Butlletí Oficial de les Illes Balears

Antecedents

1. Els processos de rururbanització i antropització a Mallorca són palesos i duen associats canvis en la gestió tradicional dels ecosistemes i dels agroecosistemes que acaben afectant de forma clau i diferencial diverses espècies silvestres.

La regressió dels usos tradicionals a la serra de Tramuntana i a altres indrets muntanyosos i rurals té com a conseqüència la monotonització agroforestal i l'abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes que generaven diversitat ambiental, paisatgística i disponibilitat d'aliment i aigua per a la fauna silvestre. Amb tot es genera un perjudici per a la fauna consistent en la penúria alimentària i hídrica que es fa extrema durant l'estiu. En la Mallorca estival, coincidint amb el punt àlgid del turisme, conviuen enjardinaments d'urbanitzacions, xalets, rotondes i espais públics i privats amb vegetació artificial fresca i reg, els quals es troben a pocs metres dels hàbitats mediterranis xerofítics.

En el cas de les cabres, les poblacions tendeixen a baixar de les muntanyes en què troben estacionalment menys recursos, per concentrar-se en les zones periurbanes i rururbanitzades, molt especialment a l'estiu. En aquestes zones no es pot caçar o la caça està limitada per les zones de seguretat, de manera que els caprins no hi tenen un control adequat.

L'aglomeració turística i de la població local a llocs concrets en els quals s'ha popularitzat alimentar les cabres esdevé problemàtic i provoca una concentració anòmala d'exemplars caprins. L'enllepoliment de la fauna silvestre, quan deriva en efectes contraris a la protecció, al foment, a la gestió i a l'aprofitament ordenat de les espècies objecte d'activitat cinegètica, és prohibit per llei; les poblacions han de viure als terrenys que els són propis i no se n'ha d'alterar ni artificialitat la distribució, la densitat, l'adaptació al medi ni la capacitat de càrrega natural.

L'enllepoliment amb certs aliments provoca, a més, un comportament addictiu en alguns caprins que arriba a generar riscs per a les persones, a causa de l'agressivitat d'aquests per aconseguir la bocinada que els atreu, la qual cosa causa alhora un perjudici als mateixos animals que acaben sent dependents i culpabilitzats dels danys i riscs que generen.

La concentració anòmala d'exemplars caprins a llocs concrets (miradors, pàrquings turístics, algunes cales, enclavaments molt visitats, papereres i llocs d'abandonament intencionat d'aliments, etc.,) altera la percepció de la densitat, genera reaccions contràries, dona lloc a riscs i danys, i destorba els esforços de gestió cinegètica als vedats, ja que el cens caprí es desbarata tant territorialment com temporalment. Tot plegat, afecta l'ordenament adequat dels recursos cinegètics i altera greument el seguiment adequat i control de la disponibilitat de recursos alimentaris i hídrics per part dels titulars i gestors cinegètics en determinats moments de l'any.

A Mallorca hi ha dues poblacions de cabra diferenciades. D'una banda, les provinents per assilvestrament i del mestissatge de races domèstiques a causa de l'abandonament de les activitats ramaderes intensives i extensives a partir de la segona meitat del segle passat (cabres anomenades bordes). D'altra banda, en zones concretes, la cabra salvatge mallorquina, més antiga, una varietat ben caracteritzada morfogenèticament que constitueix un recurs genètic original, protegida per diversos convenis internacionals i normativa sectorial. La cabra salvatge mallorquina és única i exclusiva de Mallorca, i suposa un testimoni vivent d'usos ancestrals en entorns insulars de muntanya, com ara la caça amb la modalitat tradicional de cans i llaç. Tot plegat, amb els seus trets autòctons i la condició salvatge i d'espècie cinegètica, aquest animal té un encabiment transversal socioeconòmicament i administrativament. Amb aquests valors, la cabra salvatge mallorquina requereix una mirada social i administrativa sensible i assenyada.

Una de les principals amenaces per a la cabra salvatge mallorquina és la proliferació i mobilitat de les cabres assilvestrades bordes, que li provoquen una greu erosió i la posaren a l'abisme de l'extinció genètica just entrat el segle xxi. Els processos d'antropització i l'enllepoliment de caprins suposen una amenaça més per a la cabra salvatge mallorquina i, juntament amb els altres riscs per a la salut de persones i béns ja exposats, anorreen els esforços de gestió d'administracions públiques, d'ens nacionals i internacionals, així com també els que fan determinats vedats i finques amb criteris de qualitat i sostenibilitat.

2. En data 28 d'Octubre de 2025, el cap del Servei de Caça ha emès un informe favorable.

3. Per tot això, es conclou que és necessari evitar l'enllepoliment i l'alimentació artificial de caprins a llocs crítics de Mallorca com ara miradors, pàrquings turístics, algunes cales i enclavaments molt visitats amb concentració de persones, on les restes d'aliment són aportades als caprins, així com a qualsevol altre indret on es produeixi o es pugui produir la concentració anòmala de cabres per les causes indicades.

Fonaments de dret

1. En relació amb la competència:

1.  La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, d'1 de març de 2007; correccions d'errors BOE núm. 77, de 30 de març de 2007, i BOE núm. 173, de 20 de juliol de 2007), que recull en l'article 70 les competències dels consells insulars i, concretament, en l'apartat 17 fa esment a «Caça. Regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics».
2.  El Decret 106/2010, de 24 de setembre, sobre el traspàs als consells insulars de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquestes institucions insulars que actualment exerceix l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de caça i de regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics, com també de pesca fluvial, mitjançant el qual es fa efectiva la transferència dels mitjans humans i materials (BOIB núm. 142, de 30 de setembre de 2010).
3.  El Reglament orgànic del Consell de Mallorca (BOIB núm. 89, de 19 de juliol de 2018) que, en l'article 39, estableix les atribucions dels consellers executius.
4.  El Decret de la Presidència del Consell Insular de Mallorca, de dia 10 de juliol de 2023, pel qual es creen els departaments que n'han d'estructurar el Govern (BOIB núm. 95, d'11 de juliol de 2023).
5.  El Decret de la Presidència del Consell Insular de Mallorca, de dia 12 de juliol de 2023, pel qual es creen les direccions insulars i les secretaries tècniques en què s'han d'estructurar els departaments (BOIB núm. 97, de 13 de juliol de 2023).
6.  El Decret de la Presidència del Consell Insular de Mallorca pel qual s'estableixen les competències dels departaments del Consell Insular de Mallorca (BOIB núm. 106, de 29 de juliol de 2023).
7.  La Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars (BOIB núm. 88, de 7 de juliol de 2022).

2. En relació amb el fons de l'assumpte:

a. La Llei 6/2006, balear de caça i pesca fluvial, modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives (BOIB núm. 196, de 29 de desembre de 2007) i la Llei 3/2013, de 17 de juliol (BOIB núm. 106, de 30 de juliol de 2013), que estableix el següent:

• En l'article 12.11: «queda prohibida qualsevol pràctica contrària a la protecció, al foment, a la gestió i a l'aprofitament ordenat de les espècies objecte d'activitat cinegètica». L'alimentació artificial s'hi troba inclosa i és una practica controlada en l'ordenació cinegètica.
• En l'article 21: «són zones de seguretat, als efectes de l'establert en aquesta llei, aquelles on hagin d'adoptar-se mesures de prevenció especials que permetin garantir una protecció adient de les persones i dels béns que s'hi trobin (i hi queda prohibit l'exercici de la caça amb armes de foc)».
• En l'article 37 es prohibeix, amb caràcter general, tot procediment que pugui torbar greument la tranquil·litat de les poblacions d'una espècie.
• En l'article 38, quant a les prohibicions de caràcter general, en l'apartat 24, resta prohibit «vulnerar les disposicions legals establertes per a la protecció, el foment, la gestió i l'ordenat aprofitament de les espècies objecte d'activitat cinegètica» i, a més, en l'apartat 17, es prohibeix realitzar qualsevol pràctica que tendeixi a arruixar, atreure o espantar la caça (espècies cinegètiques) existent en terrenys aliens.
• En l'article 74, es qualifica d'infracció greu, en l'apartat 24, atreure o arruixar la caça (espècie cinegètica) d'altre.

b. El Decret 91/2006, de 27 d'octubre, de regulació de poblacions caprines, d'ordenació de l'aprofitament cinegètic de la cabra salvatge mallorquina i de modificació dels plans tècnics.

c. El Reglament 1/2012 del Consell Insular de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell en data 9 de febrer de 2012 (BOIB núm. 90, de 27 de juny de 2013), pel qual es regulen les vedes i els recursos cinegètics.

d. 29 de desembre de 2007) i per la Llei 3/2013, de 17 de juliol (BOIB núm. 106, de 30 de juliol de 2013).

Per tot això, el vicepresident segon i conseller executiu de Medi Ambient, Medi Rural i Esports dicta la següent:

Resolució

Primer. Queda prohibit alimentar artificialment i enllepolir els caprins salvatges i assilvestrats, així com deixar al seu abast aliments i fems, a llocs crítics de Mallorca, com ara miradors, pàrquings turístics, papereres i llocs d'abandonament de restes alimentàries, cales i enclavaments visitats amb concentració de persones, així com a qualsevol altre indret on es produeixi o es pugui produir la concentració anòmala de cabres.

Queden exclosos d'aquesta prohibició els titulars de vedats, gestors cinegètics o responsables cinegètics en l'àmbit de l'ordenament adequat dels recursos cinegètics.

L'incompliment d'aquesta prohibició serà sancionat pel Consell de Mallorca segons el que preveu la Llei 6/2006, balear de caça i pesca fluvial, modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives (BOIB núm. 196, de 29 de desembre).

Segon. S'aprova el model de retolació oficial indicativa de la prohibició anterior, que podran col·locar les persones responsables de punts crítics, en qualitat de propietaris, arrendadors, responsables d'establiments, treballadors o altres títols de dret, sense perjudici de la necessitat de disposar d'altres autoritzacions si fossin necessàries segons el lloc concret on es disposi el rètol.

El rètol ha de tenir una mida A4 o mida A3 i ha de seguir el model que es mostra a continuació, amb fons blanc, sobre el qual ha de figurar el logotip del Consell de Mallorca i davall el logotip, en lletres, el següent text, tot de color blau obscur:

​​​​​​​Les lletres majúscules referents a la prohibició han de ser d'entre 12 i 15 mm d'alt en A3 i d'entre 8 i 11 mm en A4. Les lletres minúscules en cursiva referents a la resolució actual han de ser d'entre 5 i 8 mm d'alt en A3 i d'entre 3 i 6 mm en A4.

Tercer. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, que entrarà en vigor el mateix dia que es publiqui.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució que no esgota la via administrativa, es pot interposar un recurs d'alçada en el termini d'un mes, comptador a partir de l'endemà de la publicació. El recurs es pot interposar formalment davant d'aquest conseller executiu o davant el Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, que és l'òrgan competent per resoldre'l.

Contra la desestimació expressa d'aquest recurs d'alçada, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu, en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de rebre la notificació de la desestimació del referit recurs d'alçada.

Si han transcorregut tres mesos des de la interposició del recurs d'alçada i no s'ha rebut la notificació de resolució expressa, s'entén desestimat per silenci i es pot interposar el recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu a partir de l'endemà de la desestimació presumpta.

No obstant allò anterior, es pot interposar, si escau, qualsevol altre recurs que es consideri oportú. Tot això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

Palma, en la data de la signatura electrònica (7 de novembre de 2025)

El vicepresident segon i conseller executiu de Medi Ambient, Medi Rural i Esports Pedro Bestard Martínez