Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 31 de març de 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Portocolom (TM Felanitx), en el termes següents:

D'acord amb el punt 1 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, entre d'altres, «Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental» i «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei». Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 2 del grup 8 (Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua):

Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Descripció del projecte

1. El projecte d'ampliació i millora del tractament a l'EDAR de Portocolom, de data maig de 2024, i redactat pels tècnics de la consultora Vielca Ingenieros Noelia Giner Galera (enginyera de camins, canals i ports), Pablo Blanco Gómez (enginyer de camins, canals i ports), Luis Fernández Martínez (enginyer de camins, canals i ports) i Claudio Machancoses Folch (enginyer tècnic d'obres públiques) té per objecte l'ampliació i millora del tractament de les aigües residuals de l'EDAR de Portocolom per tal d'assolir un cabal de 3.000 m³/dia, la renovació de la conducció i les instal·lacions de bombeig de Cala Marçal a l'EBAR per a bombejar un cabal màxim de 375 m³/h i la incorporació d'un sistema de reducció de nitrogen i fòsfor.

2. La depuradora existent, amb una antiguitat superior als 30 anys, consta, entre d'altres elements, d'un tractament primari amb tamisos rotatius i un canal desarenador fora de servei. Després del tractament primari, les aigües residuals es deriven a les dues línies de tractament biològic per fangs actius en aeració prolongada. Posteriorment, l'aigua es condueix als decantadors secundaris. Des dels decantadors, l'aigua tractada es dirigeix a l'arqueta de sortida i cloració, des de la qual es deriva l'aigua cap al tractament terciari extern per a la reutilització de l'aigua per al reg d'un camp de golf o cap a l'emissari per al seu abocament a la mar. L'EDAR té també una línia de tractament de fangs.

3. La principal problemàtica de l'EDAR actual és la següent:

- És necessari augmentar la capacitat de tractament tenint en compte l'increment de cabals i càrregues contaminants a causa del creixement previst de la població.

- Per tal de donar compliment als condicionants d'abocament, s'ha de millorar del tractament actual incorporant els condicionants de reducció de nutrients i millorant el sistema d'aeració i control existent.

- S'han d'incorporar actuacions addicionals per tal de fer front als episodis de pluja.

- Alguns equips i instal·lacions es troben fora de servei, deteriorats o inservibles.

- Deteriorament de l'obra civil i edificacions.

- No es disposa de sistema d'extracció d'aire i eliminació d'olors.

4. D'acord amb les dades de l'informe de sanejament i depuració d'ABAQUA de 2022, l'EDAR de Portocolom va tractar un cabal de 295.988 m³ durant l'any 2019.

5. L'actual emissari de l'EDAR està constituït per una conducció d'aproximadament 2.422 m amb un tram terrestre de PVC de 400 mm de diàmetre i 890 m de longitud i d'un tram submarí de fibrociment, de 250 mm de diàmetre, i 1532 m de longitud. Els primers 1332 m del tram submarí discorren soterrats mentre que el darrer tram, de 200 m, discorre sobre el llit marí. D'acord amb el Servei d'Abocaments, el punt d'abocament es troba a les coordenades UTM X: 523.633,54 Y: 4.361.695,19.

Per una altra banda, hi ha un projecte d'adequació i legalització de l'emissari i abocament a la mar de la depuradora de Portocolom. El Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en sessió de 18 de novembre de 2011 (BOIB núm. 15 EXT de data 1 de febrer de 2012) va acordar informar favorablement aquest projecte, el qual preveia la instal·lació d'un nou tram marítim a l'emissari, de polietilè d'alta densitat (PEAD) amb una longitud de 1218,90 m i amb un tram difusor de 50 m amb el seu punt final a les coordenades UTM ETRS89 X:523344.14 Y:4361950.77, a uns 700 m de la costa.

En data d'octubre de 2020 l'enginyer de camins, canals i ports Roger Torregrosa Llorens va elaborar un projecte refós d'adequació i legalització de l'emissari submarí de Portocolom.

6. Les actuacions de millora i ampliació de l'EDAR de Portocolom es duran a terme a l'interior de la parcel·la de la depuradora existent, la qual s'ubica al Camí de Cala Marçal, a la parcel·la 704 del polígon 31 del TM de Felanitx (referència cadastral 07022A031007040000WE).

Les obres de remodelació de l'EBAR es localitzen a la parcel·la 1207 del polígon 31 del TM de Felanitx (07022A031012070000WG) i, en concret, a la zona de la parcel·la a on actualment es troben les instal·lacions de bombeig en servei.

Per altra banda, la nova conducció prevista des de l'EBAR de Cala Marçal fins a l'EDAR de Portocolom s'instal·larà soterrada en rasa paral·lela a l'actual conducció de fibrociment. La conducció discorre en tot el seu traçat per vials públics. El tram inicial ocupa la parcel·la de l'EBAR i la resta del traçat discorre a través del Camí de Cala Marçal (parcel·la 9012 del polígon 31).

7. Les actuacions previstes permetran augmentar la capacitat de tractament de l'EDAR en 8.000 habitants equivalents. Així, amb la remodelació de l'EDAR, la capacitat de tractament passarà de 10.000 habitants equivalents a 18.000 habitants equivalents i el cabal de disseny, de 2.000 m³/dia a 3.000 m³/dia.

8. Per al disseny de l'EDAR, s'ha considerat que la càrrega contaminant de l'aigua a tractar és de 360 mg O₂/L de DBO₅, 830 mg O₂/L de DQO, 320 mg/L de sòlids en suspensió, 105 mg de N total i 10 mg/L de P total i que l'efluent depurat ha de complir les condicions següents: sòlids en suspensió < 35 mg/l; DBO₅ < 25 mg O₂/L; DQO < 125 mg O₂/L; nitrogen total < 8 mg N/L i fosfor total < 1 mg P/L. En relació amb aquests condicionants, a l'estudi d'impacte ambiental s'explica que «estos valores [en relació amb el fòsfor i nitrogen] se encuentran en fase de tramitación para su aprobación, con lo cual podrán verse modificados» i que «estos valores cumplen con la Directiva Comunitaria 91/271/CEE (Real Decreto 509/1996), y se tiene en cuenta, además, la nueva Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo sobre el tratamiento de las aguas residuales urbanas, todavía en tramitación». En aquest aspecte, aquesta norma ja ha estat aprovada (Directiva (UE) 2024/3019 del Parlament Europeu i del Consell de 27 de novembre de 2024 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes).

9. La nova EDAR disposarà de les edificacions següents:

- Edifici de deshidratació i taller. L'edifici existent destinat a pretractament i deshidratació s'utilitzarà només per a deshidratació.

- Edifici d'explotació. Es construirà un edifici de 32x11 m amb una alçada lliure de 5 m i a on hi haurà el pretractament, bufadors, una sala CCM i un grup electrogen.

- Edifici de control. Es remodelarà i es destinarà una de les sales existents a laboratori.

- Caseta de grup de pressió. Aquesta edificació, de dimensions en planta de 4,5 x 2 m es construirà al costat de l'arqueta de l'aigua tractada.

10. Es preveu el desmantellament dels equips existents i la demolició de l'obra civil, tant de l'EBAR de Cala Marçal com de l'EDAR Portocolom. Al projecte s'ha previst que les instal·lacions continuïn en funcionament durant les obres.

11. El sistema de tractament previst de la nova EDAR consistirà en un procés biològic per fangs activats amb aeració prolongada i disposarà de 2 línies de tractament idèntiques per tal de fer front a la marcada estacionalitat de cabals. Així doncs, la nova EDAR estarà formada pels elements següents:

Línia d'aigua

- Cabalímetre electromagnètic en la impulsió d'aigua bruta des d'EBAR Cala Marçal.

- Obra d'arribada, formada per un cos de ruptura de càrrega i sobreeixidor d'emergència per a bypass general de l'EDAR.

- 3 canals de desbast i tamisatge,

- Cabalímetre electromagnètic per a la mesura del cabal dirigit al tractament biològic.

- Arqueta de repartiment a tractament biològic. A aquesta arqueta es pot derivar el cabal pretractat a la decantació secundària.

- Dos reactors biològics de tipus carrusel de volum útil unitari 2.112 m³, calat 5 m i amb capacitat per a nitrificar i desnitrificar. L'edat del fang és de 20 dies amb recirculació externa. Disposen de graelles de difusors de bombolla fina. L'aire necessari per al tractament biològic es genera mitjançant 2+1 R bufadors, amb 1 bufador per línia i un altre en reserva compartida.

- Dosificació de sulfat d'alúmina a la sortida de reactors, per a eliminació química del fòsfor.

- Dos decantadors secundaris per gravetat, de 16,5 m de diàmetre interior, amb pont escombrador. Cada decantador disposa d'una arqueta per al bombament de sobrenedants, amb 1+1R bombes.

