Butlletí Oficial de les Illes Balears

Atès que el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 30 de setembre de 2025, prengué en consideració la Proposició de llei de modificació de la Llei 10/2005, de ports de les Illes Balears (RGE núm. 13030/25), i la Mesa de la cambra, en sessió de dia 8 d'octubre del mateix any, n'acordà la continuació de la tramitació, per tal de fer efectiu l'article 139.6 del Reglament del Parlament es publica la proposició de llei esmentada, el text de la qual es transcriu a continuació.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (13 d'octubre de 2025)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne Presedo

 

PROPOSICIÓ DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 10/2005, DE 21 DE JUNY, DE PORTS DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La transferència dels ports a la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant el Reial decret 450/1985, de 20 de febrer, va suposar la delimitació inicial dels usos portuaris a les Illes Balears. Fruit d'aquesta transferència, l'any 2005 es va promulgar la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, que va contribuir a establir les bases per a la modernització i la fixació d'un marc jurídic estable de regulació integral dels ports i altres instal·lacions portuàries i marítimes de les Illes Balears, la qual cosa va permetre consolidar un sector estratègic en aquesta comunitat autònoma.

Les inversions en modernització de les instal·lacions portuàries derivades de l'esmentada Llei 10/2005 han estat quantioses i fonamentals per al sector nàutic i portuari. Així mateix, els canvis que s'han produït durant els darrers anys en el sector han estat molt importants, i això ha provocat canvis substancials en l'ordenament jurídic que regula les infraestructures portuàries al nostre país, de manera que la normativa autonòmica balear ha quedat desfasada, per la qual cosa resulta urgent la seva adequació a la normativa estatal i de la resta de comunitats autònomes.

II

En l'ordenament jurídic, el Text refós de la Llei de ports de l'Estat i de la marina mercant, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, va establir que el termini màxim de durada de les concessions administratives sobre el domini públic portuari era de 35 anys.

Posteriorment, l'aprovació del Reial decret llei 8/2014, de 4 de juliol, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficàcia, va suposar una nova modificació del temps màxim de durada d'aquestes concessions, i va fixar-lo en 50 anys, cosa que va establir la possibilitat de pròrrogues extraordinàries, en determinats supòsits, que permeten allargar el temps de vigència de les concessions fins als 75 anys, amb les darreres modificacions normatives del juliol de 2024.

Arran del canvi normatiu estatal, diverses comunitats autònomes han anat modificant la seva normativa, amb l'objectiu de reforçar l'activitat socioeconòmica d'aquestes instal·lacions i incrementar la seguretat jurídica, per evitar la discriminació existent entre el règim actual per als ports de l'Estat i el de les comunitats autònomes. Així ho ha fet Galícia a través de la Llei 5/2024, de 27 de desembre, de mesures fiscals i administratives que acompanya la Llei de pressuposts per a l'any 2025, que permet ampliar els terminis de vigència de les concessions en zones portuàries de titularitat autonòmica fins als 75 anys; o el cas de la Comunitat Valenciana que, mitjançant la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, també modifica el que preveu la lletra c) de l'apartat 3 de l'article 32 de la Llei de ports de la Comunitat Valenciana, en la línia del que estableix la Llei de ports i marina mercant de l'Estat.

Algunes comunitats autònomes es remeten al que estableix la norma estatal, i d'altres, com Andalusia o Catalunya, han establert terminis de fins a 50 anys.

La importància relativa del sector nàutic en general, unida a la importància de la vessant social dels clubs nàutics de les Illes Balears, fa imprescindible adaptar la legislació autonòmica a l'estatal, en la línia del que s'ha fet en altres comunitats autònomes. Les Balears, que han estat pioneres en l'activitat nàutica esportiva, no poden quedar enrere en el seu marc jurídic, amb especial èmfasi en la tasca socioesportiva que duen a terme aquestes entitats i la introducció de conceptes actuals, com ara la utilitat pública de la funció que realitzen.

De la mateixa manera, la present iniciativa parlamentària no pot deixar de banda la resta d'entitats nàutiques esportives, com és el cas de les marines esportives, que, encara que no siguin entitats sense ànim de lucre, necessiten també una adaptació legislativa que els permeti gaudir de millores en els termes de les seves concessions administratives, a canvi d'inversions rellevants en les instal·lacions que gestionen, quan aquestes suposin millores en la productivitat de l'activitat, l'eficiència energètica, l'adaptació digital i tecnològica, la protecció del medi ambient i, en definitiva, en tot allò que impliqui millores en la sostenibilitat de la seva activitat.

III

Així mateix, amb la finalitat de facilitar i simplificar els tràmits administratius, es duen a terme diverses modificacions a la vigent Llei 10/2005, que afecten el registre d'usuaris de llocs d'amarratge, a l'execució d'obres en sòl portuari —sempre que no tenguin un caràcter substancial— i, finalment, a la retirada d'embarcacions abandonades per tal d'adaptar la normativa actual a la Llei 14/2014, de 24 de juliol, de navegació marítima estatal.

IV

L'aprovació del Reglament general de costes, mitjançant el Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, fa necessària l'harmonització de la Llei de ports de les Illes Balears amb el contingut d'aquest Reial decret. Per aquest motiu, es modifica l'article 57 de la vigent Llei autonòmica de ports, per tal d'harmonitzar i ordenar els usos permesos als ports dependents de la comunitat autònoma amb la normativa estatal vigent.

V

La Llei de ports de les Illes Balears preveu una limitació a les futures valoracions dels ports, a efectes de la fixació de taxes i cànon, que, no obstant això, no s'ha establert fins ara. Per aquest motiu, s'inclou una modificació a l'article 212 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per establir els límits legals a aquestes facultats de revisió de cànon, de forma anàloga al que recull la normativa actual, especialment el text refós de la Llei de ports de l'Estat i de la marina mercant.

L'objectiu no és altre que adequar l'estructura de les taxes per incentivar les inversions mediambientals i la qualitat dels serveis prestats a les instal·lacions nàuticoesportives, així com afavorir les inversions necessàries en seguretat, medi ambient i vigilància en el domini públic portuari.

VI

Totes aquestes modificacions legislatives són necessàries perquè la navegació de lleure permet el contacte directe amb el medi ambient i amb la mar. A les Illes Balears, els clubs nàutics tenen una important tasca social i esportiva. Aproximadament el 40% dels amarraments de la nostra comunitat autònoma són gestionats per clubs nàutics, dels quals el 70% de les seves embarcacions tenen eslores inferiors a 8 metres.

A les Balears hi ha un total de 24 clubs nàutics, amb uns 12.000 socis i gestionant més de 8.500 amarraments.

Els clubs nàutics generen una activitat que suposa l'1,9% del PIB de les Illes Balears, amb inversions que s'aproximen als 141 milions d'euros, i aporten cànons a les Administracions Públiques portuàries que superen els 18 milions d'euros, segons les dades de l'any 2022.

Els clubs nàutics en particular, i l'activitat nàutica en general, generen llocs de treball qualificats, estables, fixos i ben remunerats. L'ocupació directa només en els clubs nàutics és de 1.132 treballadors, que s'incrementa en l'organització de regates i activitats esportives en més de 2.100.

Les inversions dels clubs nàutics en la promoció dels esports, en les activitats culturals, socials, mediambientals i en la millora de les seves instal·lacions, ronden els 11 milions d'euros anuals.

A les Illes Balears es realitzen unes 300 competicions esportives anuals, 54 de caràcter internacional i de reconegut prestigi. Hi ha més de 3.000 esportistes federats, 340 tècnics i més de 8.000 nins i joves que anualment practiquen esports nàutics. La vela i el piragüisme han aportat a les Balears esportistes d'alt nivell i medallistes olímpics.

Per tant, resulta fonamental per a l'interès general de les Illes mantenir aquest equilibri entre les diferents formes de gestió de les infraestructures portuàries, entre les marines i els clubs nàutics.

Article únic

Modificació de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 19 de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

"Els actes d'edificació i d'ús del sòl que es duguin a terme a la zona de servei del port queden sotmesos a l'autorització de Ports de les Illes Balears. En el procediment d'atorgament s'ha de comptar preceptivament amb l'informe urbanístic del municipi, que s'ha d'emetre en el termini d'un mes. Aquest informe no serà preceptiu en el cas d'obres exclusivament portuàries que no tinguin caràcter substancial."

2. S'afegeix una nova lletra, la lletra e), a l'apartat 2 de l'article 33 de la Llei 10/2005 esmentada amb la redacció següent:

"e) Formaran part del consell d'administració els representants de les associacions més representatives del sector."

3. L'article 57 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 57

Usos permesos

A la zona de servei dels ports podran autoritzar-se aquelles activitats, instal·lacions i construccions previstes en el pla director del port i, en tot cas:

a) Les que tinguin per objecte atendre les funcions i els usos propis de cada port, així com les que siguin instrumentals o complementàries de les activitats anteriors.

b) Les de caràcter comercial, cultural, esportiu, recreatiu o similar que siguin necessàriament complementàries de l'activitat portuària o marítima, i que afavoreixin l'equilibri econòmic i social del port.

La superfície màxima permesa per als usos prevists a l'apartat anterior haurà de complir les següents condicions:

— Serà inferior al 16 per cent de la làmina d'aigua compresa pels dics del port.

— Serà inferior al 10 per cent de la superfície de terra del port.

— Serà inferior a 20 metres quadrats per amarrament.

c) La realització i la difusió de publicitat per qualsevol mitjà, sempre que siguin autoritzades d'acord amb el que s'estableix en el pla director respectiu."

4. Es deixa sense contingut la lletra b) de l'apartat 3 de l'article 70 de la Llei 10/2005 esmentada.

5. L'article 71 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 71

Registre d'usuaris d'amarraments

1. Els ports en concessió hauran de portar un registre actualitzat dels usuaris dels amarraments, especialment de les transmissions dels drets d'ús. Reglamentàriament es fixarà l'estructura i contingut d'aquests registres, així com els efectes de la inscripció.

2. L'entitat Ports de les Illes Balears podrà inspeccionar l'existència i veracitat d'aquests registres.”

6. L'article 73 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 73

Termini de les concessions

1. L'ocupació del domini públic portuari amb obres o instal·lacions fixes, així com qualsevol tipus d'ocupació per termini superior a quatre anys, estarà subjecta a concessió.

2. El títol d'atorgament determinarà el termini de la concessió i les seves possibles pròrrogues, sense que el termini total pugui excedir de 50 anys.

Per a la seva fixació es tindran en compte els següents criteris:

a) Vinculació de l'objecte de la concessió a l'activitat portuària.

b) Disponibilitat d'espai del domini públic portuari.

c) Volum d'inversió i estudi economicofinancer.

d) Termini d'execució de les obres contingudes en el projecte.

e) Adequació a la planificació i gestió portuàries.

f) Increment d'activitat que generi el port i creació d'ocupació conseqüència d'aquest increment.

g) Vida útil de la inversió a realitzar pel concessionari.

h) Compromís de millora mediambiental al port i el seu entorn durant la concessió.

3. El termini de la concessió serà no prorrogable, excepte en els següents supòsits:

3.1. Quan en el títol d'atorgament s'hagi previst expressament o, de no haver-se previst, el concessionari dugui a terme una inversió addicional rellevant no prevista en la concessió que sigui superior al 20 per cent del valor actualitzat de la inversió inicialment prevista en el títol concessional.

El termini de cada una de les pròrrogues que s'atorguin en aquest supòsit no podrà ser superior a la meitat del termini inicial i la suma dels terminis d'aquestes no podrà ser superior a una vegada i mitja el termini inicial de la concessió.

El termini inicial, unit al de les pròrrogues, no podrà superar el termini màxim de 50 anys.

3.2. Excepcionalment, encara que en el títol d'atorgament no s'hagi previst la possibilitat de pròrroga, en aquelles concessions que siguin d'interès estratègic o rellevant per al sistema portuari balear o per al desenvolupament econòmic de la seva zona d'influència, quan el concessionari es comprometi a dur a terme alguna de les actuacions previstes en els apartats següents:

a) Dur a terme una nova inversió rellevant, no prevista en el títol original, que suposi una millora qualitativa i quantitativa de l'ocupació, de l'eficàcia global i de la competitivitat de l'activitat desenvolupada, tant en la concessió com, si escau, en la concessió modificada per ampliació de superfície, sempre que formin una unitat d'explotació, i que, a judici de l'Administració, sigui d'interès per millorar la productivitat, l'eficiència energètica o la qualitat ambiental de les operacions portuàries i la prevenció de danys mediambientals a l'entorn portuari, la millora de sostenibilitat ambiental o suposi la introducció de noves tecnologies, com la digitalització d'infraestructures o processos que incrementin la seva competitivitat i que, en tot cas, sigui superior al 50 per cent del valor actualitzat de les instal·lacions objecte de concessió.

b) Dur a terme una aportació econòmica, que no tindrà naturalesa tributària, al finançament d'infraestructures portuàries, l'import del qual, en tot cas, sigui superior al 50 per cent del valor actualitzat de les instal·lacions objecte de concessió.

c) Una combinació d'ambdós supòsits, sempre que la suma dels imports compromesos no sigui inferior al 50 per cent del valor actualitzat de les instal·lacions objecte de concessió.

3.3. Excepcionalment, encara que en el títol d'atorgament no s'hagi previst la possibilitat de pròrroga, en aquelles concessions atorgades a clubs nàutics que siguin d'interès estratègic o rellevant per al desenvolupament de l'activitat esportiva de la seva zona d'influència, en les seves vessants formativa, educativa i de competició, quan el concessionari es comprometi a dur a terme un pla esportiu dirigit a tots els seus residents que inclogui una oferta formativa específica dirigida a totes les escoles del seu entorn i la creació i manteniment d'equips de competició en les diferents modalitats d'esports del mar; la seva execució suposi una inversió igual o superior al 15 per cent del pressupost anual de l'entitat. A més d'aquest pla, es podran presentar projectes de caràcter cultural, patrimonial i mediambiental relacionats amb l'activitat nauticoesportiva que completin aquest percentatge d'inversió fins a un màxim del 5%.

4. A la petició de pròrroga de l'apartat 3.2 s'haurà d'adjuntar la següent documentació:

a) Document tècnic que descrigui les característiques de les obres o deguda referència a aquest, en cas que aquest es trobi en Ports de les Illes Balears, així com la documentació o estudis necessaris per a l'obtenció de l'instrument de prevenció i control ambiental al qual es trobi sotmès.

b) Estudi economicofinancer de viabilitat de la concessió, que justifiqui la necessitat de la pròrroga i els nous compromisos que es pretenen complir, entre els quals constarà la previsió de creació d'ocupació i la metodologia utilitzada per a aquesta estimació.

c) Documentació acreditativa de les inversions, tant de les inicialment previstes en la concessió com de les executades posteriorment amb autorització de Ports de les Illes Balears.

d) Comptes anuals aprovades i, si escau, dipositades al Registre Mercantil o registre oficial en què l'empresari hagi d'estar inscrit i, en tot cas, auditories per firma auditora externa, dels tres últims exercicis.

e) Dictamen emès per una auditoria tècnica externa i independent, que verifiqui el compliment de les seves obligacions de manteniment de les obres i instal·lacions de la infraestructura necessària per a la prestació dels serveis portuaris que constitueixen el suport material de la concessió.

f) Proposta de Reglament d'Explotació i Tarifes Màximes.

g) Certificat d'estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

h) Declaració responsable de no estar incomplint cap incapacitat o prohibició per contractar.

5. A la petició de pròrroga del apartat 3.3 s'haurà d'adjuntar la següent documentació:

a) Document tècnic que descrigui les característiques del pla o plans esportius a dur a terme.

b) Estudi economicofinancer de viabilitat d'aquest pla.

c) Certificat emès per les Federacions Balears de Vela i/o Piragüisme que acrediti la idoneïtat del pla esportiu i el seu contingut econòmic.

d) Si escau, certificat emès per algun organisme públic competent que acrediti la idoneïtat, autenticitat i contingut econòmic dels projectes culturals, patrimonials o mediambientals relacionats amb l'activitat nàutica.

e) Certificat emès per les Federacions Balears de Vela i/o Piragüisme que acrediti que el concessionari està donat d'alta i exerceix una activitat esportiva pública i continuada.

f) Certificat emès pel Registre d'Entitats Esportives que acrediti que l'entitat concessionària està donada d'alta ininterrompudament des de l'atorgament de la concessió objecte de pròrroga i que no es troba immersa en cap procediment de liquidació o dissolució.

6. En tots els supòsits serà necessari que el concessionari estigui al corrent del compliment de les obligacions derivades de la concessió.

El termini inicial de la concessió, sumat al de la pròrroga, no podrà superar el termini màxim de 75 anys.

La pròrroga de la concessió determinarà l'aprovació del Reglament d'Explotació i Tarifes Màximes.

7. Per a l'atorgament de cada pròrroga serà necessari que hagi transcorregut, almenys, la tercera part del termini de vigència de la concessió, excepte per circumstàncies excepcionals degudament apreciades per Ports de les Illes Balears."

7. L'apartat 2 de l'article 79 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la següent manera:

"2. El concurs és preceptiu per a l'atorgament de concessions administratives que tinguin per objecte la construcció o explotació de ports nous o l'ampliació substancial d'aquests, i per als casos de prolongació de l'explotació de la concessió contemplats en aquesta llei.

No serà aplicable el que es disposa en l'apartat anterior en els casos de concessions de dàrsenes i instal·lacions nàuticoesportives construïdes o no per particulars, quan el sol·licitant sigui un club nàutic o altra entitat esportiva sense ànim de lucre, sempre que les condicions de la concessió estableixin com a màxim un límit del 20% pel nombre d'amarratges destinats a embarcacions amb eslora superior a 15 metres, en aquest cas s'obrirà un tràmit de competència de projectes d'acord amb l'article 79.6."

8. S'afegeix un nou apartat, el 6, a l'article 79 de la Llei 10/2005 esmentada amb la següent redacció:

"6. Presentada una sol·licitud que es refereixi a algun dels supòsits previstos en l'apartat 2, Ports de les Illes Balears haurà de convocar concurs, seguint la tramitació prevista. En la resta de casos, Ports de les Illes Balears podrà convocar un concurs o iniciar un tràmit de competència de projectes mitjançant anunci que es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears, en què s'indicarà l'obertura d'un termini d'un mes per a la presentació d'altres sol·licituds que tinguin, segons determini Ports de les Illes Balears, el mateix o diferent objecte que aquella, i que hauran de reunir els requisits previstos en l'apartat 2 d'aquest article. En aquest tràmit de competència de projectes es respectarà la confidencialitat dels projectes i de la documentació aportada.

Quan en el tràmit de competència de projectes es presentin diverses sol·licituds, el Consell d'Administració seleccionarà aquella que, al seu judici, tingui més interès portuari, motivat en la captació de nous trànsits, compatibilitat amb altres usos, inversió, rendibilitat, entre altres, i continuarà la tramitació.

En el cas de concessions sol·licitades per clubs nàutics o entitats esportives sense ànim de lucre que es tramiten com a competència de projectes, es valoraran els següents aspectes:

a) Programa d'activitats culturals i esportives d'interès social.

b) Estructura tarifària i tarifes màximes proposades.

c) Viabilitat, oportunitat i bondat del projecte.

d) Memòria economicofinancera.

e) Proposta d'organització dels serveis. Memòria d'explotació.

f) Declaració d'utilitat pública conforme a l'article 8 de la Llei 2/2023, de 7 de febrer, de l'activitat física i l'esport de les Illes Balears. La conselleria competent en matèria de ports esportius podrà establir, reglamentàriament, el procediment de declaració d'utilitat pública dels clubs nàutics.”

9. L'article 115 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la següent manera:

“Article 115

Dels expedients en matèria d'abandonament d'embarcacions d'esbarjo, vehicles i objectes

1. Àmbit d'aplicació i legitimació

1.1. Seran aplicables les disposicions contingudes en aquest capítol en els casos d'abandonament d'embarcacions d'esbarjo, vehicles i objectes, i es tramitarà l'expedient davant notari hàbil en el lloc on es trobin.

1.2. Estarà legitimat per a la iniciació de l'expedient, a més de l'administració portuària, el titular de la instal·lació nàuticoesportiva o el concessionari o titular de l'autorització de l'amarratge, atracador o instal·lació portuària o terrestre on es trobi l'embarcació, vehicle o objecte susceptible d'estar afectat per aquesta normativa.

2. Sol·licitud

2.1. En la sol·licitud de declaració d'abandonament d'una embarcació d'esbarjo, vehicle o objecte, s'acreditaran els següents extrems:

a) Que l'embarcació, vehicle o objecte ha romàs, almenys, sis mesos amarada, atracada, fondejada o estacionada en un lloc dins d'un port, instal·lació nàuticoesportiva o instal·lació terrestre.

b) Que el propietari de l'embarcació d'esbarjo o vehicle no ha abonat en el termini d'almenys sis mesos les taxes o tarifes corresponents a aquest període, així com que no ha estat possible contactar durant aquest termini amb el propietari, armador o persona autoritzada en el lloc assenyalat per ells en la declaració d'entrada de l'embarcació o vehicle al port, instal·lació nàuticoesportiva o instal·lació terrestre.

2.2. La sol·licitud anirà acompanyada de la següent documentació:

a) Còpia de la documentació de l'embarcació que hagi estat lliurada al sol·licitant en el moment de l'entrada d'aquesta al port o ocupació del punt d'amarrament, amb identificació d'un domicili a Espanya per a notificacions.

b) Els documents o factures que acreditin la suma a la qual ascendeix el deute amb el sol·licitant de la iniciació de l'expedient, juntament amb la manifestació del creditor legítim o el seu representant  que aquestes factures no s'han satisfet. El deute pendent ha d'estendre's necessàriament i com a mínim a un període de sis mesos.

c) Els justificant d'enviament de comunicacions i intents de localització del propietari, armador o persona autoritzada al domicili designat per ells i signat en la declaració d'entrada de l'embarcació. S'ha d'acreditar almenys dos intents de notificació en el termini de sis mesos.

3. Procediment

3.1. El notari, comprovada la concurrència de les circumstàncies expressades en la sol·licitud, iniciarà el procediment per a la declaració d'abandonament i durà a terme les següents actuacions:

a) Incorporarà a l'acta la documentació aportada en la sol·licitud.

b) Consultarà la informació relativa a aquesta embarcació que pugui constar en el Registre de Béns Mobles, en el Registre de Vaixells i Empreses Navilieres i en el Registre públic concursal.

c) Requerirà a la menor brevetat el pagament al propietari del vehicle o armador de l'embarcació d'esbarjo o a la persona autoritzada. Aquest requeriment es durà a terme al domicili a Espanya indicat en la sol·licitud, per qualsevol dels mitjans previstos en la legislació notarial, del qual es col·locarà una còpia en el tauler d'anuncis de la instal·lació on es trobi l'embarcació abandonada.

3.2. Si en el termini d'un mes el propietari del vehicle o de l'embarcació d'esbarjo no fos localitzat o bé no pagués o donés garantia suficient de pagament, el notari acordarà la taxació i venda per persona o entitat especialitzada o en pública subhasta de l'embarcació, d'acord amb la legislació notarial.

3.3. Amb l'import obtingut de la venda del vehicle o de l'embarcació d'esbarjo s'atendrà en primer lloc al pagament de les despeses ocasionades per la taxació i venda, que no hagin estat provisionades. El romanent es destinarà a satisfer els deutes, degudament acreditats, dels creditors que van sol·licitar l'inici de l'expedient. En el supòsit que hi hagi creditors marítims privilegiats o hipoteca naval, seran aplicables les preferències establertes en la Llei 14/2014, de 24 de juliol, de navegació marítima.

Satisfets els deutes, la quantitat restant romandrà al compte de consignacions del notari actuant durant un període de sis mesos a disposició de qui fos propietari de l'embarcació abandonada. Transcorregut aquest termini, el notari transferirà aquesta quantitat al Tresor Públic."

10. Es deixa sense contingut la disposició addicional tercera de la Llei 10/2005 esmentada.

11. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria novena, a la Llei 10/2005 esmentada, amb la següent redacció:

“Disposició transitòria novena

Limitacions d'usos a concessions ja atorgades

Les limitacions d'usos previstes a l'article 57 no seran d'aplicació a les concessions ja atorgades en ports transferits, havent-se d'estar a les previsions contingudes en els respectius títols concessionals i en els projectes aprovats en execució d'aquests a l'entrada en vigor de la modificació de la Llei de Ports.

No obstant això, les modificacions dels títols concessionals ja atorgats no podran excedir dels límits quantitatius previstos en l'esmentat article 57.”

Disposició final primera

Modificació de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el Règim Específic de Taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

S'afegeixen dos paràgrafs últims a l'apartat 2 de l'article 212 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la següent redacció:

"Si com a conseqüència d'aquestes revisions la quantia de la quota íntegra vigent en el moment de la revisió sofrís un increment superior al 10 per cent, s'aplicarà un increment màxim anual del 10 per cent fins a assolir la quota resultant de la nova valoració. Aquests percentatges seran del 5 per cent quan el concessionari sigui una entitat esportiva sense ànim de lucre.

L'import de la quota íntegra de la taxa en cap cas podrà incrementar-se com a conseqüència de les revisions que es produeixin durant el període de vigència de la concessió, en més d'un 40 per cent cada 15 anys, de la quantia fixada en el títol administratiu o, si escau, de l'establerta en una revisió anterior, degudament actualitzada en ambdós casos en funció de l'Índex General de Preus al Consum per al conjunt autonòmic de les Illes Balears. Aquest percentatge serà del 20 per cent quan el concessionari sigui una associació esportiva sense ànim de lucre."

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.