Butlletí Oficial de les Illes Balears

Antecedents

Una de les primeres observacions a les nostres illes del cranc blau data de principi de 2017 al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, de llavors ençà s'ha trobat en diferents parts de l'espai natural protegit i en altres zones de les aigües insulars de Mallorca.

Existeixen poblacions de cranc blau en nombrosos punts de les aigües insulars:

- Al torrent de na Borges, entre Santa Margalida i Artà, la població és molt important i arriba a un quilòmetre i mig cap a l'interior des de la costa.

- A s'Albufera, la població és molt dispersa i pot arribar fins a quatre quilòmetres cap a l'interior, en aigua dolça.

- Es pot localitzar a sa Gola, s'Albufereta, la badia d'Alcúdia, el Parc Natural de s'Albufera, la desembocadura del torrent de na Borges, Canyamel, Porto Cristo, Portocolom, el Parc Natural des Trenc, es Salobrar de Campos, la badia de Palma i la costa de Manacor i Felanitx.

Així, doncs, la capacitat de colonitzar d'aquesta espècie, que pot habitar tant en aigua dolça com en salada i, fins i tot, en les salines, és molt gran.

Avui dia, es desconeix quines relacions s'estableixen amb la resta d'espècies que conviuen amb el cranc blau, encara que tot indica que pot tenir un impacte considerable en els ecosistemes on habita, perquè s'adapta amb facilitat, és agressiu i té capacitat depredadora.

L'espècie està legalment considerada com a comercialitzable, conforme a la Resolució de 24 de maig de 2019 de la Secretaria General de Pesca, per la qual es publica el llistat de denominacions comercials d'espècies pesqueres i d'aqüicultura admeses a Espanya.

S'ha d'esmentar també un creixent del nombre d'individus d'aquesta espècie, que obliga a prendre consciència del fet que es tracta d'un problema general que afecta molts llocs de pesca fluvial a Mallorca. Les conseqüències d'aquest problema són conegudes, es poden anticipar i han estat caracteritzades per l'Administració: 

1) Per protegir la flora i la fauna.

2) Per a fins d'investigació, de repoblació, de reintroducció, així com per a la cria en captivitat orientada als fins esmentats.

Resta per estudiar l'impacte sobre el medi ambient i la seva distribució temporal, en danys generals de caràcter continuat i en danys puntuals devastadors associats a una gran població.

Aquest escenari obliga a anar més enllà de les mesures de control puntual constituïdes per les autoritzacions de control, per tal d'aplicar-ne també d'altres de magnitud i efectes globals, proporcionals a la situació generalitzada detectada. Es fa necessari també que aquestes actuacions responguin clarament al caràcter preventiu que, entre altres motivacions, es recull en l'article 97 de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial, per autoritzar-ne excepcionalment el control.

Per tant, es considera necessari, pels motius abans esmentats, autoritzar excepcionalment el control del cranc blau (Callinectes sapidus).

Aquestes circumstàncies són les que justifiquen l'aplicació de l'article 97 esmentat, amb una autorització excepcional del control poblacional del cranc blau en les condicions i els supòsits que es determinen en aquesta resolució.

Finalment, cal recordar a totes les persones interessades que el control del cranc blau (Callinectes sapidus) només es pot practicar amb les condicions i limitacions indicades, per a les modalitats de pesca fluvial normativament regulades i autoritzades explícitament, d'acord amb l'annex II d'aquesta resolució.

El Cap de servei de caça i pesca fluvial emet informe tècnic en data 01/12/2025.

Fonaments de dret

1. Pel que fa a la competència:

- Té la competència en matèria de caça i pesca fluvial el Consell de Mallorca, atribuïda per la Llei orgànica 1/2007, d'1 de març, per la qual s'aprova l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i el Decret 106/2010, de 24 de setembre, sobre el traspàs als consells insulars de les funcions i dels serveis inherents a les competències pròpies d'aquestes institucions insulars que actualment exerceix l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de caça i de regulació, de vigilància i d'aprofitament dels recursos cinegètics, com també de pesca fluvial.

- La Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial (BOIB núm. 61, de 27 d'abril de 2006), modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, i la Llei 3/2013, de 17 de juliol, de modificació de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial (BOIB núm. 106, de 30 de juliol de 2013).

- El Reglament orgànic del Consell de Mallorca (BOIB núm. 89, de 19 de juliol de 2018).

- El Decret de Presidència del Consell de Mallorca pel qual es creen els departaments que n'han d'estructurar el govern, de 10 de juliol de 2023 (BOIB núm. 95, d'11 de juliol de 2023).

- Decret de Presidència del Consell de Mallorca pel qual es creen les direccions insulars i les secretaries tècniques en què s'han d'estructurar els departaments (BOIB núm. 97, de 13 de juliol de 2023).

- El Decret de Presidència pel qual s'estableixen les competències dels departaments del Consell Insular de Mallorca (BOIB núm. 106, de 29 de juliol de 2023).

- La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat segons el que estableix la Llei 7/2018, de 20 de juliol.

2. Pel que fa al fons de l'assumpte

- La Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial (BOIB núm. 61, de 27 d'abril de 2006), modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i econòmica administratives, i la Llei 3/2013, de 17 de juliol, de modificació de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial (BOIB núm. 106, de 30 de juliol de 2013).

- La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, segons la redacció donada per la Llei 7/2018, de 20 de juliol.

Per tot això, dict la següent Resolució:

1. Autoritzar excepcionalment el control poblacional del cranc blau (Callinectes sapidus) a les aigües insulars de Mallorca durant el període que va de l'1 de gener de 2026 al 31 de desembre de 2030, amb les condicions que es relacionen en l'annex I, i per a un màxim de 5.000 permisos de control l'any.

2. Té la consideració de persona autoritzada excepcionalment, pel termini d'un any natural, per fer el control poblacional del cranc blau (Callinectes sapidus) aquella que ho comuniqui abans i durant el període de vigència d'aquesta autorització excepcional, conforme al model de comunicació que s'aprova com a annex II, i estigui en possessió del permís de control expedit pel Servei de Caça.

La comunicació ha de lliurar-se amb anterioritat a l'inici de l'activitat, té efectes des de la data d'inici de l'autorització del permís de control i resum de captures (annex I i III) al Servei de Caça, ubicat a la Llar de la Joventut (General Riera, 111, Palma).

3. Les persones autoritzades mitjançant el permís de control queden obligades a comunicar al Servei de Caça del Consell de Mallorca el control poblacional del cranc blau realitzat durant la validesa del permís, en el termini d'un mes natural a comptar des de l'acabament de la validesa del permís excepcional de control i resum de captures que li va ser atorgada. Han d'indicar les zones on han duit a terme el control i el nombre de captures, i qualsevol altra circumstància d'interès que s'hagi produït, tot això conforme al model inclòs en el permís de control, aprovat com a annex III d'aquesta resolució.

L'incompliment d'aquesta obligació dins el termini atorgat, com a infracció de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial, pot comportar la incoació d'un expedient sancionador en matèria de pesca fluvial.

4. Publicar aquesta resolució en el BOIB amb indicació que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'alçada, en el termini d'un mes a comptar des del dia següent a la publicació, davant la Presidència del Consell de Mallorca, de conformitat amb l'establert en els articles 121 i següents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE núm. 236, de 2 d'octubre de 2015).

Contra la desestimació expressa del recurs d'alçada es pot interposar el recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la recepció de la notificació de la desestimació del recurs esmentat. Si han transcorregut tres mesos des de la interposició del recurs d'alçada i no s'ha rebut la notificació de resolució expressa, s'entén desestimat per silenci i es pot interposar el recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma, sense limitació de temps.

No obstant l'anterior, es pot exercitar, si escau, qualsevol altre recurs que s'estimi pertinent. Tot això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

ANNEX I

Condicions per al control poblacional del cranc blau:

1. La persona autoritzada ha d'estar en possessió del permís de control específic, individual i intransferible, per a aquest control, expedit per l'administració competent en matèria de pesca fluvial i de la llicència de pesca fluvial.
2. Es pot fer el control amb canya i/o llença o salabre o pinces (no es poden emprar hams, ni ganxos, ni cap element que no sigui l'esca fermada amb el fil), amb un màxim de dos utensilis actius per pescador, exceptuant el salabre o les pinces auxiliars (no es tenen en compte com a utensili actiu si s'utilitzen com a element auxiliar).
3. Es permet l'ús de salabre i/o pinces com a element auxiliar per extreure els crancs de l'aigua.
4. Es permet el control del cranc blau a totes les zones de pesca fluvial.
5. En els espais naturals protegits s'ha de complir amb la normativa pròpia de l'espai i disposar de les autoritzacions que facin permissibles el control del cranc blau, d'acord amb els òrgans gestors d'aquests.
6. No es pot fer cap acció que provoqui un impacte negatiu sobre el medi ambient o alteri elements naturals de l'entorn com:

1 No es poden abandonar residus ni dins ni fora de l'aigua; ni alterar la vegetació de les riberes o dels fons; ni remoure el fons d'una massa d'aigua.

2. No es pot interferir amb l'avifauna, ni molestar-la, ni fer renou. L'activitat de pesca ha de fer-se en silenci. Entre altres, s'entén que l'activitat no es desenvolupa en silenci si s'utilitzen aparells reproductors, sigui en el mateix lloc o a distància.

7. Aquest permís no eximeix d'altres autoritzacions que puguin ser necessàries per practicar la pesca fluvial.
8. S'ha de presentar degudament complimentat al Servei de Caça el resum de captures inclòs en aquest permís; el termini màxim per entregar el resum de captures és de 30 dies naturals, a comptar a partir del dia següent a la finalització de la validesa del permís excepcional de control. S'ha d'indicar el nombre d'individus capturats per zones, si és una zona nova s'ha d'escriure la zona a mà a la taula del resum de captures i qualsevol altra circumstància d'interès que s'hagi produït. L'incompliment d'aquesta obligació dins el termini atorgat, com a infracció de la Llei 6/2006, de 12 de abril, balear de caça i pesca fluvial, pot comportar la incoació d'un expedient sancionador en matèria de pesca fluvial.
9. Les captures són per a consum propi i no es poden comercialitzar.

Podeu comunicar albiraments de cranc blau a altres zones mitjançant la plataforma de ciència ciutadana de la UIB Biodibal (https://biodibal.uib.cat) i les seves aplicacions mòbils, o per correu electrònic a info.biodibal@fueib.org.

Les comunicacions per exercir el control del cranc blau es poden presentar a qualsevol oficina del Registre General del Consell de Mallorca: Centre Cultural la Misericòrdia (plaça de l'Hospital, 4), seu del Consell (Palau Reial, 1), Llar de la Joventut (General Riera, 111), Llar de la Infància (General Riera, 113) i el Poliesportiu Sant Ferran (camí de Ca l'Ardiaca 5), tots a Palma; i en el Registre General de l'IMAS (General Riera, 67). Així mateix, també es poden presentar als llocs establerts en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

(Signat electrònicament: 21 de novembre de 2025)

El vicepresident segon i Conseller Executiu de Medi Ambient, Medi rural i Esports Pedro Bestard Martínez