- Cabalímetre electromagnètic per a la mesura del cabal d'aigua d'entrada.

- Arqueta de sortida, des de la qual s'abastirà el grup de pressió. Des d'aquesta arqueta s'alimentarà per gravetat al tractament terciari exterior a l'EDAR. A aquesta arqueta es realitzarà també la desinfecció, mitjançant hipoclorit de sodi.

Línia de fangs:

- Arqueta de bombament de recirculació i purga amb dos cossos independents, un per a cada línia.

- Espessidor de gravetat de formigó de 10 m de diàmetre (existent). Es remodelarà l'obra civil, es substituirà el pont espessidor i es posarà una coberta de PRFV per a connectar-se al sistema de desodoració.

- Alimentació de fangs espessos a deshidratació mitjançant bombes helicoïdals.

- Condicionament de fangs (polielectròlit).

- Deshidratació de fangs mitjançant cargol espessidor de 7 m³/h de capacitat.

-Transport de fangs deshidratats a tremuja mitjançant bomba de cargol helicoïdal.

- Tremuja per a emmagatzemament de fangs deshidratats, de 25 m³ de capacitat (existent).

12. Pel que fa a l'EBAR:

a) Es construirà una estació de bombeig completament nova amb major capacitat de bombeig.

b) La nova EBAR estarà formada per una cambra humida de dimensions interiors 4,40 x 2,90 m i una profunditat de 4,40 m a on s'ubicaran 3 +1 bombes submergibles per a un cabal de 124 m³/h i una altura manomètrica d'uns 30,5 m.

c) Es preveu l'execució d'una arqueta d'emergència annexa a la cambra humida que es connectarà amb l'arqueta del sobreeixidor a l'emissari existent.

d) Es preveu la instal·lació d'un equip de desodoració mitjançant adsorbents químics a base d'alúmina, zeolita i carbó actiu i un cabal aproximat de 200 m³/h.

13. Pel que fa a la nova conducció d'impulsió des de l'EBAR de Cala Marçal a l'EDAR de Portocolom:

a) Tendrà una longitud aproximada de 1.175 m des de la sortida de l'EBAR fins a l'abocament a l'arqueta d'entrada del pretractament a l'EDAR.

b) La conducció serà de PEAD PE100 PN i diàmetre 355 mm. Podrà impulsar un cabal màxim de 375 m³/h.

c) La nova conducció serà la principal i s'habilitarà l'actual conducció de fibrociment com a canonada de seguretat en cas d'emergència.

14. Es preveu també un sistema de desodoració per via biològica (Biotrickling) amb una capacitat de tractament de 4.800 m³/h per tal d'eliminar les olors de la sala de deshidratació, la sala de pretractament, l'espessidor i la tremuja. La desodoració serà de tipus ambiental i confinada.

15. Pel que fa a la instal·lació elèctrica:

a) Es consideren adequats la connexió de servei en mitja tensió i el centre de transformació existents atès que els equips contemplats al projecte no requereixen un augment de potència respecte a la potència actual contractada.

b) L'EDAR existent disposa d'una instal·lació fotovoltaica de 66 kW connectada a xarxa amb compensació d'excedents i formada per 264 panells fotovoltaics i dos inversors. El projecte preveu ampliar la instal·lació fotovoltaica amb la incorporació de 72 mòduls de 550 Wp, els quals s'ubicaran a l'espai disponible junt a les plaques existents i a la zona lliure que quedarà al costat de l'edifici d'explotació.

16. Es preveu un grup electrogen per tal de garantir el funcionament de l'EDAR en cas d'interrupcions del subministrament elèctric. El grup electrogen s'instal·larà a l'edifici d'explotació a una sala independent.

17. No es preveuen actuacions sobre el tancament existent.

18. El pressupost base de licitació del projecte sense IVA és de 6.383.971,93 euros.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl:

a) D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, la parcel·la a on s'ubica l'EDAR es troba a sòl rústic de règim general. L'EBAR i la conducció prevista (amb l'excepció del tram el qual discorre per la parcel·la de l'EDAR) es troben a sòl rústic protegit, amb la categoria d'Àrea natural d'especial interès (ANEI).

b) D'acord amb el MUIB, l'EBAR i un tram la conducció (des del pk 0+000 fins el pk 0+300) es troba a sòl rústic amb la categoria d'Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció. El tram de la conducció el qual discorre entre el pk 0+300 i el pk 1+1000 es troba a sòl rústic protegit, amb la categoria d'Àrea natural d'especial interès (ANEI). El tram final de la conducció discorre per la parcel·la de l'EDAR, la qual es troba a sòl rústic de règim general.

2. El projecte no està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, incendis ni esllavissament. Tampoc es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals. Per contra, el tram de la conducció situat entre els pk+0,100 i 0+300 es troba a APR d'inundació i a una plana geomorfològica d'inundació. A més, part de la conducció es troba a zona de policia de torrent i travessa la llera del Torrent des Caló d'en Marçal al pk (aproximadament) 0+211.

3. Els punts d'abocament de l'emissari existent i de l'emissari projectat de l'EDAR de Portocolom es troben a la massa d'aigua costanera MAMC10M2 «Punta des Jonc a Cala Figuera» i molt pròxims al límit amb la massa d'aigua costanera MAMC09M3 «Punta de Capdepera a Portocolom» D'acord amb el PHIB de tercer cicle, ambdues masses presenten un estat ecològic bo. Tal com s'explica a l'informe del Servei d'Abocaments, «els indicadors de l'estat ecològic corresponent a les praderies de Posidonia ocenica i a les comunitats bentòniques de fons tous varen esser a les dues masses d'aigua, els indicadors que presentaren els pitjors valors».

4. Al Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears, s'inclou Portocolom-Cala Marçal entre les zones sensibles a causa de l'eutrofització i entre les masses d'aigua que requereixen un tractament addicional al secundari. Tot i que tant el punt d'abocament de l'emissari actual com el de l'emissari projectat es troben fora dels límits de la zona sensible, aquests punts es troben a uns de 1000 m i a uns 650 m la zona sensible, respectivament.

5. Tot i el mal funcionament de la depuradora existent, el control sanitari de l'aigua de bany fet pel Servei de Salut Ambiental mostra que la qualitat de l'aigua de bany a Cala Marçal va ser excel·lent als anys 2023 i 2024.

6. L'EDAR, l'EBAR i la nova impulsió projectades es troben fora de Xarxa Natura 2000. No obstant això i en la mateixa línia que l'indicat als informes del Servei de Planificació al Medi Natural i del Servei de Protecció d'Espècies, la millora i ampliació de la capacitat de tractament sí que pot tenir efectes sobre la Xarxa Natura 2000, atès que l'emissari existent de l'EDAR transcorre en gran part del tram marí per l'espai de rellevància ambiental ZEC ES5310030 Costa de Llevant. A més, el punt d'abocament de l'emissari projectat es troba dins aquest espai Xarxa Natura 2000. La zona d'especial conservació ZEC ES5310030 Costa de Llevant compta amb Pla de Gestió aprovat pel Decret 17/2023 de 20 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió Natura 2000 Costa de Llevant de Mallorca i es declaren Zones Especials de Conservació (ZEC).

7. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari:

a) A l'entorn de la zona d'actuació es troben els HICs següents:

• 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics
• 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea).

b) D'acord amb la capa «Posidònia oceànica» del visor IDEIB, a part del traçat de l'emissari actual i del previst s'observen zones discontínues amb la presència de l'hàbitat d'interès comunitari prioritari posidònia oceànica. A més, el punt d'abocament del futur emissari es troba dins d'aquestes zones discontínues de posidònia.

8. Segons les quadrícules 1x1 amb codis 5171 i 5172 del Bioatles del visor IDEIB no consta cap espècie de fauna i flora amenaçada a l'àrea afectada pel projecte o al seu entorn. A la quadrícula amb el codi 5172 es troba l'espècie catalogada lliri d'arenal (Pancratium maritimum). En aquest sentit i d'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, «no és d'esperar que les actuacions previstes a la planta, a l'estació de bombeig i al trajecte de la conducció, suposin un efecte destacable sobre les espècies catalogades o amenaçades de l'entorn, sempre que es respectin les mesures protectores i correctores proposades a l'estudi d'impacte ambiental».

9. A l'entorn del projecte es troba la zona humida MAZH17 Torrent des caló d'en Marçal. D'acord amb el punt 3 de l'article 77 (perímetres de protecció en masses d'aigües superficials) del Pla Hidrològic de tercer cicle:

A les masses d'aigües de transició i zones humides s'estableix, amb caràcter provisional, i fins que es delimitin els perímetres de protecció, una franja de protecció de 500 m al voltant d'aquests espais. Tota actuació susceptible d'afectar significativament a l'estat químic o ecològic del medi aquàtic que es realitzi en aquesta franja exigirà informe favorable de l'AH.

La zona humida es troba a menys de 10 m de part de la conducció d'impulsió, a uns 200 m de l'EBAR i a uns 600 m de l'EDAR.

10. Pel que fa a l'aigua subterrània:

a) L'àrea afectada es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1820M2 «Cala d'Or» (mal estat quantitatiu i mal estat químic per contaminació per clorurs).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada (entre 5 i 6 sobre 10).

c) Les actuacions previstes es troben fora dels perímetres de protecció dels pous d'abastiment urbà.

11. No s'hi troben elements del patrimoni cultural que es puguin veure afectats per les actuacions projectades.

12. Tal com s'explica a l'annex d'incidència paisatgística, el paisatge intrínsec de l'actuació es troba totalment antropitzat i està constituït per les actuals instal·lacions de l'EDAR i per les vies de comunicació. Per contra, el paisatge extrínsec està format per l'entramat agrícola i l'entorn forestal. Es considera que la qualitat paisatgística és mitjana.

13. Pel que fa al vent, a l'estudi d'impacte ambiental s'explica que els vents predominants són Llebeig-Migjorn (sud/sud-oest) i Llevant (est) i que el vent de Llebeig és el més problemàtic en relació amb la dispersió d'olors atesa la ubicació de l'EDAR respecte al nucli de població. Aquestes dades dels vents predominants corresponen a l'estació d'Alcúdia, situada a una distància considerable de Portocolom i amb una orografia diferent per la qual cosa hi pot haver algunes diferències entre els dos nuclis de població. A més, tampoc es fa referència als vents predominants durant els mesos d'estiu, època en la qual les molèsties per olors poden ser majors a causa de l'augment de població i del cabal depurat.

14. La instal·lació fotovoltaica prevista es troba a una zona d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques baixa.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 4 de juliol de 2024 es va publicar en el BOIB núm. 88 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Portocolom (TM Felanitx). El GOB va presentar al·legacions. Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

• Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics.
• Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció general de Costes i Litoral, Servei d'Abocaments.
• Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció general de Costes i Litoral, Departament de Costes i Litoral.
• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, Servei de Protecció d'Espècies.
• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.
• Conselleria de Salut, Direcció General de Salut Pública, Servei de Salut Ambiental.
• Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.
• Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica.
• Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Departament d'Energia i Canvi Climàtic.
• Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, Direcció General d'Emergències i Interior, Servei de Planificació d'Emergències.
• Consell de Mallorca, Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Direcció Insular de Medi Ambient.
• Consell de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular de Territori i Paisatge.
• Consell de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat.
• Consell de Mallorca, Departament de Cultura i Patrimoni, Direcció Insular de Patrimoni.
• Ajuntament de Felanitx.
• Demarcació de Costes.
• GOB.
• Amics de la Terra.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, del Servei d'Abocaments, del Servei de Patrimoni Històric, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, del Servei de Protecció d'Espècies, del Servei d'Estudis i Planificació i del Servei de Planificació al Medi Natural.

El Servei de Patrimoni Històric va informar el següent:

[...]

No ens consta l'existència d'elements de patrimonials terrestres ni a la parcel·la objecte d'intervenció ni a la línia d'evacuació. Per altra banda es projecta un emissari submarí i en aquest cas si que ens consta l'existència de derelictes – consultada la cartografia de Mascaró Passarius.

Atès l'exposat considerem que prèviament a l'autorització de l'ampliació d'EDAR s'haurà de presentar al Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca una proposta de prospecció subaquàtica de la zona de construcció de l'emissari per valorar l'eventual impacte sobre restes arqueològiques subaquàtiques.

Amb la informació recollida serà possible determinar el traçat de l'emissari i la seva llargària per evitar afectar espais patrimonials i determinar cauteles, si s'escau.

Per la seva tramitació s'haurà de presentar un projecte arqueològic redactat per un tècnic qualificat, que haurà de ser aprovat per la CIPH, que incorpori el que s'ha esmentat.

En funció dels resultats de la intervenció es determinaran eventuals mesures preventives i/o àrees de cautela, si s'escau.

En relació amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric, al document «Documentació relativa a les consideracions prèvies a l'inici de l'avaluació ambiental ordinària del projecte «Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Portocolom»» s'indica que:

«La majoria dels condicionats establerts a l'informe del Servei de Patrimoni fan referència al Projecte «Adequació i legalització de l'emissari marítimo-terrestre de l'EDAR de Portocolom», el qual no és objecte d'aquest tràmit.

En qualsevol cas, s'assumeixen les consideracions (referents a la protecció de derelictes i a la realització d'una proposta de prospecció subaquàtica) que s'incorporaran al projecte d'adequació de l'emissari submarí de l'EDAR de Portocolom i al seu expedient administratiu».

El Servei d'Abocaments va informar el següent:

D'acord amb tot l'exposat des del Servei d'Abocaments i en relació a les seves competències s'informa favorablement el projecte d'«Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Portocolom (T.M. Felanitx)» condicionat al compliment de les següents condicions:

1. L'EDAR haurà de comptar amb la capacitat tècnica suficient per a que l'aigua residual després del seu tractament presenti els següents requisits de qualitat: DBO₅: ≤ 25 mg/L amb reducció d'entre el 70-90%; DQO: ≤ 125 mg/L amb reducció del 75%; sòlids en suspensió: ≤ 35 mg/L amb reducció del 90%; nitrogen total: ≤ 8 mg/L amb reducció d'entre el 75-80% i fòsfor total: ≤ 1 mg/L amb reducció d'entre el 75-80%. En cas de que les possibles modificacions de la normativa aplicable ho exigeixin l'EDAR haurà de poder donar compliment a requisits de qualitat més estrictes.

2. En cas de que es produeixin abocaments en situacions de precipitacions per excés de cabal a la xarxa de sanejament i depuració s'haurà de complir la normativa relativa als sobreeixidors i s'hauran de quantificar, tant en relació al volum abocat com al temps d'abocament. Pel que fa a la limitació horària d'aquests abocaments establerta per la normativa, s'haurà de complir per part de la suma de tots els abocaments realitzats procedents dels diferents elements de la xarxa de sanejament i depuració.

3. Pel que fa als abocaments realitzats per part dels diferents by-pass amb els quals compta l'EDAR i l'estació de bombeig i els procedents del buidatge dels punts baixos de la conducció, s'haurà de prioritzar la seva gestió d'alguna forma que no acabin essent abocats al medi. En cas de que s'hagin d'abocar al medi s'hauran d'haver sotmès a algun sistema de pretractament que permeti, almenys, una retenció de sòlids gruixats i hauran d'esser considerats i gestionats com abocaments accidentals, amb la posada en marxa dels protocols corresponents per fer front a episodis de contamina marina incloent l'avís al telèfon d'emergències 112.

En relació amb l'informe del Servei d'Abocaments, al document «Documentació relativa a les consideracions prèvies a l'inici de l'avaluació ambiental ordinària del projecte «Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Portocolom»» s'indica que:

«S'assumeixen totes les condicions i, en qualsevol cas, aprofitam per realitzar els següents comentaris:

1. En relació als requisits de qualitat de la primera condició, cal destacar que es donarà compliment als objectius de qualitat de l'efluent de l'EDAR de Portocolom establerts per la normativa vigent.

2. Mentre que en relació a les condicions segona i tercera, comunicam que:

a) Des de l'ABAQUA s'està treballant conjuntament amb l'Ajuntament de Felanitx per donar compliment al Conveni de col·laboració per a la millora del sistema de sanejament i depuració de Felanitx, de 29 de setembre de 2020 i signat entre l'Ajuntament de Felanitx i l'Abaqua.

b) El conveni recull el compromís de l'Ajuntament (estipulació 2ª.b.1.f. de l'esmentat conveni) en l'elaboració i execució d'un Pla municipal de millora del clavegueram i xarxa de pluvials dels diferents nuclis urbans (entre els que s'inclou Portocolom).

c) Aquest pla haurà d'incloure, com a mínim els següents aspectes:

- La renovació de la xarxa municipal de clavegueram.

- El foment de la connexió efectiva de les aigües residuals urbanes generades als nuclis d'aglomeració urbana a la xarxa de clavegueram.

- La separació de les aigües pluvials urbanes o actuacions substitutòries que permetin reduir els impactes sobre el medi derivat de la existència de xarxes unitàries.

3. En qualsevol cas, s'assumeix que en cas de produir-se abocaments accidentals es posarà en marxa del protocol previst en Pla Especial de Contingència per Contaminació Accidental d'Aigües Marines de les Illes Balears (CAMBAL), aprovat mitjançant el Decret 126/2008 de 21 de novembre».

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

1. S'ha de sol·licitar la modificació de la resolució de condicionants com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (exp. APCA-0561) mitjançant el tràmit telemàtic corresponent. https://www.caib.es/seucaib/ca/tramites/tramite/2695861

2. Mancaria descriure amb major concreció com les instal·lacions enfronten el risc d'inundació urbana, que seria el major dels existents quant a impactes derivats del canvi climàtic.

3. Per altra banda, es recomana:

- Ús de materials de construcció i rehabilitació atenent l'anàlisi del seu cicle de vida i la seva petjada de carboni. A tal efecte es pot consultar el Catàleg de materials sostenibles de les Illes Balears que es pot consultar en el següent enllaç: https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/151761/Memoria_ EPS U1002.pdf?sequence=1

- Mobilitat sostenible: ús de vehicles lliures d'emissions i instal·lació de punt de càrrega (Art. 60 de la Llei 10/2019).

- Com a mesures per a reduir els efectes del canvi climàtic es recomana incloure les mesures suggerides per a reducció d'emissions de l'annex 5 del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni.

En relació amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, al document

​​​​​​​«Documentació relativa a les consideracions prèvies a l'inici de l'avaluació ambiental ordinària del projecte «Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Portocolom»» s'indica que:

«S'assumeix la primera conclusió i, una vegada finalitzades les obres, es tramitarà la modificació de la Resolució com a APCA.

En resposta a la segona conclusió, volem informar que el Conveni de col·laboració per a la millora del sistema de sanejament i depuració de Felanitx, de 29 de setembre de 2020 i signat entre l'Ajuntament de Felanitx i l'Abaqua, estableix el compromís de l'Ajuntament (estipulació 2ª.b.1.f. de l'esmentat conveni) en l'elaboració i execució d'un Pla municipal de millora del clavegueram i xarxa de pluvials dels diferents nuclis urbans (entre els que s'inclou Portocolom). Aquest pla haurà d'incloure, com a mínim els següents aspectes:

a) La renovació de la xarxa municipal de clavegueram.

b) El foment de la connexió efectiva de les aigües residuals urbanes generades als nuclis d'aglomeració urbana a la xarxa de clavegueram.

c) La separació de les aigües pluvials urbanes o actuacions substitutòries que permetin reduir els impactes sobre el medi derivat de la existència de xarxes unitàries.

Per la qual cosa, els aspectes relacionats amb els escenaris futurs de pluja els consideram dins l'àmbit d'actuació de l'Ajuntament de Felanitx.

També s'assumeix la tercera consideració i s'incorporaran les mesures correctores per reduir les emissions atmosfèriques i la petjada de carboni (esmentades a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 23 d'abril de 2024) dins la documentació contractual de la licitació de les obres.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va concloure el següent:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

• Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

• Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

◦ El RDL 15/2022 sobre mesures urgents en matèria d'incendis forestals que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4). Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

◦ S'ha de complir allò que estableixi la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l'aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions en relació al risc d'incendi.

◦ Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o a menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

En relació amb l'informe del Gestió Forestal i Protecció del Sòl, al document «Documentació relativa a les consideracions prèvies a l'inici de l'avaluació ambiental ordinària del projecte «Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Portocolom»» s'indica que «s'assumeixen totes les consideracions i es recolliran a la documentació tècnica de l'expedient de licitació de les obres».

El Servei de Protecció d'Espècies va informar favorablement el projecte amb el condicionant següent:

• Els límits de concentració de nitrogen i fòsfor a l'efluent han de ser els més restrictius per una planta d'aquestes característiques, corresponents a les zones sensibles a causa de l'eutrofització del Decret 49/2003, de 9 de maig, tal com preveu l'acord de la Comissió de Medi Ambient de 2012.

El Servei de Planificació al Medi Natural va concloure el següent:

Per tot l'anterior i atès que el projecte d'Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Portocolom en el terme municipal de Felanitx, que es tracta d'una millora del tractament de l'EDAR que es preveu que millori els paràmetres actuals d'abocament sobre el ZEC ES5310030 Costa de Llevant, inform que no tendrà afectació significativa a la Xarxa Natura 2000, que el projecte no té relació directa amb la gestió del lloc, sempre i quan es compleixi amb tot l'indicat en el projecte i els condicionants següents:

1. Respecte de les condicions d'abocament de l'efluent de l'EDAR:

a) S'hauran de complir els criteris de qualitat dels abocaments definits a l'article 4 del Decret 49/2003, de 9 de maig de zones sensibles per a les zones sensibles de tipus A (eutròfic) i les tipus C (masses d'aigua que requereixen un tractament addicional al secundari).

b) La freqüència del mostreig serà la definida al decret pels paràmetres de tipus C i per les de tipus A serà mensual durant l'execució de les obres, bimensual durant els primer any de funcionament un cop realitzades les obres, i mensual durant els cinc anys posteriors.

c) Les freqüències de mostreig s'hauran d'incorporar al Pla de Vigilància ambiental (PVA).

2. Respecte al sediment del fons marí al voltant del punt d'abocament:

a) S'haurà de realitzar una analítica del contingut de metalls pesants en el sediment marí adjacent al punt de vessament, abans de l'inici de les obres, mínim dos cops durant l'execució de les obres i després durant la fase de funcionament mínim un cop a l'any durant 5 anys.

b) Es mostrejarà segons una malla radial de (10, 25 i 50 metres) i considerant un total de 24 punts de mostreig, amb el mateix mètode utilitzat per a donar compliment a la Resolució conjunta de 19 de maig de 2011.

c) Els resultats de dites analítiques s'hauran d'incorporar al PVA.

3. El titular de l'autorització d'abocament al mar per conducció o emissari submarí ha de remetre anualment a la Direcció General d'Ordenació del Territori —i aquesta a la Direcció General de Medi Natural i gestió Forestal — els resultats dels controls de seguiment prevists en l'autorització, segons el que estipula el Reial decret 817/2015, d'11 de setembre, pel qual s'estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l'estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental. Aquests resultats s'han de remetre, igualment, al Comitè Posidònia perquè els conegui. Els resultats d'aquest control de seguiment s'hauran d'incorporar al PVA.

4. D'acord amb el punt 3 de la Disposició addicional quarta del Decret de Posidònia (Decret 25/2018, de 27 de juliol): En el cas que, dels resultats indicats a l'apartat anterior i els resultats del programa de seguiment que preveu l'article 10 (del Decret), se'n pugui inferir una afecció a la praderia de posidònia provinent d'un abocament, la Direcció General d'Ordenació del Territori, d'ofici o a sol·licitud de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, ha de requerir el titular de l'abocament que efectuï les millores necessàries en el tractament de l'efluent per minimitzar-ne l'impacte.

5. S'hauran de definir quines mesures correctores es duran a terme si no es compleixen amb els paràmetres establerts en els apartats anteriors. Aquestes mesures s'hauran d'incorporar i detallar al PVA.

6. El promotor haurà d'instal·lar sistemes d'avís per tal de poder actuar al més aviat possible en cas de vessament.

Quan es produeixi un abocament accidental s'ha d'iniciar un procediment per investigar-ne les causes i s'informarà a la direcció general competent en costes i litoral. Els abocaments accidentals que no compleixin els paràmetres de depuració legalment establerts, s'han de comunicar, pel seu responsable, i a la major brevetat possible i per qualsevol mitjà que acrediti la seva constància, a la direcció general competent en costes i litoral. Els responsables dels vessaments accidentals d'aigües incorrectament depurades hauran de dur a terme actuacions de millora i recuperació dels hàbitats afectats i sufragar els seus costos, en el marc del procediment i en els termes que estableix la corresponent resolució administrativa. Aquests fets s'hauran de comunicar per l'òrgan substantiu a la Direcció General competent en matèria d'habitats i Xarxa Natura 2000, en la major brevetat possible.

7. L'estació depuradora haurà de presentar un pla de mesures que inclogui actuacions i infraestructures per minimitzar la contaminació produïda per esdeveniments de desbordament. Les instal·lacions hauran de disposar dels elements necessaris per a l'actuació i l'adequació en cas de desbordaments. S'hauran d'establir mesures per desbordaments o vessaments ocasionals que puguin produir-se com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'EDAR.

8. Atès que durant els darrers anys les analítiques demostren que la mitjana de l'anàlisi dels paràmetres en el punt d'abocament estan per damunt dels estipulats a la normativa, s'hauran de dur a terme mesures correctores per a la recuperació de l'hàbitat de posidònia a la sortida de l'efluent, aquestes mesures s'hauran de consensuar entre el promotor i la Direcció general competent en temes d'hàbitats i de Xarxa Natura 2000, juntament amb l'òrgan substantiu.

9. Totes les mesures descrites anteriorment s'hauran d'incorporar al pla de vigilància ambiental (PVA) que s'haurà de trametre a la Direcció General competent en matèria de Xarxa Natura 2000, abans de l'inici de les obres i mínim durant 5 anys un cop finalitzades les obres i l'EDAR es trobi en funcionament amb les noves condicions.

Pel que a l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural, l'òrgan ambiental considera més adequat adoptar els condicionants d'abocament establerts pel Servei d'Abocaments i no els establerts a l'article 4 del Decret 49/2003, de 9 de maig de zones sensibles per a les zones sensibles de tipus A (eutròfic) atès que són més estrictes per als nutrients i estan en consonància amb l'establert a la Directiva (UE) 2024/3019 del Parlament Europeu i del Consell de 27 de novembre de 2024 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes.

El Servei d'Estudis i Planificació va informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

1. S'hauran de recollir i reutilitzar les aigües pluvials netes de les zones cobertes de les instal·lacions, per exemple per al reg, aigualeig o sistema contra incendis.

2. S'haurà de donar compliment als requisits establerts a l'article 62 PHIB2022 per a les xarxes de sanejament, assegurant l'estanquitat dels elements i la capacitat adequada per al cabal.

3. Els sobreeixidors del sistema de sanejament i de la depuradora hauran de disposar de sistemes de retenció de sòlids i gruixuts i d'elements de quantificació dels desbordaments. S'haurà de presentar un pla de mesures que inclogui actuacions i infraestructures per minimitzar la contaminació produïda en el cas de desbordaments dels sistema de sanejament en episodis de pluges.

4. Durant el temps que durin les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

El GOB va al·legar el següent:

1) L'aigua depurada s'aboca al mar a través de l'emissari de Cala Marçal, en aigües declarades zona sensible “a causa de l'eutrofització” i “massa d'aigua que requereix un tractament addicional al secundari”, segons el Decret 49/2003, pel qual es declaren les zones sensibles de les Illes Balears.

2) Aquesta depuradora ha de reduir la concentració de compostos amb nitrogen i fòsfor en les seves aigües.

3) Si el projecte de millora de la depuradora passa d'una capacitat de disseny de 10.000 habitants a 18.000 habitants, els requisits d'abocament d'aigües residuals han d'estar adequats a les noves condicions.

4) L'aigua depurada que s'aboqui per l'emissari submarí ha de garantir la no eutrofització de l'aigua receptora.

5) L'emissari submarí actual es troba en mal estat, amb fugues al llarg del seu recorregut i abocant a través d'una d'aquestes, a 16 m de fondària i a menys de 500 m de la platja. Així s'incompleixen els requisits d'abocament a més de 500 m de la línia de costa en baixamar, segons l'Ordre de 13 de juliol de 1993, per la que s'aprova la Instrucció pel projecte de conduccions d'abocaments des de terra al mar.

6) S'han de fer analítiques de les aigües receptores per tal de comprovar la qualitat de l'aigua depurada que s'aboca al mar, seguint els programes de vigilància i control.

7) El Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, en la seva disposició addicional quarta, diu, que els controls de seguiment s'han de fer segons l'estipulat en el Reial Decret 817/2015, d' 11 de setembre, pel qual s'estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l'estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental.

8) Aprofitant que existeix, tot i no pertànyer actualment a l'EDAR, una infraestructura per a realitzar el tractament terciari de les aigües residuals, la qual permet la regeneració de l'aigua i així la seva reutilització, aquesta s'ha d'incorporar a l'EDAR i ampliar el seu tractament cap a la regeneració de l'aigua tractada. Això permetrà reduir l'abocament al mar i així el seu desaprofitament.

Per tot això,

Sol·licita

1. Que es tenguin en compte les nostres al·legacions.

2. Que com a personats i interessats en l'expedient d'autorització referenciat, d'acord amb el previst a l'article 82.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques se'ns emplaci en el tràmit d'audiència que pertoca.

3. Se'ns notifiqui, en tot cas, la resolució de l'expedient d'Impacte Ambiental Ordinari pel projecte al·legat, sigui d'atorgament o de denegació.

En relació amb les al·legacions del GOB, al document «Documentació relativa a les consideracions prèvies a l'inici de l'avaluació ambiental ordinària del projecte «Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Portocolom»» s'explica el següent:

En relació a les al·legacions núm. 1, 2, 3, 4, 6 i 7, des de l'Abaqua no tenim res a comentar donat que es corresponen amb part dels antecedents i les obligacions assumides en el projecte de referència.

En relació a la cinquena al·legació, cal informar que l'Abaqua té constància d'aquesta fuita al tram submarí de l'emissari i que està prevista la seva reparació a curt termini. En relació a la vuitena al·legació, informar que l'ABAQUA té encarregades la gestió i el funcionament del sistema general de sanejament i depuració associada a l'EDAR de Portocolom, així com la restitució de l'efluent de l'EDAR al medi natural (que es realitza mitjançat emissari marítimo-terrestre). En aquest sentit, volem informar que, entre les funcions encomanades a l'ABAQUA, no figura la reutilització de les aigües depurades (regulada pel RD 1620/2007).

En relació a la reducció de les aigües depurades abocades a la mar, des de l'ABAQUA volem comunicar que, actualment, una part de l'efluent de l'EDAR de Portocolom es reutilitza mitjançant una concessió d'aigua depurada pel reg de camps de golf (a les finques de Es Turons i Es Reguerons) de 150.000 m³ anuals.

En resposta les sol·licituds formulades pel GOB, volem comunicar el següent:

1. Que el projecte ha tingut en compte qüestions referides en les al·legacions núm. 1, 2, 3, 4, 6 i 7.

2. Que s'han desestimat les al·legacions núm. 5 i 8, segons s'ha explicat en els paràgrafs anteriors d'aquest document.

3. Manifestar En relació a la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del Projecte «Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Portocolom» els informam que el Servei d'Assessorament Ambiental de la DG d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental publicarà la DIA al BOIB per a que pugui ser consultada per totes les parts interessades.

​​​​​​​Anàlisi tècnica de l'expedient

a) Alternatives

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa zero (no execució). Es descarta aquesta alternativa atès que implica mantenir les mateixes instal·lacions obsoletes, les quals, entre d'altres coses, no tenen capacitat de tractament suficient i no permeten complir amb els valors límit d'abocament establerts per al fòsfor i nitrogen.

- Alternativa 1 (seleccionada). Aquesta alternativa consisteix en la remodelació total de l'EDAR existent amb demolició dels elements de depuració més importants, l'execució de dues línies completament noves que puguin donar servei al cabal màxim previst i que compleixin amb els valors límit d'abocament establerts, especialment pel que al fòsfor i al nitrogen.

- Alternativa 2. Aquesta alternativa consisteix en aprofitar al màxim els elements d'obra civil existents. Es proposa mantenir les dues línies de tractament existents i construir una tercera línia per a l'ampliació de la capacitat requerida.

Tot i que l'alternativa 1 té uns majors impactes durant la fase d'obres en comparació amb l'alternativa 2, l'alternativa 1 presenta els avantatges següents: es disposarà d'una EDAR pràcticament nova (tant pel que fa als equips com a l'obra civil) i ocuparà una superfície menor per la qual cosa quedarà un espai disponible en cas que sigui necessària una futura ampliació de la instal·lació.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Ocupació permanent i canvi d'ús del sòl. Té un impacte moderat sobre l'edafologia, la hidrologia, la vegetació, el paisatge i el sistema territorial; compatible sobre els factors climàtics, el canvi climàtic i la fauna i positiu sobre els sectors econòmics.

b) Transport i circulació de maquinària i equips. Té un impacte moderat sobre l'edafologia, l'atmosfera, els factors climàtics, la fauna i les infraestructures; compatible sobre el canvi climàtic, la vegetació, el paisatge, la salut i la població i positiu sobre els sectors econòmics.

c) Aclarida i desbrossament de la vegetació existent. Té un impacte moderat sobre l'edafologia, la hidrologia, la vegetació i la fauna; compatible sobre l'atmosfera, el canvi climàtic, els factors climàtics, la biodiversitat, el paisatge, la salut i la població i positiu sobre els sectors econòmics.

d) Excavacions i moviments de terres. Té un impacte moderat sobre la geologia i geomorfologia, l'edafologia, la hidrologia, l'atmosfera, la vegetació, la fauna i el paisatge i positiu sobre els sectors econòmics.

e) Desmantellament d'instal·lacions existents. Té un impacte compatible sobre l'edafologia, la hidrologia, l'atmosfera, la vegetació, la fauna i el paisatge i positiu sobre els sectors econòmics.

f) Instal·lació de les conduccions interiors. Té un impacte compatible sobre l'atmosfera i positiu sobre els sectors econòmics.

g) Emmagatzemament i apilament de materials. Té un impacte compatible sobre l'atmosfera i el paisatge.

h) Instal·lació de casetes auxiliars i punt verd durant l'execució de l'obra. Té un impacte compatible sobre l'edafologia, l'atmosfera, el canvi climàtic, la vegetació, la fauna i el paisatge i positiu sobre els sectors econòmics.

i) Instal·lacions provisionals (enllumenat, cablejat). Té un impacte compatible sobre el paisatge i positiu sobre els sectors econòmics.

j) Construcció d'edificis. Té un impacte moderat sobre la vegetació i el sistema territorial; compatible sobre l'atmosfera, els factors climàtics, la fauna, el paisatge i la salut i positiu sobre els sectors econòmics.

k) Construccions d'elements lineals (impulsió, línies elèctriques). Té un impacte moderat sobre la geologia i geomorfologia i la vegetació; compatible sobre la fauna i el paisatge i positiu sobre els sectors econòmics.

l) Trànsit de personal i vehicles. Té un impacte moderat sobre l'edafologia, l'atmosfera i els factors climàtics i compatible sobre el canvi climàtic, la vegetació, la fauna, el paisatge, la salut i la població i positiu sobre els sectors econòmics.

m) Revegetació i enjardinament. Té un impacte positiu sobre l'edafologia, l'atmosfera, els factors climàtics, el canvi climàtic, la vegetació, la fauna, la biodiversitat, el paisatge, la salut, la població i els sectors econòmics.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Presència de les instal·lacions de l'EDAR. Té un impacte moderat sobre l'edafologia, la fauna i el paisatge; compatible sobre la biodiversitat i positiu sobre la salut, la població i el sistema territorial.

b) Funcionament i manteniment de la planta. Té un impacte moderat sobre l'atmosfera i el canvi climàtic; compatible sobre els factors climàtics, la fauna i positiu sobre la salut i els sectors econòmics.

c) Abocaments a la mar. Té un impacte moderat sobre el medi marí i compatible sobre la biodiversitat.

d) Producció de fangs. Té un impacte moderat sobre la hidrologia i compatible sobre els factors climàtics.

e) Generació de renous i olors. Té un impacte positiu sobre l'atmosfera, la fauna, la salut, la població i els sectors econòmics.

f) Generació d'energia renovable. Té un impacte positiu sobre l'atmosfera, el canvi climàtic i els sectors econòmics.

g) Afluència de personal. Té un impacte positiu sobre els sectors econòmics.

Per una altra banda, en cas d'abandonament del projecte, es produiria un impacte crític sobre la hidrologia; sever sobre el medi marí, la salut humana, la població i el sistema territorial; moderat sobre els sectors econòmics i positiu sobre l'edafologia, l'atmosfera, el canvi climàtic, la vegetació, la fauna, la biodiversitat, el paisatge i les infraestructures.

A l'estudi d'impacte ambiental es preveuen tota una sèrie de mesures correctores i protectores per tal de mitigar els impactes negatius. Per a la fase d'obres les mesures proposades són les següents:

- Mesures de caràcter general: abalisament i delimitació de la zona d'actuació i gestió adequada dels residus.

- Mesures per a la protecció del sòl: minimització de l'ocupació; manteniment adequat de la maquinària i localització de les operacions de manteniment de la maquinària.

- Mesures per a la protecció de l'atmosfera: reg de pistes d'accés i materials; limitació de la velocitat; revisions periòdiques de la maquinària; s'evitarà la generació de pols durant la càrrega i descàrrega de materials així com l'apilament de materials a zones exposades al vent; camions coberts; etc.

- Mesures per a la protecció acústica: control dels renous de la maquinària; realització de les activitats més molestes en horari diürn; etc.

- Mesures per a la protecció de la vegetació: mesures per a minimitzar el risc d'incendi; minimització del desbrossament i de la poda de l'arbrat; etc.

Per a la fase d'explotació les mesures proposades són les següents:

- Mesures per a minimitzar els renous: els equips que emeten renou com ara els bufadors (disposen de sistemes d'insonorització) i els grups electrògens s'ubiquen dins les edificacions les quals es troben insonoritzades.

- Mesures per a disminuir les olors (sistema de desodoració a EDAR i EBAR).

- Mesures per a la integració paisatgística (plantació de pantalla vegetal de Pistacia lentiscus al nord-est de la parcel·la).

- Mesures per a disminuir la petjada de carboni (instal·lació fotovoltaica).

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental es considera que amb l'aplicació de les mesures proposades, l'impacte general del projecte és compatible.

Un dels principals impactes del projecte és l'alt consum energètic. A l'annex 2 de l'estudi d'impacte ambiental («Estudio sobre el impacto directo e inducido del consumo energético y emisiones GEI») es preveu un consum energètic anual de 327.320 kWh, dels quals 140.530 kWh corresponen a l'EBAR i 186.790 kWh a l'EDAR. Una part considerable de l'energia necessària per al funcionament de la instal·lació (152.605,70 kWh) serà produïda per la instal·lació fotovoltaica, la qual s'ha ampliat en 39,6 kWp passant de 66 kWp a 99,6 kWp. A l'annex 2 hi ha algunes errades en el càlcul de la petjada de carboni com ara la utilització d'un factor d'emissió associat al consum energètic que no es correspon amb el factor d'emissió estimat per a les Illes Balears segons les dades de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic o no tenir en compte les emissions de metà i d'òxid nitrós. No obstant això, la instal·lació fotovoltaica permet un estalvi d'emissions d'unes 64 t CO2/any respecte a la situació actual, la qual cosa es valora positivament.

Un altre impacte d'aquest tipus d'instal·lacions són les emissions d'olors, les quals poden provocar molèsties a la població. En aquest sentit, les noves instal·lacions suposaran una disminució important de les males olors respecte a la situació actual atès que es preveuen sistemes per a la desodoració de l'EBAR, la sala de deshidratació, la sala de pretractament, l'espessidor i la tremuja.

Pel que fa a l'impacte paisatgístic, a l'annex d'incidència paisatgística s'explica que únicament es considera com a font potencial d'impacte la instal·lació fotovoltaica projectada a l'oest de la parcel·la. No es considera que la presència de les edificacions i els equips prevists puguin produir un impacte paisatgístic atès que actualment ja es troben aquest tipus d'elements a l'EDAR existent. Per tal de minimitzar l'impacte paisatgístic derivat de la instal·lació fotovoltaica es preveu la implantació d'una barrera vegetal amb Pistacia lentiscus de 45 m de longitud a una part del perímetre de la parcel·la. En aquest sentit, i atès que la instal·lació fotovoltaica ocuparà una superfície d'extensió reduïda, es considera adequada la mesura proposada.

Des del punt de vista ambiental, un aspecte essencial és que el dimensionament de la instal·lació sigui suficient per a les necessitats de la població existent i futura. El projecte preveu que per a l'any horitzó 2045 el cabal de tractament diari previst sigui de 2.844 m³, per sota del cabal de disseny previst (3.000 m³) i que es pugui donar servei a una població de 14.814 habitants (un 98,76% del màxim de disseny de l'EDAR). Per tant, amb la nova instal·lació s'evitaran els problemes derivats de la manca de capacitat de tractament de l'EDAR existent.

​​​​​​​Per una altra banda, a l'estudi d'impacte ambiental no s'estableixen mesures per tal d'evitar que es faci un mal ús dels sobreeixidors. D'acord amb la normativa vigent, s'ha de garantir que no entrin en funcionament en temps sec; han de comptar amb sistemes de retenció de sòlids gruixats i flotants; han de disposar de sistemes i infraestructures per retenir i tractar adequadament a l'estació depuradora les primeres aigües d'escorrentia; s'han de preveure sistemes per a quantificar els abocaments produïts i s'ha de limitar el seu funcionament.

Tot i que els punts d'abocament de l'emissari actual i de l'emissari previst es troben fora dels límits de la zona sensible, la proximitat de la zona sensible i la problemàtica derivada de les altes concentracions de nutrients abocades al medi receptor fan necessari reduir les concentracions de fòsfor i nitrogen de l'efluent depurat. En aquest aspecte, al punt 2 de l'article 65 del PHIB de tercer cicle s'estableix que «els abocaments procedents d'instal·lacions de tractament d'aigües residuals urbanes que, sense realitzar-se directament a zones sensibles d'acord al Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles en les Illes Balears, o normativa que la substitueixi, i que contribueixin a la contaminació d'aquestes zones, quedaran així mateix subjectes a la normativa vigent relativa a zones sensibles». Per tant, es considera adient aplicar la normativa establerta sobre zones sensibles.

Per una altra banda, la necessitat de reduir les concentracions de nutrients ja es va posar de manifest a la DIA, amb caràcter favorable, del projecte de legalització i abocament al mar de l'emissari submarí de l'EDAR de Portocolom amb el condicionant següent:

«S'ha d'incorporar a l'EDAR de Portocolom el tractament terciari de les aigües depurades, per tal de disminuir les concentracions de nitrogen i fòsfor que s'aboquen al mar i així evitar una major eutrofització».

A més i tal com s'explica a l'informe del Servei de Protecció d'Espècies en relació amb el projecte de remodelació de l'emissari, «Es comprova que el difusor de l'emissari es troba íntegrament dins el ZEC de gestió autonòmica ES5310030 Costa de Llevant i que el punt d'abocament es troba més superficial i més proper a la pradera de posidònia que el que mostren les dades públiques. L'impacte d'aquest abocament sobre la praderia és l'aspecte més rellevant de tot el projecte». En aquest sentit, no s'ha avaluat adequadament l'impacte del projecte sobre la praderia de posidònia ni sobre el ZEC ES5310030 Costa de Llevant. S'ha de tenir en compte que l'estat de conservació de la Posidònia oceànica es pot veure alterat per fonts de nutrients antropogèniques.

Per tal de solucionar la problemàtica exposada, s'ha dissenyat la depuradora a fi que les concentracions de nitrogen total i fòsfor total estiguin per sota de 8 mg/L i 1 mg/L, respectivament. Així doncs, els valors de nitrogen total donarien compliment a uns requisits de qualitat més estrictes que els exigits pel Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes per a les zones sensibles en funció del nombre d'habitants equivalents.

Recentment s'ha publicat la Directiva (UE) 2024/3019 del Parlament Europeu i del Consell de 27 de novembre de 2024 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes. La nova directiva estableix uns criteris de qualitat més estrictes per a les aigües residuals urbanes després del seu tractament i uns terminis per a donar compliment als nous requisits d'abocament. En aquest aspecte i d'acord amb l'informe del Servei d'Abocaments, «d'acord amb els criteris de disseny de la nova EDAR de Portocolom, es podrà donar compliment als criteris més estrictes de concentració màxima i percentatge de reducció en relació al nitrogen. Pel que fa al fòsfor, l'EDAR no donaria compliment als criteris de reducció més estrictes tal i com està dissenyada però el projecte preveu que es pugui incloure un tractament de reducció d'aquest nutrient més intens del previst al projecte definit per poder donar-hi compliment en cas necessari».

Per tant, tot i que no s'han avaluat adequadament els impactes sobre del projecte sobre la posidònia o sobre el ZEC ES5310030 Costa de Llevant, no es pot passar per alt que l'execució del projecte suposarà una millora substancial de la qualitat de l'efluent depurat, la qual cosa representa l'impacte positiu més significatiu del projecte. En aquesta línia, el Servei de Planificació al Medi Natural ha informat que el projecte no tendra afectació significativa a la Xarxa Natura 2000 atès que es preveu una millora del paràmetres actuals d'abocament sobre el ZEC ES5310030 Costa de Llevant.

Un altre aspecte a considerar és que un dels objectius del PHIB de tercer cicle en matèria de sanejament i depuració d'aigües residuals és «promoure la reutilització de les aigües regenerades». En aquest sentit, al document «Documentació relativa a les consideracions prèvies a l'inici de l'avaluació ambiental ordinària del projecte «Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Portocolom»» redactat per ABAQUA en data de juliol de 2024 s'explica que una part de l'efluent de l'EDAR de Portocolom es reutilitza mitjançant una concessió d'aigua depurada de 150.000 m³ anuals pel reg de camps de golf, la qual cosa es valora positivament. No obstant això, és recomanable estudiar la viabilitat d'implantar les infraestructures i el sistema de tractament terciari adequats per a la reutilització del màxim cabal possible d'aigua depurada per tal d'avançar cap a una gestió més sostenible de l'aigua i reduir la pressió sobre les masses d'aigua costanera.

Finalment i tot i que no sigui objecte d'aquesta avaluació ambiental, s'ha de tenir en compte el projecte d'adequació i legalització de l'emissari. Aquest projecte preveu tota una sèrie d'actuacions les quals inclouen l'execució d'un nou tram marí amb un punt d'abocament més proper a la costa i a pocs metres de la praderia de posidònia. Atès el temps transcorregut des de l'obtenció de la DIA, la qual es va publicar al BOIB núm. 15 EXT de data 1 de febrer de 2012, s'haurien de revisar els darrers estudis realitzats sobre els efectes dels nutrients d'origen antropogènic sobre la posidònia. En aquest aspecte, recentment s'ha publicat l'estudi A Critical Gap in Seagrass Protection: Impact of Anthropogenic Off-Shore Nutrient Discharges on Deep Posidonia oceanica Meadows; Judit Jiménez-Casero, Maria Dolores Belando, Jaime Bernardeau-Esteller, Lazaro Marín-Guirao, Rocio García-Muñoz, José Luis Sánchez-Lizaso and Juan Manuel Ruiz; Plants 2023, 12, 457 en el qual es conclou, entre d'altres coses que l'estat de conservació de les praderies de Posidònia oceànica es pot veure alterat per fonts de nutrients antropogèniques situades a una distància de fins a 2,5 km. En aquesta mateixa línia, a l'article 4.1 d) del Projecte de Reial Decret per a la conservació de fanerògames marines a aigües marines del Mediterrani espanyol s'estableix que “Se prohíbe con carácter general, la instalación de nuevas instalaciones de acuicultura y los puntos de vertido a través de conducciones de vertido procedentes de estaciones de depuración de aguas residuales o desaladoras, entre otras, a una distancia inferior a 2.500 metros del límite de distribución de pradera más próximo, determinado conforme a la mejor información disponible. En el marco de los procedimientos de evaluación ambiental, podrán autorizarse por parte de las administraciones ambientales competentes distancias menores entre el punto de vertido y los límites de distribución del hábitat, en función de los resultados de los estudios técnicos y científicos específicos a cada zona de actuación, los resultados de las correspondientes evaluaciones ambientales, el mejor conocimiento científico y el principio de precaución”.

Per tant, es recomana, d'acord amb el principi de precaució, allargar el tram marí una distància prudencial per tal de disminuir les afeccions sobre la posidònia.

Seguiment ambiental

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta un programa de vigilància ambiental, el qual està enfocat bàsicament a la fase d'obres. El Programa de Vigilància Ambiental no inclou mesures per a l'actuació en cas de desbordament, controls de qualitat del medi marí ni un control sobre l'ús del sobreeixidor. Per tant, s'haurà de completar el programa de vigilància ambiental.

Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Portocolom (TM Felanitx), promogut per l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental, de data maig de 2024 i redactat pels tècnics de la consultora Vielca Ingenieros Noelia Giner Galera (enginyera de camins, canals i ports), Pablo Blanco Gómez (enginyer de camins, canals i ports), Luis Fernández Martínez (enginyer de camins, canals i ports) i Claudio Machancoses Folch (enginyer tècnic d'obres públiques), atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA, de data maig de 2024 i redactat pels tècnics de la consultora Vielca Ingenieros Ignacio Chalud Penalva (llicenciat en ciències ambientals), Constancio Amurrio García (enginyer de forests) i Marckbyn Stephan Rodríguez (enginyer de forests) i els condicionants següents:

1. D'acord amb el Servei d'Abocaments:

- L'EDAR haurà de comptar amb la capacitat tècnica suficient perquè l'aigua residual després del seu tractament presenti els següents requisits de qualitat: DBO₅: ≤ 25 mg/L amb reducció d'entre el 70-90%; DQO: ≤ 125 mg/L amb reducció del 75%; sòlids en suspensió: ≤ 35 mg/L amb reducció del 90%; nitrogen total: ≤ 8 mg/L amb reducció d'entre el 75-80% i fòsfor total: ≤ 1 mg/L amb reducció d'entre el 75-80%. En cas de que les possibles modificacions de la normativa aplicable ho exigeixin l'EDAR haurà de poder donar compliment a requisits de qualitat més estrictes.

- En cas que es produeixin abocaments en situacions de precipitacions per excés de cabal a la xarxa de sanejament i depuració s'haurà de complir la normativa relativa als sobreeixidors i s'hauran de quantificar, tant en relació amb el volum abocat com amb el temps d'abocament. Pel que fa a la limitació horària d'aquests abocaments establerta per la normativa, s'haurà de complir per part de la suma de tots els abocaments realitzats procedents dels diferents elements de la xarxa de sanejament i depuració.

- Pel que fa als abocaments realitzats per part dels diferents by-pass amb els quals compta l'EDAR i l'estació de bombeig i els procedents del buidatge dels punts baixos de la conducció, s'haurà de prioritzar la seva gestió d'alguna forma que no acabin essent abocats al medi. En cas que s'hagin d'abocar al medi s'hauran d'haver sotmès a algun sistema de pretractament que permeti, almenys, una retenció de sòlids gruixats i hauran de ser considerats i gestionats com abocaments accidentals, amb la posada en marxa dels protocols corresponents per fer front a episodis de contaminació marina incloent l'avís al telèfon d'emergències 112.

2. S'hauran de complir els criteris de qualitat dels abocaments establerts a l'article 4 del Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears per a les zones sensibles de tipus C (masses d'aigua que requereixen un tractament addicional al secundari).

3. D'acord amb el Servei de Planificació al Medi Natural:

- S'ha de fer un control del sediment del fons marí al voltant del punt d'abocament:

a) S'haurà de realitzar una analítica del contingut de metalls pesants en el sediment marí adjacent al punt de vessament, abans de l'inici de les obres, mínim dos cops durant l'execució de les obres i després durant la fase de funcionament mínim un cop a l'any durant 5 anys.

b) Es mostrejarà segons una malla radial de (10, 25 i 50 metres) i considerant un total de 24 punts de mostreig, amb el mateix mètode utilitzat per a donar compliment a la Resolució conjunta de data 19/05/2011 del director general de Biodiversitat i el director general de Recursos Hídrics en relació amb el projecte de legalització i abocament al mar de l'emissari submarí de l'EDAR de Portocolom.

- Atès que durant els darrers anys les analítiques demostren que la mitjana de l'anàlisi dels paràmetres en el punt d'abocament estan per damunt dels estipulats a la normativa, s'hauran de dur a terme mesures correctores per a la recuperació de l'hàbitat de posidònia a la sortida de l'efluent, aquestes mesures s'hauran de consensuar entre el promotor i la Direcció General competent en temes d'hàbitats i de Xarxa Natura 2000, juntament amb l'òrgan substantiu.

- Quan es produeixi un abocament accidental s'ha d'iniciar un procediment per investigar-ne les causes i s'informarà a la direcció general competent en costes i litoral. Els abocaments accidentals que no compleixin els paràmetres de depuració legalment establerts, s'han de comunicar, pel seu responsable, i a la major brevetat possible i per qualsevol mitjà que acrediti la seva constància, a la direcció general competent en costes i litoral. Els responsables dels vessaments accidentals d'aigües incorrectament depurades hauran de dur a terme actuacions de millora i recuperació dels hàbitats afectats i sufragar els seus costos, en el marc del procediment i en els termes que estableix la corresponent resolució administrativa. Aquests fets s'hauran de comunicar per l'òrgan substantiu a la Direcció General competent en matèria d'habitats i Xarxa Natura 2000, en la major brevetat possible.

4. S'haurà de donar compliment als requisits establerts a l'article 62 PHIB2022 per a les xarxes de sanejament, assegurant l'estanquitat dels elements i la capacitat adequada per al cabal.

5. Els sobreeixidors no poden entrar en funcionament en temps secs.

6. Pel que fa al programa de vigilància:

a) Ha de contenir un protocol d'actuació en cas de pluges torrencials. Aquest protocol d'actuació ha d'establir mesures per a limitar la contaminació per desbordaments dels sistemes de sanejament en episodis de pluges.

b) Ha d'establir mesures d'actuació per a minimitzar la contaminació produïda pels desbordaments o vessaments ocasionals que es puguin produir com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'EDAR.

c) Ha d'establir els mecanismes de control dels efluents adequats per tal de detectar amb la major brevetat possible una pèrdua de la funcionalitat de depuració i resoldre les anomalies, escurçant el temps d'afecció damunt les praderies de posidònia.

d) En cas que es detectin valors anòmals en el control del sediment del fons marí s'han d'estudiar les causes i establir les mesures oportunes.

f) Ha de preveure un seguiment periòdic a diferents punts de la praderia de posidònia situada a les proximitats de l'emissari.

g) Ha d'incorporar els controls establerts a l'autorització d'abocament.

h) S'han de preveure controls de la qualitat de l'aigua en el medi marí.

i) Ha d'incloure un registre amb les hores de funcionament anuals i el cabal abocat pel sobreeixidor.

j) S'ha de remetre a la Direcció General competent en matèria de Xarxa Natura 2000, abans de l'inici de les obres i mínim durant 5 anys un cop finalitzades les obres i l'EDAR es trobi en funcionament amb les noves condicions.

7. S'han de recollir i reutilitzar les aigües pluvials netes de les zones cobertes de les instal·lacions, per exemple per al reg, aigualeig o sistema contra incendis.

8. Al projecte executiu s'han de concretar mesures davant el risc d'inundacions.

9. Pel que fa a l'execució de les obres:

a) S'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

b) S'han de dur a terme les connexions i instal·lacions provisionals necessàries per a continuar donant compliment a l'autorització d'abocament.

c) Cada tipus de residu s'ha de recollir separadament per a la seva gestió adequada d'acord amb el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició, i la resta de normativa aplicable. No s'ha d'abocar o abandonar cap tipus de residu al medi natural, i s'han de prendre les mesures necessàries per evitar la dispersió dels residus pel vent fora dels recipients.

d) S'han d'emprar materials de construcció atenent l'anàlisi del seu cicle de vida i la seva petjada de carboni.

e) S'ha de minimitzar, en la mesura del possible, la generació de renou i vibracions, adoptant les mesures d'insonorització i de manteniment necessàries per tal que la maquinària s'ajusti a les limitacions establertes pel RD 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

10. Tots els elements propis de la instal·lació fotovoltaica han d'emprar la millor tecnologia disponible per tal d'augmentar el rendiment i la producció d'energia.

11. Pel que fa a la barrera vegetal prevista, s'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona i amb baixos requeriments hídrics.

12. Atès que el projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, el promotor haurà de contractar una auditoria ambiental durant la fase de construcció i almenys els dos primers anys de funcionament, que acrediti que es compleix la declaració d'impacte ambiental.

Es recomana:

1. Estudiar la viabilitat d'implantar les infraestructures i el sistema de tractament terciari adequats per a la reutilització del màxim cabal possible d'aigua depurada.

2. Tot i que el projecte d'adequació i legalització de l'emissari marítimo-terrestre de Portocolom no és objecte d'aquesta avaluació ambiental, s'haurien de tenir en compte els aspectes següents:

a) Pel que fa a la protecció del patrimoni i d'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric:

- Prèviament a l'execució del projecte d'adequació i legalització de l'emissari, s'hauria de presentar al Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca una proposta de prospecció subaquàtica de la zona de construcció de l'emissari per valorar l'eventual impacte sobre restes arqueològiques subaquàtiques.

b) Pel que fa a la protecció de la Posidònia Oceànica i atesos els darrers estudis publicats sobre els efectes dels nutrients d'origen antropogènic:

- S'hauria d'estudiar la viabilitat tècnica d'allargar el tram marí una distància prudencial per tal de disminuir les afeccions sobre la posidònia. S'hauria de tenir en compte l'establert al projecte de Reial Decret per a la conservació de fanerògames marines a aigües marines del Mediterrani espanyol.

3. Per tal de reduir els efectes del canvi climàtic s'han d'incloure les mesures suggerides per a reducció d'emissions de l'annex 5 del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni.

4. Fomentar la mobilitat sostenible mitjançant la utilització de vehicles lliures d'emissions i la instal·lació d'un punt de càrrega.

Es recorda que:

1. Atès que amb l'ampliació proposada es produiran canvis en la capacitat de la depuradora, s'ha de revisar l'autorització d'abocament de la instal·lació d'acord amb l'article 104 del text refós de la Llei d'Aigües i l'article 261 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

2. Atès que part de les actuacions projectades es troben a zona de policia de torrent, a APR d'inundació i a una plana geomorfològica d'inundació és necessària l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics.

3. D'acord amb el punt 3 de l'article 77 del Pla Hidrològic de tercer cicle i atès que les actuacions projectades es troben a la franja de protecció d'una zona humida és necessari l'informe favorable de l'administració hidràulica.

4. S'ha de donar compliment a l'establert als punts 2 i 3 de la disposició addicional quarta del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears, en relació amb els emissaris o instal·lacions de projectes no estatals sobre fons de posidònia.

5. S'ha de complir l'establert a l'article 67 del PHIB de tercer cicle quant als desbordaments de sistemes de sanejament.

6. D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

« - Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

- Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

El RD15/2022 sobre mesures urgents en matèria d'incendis forestals que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4). Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

S'ha de complir allò que estableixi la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l'aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions en relació al risc d'incendi.

Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o a menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal».

7. Atès que l'ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta, s'ha de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA) d'acord amb l'establert a la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 9 d'octubre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá