Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 21 de maig de 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera de la Llei 7/2024, d'11 de desembre.

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte de Parc Fotovoltaic Son Bonet (TM de Marratxí), en els termes següents:

El projecte objecte del present informe està inclòs al punt 8 del grup 3 de l'annex 1 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: Línies de transmissió d'energia elèctrica de tensió igual o superior a 66 kV a partir de 500 m de longitud.

L'EIA es va exposar al públic el 28 de gener de 2021 (BOIB núm. 12), conjuntament amb el tràmit de declaració de projecte estratègic industrial. També es va publicar anunci a la pàg. web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, al portal de transparència de la CAIB i als diaris «ARA Balears», «Diario de Mallorca» i «Ultima Hora». La tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013 i al Decret legislatiu 1/2020.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Antecedents

En data 14/06/2023 té entrada a la CMAIB ofici de la DG d'Energia i Canvi Climàtic de comunicació de la caducitat automàtica dels permisos d'accés i connexió del PFV Son Bonet (RE010/20) (RE VALIB 206.886).

En data 03/07/2023 té entrada a la CMAIB resolució de la DG d'Energia i Canvi Climàtic per la qual es denega l'autorització administrativa prèvia del PFV Son Bonet, de 19,321 MWp, ubicat a l'aeroport de Son Bonet, TM de Marratxí (RE VALIB 212.441).

Atesa la denegació de l'autorització administrativa, en data 07/07/2023, la CMAIB va emetre Resolució de finalització i arxiu de l'exp. núm. 88A/2022, relatiu a l'AIA ordinària del projecte.

En data 03/08/2023 té entrada a la CMAIB recurs de reposició d'AENA SME S.A a la resolució de finalització i arxiu de l'exp. núm. 88A/2022, relatiu a l'AIA ordinària del projecte (RE SAA 592).

En data 12/09/2023, la CMAIB resol la desestimació del recurs de reposició interposat per AENA SME S.A contra la resolució de finalització i arxiu de l'exp. núm. 88A/2022, relatiu a l'AIA ordinària del projecte.

En data 09/01/2024 té entrada a la CMAIB tramesa des de l'Advocacia de les Illes Balears, de la Interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per la qual s'acorda, entre altres extrems, que la CMAIB ha de finalitzar la tramitació de l'expedient 88A/2022 i emetre Declaració d'Impacte Ambiental. És per aquest motiu que s'emet la present DIA.

2. Informació del projecte

El Parc Fotovoltaic (PFV) de Son Bonet es distribueix en quatre zones localitzades a terrenys titularitat del promotor, tant en la zona est com en la zona sud de l'aeròdrom de Son Bonet (TM de Marratxí), amb una superfície total d'ocupació de 19,89 ha (instal·lació de tipus D, segons el PDSEIB) i potència nominal de 17.5 MW (potència pic 19,4 MW). Es preveu una producció energètica de 23.851 MWh anuals d'energia i un estalvi d'emissions de CO2 de 2.814,42 tn anuals.

Els elements que integren el PFV, són els següents:

- 32.318 mòduls fotovoltaics de silici monocristal·lí, de 600 Wp de potència màxima i eficiència mínima unitària del 20%, sobre una estructura clavada directament en terra, amb una altura d'1,3 m, orientació sud i inclinació de 30º. La distància mínima dels mòduls a terra serà de 0,80 m i es distribueixen en quatre camps fotovoltaics (anomenats 1, 3, 4 i 5).

- Quatre centres de transformació (CT), dos d'ells amb un transformador de 6.300 kVA en el camp 1, i els altres dos de 3.150 kVA pels camps 3, 4 i 5, als quals es connectaran un total de 95 inversors de 185 kVA de potència cada un. Els CT consistiran en edificis prefabricats, amb acabat exterior color ocre, a més d'una pèrgola amb estructura metàl·lica coberta per teula àrab.

- Línies d'evacuació soterrades de 25 kV des dels CT fins a la nova Subestació d'Entrega i Mesura (SEM), que discorren íntegrament per l'interior de l'aeroport. El SEM tendrà unes dimensions aproximades de 8 x 20 m (160 m2). L'estructura serà metàl·lica amb un acabat exterior en color ocre.

- Sistema de control i monitorització.

- Línia soterrada d'evacuació de l'energia generada des de la SEM fins a la Subestació (SE) Son Orlandis REE Son Orlandis 220/66 kV, propietat de Red Eléctrica de España, amb una longitud total de 5.774 m. Discorr majoritàriament per camins existents, fora de la zona de servei de l'aeroport i pels municipis de Marratxí i Palma.

- Instal·lacions auxiliars, consistents en un sistema d'il·luminació en el perímetre exterior del PFV i un sistema de videovigilància. També s'executaran vials de servei a l'interior de la instal·lació perquè els camions de descàrrega i la maquinària puguin maniobrar, així com un sistema de drenatge de pluvials.

- Tancament perimetral del perímetre dels camps fotovoltaics i dels edificis auxiliars, i ampliació de la barrera vegetal existent, per tancar els espais on la vegetació sigui insuficient, mitjançant la plantació mixta de pi blanc (Pinus halepensis), assolint una alçada de 3,5 - 4 m, i baladre (Nerium oleander), assolint una alçada d'1,5 – 2 m.

Els camps fotovoltaics comptaran amb un total de quatre accessos, des de vials interiors de l'aeroport. D'altra banda, es preveu disposar d'una zona d'aplec de materials, residus, estacionament de la maquinària..., que se situarà en un terreny situat al nord del camp 1, pròxim a la SEM, ocupant uns 410 m². S'ha determinat aquesta zona com a zona d'instal·lacions auxiliars perquè en ella no s'instal·laran mòduls fotovoltaics i a més està prop de l'accés proposat per al camp 1. En aquesta zona s'habilitarà un espai per al proveïment de carburant de combustible per a la maquinària d'obra (clavat d'estructures, moviment de terres, moviment de materials i equips, etc.), en la qual també podran dur-se a terme les operacions de reparació.

D'acord amb l'EIA, una vegada finalitzada la vida útil del PFV (25 anys) es procedirà a retirar els seus elements per al seu reciclatge i es restaurarà el terreny al seu estat original.

El pressupost del projecte (incloses despeses generals i benefici industrial) ascendeix a 13.920.047,40 euros, incloent-hi una partida de 60.504,20 euros, en concepte de mesures d'integració ambiental i una altra de 210.084,03 euros per a la gestió de RCD.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

D'acord amb el PTM, els terrenys de Son Bonet afectats per la implantació dels camps de plaques fotovoltaiques estan qualificats com a Sistema General Territorial (definit al vigent Pla Director de l'aeroport de Son Bonet com a Sistema General Aeroportuari). Malgrat que les NS vigents de Marratxí qualifiquin els terrenys afectats pel camp 1 de plaques fotovoltaiques com a Sistema General d'Espai Lliure (SG-EL), aquesta qualificació sembla no ajustar-se al disposat a l'art. 8 del Reial decret 2591/1998, de 4 de desembre, sobre l'Ordenació dels Aeroports d'Interès General i la seva Zona de Servei, en execució del que es disposa per l'article 166 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social. Per altra banda, la línia d'evacuació de l'energia travessa principalment sòl urbà i sòl rústic general (SRG), amb encreuaments amb diverses carreteres.

El PFV s'ubica, segons el PDSEIB, dins zona d'aptitud fotovoltaica alta. No es troba afectat per cap àrea de prevenció de riscos (APR) d'inundació, d'erosió, d'esllavissaments o d'incendis i es localitza allunyat d'espais de rellevància ambiental i d'espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les illes Balears. Tampoc es desenvolupa en zona de protecció d'electrocució i de col·lisió segons el RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, ni es localitza dins àrees importants pels rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB).

Les instal·lacions fotovoltaiques més pròximes al PFV Son Bonet serien el PFV Son Castelló i el PFV Son Juny, a més de 3 km de distància, i el PFV Son Ripollet, a més de 5 km de distància.

L'àmbit d'actuació es localitza sobre la massa d'aigua subterrani 1814M3 «Pont d'Inca», aqüífer poc profund en mal estat qualitatiu i bon estat quantitatiu, i moderada vulnerabilitat a la contaminació. Es correspon amb una zona vulnerable a la contaminació per nitrats (ZVCN). El curs d'aigua superficial més pròxim és el Torrent Gros, a menys d'1 km de distància de la zona d'estudi.

​​​​​​​Segons el BIOATLES (quadrícules 5x5, codis 283 i 284), a l'àmbit d'actuació (PFV i línia d'evacuació) podem trobar les següents espècies rellevants: falzia (Apus apus), sebel·lí (Burhinus oecdinemus), serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus), serp blanca (Zamenis scalaris), eriçó (Atelerix algirus), xoriguer (Falco tinnunculus), dragó (Tarentola mauritanica), ratapinyada de coa llarga (Tadarida teniotis), xàtxero (Motacilla alba), mussol banyut (Asio otus), ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus), pí de Cecília (Pinus halepensis var. ceciliae), arpella (Circus aeroginosus), cucullada (Galerida theklae), parda (Aythya nyroca), bitó (Botaurus stellaris), setmesó (Tachybaptus ruficollis), avisador (Himantopus himantopus), tortuga mediterrània (Testudo hermanni), puput (Upupa epops), rotaboc (Acer granatense), cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus) i aladern (Rhamnus alaternus).

D'acord amb l'EIA, entorn de l'aeroport de Son Bonet trobam el BIC «Jaciment de Sa Pleta. Sa Partió», a uns 1.200 m de distància, i com a Bé Catalogat una construcció etnològica denominada «Aljub des Lleters», a uns 3 km de distància. Així mateix, inclosos en el catàleg del patrimoni municipal de Marratxí es troben dos conjunts d'arbres singulars a protegir (situats al costat de l'entrada que dona accés a l'antic edifici terminal i la zona esportiva) i un conjunt d'edificacions catalogades: l'antic centre de control aeri i la torre de control classificats amb el codi MTXI-158 “Aeroport Son Bonet”, amb grau de protecció B.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Fase d'informació pública.

En el BOIB núm. 12, de 28 de gener de 2021, es publica el tràmit d'informació pública, conjuntament per la declaració de projecte estratègic industrial i l'avaluació d'impacte ambiental ordinària, durant un termini de trenta dies.

També es publicà anunci a la pàgina web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, al portal de transparència de la CAIB i als diaris «Ultima Hora» i «Diario de Mallorca».

D'acord amb l'òrgan substantiu, consten a l'expedient múltiples al·legacions presentades per diferents entitats i persones jurídiques interessades (partits polítics de Marratxí, Terraferida, GOB, Amics de la Terra...) i per diversos particulars.

No s'han realitzat consultes transfrontereres per no considerar-se necessàries.

4.2 Consultes

Segons la documentació aportada per l'òrgan substantiu, han estat consultades les administracions, entitats següents i persones interessades següents:

- DG d'Agricultura i Ramaderia, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Canvi Climàtic (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Servei de Salut Ambiental (DG de Salut Pública i Participació), de la Conselleria de Salut i Consum.

- DG de Mobilitat i Transport Terrestre, de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge.

- DG d'Emergències i Interior, de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

- Departament de Carreteres, del Consell de Mallorca.

- Departament de Patrimoni, del Consell de Mallorca.

- Departament de Territori, del Consell de Mallorca.

- Ajuntament de Marratxí.

- Ajuntament de Palma.

- Red Eléctrica de España (REE).

- AESA.

- E-Distribución.

- Redexis.

- GOB.

- Amics de la Terra.

4.3 Informes rebuts

- AESA:

«AUTORITZAR la instal·lació del ramal de distribució de gas natural soterrat i l'ús de la maquinària CONDICIONAT A:

No superar els valors d'altura i elevació indicats en la taula anterior per al ramal i per a la maquinària, inclosos tots els seus elements o qualsevol afegit sobre aquests.

​​​​​​​Si és necessària la utilització d'altres mitjans auxiliars que superen l'altura i elevació autoritzades, haurà de sol·licitar-se la corresponent autorització de manera prèvia i preceptiva a la seua instal·lació, fent referència a aquest expedient.

L'incompliment dels punts anteriors del condicionat que comprometi la seguretat i/o afecte la regularitat de les operacions de l'aeroport de Palma - Base Aèria de Son Sant Joan i/o de l'aeroport de Son Bonet suposarà la revocació i la pèrdua de validesa i legitimitat de la present autorització i generarà la corresponent responsabilitat continguda en la Llei 21/2003, de 7 de juliol, de Seguretat Aèria, podent-se incoar, si és el cas, l'oportú expedient sancionador.»

- Ajuntament de Marratxí (Departament d'Urbanisme):

«Les principals consideracions tècniques són les següents:

Es troba a faltar una alternativa o estudi d'ordenació en base al front de façana al passeig de vianants de la carretera d'Inca (Ma-13A) i a la posada en valor dels edificis d'interès, entre els quals no es troben les instal·lacions esportives obsoletes i que no disposen d'autorització municipal.

No es considera adequada la justificació de l'EIA de no ocupar les zones «Àrea amb instal·lacions esportives» i «Àrea per a possible ampliació d'instal·lacions esportives» amb parc fotovoltaic, vist el seu estat general d'abandonament i l'absència de llicència d'activitat per a la seva utilització.

Falta definició relativa al drenatge de la instal·lació, que té una superfície neta ocupada pels mòduls fotovoltaics de 9 ha i que es basa en cunetes adjacents als vials perimetrals, amb una longitud de 7.074 m. No s'indica quin és el punt d'evacuació o sistema d'eliminació de les aigües pluvials. Es considera que si la capacitat d'infiltració natural dels terrenys és insuficient, s'haurien de conduir aquestes aigües cap el Torrent Gros, com estava habilitat antigament. En tot cas, la xarxa municipal de drenatge no suporta l'aportació de les pluvials d'aquesta instal·lació.

Finalment, en relació amb el parc fotovoltaic, l'Estudi d'Impacte Ambiental hauria d'incloure un estudi més detallat sobre l'impacte que pugui tenir la instal·lació en el nivell de renou generat per l'Aeroport. L'apartat 5.3.2 QUALITAT ACÚSTICA es limita a reproduir l'estudi del Pla Director Sectorial de Son Bonet de l'any 2010 i a recordar que l'Ajuntament de Marratxí no disposa de zonificació acústica:

No es disposa d'informació complementària de qualitat, per no haver-se elaborat la zonificació acústica de l'Ajuntament de Marratxí, ni els mapes de renou de l'autovia Ma-30 i Ma-13, pròxima a l'àmbit.

Més que avaluar els nivells d'immissió que s'esperen als camps fotovoltaics, s'entén que el que s'hauria d'avaluar és si el parc fotovoltaic modifica la forma i nivells d'immissió de l'aeroport. Per això, s'estima necessari realitzar una simulació acústica incloent-hi les instal·lacions fotovoltaiques.

Quant a la línia subterrània d'evacuació, es considera més adequat utilitzar la traça del vial estructural previst en les NS, que comunica els nuclis de Son Ametller amb el Pla de na Tesa. L'adopció d'aquesta solució té les següents avantatges:

- Es redueix la longitud del traçat de la línia projectada en aproximadament 270 m.

- S'utilitza el pas inferior existent a la Ma-30, per la qual cosa no es necessiten obres d'hinca horitzontal per sota d'aquesta carretera.

- Es redueix l'afectació al vial estructural Camí de Son Ametller (antic Camí de Muntanya). Aquesta afectació no és únicament a nivell de paviment, sinó que es possible que el traçat de la LAT condicioni la dotació futura de clavegueram dels Nuclis Rurals de Son Ametller.

- Es redueixen les despeses de reposició de paviment, per situar-se a una longitud major en camins de terra.

Des del punt de vista de la mobilitat sostenible, l'ocupació d'aquest traçat permetria, de manera simultània, crear una via de comunicació per a vianants i/o ciclistes entre les zones de Son Ametller i Cas Capità-Pla de na Tesa separades en l'actualitat per la Ma-30.

Es conclou que:

Els tècnics que subscriuen informen desfavorablement la ubicació del Camp 1 a una zona classificada per les NS com a Sistema General d'Espai Lliure (SG-EL) i també prevista per a la continuació dels carrers de Son Bonet – Can Balo i Can Frontera.

Es considera que l'ordenació dels camps 3, 4 i 5 de l'interior de l'aeroport es pot optimitzar i millorar des del punt de vista paisatgístic des de la Ma-13A.

Es proposa traçat alternatiu de la línia subterrània d'evacuació de 55 kV, més acord amb el planejament municipal, la conservació d'edificis protegits i la mobilitat sostenible dintre del terme municipal.»

- Ajuntament de Marratxí (Departament de Medi Ambient):

«Es conclou que:

L'Àrea de Medi Ambient i Agricultura de l'Ajuntament de Marratxí ha d'informar DESFAVORABLEMENT al projecte en qüestió.

Aquesta àrea conclou que el projecte ha de contemplar la reducció del PSFV de la Zona 1 i la implantació d'una barrera vegetal doble d'espècies mediterrànies fet que implica un augment de les zones de transició entre l'entramat urbà i les zones on es projecten les plaques solars, contemplant la possibilitat de redistribuir les plaques projectades a la Zona 1 o a altres zones interiors de l'aeròdrom, reduint així l'impacte visual de la instal·lació i millorant la integració paisatgística del projecte.

Per altra banda, cal destacar que aquesta barrera vegetal més àmplia, suposarà una millora de la flora i la fauna en la zona, així com un a millora de la fixació de CO₂ i una disminució dels gasos d'efecte hivernacle que es generen a l'aeròdrom.»

- Ajuntament de Palma:

«S'informa que:

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en terrenys de l'aeroport de Son Bonet i la instal·lació de línia d'evacuació a 66 kV soterrada per carreteres.

Vist el traçat, queda patent que la seva inclusió al terme municipal de Palma es limita a l'entrada de la línia sota la carretera Ma-3017 per a introduir-se immediatament a la subestació elèctrica de Son Orlandis (SGCI/IS; 87-02-E).

Es conclou que:

Tenint en compte que l'ús d'instal·lacions al Sistema General d'Infraestructures està admès i que la línia es soterra per la carretera Ma-3017 de titularitat del Consell de Mallorca, el tècnic que subscriu del servei de planejament municipal, no troba cap impediment municipal a aquesta instal·lació.»

- Servei d'Explotació i Conservació, del Consell de Mallorca:

«Informem favorablement el Parc fotovoltaic Aeroport de Son Bonet, a les carreteres Ma-13 A PQ 5+450 a 6+300 i Ma-30 PQ 6+000, en el terme municipal de Palma, sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cent (100) metres en carreteres de quatre (4) o més carrils i de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. Per tant, no es preceptiu informar sobre el camp fotovoltaic 1 i 3 per estar més enllà d'aquestes distàncies.

2. D'acord amb l'article 31.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es defineix com a zona de protecció de la carretera la compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'explanació i a una distància d'aquestes de VINT-I-CINC (25) metres a les carreteres de quatre (4) o més carrils i DEVUIT (18) metres a les carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. A la zona de protecció no es podran realitzar obres ni es permetran més usos que els compatibles amb la seguretat vial.

Per tant, tenim el següent:

a) Per a la carretera Ma-13 A PQ 5+450 a 6+300, amb una zona de protecció de devuit (18) metres. Respecte al camp fotovoltaic 4 i 5, la disposició de les estructures amb plaques solars, així com altres instal·lacions o edificis de transformació/inversor/bateries, no envairan aquesta zona.

3. Segons l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, sota la calçada, els encreuaments s'han de fer per la solera de les obres de fàbrica existents, en galeries o tubs disposats prèviament a aquest efecte o construïdes amb mitjans que no alterin el paviment; excepcionalment, es podran autoritzar rases en la calçada per raons d'urgència o necessitat, o prèviament a una obra de renovació del paviment existent. Per tant, l'encreuament transversal de la línia d'evacuació 66 kV soterrada a tot el seu traçat, sota la carretera Ma-30 PQ 6+000, es farà amb perforació horitzontal dirigida amb les següents condicions:

a) El traçat en planta haurà de ser perpendicular al tronc de la carretera.

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma que entravessa cadascuna de les dues calçades serà de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la baina.

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, seient totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de VUIT (8) metres des de l'aresta exterior de l'explanació de la Ma-30.

d) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, essent la seva reposició a càrrec del promotor.

4. D'acord amb l'article 33.3.c de la Llei 5/90 de Carreteres de la CAIB, les obres de moviment de terres i explotacions mineres, construccions de pous, piscines, s'hauran de realitzar fora de la zona de protecció, els moviments de terra, la finalitat dels quals sigui exclusivament l'adequació del terreny per a l'explotació agrícola o d'altres similars que siguin admissibles a la zona de protecció, podran autoritzar-se sempre que no afectin negativament les condicions de traçat de la via ni el lliure curs de les aigües i que estiguin fora de la zona de domini públic. Per tant, els camins perimetrals dels camps solars dins la zona de protecció de la Ma-13 A, es formaran amb el propi terreny compactat sense preveure moviment de terra en aquesta zona.

5. D'acord amb l'article 33.3.d de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es podrà autoritzar la construcció d'aparcaments en superfície a una distància major de tres (3) metres de l'aresta d'explanació, sempre que estiguin fora de la zona de domini públic i que l'accés i les obres auxiliars siguin autoritzables. Per tant, a l'àrea amb instal·lacions esportives i per possible ampliació, en cas de fer-la servir per a l'ampliació d'estacionaments de aeronaus, no és autoritzable la utilització de soleres de formigó ni qualque tipus d'enrajolat. Únicament s'autoritza paviment granular sense cap tipus de conglomerant dins la zona de protecció.

6. D'acord amb l'article 33.3.h de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, les instal·lacions esportives no s'autoritzaran amb caràcter permanent dins de la zona de protecció. Per tant, a l'àrea amb instal·lacions esportives i per possible ampliació, el camp de futbol no haurà d'envair aquesta zona de protecció de devuit (18) metres des de l'aresta exterior de l'explanació.

7. D'acord amb l'article 33.3.a de la Llei 5/90 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiva l'autorització de l'organisme titular de la carretera per a la plantació o tala d'arbrat i la recollida i evacuació dels productes quan es fan a una distància menor de tres (3) metres de l'aresta de l'explanació i aquesta pugui veure's afectada, i l'interessat haurà de presentar una memòria descriptiva de les activitats que prevegi i de les mesures a prendre per preservar la seguretat de l'usuari de la carretera. Es prohibeixen els regatges que, amb vents inferiors a 30 km/h puguin afectar la calçada. Per tant, les plantacions a realitzar per actuar com a barrera visual entre l'aeroport i les poblacions limítrofes, hauran de complir aquesta condició.

8. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures.»

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica:

«Es conclou que:

1. El projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

2. Es podria tenir en compte la possibilitat de dotar d'emmagatzematge energètic,per donar compliment al seu article 43.»

- Red Eléctrica de España (REE):

«S'informa que:

• Quant a la planta fotovoltaica Son Bonet i la subestació SEM 66/25 kV, els comuniquem que Xarxa Elèctrica d'Espanya no presenta oposició a la concessió de les mateixes al no afectar instal·lacions propietat de Xarxa Elèctrica d'Espanya.

• Quant a la línia d'evacuació subterrània a 66 kV, els comuniquem que poden veure's afectades les següents instal·lacions de Xarxa Elèctrica d'Espanya:

− L/E 66 kV D/C Marratxí-Molines 1 i 2, des del suport 3 fins al suport 5.

− L/E 66 kV Marratxí-Son Orlandis 1, des del suport 4 fins al suport 6.

− L/E 66 kV Marratxí-Son Orlandis 2, des del suport 5 fins al suport 6.

− L/E 66 kV Santa Maria-Son Orlandis, en la seva escomesa subterrània a la SE Son Orlandis.

− L/E 220 kV D/C Son Orlandis-Son Reus, des de la SE Son Orlandis fins al suport 4.

− La futura línia subterrània a 220 kV Llucmajor-Son Orlandis, actualment en fase projecte, per la qual cosa seran necessàries comunicacions posteriors per a coordinar tots dos serveis.

(...)

Els preguem que es tengui en compte aquesta instal·lació en el projecte de referència, considerant que qualsevol afecció haurà d'estar conforme al Reial decret 1955/2000 i al Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Línies Elèctriques d'Alta Tensió aprovat en Reial decret 223/2008, d'ara en avant RLAT, per a la L/E 66 kV D/C Marratxí-Molines 1 i 2, i al Reglament de Línies Elèctriques Aèries d'Alta Tensió aprovat en Reial decret 3151/1968, d'ara en avant *RLEAAT, per a la resta de les línia aèries esmentades.

Respecte a la possible afecció als suports de la línia, els informem que hauran de tenir en compte les següents consideracions:

− La resistència de difusió de la connexió a terra dels suports situats en zones freqüentades no serà superior a 20 ohms, i si els suports estan situats en zones de pública concurrència, a més de no superar eixe valor, serà obligatori l'ús d'elèctrodes de difusió o preses de terra en anell tancat. En el cas que la seva intervenció, canviara la classificació del tipus de suport segons la seua ubicació, hauran de notificar-lo a Xarxa Elèctrica d'Espanya per a escometre les accions pertinents.

− Els moviments de terra que es realitzen a l'entorn dels suports hauran d'efectuar-se a una distància suficient que garanteixi l'estabilitat d'aquests. En la majoria dels casos, no existirà afecció a més de 25 metres de la part més pròxima del suport. En cas de requerir-se algun tipus d'excavació o moviment de terres a una distància inferior, se sol·licitarà conformitat prèvia a Xarxa Elèctrica d'Espanya. En qualsevol cas, s'adoptaran les mesures per a garantir l'estabilitat dels talussos, evitant l'erosió, rentada o enfonsament.

− Respecte a la instal·lació de possibles conduccions sota terra (aigua, gas, etc.) els recomanem que cap canalització subterrània disti menys de 20 m a la pota més desfavorable del suport perquè, d'aquesta manera, quedi assegurada la no interferència d'aquestes canalitzacions amb el sistema de connexió a terra del suport, i es minimitzen els possibles efectes derivats del drenatge de sobretensions al terreny a través d'aquest sistema de connexió a terra.

Qualsevol actuació en la zona de la zona d'influència de la línia ha de garantir la servitud de pas aeri d'energia elèctrica amb l'abast que es determina en la Llei 24/2013 de 26 de desembre, del Sector Elèctric, i el Reial decret 1955/2000 que, entre altres requisits, estableixen el dret de pas o accés per a atendre l'establiment, vigilància, conservació, reparació de la línia elèctrica i tall d'arbratge, si fos necessari Independentment d'aquestes indicacions hauran de tindre en compte la normativa municipal, autonòmica, estatal i comunitària vigent relativa a aquesta matèria.

Una vegada que el projecte siga definitiu a l'entorn de les línies, els sol·licitem que ens envien informació suficient (documents i plans de planta i perfil transversal a escala (E.H.:1/2000 E.V.: 1/500) de les obertures afectades per a comprovar si es produeixen afeccions a la línia i verificar el compliment de la normativa vigent.

D'altra banda, els informem que el traçat de la línia projectada afecta a terrenys propietat de Xarxa Elèctrica d'Espanya, per la qual cosa hauran de posar-se en contacte amb el Departament de Gestió de Patrimoni Immobiliari (telèfon de contacte: 916599119 extensió 3240) amb la finalitat de subscriure el corresponent acord que legitime l'ocupació del terreny.

D'altra banda, la informació de la present comunicació resulta independent de la necessària resolució dels procediments d'accés i connexió per a la instal·lació de l'assumpte que, segons el Reial decret 1183/2020, han de completar-se per a totes les instal·lacions que vagen a connectar-se a la xarxa, sent així mateix els corresponents permisos d'accés i connexió condició prèvia imprescindible per a l'atorgament de l'autorització administrativa d'instal·lacions de generació, segons la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (Article 53).»

- DG d'Emergències i Interior, de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat:

«Es conclou que:

Una vegada examinada la documentació aportada, des del punt de vista de la protecció civil, com instrument de la política de seguretat pública per a protegir a les persones, els béns i el medi ambient, i amb la finalitat de garantir una adequada gestió de les emergències que es puguin originar per causes naturals o derivades de l'acció humana, accidental o intencionada, s'informa FAVORABLEMENT la consulta i petició d'informe referent a l'autorització administrativa i avaluació d'impacte ambiental del projecte per a la instal·lació del parc fotovoltaic Son Bonet, ubicat a l'aeroport de Son Bonet, i la línia d'evacuació fins a la subestació Son Orlandis.»

- Servei de Salut Ambiental (DG de Salut Pública i Participació), de la Conselleria de Salut i Consum:

«S'informa favorablement condicionat a:

1. Compliment de les mesures preventives i correctores establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

2. Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació (línia i subestació elèctrica) i compliment dels valors establerts al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

3. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 µT.

4. S'haurà de tenir un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas SF6c detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual.»

5. Anàlisi tècnic de l'expedient

5.1 Alternatives

En l'Estudi d'impacte ambiental i els documents d'esmena i complementaris presentats al llarg del procediment es plantegen, analitzen i justifiquen diferents alternatives per a la instal·lació del camp de plaques:

- Alternativa 0, de no execució del projecte, suposaria no complir amb l'establert al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima, ni amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. Tampoc, permetria complir amb els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle definits als plans estratègics d'AENA. Segons el promotor, tenint en compte, a més, que els efectes ambientals del projecte tendran escassa magnitud, es descarta aquesta alternativa.

- Alternatives de localització: respecte a les alternatives d'ubicació diferents a l'aeròdrom de Son Bonet, el promotor ha analitzat les parcel·les alternatives situades en un àmbit geogràfic pròxim al punt d'evacuació de l'energia. Atès que la distància del punt més allunyat dels camps solars respecte a la Subestació de Son Orlandis és d'uns 4,2 km, han fixat un buffer d'anàlisi de 5 km entorn a la SE. Així les línies d'evacuació resultants seran també del mateix ordre de magnitud a les existents en les opcions interiors. S'han establert criteris ambientals excloents, considerat com a zones excloses aquelles àrees en les quals existeixin zones ambientalment protegides o sensibles delimitades (Xarxa Natura 2000, Hàbitats d'interès comunitari, zones forestals amb fracció de cabuda coberta arbòria o arbustiva superior al 10%, llits de torrent…). A més d'aquests criteris ambientals, s'han descartat aquelles parcel·les que presenten algun tipus d'activitat productiva (agrícola, ramadera, industrial), així com aquelles parcel·les amb un ús residencial. D'aquesta manera, s'han localitzat quinze parcel·les, de les quals s'han descartat cinc parcel·les situades fora de sòls d'aptitud fotovoltaica alta (que es consideren prioritaris per a la implantació de PFV al Pla Sectorial Director Energètic de les Illes Balears), quedant, per tant, deu parcel·les viables. Respecte d'aquestes deu parcel·les, i atenent a les previsions de l'art. 45 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, es descarten aquelles parcel·les que no s'ubiquen a sòl rústic comú de règim general, quedant tres parcel·les viables: una de tipus agrari (parcel·la 15 amb 9,93 ha), agrari-industrial (parcel·la 4 amb 2,13 ha) i de tipus religiós-cementeri-tanatori (parcel·la 8 amb 7,01 ha). Atès que aquestes són parcel·les d'ús productiu, d'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, son alternatives a més impacte social i productiu que la ubicació interior de l'aeròdrom Son Bonet, motiu pel qual el promotor també les descarta. Per altra banda, es considera que cap de les quinze parcel·les inicials exteriors a l'aeròdrom disposa de la superfície mínima necessària per a la implantació dels camps solars (19,9 ha), i tampoc es considera l'ús de diverses parcel·les, ja que això implicaria la necessitat d'executar diverses línies d'evacuació, incrementant-ne les afeccions ambientals (moviments de terres, emissions...).

Respecte al descart de les parcel·les ubicades en sòl urbà, l'article 36.1 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears estableix: «Les instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny en sòl urbà i urbanitzable es podran admetre amb caràcter provisional, sempre que no estiguin expressament prohibides pel planejament urbanístic, ni puguin dificultar la seva execució, i sempre que es justifiqui la seva necessitat i el caràcter no permanent, vistes les seves característiques tècniques o la temporalitat del seu règim de titularitat o explotació.» El promotor explica que la planta fotovoltaica que es projecta no compleix amb la característica de provisionalitat o no permanència exigida normativament el que implica inevitablement la impossibilitat d'instal·lar aquesta planta en sòl urbà i urbanitzable. Sent així, no cap justificació ambiental detallada del descart tal com sol·licita el segon informe d'esmena de la CMAIB.

- Alternatives dins l'ubicació seleccionada: respecte a la parcel·la, s'analitzen i es justifiquen al llarg de l'estudi d'impacte ambiental, la seva modificació, i els tres documents d'esmena diferents alternatives de distribució o planificació del PFV dins les instal·lacions de l'aeròdrom de Son Bonet:

• Opció de Planificació 1. Ubicació a les cobertes d'edificis de l'aeroport.
• Opció de Planificació 2. Àrea d'instal·lacions i servituds.
• Opció de Planificació 3. Zona antiga Terminal, instal·lacions esportives i edificis de servei.
• Opció de Planificació 4. Àrea per al possible desenvolupament d'infraestructures aeroportuàries.
• Opció de Planificació 5. Àrea d'accessos i possibles desenvolupaments.
• Opció de Planificació 6. Composta per 4 camps, tres d'ells ubicats a la zona nord-est de l'aeroport i el quart ubicat a la zona sud-oest.

- Opció de Planificació 1: cobertes dels edificis de l'aeroport. Seria una opció tècnicament molt complexa degut a que es tracta d'edificacions antigues les cobertes de les quals no tenen capacitat portant suficient i seria necessari actuar sobre l'estructura de les edificacions, estant diverses d'elles incloses al Catàleg d'Elements d'Interès Artístic, Històric, Ambiental i Patrimoni Arquitectònic del Municipi de Marratxí.

Els hangars són edificacions de la dècada de 1960 amb coberta voltada i una orientació que no és la més adequada per a l'aprofitament de la llum solar. Es requeriria el muntatge d'estructures especials adaptades a la curvatura d'aquesta amb objecte de poder optimitzar la inclinació i orientació de les plaques, sense que es pogués aprofitar més que una part de la seva superfície. El cost econòmic seria tan elevat que no permetria la viabilitat econòmica de la instal·lació. La instal·lació de panells solars a les cobertes del Real Aeroclub implicaria quasi la total demolició d'aquestes, atesa la seva antiguitat i nul·la capacitat portant. En el conjunt d'aquestes edificacions la superfície que podria habilitar-se és aproximadament de 0,9 ha amb una potència pic d'1,16 MWp, inferior a les 19,90 ha necessàries i la potència de 19,39 MWp, per a les quals disposa d'accés i connexió concedits des de juliol 2020. A mes, aquests edificis estan inclosos al Catàleg d'elements d'interès artístic, històric ambiental i patrimoni arquitectònic del municipi de Marratxí, el que suposa la impossibilitat de modificar qualsevol element de la seva estructura.

- Opció de Planificació 2: àrea d'instal·lacions i servituds. Aquesta zona es descarta per existir diverses instal·lacions que impossibiliten la seva execució, com una antena de telefonia, una estació meteorològica i edificacions auxiliars, la disposició de les quals sobre el terreny, així com els seus respectius vials d'accés, impedeix el seu aprofitament per a la instal·lació dels panells fotovoltaics. D'acord amb el darrer document d'esmena d'AENA, en aquesta localització està prevista la instal·lació de la Seu de la Direcció Regional Balear d'ENAIRE i el Centre de Control de Trànsit Aeri de Balears, designat com a Infraestructura Crítica a la Directiva 200/114/CE del Consejo de 8/12/2008. El centre de control, és un servei de navegació aèria, considerat com a Infraestructura de Domini Públic.

- Opció de Planificació 3: zona de l'antiga terminal, instal·lacions esportives i edificis de servei. D'acord amb el promotor, l'edifici de l'antiga terminal, a més del seu valor històric, té prevista la reactivació del seu ús com a seu de centres de formació aeronàutica, incloent-hi part de les instal·lacions esportives en desús. Existint, a més la possibilitat de posada en servei d'aquelles instal·lacions que no resultaren afectades.

L'ajuntament de Marratxí considera que no resta suficientment justificat no utilitzar l'espai de les antigues instal·lacions esportives, que actualment estan en desús i no disposen de llicència d'activitats, per disposar plaques solars.

Al document ambiental i als documents d'esmena, el promotor indica que la zona d'accés a l'interior del recinte, és utilitzada pels serveis municipals de transport per a facilitar la mobilitat dels autobusos urbans. Addicionalment, s'ha de tenir present que la zona d'accés a l'edifici de l'antiga terminal compta amb dues fileres d'arbrat inclosos en el catàleg d'arbres singulars de l'Ajuntament de Marratxí. D'altra banda, la possibilitat d'utilització d'aquesta zona per a la ubicació dels mòduls fotovoltaics requeriria l'enderrocament dels edificis i el desmantellament previ de les citades instal·lacions esportives, implicant un major impacte ambiental del projecte i un sobrecost addicional d'aquest. Amb aquesta opció es podria disposar d'una superfície útil estimada de 2,5 ha, la qual cosa suposa una potència de 2,5 MWp, clarament inferior al necessari sense comptar amb els altres espais. Tenint en compte els motius exposats es decideix descartar la seva utilització, ja que utilització de la resta d'espais sense eliminar els edificis és suficient.

- Opció de Planificació 4: àrea per al possible desenvolupament d'infraestructures aeroportuàries. Aquesta zona s'ha descartat per la possibilitat de requerir espais addicionals als centres de formació i entrenament. Així mateix, en un futur podria permetre el desenvolupament o instal·lació d'infraestructures aeroportuàries tant vinculades a les activitats de formació com a altres necessitats aeronàutiques.

- Opció de Planificació 5: àrea d'accés i possibles desenvolupaments. Es descarta, atès que la seva superfície és petita (1,34 ha) i, a més, es veu limitada per la necessitat de respectar el vials per a vehicles i aeronaus existents.

- Opció de Planificació 6 (seleccionada): execució del projecte distribuït en quatre camps, contemplant la possibilitat de mantenir l'ús actual de més de 60.000 m² del camp 1 i la conservació del camí perimetral de vianants, entorn de l'aeroport, que permet a més la connexió de vianants del carrer de Son Bonet amb el carrer de Can Baló, a més de complir amb els requeriments quant a potència de la instal·lació i compatibilitat amb servituds i usos.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, l'Opció 6 és l'única solució possible per les raons que s'exposen a continuació:

i. «Presenta un baix impacte ambiental i operatiu a l'ubicar-se en àrees planes dintre de l'aeroport, no està afectat per servituds, ni condiciona infraestructures de l'aeroport ni el seu futur desenvolupament a mitjà termini, i té una reduïda afecció a tercers, tenint en compte la utilització parcial de l'esmentat Camp 1 d'aquesta alternativa.

ii. La utilització dels camps previstos, permetrà una millor optimització del PFSV, al poder definir les orientacions i inclinacions òptimes per a la instal·lació, sense comprometre instal·lacions pròximes, i no trobar-se afectats per ombres de vegetació atès que la cobertura de vegetació perimetral prevista es realitzarà tenint en consideració l'optimització de la captació solar dels panells.

iii. Contempla la possibilitat de mantenir l'ús actual de més de 60.000 m² del denominat Camp 1, la conservació del camí perimetral de vianants, entorn de l'aeroport, que permet a més la connexió de vianants del carrer de Son Bonet amb el carrer de Can Baló.»

En tot cas, el promotor recorda que AENA no disposa de terrenys propis fora del perímetre del Pla Director de l'Aeroport, i afirma no ser raonable ni exigible contemplar una opció que necessàriament obligaria a incórrer en altres gestions i despeses addicionals, atès que es disposa de superfície suficient per al projecte, dintre dels límits de la seva propietat. Per altra banda, insisteix en el caràcter de societat estatal d'AENA i en l'obligació d'optimitzar els recursos públics que gestiona evitant incórrer en despeses innecessàries per a l'obtenció dels objectius aprovats pels seus òrgans rectors i les institucions públiques a les quals està sotmesa, a més aquesta opció impediria a Aena poder acollir-se a la modalitat d'autoconsum, privant-la així de drets i facultats previstos normativament.

Finalment, s'analitzen dues alternatives al traçat de la línia subterrània d'evacuació de l'energia, amb un primer tram comú de 964 m que discorr pel límit nord des Pla de na Tesa (carrer de Son Bonet), al costat de l'alineació d'arbrat existent devora el tancament de l'aeròdrom, i un darrer tram també en comú de 1.902 m fins arribar a la SE Son Orlandis:

- Línia subterrània d'evacuació 1 (seleccionada), proposada inicialment al projecte, amb una longitud total de 5.774 m.

- Línia subterrània d'evacuació 2, proposada per l'Ajuntament de Marratxí, amb una longitud total de 5.492 m.

El promotor fa una anàlisi multicriteri per determinar l'alternativa més idònia de traçat de la línia d'evacuació de l'energia, que conclou que l'alternativa 1 és ambientalment millor, principalment atès que l'afecció a cultius de fruiters és més rellevant a l'alternativa 2.

A l'informe emès per l'Ajuntament de Marratxí, en data 10 de febrer de 2021, el traçat de l'alternativa 2 es considera «més acord amb el planejament municipal, la conservació d'edificis protegits i la mobilitat sostenible dintre del terme municipal», indicació a la qual AENA ha contestat en diversos escrits que no té inconvenient a modificar el traçat de la línia per adaptar-ho al vial estructural per a vianants i ciclistes entre les zones de Son Ametller i Cas Capità - Pla de Na Tesa, actualment separada per la Ma-30, o a un altra que consideri l'Ajuntament més adient.

Des d'un punt de vista ambiental, ambdós traçats circulen per sòl rústic general, circulen principalment per camins o carreteres existents, i no hi ha diferència significativa en creació de rases, però la segona opció afecta menys a parcel·les amb cultius de secà.

5.2 Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase d'obra, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Instal·lació de les línies d'evacuació (rases: excavació, entubat i farciment), i creació dels fonaments dels edificis auxiliars (CT i CMM). Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la fauna, la generació de residus i el confort sonor diürn; compatible sobre la vegetació, els processos erosius, i l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

b) Instal·lació d'ancoratges. Té un impacte baix sobre els usos del sòl, la fauna, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre la vegetació i les emissions de gasos i de pols i positiu sobre l'ocupació.

c) Realització de rases. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la fauna, la generació de residus, el risc d'incendis, tràfic, i el confort sonor diürn; compatible amb la vegetació, els processos erosius i l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

d) Camí perimetral. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl; compatible sobre l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació i ús social.

e) Tancament perimetral. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la incidència visual, la fauna, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn sempre que es respecti els principis d'integració paisatgística; compatible sobre el tràfic i l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació.

f) Barrera vegetal. Té un impacte moderat sobre el risc d'incendis; i positiu sobre els usos del sòl, incidència visual, la fauna, i l'emissió de gasos.

g) Col·locació de plaques solars. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la incidència visual, la fauna, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la vegetació i l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació.

h) Col·locació del CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la fauna, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn i compatible sobre la vegetació i l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Tasques de manteniment i conservació. Té un impacte baix sobre el risc d'incendis, la generació de residus, el sòl i les aigües i positiu sobre l'ocupació.

b) Generació d'energia renovable. Té un impacte positiu sobre el mix energètic.

c) Electromagnetisme.

El promotor ha de fer un seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació (línia i subestació elèctrica) i compliment dels valors establerts al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. Així i tot, s'hauran de reduir el límits a assolir per garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,3 µT – 0,4 µT.

d) Emissions. Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus. S'haurà de tenir un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas SF6c detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual, per no tenir un impacte sever amb l'emissió de gasos. Els olis emprats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants.

e) Ocupació de territori. Té un impacte moderat sobre els hàbitats, és un espai desnaturalitzat, inclòs a l'àmbit urbà, compatible sobre la fauna i la vegetació. Per a reduir l'impacte de l'ús social i lúdic, s'hauria de aconseguir un equilibri entre la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle amb la instal·lació del parc fotovoltaic, i la pèrdua de l'espai d'ús públic.

Pel que fa a la fase de desmantellament de les instal·lacions, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Desmuntatge panells i estructures. Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre el tràfic, la incidència visual, la fauna, l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

b) Retirada CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars. Té un impacte baix sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

c) Retirada perns/perfils clavats. Té un impacte baix sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

d) Retirada tancaments. Té un impacte baix sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre el tràfic, la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

e) Descompactació camins. Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

f) Revegetació. Té un impacte compatible sobre la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

Per tal de mitigar els impactes ambientals negatius, a l'estudi d'impacte ambiental es preveuen les mesures preventives, correctores i compensatòries següents:

-Mesures per a la protecció de l'atmosfera (reg periòdic, campanes captadores de pols, limitació velocitat, control i revisió de la maquinària, potència adequada a la feina, ús de vehicles elèctrics per a les tasques de manteniment, gestió adequada dels residus; etc.).

-Mesures per a la protecció dels nivells acústics (personal expert en acústica, control mitjançant sonòmetre certificat i calibrat, maquinària revisada i amb el manteniment corresponent, etc.).

- Mesures per a la protecció del sistema hidrològic (manteniment de la maquinària a zones específiques; pavimentació mínima imprescindible, mesures per a minimitzar el consum d'aigua; mesures per a evitar l'abocament d'olis i altres residus; etc.). No s'especifica la neteja en sec dels mòduls fotovoltaics.

- Mesures per a la protecció del sòl (es respectaran estrictament els moviments de terra i anivellacions del sòl estipulats al projecte; ubicació de la maquinària i material a zones específiques amb sistemes impermeabilitzats i sistemes de recollida de vessaments, retirada i reinstauració de la capa superficial de 2 metres de terra vegetal a la zona de treball i acopi, cercar el balanç de terra zero, escarificat del terreny de 20 a 60 cm desprès de l'obra, etc.).

- Mesures per a la protecció del paisatge (complimentar la vegetació perifèrica, creació d'una barrera vegetal a les zones on no existeix actualment, mesures per a la integració paisatgística de les estacions transformadores, el centre de maniobra i mesura i la caseta de serveis auxiliars; restitució de les àrees alterades etc). No s'especifica un reforç amb degoteig durant els primers tres anys del trasplantament dels arbres fins a la seva consolidació.

- Mesures per a la protecció de la vegetació i els hàbitats (reducció de l'afecció a la vegetació arbòria existent a la zona de la instal·lació, manteniment de la vegetació perifèrica, eliminació d'espècies invasores, consideració de les èpoques de reproducció al cronograma, realització de les obres a horari diürn, revisió de la zona d'obres per detectar individus de fauna; detecció i protecció de nius i llodrigueres etc.).

- Mesures per a la gestió adequada dels residus (contractació del servei de lliurament a un gestor autoritzat, reintegració de les zones d'aplec al final d'obra, etc.).

- Mesures per a la conservació del patrimoni (en el moment de les excavacions o activitats de moviment de terres, hi haurà personal especialitzat en arqueologia).

A l'estudi d'impacte ambiental es conclou que, amb el compliment de les mesures preventives i correctores proposades i del pla de vigilància, el projecte és viable atès que no s'identifiquen impactes potencialment significatius o crítics per al medi ambient. A la proposta no s'ha identificat cap impacte com a sever.

5.3 Consideracions addicionals

Durant el procés d'avaluació d'impacte ambiental, s'ha sol·licitat tres esmenes, entre les que es va demanar, a més d'ampliar l'anàlisi d'alternatives, l'aclariment dels següents extrems i amb la següent resposta expressada del promotor:

a) Consideració com a autoconsum de la generació del camp FV de Son Bonet

L'Ajuntament al·lega que no es compleix amb el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2023, ja que no considera que la producció sigui autoconsum al trobar-se l'aeroport de Son Sant Joan a més de 10 Km de l'aeroport Son Bonet .

Segons resposta del promotor al primer informe d'esmena: «En virtut del que es disposa a l'article 9.4 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (d'ara en endavant, «LSE»), una vegada executada la construcció de la instal·lació fotovoltaica, es procedirà al seu registre en la seva modalitat d'autoconsum. A aquests efectes, de conformitat amb el marc normatiu d'autoconsum energètic i, en particular, d'acord amb el que es preveu a l'article 9.1 de la LSE i 3.l) del Reial decret 244/2019, de 5 d'abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum d'energia elèctrica (d'ara en endavant, «RD 244/2019») es defineix l'autoconsum com «el consum per part d'un o diversos consumidors d'energia elèctrica procedent d'instal·lacions de producció pròximes a les de consum i associades als mateixos»

En el cas particular, el projecte planteja una instal·lació de producció pròxima a les de consum i associades als mateixos en virtut de l'establert a l'apartat g) iv de l'article 3 de l'esmentat RD 244/2019. Així mateix, ha de tenir-se present que ni la LSE ni el RD 244/2019 estableixen, en els requisits legals per a l'existència d'autoconsum, un nivell mínim de consum propi associat a la instal·lació, ni existeix impediment en que l'energia sigui injectada a la xarxa de transport i distribució.

Per tot això, es conclou que la instal·lació de generació proposada compleix amb els requisits normatius per a poder ser qualificada com a instal·lació d'autoconsum»

b) Camp 1 es troba qualificada com a Sistema General d'Espai Lliure (SG-EL).

Un dels motius principals per a la disconformitat per part de l'Ajuntament de Marratxí a l'execució del projecte és la consideració d'una de les zones projectades com a Sistema General d'Espai Lliure (SG-EL) al plantejament urbanístic del municipi, i la seva voluntat de crear una zona verda a aquest espai.

D'acord amb el promotor: «En relació amb la qualificació urbanística del camp 1 del parc fotovoltaic, segons les NS vigents de Marratxí, com a Sistema General d'Espai Lliure (SG-EL), ha d'assenyalar-se que aquesta no s'ajusta a dret per no ser conforme amb el que disposa l'art. 8 del Reial decret 2591/1988 que disposa el següent:

«Als efectes d'assegurar la necessària coordinació entre les Administracions públiques amb competències concurrents sobre l'espai aeroportuari, els plans generals i altres instruments generals d'ordenació urbana qualificaran als aeroports i a les seves respectives zones de servei com a sistema general aeroportuari i no podran incloure determinacions que suposin interferències o pertorbació en l'exercici de les competències d'explotació aeroportuària».

Com ja s'ha indicat a la resposta a les al·legacions presentades al projecte, l'article 149.1.20 de la Constitució espanyola estableix la competència exclusiva de l'Estat sobre els aeroports declarats d'interès general. El Reial decret 2858/1981, de 27 de novembre, sobre qualificació d'aeroports civils, fixa els criteris bàsics per a qualificar els aeroports d'interès general, mantenint com a tals tots els gestionats per Aena i els de titularitat no estatal anteriorment qualificats.

La planificació dels aeroports d'interès general es regeix pel que disposa l'article 166 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social – modificat posteriorment per l'article 52 de la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència –, i pel seu desenvolupament a través del Reial decret 2591/1988, de 4 de desembre, sobre l'Ordenació dels Aeroports d'Interès General i la seva Zona de Servei modificat pel Reial decret 1189/2011, de 19 d'agost, el Reial decret 297/1013, de 26 d'abril, i el Reial decret 1267/1018, d'11 d'octubre, on es contempla l'actualització del marc normatiu dels aeroports.

L'esmentada legislació estableix que és competència del Ministeri de Foment (actual Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), la delimitació d'una zona de servei pels aeroports d'interès general, que inclogui les superfícies necessàries per a l'execució de les activitats aeroportuàries, les destinades a tasques complementàries d'aquestes i els espais de reserva que garanteixin la possibilitat de desenvolupament i creixement del conjunt, així com l'aprovació del corresponent Pla Director.

Tant el Pla Director vigent de l'aeroport de Son Bonet, aprovat per Ordre FOM/2550/2011 de 31 d'agost, com l'anterior aprovat per Ordre del Ministeri de Foment de 31 de juliol de 2001, qualifiquen al denominat Camp 1 com a «zona de servei aeroportuari».

Cal recordar que en la tramitació d'ambdós Plans directors es varen establir les oportunes fases de consulta a les administracions territorials i municipals amb competència sobre el territori, tal com estableix el Reial decret 2591/1998.

La falta de modificació del planejament urbanístic municipal no eximeix de considerar la Zona de Servei definida pel vigent Pla Director com a Sistema General Aeroportuari, pel qual, les NS de Marratxí, al seu article 183, ja recullen que en el Sòl Rústic ocupat per equipaments o infraestructures qualificats com a Sistemes Generals es regularan específicament mitjançant l'assenyalat a la legislació vigent de cada matèria sectorial.

Per tot el que s'ha exposat, el Camp 1 es qualifica com a Sistema General Aeroportuari.»

Addicionalment, sobre la utilització de la zona com a espai d'esbarjo dels veïnats i sobre les mesures previstes per evitar els perjudicis socials d'eliminar el dit ELP, el promotor s'ha compromès a:

«El projecte presentat respecta el camí perimetral asfaltat i arbrat, en la seva part nord, del Camp 1 i permet a més la possibilitat de l'ús social de l'espai no utilitzat per la planta fotovoltaica, el que suposava en el seu conjunt més de 6 hectàrees (un 34% de la superfície), en el projecte presentat.

Addicionalment, es va sol·licitar, el dia 13 de maig de 2021, la convocatòria d'una reunió formal amb responsables municipals. L'esmentada reunió va ser convocada per la secretaria municipal per al dia 26 de maig de 2021 a les 13 hores, a la seu de l'Ajuntament de Marratxí, amb la presència de l'equip de govern de l'ajuntament i els representants d'AENA. (...)

En cas que l'Ajuntament de Marratxí així ho consideri, AENA es compromet a l'adequació de la part del camp 1 no ocupada per la planta fotovoltaica per a permetre usos lúdics i esportius dels veïnats de la zona, incloent, els següents: Enjardinament, parc infantil, instal·lació de mobiliari necessari per a realització d'activitats físiques de la tercera edat, parc caní, bancs, sendes de vianants (especialment per a connectar el Camí de Can Frontera amb el carrer Son Bonet), així com l'adequació de la geometria de la superfície utilitzada per la Planta Fotovoltaica a aquesta zona per a mantenir la comunicació de vianants entre el carrer Son Bonet i el Camí de Can Frontera, de la mateixa manera que es manté la comunicació entre el carrer de Son Bonet i el carrer de Can Baló mitjançant el camí perimetral existent.

Així com qualsevol altra orientació per part del municipi, relacionada amb activitats d'ús social, que sigui compatible amb l'activitat aeroportuària i per tant amb la planta fotovoltaica, per al que se subscriuria el corresponent Acord amb l'ajuntament.»

c) En relació amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera es conclou que «Es podria tenir en compte la possibilitat de dotar d'emmagatzematge energètic, per donar compliment al seu article 43».

D'acord amb el promotor, el projecte presentat compta amb permís d'accés a la xarxa de transport, a Son Orlandis 66, concedit el 9 de juliol de 2020, i posteriorment, amb data 9 de juliol de 2021, es va obtenir el permís de connexió a la xarxa. La connexió es realitzaria a la pròpia subestació, seguint les indicacions de Red Eléctrica per a evitar qualsevol afecció a la xarxa, i ateses les característiques del projecte, la no inclusió de bateries no suposa cap reducció de la xarxa necessària per a la integració del projecte al sistema elèctric balear. Actualment no existeix obligació legal d'incloure sistemes emmagatzematge a projectes de parcs fotovoltaics.

AENA no contempla actualment la instal·lació de bateries degut, per una banda, a que la tecnologia d'emmagatzematge encara es troba en un estadi primerenc que incrementa la complexitat del projecte, i, per una altra banda, no hi ha una localització adequada a la distribució del projecte per a la seva instal·lació. No obstant això, no descarta l'opció d'incloure-ho en fases posteriors de desenvolupament.

d) Compliment de l'annex F del Decret 33/2015 d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic (PDSEIB).

Per a la justificació del compliment dels condicionants de l'annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del PDSEIB, per a instal·lacions fotovoltaiques de tipus D (> 10 ha), i de l'art. 21, apartat 2, lletra b, del Decret legislatiu 1/2020, que exigeix la presentació d'un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït del projecte sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic, el promotor inclou en l'Estudi d'Impacte Ambiental i a la documentació d'esmena un «Annex II. Estudi Energètic i sobre el Canvi Climàtic» consistent en l'estudi sobre l'impacte directe i induït del projecte sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com la vulnerabilitat davant del canvi climàtic. D'acord amb la documentació, la planta fotovoltaica de Son Bonet de 19,39 MWp generarà al voltant d'un 40% d'energia renovable per als dos aeroports de l'illa, equivalent al consum d'uns 9.000 llars durant tot un any i evitarà l'emissió de prop de 39.351 tones de CO₂ a l'atmosfera. El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va informar favorablement l'expedient.

Així mateix, ha presentat un «Annex i. Compliment de l'Annex F del Decret 33/2015» en relació amb el compliment del PDSEIB per a instal·lacions fotovoltaiques de tipus D. Respecte al compliment, la primera mesura o condicionant SOL-A01 és prioritzar la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat, que seria el presenta cas. Respecte a la resta de mesures i condicionants, es compleixen en la seva majoria.

Així i tot, el condicionant SOL-A03 especifica que la impermeabilització del sòl haurà de ser, tal com es recomana en la bibliografia sobre el tema, <5 % de la superfície total d'explotació. El condicionant SOL-B09 que el sistema d'ancoratge es farà mitjançant perns perforadors o sistema equivalent. El condicionant SOL-D04 determina que el disseny dels camins, les plataformes i les construccions associades al parc serà de forma que se'n minimitzi l'impacte sobre l'entorn proper i que els materials i la composició d'aquestes construccions s'adaptaran a l'entorn on es localitzin. El condicionant SOL-I01 que es minimitzaran les necessitats d'impermeabilització del terreny d'acord amb la mesura SOL-A03. En relació amb aquestes mesures, i sobre la cimentació, l'estudi d'impacte ambiental inclou:

«Realización de las cimentaciones (para el anclado de la estructura de los paneles con los 32.318 módulos fotovoltaicos; 6.823 puntos de hincado de la estructura soporte de acero hasta 1,5 m de profundidad), acometidas (excavación de zanjas para las canalizaciones subterráneas, de hasta 135 cm de profundidad y 70 cm de anchura, las de mayor tamaño) y estructuras (construcción y colocación de los soportes para los paneles).

• Construcción de los distintos elementos dispuestos en la parcela, incluyendo la urbanización: accesos, viales interiores y vallado perimetral definitivo (3.563 metros de longitud), perimetrando los campos en sus distintos espacios (subparcelas que los componen), para mantener la funcionalidad de caminos.

• Construcción e instalación de edificios (subestación SEM 25/66 kV, así como de los centros de transformación e inversión (4).

• Conexión (subterránea) de la PSFV con la subestación existente Son Orlandis REE 220/66 kV (mediante línea de evacuación de 5.774 m de longitud) y red eléctrica del aeropuerto.

• Funcionamiento y mantenimiento de instalaciones auxiliares (zona de acopios de materiales, parque de maquinaria y oficinas, punto limpio para la gestión de residuos) en el Campo 1.(...)».

En el projecte, es recull: «(...)El anclaje de las estructuras puede realizarse mediante cimentación con hormigón o hincado directamente al terreno (...)»

Així pareix que no es compleix la condició de no crear suports cimentats per als panells solars, així com tampoc el percentatge de cimentació. També, s'ha d'evitar la cimentació dels accesos i dels vials interiors, així com del perimetral dels camps en els distints espais o en la zona d'aplec de materials.

e) Camps electromagnètics

El document mediambiental estipula garantir el compliment dels valors dels camps elèctrics i electromagnètics identificats a la Planta Solar Fotovoltaica (PSFV), en particular la Recomanació 1999/519/CE, del Consell Europeu relativa a l'exposició del públic en general als camps electromagnètics (0 Hz a 300 GHz), amb un nivells d'emissions de 100 μT.

Encara així, aquesta recomanació és del 1999, des del moment de la seva publicació fins a l'actualitat, s'han fet estudis i publicat articles que indiquen, per exemple, que exposicions constants al llarg del temps a emissions per damunt els 0,3 μT- 0,4 μT produeixen augments de temperatura als teixits, encara que fins al moment no hi ha una base científica suficient per determinar la relació directa entre les emissions de parcs fotovoltaics i les repercussions adverses per a la salut al ser un sistema complex, que també depèn de la capacitat de cada cos per absorbir-les, sent més determinant durant els primers anys de desenvolupament i creixement (infants). Per evitar riscos per a la salut i prevenir interaccions adverses amb els CEM de radiofreqüència (és a dir, per prevenir l'estrès tèrmic corporal i l'escalfament localitzat excessiu), es recomana limitar l'exposició de manera que mai no s'arribi al llindar en què aquestes interaccions es tornen perjudicials.

L'EIA preveu un any d'anàlisi dels quatre transformadors del parc fotovoltaic, així com la línia d'evacuació de 66 kV que arriba fins a la estació de Son Orlandis (amb una longitud de 5.774 m), amb un mínim de sis punts de mesura perimetrals del Camp 1 amb l'espai urbà residencial del carrer Xaloc i camí de can Frontera, però al document ambiental no s'ha inclòs una modelització dels camps d'emissions electromagnètiques.

La subestació SEM i els centres de transformació 3 i 4 estan molt a prop del camí de can Frontera, i sense la modelització dels camps d'emissions electromagnètiques, d'intensitat i la seva dispersió, no es pot determinar si en els habitatges més propers a la subestació tendrà una incidència superior a 0,3 μT- 0,4 μT. Així, és adequat que el promotor faci un estudi previ a l'execució del projecte per complir amb aquests paràmetres i, en cas contrari, moure la localització de la subestació o dels transformadors dins la distribució del fotovoltaic per assolir aquest objectiu.

f) Integració paisatgística

No es disposa de l'informe de la Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Consell de Mallorca, en relació amb la integració paisatgística del projecte en la Unitat Paisatgística 4 (UP-4) «Badia de Palma i Pla de Sant Jordi», de les Normes d'Ordenació del Pla territorial insular de Mallorca. El 28 de gener de 2021 es va iniciar el tràmit d'informació pública per a l'autorització administrativa, la declaració de projecte estratègic industrial i l'avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte. En el marc de l'esmentat tràmit va ser consultada la Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Consell de Mallorca sense que aquest organisme hagi emès informe al respecte. Es sol·licità a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic reiteràs la petició de l'informe de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca, en data 5 de setembre de 2022. A dia d'avui encara no es disposa d'aquest informe, que no és preceptiu.

El projecte es desenvolupa en una àrea rodejada de sòl urbà, dins una instal·lació aeroportuària, per la qual cosa no es pot considerar una ruptura d'un paisatge obert i natural, que limiti l'harmonia del paisatge o desfiguri la perspectiva pròpia d'aquest, tal com estipula l'article 68 de la Llei d'Urbanisme de les Balears.

En l'anàlisi de les conques visuals que fa el promotor en l'estudi d'impacte ambiental, queda patent que la visibilitat és reduïda, limitada principalment al edificis perifèrics a l'aeroport.

D'acord amb les normes subsidiàries (NNSS) de Marratxí el camí de can Frontera conté diverses tipologies de qualificació: urbà RE_IP_IC Intensiva C, RE_EU_RU800 Residencial extensiva unifamiliar aïllada (Parcel·la mín. 800 m²) i RE_NA_EA Extensiva Antiga; i al camí de son Bonet el sòl té una qualificació RE_IP_UJ Urbana Jardí. Les NNSS estableixen reculades i distàncies als llindars següents:

- RE_NA_EA Extensiva Antiga (art. 138 de la NNSS Marratxí) indica les possibles separacions de l'edificació de les mitjaneres existents així com de l'alineació del vial s'haurà de tenir en compte l'emplaçament de les edificacions confrontades i mitjançant un Estudi conjunt de volums i façanes amb els edificis limítrofes, als efectes d'emplaçar la nova edificació .

- RE_IP_IC Intensiva C (art. 139 de la NNSS Marratxí): les illetes definides com a totalment edificables (TE) deuran desenvolupar-se mitjançant la redacció d'un Estudi de Detall d'Ordenació de volums.

- En el cas de RE_IP_UJ Urbana Jardí (art. 139 de la NNSS Marratxí) la reculada o separació obligatòria mínima des de respecte alineació oficial ha de ser de 3,00 m.

- Residencial extensiva unifamiliar aïllada (art. 141 de la NNSS Marratxí) la reculada o separació obligatòria mínima a partions de la planta baixa ha de ser de 3,00 m.

En els tres casos, la instal·lació es situa a l'altre costat del camí o carretera i no existeix una referència d'alineació, per la qual cosa pareix que la distància al límit de la parcel·la hauria de ser de 3,00 m mínim. Així i tot, i considerant l'impacte visual del camp de fotovoltaiques, és criteri de l'òrgan ambiental aplicar a totes les instal·lacions fotovoltaiques una distància de 30 metres des de les plaques al límit dels habitatges aïllats o de zones residencials. Aquesta distància, a més, permet la creació d'una zona de seguretat respecte a emissions electromagnètiques, i la creació d'una barrera vegetal, que ajuda a reduir l'impacte visual, reduir el possible efecte de bombolla de calor o la visibilitat dels reflexos de llum sobre les plaques solars.

L'estudi d'impacte ambiental preveu la creació d'una pantalla vegetal perimètrica, que es descriu doble al camí de can Frontera i camí de son Bonet, amb pins i baladres (Nerium oleander). S'ha de dir que els baladres són una espècie ornamental no autòctona de les Illes Balears.

Així, entre límit de les plaques solars i el límit dels habitatges del camí de can Frontera i camí de son Bonet, s'ha de deixar una distància mínima de 30 metres. Dins les parcel·les de l'aeroport de son Bonet, s'ha d'aprofitar aquesta distància per crear la pantalla vegetal. Aquesta hauria de tenir 5 metres amb espècies vegetals autòctones de la zona de port mitjà-gran i amb baixos requeriments hídrics, amb alternança de volums, distàncies i altures. Aquest espai es pot aprofitar per a instal·lar els elements de circulació de vianants, d'ús lúdic i social que l'entitat aeroportuària i/o l'Ajuntament de Marratxí acordin executar o considerin oportuns, que, en qualsevol cas, han d'utilitzar solucions preferentment permeables, per permetre l'absorció de la pluja per part del terreny.

A la zona de la instal·lació de plaques fotovoltaiques que delimitin amb la carretera Ma-13A, s'haurà de crear també una pantalla vegetal d'entre 3 i 5 metres amb espècies vegetals autòctones de port mitjà-gran i amb baixos requeriments hídrics, a continuació dels 18 metres de reculada de seguretat de protecció de carreteres, o en cas de fer-ho dins els 18 metres, haurà de comptar amb l'autorització de l'organisme titular de la carretera.

Les normes subsidiàries (NS) de Marratxí, en els articles 110 i 111, estableixen els criteris de protecció de l'arbrat, així com el tractament dels espais lliures de parcel·la, que estableix serà enjardinat i/o arbrat, almenys en un cinquanta per cent (50%) de la seva superfície, inclosos els espais de reculada.

Respecte a la creació de noves edificacions i construccions, com es desenvolupen a sòl rústic, és d'aplicació la Norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), concretament:

«(...) 5) La fusteria exterior de les edificacions serà de fusta o metàl·lica de tipologia idèntica a la tradicional.

6) L'aspecte visual dels materials i acabats de les façanes serà de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra. Es prohibeixen els acabats amb elements constructius vists com ara el maó, el bloc de formigó i similars.

7) La coberta serà inclinada de teula àrab; es permetrà un altre tipus de cobertes tradicionals als cossos i elements complementaris, sempre que aquests no superin el 20% de la superfície ocupada total de l'edificació principal. A la coberta, hauran de quedar integrats tots els elements que s'hagin d'instal·lar a la part superior de l'edifici, de manera que no siguin visibles a llarga distància.

8) Les aigües residuals generades no es podran abocar en pous negres o rases filtrants negres. Els projectes tècnics a partir dels quals se sol·liciti la llicència de construcció contindran el sistema d'evacuació que garanteixi el compliment d'aquesta condició.

b. Condicions de posició i implantació:

1) Els edificis, en la seva ubicació dins la parcel·la, hauran de salvaguardar la condició rústica dels terrenys, la protecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de l'impacte visual. (...)

c. Condicions de la parcel·la no ocupada per l'edificació:

(...) 3) Les tanques de les propietats, quan no siguin d'obra, seran de malla metàl·lica ampla, elèctriques o de bardissa; quan siguin d'obra seran de cantons de marès no aterracats o de paret seca amb una alçària de cos màxima d'un metre en ambdós casos, i s'admetrà sobre la seva coronació i fins a l'alçària màxima de dos metres i vint centímetres la disposició d'elements diàfans executats mitjançant els sistemes tradicionals de la zona. Excepte en el cas d'horts i d'explotacions intensives, s'hi hauran de deixar separacions o obertures necessàries per permetre el pas de l'aigua i de la fauna silvestre. (...)»

Respecte a la tanca perimetral, si bé es podria justificar per qüestions de seguretat no crear separacions o obertures per permetre el pas de la fauna a l'aeroport, la seva construcció i aspecte en els altres extrems s'ha de modificar per ajustar-la al PTIM, i vetllar perquè els edificis auxiliars també s'ajustin a les normes d'integració paisatgística. A la zona on s'instal·lin els edificis auxiliar, s'ha de vetllar perquè la seva visibilitat es cobreixi amb la pantalla vegetal, sobretot al camp 1.

g) Emissions

Respecte a les emissions lumíniques, l'article 5, sobre zonificació, de la Llei 3/2005, 20 d'abril, de Protecció del Medi Nocturn de les Illes Balears, estableix la Zona E4 com a àrees incloses en àmbits territorials que admeten brillantor alta, que pareix que hauria de ser aplicable a zones urbanes. Aquesta llei ha de ser desenvolupada reglamentàriament, però l'Ajuntament de Marratxí no ha establert una zonificació pròpia. En qualsevol cas s'ha de complir amb l'article 2 de la Llei 3/2005, finalitats, per mantenir les condicions naturals, promoure l'eficiència energètica, evitar la intrusió lumínica en l'entorn domèstic i prevenir i corregir les efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel. Així mateix, el SOL-E01 de l'Annex F del PDSEIB estableix que s'utilitzaran models de lluminàries que garanteixin una màxima eficiència en la il·luminació de l'espai que hagi de ser il·luminat, i que prevegin, així mateix, un correcte direccionament del feix lluminós.

Respecte a les emissions sonores, els objectius de qualitat acústica estan definits al Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques (modificat pel Reial decret 1038/2010). Aquest RD estableix al seu Annex II els objectius de qualitat acústica per a soroll aplicables als sectors acústics de tipus f, del territori afectats a sistemes generals d'infraestructures de transport, o altres equipaments públics, que ha de ser la qualitat aplicable a la resta d'àrees acústiques en conflicte. L'article 7.5 del RD estableix que, a àrees urbanitzades existents la delimitació dels sectors de l'àrea acústica de tipus f del territori gravats per servituds acústiques i la determinació de les limitacions aplicables en aquests, estarà orientada a compatibilitzar, en la mesura del possible, les activitats existents o futures en aquests sectors del territori amb les pròpies de les infraestructures, i tindran en compte els objectius de qualitat acústica corresponents a les zones afectades, de manera que el límit perimetral d'aquests sectors del territori no se superaran els objectius de qualitat acústica per a soroll aplicables a la resta. El promotor fa una anàlisi dels punts d'emissió i aplicà els límits del RD 1367/2007 per a zones residencials de 65 dB(A) en horari diürn i 55 dB(A) en horari nocturn, ja que l'Ajuntament de Marratxí no té una normativa de zonificació i límits d'emissions sonores específica. El resultat de l'estudi en la fase d'execució del projecte, aplicades les distàncies d'atenuació, és una emissió de soroll mitjana de 36 dB(A), considerablement inferior al límit diürn de 55 dB(A).

Una de les reclamacions de l'Ajuntament de Marratxí és que no s'hagi realitzat una simulació conjunta amb les emissions sonores de l'activitat de transport aeri, per comprovar que el conjunt de les dues activitats estan per davall dels límits esmentats.

Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte del parc fotovoltaic Son Bonet, situat a la referència cadastral 4337599DD7843N0000IG, al TM de Marratxí, promogut per AENA SME S.A., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes per l'EIA, signat pel Sr. José Luis González Maside, ambientòleg i biòleg, pel Sr. Juan Carlos Rebollo Izquierdo i pel Sr. Salvador Lorente Calvo, biòlegs, i per la Sra. Mónica Solbes Galiana, biòloga, en data setembre de 2022 , i la documentació complementària i d'esmena presentada pel promotor en dates 7/10/22, 1/02/23 i 8/08/24, i els condicionants següents:

1. La present declaració d'impacte ambiental no inclou un sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, que, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, s'haurà de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si s'instal·la en una fase posterior.

2. Pel que fa a la instal·lació:

- Entre el límit de les plaques solars i el límit de les parcel·les del PFV, al llarg del camí de can Frontera, camí de son Bonet i la carretera Ma-13A, s'ha de deixar una distància mínima de 30 metres d'esponjament, on s'integrarà la barrera vegetal.

- S'ha de fer una modelització dels camps d'emissions electromagnètics, d'intensitat i de la seva dispersió, prèvia a l'execució del projecte, per determinar si en l'exterior dels habitatges més propers a la subestació o als transformadors hi ha una incidència superior a 0,3 μT- 0,4 μT i, si és així, redistribuir la localització d'aquells equipaments (SEM o centres de transformació) que ho generin per assolir aquest límit màxim.

- El suport per a les estructures de les plaques solars no ha de ser cimentat, s'ha de realitzar mitjançant perns perforadors directament en el terreny o sistema equivalent.

- No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació, ni per a la creació de camins de vianants, ni la zona d'aplec de materials.

- La forma d'implantació dels panells fotovoltaics en la parcel·la s'adaptarà el màxim possible a la forma parcel·lària per tal de no generar formes poligonals de traçat artificial ni crear espais residuals de difícil accés i ús.

- Els edificis auxiliars han de complir amb les condicions d'integració paisatgística de la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

- Les tanca perifèrica ha de complir amb les condicions de la norma 22 del Pla Territorial de Mallorca per a sòl rústic: «Les tanques de les propietats, quan no siguin d'obra, seran de malla metàl·lica ampla, elèctriques o de bardissa; quan siguin d'obra seran de cantons de marès no aterracats o de paret seca amb una alçària de cos màxima d'un metre en ambdós casos, i s'admetrà sobre la seva coronació i fins a l'alçària màxima de dos metres i vint centímetres la disposició d'elements diàfans executats mitjançant els sistemes tradicionals de la zona (...)».

- S'ha de vetllar perquè el sistema d'il·luminació compleixi els objectius de l'article 2 de la Llei 3/2005, 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, i del condicionant SOL-E01 de l'Annex F del PDSEIB.

3. Pel que fa a la barrera vegetal:

- Entre el límit de les plaques solars i el límit dels habitatges del camí de can Frontera i el camí de son Bonet, la pantalla vegetal ha d'ocupar 5 metres d'amplitud amb espècies vegetals autòctones de la zona de port mitjà-gran i amb baixos requeriments hídrics, amb alternança d'altures i volums per tancar els espais visibles de la zona residencial.

- Entre el límit de les plaques solars i la carretera Ma-13A, s'haurà de crear una pantalla vegetal de 5 metres amb espècies vegetals autòctones de port mitjà-gran amb baixos requeriments hídrics a continuació dels 18 metres de reculada de seguretat de protecció de carreteres, o en cas de fer-ho dins els 18 metres, haurà de comptar amb la l'autorització de l'organisme titular de la carretera.

- S'han de trasplantar la màxima quantitat possible dels arbres que s'han de retirar de l'àrea afectada pel projecte i que estiguin en bones condicions per a la creació de la barrera vegetal.

- Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc i s'ha d'assolir una alçada de 3 metres en un terme màxim de 3 anys, per a la efectivitat de l'apantallament vegetal.

- S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg en horari de menor intensitat lumínica, preferiblement amb aigua depurada.

- L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

4. Pel que fa a la fauna:

- Abans d'iniciar les tasques de desbrossament, caldrà realitzar una prospecció prèvia per tal de detectar la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de traslladar a un lloc proper i segur de condicions similars.

- Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.

- S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

- No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin al sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

5. Pel que fa a l'impacte paisatgístic:

- Els acabats de les construccions auxiliars del PFV hauran tal de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTM (coberta inclinada de teula àrab, acabats de façana de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra, fusteria exterior de tipologia idèntica a la tradicional).

- El tancament de la instal·lació consistirà en malla metàl·lica galvanitzada de tipus cinegètic amb dimensions 15 x 15 cm, amb una alçada màxima de 2,2 m, que en cap cas durà filferro espinós per evitar danys a les aus o rapinyaires nocturns. Els tancaments de la finca hauran de complir amb les condicions de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Marratxí i del Pla Territorial de Mallorca (alçada màxima de 2,20 m), així com evitar la parcel·lació doble o triple en la mesura del possible.

- S'ha de vetllar que la visibilitat dels edificis auxiliars i els transformadors quedi mitigada per la barrera vegetal en el camp 1.

6. Pel que fa a les emissions:

- Es seleccionaran equips que no utilitzin gas SF6 o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

- Els olis emprats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants.

- Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries. Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

7. Pel que fa al renou:

- Durant la fase d'explotació s'han de realitzar controls periòdics dels nivells de renou.

- Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica.

- Si durant la fase d'explotació, com a resultat dels controls periòdics del conjunt del soroll, es comprova que no es compleixen els nivells de qualitat acústica establerts, s'han de aplicar solucions tècniques que permetin assolir-els.

8. Pel que fa al camp electromagnètic:

- L'anàlisi prevista al document ambiental durant el primer any dels quatre transformadors del parc fotovoltaic, així com la línia d'evacuació de 66 kV que arriba fins a l'estació de Son Orlandis, ha de verificar que en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul a una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i a una altura d'1 m, no ha de superar la intensitat d'emissions de 0,3 - 0,4 microTesles. En cas que se superin, es prendran les mesures tècniques necessàries per reduir els nivells fins a aquest límit.

- A partir del primer any, s'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant tota la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost figurar dins el pressupost del projecte. Les mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció del parc fotovoltaic, per al compliment del paràgraf anterior.

- En cas que s'instal·lin els sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti i sense perjudici que el projecte pugui ser objecte d'avaluació ambiental, s'hauran d'establir controls de camp magnètics per a aquests elements al pla de vigilància ambiental, en el sentit dels paràgrafs anteriors.

9. Pel que fa a a la gestió hídrica:

- La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, es farà amb aigua regenerada.

- Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades.

- Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

- Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques. Si no fos suficient, sota el compliment del RD 1620/2007 del 7 de desembre, es recomana l'ús d'aigües regenerades per a ús propi de les instal·lacions.

- En els serveis sanitaris als edificis auxiliars, el projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua. Les aigües residuals s'han de connectar a la xarxa municipal, o, en cas de ser impossible la seva connexió, hauran de disposar d'un sistema autònom de tractament de les aigües residuals que produeixin i complir amb les condicions i obligacions de l'article 70 del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat per Reial Decret 49/2023, de 24 de gener.

- No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

- Es reduirà al mínim la cimentació del terreny i es respectarà la capacitat d'absorció hídrica.

10. Pel que fa al desmantellament de la instal·lació:

- Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació, es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant com a PFV, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

- El desmantellament no comportarà l'eliminació de les barreres vegetals i de la resta de plantacions.

11. Pel que fa a la gestió de residus, s'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

12. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost total.

13. S'ha de trametre a l'òrgan ambiental el pla de vigilància ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

Es recomana que:

- Durant la fase d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia, s'han de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica: http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

- S'implementin mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com ara l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

- En la construcció d'elements de circulació de vianant, d'ús lúdic i social que l'entitat aeroportuària i/o l'Ajuntament de Marratxí acordin executar o considerin oportuns, s'utilitzin solucions permeables, permetent l'absorció de la pluja per part del terreny.

Es recorda que:

1. L'informe de l'Ajuntament de Marratxí informa desfavorablement la ubicació del camp 1 per ser una zona classificada per les NS com a Sistema General d'Espai Lliure. No obstant, la categorització del sòl és una competència de planejament, no ambiental, de la qual aquest òrgan ambiental no té potestat per informar.

2. Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà el que disposa l'art. 2.1.c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: "Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques.

3. Les normes subsidiàries (NNSS) de Marratxí, en els articles 110 i 111, estableixen els criteris de protecció de l'arbrat, així com el tractament dels espais lliures de parcel·la, que estableix que serà enjardinat i/o arbrat, almenys en un cinquanta per cent (50%) de la seva superfície, inclosos els espais de reculada.

4. Prèviament a l'inici de les obres, el titular de la instal·lació haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures, i presentar el corresponent projecte constructiu, d'acord amb les previsions de l'article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears, que haurà de complir amb les condicions i instruccions de l'informe emès pel Servei d'Explotació i Conservació, del Consell de Mallorca.

5. S'ha de complir l'establert al Reial Decret 614/2001, de 8 de juny sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors front el risc elèctric.

6. En cas de voler utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques, o pel reg de la barrera vegetal perimetral i dels cultius, en compliment del RD 1620/2007 de 9 de desembre, s'haurà de sol·licitar la corresponent concessió de reutilització, la qual es regirà per l'esmentada normativa.

7. En cas de localitzar-se en la fase d'execució del projecte algun tipus d'element patrimonial, es comunicarà a les instàncies pertinents dins el termini de 48 hores que marca la llei per establir eventuals mesures correctores, si s'escau.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

​​​​​​​Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 11 d'agost de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá