Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 18 de juny de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears i el punt 6. d) de l'article 2 del Decret 6/2025, de 2 de juny, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte actualització del pla de restauració i el projecte d'explotació de la pedrera Ses Praderes (núm. 461), polígon 51, parcel·la 7, terme municipal de Llucmajor, en el termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària dels articles 21 i 22 del Text refós.

La present tramitació ambiental es justifica en base al procediment de regularització que recull la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'Ordenació Minera de les Illes Balears en la seva disposició transitòria segona.

A més, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat per Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment Servei d'Assessorament Ambiental.

2. Informació del projecte d'explotació (2023) i restauració (2022)

El promotor és Transportes Mifluser, S.L. i l'òrgan substantiu la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. DG d'Indústria i Polígons Industrials. Servei de Mines.

L'autorització minera s'ubica a la parcel·la 7, polígon 51 del terme municipal de Llucmajor. S'accedeix des del punt quilomètric 25,600 de la carretera del Cap Blanc. D'acord amb la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, el recurs extret es classifica en la secció A) que es correspon amb gres ornamental, localment anomenat com a «marès» (roca sedimentària detrítica d'edat quaternari) i amb un aprofitament del 98%. L'explotació a cel obert està dissenyada per abancalament descendent que es duu a terme mitjançant maquinària de tall o minadora i s'extreuen i tallen els blocs de marès «cantons» (de dimensions 0,40x0,40x0,80m) de manera que els que surten amb deficiències són traslladats, per al seu tractament, a la pedrera Can Seu amb qui Ses Praderes conforma una unitat d'explotació (UE). La pedrera compta amb tanca i senyalització de part del seu perímetre d'explotació.

La maquinària associada a l'explotació és: pala carregadora (Komatsu-WA-250), carretó elevador (Toyota), talladora de marès i serradora. Es disposa d'un dipòsit de combustible (gasoil B) de 5.000 litres de capacitat i un generador com a elements associats al subministrament energètic. Com a instal·lacions auxiliars es disposa d'edificació amb instal·lacions d'higiene, caseta pel generador elèctric i el dipòsit de combustible, i nau oberta amb la serradora.

L'explotació consta inscrita en el registre APCA (activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera), grup B amb codi 04 06 16 01.

Actualment, a l'explotació, es diferencien 3 zones d'actuació:

• Zona I: superfície de 1.832,20 m² i cota inferior de 38,80 m. Es correspon amb una zona ja explotada que està en fase de restauració.

• Zona II: superfície de 4.234,75 m² i cota actual de 64,0 m. Es correspon amb una zona parcialment explotada que es continuarà explotant fins a arribar a cotes 38,0 i 34,0 m, segons la zona, de manera simultània amb la restauració de la zona I.

• Zona III: superfície aproximada de 2.000 m² i cota actual de 74,0 m. És una zona que es pretén explotar fins a cota 38,0 m una vegada hagi finalitzat la restauració de la zona I i estigui en execució la restauració de la zona II.

D'entre els paràmetres principals de l'explotació consten: cota màxima capçalera de talús 74,0 m; cota mínima en plaça pedrera 34,0 m; alçada de banc d'explotació 0,40 m; alçada màxima talús final 36,0 m i angle de talús (màx.) 90º.

El desenvolupament conjunt d'explotació i restauració es projecta per un total de 9 fases, les dades de les quals es mostren a la taula següent:

Fases	Volum extret (m³) Zona II	Cotes (m)	Restauració (zones)	Superfície en restauració (m²)	Volum rebliment (m³)	Termini (anys)
Fase 0	8.469,5	64-62	Zona I	4.234,75	5.460,00	2
Fase I	16.939,0	62-58		4.234,75	5.331,70	5
Fase II	16.939,0	58-54		4.234,75	5.771,40	5
Fase III	16.939,0	54-50		4.234,75	5.588,20	5
Fase IV	16.939,0	50-46		4.234,75	5.496,60	5
Fase V	16.939,0	46-42		4.234,75	5.405,00	4
Fase VI	16.939,0	42-38	Fi Zona I Inici Zona II	4.234,75	5.771,40	4
Fase VII	8.400,0	38-34	Zona II	2.100,00	24.233,80	2
Fase Restauració			Fi Zona II	0,00	75.717,30	8
TOTAL	118.503,50			31.743,25	138.775,40	40

Quant a la restauració de l'espai afectat, es planteja l'opció de restaurar l'hàbitat natural sobre terreny modelat a la cota original, i de manera simultània amb l'extracció del recurs miner. D'aquesta manera es projecta, mitjançant les aportacions de material de rebliment, pujar la cota final d'explotació de la plaça de pedrera dels 34,0 m fins a una cota final d'entre 69,0 i 70,0 m. El desenvolupament de la restauració es durà a terme en 3 avanços:

• Avanç 1: coincident amb la fase 0 d'explotació. Es projecta una repoblació (densificació) perimetral dels límits de la pedrera amb espècies arbòries, arbustives i simultàniament la zona sud-oest s'anirà reblint de material.

• Avanç 2: coincident amb les fases 1 a 6 d'explotació. Es projecta la finalització de les tasques de rebliment de la zona I, el reperfilat dels talussos, l'estesa de l'horitzó fèrtil i la recuperació de la vegetació (sembra, plantació i manteniment).

• Avanç 3: coincident amb la fase 7 d'explotació. Es projecta la restauració completa de la zona II consistents en: finalització de les tasques de rebliment (99.951,0 m³), reperfilat de talussos, estesa de l'horitzó fèrtil, restauració de la vegetació (sembra, plantació i manteniment).

El material de rebliment seran: estèrils (rebuig) de la mateixa explotació així com terra i pedres procedents d'excavacions i desmunts (codi LER 17 05 04). També es planteja la possibilitat d'emprar residus de construcció i demolició (RCDs) procedents de plantes de reciclatge.

Pel que respecta a la revegetació de la zona, la sembra es compondrà d'espècies autòctones de tipus gramínies, lleguminoses i herbàcies de cobertura; les plantacions es duran a terme mitjançant espècies arbòries i arbustives autòctones com són garrovers (Ceratonia siliqua), savines (Juniperus phoenicea), ullastres (Olea europaea var. Sylvestris), pins blancs (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex). Quant a la pantalla perimetral es projecta l'ús d'ullastre i mates (Pistacia lentiscus). Les densitats de plantació estimades són de 430 exemplars arboris/ha i de 875 arbustius/ha.

Finalitzada la restauració es preveu el manteniment a la finca de les instal·lacions existents associades a l'oficina, vestuaris i banys (amb fossa sèptica) per tal de ser emprades com a casa de guarda de la finca. També es preveu el manteniment de la nau magatzem com a nau d'ús agrícola. La resta de les instal·lacions associades a l'activitat seran demolides o retirades (àrea de manteniment, casetes, instal·lació de productes petrolífers, dipòsit de gasoil).

S'estima un pressupost total d'explotació per a la zona II (Fase 0 -Fase VII) de 4.714.373,12 € i de 97.706,93 € pel cas de la restauració projectada.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

Encara que una part de la parcel·la té la qualificació de sòl rústic general forestal (SRG-F), la superfície objecte de projecte s'ubica íntegrament en sòl rústic general (SRG) segons el Pla Territorial de Mallorca així com en zona d'interès miner (ZIM) d'acord amb el Pla Director Sectorial de Pedreres.

L'autorització minera es localitza fora d'espais protegits per la Xarxa Natura 2000, d'espais de rellevància ambiental protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig o d'espais naturals protegits per la Llei 1/1991, de 30 de gener. No obstant això, d'acord amb la capa hàbitats 2022 de l'eina IDEIB dins la superfície autoritzada es localitza una tessel·la (MA4a_935) conformada pels següents hàbitats d'interès comunitari (HIC):

- Codi 5330. Matolls termomediterranis i predesèrtics.

- Codi 6220*. Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals basòfils (Thero-Brachypodietea)

- Codi 9320. Boscos d'Olea i Ceratonia.

- Codi 9540. Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

Pel que respecta a l'avifauna, l'autorització minera es localitza dins d'una Àrea Important pels Rapinyaires Diürns de les Illes Balears, més concretament en un Hàbitat de Migració de Rapinyaires de les Illes Balears (AIRIB-Migració 3, sa Marina).

La parcel·la no està afectada per àrees de prevenció de riscos d'erosió, esllavissament o inundació. No obstant això, a la seva banda sud i confrontant amb l'autorització minera es localitza una zona d'alt risc (ZAR) d'incendi amb una qualificació del risc molt alt d'acord amb el IV Pla General de Defensa Contra Incendis Forestals de les Illes Balears (2015-2024).

D'acord amb el visor de Patrimoni Històric de la infraestructura de dades espacials del Consell de Mallorca, a un entorn d'1 km de l'explotació minera, l'únic element identificat es correspon amb el jaciment arqueològic Pleta de sa Cisterna/Solleric (bé d'interès cultural) que es localitza uns 750 m al sud-est de la pedrera.

Quant a les aigües, l'explotació es troba damunt l'àmbit de la massa d'aigua subterrània 1821M1: Marina de Llucmajor caracteritzada per un estat dolent segons el RD 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (Revisió de 3er cicle (2022-2027)). Així mateix, la superfície d'explotació minera autoritzada està fora dels perímetres de restriccions de pous d'abastiment a població. Finalment, la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers de la zona es considera moderada.

4. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades d'explotació i restauració han estat les següents:

Per a l'explotació no es presenta cap alternativa atès que el projecte associat no modifica la tècnica d'extracció duta a terme des de l'inici de l'explotació.

Per a la restauració s'han plantejat les següents, corresponents al modelatge (A) i l'ús (B):

- Alternativa A0 - Manteniment de l'actual pla de restauració: consistent en una restauració final després de la fase d'explotació. En aquest punt el fet que l'explotació inicialment plantejada no hagi finalitzat fa que el pla de restauració no s'ajusti a l'estat actual de la pedrera.

- Alternativa A1 - Restauració amb escàs modelatge del terreny: projecta un rebliment de les places i un modelatge dels talussos finals d'explotació evitant la creació de conques endorreiques. Es descarta atès que es limita la correcció d'impactes associats a l'explotació (paisatge, usos, drenatge, geomorfologia adaptada a la zona... etc) i el resultat final actual com a barrera ecològica amb l'entorn.

- Alternativa A2 (seleccionada) - Restauració amb modelatge del terreny: consistent en un rebliment fins a la cota del terreny original i sense l'existència de bermes de plantació als talussos explotats. La restauració de les diferents zones no es durà a terme fins que no s'hagi completat la seva explotació atès que resulta incompatible tècnicament. Es considera l'opció més positiva pel que respecta a la incidència sobre el paisatge, la fauna, la integració amb l'entorn, l'estabilitat geotècnica, les visuals i geoformes resultants.

- Alternativa A3 - Restauració amb modelatge i impermeabilització del terreny: projecta modelar el terreny i impermeabilitzar-lo per tal de crear una llacuna artificial al fons de la pedrera que serveixi de base per al desenvolupament dels hàbitats associats. Es descarta pels costos tècnics i econòmics.

- Alternativa B1 (seleccionada) - Restauració d'hàbitat natural: la remodelació del terreny amb l'aportació de terres i material d'excavacions permetrà adequar la morfologia final a l'entorn i l'estesa posterior de terra vegetal facilitarà la vegetació de manera que permeti recuperar parts dels hàbitats i espècies associades (ecosistema d'ullastrar) que varen desaparèixer així com el possible desenvolupament de nous.

​​​​​​​- Alternativa B2 - Restauració agrícola: en aquest cas després de la remodelació del terreny (terres i material inert) i posterior aportació de terra vegetal, es facilitarà el creixement de la vegetació i, per tant, la possibilitat d'iniciar cultius agrícoles adequats.

L'opció de restauració seleccionada i anomenada de tipus hàbitat natural, conformarà una morfologia similar i compatible amb l'original, l'execució de la qual permetrà compatibilitzar explotació i restauració. Tot allò facilitarà aconseguir objectius com: integració paisatgística, cromàtica i textual, connectivitat ecològica (eliminació de barreres), increment de cobertura de l'ecosistema dels voltants o recolonització de la flora i fauna.

L'estudi inclou un inventari ambiental que caracteritza l'entorn del projecte des del punt de vista del medi abiòtic, biòtic i socioeconòmic. A l'entorn més proper destaquen els usos agrícoles (conreus de secà i cultius extensius de cereals) amb habitatges associats així com zones d'ullastrars a la banda sud. A la parcel·la en qüestió destaca una vegetació ruderal-arvense pròpia d'espais agrícoles abandonats, també destaca l'existència d'arbres com ullastres o pins. Respecte de la fauna no s'ha pogut comprovar l'existència d'espècies amb especial valoració ambiental i ecològica, no obstant segons el Bioatles d'entre les possibles estarien: el mart (Martes martes minoricensis), la serp de garrida (Macroprotodon mauritanicus), la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), el sebel·li (Burhinus oedicnemus), el milà (Milvus milvus), el busqueret de capell i el de coallarg (Sylvia atricapilla i Sylvia balearica), la merla (Turdus merula) i l'òliba (Tyto alba alba).

La identificació i valoració d'impactes es realitza tant per a la fase d'explotació com de restauració de l'alternativa seleccionada. Per a les fases esmentades s'identifiquen els possibles impactes que tindrà el projecte damunt factors com el medi abiòtic (sòl, atmosfera, hidrologia i processos), biòtic (vegetació i fauna) i socioeconòmic i perceptiu (població, paisatge i patrimoni). Els impactes negatius es registren a la fase d'explotació i són considerats moderats damunt factors com la geologia i geomorfologia, la contaminació atmosfèrica, la vegetació i el paisatge. Els positius incideixen sobre la indústria, el treball i l'economia. La valoració global del projecte en fase d'explotació es considera un impacte compatible i en fase de restauració un impacte baix.

Es preveuen mesures preventives i correctores dels possibles impactes, d'entre les quals destaquen les següents:

- Prospecció prèvia a l'entrada de la maquinària pesant, i retirar les tortugues (Testudo hermanni) que es detectin, dipositant-les a parcel·les annexes o properes inalterades amb condicions ambientals semblants.

- Adequat angle dels talussos i revegetació de les zones que quedaran conformades després del rebliment.

- L'abocament del material de rebliment es farà des d'alçades inferiors als 5 m per tal d'evitar una gran quantitat de pols i de renou en el procés. Sempre que sigui possible s'evitarà l'abocament del material en altura.

- Sempre que sigui possible es prioritzarà l'ús de l'aigua regenerada per a evitar la pols en suspensió.

- Formació de pantalles vegetals al perímetre de l'explotació i a la zona on es manipuli el material que permetin la retenció d'una important fracció de la pols que es pugui generar.

- Per als apilaments temporals se cercaran emplaçaments adequats en zones ja alterades per l'explotació, que evitin afectar zones ja restaurades o no alterades.

- Els talussos estaran proveïts de drenatges i els seus angles s'adaptaran a magnituds mínimes que assegurin la seva estabilitat. Es durà a terme un disseny adequat dels fronts d'explotació i dels drenatges per a frenar i controlar l'erosió i la desestabilització dels talussos pels efectes de l'escolament.

- Habilitació de zona coberta de recollida, classificació i apilament de residus, amb els diferents dipòsits classificats per conjunt i tipus. Aquests seran gestionats i lliurats a gestor autoritzat.

- Durant les perforacions d'avanç de fronts, es durà a terme una vigilància per a detectar conductes d'aigua en el substrat rocós. Després de cada formació de banc es controlarà la presència d'aigua o d'humitat en discontinuïtats del massís rocós, així com la presència d'algun conducte o procés de karstificació important que aconselli un estudi més detallat o l'adopció de mesures preventives concretes.

- Emprar l'aigua reciclada per a tasques tals com neteja de planta, reg de pistes i de la vegetació.

- Per al tractament dels blocs de marès s'utilitza una serradora amb aportació d'aigua per a minimitzar la producció de pols.

- No es duran a terme tasques fora de l'horari normal de treball, respectant l'horari nocturn.

- En la mesura del possible es definiran les zones no extractives, dins de la mateixa explotació, per a la conservació de biòtops. Sempre que sigui possible es mantindran o construiran corredors biològics amb àrees de protecció.

- Els arbres pròxims als fronts que seran explotats hauran de ser dotats d'un sistema (abalisat o estructura fixa al voltant del tronc) que garanteixi la seva salvaguarda, especialment sobre les espècies autòctones que pugui haver-hi a l'entorn.

- L'entorn immediat dels peus arboris existents en el perímetre de l'excavació (orla circular amb diàmetre mínim de 5 vegades el diàmetre de l'arbre) serà preservat de moviments de terres (rases, clots, etc.).

- Es restauraran totes les àrees afectades per la tasca extractiva, incloses aquelles que no figurant en el projecte de restauració presentat resultin alterades al final de l'explotació.

El pla de vigilància ambiental recull, tant en fase d'explotació com de restauració, el seguiment i control de diversos factors com són: la qualitat de l'aire, el renou i vibracions, la geologia i geomorfologia, contaminació de sòl, la hidrologia superficial i subterrània, la vegetació, la fauna, la gestió de residus i el paisatge. El pla incorpora un sistema de control documental així com la redacció d'informes d'inspecció la periodicitat dels quals és variable en funció del factor a controlar.

L'estudi d'incidència sobre el consum energètic i la vulnerabilitat damunt el canvi climàtic estima que les emissions directes de CO₂ derivades del consum de combustible (gasoil) seran de l'ordre de 5.740,00 kg CO₂/any. De la mateixa manera, s'estimen uns valors d'absorció de CO₂ de 13.899,25 kg CO₂/any (555.970 kg CO₂/40anys).

Finalment i des del punt de vista paisatgístic, l'annex d'incidència paisatgística analitza la conca visual de l'activitat sobre la base de diferents punts d'observació considerats més conflictius (la carretera Ma-6014 cruïlla amb carrer de Betlem, cruïlla amb camí Vell de Cala Pi i el massís de Randa (a 15 km de distància)) i respecte dels quals la qualitat del paisatge extrínsec es considera baixa. El valor de l'impacte visual de l'explotació s'interpreta mitjà, la qualitat visual de la zona es considera baixa, i moderada/alta la capacitat d'absorció visual de la zona. Com a mesura correctora sobre l'impacte visual el pla de restauració, preveu entre d'altres omplir el buit excavat fins a una topografia compatible amb l'original així com el desenvolupament de pantalles visuals preferentment vegetals. L'estudi conclou amb una valoració global compatible del projecte sobre el paisatge.

5. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 128, de data 28 de setembre de 2024, es publica la informació sobre el projecte d'actualització del pla de restauració, projecte d'explotació i estudi d'impacte ambiental de la pedrera Ses Praderes (núm. 461) que forma part de la parcel·la 7, polígon 51 del TM de Llucmajor. Així mateix, cal indicar que a l'expedient consten tota una serie d'informacions públiques anteriors (BOIB núm. 7, de 13 de gener de 2024, BOIB núm. 112, de 12 d'agost de 2023, BOIB núm. 74, de 5 de juny de 2021 i BOIB núm. 141, de 17 d'octubre de 2019)

Durant l'exposició pública de 28 de setembre de 2024 s'han consultat les següents administracions afectades:

- Ajuntament de Llucmajor.

- Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. DG de Medi Natural i Gestió Forestal:

• Servei de Planificació al Medi Natural.

• Servei de Protecció d'Espècies.

• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

• Servei d'Espais Naturals.

- Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua. DG de Recursos Hídrics:

• Servei de Domini Públic Hidràulic.

• Servei d'Estudis i Planificació.

• Servei d'Aigües Subterrànies.

- Conselleria de Salut. DG de Salut Pública. Servei de Salut Ambiental.

- Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic:

• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera

• Servei de Residus i Sòls Contaminats.

- Consell de Mallorca: Direcció General d'Infraestructures i Mobilitat, Direcció Insular de Patrimoni i Direcció Insular de Territori i Paisatge.

L'òrgan substantiu va indicar que a data 24 de març de 2025 no va tenir constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'exposició pública.

A la data del present consten a l'expedient els informes emesos per les següents administracions afectades:

a) El Servei d'Estudis i Planificació, en data 13 de febrer de 2025, informa favorablement condicionat al compliment dels següents punts:

a. S'ha d'evitar afectar el nivell freàtic. Durant l'explotació s'ha de controlar la posició del nivell piezomètric mitjançant els pous propers a la pedrera.

b. S'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.), durant el temps que duri l'explotació i la restauració.

c. No s'ha realitzat una estimació de quina serà la demanda d'aigua per el reg, es diu que aquesta provindrà d'aigua en camions o aigua regenerada. A la versió consolidada de l'estudi d'impacte ambiental que es presenti a la CMAIB s'hauria de fer una estimació. El reg es durà a terme preferentment amb aigües regenerades. En cas que no sigui possible i el reg es faci mitjançant aigua potable amb camions, l'empresa que s'encarregui de la venta d'aigua amb camions haurà de certificar que la procedència de l'aigua subterrània és de masses en bon estat quantitatiu o aigua dessalinitzada.

b) El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, en data 22 de febrer de 2024, informa el següent:

En relació amb la prevenció contra incendis forestals:

• Si hi ha zones edificades en terreny forestal, hi ha d'haver una franja de 25 metres d'amplada que separi la zona edificada de la forestal, lliure de matollar o vegetació que pugui propagar un incendi de la zona forestal, com també un camí perimetral de 5 metres, que podrà estar inclòs en la franja esmentada. Es recomana seguir les indicacions de la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021. https://xarxaforestal.org/wp-content/uploads/2021/05/Resolucio-franges-seguretat.pdf

• Pel que fa al risc d'incendis forestals, el projecte d'explotació de marés ha de tenir en compte el que estableix el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c); referent a la utilització de maquinària en àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

• Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o àrees contigües s'han d'utilitzar extremant-ne les precaucions d'ús i fent-ne un adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de fer a zones de seguretat situades a àrees aclarides de combustible vegetal.

• És disposarà dins la zona a actuar de mitjans idonis per a la sufocació o primer atac de qualsevol connat d'incendi forestal i els operaris vinculats a les obres seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

• Durant l'època de perill d'incendis, i en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el als serveis d'emergències, tal i com s'especifica a l'article 7 del Decret 125/2007.

• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

En relació a la gestió forestal

• Durat la fase de restauració les plantacions amb especies forestals ja siguin arbustives o arbòries, per restaurar la zona afectada, les plantes emprades en la reforestació hauran de ser sempre autòctones, provinents de material forestal de reproducció de Mallorca, i emprant les mateixes espècies que les existents a la zona, seguint les mesures establertes en el projecte. El límit admissible de marres (plàntules mortes) serà entre un 10 i un 15% passat un any des de la plantació, per damunt el qual caldrà tornar a plantar. S'haurà de plantar en les èpoques recomanables per a fer-ho, i proporcionar l'ombreig i la humitat necessària a les espècies que ho requereixin.

En relació a la protecció de sòl

• Les mesures per a aconseguir una morfologia estable s'han d'ajustar a les establertes al projecte de restauració per recuperar la cota, restablir la morfologia inicial, evitar l'erosió i recuperar el substrat edàfic.

c) El Servei de Protecció d'Espècies, en data 27 de febrer de 2024, informa favorablement el projecte d'actualització del pla de restauració, projecte d'explotació i estudi d'impacte ambiental de la pedrera Ses Praderes (núm. 461).

d) El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 16 d'octubre de 2024, informa favorablement el projecte indicant la següent consideració:

La pedrera Ses Praderes disposa de la resolució de condicionants com APCA del grup C des de 2017. El darrer control de comprovació de les mesures correctores i d'emissions canalitzades fet per part d'Organisme de control autoritzat (OCA) va ser al 2019 amb resultat conforme. El proper control s'haurà de realitzar al novembre de 2024.

e) El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en data 6 de març de 2025, informa el següent:

Consultada la documentació, i sense perjudici del que dictin les normes urbanístiques i altres organismes competents, no s'ha detectat cap element etnològic que es pugui veure afectat pel projecte de referència.

f) La Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, en data 14 de febrer de 2024, informa que no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

g) El Servei de Salut Ambiental, en data 1 de setembre de 2023, informa favorablement el projecte condicionat al compliment dels condicionants i les mesures preventives i correctores establertes al projecte de referència.

h) El Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca, en data 1 de febrer de 2024, informa favorablement la restauració de la pedrera «Ses Praderes» per estar fora de la zona de protecció de la carretera Ma-6014 i fa constar que:

Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent informe de la Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.

i) El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, en data 27 d'octubre de 2023, informa favorablement el projecte d'actualització del pla de restauració, projecte d'explotació i estudi d'impacte ambiental amb les següents condicions:

1. Convé estudiar la possibilitat de traslladar l'establiment miner de trituració i ensacat de l'explotació de Can Seu a l'explotació de Ses Praderes, per tal de reduir els efectes negatius mediambientals (pols, renou... ) originats pel trasllat i tractament del material a Can Seu.

2. Cal evitar la utilització de bruc o elements similars en el tancament perimetral de la pedrera, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental de la norma 22 del PTIM.

Així mateix es fan les observacions següents:

3. Convé recordar que s'hauran de sol·licitar els informes i/o autoritzacions legalment previstos en l'art. 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears.

4. Convé presentar projectes d'explotació i restauració coherents de les dues pedreres que formen la Unitat d'Explotació, Can Seu i Ses Praderes, per tal de coordinar els treballs i els terminis d'explotació i restauració.

5. En relació amb les edificacions existents que es mantindran després de la restauració de la pedrera, cal tenir en compte que hauran de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes a la norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca, i a més el futur canvi d'ús previst, estarà condicionat a l'autorització pertinent, segons la normativa aplicable al seu moment.

j) L'Ajuntament de Llucmajor, en data 6 d'abril de 2021, va informar el següent:

Degut a la proximitat de l'explotació minera a zones habitades i via de circulació seria recomanable l'establiment de mesures correctores encaminades en la reducció de molèsties per pols i soroll així com sistemes de control que garantissin la monitorització de l'eficàcia de les mesures adoptades.

Igualment és recomanable que es reguli com a condició en l'autorització uns horaris de funcionament que siguin compatibles al fet de la proximitat de zones habitades.

Pel que fa a les construccions necessàries per als establiments de benefici aquestes hauran de disposar de la corresponent llicència d'obres municipal d'acord amb la normativa d'integració ambiental i paisatgística i la declaració d'interès general si correspon.

Les modificacions o ampliacions substancials de l'activitat de referencia respecte a la llicencia d'activitat de que es disposi en l'actualitat, implicarà la sol·licitud de la corresponent llicencia d'activitat municipal seguint el procediments establerts en la Llei 7/2013 de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats en les Illes Balears

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

6. Consideracions tècniques

a) Dels possibles riscos derivats de l'activitat minera, cal assenyalar que al projecte d'explotació associat no consta l'annex geotècnic que estableix la normativa sectorial específica (art. 15.c) 5è de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'Ordenació Minera de les Illes Balears. En aquest punt es considera fonamental que, abans de continuar amb l'activitat extractiva, es justifiqui mitjançant estudi signat per tècnic competent l'estabilitat dels talussos d'acord amb les condicions de disseny projectades.

b) Quant a l'impacte paisatgístic de l'activitat, tot i que l'annex d'incidència paisatgística fa constar que la restauració retornarà els colors inicials i les característiques de l'entorn corregint totes les pertorbacions produïdes durant l'explotació, a les imatges que mostren l'estat final de l'activitat s'identifiquen parets de roca verticals, d'uns 5 metres d'alçada, que es corresponen amb part dels talussos finals d'explotació i respecte de les quals no es proposa cap mesura d'integració paisatgística.

En relació amb l'exposat, es considera fonamental que el pla de restauració incorpori el rebliment total del buit excavat, o un rebliment parcial des del peu de banc que es localitza a cota 68 msnm fins a la capçalera dels talussos relictes d'explotació localitzats a cota 74 msnm, amb la finalitat d'integrar en l'entorn la superfície afectada, tant a escala cromàtica com de geoformes finals.

c) Pel que respecta a una possible i futura explotació de la zona III, tot i que el projecte d'explotació no la incorpora al calendari previst, fa constar el següent:

"se procede a desarrollar únicamente la restauració de la fase I y la explotación de la fase II, dejándose la fase III para una futura ampliación de la explotación".

D'altra banda, l'estudi d'impacte ambiental associat sí que inclou, dins l'annex d'incidència paisatgística, una simulació de l'avanç III d'explotació i de la restauració que tindria aquesta futura zona III.

Segons dades obtingudes a partir de l'eina IDEIB, aquesta futura zona d'explotació/restauració és una superfície de terreny conformada per una estructura forestal tipus bosc que inclou tant espècies arbrades tipus ullastres (Olea europaea) com espècies arbustives tipus garriga i dins la qual s'han identificat (delimitació tessel·la MA4a_935) els següents hàbitats d'interès comunitari recollits per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres:

- Codi 5330. Matolls termomediterranis i predesèrtics.

- Codi 6220*. Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals basòfils (Thero-Brachypodietea). Hàbitat de caràcter prioritari.

- Codi 9320. Boscos d'Olea i Ceratonia.

- Codi 9540. Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

Dels anteriors, tot i que no estan inclosos dins la xarxa ecològica europea de zones especials de conservació (Natura 2000), sí que cal tenir en compte que la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural o de la Biodiversitat estableix, a l'article 46.3, el següent:

Els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies.

Partint de l'exposat es considera necessari que tota la delimitació dels hàbitats establerta a l'eina IDEIB (capa Hàbitats d'Interès Comunitari Majoritari 2022 Illes Balears) que s'inclou dins l'àmbit de l'autorització, no es vegi afectada per cap actuació derivada de l'activitat minera, exceptuant dins aquesta limitació la part ja explotada de la zona I, actualment en restauració.

d) Respecte del material de rebliment previst per dur a terme la restauració (estèrils de l'explotació, terres i pedres procedents d'excavacions i desmunts (LER 17 05 04) i residus de construcció i demolició procedents de plantes de reciclatge) cal indicar que:

- Els estèrils propis de l'explotació així com les terres i pedres procedents d'excavacions i desmunts (LER 17 05 04) es considera que queden fora de l'àmbit de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, excepte en els aspectes no regulats a la normativa sectorial.

- L'ús de residus de construcció i demolició en l'actuació projectada es considera una activitat de valorització que requereix autorització prèvia per part de l'òrgan competent en matèria mediambiental segons estableix l'article 8.1 del Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició. Així mateix, l'article 53 de Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, recull entre d'altres que l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en les quals es prevegi el rebliment amb residus de construcció i demolició o d'altres, ha de comptar amb informe previ, vinculant, emès per òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears, que ha d'establir els condicionants pertinents en l'àmbit de les seves competències. Vist l'exposat, i atès que a la documentació aportada no s'especifica el codi o codis LER dels residus de construcció i demolició previstos (capítol 17 de la llista de residus de la Directiva 2008/98/CE) així com tampoc el seu volum associat, es considera que la possibilitat genèrica d'emprar aquests tipus de residus (RCD) no resultaria una opció adequada, ja que la seva heterogeneïtat i presència d'impropis (fragments de plàstics, restes metàl·lics... etc) podria afectar negativament a l'ús futur del sòl.

e) De la possible acumulació d'aigües d'escorrentia com a resultat de la restauració projectada (A2 amb modelatge del terreny), el projecte associat justifica, entre d'altres, que l'anivellació de la plaça fins a una cota més acord amb el terreny circumdant amb pendents suaus (relleus esquenuts), assegurarà l'estabilitat dels talussos finals, no impedirà el pas de fauna i evitarà la formació de conques endorreiques, per la qual cosa es preveu el disseny d'una xarxa de drenatge.

Pel que fa a la xarxa de drenatge, cal tenir en compte que encara que estigui pressupostada, com a partida específica al pla de restauració, no s'acompanya d'una proposta de disseny que asseguri i justifiqui la no acumulació de les aigües d'escorrentia a l'interior del terreny restaurat, tot i que la litologia dels materials explotats ("marès") es caracteritzi per mostrar una certa capacitat d‘absorció.

f) Del manteniment d'una part de les edificacions una vegada finalitzada l'activitat minera, assenyalar que els projectes ho justifiquen per a instal·lacions com oficina, vestuaris i banys (amb fosa sèptica) partint d'un ús de casa de guarda de finca. Per contra, el manteniment de la nau magatzem com a nau d'ús agrícola, no es considera justificat atès que l'ús final dels terrenys es projecta com a restauració d'hàbitat natural en lloc d'una restauració agrícola. Per la seva banda cal tenir en compte que a l'estudi d'impacte ambiental associat, l'apartat de desmantellament (previst a l'avanç III) no exceptua o exonera cap instal·lació ni edificació.

En aquest punt la justificació de permanència d'instal·lacions associades a l'oficina, vestuaris i banys requerirà el compliment de les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes a la norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca, i sense perjudici que el futur canvi d'ús previst estigui condicionat a l'autorització pertinent, segons la normativa aplicable al seu moment.

g) De les emissions acústiques derivades de l'activitat, tot i que consta que es respectaran els horaris de tarda i nocturns en vista de l'existència d'habitatges propers (distàncies d'uns 650 m aproximadament), i es preveu el control i seguiment anual de les emissions associades, no consta cap valor estimatiu o real dels decibels ponderats A (dBA) associats a l'activitat de l'explotació minera. Cal tenir en compte que, encara que l'activitat es desenvolupi en un sòl rústic amb categoria de zona d'interès miner, les emissions acústiques derivades del projecte s'han de mantenir dins els llindars establerts per la normativa vigent (Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques). D'acord amb l'indicat, es considera que s'haurirn de prendre com a valors màxims els índexs de renou que es fixen per a sectors de territori amb predomini de sòl d'ús residencial al RD 1367/2007 (Taula B1 de l'annex III).

h) Quant a les instal·lacions sanitàries, a l'estudi d'impacte ambiental consta que els banys del personal estan connectats a una fossa sèptica compacta prefabricada i homologada segons la normativa vigent i respecte de la qual es preveu el buidatge periòdic per part d'empresa autoritzada.

7. Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'actualització del pla de restauració i projecte d'explotació de la pedrera Ses Praderes (núm. 461), parcel·la 7, polígon 51, terme municipal de Llucmajor, de dates desembre de 2022 i gener de 2023, signats per José Carlos Rodríguez Álvarez (enginyer tècnic de mines) i Vicente Manrique Simón (enginyer tècnic forestal), atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat en data gener de 2023 per Maria del Mar Janer Mulet (biòloga) i els condicionants següents:

1. Abans de continuar amb l'activitat extractiva s'haurà de justificar:

a) L'estabilitat dels talussos d'explotació, d'acord amb els paràmetres de disseny projectats, mitjançant estudi geotècnic signat per tècnic competent.

b) El darrer control de comprovació de les mesures correctores i d'emissions canalitzades fet per Organisme de control autoritzat (OCA), la realització del qual estava prevista el novembre de 2024.

2. El pla de restauració haurà de preveure una fase addicional destinada a la realització d'un rebliment total del buit excavat, o d'un rebliment parcial des del peu de banc previst a cota 68 msnm fins a arribar a la capçalera dels talussos relictes d'explotació localitzats a cota 74 msnm. En el cas d'optar per un rebliment parcial s'haurà de justificar prèviament l'estabilitat dels talussos finals de restauració. En qualsevol cas, la solució adoptada haurà de ser comunicada a l'òrgan ambiental.

3. No es podrà iniciar l'explotació dels darrers 6 metres (cota 40 a cota 34) sense que es justifiqui prèviament la disponibilitat del volum de material de rebliment necessari per a l'acompliment del condicionant 2.

4. La superfície de l'autorització que és coincident amb la distribució d'hàbitats d'interès comunitari (HICs) Illes Balears 2022 recollida a l'eina IDEIB (id. tessel·la MA4a_935) no es podrà veure afectada per cap actuació extractiva o associada, exceptuant la part de la zona I que ja consta explotada a la data actual.

5. Com a material de rebliment només es podrà fer ús d'estèrils de la mateixa explotació i de residus amb codi LER 17 05 04 corresponent a terres i pedres d'excavació, procedents d'espais que no han suportat ni suporten en l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl.

Les terres i pedres que es pretén valoritzar a la pedrera hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2017, 10 d'octubre, sobre normes generals per a la utilització de materials naturals excavats a operacions de rebliment i obres diferents d'aquelles en què es van generar. Aquestes seran incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

L'operació de valorització de terres i pedres finalitzarà un cop es comprovi que existeix en l'expedient del Servei de Residus les comunicacions de documentació identificativa sobre els residus valoritzats a la pedrera i l'autoritat minera resolgui que ha finalitzat l'execució del pla de restauració. Aquesta resolució haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de residus per poder-ho indicar així al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

6. S'haurà de justificar el disseny d'una xarxa de drenatge que asseguri la no acumulació de les aigües d'escorrentia una vegada finalitzada la restauració.

7. Les necessitats hídriques derivades de l'activitat s'hauran de satisfer de manera prioritària amb aigües regenerades. L'ús alternatiu d'aigües subterrànies estarà condicionat a què l'empresa subministradora certifiqui que el seu origen o procedència és d'una massa d'aigua subterrània en bon estat.

​​​​​​​8. Les tasques de revegetació associades a la restauració hauran d'incloure la superfície ocupada per la nau magatzem, així com totes aquelles superfícies que s'han vist desproveïdes de vegetació com a conseqüència de l'activitat minera.

9. El manteniment de les instal·lacions associades a oficina, vestuaris i banys es condiciona al compliment de les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes a la norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca.

10. Les emissions acústiques derivades de l'activitat s'hauran de mantenir dins els llindars establerts per la normativa vigent.

11. El pla de vigilància ambiental haurà d'incorporar el control i seguiment de les mesures derivades del compliment dels condicionants 4, 5 i 7 amb una periodicitat adequada.

12. D'acord amb l'informe de 13 de febrer de 2025 del Servei d'Estudis i Planificació:

a) S'ha d'evitar afectar el nivell freàtic. Durant l'explotació s'ha de controlar la posició del nivell piezomètric mitjançant els pous propers a la pedrera.

b) S'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.), durant el temps que duri l'explotació i la restauració.

13. S'hauran de complir els condicionants establerts pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl en el seu informe de data 22 de febrer de 2024, que es troben recollits a l'apartat 5.b) d'aquest informe.

Es recorda que:

- Les instal·lacions sanitàries utilitzades pels treballadors han de complir amb el Reial Decret 3/2023, de 10 de gener, pel qual s'estableixen els criteris tècnic-sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, el seu control i subministrament.

- El futur canvi d'ús de les instal·lacions (oficina, vestuaris i banys) requerirà autorització pertinent, segons la normativa aplicable al seu moment.

- Prèviament a l'inici de les obres s'haurà de recaptar el pertinent informe de la Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat i s'haurà de presentar el corresponent projecte constructiu.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 7 de novembre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá