Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 7 d'abril de 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera de la llei 7/2024, d'11 de desembre

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Campos (TM Campos), en el termes següents:

D'acord amb el punt 1 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, entre d'altres, «Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental» i «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei». Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 2 del grup 8 (Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua):

Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Descripció del projecte

1. El projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Campos (TM Campos), signat en data de febrer de 2024 pels enginyers de Camins, Canals i Ports de la Consultora de Ingeniería de Obras Públicas (CIOPU) Manuel Meseguer Ramírez i José Manuel Oliver Benlloch té per objecte definir les actuacions d'ampliació i millora de les infraestructures de l'EDAR de Campos per tal de donar un tractament adequat a les aigües residuals i a les puntes de cabals de pluja del municipi i aconseguir la qualitat de l'efluent requerida per al seu abocament a les llacunes d'evaporació i infiltració i el reg de la zona d'aiguamoll a implantar als terrenys annexes.

2. L'EDAR i l'estació de bombeig (EBAR) es varen construir l'any 1997, fent una sèrie de millores els anys 2008 i 2013. Atès que s'ha produït un considerable augment de la població i que el municipi no disposa de xarxa separativa de pluvial, tant l'EDAR de Campos com la seva EBAR es troben en un punt crític. Les capacitats de l'EDAR i l'EBAR són insuficients per a realitzar un tractament adequat de l'aigua. A més, s'ha reduït la capacitat d'infiltració de les llacunes d'infiltració i evaporació a on s'aboca l'efluent depurat a causa del rebliment del fons.

3. L'EDAR existent s'ubica a la parcel·la 414 del polígon 15 del TM de Campos (referència cadastral 07013A015004140000QL). L'accés a les instal·lacions es fa a través d'un vial al qual s'accedeix des de la carretera Ma-6040. Tant l'ampliació de l'EDAR com la creació de les noves zones destinades a aiguamoll es duu a terme a la mateixa parcel·la de la instal·lació actual. Per una altra banda, l'EBAR existent s'ubica a la parcel·la 538 del polígon 15 del TM de Campos.

4. La depuradora existent està formada per les instal·lacions de tractament següents:

- Pretractament. Consta únicament d'una reixa i un transportador de cargol sense fi al qual arriba directament la conducció d'entrada.

- Bypass previ a l'entrada del reactor que permet desviar directament tot el cabal pretractat a les basses.

- Reactor biològic. Consisteix en una bassa rectangular dividida en 5 cambres. Actualment, un mòdul s'empra com a digestor aerobi de fangs.

- Decantador secundari dinàmic de forma circular de 12,5 m de diàmetre.

- Arqueta d'aigua tractada.

- Basses d'infiltració. Es tracta de dues unitats comunicades entre si per un canal excavat al terreny. Tenen una altura màxima de 2 metres, dels quals aproximadament 1 metre és fang depositat al fons.

- Arqueta de recirculació i purga de fangs.

- Arqueta de sobrenedants.

- Línia de fangs. Consta d'un digestor, un espessidor, un sistema de deshidratació i un contenidor per a emmagatzemar els fangs.

5. D'acord amb la documentació presentada, no hi ha variacions estacionals de cabal.

6. El sistema de tractament previst de la nova EDAR consistirà en un procés biològic per fangs activats amb aeració prolongada i eliminació química de fòsfor. Les actuacions previstes permetran augmentar la capacitat de tractament de l'EDAR en 5.669 habitants equivalents. Així, amb la modificació proposada, la capacitat de tractament de l'EDAR passarà de 7.000 habitants equivalents a 12.669 habitants equivalents i el cabal, de 1.200 m³/dia a 2.000 m³/dia.

7. S'ha fet una caracterització de l'aigua residual a tractar segons la qual la càrrega contaminant és de 350 mg O₂/L de DBO₅, 800 mg O₂/L de DQO, 300 mg/L de sòlids en suspensió, 100 mg de N total i 14 mg/L de P total. La nova EDAR permetrà donar compliment als paràmetres d'abocament següents: sòlids en suspensió < 35 mg/l; DBO₅ < 25 mg O₂/L; DQO < 125 mg O₂/L; nitrogen total < 10 mg N/L; Nitrat (NO₃^-) < 25 mg/L i E. Coli < 1.000 UFC/100 ml.

8. Al projecte es preveuen els elements següents:

- EBAR. S'ampliarà la capacitat de bombeig mitjançant la substitució de les bombes existents per tres noves bombes centrífugues de 22 kW en règim de funcionament 2+1 de reserva i amb capacitat per a impulsar un total de 300 m³/h a 27 m.c.a. L'edificació actual presenta bon estat de conservació. No obstant això i atès que es troba parcialment situada sobre la cambra de bombeig, es proposa modificar la seva ubicació i ampliar les seves dimensions per a instal·lar les noves bombes i millorar la seva accessibilitat.

La nova edificació tendrà unes dimensions interiors de 5,7 x 3,2 x 3,9 metres i al seu interior s'instal·laran també els quadres elèctrics i el grup electrogen. S'ampliarà la parcel·la per tal de donar accés rodat a la nova edificació mitjançant l'execució d'una esplanada compactada i anivellada, es renovarà i ampliarà el tancament perimetral i es crearà una zona enjardinada a la part nord del bombeig.

- Col·lector. Es preveu la substitució de la conducció existent, formada per una canonada de PVC de Ø200 mm, per una de PEAD DN Ø315 mm PN10. La nova conducció discorrerà paral·lela a l'existent, a excepció del tram final, i tendrà una longitud total de 3.357 m. El traçat s'ubica al costat dret de la carretera Ma-6040, en sentit ascendent dels punts quilomètrics (Pk) i amb dos encreuaments amb la carretera Ma-6040 als pK 0+230 i 3+429.

- Pretractament. El tamisatge de l'aigua residual es realitzarà a l'interior de la sala de desbast, amb dos rototamisos de 300 m³/h de capacitat de tractament unitària i 1 mm de llum de pas. Les puntes excedentàries (associades a episodis de pluges) es deriven al tanc de tempestes.

Es construirà un nou edifici, amb una superfície de 154,70 m², per a instal·lar els equips de desbast, al qual s'annexarà una sala condicionada per a albergar els bufadors. Aquest edifici se situarà a la zona de desbast actual (a l'espai disponible entre el reactor biològic i el vial).

- Tractament biològic. L'aigua del pretractament es conduirà fins a l'arqueta d'alimentació als reactors biològics (dues línies). S'executaran dos dipòsits d'obra civil de tipus carrusel de 36 m de longitud total (27 m de longitud de recta) i dos semicanals de 4,5 m d'ample i 5 m de columna d'aigua (volum unitari aproximat 1.530 m³). El tractament biològic dissenyat pretén eliminar simultàniament en un mateix reactor la càrrega orgànica i el nitrogen.

Els reactors biològics es situaran a la zona d'ampliació.

- Eliminació de fòsfor. Es disposarà, al costat dels reactors biològics, d'un sistema de dosificació de clorur fèrric. Es realitzarà la dosificació a l'arqueta de reunió del licor mesclat a la sortida de reactor biològic i passarà als decantadors, per a l'eliminació del fòsfor com a fang sòlid.

- Decantació secundària. Per a aquest procés s'aprofitarà i el decantador existent i s'executarà un decantador secundari de les mateixes característiques geomètriques que l'actualment existent: de planta circular, de 13,5 m de diàmetre interior, i profunditat recta útil 2,50 m.

- Cloració. S'ha previst la construcció d'un canal de cloració de dimensions 4,0 x 3,8 x 1,6 metres. L'aigua decantada serà conduïda fins a la arqueta prèvia del laberint de cloració, des de la qual es podrà dirigir l'aigua decantada o bé al canal de cloració, o bé cap a una arqueta que connecta directament amb la cambra d'evacuació. El laberint de cloració, se situarà en la zona d'ampliació.

- Línia de fangs. La línia de fangs disposarà dels elements següents:

• Espessidor. Es demolirà l'espessidor existent i es construirà un nou espessidor enfront de la zona d'aparcament de l'edifici de control. El nou espessidor, amb un diàmetre de 7 m; una profunditat, de 3,5 m i un volum útil, de 102,3 m³, tendrà una major capacitat de tractament.
• Deshidratació mecànica. S'emprarà el sistema de deshidratació existent, el qual es troba en bon estat i disposa de capacitat suficient per al tractament dels fangs. Únicament es farà una reforma interior de l'edifici de control i deshidratació de fangs existent i de dimensions 13,60 x 5,40 x 5,00 metres.
• Emmagatzematge de fangs. Es substituirà el contenidor d'emmagatzematge de fangs existent per una tremuja de capacitat major (25 m³), la qual permetrà una autonomia d'emmagatzematge de 19 dies.

- Tanc de tempestes. S'aprofitarà un element actual de tractament, del qual es demoliran els murs interiors i s'actuarà sobre la solera per a condicionar-lo com a tanc de tempestes. L'element resultant tindrà 750 m³ en condicions d'operativitat. L'operativa del tanc es justifica per al seu funcionament durant els episodis de tempesta, en els quals les puntes de cabal sobrepassin la capacitat de tractament biològic, o del mateix tamisatge. Així doncs, durant aquestes puntes de cabal, el cabal excedentari serà dirigit al tanc, per més endavant ser retornat al canal de tamisatge.

- Desodoració. S'instal·larà una xarxa de conduccions per a captar aire als punts amb major generació d'olors (sala de desbast, arqueta d'alimentació a tamisos, canal de desbast auxiliar, tamisos, transportador de cargol sense fi-compactador, arqueta de sortida del desbast, sala de deshidratació, centrífuga, espessidor i tremuja de fangs). L'aire a tractar serà impulsat a una torre de contacte (columna d'1,6 m de diàmetre i 2 m d'alçada), amb carbó actiu per a l'adsorció dels contaminants.

- Evacuació. L'evacuació de l'efluent depurat es durà a terme a les actuals llacunes d'evaporació-infiltració (amb una superfície total de 1.713 m²) una vegada recondicionades, atès que han perdut la seva capacitat d'infiltració, juntament amb uns aiguamolls artificials addicionals de 32.961 m² de superfície total (repartits en dues cel·les i quatre canals), superfície un poc major a l'estimada (31.000 m²) per a poder a infiltrar el cabal de disseny segons les característiques geològiques de l'emplaçament. Les llacunes d'infiltració-evaporació actuals remodelades tindran una capacitat d'evacuació nominal de 348 m³/dia. En cada cel·la unitària de l'aiguamoll es projecta una cubeta (independentment dels canals de comunicació entre cel·les) per a albergar el substrat de les plantes macròfites i afavorir la infiltració. La profunditat mitjana de les cubetes d'aquestes llacunes varia de 0,85 a 1,00 metres, en els quals es disposa una primera capa de 15 cm d'arena de riu, i sobre la qual es disposarà una altra capa de filtre de graves de D10 = 16 mm, amb un gruix de 70 cm. Sobre aquesta capa de filtre es disposarà la plantació d'una mescla equilibrada d'espècies macròfites: Enea (Typha latifolia): 50% Canyís (Phragmytes communis): 33,3% Masiega (Claudium mariscus): 16,7%.

Per tal d'afavorir l'evapotranspiració així com la integració paisatgística i ambiental es preveu la plantació d'espècies arbustives i llenyoses: àlber (Populus alba); om (Ulmus minor); Cirerer de pastor (Crataegus monogyna); Rubus ulmifolia i salicòrnia (Salicornia ramosissima).

9. Al projecte no es preveu l'execució d'un tractament terciari. No obstant això, es reserva un espai annex als canals de cloració per a un futur tractament terciari.

10. Pel que fa a les necessitats elèctriques de l'EDAR:

- La potència necessària per a la instal·lació és de 196,78 kW. Es construirà un nou centre de transformació de 250 kVA a la parcel·la de l'EDAR. El centre de transformació s'ubicarà a l'interior d'un edifici prefabricat de dimensions exteriors de 6.080 mm de longitud, 2.380 mm de fons, 3.045 mm d'altura total i 2.585 mm d'altura vista. Per a alimentar aquest centre de transformació es preveu l'execució d'una nova línia de 15 kV derivada de la línia aèria existent.

- Es preveu una instal·lació generadora fotovoltaica de 100 kW d'autoconsum amb excedents amb compensació. Aquesta instal·lació, la qual servirà per autoabastir part dels consums de l'EDAR, constarà de 216 mòduls JA Solar JAM72S30 550MR de 550 Wp, amb una inclinació de 20º, i de dimensions 2.279 x 1.134 x 35 mm. Es col·locaran dos mòduls per fila, en vertical, i a una distància de 50 cm del sòl. L'alçada màxima que assoliran els mòduls serà d'1,566 m i la separació entre files de plaques serà de 5 m. La instal·lació fotovoltaica ocuparà una superfície de 1.713 m².

- Es preveu també una instal·lació solar tèrmica per a la producció d'aigua calenta.

- S'instal·larà un grup electrogen de 110 kVA de potència per tal de garantir el funcionament de les instal·lacions en cas d'interrupcions del subministrament elèctric.

11. Es preveu un volum total de terres extretes per a la construcció dels nous aiguamolls de 26.379,28 m³. Per tal d'equilibrar el balanç de terres i minimitzar el transport a abocador, s'ha optat per la creació de plataformes elevades per a les unitats fotovoltaiques i d'uns monticles artificials que seran revegetats, amb una altura màxima de 2 metres sobre la cota actualment existent en la parcel·la.

12. Per tal de garantir una explotació adequada de la depuradora, s'ha previst que les obres s'executin en tres fases.

13. Es realitzarà un tancament perimetral a la zona d'ampliació de la depuradora.

14. El pressupost base de licitació del projecte sense IVA és de 5.465.902,24 euros.

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl i d'acord amb el pla territorial de Mallorca, la parcel·la a on s'ubica l'EDAR es troba a sòl rústic amb la categoria d'àrea d'interès agrari intensiva (AIA-I). Per una altra banda, part de l'àrea ocupada per l'EBAR es troba a sòl rústic de règim general i l'altra part, a sòl rústic amb la categoria d'àrea de transició.

2. Tant la parcel·la de l'EDAR com la de l'EBAR es troben afectades per una àrea de protecció territorial (APT) de carreteres.

3. Les actuacions projectades a l'EBAR, l'EDAR i el col·lector no estan afectades per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, incendis ni esllavissament. Tampoc es troben dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals. Per contra, tots els elements del projecte es troben a APR d'inundació i a una plana geomorfològica d'inundació.

4. Les actuacions previstes no es troben a zona de policia de torrent.

5. La topografia de l'àrea ocupada per l'EDAR és pràcticament plana.

6. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), la instal·lació fotovoltaica es troba classificada com a tipus A. Es troba a una zona d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques baixa.

7. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'espacial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000.

8. L'EDAR disposa d'autorització d'abocament vigent per Resolució del Director General de Recursos Hídrics del 23 de novembre de 2004, amb un cabal autoritzat a abocar a llacunes d'evaporació-infiltració de 438.000 m³/any.

9. Pel que fa a l'aigua subterrània:

a) L'àrea afectada es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1821M2 «Pla de Campos» (estat qualitatiu i quantitatiu dolent). És una zona vulnerable a la contaminació per nitrats i de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderada (5 sobre 10).

b) Les actuacions previstes es troben fora dels perímetres de protecció dels pous d'abastiment urbà.

c) D'acord amb l'informe del Servei d'Estudis i Planificació, «a l'entorn de l'EDAR es troben una sèrie de punts de la xarxa de control d'aigües subterrànies de la DGRH. Estudiant la concentració de nitrats dels pous que estan en direcció SE, pròxims als que es varen determinar en l'estudi hidrogeològic, no es troba un empitjorament de cap d'ells al llarg dels darrers anys, durant el funcionament de l'EDAR actual. O bé es mantenen estables, o baixen, o la variabilitat dels resultats és tan gran que fa pensar en alguna pressió puntual».

10. A l'àmbit del projecte no s'hi troben hàbitats d'interès comunitari.

11. Segons les quadrícules 1x1 amb codi 4992, 4982, 4972 i 4962 del Bioatles del visor IDEIB no consta cap espècie de fauna ni flora amenaçada a l'àrea afectada pel projecte. Per una altra banda, d'acord amb la quadrícula 5x5 amb codi 493 del Bioatles a l'entorn del projecte consten les espècies catalogades següents:

Tàxon (Espècie)	Nom comú (Espècie)	Catalogat	Amenaçat
Burhinus oedicnemus	Sebel·lí	Sí	No
Galerida theklae	Cucullada	Sí	No
Bufotes balearicus	Calàpet	Sí	No
Testudo hermanni	Tortuga mediterrània	Sí	No
Rhamnus alaternus	Llampúgol, aladern	Sí	No

12. Tal com s'explica a l'annex d'incidència paisatgística, el paisatge de l'àmbit del projecte és essencialment rural amb presència d'urbanització dispersa. Tot i que es considera que la qualitat paisatgística de l'entorn és mitjana, la concentració d'infraestructures (carreteres, línies elèctriques, etc.) i d'espais urbanitzats ha alterat l'aspecte rural de la zona i ha provocat una degradació de la qualitat del paisatge.

13. Pel que fa al patrimoni, a l'informe del Servei de Patrimoni Històric, s'explica que «consultada la base de dades de Patrimoni no ens consta l'existència d'elements patrimonials a l'àrea objecte d'ampliació» i que «hi ha que tenir en compte l'existència de la creu del terme de Sant Blai, encara que aqueixa es troba en el marge esquerre i separada uns vint metres del col·lector».

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 6 d'abril de 2024 es va publicar en el BOIB núm. 46 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Campos (TM de Campos). La propietària d'una finca afectada pel projecte ha presentat una al·legació en relació amb la valoració econòmica per tal de compensar els perjudicis ocasionats per l'obra. Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Departament Tècnic de Coordinació.

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació.

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, Servei de Protecció d'Espècies.

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

Conselleria de Salut, Direcció General de Salut Pública.

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials, Servei d'Indústria i de Polígons Industrials.

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica.

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Departament d'Energia i Canvi Climàtic.

Direcció General d'Emergències i Interior, Servei de Planificació d'Emergències.

Consell de Mallorca, Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Direcció Insular de Medi Ambient.

Consell de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular de Territori i Paisatge.

Consell de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat.

Consell de Mallorca, Departament de Cultura i Patrimoni, Direcció Insular de Patrimoni.

Ajuntament de Campos.

GOB.

Amics de la Terra.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, del Servei d'Ordenació del Territori, del Servei d'Explotació i Conservació, del Servei de Patrimoni Històric, del Servei de Salut Ambiental, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, del Servei de Protecció d'Espècies i del Servei d'Estudis i Planificació.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va concloure el següent:

Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).

El Servei d'Ordenació del Territori va informar el següent:

[...]

III. Consideracions tècniques

En relació amb el PTIM

Segons el Pla territorial insular de Mallorca (PTIM), les parcel·les objectes d'aquest informe compten amb la consideració de sòl rústic comú. D'una banda, la parcel·la on s'ubica l'EBAR, en les categories d'àrea de transició (AT) i règim general (SRG); i d'altra banda, la parcel·la on s'ubica l'EDAR, en les categories d'àrea d'interès agrari intensiu (AIA-I) i règim general (SRG).

Ambdues parcel·les es troben afectades per una àrea de prevenció de riscos d'inundacions (APR Inundacions) i per una àrea de protecció territorial de carreteres (APT Carreteres).

Segons el PTIM, el projecte objecte d'aquest informe es considera, d'una banda, com una infraestructura del tipus E-3, per l'EBAR i el col·lector, definides com a conjunt de xarxes de transport o distribució de sanejament, junt amb els suports i les instal·lacions complementàries a la xarxa; i, d'altra banda, com una infraestructura tipus E-5 per l'EDAR, atenent a que es tracta d'una gran infraestructura hidràulica de superfície superior a 200 m².

D'acord amb la matriu d'ordenació del sòl rústic de l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears, modificada pel Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, entre d'altres, i, amb les especialitats contingudes a l'annex de les Normes d'ordenació del PTIM, les infraestructures tenen ús condicionat a les àrees de transició (AT), al sòl rústic general (SRG), a les àrees de protecció territorial (APT) i a les àrees de prevenció de riscs (APR).

No obstant això, d'acord amb l'article 24.2 i correlatius de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears (LSR), en tant que l'ús vinculat a aquesta infraestructura estigui previst al planejament general o en els instruments d'ordenació territorial, s'ha de considerar un ús admès. Si no fos el cas, es fa necessària la declaració d'interès general a l'empara de l'article 26 i correlatius de la mateixa llei, establint els límits de l'activitat, les seves característiques i els espais que ocupa.

D'altra banda, al trobar-se la infraestructura en una Àrea de Prevenció de Riscos (APR), d'acord amb el punt 6 de la Norma 19.2.b del PTIM, serà necessari l'informe previ de l'administració competent en matèria de medi ambient. Altrament, cal recordar que s'hauran de sol·licitar els informes i autoritzacions legalment previstos a l'article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Integració paisatgística

Un dels objectius de l'Estratègia de paisatge és implementar la protecció, gestió i ordenació del paisatge a través de la planificació territorial, mitjançant, entre d'altres, la incorporació de la dimensió paisatgística a la cooperació en la política hidràulica, d'acord amb l'estratègia III.10. En aquest sentit, prenen especial rellevància les directrius d'aquesta estratègia pel que fa al tractament paisatgístic en les intervencions en els cursos hídrics i aiguamolls (directriu III.10.a) i a la incorporació de la política hidràulica en la millora i requalificació del paisatge (directriu III.10.b).

En primer lloc, referent al tancament de les parcel·les projectat, caldrà adaptar la proposta per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental que s'estableixen a la Norma 22 del PTIM, sempre que això no vagi en contra de les mesures de seguretat requerides per aquest tipus d'infraestructures o altres disposicions legals. En relació amb les malles, les característiques seran de tipologia ramadera (amb buits amples quadrats o rectangulars), pròpia del sòl rústic i integrades al paisatge. Es prohibeix la utilització de filferro espinós. Quan les malles s'instal·lin directament sobre el terra, hauran de permetre la circulació de fauna silvestre, per la qual cosa a la part inferior hauran de garantir a tot el perímetre, obertures de 15 cm x 15 cm arran de terra. Sobre la malla es podran instal·lar filferros de reforç de l'estructura del tancament i sostinguin la malla. Els pals que subjecten les malles o les tanques sempre seran de fusta, podent-se encaixar en tubs metàl·lics clavats a terra per a una millor subjecció, un millor drenatge i una més còmoda substitució en cas de deteriorament. Aquests tubs metàl·lics no han de sobresortir més de 15 cm del nivell del terra. Es prohibeix expressament la malla de simple torsió (romboïdal o d'autopista), la malla de doble i triple torsió (hexagonal), la malla electrosoldada, així com els tancaments amb panells rígids plegats, per no respondre a sistemes tradicionals, pel seu gran impacte al paisatge i per l'impediment que suposen per a la circulació de la fauna.

Altrament, pel que fa la vegetació proposta, a l'estudi d'incidència paisatgística es fa referència a la plantació de baladres a la zona enjardinada de l'EBAR. Aquesta espècie no es considera autòctona i caldria substituir-la per altres pròpies de l'entorn, per tal de millorar la integració paisatgística de la instal·lació. D'altra banda, en aquest mateix emplaçament, seria convenient plantar una barrera vegetal a base de plantes arbustives al límit de la parcel·la en contacte amb la carretera per tal d'ocultar la infraestructura.

A la parcel·la on s'ubica l'EDAR, també semblaria adient tractar d'ocultar des del punt d'accés les edificacions i instal·lacions més properes, proposant una barrera vegetal en aquesta zona, que s'estengués al llarg de tota la carretera. A més a més, al límit nord-est, on es preveu la plantació de pollancres negres, seria convenient augmentar la seva densitat. D'altra banda, a la zona sud-est, on s'acumularan les terres procedents de l'excavació de les llacunes, convindria proposar una plantació més aleatòria i natural, de manera que s'ocupi tot l'espai disponible. En relació a aquesta acumulació de terres, semblaria més adient que s'ubiqués al llarg del perímetre en contacte amb la carretera.

Pel que fa a les edificacions proposades i d'acord a la documentació aportada, tenint en compte la situació de les edificacions en sòl rústic i els diferents usos i dimensions, es proposa introduir una sèrie de mesures d'integració paisatgística i ambiental d'acord amb la Norma 22 del PTIM, per tal de reduir l'impacte paisatgístic de la instal·lació i augmentar la seva integració a l'entorn, utilitzant criteris i mecanismes diferenciats per a cada cas:

- Com a aspecte general, seria convenient referir totes les construccions amb materials en la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra, evitant els acabats amb elements constructius vists com ara el maó, el bloc de formigó i similars. Les fusteries exteriors haurien de ser de fusta o metàl·liques de tipologia idèntica a la tradicional.

- Edifici de l'estació de bombeig i edifici general. Malgrat que ambdós edificis ja compten amb coberta inclinada, per les seves mides, seria interessant adequar els buits de façana a una tipologia tradicional i referir-los en la gamma dels ocres terra.

- Edifici de desbast i aireig. Aquest edifici compta amb unes dimensions i alçada similar als habitatges existents a l'entorn rural, de manera que es proposa substituir la coberta plana per una coberta inclinada de teula àrab, la fàbrica de bloc de formigó per un referit en la gamma dels ocres terra i tractar adequadament els buits de façana pel que fa a les dimensions, per tal d'augmentar la integració paisatgista a través de la mimetització amb l'entorn.

- Reactor biològic, espessidor de fangs, arqueta de repartiment i tanc de tempestes. Seria convenient que les parets no quedessin amb el formigó o bloc vist, referint les superfícies exteriors, atenent les condicions d'integració paisatgística i ambiental.

- Tremuja de fangs. Al tractar-se de l'element més discordant el conjunt, seria necessari que l'estructura metàl·lica fora pintada d'algun color que permetés la seva integració a l'entorn.

- No es defineix l'estació transformadora de nova construcció situada just a l'accés de la parcel·la, encara que també hauria de complir amb les condicions d'integració paisatgística.

Així mateix, pel que fa a la conducció del col·lector al llarg de la carretera Ma-6040 durant més de 3 quilòmetres, s'haurà d'atendre a allò establert a l'article 33.3.e de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, referent a la implantació o la construcció de les infraestructures imprescindibles per a la prestació de serveis d'interès públic com a xarxes de transport i/o distribució de gas, energia elèctrica, hidràuliques, telecomunicacions i similars; i a l'article 34 de la mateixa llei.

Finalment, atenent a la instal·lació solar fotovoltaica que es pretén emplaçar a la parcel·la de l'EDAR, aquesta seria de tipus A segons el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), ja que compta amb una ocupació inferior a 0,3 Ha i potència no superior a 100 kW. Consegüentment, al trobar-se ubicada en una zona d'aptitud mitjana, té la consideració d'ús admès, i se'n permet el desenvolupament sempre que es respecti una distància mínima de 300 m respecte a qualsevol altra instal·lació fotovoltaica sobre el terreny de més de 10 kW, compleixi amb les mesures establertes en l'annex F per a la prevenció o reducció o dels probables efectes negatius significatius i les limitacions establertes per la normativa sectorial d'aplicació.

IV. Conclusions

A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'apartat III de l'informe, es conclou que des del punt de vista de l'ordenació territorial i paisatgística no s'observen circumstàncies que resulten d'especial incidència a l'entorn, de tal manera que s'informa favorablement al projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Campos, sempre que es doni compliment a les següents condicions:

1. Si la infraestructura no es troba prevista al planejament general o en els instruments d'ordenació territorial, serà necessària la declaració d'interès general a l'empara de l'article 26 i correlatius de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears (LSR).

2. D'acord amb el punt 6 de la Norma 19.2.b del PTIM, serà necessari l'informe previ de l'administració competent en matèria de medi ambient.

3. S'hauran de sol·licitar els informes i autoritzacions legalment prevists a la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears, en intervenir en les àrees de protecció territorial de la carretera Ma-6040.

4. La instal·lació solar fotovoltaica projectada es podrà considerar un ús admès sempre que es respecti una distància mínima de 300 m respecte a qualsevol altra instal·lació fotovoltaica sobre el terreny de més de 10 kW, compleixi amb les mesures establertes en l'annex F del PDSEIB i les limitacions establertes per la normativa sectorial d'aplicació.

Així mateix, per tal de reduir l'impacte paisatgístic i ambiental convé prendre en consideració les observacions i propostes realitzades en el cos de l'informe en la mesura en què siguin compatibles amb la funcionalitat de la infraestructura.

En relació amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori al document «Documentació relativa a les consideracions prèvies a l'inici de l'avaluació ambiental ordinària del projecte «Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Campos» s'indica que:

«En relació a les propostes per reduir l'impacte ambiental i paisatgístic (consistents en la substitució dels baladres per una altra espècie que sigui autòctona, l'augment de la densitat de plantació dels pollancres negres i modificació de la distribució de les plantacions previstes a la zona sud-est), des de l'Abaqua manifestam el nostre compromís en la seva consideració i valoració, una vegada s'hagin obtingut totes les autoritzacions sectorials necessàries per a l'execució de l'actuació projectada».

El Servei d'Explotació i Conservació va informar el següent:

1. El domini públic viari de la carretera Ma-6040 es pot consultar i descarregar a l'apartat «Consulta domini públic viari» de l'enllaç https://web.conselldemallorca.cat/carreteras

2. D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. Per tant, tota la planta depuradora d'aigües residuals i la seva ampliació és a més d'aquesta distància de la carretera Ma-6040 i no és preceptiu informar. Sobre la conducció paral·lela i l'estació de bombeig d'aigües residuals, sí correspon informar conforme als següents punts d'aquest document.

3. D'acord amb l'article 31.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es defineix com a zona de protecció de la carretera la compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'explanació i a una distància d'aquestes de devuit (18) metres a les carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. A la zona de protecció no es podran realitzar obres ni es permetran més usos que els compatibles amb la seguretat vial, prèvia autorització, en qualsevol cas, de l'organisme gestor. En tot cas es podrà autoritzar la utilització de la zona de protecció per raons d'interès general o quan ho requerirà el millor servei de la carretera.

4. D'acord amb l'article 33.3.g de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, no podran autoritzar-se edificacions de nova construcció ni ampliacions o reconstruccions de les existents dins la zona de protecció. Atenent a l'apartat 1 de les conclusions de la Nota de Servei 01/2023 es podran autoritzar a les edificacions existents les obres de reparació o millora que no suposin augment de volum, superfície o alçària de la construcció. No es considera augment de volum ni superfície ni alçària, la disposició a la part exterior dels sostres i façanes existents de les diferents capes que s'han d'instal·lar per tal d'adaptar les construccions a la normativa vigent i, sobre tot, d'eficiència energètica. No es permeten reconstruccions totals d'elements del cos dels habitatges i sí obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat i la higiene de les persones que resideixin. Si un element cau per abandonament o falta de conservació no es podrà reconstruir. Per tant, s'informa favorablement les obres als edificis del conjunt format a l'estació de bombeig d'aigües residuals dins la zona de protecció sempre i quan compleixen amb aquesta Nota de Servei 01/2023.

5. D'acord amb l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, per a la implantació o la construcció de les infraestructures imprescindibles per a la prestació de serveis d'interès públic com a xarxes de transport i/o distribució de gas, energia elèctrica, hidràuliques, telecomunicacions i similars, es poden autoritzar a una distància no inferior als TRES (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera, fora de la zona de domini públic. Per tant, tenim els següents casos:

a) Al tram de la carretera Ma-6040 on el traçat de la canalització no és pel domini públic viari (excepte els creuaments al PK 0+230, PK 3+400, tram pel romanent i paral·lelisme entre PK 2+025 a 2+056 i PK 3+250 a 3+400, que sí afecten al domini públic viari), és més enllà d'aquesta distància de tres (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació i s'informa favorablement.

b) Al tram de la carretera Ma-6040 on el traçat paral·lel de la canalització és pel domini públic viari que es situa a més de tres (3) metres de l'aresta exterior de l'esplanació, i que correspon als trams entre PK 2+025 a 2+056 i PK 3+250 a 3+400 de la Ma-6040, tota la canalització soterrada inclús les fites de senyalització i les arquetes, hauran de recular-se dins del darrer metre més exterior del domini públic viari.

6. Segons l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, sota la calçada, els encreuaments s'han de fer per la solera de les obres de fàbrica existents, en galeries o tubs disposats prèviament a aquest efecte o construïdes amb mitjans que no alterin el paviment; excepcionalment, es podran autoritzar rases en la calçada per raons d'urgència o necessitat, o prèviament a una obra de renovació del paviment existent. Per tant, com que no hi ha previstes actuacions de renovació del paviment existent, els creuaments sota la Ma-6040 al PK 0+230 i PK 3+400 per la conducció d'impulsió de diàmetre 315 mm s'hauran d'executar amb perforació dirigida complint les següents condicions:

a) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera Ma 6040.

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantindre l'estat tensional del terreny.

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària i fora del domini públic viari.

d) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'explanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

e) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant.

f) Finalitzats els treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

g) Malgrat l'assenyalat al punt anterior en cas de produir-se un flonjall o un esglaó el Departament es reserva la potestat durant un termini de 5 anys, d'exigir l'esmena de l'anomalia i que es fressi un tram no inferior a 15 metres, estenent-se una nova capa d'aglomerat asfàltic a tota l'amplada de la carretera de les mateixes característiques que l'existent.

7. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.

El Servei de Patrimoni Històric va informar el següent:

[...]

S'ha de tenir en compte l'existència de la creu de terme de Sant Blai, encara que es troba en el marge esquerre i separada uns vint metres del col·lector. S'hauran de prendre les mesures oportunes per no afectar-la ni amb l'amuntegament de material, ni amb el maneig de maquinària pesada, ni de qualsevol altra manera.

Consultada la documentació, i en contestació a la sol·licitud d'informe en relació al «Projecte d'ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Campos», li comunico que no és necessària l'autorització prèvia i preceptiva de la Comissió Insular de Patrimoni Històric per a la tramitació de la corresponent llicència municipal, atès que no s'ha detectat cap element patrimonial que es pugui veure afectat pel projecte de referència. Així i tot, en cas de localitzar restes arqueològiques durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores (art. 50.5 i art. 60.1 LPHIB).

El Servei de Salut Ambiental va informar el següent:

S'informa favorablement condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores i els condicionants establerts a l'estudi d'impacte ambiental i, molt especialment, als referents a les emissions d'olors, gasos, partícules i renous a l'atmosfera.

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va concloure el següent:

1. S'ha de sol·licitar la modificació de la resolució de condicionants com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (exp. APCA-1612) mitjançant el tràmit telemàtic corresponent [...].

2. Mancaria descriure amb major concreció com les instal·lacions enfronten el risc d'inundació urbana, que seria el major dels existents quant a impactes derivats del canvi climàtic.

3. Per altra banda, es recomana:

- Ús de materials de construcció i rehabilitació atenent l'anàlisi del seu cicle de vida i la seva petjada de carboni. A tal efecte es pot consultar el Catàleg de materials sostenibles de les Illes Balears que es pot consultar en el següent enllaç:

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/151761/Memoria_EPSU1002_151761.pdf?sequence=1

- Mobilitat sostenible: ús de vehicles lliures d'emissions i instal·lació de punt de càrrega (Art. 60 de la Llei 10/2019).

- Com a mesures per a reduir els efectes del canvi climàtic es recomana incloure les mesures suggerides per a reducció d'emissions de l'annex 5 del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni.

En relació amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, al document «Documentació relativa a les consideracions prèvies a l'inici de l'avaluació ambiental ordinària del projecte «Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Campos» s'indica que:

«S'assumeix la primera conclusió i, una vegada finalitzades les obres, es tramitarà la modificació de la Resolució com a APCA.

En resposta a la segona conclusió, volem destacar l'Annex núm. 9 (Inundabilitat) de la Memòria del Projecte, que informa del risc d'inundació de les instal·lacions que conformen l'EBAR i l'EDAR de Campos (que inclou com a Annex núm. 1 un «Estudio de las Zonas Potencialmente Inundables del municipio de Campos», de novembre de 2016 i elaborat per l'empresa GETINSA-PAYMA S.L., amb un estudi hidràulic i un estudi hidrològic per a períodes de retorn T500 i T1000 anys.

En qualsevol cas, l'Abaqua sol·licitarà les autoritzacions corresponents a l'Administració Hidràulica en matèria de gestió del risc d'inundació (RD 198/2023 de 21 de març) i de l'aplicació del PHIB (RD 49/2023).

També s'assumeix la tercera consideració i s'incorporaran les mesures correctores per reduir les emissions atmosfèriques i la petjada de carboni (esmentades a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 23 d'abril de 2024) dins la documentació contractual de la licitació de les obres».

El Servei de Protecció d'Espècies va informar el següent:

[...]

Consideracions tècniques

1. L'EIA identifica diversos impactes sobre la vegetació i la fauna i els valora tots com a compatibles.

2. Les obres es realitzen a l'extrem W d'una parcel·la de 23,8 ha. Es preveu crear una zona humida de 3,3 ha que es sembrarà amb Typha, Phragmites i Cladium i que, probablement, atraurà aus aquàtiques. Al voltant es plantaran polls i oms. El material de les llacunes es depositarà formant un turó de 2 m d'altura que separarà la zona humida de la resta de la parcel·la.

3. Consultat el Visor d'Espais de Rellevància Ambiental, es comprova que no hi ha espècies protegides afectades. No s'afecta a cap espai de la Xarxa NATURA 2000 ni cap espai natural protegit.

4. A la quadrícula d'1 x 1 km del Bioatles no es menciona cap espècie catalogada. La quadrícula de 10 x 10 km cita la presència de la cucullada (Galerida theklae), el sebel·lí (Burhinus oedicnemus) i el calàpet.

5. A l'extrem E de la parcel·la existeix una petita superfície (220 m2) de l'hàbitat prioritari 6220* (Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils Thero-Brachypodietea), que es troba a més de 500 m de la zona afectada per les obres.

6. Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és d'esperar que el projecte suposi un efecte destacable sobre les espècies catalogades o amenaçades de l'entorn, sempre que es respectin les mesures protectores i correctores proposades a l'estudi d'impacte ambiental.

Conclusió

Per tot això, inform favorablement sobre el Projecte «Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Campos».

El Servei d'Estudis i Planificació va informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

1. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants.

2. L'execució de les infraestructures s'ha de realitzar en les condicions de dimensionament adequat per assolir el cabal punta d'entrada a l'EDAR, i amb sistemes de detecció de fuites per tal d'evitar possibles abocaments d'aigües residuals.

3. Conforme a l'article 259 quater.1.a. del RDPH, no es podrà abocar aigua sense depurar procedent del tanc de tempestes en períodes secs.

4. Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades, procedents del dipòsit d'aigües industrials i una vegada clorades.

5. Es recomana la utilització d'espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric, així com l'ús d'aigües pluvials i/o regenerades per al seu reg.

6. S'ha de disposar d'una xarxa de control de l'entorn per fer el seguiment de la qualitat i assegurar que l'abocament no està causant la contaminació de la massa d'aigua subterrània. El PVA presentat a l'Estudi d'Impacte Ambiental s'ha de completar segons el que s'indica a les consideracions tècniques del present informe.

7. No es pot efectuar cap abocament directe d'aigües residuals a les aigües subterrànies. Per tant, no es pot executar al projecte el pou d'infiltració d'emergència que es pot veure als plànols de l'Estudi d'Impacte Ambiental.

8. S'ha d'especificar quin volum d'aigua de sortida del decantador secundari és clorada i la seva destinació, i assegurar que es donarà compliment al valor límit de 1000 UFC/100 mL d'Escherichia Coli a l'aigua infiltrada.

9. S'ha de donar compliment a la freqüència de determinació analítica de DQO, DBO₅, SS, NT, NO₃^- i E. Coli. El punt de compliments dels valors límit de l'abocament de l'EDAR per aquests paràmetres ha de ser a l'entrada de l'efluent a les basses d'infiltració.

Anàlisi tècnica de l'expedient

a) Alternatives

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa zero (no execució). La no execució del projecte pot suposar importants problemes ambientals atès que amb el transcurs del temps aniran augmentant els abocaments incontrolats d'aigües no tractades com a conseqüència de no disposar una xarxa separativa de sanejament i pluvials, del creixement poblacional i de la capacitat insuficient dels elements de la planta. Aquests abocaments juntament amb l'incompliment dels paràmetres d'abocament poden suposar un risc sever per a la salut humana i els ecosistemes propers. Per tant, es descarta aquesta alternativa.

- Alternatives d'ubicació:

i) Actuació en un nou emplaçament. Es descarta aquesta alternativa atès el gran cost econòmic que suposa traslladar unes instal·lacions de tals dimensions així com la dificultat associada a la coordinació de les tasques de traspàs entre plantes per tal d'evitar abocaments o pèrdues de la qualitat de l'efluent.

ii) Actuació a l'emplaçament actual. Es considera que és la millor opció des del punt de vista ambiental i econòmic.

- Alternatives en relació amb l'EBAR, el col·lector i el tanc de tempestes. D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, a l'annex 5 del projecte s'han plantejat diferents alternatives:

i) Alternativa 1: EBAR (canvi bombes) + construcció d'un nou tanc de tempestes de gran capacitat (2.000 m³). A aquesta alternativa es conserva la conducció d'impulsió existent, amb la limitació de cabal que implica. La substitució dels principals equips electromecànics de l'EBAR per unes bombes més acords a l'increment de cabal màxim compatible amb el col·lector suposa un lleuger increment del cabal actual però que ni tan sols arriba a suposar un factor punta d'1,3. Per tal de contrarestar aquesta limitació es planteja la construcció d'un tanc de tempestes de gran capacitat.

ii) Alternativa 2 (seleccionada): EBAR (canvi bombes i obra civil) + construcció d'un nou col·lector de 3.343 m de tipus PEAD de diàmetre 315 mm. Aquesta alternativa permet una capacitat de transport fins l'EDAR d'un cabal màxim a l'entorn d'un factor punta de 5 sobre el cabal mitjà de disseny d'aigua residual (393 m³).

iii) Alternativa 3: EBAR (canvi bombes) + construcció d'un nou col·lector de 3.343 m de tipus PEAD de diàmetre 250 mm + construcció d'un nou tanc de tempestes de 900 m³ de capacitat). Amb aquesta alternativa, es pot assolir un factor punta de 2,4.

- Alternatives en relació amb l'EDAR. Les alternatives han de donar compliment als següents condicionats:

• Adequar el procés als requisits de l'abocament.
• Minimitzar el nombre de processos unitaris implicats a la línia d'aigua i de fangs.
• Reducció del cost d'equips i energia.
• Minimitzar les afeccions al procés depuratiu durant la realització de les obres.
• Primar aquells processos les necessitats d'espai dels quals siguin menors.
• Aprofitar les infraestructures existents.
• Minimitzar l'impacte ambiental de les instal·lacions.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, a l'annex 5 del projecte s'han plantejat les alternatives següents:

i) Alternatives de pretractament:

• EP1 (tamís 3 mm + pretractament dinàmic).
• EP2 (pretractament compacte)
• EP3 (tamís 1 mm i reutilització nou desbast). S'ha optat per aquesta alternativa.

ii) Alternatives de tractament biològic:

• EB1 (fangs actius: procés simultani).
• EB2 (fangs actius: procés A2O)
• EB3 (fangs actius: coprecipitació química). Se selecciona aquesta alternativa, la qual permet reduir la concentració de fòsfor.
• AB1 (aeració superficial: turbines i rotors d'aeració).
• AB2 (aeració submergida mitjançant difusors). S'ha optat per aquesta alternativa.

iii) Alternatives de tractament de fangs:

• F1 (digestió+espessidor+deshidratació).
• F2 (espessidor+deshidratació).

iv) Alternatives de desodoració:

• D1 (carbó actiu). S'ha seleccionat aquesta alternativa.
• D2 (filtre biològic (biotrickling)).

- Alternatives d'abocament:

i) Alternativa 1 (abocament de l'efluent a la mar).

ii) Alternativa 2 (abocament de l'efluent al Torrent de Son Catlar).

iii) Alternativa 3 (aiguamoll). Se selecciona aquesta alternativa.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Ubicació de les instal·lacions. Té un impacte moderat sobre la geomorfologia, l'edafologia, les aigües superficials i la percepció visual; compatible sobre el risc d'incendis, la biodiversitat, la vegetació, la fauna, els usos del sòl i la salut i positiu sobre la qualitat de vida.

b) Moviment de terres, estructures, obertura de rases i instal·lació elèctrica. Aquesta acció té un impacte moderat sobre la geomorfologia, l'edafologia, les aigües superficials, l'erosió, el risc d'inundacions i la percepció visual; compatible sobre la qualitat de l'aire, l'emissió de renous, la biodiversitat, la vegetació, la fauna i els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

c) Condicionament de vials. Aquesta acció té un impacte moderat sobre la geomorfologia, l'edafologia, les aigües superficials, l'erosió, el risc d'inundacions i la percepció visual; compatible sobre la qualitat de l'aire, l'emissió de renous, la biodiversitat, la vegetació, la fauna i els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

d) Generació de residus. Aquesta acció té un impacte moderat sobre l'edafologia, les aigües superficials, les aigües subterrànies i els usos del sòl; compatible sobre la qualitat de l'aire, el risc d'incendis, el canvi climàtic, la biodiversitat i la vegetació i positiu sobre la generació d'ocupació, el sector serveis i la qualitat de vida.

e) Tràfic de maquinària i camions. Té un impacte moderat sobre la geomorfologia, les aigües superficials, l'erosió i la percepció visual; compatible sobre la qualitat de l'aire, l'emissió de renous, el risc d'incendis, la biodiversitat, la vegetació, la fauna i els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

f) Presència d'instal·lacions auxiliars temporals. Té un impacte moderat sobre l'edafologia i la percepció visual; compatible sobre la biodiversitat, la fauna i els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

g) Accidents laborals. Té un impacte compatible sobre la salut humana.

h) Creació de renda i ocupació. Té un impacte positiu sobre la població.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Presència de les instal·lacions de l'EDAR de Campos. Té un impacte moderat sobre la percepció visual i el consum energètic; moderat sobre l'emissió de renous, la geodiversitat, la geomorfologia, les aigües superficials, l'erosió, els usos del sòl i el consum energètic; compatible sobre el risc d'incendis, la vegetació, la biodiversitat, la fauna i les vies de comunicació i positiu sobre la qualitat de vida i el sector serveis.

b) Abocament d'aigües depurades. Té un impacte moderat sobre l'edafologia, les aigües superficials, les aigües subterrànies, la salut humana i els usos del sòl; compatible sobre la vegetació i la biodiversitat i positiu sobre la qualitat de vida,

c) Generació de males olors. Té un impacte moderat sobre la qualitat de l'aire i moderat sobre la població.

d) Tasques de manteniment de les instal·lacions. Aquesta acció té un impacte sever sobre el consum energètic; moderat sobre l'emissió de contaminants, l'emissió de renous, les aigües superficials; compatible sobre el risc d'incendis i la fauna i positiu sobre la generació d'ocupació i el sector serveis.

e) Creació de renda i ocupació. Té un impacte positiu sobre la població.

f) Millora en l'abastiment d'aigua depurada. Té un impacte positiu sobre la població.

Pel que fa al desmantellament de les instal·lacions, aquesta fase tendrà un impacte moderat sobre la geomorfologia, la geodiversitat, l'edafologia, les aigües superficials, les aigües subterrànies, el risc d'erosió, la percepció visual i el consum energètic; compatible sobre la qualitat de l'aire, les emissions de renou, el risc d'incendi, el risc d'inundacions, la biodiversitat, la vegetació, la fauna, la salut humana, els usos del sòl i les vies de comunicació i positiu sobre la generació d'ocupació.

A l'estudi d'impacte ambiental es preveuen tota una sèrie de mesures correctores i protectores per tal de mitigar els impactes negatius. Per a la fase d'obres les mesures proposades són les següents:

- Mesures per a la disminució de la contaminació atmosfèrica i del renou (reg periòdic de zones de trànsit de maquinària; limitació de la velocitat; evitar els moviments de terra els dies amb vent fort; camions de transport d'àrids coberts amb lona; mecanismes aspiradors; revisions periòdiques dels vehicles i màquines; control dels nivells d'emissió de renou durant les obres i realització de les activitats més molestes en horari diürn; etc.).

- Mesures per a disminuir els impactes sobre la geomorfologia i l'edafologia (evitar la creació de talussos i terraplens verticals, elaboració d'un pla de restauració morfològica, conservació formes arrodonides; delimitació de les zones d'actuació, distribució d'elements impermeables sota les zones d'aplec de residus; limitació de pendents de desmunts; revegetació de desmunts; control tasques de manteniment de la maquinària; creació d'un punt verd durant fase d'obra; mesures per a la gestió adequada dels residus; etc.).

- Mesures per a la protecció de l'aigua superficial (protecció de les lleres davant l'abocament de residus o de materials sobrants de l'obra; gestió adequada de l'aigua residual de les instal·lacions sanitàries auxiliars; utilització de làmina impermeable per a l'aplec de residus; etc.).

- Mesures per a la protecció de l'aigua subterrània (creació d'un punt verd durant fase d'obra; mesures per a la gestió adequada dels residus; etc.).

- Mesures per a disminuir l'erosió (minimització de les superfícies d'actuació i dels moviments de terres, talussos i terraplens de baix pendent, etc.).

- Mesures per a la prevenció d'incendis (gestió adequada dels residus; presència d'equips d'extinció autònoms suficients; control de les zones d'aplec de materials inflamables i instal·lacions elèctriques; etc.).

- Mesures per a minimitzar el risc d'inundacions (minimització de les superfícies d'actuació i dels moviments de terres; talussos i terraplens de baix pendent).

- Mesures per a evitar el canvi climàtic (revisions periòdiques dels vehicles i maquinària d'obra; revisions periòdiques del sistema de desodoració).

- Mesures per a la protecció de la vegetació, la fauna i la biodiversitat (revisions periòdiques dels vehicles i maquinària; reducció emissions pols; ús adequat del punt verd; limitació de velocitat de la maquinària; evitar la presència de personal o maquinària fora de la zona d'obres; etc.).

- Mesures per a la integració paisatgística (adequació de les edificacions a la tipologia d'edificació característica de la zona; ubicació de les instal·lacions provisionals a zones poc visibles; revegetació de terrenys; etc.).

- Mesures per a la protecció de la salut.

- Mesures per a disminuir l'impacte sobre el sector agrari.

- Mesures per a minimitzar el consum energètic.

Pel que fa a la fase d'explotació, es proposen les mesures següents:

- Mesures per a la disminució de la contaminació atmosfèrica i del renou (revisions periòdiques dels vehicles i maquinària; instal·lació d'extractors als edificis; les zones de generació potencial d'olors estaran tancades; instal·lació de sistemes de desodoració; revisions periòdiques dels sistemes de desodoració; controls periòdics de renous; insonorització de les instal·lacions; els bufadors i el grup electrogen disposaran d'una carcassa d'insonorització; etc.).

- Mesures per a disminuir els impactes sobre la geomorfologia i l'edafologia (creació d'un punt verd durant fase d'explotació; mantenir l'entorn net; control de fallades automatitzat per tal d'evitar abocaments quan la depuració no és correcta; etc.).

- Mesures per a la protecció de l'aigua superficial (reutilització d'un alt percentatge de l'aigua depurada com a aigua industrial i/o aigua de reg; millora en la depuració; creació de zones humides per a excedents d'aigua tractada; etc.).

-Mesures per a la protecció de l'aigua subterrània (creació d'un punt verd; mesures per a la gestió adequada dels residus; etc.).

-Mesures per a la prevenció d'incendis (presència d'equips d'extinció autònoms suficients; etc.).

- Mesures per a evitar el canvi climàtic (revisions periòdiques del sistema de desodoració).

- Mesures per a la protecció de la vegetació, la fauna i la biodiversitat (revisions periòdiques dels vehicles i maquinària; reducció emissions pols; control emissions; ús adequat punt verd; millora del sistema de desodoració; tancament de la parcel·la amb passos per a la fauna; etc.).

- Mesures per a la integració paisatgística (revegetacions i apantallament de les instal·lacions amb arbrat de port alt i dens; es mantendrà o millorarà l'arbrat i enjardinament dels espais lliures disponibles; als nous edificis es respectarà la tipologia i color dels existents; etc.).

- Mesures de protecció de la qualitat de l'efluent (control periòdic de la qualitat de l'efluent; control de la qualitat a diferents punts del medi receptor; etc.).

- Mesures per a la protecció de la salut (millora del sistema de desodoració; insonorització de les instal·lacions).

- Mesures per a disminuir l'impacte sobre el sector agrari.

- Mesures per a minimitzar el consum energètic (bones pràctiques energètiques per part dels operaris; instal·lació panells fotovoltaics; lluminàries tipus LED; etc.).

De manera anàloga a la fase de construcció, per a la fase de desmantellament es proposen mesures per a la disminució de la contaminació atmosfèrica i del renou, per a disminuir els impactes sobre la geomorfologia i l'edafologia, per a la protecció de l'aigua superficial i subterrània, per a la prevenció d'incendis, per a minimitzar el risc d'inundacions, per a evitar el canvi climàtic, per a la protecció de la vegetació, la fauna i la biodiversitat, per a la integració paisatgística, per a la protecció de la salut, per a disminuir l'impacte sobre el sector agrari i per a minimitzar el consum energètic.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental es considera que amb l'aplicació de les mesures proposades, l'impacte general del projecte és compatible.

Un dels principals impactes del projecte és l'alt consum energètic. A l'annex 2 de l'estudi d'impacte ambiental («Estudio del impacto sobre el consumo energético, la punta de demanda, las emisiones de gases invernadero y la vulnerabilidad ante el cambio climático») es preveu un consum energètic anual de fins a 640.515,01 kWh. No obstant això, una part considerable de l'energia necessària per al funcionament de la instal·lació (186.912,30 kWh) serà produïda per la instal·lació fotovoltaica de 100 kW prevista. Per una altra banda, a l'annex 2 de l'estudi d'impacte ambiental s'estima en 392.710 kg CO₂/any la petjada de carboni mitjana de la instal·lació a partir de les emissions de metà, d'òxid nitrós així com les derivades del consum elèctric. S'ha de remarcar que la instal·lació fotovoltaica permet un estalvi d'emissions 85.418,92 CO₂/any, la qual cosa es valora positivament.

Un altre impacte d'aquest tipus d'instal·lacions són les emissions d'olors, les quals poden provocar molèsties a la població. Per tal de minimitzar les olors, l'EDAR projectada inclou un sistema de desodoració.

Un altre aspecte a considerar és que les actuacions previstes es troben a APR d'inundacions i a una plana geomorfològica d'inundacions. En aquest sentit i per tal de valorar els impactes associats al risc d'inundacions, al projecte s'inclou l'annex 9 «Inundabilidad» al qual es conclou que «el riesgo de afección a las instalaciones de la EDAR de Campos es únicamente atribuible a las inundaciones con un periodo de retorno extraordinario (T = 500 años). No obstante, la naturaleza de los flujos desbordados que la generan, provenientes de una zona con débil endorreísmo, y la propia naturaleza de dichas instalaciones afectadas, hace que dicha afección pueda ser clasificada como poco significativa, sin concurrencia de riesgo para la seguridad de las personas o económico importante, ya que se consideran que estas instalaciones están preparadas para en caso de avenida mantener el funcionamiento, o en su defecto el paro temporal de las mismas no revestiría una merma significativa del servicio. De forma similar se puede razonar para el caso de la EBAR y la conducción de impulsión, donde al ser instalaciones enterradas no existe posibilidad de afección mecánica por los flujos desbordados generados en la zona. Por otra parte, el Govern Balear a través de su publicación “Mapas de peligrosidad y riesgo de inundación en la demarcación hidrográfica de Baleares” delimita en la zona del ámbito de la actuación el ES110_ARPSI_01401 Campos, ubicado en el propio municipio de Campos, y afectado por el Torrent de Campos, con una longitud de aproximadamente 2.036 m, reflejando en sus mapas de delimitación del riesgo en el propio núcleo urbano de Campos, no extendiéndose éste más allá de dicha delimitación urbana».

No obstant això, i atès que les actuacions projectades (EBAR, conducció, ampliació EDAR, aiguamolls i instal·lació fotovoltaica) estan subjectes a autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics, al projecte executiu s'hauran de tenir en compte els condicionants establerts a l'autorització per tal d'evitar els riscs d'inundacions.

Pel que fa a l'impacte paisatgístic, a l'annex d'incidència paisatgística s'explica que tant la fase de construcció com la fase d'explotació no generaran afeccions significatives sobre el paisatge atesa la presència d'elements antròpics en el paisatge. A més, es proposen tota una sèrie de mesures d'integració paisatgística que permetran disminuir l'impacte paisatgístic.

Entre les mesures d'integració paisatgística proposades, s'inclou la restauració paisatgística de l'entorn del projecte. Així doncs, es preveu la plantació de la vegetació següent:

a) Es plantaran 21 unitats de poll negre (Populus nigra) al límit nord-est de la parcel·la. A l'entorn de l'EDAR es plantaran també 24 unitats de murtera (Myrtus communis); 36 unitats d'aladern (Phillyrea angustifolia); 38 unitats d'Erica multiflora i 40 unitats d'estepa blanca (Cistus albidus).

b) A l'entorn de l'EBAR es plantaran 15 unitats de baladre (Nerium oleander).

c) A l'entorn de l'aiguamoll: 50 unitats de poll blanc (Populus alba); 25 unitats d'om (Ulmus minor); 566 unitats d'abatzer (Rubus ulmifolius); 566 unitats de cirerer de pastor (Crataegus monogyna); 5.900 unitats de salicòrnia (Salicornia Ramossima); 16.008 unitats de Typha Latifolia; 10.885 unitats de Phragmites communis (canyís) i 5.122 unitats de Claudium Mariscus.

Tot i que es valoren positivament les mesures de restauració paisatgística proposades, s'haurien de tenir en compte les consideracions fetes a l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca per tal de millorar la integració paisatgística de les instal·lacions projectades. En aquest sentit i d'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori, a la parcel·la de l'EBAR «seria convenient plantar una barrera vegetal a base de plantes arbustives al límit de la parcel·la en contacte amb la carretera per tal d'ocultar la infraestructura» mentre que a la parcel·la de l'EDAR «també semblaria adient tractar d'ocultar des del punt d'accés les edificacions i instal·lacions més properes, proposant una barrera vegetal en aquesta zona, que s'estengués al llarg de tota la carretera. A més a més, al límit nord-est, on es preveu la plantació de pollancres negres, seria convenient augmentar la seva densitat. D'altra banda, a la zona sud-est, on s'acumularan les terres procedents de l'excavació de les llacunes, convindria proposar una plantació més aleatòria i natural, de manera que s'ocupi tot l'espai disponible. En relació a aquesta acumulació de terres, semblaria més adient que s'ubiqués al llarg del perímetre en contacte amb la carretera».

Finalment, es considera que l'execució del projecte és essencial per tal d'evitar els impactes ambientals derivats de l'infradimensionament de la instal·lació existent. En aquest aspecte i tal com es posa de manifest a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació, l'EDAR de Campos presenta incompliments habituals dels valors d'abocament establerts. A més, l'augment del cabal al llarg del temps és molt notable, superant els 2000 m³/dia als mesos d'octubre i novembre de 2021, a causa de les pluges. Considerant les dades de 2020, 2021 i 2022, el cabal mitjà actual tractat a l'EDAR és de 1.357 m³/ dia, superior a la capacitat de la planta. Per tant, amb la nova instal·lació, la qual s'ha dimensionat segons les necessitats de la població existent i futura per a un horitzó temporal de 20 anys, es disminuirà la pressió sobre el medi i s'evitaran desbordaments del sistema de sanejament. Per una altra banda, amb la nova instal·lació s'assoliran uns valors límit de 35 mg/L de nitrats i de 10 mg/L de nitrogen total. En relació amb aquests paràmetres, a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació s'explica que l'aigua depurada tendrà una qualitat millor que la massa d'aigua subterrània segons dades del PHIB 2022. Així mateix, es valora positivament que es reutilitzi l'efluent depurat per a un ús ambiental.

Seguiment ambiental

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta un programa de vigilància ambiental, el qual s'aplicarà durant l'execució de les obres, el funcionament de la depuradora i el desmantellament. Tot i que al programa s'explica que es durà a terme un control periòdic de la qualitat de l'efluent depurat i que es realitzarà un control de qualitat en diferents punts del medi receptor, no es concreten quins seran els punts de control, els paràmetres a determinar ni la seva freqüència d'anàlisi. Aquests controls són essencials per tal de garantir que l'abocament no està causant la contaminació de la massa d'aigua subterrània. Per tant, s'ha de completar el programa de vigilància.

Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Campos, promogut per l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental, signat en data de febrer de 2024 pels tècnics de la Consultora de Ingeniería de Obras Públicas (CIOPU) Manuel Meseguer Ramírez (enginyer de Camins, Canals i Ports) i José Manuel Oliver Benlloch (enginyer de camins, canals i ports, enginyer agrònom i DEA en hidràulica i medi ambient), atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA i els condicionants següents:

1. No es pot efectuar cap abocament directe d'aigües residuals a les aigües subterrànies per la qual cosa no es pot executar al projecte el pou d'infiltració d'emergència.

2. Abans de l'inici de les obres, s'haurà d'obtenir informe favorable de l'Administració Hidràulica tal com estableix l'article 92 del PHIB (2022-2027), ja que el projecte es situa sobre una zona potencialment inundable, d'acord amb la capa «Xarxa Hidrogràfica i Risc Inundació» de l'IdeIB.

3. L'execució de les infraestructures s'ha de realitzar en les condicions de dimensionament adequat per a assolir el cabal punta d'entrada a l'EDAR, i amb sistemes de detecció de fuites per tal d'evitar possibles abocaments d'aigües residuals.

4. No es podrà abocar aigua sense depurar procedent del tanc de tempestes en períodes secs.

5. Pel que fa al programa de vigilància:

a) Ha d'incloure una xarxa de control de les aigües subterrànies. S'ha de disposar de, com a mínim, un punt de control aigua amunt de l'EDAR i un altre punt de control aigua avall de l'EDAR, que siguin congruents amb la informació de l'estudi hidrogeològic existent. Per a aquests punts de control es faran els controls analítics següents:

- Un control trimestral dels paràmetres següents:

• pH.
• Conductivitat.
• Clorurs.
• Nutrients: nitrats, nitrits, amoni i nitrogen total.

- Un control bianual que inclou els següents paràmetres:

• Carbonats, sulfats, fosfats i clorurs.

• Fòsfor total.

• Cations majoritaris: sodi, potassi, calci, magnesi.

• Metalls: As, Cd, Cr, Cu, Hg, Ni, Pb i Zn.

• Olis i greixos.

• Paràmetres microbiològics: Escherichia coli, coliformes totals, coliformes fecals i enterococs intestinals.

b) Ha d'incloure els condicionants establerts a l'autorització d'abocament.

c) Ha d'incloure els paràmetres i freqüències de control per a les aigües regenerades per a destí ambiental «recàrrega artificial d'aqüífers per percolació localitzada a través del terreny» establerts al Reial decret 1085/2024, de 22 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de reutilització d'aigua i es modifiquen diversos reials decrets que regulen la gestió de l'aigua.

d) Ha de contenir un protocol d'actuació en cas de pluges torrencials.

e) Ha d'incloure un control del funcionament del tanc de tempestes per tal d'assegurar que compleix la seva funció correctament.

6. S'ha de donar compliment a la freqüència de determinació analítica de DQO, DBO5, SS, NT, NO₃^- i E. Coli. El punt de compliments dels valors límit de l'abocament de l'EDAR per a aquests paràmetres ha de ser a l'entrada de l'efluent a les basses d'infiltració.

7. Pel que fa al projecte executiu:

a) S'haurà d'especificar quin volum d'aigua de sortida del decantador secundari és clorada i la seva destinació, i assegurar que es donarà compliment al valor límit de 1000 UFC/100 mL d'Escherichia Coli a l'aigua infiltrada.

b) S'hauran de concretar mesures davant el risc d'inundacions.

8. Pel que fa a l'execució de les obres:

a) S'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

b) Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades, procedents del dipòsit d'aigües industrials i una vegada clorades.

c) Cada tipus de residu s'ha de recollir separadament per a la seva gestió adequada d'acord el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició, i la resta de normativa aplicable. No s'ha d'abocar o abandonar cap tipus de residu al medi natural, i s'han de prendre les mesures necessàries per evitar la dispersió dels residus pel vent fora dels recipients.

d) S'han d'emprar materials de construcció i rehabilitació atenent l'anàlisi del seu cicle de vida i la seva petjada de carboni.

e) S'ha de minimitzar, en la mesura del possible, la generació de renou i vibracions, adoptant les mesures d'insonorització i de manteniment necessàries per tal que la maquinària s'ajusti a les limitacions establertes pel RD 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

9. Pel que fa a la instal·lació fotovoltaica prevista:

a) Tots els elements propis de la instal·lació fotovoltaica han d'emprar la millor tecnologia disponible per tal d'augmentar el rendiment i la producció d'energia.

b) S'han de complir els condicionants establerts per a instal·lacions fotovoltaiques de tipus A a l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Decret 33/2015, de 15 de maig.

c) S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el Reial Decret 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

10. Pel que fa a la barrera vegetal i enjardinaments prevists, s'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona i amb baixos requeriments hídrics.

11. Pel que fa al patrimoni:

a) S'han d'adoptar mesures preventives per tal de no afectar la creu del terme de Sant Blai.

b) En cas de localitzar restes arqueològiques durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores.

12. Per tal de millorar la integració paisatgística del projecte i d'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori s'han de realitzar les actuacions següents:

a) Pel que fa al tancament de la parcel·les, s'haurà de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental que s'estableixen a la Norma 22 del PTIM, sempre que això no vagi en contra de les mesures de seguretat requerides per aquest tipus d'infraestructures o altres disposicions legals.

b) En relació amb les malles:

- Les característiques seran de tipologia ramadera (amb buits amples quadrats o rectangulars), pròpia del sòl rústic i integrades al paisatge.

- No es pot utilitzar filferro espinós.

- Quan les malles s'instal·lin directament sobre el terra, hauran de permetre la circulació de fauna silvestre, per la qual cosa a la part inferior hauran de garantir a tot el perímetre, obertures de 15 cm x 15 cm arran de terra.

- Sobre la malla es podran instal·lar filferros de reforç de l'estructura del tancament que sostinguin la malla. Els pals que subjecten les malles o les tanques sempre seran de fusta, podent-se encaixar en tubs metàl·lics clavats a terra per a una millor subjecció, un millor drenatge i una més còmoda substitució en cas de deteriorament. Aquests tubs metàl·lics no han de sobresortir més de 15 cm del nivell del terra.

- Es prohibeix expressament la malla de simple torsió (romboidal o d'autopista), la malla de doble i triple torsió (hexagonal), la malla electrosoldada, així com els tancaments amb panells rígids plegats, per no respondre a sistemes tradicionals, pel seu gran impacte al paisatge i per l'impediment que suposen per a la circulació de la fauna.

c) Pel que fa a la parcel·la a on s'ubica l'EDAR:

- Per tal d'ocultar les edificacions i instal·lacions des de la carretera d'accés, s'ha d'implantar una barrera vegetal al límit oest de la parcel·la.

- Al límit nord-est, on es preveu la plantació de pollancres negres, s'ha d'augmentar la seva densitat.

- A la zona sud-est, on s'acumularan les terres procedents de l'excavació de les llacunes, s'ha d'implantar la plantació prevista de forma més aleatòria i natural, de manera que s'ocupi tot l'espai disponible. En relació amb aquesta acumulació de terres, es recomana que s'ubiqui al llarg del perímetre en contacte amb la carretera.

d) Pel que fa a la parcel·la a on s'ubica l'EBAR:

- Per tal d'ocultar la infraestructura, s'ha de plantar una barrera vegetal a base de plantes arbustives al límit de la parcel·la en contacte amb la carretera.

d) Pel que fa a les edificacions proposades:

- S'han de referir totes les construccions amb materials en la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra, evitant els acabats amb elements constructius vists com ara el maó, el bloc de formigó i similars. Les fusteries exteriors han de ser de fusta o metàl·liques de tipologia idèntica a la tradicional.

- A l'edifici de l'estació de bombeig i a l'edifici general: s'han d'adequar els buits de façana a una tipologia tradicional i referir-los en la gamma dels ocres terra.

- A l'edifici de desbast i aeració: s'ha de substituir la coberta plana per una coberta inclinada de teula àrab, la fàbrica de bloc de formigó per un referit en la gamma dels ocres terra i tractar adequadament els buits de façana pel que fa a les dimensions, per tal d'augmentar la integració paisatgística a través de la mimetització amb l'entorn.

- Al reactor biològic, espessidor de fangs, arqueta de repartiment i tanc de tempestes: s'han de referir les superfícies exteriors.

- A la tremuja de fangs: s'ha de pintar l'estructura metàl·lica d'algun color que permeti la seva integració a l'entorn.

- S'han d'adoptar mesures per a la integració paisatgística de la nova estació transformadora.

13. S'haurà de contractar una auditoria ambiental que acrediti que es compleix la present declaració d'impacte ambiental, durant la fase d'execució de l'obra i els dos primers anys de funcionament, atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33.1 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

14. Pel que fa a la conducció d'impulsió prevista:

a) S'han de tenir en compte les consideracions fetes a l'informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca de data 13 de maig de 2024.

b) Un cop acabades les obres s'ha de deixar en perfecte estat el ferm dels camins en la totalitat de l'amplada del camí.

Es recomana:

1. Sempre que sigui possible, l'aigua dirigida al tanc de tempestes ha de passar pel tractament per tal d'eliminar sòlids que puguin fer malbé equips o reblir conduccions.

2. L'ús de vehicles lliures d'emissions i la instal·lació d'un punt de càrrega.

3. Incloure les mesures suggerides per a reducció d'emissions de l'annex 5 del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni.

4. Quant a la plantació prevista de baladres (Nerium oleander) a la zona enjardinada i per tal de millorar la integració paisatgística, es recomana substituir aquesta espècie per altres espècies vegetals autòctones de la zona.

Es recorda que:

1. Durant la realització de les obres s'ha de complir amb l'establert al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).

2. S'ha de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA) d'acord amb l'establert a la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, atès que l'ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta.

3. S'ha de revisar l'autorització d'abocament de la instal·lació d'acord amb l'article 104 del text refós de la Llei d'Aigües i l'article 261 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, atès que amb l'ampliació proposada es produiran canvis en la capacitat de la depuradora.

4. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori, «si la infraestructura no es troba prevista al planejament general o en els instruments d'ordenació territorial, serà necessària la declaració d'interès general a l'empara de l'article 26 i correlatius de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears (LSR)».

5. Prèviament a l'inici de les obres, el titular de la instal·lació haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, i presentar el corresponent projecte constructiu, d'acord amb les previsions de l'article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 25 de novembre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá