 d'abril.

La capacitat màxima d'emmagatzematge de residus no perillosos és de 3458 t.

Vists els residus i les operacions a realitzar, la instal·lació serà inscrita al Registre de productors i Gestors de Residus de les Illes Balears amb un codi d'inscripció d'instal·lació de tractament de residus no perillosos (G04).

Ha de dir:

Codi (1)	Operació de tractament de residus autoritzada	Capacitat màxima tractament (t/any)
R0301	Compostatge.	21.000
R1203	Tractament mecànic (trituració, fragmentació, tall, compactació, etc.), de fracció vegetal (estructurant).	16.097
R1302	Emmagatzematge dels diferents residus previ al tractament.	37.110

(1) Operació de tractament codificada segons l'Annex II i III de la Llei 7/2022, de 8 d'abril.

La capacitat màxima d'emmagatzematge de residus no perillosos és de 3458 t.

Vists els residus i les operacions a realitzar, la instal·lació serà inscrita al Registre de productors i Gestors de Residus de les Illes Balears amb un codi d'inscripció d'instal·lació de tractament de residus no perillosos (G04).

Al punt 6.4.2. «Residus no perillosos»

On diu:

Residus generats en el Procés de Compostatge	Codi LER (1)	Quantitat màx. autoritzada (t/any)
Metalls fèrrics	19 12 02	52
Metalls no fèrrics	19 12 03	52
Altres residus procedents del tractament mecànic de residus, diferents dels especificats en el codi 19 12 11	19 12 12	3447,8
Fracció no compostada de residus municipals i assimilables (residu d'afinament)	19 05 01	555
Compost fora d'especificació	19 05 03	1000
Sulfat amònic	06 03 14	4779
Biomedi	19 05 99	1883
Llots de procés	19 05 99	127,75
Llots biològics	19 08 12	876

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus

Residus generats d'Oficina	Codi LER (1)	Quantitat màx. autoritzada (t/any)
Paper-cartró	20 01 01	0,1
Residus biodegradable de cuina	20 01 08	0,2
Envasos mesclats	15 01 06	0,2
vidre	15 01 07	0,1
Mescla de residus municipals	20 03 01	0,4

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus

Ha de dir:

Residus generats en el Procés de Compostatge	Codi LER (1)	Quantitat màx. autoritzada
Metalls fèrrics	19 12 02	52 (t/any)
Metalls no fèrrics	19 12 03	52 (t/any)
Altres residus procedents del tractament mecànic de residus, diferents dels especificats en el codi 19 12 11	19 12 12	3447,8 (t/any)
Fracció no compostada de residus municipals i assimilables (residu d'afinament)	19 05 01	320 (t/any)
Compost fora d'especificació	19 05 03	1000 (t/any)
Sulfat amònic	06 03 14	1,938,45 m3/any
Biomedi	19 05 99	188,3 m3/any
Llots de procés	19 05 99	93,07 m3/any
Llots biològics	19 08 12	876 m3/any

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus

Residus generats d'Oficina	Codi LER (1)	Quantitat màx. autoritzada (t/any)
Paper-cartró	20 01 01	0,1
Residus biodegradable de cuina	20 01 08	0,2
Envasos mesclats	15 01 06	0,2
Vidre	15 01 07	0,1
Mescla de residus municipals	20 03 01	0,4

(1) Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014, sobre la llista de residus

El punt 7.1 dels condicionants hídrics queda redactat de la següent manera:

7. Condicionants hídrics

7.1. Balanç d'aigües

7.1.1. Necessitat d'aigua de la planta

Com que no es disposa d'accés a xarxa de subministrament, s'ha previst cobrir les necessitats d'aigua per als diferents usos a partir de l'emmagatzematge en diversos dipòsits, amb la procedència següent:

• Pluvials netes recollides en les cobertes de les naus. S'estima un volum recollit de 3.914,7 m³ anuals.
• Pluvials potencialment brutes recollides en la superfície exterior de les naus. S'estima un volum recollit de 3.326,1 m³ anuals.
• Efluent de la depuradora de lixiviats
• Aigües procedents de camions cisterna
• Aigües procedents de captació d'aigües subterrànies

Si es descompta el volum d'aigua procedent de la captació de pluvials i de la recirculació de diversos fluxos, el volum necessari d'aigua d'aportació externa (pou i camions) és d'uns 4.870 m³ anuals.

7.1.2 Aigua potable

S'estima un consum d'aigua potable en oficines, vestuaris i serveis de 0,3 m³/dia laborable, la qual cosa suposa a l'any 78,0 m³. Es planteja el proveïment d'aigua potable mitjançant camions cisterna i l'ús d'un dipòsit prefabricat de PRFV de 10 m³ de capacitat.

7.1.3. Xarxa d'aigües netes

La xarxa d'aigües netes inclou les pluvials recollides a les cobertes (aproximadament 3.914,7 m³ anuals) i les d'aportació externa, procedents de camió cisterna o de captació subterrània, si és necessari. Aquesta xarxa podrà tenir els usos següents:

• Reg en el reactor de compostatge amb volteig automàtic
• Aigua per a servei del biofiltre
• Aigua per a aigualejos
• Aigua per a ompliment del dipòsit de PCI (protecció contra incendis)

La xarxa d'aigües netes disposa de tres dipòsits:

• Dipòsit de regulació o recàrrega de 1.800 m³, el qual funciona com a tanc de tempestes per a recollir les aigües de les cobertes de les naus durant els episodis de pluges intenses. El dipòsit ha de disposar d'espai suficient per recollir les precipitacions de les cobertes (s'estima mantenir-lo, com a màxim, al 20% de la seva capacitat). Es disposarà d'un sobreeixidor connectat a la xarxa d'escorrentia superficial que permeti desguassar en casos de necessitat.
• Dipòsit d'emmagatzematge. Està situat en els soterranis de l'edifici del biofiltre i compta amb dos compartiments. El compartiment per a aigües netes té una capacitat de 3.140 m³. El compartiment addicional té una capacitat de 175 m³ i serveix de pulmó per alimentar l'EDAR.

La capacitat total d'emmagatzematge d'aigües netes és de 3.500 m³, resultat de la suma de la capacitat del dipòsit d'emmagatzematge i el 20% de la capacitat del dipòsit de regulació o recàrrega.

La captació d'aigües subterrànies ha d'estar degudament autoritzada pel Servei d'Aigües Subterrànies, ha de disposar de comptador i s'ha d'enregistrar el volum consumit amb periodicitat, com a mínim, mensual.

7.1.4. Xarxa de lixiviats

La planta comptarà amb una xarxa per recollir els lixiviats generats en les diferents àrees, ja sigui pels aigualejos o pels diferents processos de la planta.

Aquests lixiviats s'emmagatzemaran a un dipòsit específic de 90 m³ de capacitat, des del qual es recircularan per a la seva reutilització al reactor de compostatge. El dipòsit ha de disposar de sistemes de seguretat que permetin garantir que no es produeixen trencaments ni fuites de lixiviats al terreny.

Quan el dipòsit es trobi ple i els lixiviats procedents de la purga del BAP no es puguin recircular, es tractaran a la depuradora de la planta. L'efluent depurat es reutilitzarà a la pròpia instal·lació per a aigualeig i altres processos interns.

Les aigües d'aigualeig han de retornar a la xarxa de lixiviats, sense que en cap cas es produeixin abocaments directes al DPH ni infiltració al terreny.

Els llots o concentrats procedents del sistema de tractament s'entregaran a la planta de biometanització de l'àrea de Can Canut o a altre gestor autoritzat. S'ha de disposar dels albarans d'entrega corresponents.

7.1.5. Xarxa d'aigües regenerades

La xarxa d'aigües regenerades inclourà:

• Efluent de la depuradora de lixiviats.
• Aigües pluvials de la superfície de la planta (aproximadament 3.326,1 m³ anuals). Les aigües captades discorreran per gravetat per les cunetes fins als equips de tractament (separador d'hidrocarburs i decantador).

Les aigües regenerades s'emmagatzemaran a un dipòsit de 1.125 m³ que també actuarà com a tanc de tempestes, de la mateixa manera que el tanc de regulació de la xarxa d'aigües netes. Des del dipòsit, l'aigua regenerada es reutilitzarà en aigualejos, en el reg del reactor de compostatge o en la depuració de gasos.

7.1.6. Depuradora Biotrit

Per a la depuració dels lixiviats i les aigües sanitàries s'utilitza una estació depuradora d'aigües residuals per al seu posterior emmagatzematge i reutilització en aigualejos. Els llots generats són derivats a gestor autoritzat o a planta de biometanizació.

Les aigües regenerades procedents del Biotrit s'emmagatzemaran en el dipòsit d'aigües regenerades.

Els Condicionants d'Atmosfera queden redactats tal com s'indica a continuació:

8. Condicionants d'Atmosfera

8.1. Prescripcions de caràcter general

La instal·lació haurà de complir amb el que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera; el Reial decret 100/2011,de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (APCA) i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; el Reial Decret 815/2013, de 18 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament d'emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002; el Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel que s'aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació; el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire; la Decisió d'Execució de la Comissió (UE) 2018/1147, de 10 d'agost de 2018, per la qual s'estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) en el tractament de residus, de conformitat amb la Directiva 2010/75/UE; així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d'aplicació.

8.2. Identificació d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera

1. Segons l'annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, l'activitat principal està classificada com a Activitat Potencialment Contaminadora de l'Atmosfera del grup B, Plantes de producció de compost, codi 09 10 05 01.

2. Les emissions atmosfèriques que es poden generar a la instal·lació són:

 

a) Emissions difuses discontínues de gasos contaminats i partícules procedents del moviment de vehicles de transport de residus i de maquinària mòbil d'operació de la instal·lació

b) Emissions difuses de gasos i olors procedents de l'EDAR

c) Emissions procedents del biofiltre situat a la planta de compostatge

8.3. Identificació dels focus emissors a l'atmosfera

1. Focus canalitzats

Focus	Descripció	Codi APCA	Grup
FC-1	Biofiltre d'Altes Capacitats	09 10 05 01	B

El biofiltre és de 1.372 m² dividit en 4 seccions de 343 m².

2. Focus no canalitzats (emissions difuses)

Com a focus d'emissió difusa la planta disposa d'una estació de depuració d'aigües residuals (EDAR) la qual es classifica segons l'annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, l'activitat principal està classificada com a Activitat Potencialment Contaminadora de l'Atmosfera del grup C, Tractament d'aigües residuals en la indústria. Plantes amb capacitat de tractament <10.000 m³/dia, codi 09 10 01 02.

8.4. Control d'emissions canalitzades

1. El mètode de mesura per a cada contaminant serà preferiblement el corresponent UNE-EN, en cas que no es pugui aplicar, s'utilitzaran altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO, UNE, i altres mètodes internacionals. Sempre s'aplicaran les normes més recents.

2. Els punts de mostreig de les xemeneies compliran amb els requisits de la norma UNE-EN 15259:2008. Han de ser accessibles en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents.

3. Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir el que estableix la normativa vigent de seguretat i salut en els llocs de treball. Han de ser accessibles en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents.

4. Les mesures es realitzaran en condicions normals d'operació de les instal·lacions.

5. Es considerarà que es respecten els valors límit d'emissió a l'atmosfera quan els resultats de cada una de les sèries de mesures no superin els valors límit fixats. Els valors objectiu i valors de referència no es consideren valors límit d'emissió.

6. A les taules següents s'indiquen els valors límit d'emissió (VLE) dels diversos contaminats i altres requisits addicionals relatius al control de les emissions canalitzades. Els controls externs han de ser realitzats amb la freqüència indicada a les taules per un organisme de control autoritzat per a l'atmosfera (OCA).

8.4.1 Biofiltre (FC-1)

1. Els controls es faran de forma separada per a cada una de les 4 seccions del biofiltre. En compliment de la MTD 34, amb relació al tractament biològic de residus, els contaminants a mesurar, valors límit d'emissió, tipus de control i periodicitat s'indiquen a la taula següent:

Contaminant	Valor límit d'emissió	Control/Periodicitat
NH3	20 mg/Nm3	Controls amb periodicitat semestral: un autocontrol entre els mesos de novembre a abril i un control extern per OCA entre els mesos de maig a octubre
Olors Mesurat segons norma EN 13725	1000 ouE/Nm3
COVt	Sense valor límit d'emissió

També es mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen.

El primer control reglamentari per part d'OCA s'efectuarà en un termini de tres mesos comptadors des de la data de posada en funcionament de la instal·lació. Es considerarà el compliment del valor límit quan les quatre seccions del biofiltre compleixin.

2. S'ha de garantir el correcte funcionament permanent del sistema eliminador d'olor, per a la qual cosa s'ha de garantir que els biofiltres estiguin funcionant permanentment de forma adequada, assegurant la utilització del material de farciment adequat, així com les seves condicions d'humitat i temperatura.

8.5. Control d'emissions difuses

S'ha de revisar periòdicament l'aplicabilitat de totes les mesures possibles per reduir les emissions difuses de partícules, gasos i olors.

A continuació es detallen les mesures correctores a aplicar per part de l'explotador per reduir les emissions difuses que almenys han d'estar implantades.

Cada tres anys s'ha de realitzar una comprovació, per part d'un organisme de control autoritzat, de les mesures correctores i preventives instal·lades, punt 8.5.1, de la seva eficàcia i del seu bon estat de funcionament. El primer control s'efectuarà en un termini de tres mesos comptadors des de la data de posada en funcionament de la instal·lació.

8.5.1. Emissions de partícules (pols) i gasos i olors de l'EDAR

A fi d'evitar les emissions difuses de pols, es duran a terme les mesures preventives següents:

• Es mantindrà neta la superfície dels vials interiors i d'entrada i sortida de les instal·lacions.
• Es netejarà amb la periodicitat necessària els vials d'accés
• Es limita la velocitat dels vehicles als vials d'accés a 20 km/h.
• Es mantindrà en perfecte estat els motors de combustió i els tubs d'escapament de la maquinària i vehicles de transport
• S'instal·laran pantalles paravents en el llindar de la parcel·la o pantalles vegetals

Respecte a les emissions difuses de l'EDAR s'hauran de dur a terme les mesures preventives següents:

• Rotatamís de desbast de fins:
  • Mantenir el tamís net evitant l'acumulació de brutor
  • Mantenir tancat el contenidor de fins
• Tractament biològic
  • Elements preventius de formació d'aerosols: sistemes de ventilació.
  • Al reactor biològic control i ajustament dels paràmetres de funcionament per garantir un correcte procés i un bon rendiment de la planta (concentració de fang, nivells d'oxigen dissolt, purgues, etc.
• Espessidor de fangs
  • Mínim temps de residència dels fangs a la instal·lació
  • Confinament dels fangs produïts

8.5.2. Emissions d'olors

Per prevenir l'emissió d'olors, l'explotador haurà de dur a terme les mesures preventives següents:

1. Tota la zona de preparació i producció ha de romandre confinada i els gasos residuals seran conduïts cap a un humectador, després a un rentador de gasos (Scrubber) i aquesta extracció es dirigirà cap a un biofiltre d'altes prestacions (focus canalitzat FC-1). S'ha de garantir que el sistema d'extracció, rentat i biofiltrat de gasos es manté de manera òptima. A més, s'haurien de mantenir sensors de pressió baromètrica en l'interior de les naus que demostrin que es manté la sotapressió per sota dels valors que es recomanin per part del fabricant de l'extracció. S'haurien de guardar registres dels valors obtinguts per aquests sensors respecte de la pressió exterior. El compost no hauria de sortir de la primera nau, que disposa d'extracció, fins a les 11 setmanes, si bé en èpoques punta podria arribar a sortir a les 9 setmanes com a temps mínim.

2. Vetllar perquè els vehicles de transport de residus es mantinguin adequadament nets.

3. S'ha d'establir, aplicar i revisar periòdicament un pla de gestió d'olors com a part del sistema de gestió ambiental, que inclogui els elements:

a) un protocol que contingui actuacions i terminis

b) un protocol per realitzar la monitorització d'olors

c) un protocol de resposta a incidents identificats en relació amb les olors, per exemple, denúncies

d) un programa de prevenció i reducció d'olors concebut per detectar-ne la font o les fonts, per caracteritzar les contribucions de les fonts i per aplicar mesures de prevenció i/o reducció

4. Cada tres anys s'avaluarà la molèstia per olors que generen el conjunt d'instal·lacions de l'emplaçament, incloent l'EDAR, mitjançant la mesura de les unitats d'olor segons la norma UNE-EN 13725, per part d'un organisme de control autoritzat. A partir de les mesures d'emissions a les fonts generadores d'olors, es simularà la dispersió de les unitats d'olor aplicant models matemàtics de simulació de la dispersió. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre. L'estudi de dispersió representarà sobre un mapa isodores d'1,5 i de 3 uoE/m3 (percentil 98 de les hores de l'any). El valor de referència a no superar en l'afectació a veïns serà d'1,5 uoE/m³ (percentil 98 de les hores de l'any).

El primer control es realitzarà als 3 mesos des de posada en funcionament de les instal·lacions.

8.6. Immissions o qualitat de l'aire

1. S'han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d'avaluació de la qualitat de l'aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S'aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d'aplicació.

2. Es podrà requerir, per part del departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, la mesura d'immissions de composts determinats mitjançant tubs passius (norma UNE EN 13528-1,2,3); la mesura d'immissions d'olors d'acord amb norma UNE-EN 16841; campanyes de mesura de partícules PM10 o PM2,5; SH₂ i mercaptans; NH₃; o COV individuals.

8.7. Canvi climàtic

1. S'ha de monitoritzar el consum de tota l'energia primària.

2. S'ha de fer un pla d'eficiència energètica.

8.8. Registre

• L'explotador de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, aturades, sensors de pressió de les naus, tasques de manteniment, incidències, controls, inspeccions i qualsevol altre tipus d'operació diferent del funcionament normal. La informació documental (informes, mesures, manteniment, consum de combustibles, residus gestionats, etc.) s'ha de conservar un període mínim de 10 anys.
• S'establirà i mantindrà actualitzat un inventari dels fluxos de gasos residuals.

8.9. Notificacions immediates

Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l'atmosfera l'explotador ho notificarà, immediatament després del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica i a l'òrgan ambiental. Així mateix, s'informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

Al punt 10.2.

On diu:

D'acord amb el que estableix l'article 8.3 del RD Legislatiu 1/2016, així com el Reglament (CE) núm. 166/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de gener de 2006, relativa a l'establiment d'un registre europeu d'emissions i transferències de contaminants (Registre E-PRTR), per a les notificacions corresponents a l'any 2026, i a partir de l'1 de gener de 2028 el Reglament (UE) 2024/1244 del Parlament i del consell de 24 d'abril de 2024, sobre la notificació de dades mediambientals procedents d'instal·lacions industrials, pel qual es crea un portal d'Emissions Industrials, i el Reial decret 508/2007, de 20 d'abril, pel qual es regula el subministrament d'informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientals integrades, el titular de la instal·lació notificarà almenys un cop a l'any les dades de les emissions a l'aire, a l'aigua i al sòl, i transferència de residus fora de l'emplaçament, corresponents a la instal·lació.

Respecte a les emissions a l'aire, als contaminants a declarar, s'inclouran, al menys, els indicats a les taules de valors límit d'emissió. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre. Les dades han de ser revisades i validades per un organisme verificador independent del titular. Aquestes dades d'emissions seran incorporades al registre informàtic PRTR España abans del termini normatiu. En el mateix termini s'entregarà a l'òrgan competent en matèria de contaminació atmosfèrica una memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades.

Ha de dir:

El titular notificarà, almenys un cop l'any, les dades sobre les emissions corresponents a la instal·lació, d'acord amb el que estableix l'article 8.3 del RD Legislatiu 1/2016, així com el Reglament (CE) núm. 166/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de gener de 2006, relativa a l'establiment d'un registre europeu d'emissions i transferències de contaminants (Registre E-PRTR), per a les notificacions corresponents a l'any 2026, i a partir de l'1 de gener de 2028 el Reglament (UE) 2024/1244 del Parlament i del consell de 24 d'abril de 2024, sobre la notificació de dades mediambientals procedents d'instal·lacions industrials, pel qual es crea un portal d'Emissions Industrials, i el Reial decret 508/2007, de 20 d'abril, pel qual es regula el subministrament d'informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientals integrades.

Aquestes dades d'emissions seran incorporades al registre informàtic PRTR España, abans de la finalització del termini normatiu.

Respecte a les emissions a l'aire, als contaminants a declarar, s'inclouran, al menys, els indicats a les taules de valors límit d'emissió. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre. Les dades han de ser revisades i validades per un organisme verificador independent del titular.

Al punt 10.3.2.

On diu:

En caràcter general

• Altres controls realitzats durant l'any.
• Mesures adoptades per a minimitzar impactes.
• Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España
• Les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, i en entrar en vigor, el Reglament (CE) 2024/1244, de 24 d'abril, s'hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

Ha de dir:

En caràcter general

• Altres controls realitzats durant l'any.
• Mesures adoptades per a minimitzar impactes.
• Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades al registre informàtic PRTR-España.

Segon.- La present autorització s'atorga sense perjudici de la resta d'autoritzacions i llicències que resultin exigibles.

Tercer.- Publicar el contingut d'aquesta resolució al BOIB i notificar a TIRME SA, al Servei de Residus i Sòls Contaminats, al Servei d'Estudis i Planificació, a la Secció d'Atmosfera, a l'Ajuntament de Llucmajor i al Servei de Residus del Consell de Mallorca.

Es recorda que d'acord amb la resolució 113/2024 de data 22 d'octubre de 2024 per la qual s'atorga l'Autorització Ambiental Integrada de la planta de compostatge, promoguda per TIRME SA, al TM de Llucmajor, en compliment de l'article 9 de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, per a l'inici i exercici de l'activitat, una vegada atorgada l'autorització ambiental integrada, el titular haurà de presentar, davant la conselleria competent en matèria de territori, una declaració responsable, d'acord amb l'article 69 de la Llei 39/2015, indicant la data d'inici de l'activitat i el compliment de les condicions fixades en l'autorització. Per a comprovar que es compleixen les condicions, el titular haurà de presentar les dades i els documents següents:

• La documentació del que realment s'ha executat.
• Informe del tècnic director en el cas d'existir variacions entre el projecte presentat en la sol·licitud i allò realment executat, per tal de justificar que no es tracta d'una modificació substancial.
• Certificat final d'obra del tècnic director, acreditant el compliment de les condicions indicades en l'AAI, i si escau, de la resta de normativa sectorial d'aplicació.
• La documentació que s'especifiqui en l'autorització ambiental integrada com a condició per a iniciar l'activitat i el Programa de vigilància i prevenció ambiental, que inclogui els condicionants establerts en la declaració d'impacte ambiental.

A més el promotor haurà de tenir en compte que:

• Haurà de contractar un auditor ambiental, durant la fase d'obres, que verifiqui el compliment del pla de vigilància ambiental. Aquest auditor haurà de ser d'una empresa independent al promotor, direcció facultativa i empresa constructora. Com a resultat del seguiment s'haurà d'emetre una memòria resum del seguiment ambiental realitzat acompanyat d'un certificat final sobre la correcta execució del pla de vigilància ambiental presentat.
• Prèviament a l'execució del projecte i atès que l'àmbit del projecte es troba dins la projecció en planta de les Servituds Aeronàutiques de l'Aeroport de Palma és necessari l'acord favorable de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).
• S'ha de realitzar un control de renous abans de la posada en marxa de la instal·lació.
• L'acta o el certificat favorables de la inspecció prèvia, prevista a l'apartat 6 de l'article 44 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats, han de formar part, com a annex, de l'autorització inicialment atorgada, que s'ha d'inscriure en el Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears, atorgant al seu titular el corresponent NIMA.
• Una vegada autoritzada la posada en marxa de la instal·lació, el seu titular haurà de comunicar abans de 10 dies al Servei de Residus i Sòls Contaminats quina persona o entitat en serà el seu operador, que haurà de comptar amb les pertinents autoritzacions. Igualment, s'haurà de comunicar, amb la mateixa diligència, qualsevol canvi que se'n produeixi en el futur.
• El Servei de Residus i Sòls Contaminats comprovarà la seva idoneïtat i li requerirà el dipòsit de les garanties financeres imposades per l'autorització, abans que pugui començar el desenvolupament de la seva activitat en la instal·lació autoritzada.

 

(Signat electrònicament: 2 de desembre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá