Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 12 de febrer 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de Parc Fotovoltaic SANTANYÍ, polígon 13, parcel·les 774 i 769 del terme municipal de Campos promogut per ANFIELD INVESTMENTS S.L., en el termes següents:

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica de 8,1 MWac de potència en Sòl Rústic, classificat com tipus D (superior a 10 Ha) al Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (d'ara endavant PDSEIB), l'ocupació de la instal·lació del parc fotovoltaic és de 17,73 ha (12,80 ha de superfície de plaques), i d'acord amb el PDSEIB s'ubica en unes parcel·les situades en zones d'aptitud alta.

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 2, el projecte del parc fotovoltaic “Santanyí”, per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental s'inclou en el Grup 2. Energia, punt 6:

«12. Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa, excepte les situades en qualsevol classe de coberta:

- Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en Sòl Rústic en les zones d'aptitud alta del PSD d'Energia i en les zones definides com a aptes en el pla territorial insular corresponent.»

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada. Encara així, el promotor ha sol·licitat Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària, d'acord amb l'article 7.d de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d'avaluació ambiental : 1.«Seran objecte d'una avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes següents: ... d) Els projectes inclosos a l'apartat 2, quan així ho sol·liciti el promotor»

Així, la tramitació ambiental s'ha de complir el tràmit establert al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El parc fotovoltaic «Santanyí» es projecta a una parcel·la tancada del terme municipal de Campos, al polígon 13, parcel·la 774 i 769, amb referències cadastrals 07013A01300774 i 07013A01300769, amb una superfície de 283.410 m2 de la qual la instal·lació ocuparà una superfície total de 177.300 m2 (62,56%). La superfície poligonal de les plaques es de 128.000m2. La classificació del sòl és Rústic General SRG. Per altra banda, el punt de connexió s'ubica a Santanyí, la SET «15KV Santanyí»

Les parcel·les formen part d'una explotació agrària de 47,70 drets de pagament bàsic i declara un total de 48,09ha, a les parcel·les 774 i 769 del polígon 13 de Campos i altres 19 petites parcel·les al terme municipal de Santanyí, tot en règim de secà. A les parcel·les d'implantació el cultiu és cereal de secà. La tipologia de sòl agrícola V, i una petita secció II (1,26 ha). La finca forma part d'una explotació agrària.

S'instal·laran 14.840 mòduls monocristal·lins de 655 Wp donant un àrea total de captació solar de 46.100 m2. L'opció preferent és mitjançant hincat directament al terreny, encara que deixen obert la opció d'haver de formigonar en cas que el terreny sigui no favorable.

La producció específica prevista és de 2039 kWh/kWp i l'energia total anual prevista és de 19823 Mwh a instal·lació inclou la construcció d'un edifici de control i operacions de 155 m2 (oficina,  centre de control, sala de vigilància, bany),  i un edifici de emmagatzematge de 205 m2 per al personal d'operació i manteniment

La connexió entre la planta FV i la subestació SET Santanyí 15 kV es realitzarà mitjançant una línia d'evacuació subterrània essent capaç de transportar la màxima potència de generació permesa al punt de connexió, en aquest cas de 8,1 MW.

El document d'estudi d'impacte ambiental no preveu un sistema d'emmagatzematge per bateries, però sí apareix al document per a la Declaració de Projecte Industrial Estratègic.

Alternatives

Per a la selecció de la ubicació primer es va realitzar un anàlisi de les àrees més convenients sobre cartografia en un diàmetre de 10 Km (Campos, Felanitx, Ses Salines i Santanyí) a partir del punt de connexió, en aquest cas del SET «Santanyí 15 Kv». Per establir les àrees a descartar i les més adequades el promotor va fer un model de restriccions en el qual s'eliminaven com a àrees viables les zones de sensibilitat ambiental estipulades pel MITERD, espais naturals protegits, nuclis de població, àrees protegides, bens d'interès cultural, pendent superior al 15%, demarcació hídrica, etc. Un pic establertes les àrees no restringides, es seleccionen a la zona no restringida dues parcel·les viables.  La valoració d'alternatives es realitza sobre un pes ponderat entre 1 i 15 de criteris amb influència en els àmbits tècnics, mediambiental i socioeconòmics, mentre que cada criteri es valora entre 0 i 10, on finalment s'aplica un càlcul d'integració per funció d'utilitat.

En el document ambiental analitza les següents alternatives:

a) Alternativa 0: no creació de la planta fotovoltaica. Es descarta per obtenir una valoració pitjor, perquè al criteri de la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle es valora amb un pes elevat, així com el desenvolupament econòmic.

b) Alternativa d'emplaçament 1: zona d'aptitud fotovoltaica alta, Sòl Rústic General, referències cadastrals 07013A01300774 i 07013A01300769, terme municipal de Campos.

c) Alternativa d'emplaçament 2: zona d'aptitud fotovoltaica mitjana, Sòl Rústic General, referencia cadastral 07013A01600071, 07013A01600081 i 07027A00700688, terme municipal de Campos.

d) Alternativa d'emplaçament 07057A00700372:  zona d'aptitud fotovoltaica mitjana, Sòl Rústic General, terme municipal de Santanyí.

Per a l'evacuació de l'alternativa de línia d'evacuació també s'ha realitzat al document ambiental un anàlisi comparatiu dels tres possibles traçats.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte.

1. Les parcel·les es situen a la Unitat de Paisatge la UP-7 Mitjorn. Està classificat com a Sòl Rústic General.

2. Pel que fa a la topografia del terreny, és plana, sense relleus o desnivells importants i amb un pendent menor al 5%. No hi ha cap APR d'esllavissament.

3. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000, ni es troba cap Hàbitat d'Interès Comunitari.

4. El projecte no es troba en àrea d'inundació ni es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals, però la línia d'Evacuació discorr en el seu traçat llindar a zones ZAR.

5. Masses d'aigua subterrània: el parc es localitza sobre la MAS 1821M2 Pla de Campos, és un aqüífer en mal estat quantitatiu i amb contaminació per clorurs i nitrats, amb risc per augment d'ambdós paràmetres. La concessió d'extraccions subterrànies està prohibida  excepte reordenació existents, agricultura, geotèrmia i proveïment urbà (art. 123.4 i 123.5). L'activitat no està afectada pels perímetres de restriccions de pous de proveïment urbà.

A l'àmbit del projecte no hi ha cap massa d'aigua superficial, ni zona inundable.

6. Segons el Bioatles (quadrícules 1x1, codis 4965 i 4966), l'àrea d'implantació és la zona de distribució d'una 1 espècies amenaçada: milà reial Milvuls reial; i 7 espècies classificades: àguila calçada Hieraaetus pennatus, terrola Calandrella brachydactila, butxaqueta Cisticola juncidis, sibel·lí Bruhinus aedicnemus, cucui Cuculus canorus,  puput Upupa epops, tortuga mediterrània Testudohermanni.

El Servei d'Espècies va informar el projecte favorablement, amb la indicació tècnica que hi havia constància de la presència de fins a 4 nius de de milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada com En Perill d'Extinció, tots ells a més de 1000 m de la parcel·la, així com un niu d'aligot, Buteo buteo, a una distància similar. Segons el pla Terrasse, la distància de tranquil·litat al voltant dels nius de milà reial durant l'època de reproducció és de 500 m, i de 100 m per a l'aligot, per la qual cosa no és probable una afecció a la reproducció d'aquestes espècies.

7. Referent al Patrimoni, a la parcel·la on s'ha d'executar s'ha de fer una prospecció intensiva de la parcel·la on s'instal·laran les plaques solars i del camí d'evacuació d'electricitat de la xarxa atès que es localitzen al voltant de jaciments arqueològics: Talaiot de Son Danús/ Pleta de sa Carretera / Pleta de davant (fitxa 42/12 de la Carta Arqueològica - IMPP 1151) i Cova des Figueral (fitxa 42/127 de la Carta Arqueològica)

El 8 de març de 2024, després de dur-se a terme una prospecció arqueològica prèvia a l'àrea d'ocupació del parc fotovoltaic i un modificat de la xarxa d'evacuació elèctrica, es presentà informe tècnic en el qual que defineixen les passes a seguir i les prescripcions a tenir en compte. Amb les conclusions de l'informe tècnic, el Servei de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca informà favorablement el projecte amb els següents condicionants per a la línia d'evacuació:

• s'ha de fer pel costat oposat del camí d'on es troba el talaiot
• s'ha de fer un seguiment arqueològic a l'espai de cautela del Talaiot de Son Danús
• s'ha d'informar, cas que s'identifiquin restes d'interès, a l'administració competent, que determinarà les mesures a establir.
• Al final del seguiment es lliurarà un nou informe al Consell de Mallorca

8. Emissions d'efecte hivernacle. El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera estima l'estalvi de gasos d'efecte hivernacle, considerant el darrer factor d'emissió de 0,418 tn del mix balear publicat per la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, seran de 19.823 MWh/any * 0,418 tnCO2eq/MWh = 8.286,014 tnCO2eq/any, amb un total de reducció en un cicle de vida de 30 anys de 248.580,42 tnCO2eq. Al document d'avaluació d'impacte ambiental, el càlcul el fixen en 170.660,90 tnCO2eq totals.

3. Tramitació (exposició pública)

El 23 de maig de 2024 es va publicar en el BOIB núm. 68 la informació pública d'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i AIA del parc fotovoltaic Santanyí de 8,1 MWac, durant un termini de 30 dies.

Durant la IP han estat consultades les següents administracions i entitats afectades:

1. Ajuntaments:

- Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament de Campos

- Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament de Santanyí

2. Consell Insular de Mallorca:

- Serveis Tècnics d'Urbanisme de la Direcció insular d'Urbanisme i Planejament Municipal

- Servei de Planejament de la Direcció insular d'Urbanisme i Planejament Municipal

- Servei d'Ordenació del Territori de la Direcció insular de Territori i Paisatge

- Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat

- Servei de Medi Ambient del Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports

- Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals de la Direcció Insular de Patrimoni

3. Govern de les Illes Balears:

- Conselleria de Presidència i Administracions Públiques:

• Direcció General d'Emergències i Interior

-  Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural

• Serveis d'Agricultura de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia
• Direcció General Espais Naturals i Biodiversitat.

- Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia

• Servei de Transport i Distribució d'Energia
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera

- Entitats energètiques

• Red Eléctrica España. S.A.U.
• Endesa Distribució, S.L.U.

- Entitats sense ànim de lucre

• Grup Ornitològic de les Balears_GOB
• Amics de la Terra

S'han rebut els següents informes:

1. Informe favorable del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació de la direcció general d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de la Conselleria d'Empresa (Exp.: 2024/13352, Exp Renovables.: RE 007/23, de 18/6/2024)

«Vist el vostre escrit del 25 d'abril de de 2024, sobre l'assumpte de referència us inform favorablement amb condicions sobre l'execució de la instal·lació de projecte de planta fotovoltaica connectada a xarxa PFV   SANTANYI SOLAR, ubicada al polígon 13 parcel·la 774 i 769 de Campos (RE 007/23):

- S'ha de definir amb més detall la ubicació definitiva del punt de mesura, que segons el projecte estarà al costat de la S.E Santanyí.

- Aquest informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.

- Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.

A més, s'hauran de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

- Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.

- Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.

- Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.

- Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

- Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, 11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

- Resolució del Director General d'Industrial, del 16 de juliol de 2004, per la qual s'aproven a L'empresa Endesa Distribución Eléctrica S.L.U. les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31 d'agost de 2004.

- Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, amb l'empresa Endesa Distribucion Eléctrica SLU, les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'Alta tensió de 3ª categoria (mitja tensió), publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2004.

- Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i del a petita i mitjana empresa, per la que s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribucion Eléctrica, SLU. Aquest informe és independent de tots els altres informes i autoritzacions que siguin d'aplicació.»

2. Informe favorable del Servei d'Agricultura (PFV-05/2024 (RE 007/23, de 17-06-2024), que conclou:

«Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en Sòl Rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc solar fotovoltaic Santanyí al polígon 13, parcel·les 774 i 769 del terme municipal de Campos.»

• Informe favorable del Departament d'Emergències i Interior (SP_72_77/2024 de 07/08/2024), que conclou:

«Una vegada examinada la documentació del projecte Parc fotovoltaic Santanyí, ubicat al polígon 13, parcel·la 774 i 769, es proposa informar favorablement, es recorda al promotor que ha de redactar un pla d'autoprotecció on recollí i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació definit els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).»

• Informe favorable del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (exp. 097/24-CA, 29/05/2024), amb condicionants:

«Conclusió

Per tot això, es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. Pel que fa a l'impacte ambiental i vulnerabilitat al canvi climàtic, el projecte es considera correcte sempre i quan es mantengui el sistema de fonamentació dels panells previst actualment mitjançant hincat directe al terreny. Com ja s'ha comentat a les consideracions tècniques, l'opció de formigonar es recomana descartar-la donat el seu alt impacte ambiental a llarg termini i la pèrdua permanent de permeabilitat del sòl.»

• Informe favorable del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca (Exp. 937136D, de 22/05/2024) amb condicionants:

«Resolució:

Autoritzar el projecte per instal·lar planta fotovoltaica, al pol. 13 parc. 774, i pol. 13 parc. 769, als termes municipals de Santanyí-Campos, a l'empara d'allò que disposen els articles 22, 26, 37.1 i Títol III de la Llei 12/98, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i demés determinacions concordants previstes en el Decret 144/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, amb les prescripcions següents per la línia d'evacuació:

- s'ha de fer pel costat oposat del camí d'on es troba el talaiot

- s'ha de fer un seguiment arqueològic a l'espai de cautela del Talaiot de Son Danús

- cas que s'identifiquin restes d'interès s'informarà a l'administració competent, que

determinarà les mesures a establir.

- Al final del seguiment s'ha de lliurar un nou informe al Consell de Mallorca.

Sense perjudici que aquest projecte s'ajusti a les normes dictades en matèria urbanística.»

• Informe del Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures i d'Inspecció Tècnica de Vehicles del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca (Exp. 1070772J_441/2024, del 25/06/2024, que exposa:

«(...) 2. D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'esplanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. Per tant, no es preceptiu informar sobre el parc fotovoltaic Santanyí de 9'72 MWp ubicat al polígon 13 parcel·la 774 de Campos i sobre part del traçat de la línia d'evacuació per ser més enllà d'aquesta distància de la carreteres Ma-19. 3.

D'acord amb l'article 31.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es defineix com a zona de protecció de la carretera la compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'esplanació i a una distància d'aquestes de devuit (18) metres a les carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària.

4. Segons l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, sota la calçada, els encreuaments s'han de fer per la solera de les obres de fàbrica existents, en galeries o tubs disposats prèviament a aquest efecte o construïdes amb mitjans que no alterin el paviment; excepcionalment, es podran autoritzar rases en la calçada per raons d'urgència o necessitat, o prèviament a una obra de renovació del paviment existent. Per tant, la escala del plànol de la línia d'evacuació no permet saber si es produeixen creuaments al PK 43+080 i PK 48+600 de la carretera Ma-19. En cas de fer aquest creuament mitjançant perforació dirigida amb les condicions següents:

a) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera.

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantindré l'estat tensional del terreny.

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària i fora del domini públic viari.

d) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'esplanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

e) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant.

f) Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

5. D'acord amb l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, per a la implantació o la construcció de les infraestructures imprescindibles per a la prestació de serveis d'interès públic com a xarxes de transport i/o distribució de gas, energia elèctrica, hidràuliques, telecomunicacions i similars, es poden autoritzar a una distància no inferior als TRES (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera, fora de la zona de domini públic. Per tant, com que l'escala dels plànols presentats no permet conèixer la distribució transversal del traçat de la línia elèctrica d'evacuació que discorre paral·lela a la carretera Ma-19 entre PK 43+080 i PK 48+600, haurà de complir les següents condicions:

a) Per a carreteres de dos carrils, tota la canalització soterrada paral·lela a la carretera, les fites de senyalització i les arquetes hauran de situar-se més enllà de tres (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera (és l'aresta exterior de l'esplanació) i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. La part de la canalització que discorri on el domini públic viari sigui inferior o igual a tres (3) metres, aquesta haurà de recular-se fora de l'esmenat domini i a més de tres (3) metres des de l'aresta de l'esplanació.

b) Per a carreteres de dos carrils, tota la canalització soterrada paral·lela a la carretera, les fites de senyalització i les arquetes hauran de situar-se més enllà de tres (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera (és l'aresta exterior de l'esplanació) i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. La part de la canalització que discorri on el domini públic viari sigui major a tres (3) metres, aquesta haurà de recular-se a l'últim metre de l'esmenat domini i implica aferrar-se als tancaments de les parcel·les sent a càrrec del sol·licitant la seua reposició.

c) Ja existeix traçat de la línia d'evacuació de l'agrupació fotovoltaica Goleta i Xalana al polígon 2 parcel·la 363 de Santanyí, informat per aquesta direcció insular, que implica que la línia d'evacuació del parc fotovoltaic “SANTANYI" de 9'72 MWp haurà de ser reculada cap a enfora de la carretera Ma-19 o contactar ambdós actuacions per a coordinar traçats.

d) La profunditat mínima de la cara superior de la conducció serà d'un (1) metre respecte de la rasant del terreny conforme als documents presentats. S'haurà de compactar degudament el farciment de la síquia mantenint les pendents que facilitin el normal discórrer de les aigües d'escorrentia.

6. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.»

• Informe favorable del Departament de Medi Natural de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal (RE007/23, el 23/05/2024):

«En relació a la vostra sol·licitud de data 10 de maig passat ressenyada a l'assumpte, us comunic que el projecte (RE007/23) que es demana no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és perceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).»

1.  Informe favorable del Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal (exp. SPE 63/2024, 04/06/2024)

«Consideracions tècniques

2. (...) Es citen les espècies protegides de flora presents a la quadrícula 10x10: Limonium antoniillorensii, Pinus halepensis i Helianthemum caput-felis. També es citen les espècies de fauna, que inclouen, entre d'altres: Testudo hermanni, Miniopterus schreibersii, Myotis capaccinii, Myotis myotis i Rhinolophus ferrumequinum. La zona d'estudi es considera zona de campeig de de milà reial i de reproducció de sebel·lí.

(...) 5.Segons la informació disponible al Servei de Protecció d'espècies, a la zona on s'ubiquen les parcel·les hi ha constància de la presència de les següents espècies catalogades o amenaçades: Burhinus oedicnemus, Cisticola juncidis, Calandrella brachydactila, Cuculus canorus, Upupa epops. Hi ha constància de la presència a la zona de fins a 4 nius de de milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada com En Perill d'Extinció, tots ells a més de 1000 m de la parcel·la, així com un niu d'aligot, Buteo buteo, a una distància similar. Segons el pla Terrasse, la distància de tranquil·litat al voltant dels nius de milà reial durant l'època de reproducció és de 500 m, i de 100 m per a l'aligot, per la qual cosa no és probable una afecció a la reproducció d'aquestes espècies.

6. Segons el criteri del Servei de Protecció d'espècies, no és d'esperar que el projecte pugui suposar un efecte destacable sobre les espècies protegides o catalogades, sempre que es portin a terme les mesures proposades, especialment les destinades a aus rapinyaires i estepàries.

Conclusió

Per tot això, inform favorablement sobre l'autorització administrativa prèvia, declaració de projecte industrial estratègic i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic SANTANYÍ, ubicat al polígon 13, parcel·les 774 i 769 de Campos (RE007/23).»

Informe de l'entitat Red Elèctrica Española S.L.U. (Ref.: DADI/DST/2024/216, Expdt.: I02IL24002 , el 17/06/2024), que informa:

«Como contestación a su escrito de fecha 9 de mayo del 2024 en relación con el proyecto referido en el asunto, les informamos de lo siguiente: En cuanto a la planta solar fotovoltaica, les adjuntamos la zona de influencia del vano 62-63 de la línea a 66 kV D/C Llucmajor-Santanyi 1 y 2, propiedad de Red Eléctrica, en la que aparece repre-sentada la zona donde “queda limitada la plantación de árboles y prohibida la construcción de edificios e instalaciones industriales en la franja definida por la proyección sobre el terreno de los conductores extremos en las condiciones más desfavorables, incrementada por las distancias reglamentarias a ambos lados de dicha proyección” de acuerdo a lo indicado en el punto 3 del artículo 162 (Relaciones Civiles) del Real Decreto 1955/2000, vigente desde el 16 de enero del 2001.

Les informamos que cualquier afección de su proyecto a la instalación mencionada deberá cumplir con el Real Decreto 1955/2000 y el Reglamento de Líneas Eléctricas Aéreas de Alta Tensión aprobado en Real Decreto 3151/1968. Les recordamos que cualquier actuación en la zona de influencia de la línea debe garantizar la servidumbre de paso aéreo de energía eléctrica con el alcance que se determina en la Ley 24/2013 de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico, y el Real Decreto 1955/2000 que, entre otros requisitos, establecen el derecho de paso o acceso para atender al establecimiento, vigilancia, conservación, reparación de la línea eléctrica y corte de arbolado, si fuera necesario.

En cuanto a la existencia de instalaciones propiedad de Red Eléctrica que puedan quedar dentro de los terrenos de su propiedad, les informamos que deberá estar permitido el acceso libre (tanto a pie como con vehículos) a los técnicos de Red Eléctrica siempre que sea necesario.

En cuanto a la línea de evacuación, con objeto de facilitarnos el  análisis de su estudio, ponemos a su disposición un correo electrónico para que los promotores nos envíen georreferenciada dicha información, haciendo referencia expresa al expediente abierto por Red Eléctrica. El buzón es: DST@ree.es. Si tienen cualquier duda pueden ponerse en contacto con Belén Álvarez Segura (Departamento de Servicio a Terceros).»

• Informe del Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament de Campos (Exp. 2024/00005147H, el 22/07/2024), que informa:

«(...) C) De l'examen de la documentació presentada i la legislació d'aplicació se'n desprèn el següent:

a. S'haurà de determinar per part dels serveis tècnics corresponents quines de les parcel·les afectades per a intervenció, o part d'elles, formen part de l'inventari de camins públics municipals i quines no, ateses les incongruències existents en el cadastre, tot això amb l'objectiu de poder identificar als diferents propietaris afectats.

b. S'observa que no existeix continuïtat entre les parcel·les 9005 i la 679 del polígon 13 indicades al projecte per a l'evacuació de l'energia elèctrica, fet que impossibilita la seva execució.

c. En referència al parer d'aquest Ajuntament en relació al desenvolupament de projectes d'energies renovables com el pretès, s'haurà de traslladar la sol·licitud a l'equip de govern de la Corporació.

D) En cas de que s'autoritzi l'execució del projecte per l'administració competent es recomana tenir en compte les següents condicions particulars:

a. S'hauran de prendre les mesures necessàries per a la protecció de les canalitzacions de les instal·lacions existents en els camins públics municipals (principalment aigua i energia elèctrica).

b. S'haurà de preveure la reposició del paviment del camins públics en les mateixes condicions a les existents, i una vegada acabades les obres s'haurà de recaptar la inspecció i conformitat dels serveis tècnics municipals mitjançant la presentació del certificat final d'obra del tècnic i un certificat d'assaig de compactació proctor modificat al 98 % de les síquies realitzades.

c. No es podrà interrompre la circulació de vehicles en els camins públics afectats per les obres.

d. Les imposades a la resolució dictada per la Consellera Executiva de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca, signada electrònicament en data de 8 de maig de 2024. (Registre general d'entrada número 2024-E-RC-1767, de 15 de maig de 2024)

e. Les imposades en els informes a emetre per les administracions competents per situar-se les obres en àrees de prevenció de riscos i de protecció territorial.

f. S'haurà de sol·licitar l'autorització d'ocupació del domini públic o concessió administrativa, segons correspongui, en aplicació de la Llei 3/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de las Administracions Públiques; o justificació de la seva exempció.»

4. Consideracions tècniques

1. Alternatives. Fauna, flora i hàbitats.

Per a la selecció de la ubicació primer es va realitzar un anàlisi de les àrees més convenients sobre cartografia en un diàmetre de 10 Km (Campos, Felanitx, Ses Salines i Santanyí) a partir del punt de connexió, en aquest cas del SET «Santanyí 15 Kv». Per establir les àrees a descartar i les més adequades el promotor va fer un model de restriccions en el qual s'eliminaven com a àrees viables les zones de sensibilitat ambiental estipulades pel MITERD, espais naturals protegits, nuclis de població, àrees protegides, béns d'interès cultural, pendent superior al 15%, demarcació hídrica, etc.  És a dir, les  alternatives es troben a la zona d'aptitud fotovoltaica alta o mitjana, a Sòl Rústic general, no afecta a espais protegits, ni àrees d'interès agrari, ni hi ha zones de risc d'esllavissament, inundació o incendi. Un pic establertes les àrees no restringides, es seleccionen dues parcel·les viables.  La valoració d'alternatives es realitza sobre un pes ponderat entre 1 i 15 de criteris amb influència en els àmbits tècnics, mediambiental i socioeconòmics,mentre que cada criteri es valora entre 0 i 10, on finalment s'aplica un càlcul d'integració per funció d'utilitat.

En el document ambiental analitza les següents alternatives:

a) Alternativa 0: no creació de la planta fotovoltaica. Es descarta per obtenir una valoració pitjor, perquè al criteri de la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle es valora amb un pes elevat, així com el desenvolupament econòmic.

b) Alternativa d'emplaçament 1: zona d'aptitud fotovoltaica alta, Sòl Rústic General, referències cadastrals  07013A01300769 i 07013A01300774  terme municipal de Campos.

c) Alternativa d'emplaçament 2: zona d'aptitud fotovoltaica mitjana, Sòl Rústic General, referencies cadastrals 07013A01600071, 07013A01600081 i 07027A00700688, terme municipal de Campos.

d) Alternativa d'emplaçament 3: referències cadastrals 07057A00700297, 07057A00700299, 07057A00700301, 07057A00700369, 07057A00700379, 07057A00700383, 07057A00701508, zona d'aptitud fotovoltaica mitjana, Sòl Rústic General, terme municipal de Santanyí.

Un pic seleccionada aquestes tres alternatives, al document ambiental es realitza una taula comparativa del disseny tècnic (superfície, longitud de la línia d'evacuació, afecció a infraestructures), medi socioeconòmic, biodiversitat (distància a Espais Naturals Protegits, afecció a Hàbitat d'Interès Comunitari, afecció a vegetació, afecció a fauna), recursos hídrics (zones inundables, alteració del DPH), característiques físiques (afecció al sòl, geologia), afecció al paisatge, patrimoni cultural (vies pecuàries, impacte sobre Bens d'Interès Cultural), i usos i planificació urbanística. Realitzada la comparació per pes ponderat de les característiques considerades, l'alternativa 1 optè la millor puntuació ambiental en el document ambiental.

Mitjançant el Bioatles s'han analitzat la presència d'espècies amenaçades o catalogades i l'afecció a hàbitats protegits o d'interès comunitari.

1. L'alternativa 1 està a l'àrea de distribució de 1 espècie amenaçada (milà reial Milvus reial) i 7 espècies classificades (àguila calçada Hieraaetus pennatus, terrola Calandrella brachydactila, butxaqueta Cisticola juncidis, sibel·lí Bruhinus aedicnemus, cucui Cuculus canorus,  puput Upupa epops, tortuga mediterrània Testudo hermanni), 3 espècies protegides de flora (Limonium antoniillorensii, Pinus halepensis i Helianthemum caput-felis)

2. L'alternativa 2 està a l'àrea de distribució d' 1 espècie amenaçada (milà reial Milvuls reial), i 16 espècies classificades (àguila calçada Hieraaetus pennatus, xoriguer Falco tinnuncullus, cucullada Galerida theklae, puput Upupa epops, falzia Apus apus, sibel·lí Bruhinus aedicnemus, butxaqueta Cisicola juncidis, formiguer Jynx torquilla, mussol banyut Asio otus, ratapinyada de coa llarga Tadarida teniotis, ratapinyada comuna Pipistrellus pipistrellus, serp de garriga Macroprotodon mauritanicus, cucui Cuculus canorus, eriço Atelerix algirus, dragó Tarentola mauritanica, tortuga mediterrània Testudohermanni)

3. L'alternativa 3 està a l'àrea de distribució de 9 espècies amenaçades (arpella Circus aeruginosus, rosseta Marmaronetta angustirostris, ànnera blanca Tadorna tadorna, tordet ardeola ralloides, picaplatges camanegre Anarhynchus alexandrinus, abellerol Merops apiaster, cama roja Tringa totanus, cressa cretica, Limonium magjornense), i 11 espècies classificades (butxaqueta Cisticola juncidis, avisador Himantopus himantopus, bec d'alena Recurvirastra avesetta, mussol banyut Asio otus, serp de garriga Maroprotodon mauritanicus, dragó Tarentola mauritanica,  tortuga mediterrània Testudohermanni, ratapinyada de muntanya Hypsugo savii, ratapinyada nóctul petita Nyctalus leisleri, ratapinyada de vores clares Pipistrellus kuhlii, Tamarix gallica).

El Servei de Protecció d'espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal va informar favorablement la instal·lació, fent constar que la zona d'estudi es considera zona de campeig del milà reial i de reproducció de sebel·lí, i que, si bé hi ha constància de 4 nius de milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada en Perill d'Extinció, i un niu d'aligot, Buteo buteo, tots ells són a més de 1000 m de la parcel·la, i que, segons el seu criteri no és d'esperar que el projecte pugui suposar un efecte destacable sobre les espècies protegides o catalogades, sempre que es portin a terme les mesures proposades, especialment les destinades a aus rapinyaires i estepàries.

Mitjançant el Bioatles s'han analitzat a àrees protegides o l'afecció d'hàbitats d'interès comunitari:

1. En el document d'avaluació d'impacte ambiental s'indica que el 1,4% de la parcel·la té l'Hàbitat d'Interès Comunitari 5330 Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae, garriga d'ullastrars i matars no arborescents. Utilitzant la informació cartogràfica d'Habitat d'Interès Comunitari 2005, efectivament existeix a la parcel·la la identificació d'una petita superfície del HIC 5330, però que no existeix amb la creació de la capa cartogràfica dels Habitat d'Interès Comunitari 2022. Si s'observa la progressió històrica de la parcel·la des de 1956 a les ortofotos del visor i abans de la identificació dels HICs, aquesta parcel·la només existia activitat agrícola i no existia garriga, pareix idò una inexactitud de la cartografia. Per tant, aquesta alternativa no afecta a cap Hàbitat d'Interès Comunitari.

2. En l'alternativa 3, no hi ha àrees protegides, però si trobem una petita porció de l'Hàbitat d'Interès Comunitari 5330 Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae, que suposaria el 0,8% de la superfície a ocupar.

3. A l'alternativa 2 no està situada a àrees protegides ni trobem Hàbitat d'Interès Comunitari.

La línia d'evacuació circula soterrada per camins existents, i allà on s'han de crear nous camins no travessa ni invadeix àrees protegides, ni Hàbitats d'Interès Comunitari.

Respecte a la presència de vegetació en general, l'alternativa 1 pareix que és en la que menys peus d'arbre afectaria la instal·lació. L'alternativa 1 és una zona de cultiu de secà (farratgeres, ordi, civada i lleguminoses), on es llaura de forma regular, sense vegetació natural, mentre que les alternatives 1 i 2 també tenen explotació de fruiters de secà i/o tessel·les de vegetació natural.

Després de l'anàlisi de les alternatives presentades, i de la ponderació utilitzada, és correcte l'afirmació del document ambiental que l'alternativa seleccionada és l'ambientalment més adient.

La modificació del camp obert cap a una zona amb llocs de refugi del PFV, podria afavorir espècies com el sebel·lí, o la cogullada montesina, però no espècies d'aus troglodites.

Per afavorir la diversitat, es recomana: afavorir les espècies englobades dins l'Estratègia de Conservació de les Aus d'Ambients Agraris de les Illes Balears (ECAAAIB, document Govern de les Illes Balears), mantenir la zona de la finca que quedarà lliure de plaques fotovoltaiques sense pertorbacions derivades de les obres o en tot cas aplicar millores, mantenir l'ús agrícola i ramader de la finca tenint en compte alternar zones d'arada amb guaret i en definitiva seguint les directrius de l'ECAAAIB i de l'Estratègia de conservació d'aus amenaçades lligades a ambients agro-esteparis a Espanya (document MITECO), deixar o crear passos de connexió de fauna d'una parcel·la a una altra, instal·lar o conservar només les tanques i tancaments imprescindibles per minimitzar la possibilitat d'impacte i reduir la parcel·lació doble o triple dins la finca, restituir la vegetació arbustiva que ha crescut al perímetre, especialment els ullastres (Olea europaea var. sylvestris), adequar punts de recollida d'aigua que puguin ser utilitzats com a abeuradors tant per a les ovelles com per a la fauna silvestre amb sistema de sortida en cas de la seva utilització per espècies que, per la seva mida, puguin tenir perill d'ofegament en caure a dins; no utilitzar biocides per al control de la vegetació dins del PFV ni als cultius;  realitzar el manteniment amb desbrossadores i evitar els mesos de reproducció; instal·lar caixes niu per a les espècies troglodites i caixes refugi per a quiròpters.

2. Integració paisatgística.

El document ambiental inclou una modelització de les conques visuals on s'analitza les conques visuals a una distància de 5 km al voltant de la instal·lació, en funció de l'orografia, obstacles existents, 1,7 m d'altura de l'observador i 4 m d'altura dels panells fotovoltaics. També fa una anàlisi de l'estat actual i aporta un reportatge fotogràfic de la parcel·la. Respecte a les actuacions de revegetació, només indica, que, un pic es finalitzin les obres, es realitzarà una barrera visual vegetal, però només al sud de la parcel·la i no fa una descripció d'aquesta.

Considerant que tot al voltant de la parcel·la existeixen camins o carreteres transitables, i les conques visuals indiquen que les zones de major visibilitat són les més properes així com la zona est de Campos, i que la zona és molt plana, la creació d'una barrera visual és necessària al voltant DE TOTA la instal·lació. Així, tot al voltant, entre el tancat perimetral de la instal·lació i els límits de la parcel·la, s'ha de crear una barrera visual vegetal, independentment de l'alçada del tancament, amb alternària de peus d'arbres de port de creixement necessari per arribar a la mateixa alçària que l'altura de les plaques (4 metres). La creació de la barrera s'haurà de crear en detriment de la superfície de plaques solars, és a dir, si és necessari s'ampliarà la distància entre el tancat perimetral i el límit de la parcel·la o de la instal·lació de plaques que permeti en qualsevol cas la creació d'aquella en l'amplitud mínima de 3 metres.

La composició de la barrera visual ha d'incloure espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric, ser una combinació d'arbres i bardisses amb mates i llampúdols a la part inferior, i tenir una frondositat suficient per actuar d'apantallament. Per permetre l'efecte d'apantallament en l'amplitud de la barrera (almanco tres metres) s'han de crear línies alternes d'arbres que omplin els buits, però amb la distància entre ells que permetin el desenvolupament òptim de les espècies. Per que l'efectivitat de la barrera es pugui aconseguir el més aviat possible, els peus a sembrar han de tenir un desenvolupament almanco de 1,5-5m en el moment de la sembra, ha de contenir el mateix nombre d'arbres que s'han eliminat a la parcel·la, i s'ha de integrar, en la manera del possible, el trasplantament dels garrovers de major port de la zona afectada. S'hauran de realitzar regs de reforçament o un sistema de reg automàtic, durant la fase de sembra i els dos primers anys. S'ha de fer un seguiment, especialment durant els dos primers anys, per assegurar la seva frondositat i eficàcia com apantallament, fent les substitucions i complementacions necessàries mitjançant el Pla de Seguiment Ambiental.

No s'especifica a l'estudi d'impacte ambiental el compliment de la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca sobre l'aspecte i acabats dels edificis de la instal·lació (centre de control, serveis per als empleats, centre de transformació, etc.) que han de ser visualment amb materials i acabats de les façanes de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra, mai amb elements constructius vists com maó, bloc de formigó i similars, i la coberta serà inclinada de teula àrab. Respecte a la instal·lació de les bateries, tampoc la descripció permet concretar que la seva aparença compleixi amb els articles d'integració paisatgística del territorial de Mallorca, ni que estigui inclosa en l'interior de la barrera visual plantejada en el document ambiental.

És necessari també, per a la integració paisatgística, la restauració de les parets seques en aquells trams que s'hagi esbucat als límits de la instal·lació.

3. Mesures de compensació i complementarietat Agrícola.

L'article 36.2 del Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (incloses les seves modificacions); que regula les instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny en zones d'aptitud alta i mitjana en Sòl Rústic, estableix que les instal·lacions de tipus D s'han de tramitar en tot cas per via de la declaració d'interès general. Aquestes instal·lacions s'han de situar o en espais degradats (espais denudats, pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais no agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús) o en terrenys de baixa productivitat agrícola o bé integrats de forma efectiva en l'activitat agrària, d'acord amb la legislació agrària vigent.

Tota la superfície està ocupada per cultiu de cereal de secà, principalment ordi. D'acord amb l'informe agronòmic presentat la superfície prevista d'ocupació del parc solar fotovoltaic la divideixen en 2 zones. La classificació dels sòls resultant en funció del seu valor agronòmic és la següent:

a. zona 1 amb classificació de nivell II i una superfície de 1,26 ha

b. zona 2 amb classificació de nivell V i una superfície de 16,74 ha

Per la qual cosa, d'acord amb la Instrucció 1/2023 la superfície a compensar és de 18 ha.

Les dues parcel·les on es vol instal·lar el parc solar forma part de l'explotació agrària de la de la qual és titular J.R.R, amb 19 petites parcel·les al terme municipal de Santanyí. Tot està en règim de secà. També disposa d'una cabana ramadera de 27 ovelles adultes amb la part corresponent de mascles i femelles de reposició i cries i de 5 cavalls.  A la seva declaració de PAC de 2022, disposa d'un total de 47,70 drets de pagament bàsic i declara un total de 48,09ha. Per tant disposa de 0,39ha de cultius que formen part de la seva explotació i de les quals no cobra ajudes directes. La implantació d'aquest parc solar en les parcel·les descrites provocarà la pèrdua de 17,61 drets de pagament. Aquests drets hauran de ser traspassats a altres explotacions agràries que les puguin fer efectius o augmentar la base territorial

La proposta de compensació agrària proposada a l'informe és:

1. Compensació:

a. Projecte innovador Cultius de mandarines de noves varietats tardanes (Nadorcortt, Murcott) en regadiu 0,2 ha a Santanyí, Polígon 8 Parcel·la 1446 Recinte 1

b. sembra de  garrovers en secà 3,09 ha a Santanyí Polígon 8 Parcel·la 1190 recintes 1-3-9 Parcel·la 1191 recinte 1 Parcel·la 1485 recintes 1-2

2. Complementarietat: cultius herbacis entre plaques i espècies mel·líferes 4,5 ha Campos Polígon 13 Parcel·la 774 i 769 recintes 1, que permetin el manteniment de la cabana ramadera de 27 ovelles.

El Servei d'Agricultura va informar favorablement el 14 de juny de 2024 el projecte amb les mesures proposades a l'informe agronòmic.

4. Línia d'evacuació.

Per a l'evacuació de l'alternativa de línia d'evacuació també s'ha realitzat al document ambiental una anàlisi comparatiu de les tres alternatives, on la primera i seleccionada és l'única que no afecta o discorr per cap HIC, només circula per Sòl Rústic de Règim General i és la de menor longitud.

La línia d'evacuació del parc fotovoltaic té una longitud total aproximada de 9.292 m.

La major part d'aquest traçat discorre per camins públics, però  hi ha un tram que està projectat per 4 parcel·les privades, totes elles al polígon 13 de Campos, parcel·les 679, 335, 720 i 341 (07013A013006790000QY, 07013A013003350000QT, 07013A013007200000QT, 07013A013003410000QO). A més, a aquest tram no existeix camí, i el promotor pretén desenvolupar un camí privat amb servitud de pas per al seu manteniment per on transcorrerà la línia soterrada. Per al correcte desenvolupament del camí s'han tingut en compte els punts següents:

• Compliment de les prescripcions del SOL D04 de l'annex F del PDSE.
• El camí serà no pavimentat, amb terra compactada i sense tanques de limitació.
• El camí serà d'ús exclusiu per a les operacions relacionades amb la línia de evacuació i manteniment i accés a la instal·lació.
• S'hauran de fer els manteniments necessaris per no perdre la condició de camí durant l'explotació del parc.
• El camí tindrà l'amplada mínima per poder executar la línia i per mantenir-la.
• La maquinària de vehicles de manteniment i execució de les obres hi tindran accés.

El Pla Territorial de Mallorca, especifica respecte a l'apertura de camins a àrees rurals, a la Norma 22.c.4: «Queda prohibida l'obertura de nous camins de titularitat privada, excepte aquells que transcorrin íntegrament per l'interior d'una finca i serveixin a les necessitats d'aquesta, o transcorrin íntegrament i per dins de diverses finques a títol de servitud de pas per a un o diversos predis dominants». Les normes subsidiàries de Campos regulen les condicions de nous camins rurals, que s'hauran de respectar, com per exemple l'amplitud màxima de 4 m.

​​​​​​​Els nous camins discorren per camps de cultiu paral·lels a parets seques que limiten parcel·les limítrofes, així com al costat de dues àrees de l'hàbitat d'interès comunitari 5330_Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae, sense que la creació del camí  els ocupi.

4. Respecte a la implantació

L'ajuntament ha emès un informe amb les següents consideracions:

«(...) C) De l'examen de la documentació presentada i la legislació d'aplicació se'n desprèn el següent:

a. S'haurà de determinar per part dels serveis tècnics corresponents quines de les parcel·les afectades per a intervenció, o part d'elles, formen part de l'inventari de camins públics municipals i quines no, ateses les incongruències existents en el cadastre, tot això amb l'objectiu de poder identificar als diferents propietaris afectats.

b. S'observa que no existeix continuïtat entre les parcel·les 9005 i la 679 del polígon 13 indicades al projecte per a l'evacuació de l'energia elèctrica, fet que impossibilita la seva execució.

c. En referència al parer d'aquest Ajuntament en relació al desenvolupament de projectes d'energies renovables com el pretès, s'haurà de traslladar la sol·licitud a l'equip de govern de la Corporació.

D) En cas de que s'autoritzi l'execució del projecte per l'administració competent es recomana tenir en compte les següents condicions particulars:

a. S'hauran de prendre les mesures necessàries per a la protecció de les canalitzacions de les instal·lacions existents en els camins públics municipals (principalment aigua i energia elèctrica).

b. S'haurà de preveure la reposició del paviment del camins públics en les mateixes condicions a les existents, i una vegada acabades les obres s'haurà de recaptar la inspecció i conformitat dels serveis tècnics municipals mitjançant la presentació del certificat final d'obra del tècnic i un certificat d'assaig de compactació proctor modificat al 98 % de les síquies realitzades.

c. No es podrà interrompre la circulació de vehicles en els camins públics afectats per les obres.

d. Les imposades a la resolució dictada per la Consellera Executiva de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca, signada electrònicament en data de 8 de maig de 2024. (Registre general d'entrada número 2024-E-RC-1767, de 15 de maig de 2024)

e. Les imposades en els informes a emetre per les administracions competents per situar-se les obres en àrees de prevenció de riscos i de protecció territorial.

f. S'haurà de sol·licitar l'autorització d'ocupació del domini públic o concessió administrativa, segons correspongui, en aplicació de la Llei 3/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques; o justificació de la seva exempció.»

Per tant, s'entén que el projecte s'haurà d'ajustar i esmenar els punts indicats de les parcel·les i camins públics  en el traçat de la línia d'evacuació, així com respectar els preceptes urbanístics en la construcció d'aquesta.

L'article 394 sobre els paràmetres de Sòl Rústic de les normes subsidiàries de Campos (Capítol II, Normes per al Sòl Rústic General) estipula que la distància a llindars és de 10 metres, però al document ambiental i la documentació gràfica, no s'especifica la distància exacta entre el tancat perimètric i els llindars de la parcel·la, espai on se situarà la barrera vegetal de 3 metres. Així i tot, per permetre una millor integració de la instal·lació, la distància al llindar est de la parcel·la que limita amb la zona residencial i les plaques solars, hauria d'ampliar-se a 30 metres.

Respecte a l'altura de les estructures de les plaques solars, s'observen discrepàncies en la documentació aportada (document ambiental 4 m i document tècnic fins a 7,4 m) en relació amb l'alçada de l'estructura muntada dels panells. Aquesta no pot ser superior a 4 m, alçada màxima permesa en el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB). Així mateix, la seva distància mínima a terra ha de ser de 0,80 m (no 0,5 m que pareix indica el projecte tècnic). La planificació de l'estructura de la barrera vegetal ha de permetre que l'altura dels elements arboris sigui igual o superior a l'altura dels panells fotovoltaics.

Per una altra banda, al document ambiental s'indica que l'estructura de suport és insert al terra, a excepció si és necessari de la creació d'una base de formigó, depenent del resultat de l'estudi geotècnic. S'ha d'indicar que el sistema d'ancoratge d'acord amb la mesura SOL-B09  de l'annex F del Pla Sectorial Energètic de les Illes Balears, especifica que el sistema d'ancoratge a instal·lacions de tipologia D, com és el cas, ha de ser mitjançant perns perforadors o sistema equivalent, per la qual cosa s'ha de descartar la utilització de formigó.

Encara que el document ambiental esmenta que la fase de construcció i desmantellament es limitaria fora dels mesos de març a juliol, en el cronograma d'implantació inclou activitats dins l'època de reproducció. Si bé es cert que la instal·lació no ha de suposar emissions molt constants i dilatades en el temps, la seva creació s'ha d'adaptar a la classificació rústica del sòl, i la seva utilitat ambiental. Les zones de cultiu de secà amb plantes herbàcies forma part del mosaic paisatgístic i d'usos que afavoreix la proliferació de les espècies i el manteniment dels corredors d'habitats, especialment per a espècies ornítiques. Compactar les actuacions fora del termini de cria i nidificació permet l'ús compatible entre les dues actuacions en el mateix espai. Per tant, les activitats que suposin una alta presència o moviments en el terreny (no només la fase constructiva i desmantellament) s'haurien de fer fora de l'època de reproducció o nidificació.

Respecte a la il·luminació, no s'especifica quina serà la intensitat. El projecte està ubicat a zona E2 lumínica (àrees incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda) d'acord amb la llei 3/2005, de 20 d'abril, de Protecció del Medi Nocturn de les Illes Balears, i s'haurà d'ajustar a les especificacions que li siguin d'aplicació en el límit d'emissions.

Respecte a l'accés a l'aigua potable, es farà mitjançant camions cisterna generant finalment aigües grises i residuals, que per recollir-les s'instal·larà un sistema estanc per a l'emmagatzematge, que es buidarà per gestors autoritzats. No s'esmenta les condicions del sistema estanc de recollida, ni la recollida d'aigües pluvials.

El risc per anàlisi de vulnerabilitat enfront de catàstrofes naturals, analitza la possible afecció o risc d'un incendi per impacte de llamps, per la qual s'instal·larà un parallamps encallat a terra, la seva alçària s'entén necessària per seguretat. Així mateix, analitza el risc d'incendi pels sistemes elèctrics, i analitza les mesures correctores.

5. Sistema d'emmagatzematge amb bateries

En el document d'avaluació d'impacte ambiental no s'esmenta ni analitza una segona fase per  la implantació d'un sistema d'emmagatzematge per bateries de liti, però si queda inclòs dins la declaració de Projecte Industrial Estratègic. En aquest es preveu en una Fase II, la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic en bateries d'ió liti, per injectar energia a la xarxa fora de les hores d'irradiació solar, podent la injecció espaiar-se en el temps, aplanant la necessitat de participació dels cicles combinats. També s'especifica que el desenvolupament d'aquesta fase II està subjecta a la viabilitat tècnic-econòmica dels sistemes d'emmagatzematge.

Encara així, no hi ha un desenvolupament d'identificació dels impactes d'aquesta segona fase i la descripció específica de la tecnologia que es farà servir i dels riscos associats (substàncies perilloses, perill d'incendis, intensitat del soroll, intensitat de les emissions electromagnètiques, etc), tampoc la descripció de les actuacions per a la seva integració paisatgística (pantalla vegetal i adaptació a les normes del Pla Territorial de Mallorca).

Si be és adequat i recomanable la instal·lació de les bateries, no hi ha informació suficient per avaluar els impactes i les mesures correctores suficients en aquesta fase d'execució. En el moment de la seva execució, s'ha de tenir en compte que l'article 7.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental, estableix que seran objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes compresos a l'annex II. El Reial decret 445/2023, de 13 de juny, modifica els annexos I, II i III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental, i conté, al Grup 4, els projectes en relació amb la indústria energètica sotmesa al procediment simplificat, concretament:

«n) emmagatzemament energètic stand-alone mitjançant bateries electroquímiques o qualsevol altra tecnologia de caràcter híbrid amb instal·lacions d'energia elèctrica».

6. Participació ciutadana

Amb la documentació s'han lliurat còpia de 17 al·legacions particulars presentades durant l'exposició pública. Alguns dels punts de les al·legacions d'aquestes reclamacions no són de caràcter ambiental o només es produiran durant la fase de creació o desmantellament del PFV.

Els motius ambientals en la majoria d'elles són: impacte paisatgístic, reducció de la biodiversitat i afecció a la fauna, incidència dels reflexos solars, seguretat dels habitatges adjacents, emissions sonores durant la fase de construcció i funcionament, impactes del sistema d'emmagatzematge del sistema de bateries (soroll i camps electromagnètics), creació de camins i molèsties durant el soterrament de la via d'evacuació i/o contaminació lumínica.

El sistema d'emmagatzematge del sistema de bateries no queda englobat en aquesta Declaració d'Impacte Ambiental, i en el moment de la seva implantació haurà de superar el procediment d'avaluació d'impacte ambiental de forma separada.

La generació de pols i emissions també seran durant la construcció i desmantellament, i la seva estimació es pot considerar petita en relació amb les tones d'estalvi d'emissions de partícules i gasos d'efecte hivernacle durant la vida útil del PFV, així mateix s'han proposat mesures de control i correcció tant a la construcció com durant el desmantellament en el Pla de Vigilància.

S'especifica al document ambiental que el soroll generat durant la fase de funcionament serà a la zona exterior dels habitatges més propers, inferiors als límits permesos.

S'especifica en aquesta DIA que les emissions lumíniques hauran de complir amb les especificacions que siguin d'aplicació de la llei 3/2005, de 20 d'abril, de Protecció del Medi Nocturn de les Illes Balears

Un dels motius ambientals més esmentat és la pèrdua del valor paisatgístic i la degradació del medi i hàbitat natural, reduint la biodiversitat. En aquest sentit, la barrera vegetal visual perimetral permetrà reduir considerablement l'impacte als habitatges situats al voltant de la mateixa, especialment aquells més propers i limítrofes amb la instal·lació, sempre que la barrera es realitzi de la manera adequada, per això es sol·licita que la barrera sigui perimetral a tota la instal·lació, de 3 metres d'amplada, i almanco de la mateixa alçada de les plaques. La barrera vegetal també permetrà contrarestar la visibilitat de l'efecte dels reflexos sobre les plaques. Així mateix, la distància de les plaques solars als habitatges existents haurà de ser de 30 m.  

Com a comunitat vegetal o de biodiversitat, la sembra de farratgeres i cultiu d'herbàcies de secà entre les plaques permet el manteniment de les espècies associades a aquests ambients, i es sol·licitarà la col·locació de capses niu al voltant de la instal·lació per contrarestar els efectes sobre altres espècies d'aus i rapinyaires, també la creació d'una barrera vegetal perimètrica crearà nous ambients per a la fauna i flora. A més, aquesta DIA i el propi el document ambiental descriu certes mesures per a la reducció de l'impacte sobre la fauna (creació de caixes niu, batudes regulars, la prohibició d'ús de plaguicides o verins, elements per evitar les col·lisions als tancats, limitació de les activitats en èpoques de reproducció, etc)

Des del punt de vista agrari, es desenvolupa un projecte de compensació de sembra de 0,2 ha de mandarines a Santanyí i 3,09 ha de garrovers en secà i es complementarà amb cultius herbacis entre plaques i espècies mel·líferes estimades en 4,5 ha, a més de mantenir la cabana ramadera de 27 ovelles. El Servei d'Agricultura va informar favorablement el 14 de juny de 2024 el projecte amb les mesures proposades a l'informe agronòmic.

Amb aquestes mesures, es pot donar resposta a part de les al·legacions ambientals.

7. Camps electromagnètics

La modelització dels camps electromagnètics és important per als parcs que estiguin propers a un nucli de població o a habitatges aïllats.

La zona d'afecció segons la guia per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les infraestructures d'evacuació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic per a nuclis urbans és d'una distància de 200 m als punts d'emissió del parc fotovoltaic i a habitatges aïllats és de 100 m.

Si bé el l'Estudi d'Impacte Ambiental indica un apartat sobre la producció de camps electromagnètics, on considera donar compliment al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques (radiacions no ionitzants en el rang de freqüències 0 Hz – 300 GHz), transposant els valors límit proposats per la Recomanació 1999/519/CE amb caràcter imperatiu a les zones on puguin romandre habitualment les persones, no s'ha inclòs una modelització del valor del camp electromagnètic en l'estat de càrrega màxima del parc fotovoltaic, en els límits exteriors dels habitatges i instal·lacions esportives a la parcel·la 07013A013000280000QE, considerant per al càlcul les distàncies especificades a la norma UNE-EN 62110, ni les mesures correctores necessàries en el cas de superar el límit de 0,4 microTesles al voltant d'aquests.  Aquesta mancança de concreció, és especialment important en relació amb el sistema d'emmagatzematge amb bateries, que seria un emissor important.

8. Descripció dels impactes

A la documentació ambiental es fa una descripció i valoració dels impactes prevists. Així mateix, per cada un dels possibles impactes es descriuen les mesures correctores, i s'estableix un Pla de Vigilància Ambiental per al seu seguiment.

Durant la fase de construcció determina com a impactes: emissions de pols i soroll, possibles contaminacions puntuals per vessaments accidentals, el desbrossament i retirada de terra vegetal (reubicada en la mateixa parcel·la) a l'excavació de rases per al cablejat i cimentació de les limitades per a instal·lació de les casetes prefabricades, pèrdua de qualitat del sòl a la cimentació de les construccions accessòries, col·locació de les estructures de suport de les plaques fotovoltaiques, construcció de les infraestructures auxiliars, tancat perimetral, generació de residus de construcció.

Durant la fase de funcionament: ocupació del territori i operacions de manteniment.

Durant la fase de desmantellament: emissions de pols i soroll, possibles contaminacions puntuals per vessaments accidentals, generació de residus de demolició, elèctrics, metàl·lics, i panells fotovoltaics.

Identifica els residus a generar, i la seva classificació LER, i indica que els residus seran gestionats segons la seva naturalesa i  classificació, i pels corresponents gestors de residus, i que condicionarà el terreny a la seva situació de no-intervenció per a la recuperació de l'ús tradicional.

Tots ells es determinen com baixos a moderats amb l'aplicació de les mesures de correcció descrites a l'EIA.

Com a efectes positius es consideren la millora de l'explotació agrària i, així com l'aportació a la reducció de gasos d'efecte hivernacle i la creació d'economia i llocs de feina.

En conclusió, la documentació per a la instal·lació de les plaques fotovoltaiques per a la generació d'energia ha estat suficient per considerar que no es produiran impactes adversos significatius, però, en canvi, no resulta suficient per avaluar el sistema d'emmagatzematge.

CONCLUSIÓ

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable al projecte Parc Fotovotaic SANTANYÍ, polígon 13, parcel·les 774 i 769 del terme municipal de Campos promogut per ANFIELD INVESTMENTS S.L., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental redactat per l'Entitat Azentúa, i signat per Andrés Velasco Posada, l' 11 de gener de 2024, així com la documentació d'esmena signada en octubre de 2024, i els següents condicionants:

• La present declaració d'impacte ambiental no inclou la fase II del sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, atès que si bé aquesta és recomanable, no es poden avaluar els impactes de la seva incorporació i, per tant, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, aquests sistemes s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si finalment s'executen.
• Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar els condicionants inclosos en la present Declaració d'Impacte Ambiental.
• L'alçada màxima de les instal·lacions ha de ser de 4 metres, ha d'estar a una distància mínima de 0,8 m del terra, i el sistema d'ancoratge s'ha de realitzar mitjançant perns perforadors o sistema equivalent, d'acord amb el que estableix l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
• La distància de la instal·lació als llindars de la parcel·la ha de ser de 10 metres, on es situarà la pantalla vegetal, mentre que ha de ser de 30 m on limita amb habitatges (zona est de la parcel·la 774 del polígon 13) .
• Per a la integració paisatgística, els tancaments de la finca hauran de complir amb les condicions de les Normes Subsidiàries de Campos i del Pla Territorial de Mallorca (alçada màxima de 2,20 m), minimitzant la creació de tanques i tancaments. Els edificis de la instal·lació (centre de control, serveis per als empleats, centre de transformació, etc.) hauran de complir les normes d'integració paisatgística de la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.
• S'han de deixar o crear passos de connexió de fauna d'una parcel·la a una altra, instal·lar o conservar només les tanques i tancaments imprescindibles per minimitzar la possibilitat d'impacte i reduir la parcel·lació doble o triple dins la finca.
• Per a la integració paisatgística s'han de restaurar les parets seques que es trobin en mal estat.
• La creació dels nous camins dins les parcel·les privades, han de respectar i circular de forma paral·lela a les parets seques de delimitació, sense perjudici d'admetre el desmuntatge dels trams estrictament indispensables per connectar el camí entre parcel·les, i ha de complir les condicions establertes a les normes subsidiàries de Campos.
• L'apantallament vegetal ha de cobrir tot el perímetre de la instal·lació, i, independentment de l'alçada del tancament,  ha d'arribar a la mateixa alçària que l'altura de les plaques (4 metres). La creació de la barrera s'haurà de crear en detriment de la superfície de plaques solars, és a dir, si és necessari s'ampliarà la distància entre el tancat perimetral i el límit de la parcel·la o de la instal·lació de plaques que permeti en qualsevol cas la creació d'aquella en l'amplitud mínima de 3 metres. La composició de la barrera visual ha d'incloure espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric, ser una combinació d'arbres i bardisses amb mates i llampúdols a la part inferior, incloent ullastres (Olea europaea var. sylvestris) i tenir una frondositat suficient per actuar d'apantallament. Per permetre l'efecte d'apantallament en l'amplitud de la barrera s'han de crear línies alternes d'arbres que omplin els buits, però amb la distància entre ells que permetin el desenvolupament òptim de les espècies. Perquè l'efectivitat de la barrera es pugui aconseguir com més aviat millor, els peus a sembrar han de tenir un desenvolupament almanco de 1,5 m en el moment de la sembra. S'hauran de realitzar regs de reforçament o un sistema de reg automàtic, durant la fase de sembra i els dos primers anys. S'ha de fer un seguiment, especialment durant els dos primers anys, per assegurar la seva frondositat i eficàcia com apantallament, fent les substitucions i complementacions necessàries mitjançant el Pla de Seguiment Ambiental. S'ha de fer, en la manera del possible, el trasplantament dels individus de major port de la zona afectada.
• Les actuacions que suposin l'ocupació i/o moviments de gran part del terreny o superin els límits permesos establerts a la normativa, durant les fases de construcció i de desmantellament, s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents, és a dir, s'han de fer en el període comprès entre setembre i març, i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.
• S'han d'instal·lar  caixes niu per a les espècies troglodites i caixes refugi per a quiròpters.
• S'han de realitzar inspeccions visuals a la zona de la instal·lació abans de l'obra, i durant l'execució per detectar individus de Tortuga mediterrània, Testudo hermanni, que s'hauran de desplaçar a altres punts de la parcel·la.
• No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic.
• La construcció de la línia d'evacuació no pot afectar a Hàbitat d'Interès Comunitari. Qualsevol alteració accidental haurà de restaurar-se al seu estat original.
• S'han de realitzar inspeccions visuals dins les instal·lacions de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.
• Les obres que es localitzin dins o llindars a zones ZAR es realitzaran fora de l'època de risc d'incendis i es prendran les mesures establertes al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals, en concret l'article 8.c.
• Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.
• En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.
• Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi Tècnic d'Edificació.
• S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica. Aquestes mesures s'hauran de programar en els moments de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. En els límits exteriors d'habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió s'haurà de comprovar el valor del camp electromagnètic en l'estat de càrrega màxima del parc fotovoltaic, considerant per al càlcul a una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i a una altura d'1 m, i, en el cas de superar els límits permesos, s'hauran d'incloure també mesures de correcció i seguiment dels camps electromagnètics al Pla de Vigilància, amb un límit d'emissions de 0,4 microTesles als exteriors de les instal·lacions i habitatges que l'enrevolten.
• Se seleccionaran equips que no usin hexafluorur de sofre (SF6) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. En cas contrari, es disposarà d'un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidatge d'equips que utilitzin gas SF6; detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, disposant de la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6. En el cas de disposar d'instal·lacions amb SF6, ha de realitzar-se un control del gas de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fugides. En les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del gas, aquest haurà de ser recuperat.
• S'hauran de gestionar correctament dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.
• Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.
• Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25-30 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.
• Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.
• Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà el que disposa l'art. 2.1.c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: "Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques.
• El projecte ha de preveure la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes de les edificacions per tal d'emmagatzemar i regenerar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions.
• Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques. Si no fos suficient, es recomana l'ús d'aigües regenerades per a ús propi de les instal·lacions.
• El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.
• El projecte ha de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic i presentar el registre de les operacions de neteja, manteniment i la gestió dels llots procedents de tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada.
• No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

Es recomana:

1- El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

2- Afavorir les espècies englobades dins l'Estratègia de Conservació de les Aus d'Ambients Agraris de les Illes Balears (ECAAAIB, document Govern de les Illes Balears), mantenir la zona de la finca que quedarà lliure de plaques fotovoltaiques sense pertorbacions derivades de les obres o en tot cas aplicar millores, mantenir l'ús agrícola  ramader de la finca tenint en compte alternar zones d'arada amb guaret i en definitiva seguint les directrius de l'ECAAAIB i de l'Estratègia de conservació d'aus amenaçades lligades a mitjans agro-esteparis a Espanya (document MITECO), mantenir o restituir la vegetació arbustiva que ha crescut al perímetre, especialment els ullastres (Olea europaea var. sylvestris), adequar punts de recollida d'aigua que puguin ser utilitzats com a abeuradors tant per a les ovelles com per a la fauna silvestre amb sistema de sortida en cas de la seva utilització per espècies que, per la seva mida, puguin tenir perill d'ofegament en caure a dins; realitzar el manteniment amb desbrossadores i evitar els mesos de reproducció.

Es recorda que:

- El projecte de construcció o instal·lació ha d'adaptar-se i complir els condicionants tècnics de l'informe (exp. 12/2024 AUT) de 19/09/2024 de la Direcció General de Mobilitat de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.

- L'execució de la línia d'evacuació haurà de complir amb les condicions de la Resolució de 22 de maig de 2024 del Servei de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca.

- S'ha de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

- S'ha de complir amb el que disposa el Reial decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

- S'ha de complir amb l'establert a la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears, en els aspectes del parc fotovoltaic que pugui ser aplicable.

- S'han de complir les previsions establertes de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou així com, les de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental  perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article  41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta  resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics.

 

(Signat electrònicament: 17 d'octubre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá