Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 8 de juliol de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 6. d) de l'article 2 del Decret 6/2025, de 2 de juny, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental del projecte de parc fotovoltaic Can Cerdó II, situat al polígon 3, parcel·la 83 del TM de Santa Maria del Camí , en el termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte es va sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada i es va concloure que s'havia de subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària. En data 6 de febrer de 2024, es va publicar al BOIB núm 18, la «Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per la qual es formula l'informe d'impacte ambiental sobre el Projecte de parc fotovoltaic Can Cerdó II (TM Santa Maria del Camí) (76a/2023)». Per aquest motiu, el projecte de parc fotovoltaic Can Cerdó II ha de ser tramitat com una avaluació d'impacte ambiental ordinària segons el punt 1.d) de l'article 13 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost: Els projectes que hagin estat sotmesos a avaluació ambiental simplificada quan així ho decideixi, cas per cas, l'òrgan ambiental en l'informe d'impacte ambiental d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

2. Descripció del projecte

El projecte de parc fotovoltaic Can Cerdó II se situa a la parcel·la 83 del polígon 3 del TM de Santa Maria, la qual té una superfície total de 75.762 m². Es preveu que generi un total de 4.600 kW de potència nominal, 4.945 kW de potència màxima i 5.609,52 MWp de potència pic, amb una capacitat d'accés de 4.000 kW. La producció anual estimada és de 8.062.750 kWh.

El parc està format per les següents infraestructures:

• Camp de panells solars fotovoltaics: 10.388 panells monocristal·lins model JKM540M-72HL4-V marca Longi o similar, amb una potència nominal de 540 Wp i una superfície per mòdul de 2,6 m². Tendran una inclinació de 20º i s'instal·laran sobre estructures d'acer galvanitzat i alumini sobre el terreny. Els panells assoliran una alçada màxima de 2,97 m i una mínima de 0,8 m. La superfície ocupada pel parc és 39.134 m², un 51,62% de la parcel·la, la superfície útil total és de 42.634 m² i la superfície total inclosa dins el tancament perimetral és de 47.473 m².

• Inversors: s'instal·laran 24 convertidors trifàsics de fins 215 kVA de potència. Estaran situats sobre les plaques cada 28 sèries (strings) de distància.

• Dos centre de transformació: situat al costat est del parc.

• Un centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV): situat al sud-est de la parcel·la, junt al camí públic, fora de la parcel·la.

• Un centre de repartiment (CR): situat al sud-est de la parcel·la, junt al camí públic, fora de la parcel·la.

• Un centre d'operació i control: situat al sud del parc solar.

• Sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS): situat al sud del parc solar.

• Línia de mitja tensió d'interconnexió dels centres de transformació.

• Línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins el CMM FV en el punt de connexió.

L'evacuació de l'energia es realitza mitjançant línia de mitja tensió a 30 m al sud-est del parc que connectarà amb ampolles sobre la línia subterrània de mitja tensió existent TIMON, ubicada al camí públic, coordenades UTM X: 482.108, Y: 4.388.958. El punt de connexió a 15.000 V, és únic per al total de les instal·lacions del parc.

S'ha de realitzar un tram de 27 m de línia de mitja tensió soterrada des de la connexió amb ampolles fins al CMM FV. La línia discorr un tram vora el camí de terra privat cedit a Endesa com servitud d'accés i un altre tram per camí asfaltat públic. A 1.400 m de la parcel·la es troba la subestació Santa Maria del Camí, ubicada al carrer Baronia de Terrades.

Les línies elèctriques per a la interconnexió dels panells estaran soterrades, també les que aniran fins als convertidors, pel que s'hauran de realitzar rasses i canalitzacions. S'impermeabilitzarà el sòl a les zones d'ubicació de les edificacions i altres llocs puntuals.

Les edificacions o instal·lacions previstes (CMM FV, CR, centre de control i centre de transformació) seran edificis prefabricats de formigó i s'integraran a l'entorn amb les indicacions que estableix la norma 22 del PTI de Mallorca. També s'inclou un dipòsit de recollida d'olis.

Es realitzarà un tancat perimetral metàl·lic continu per tot el parc, amb una alçada màxima de 2,2 m, amb zones de pas per a la fauna.

S'instal·larà una barrera vegetal amb espècies autòctones de baix requeriment hídric.

Es preveu la hibridació del PFV mitjançant la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS) que ocuparà una superfície aproximada de 290 m² i s'ubicarà al sud dins la pròpia parcel·la del parc. Estarà format per 16 racks de bateries de liti ferrofosfat de 144 kW i 288 kWh cada un, marca i model NARADA (NES250), amb un total de 2,304 MW i 4,608 MWh, integrat a un inversor FSK SERIE-B INGETEAM.

El sistema d'emmagatzematge d'energia es connectarà a la xarxa a través de la mateixa interconnexió del parc, aigües avall del CMM. Les bateries disposaran del seu propi sistema de conversió DC/AC i de transformació BT/MT.

Les bateries estaran dins dos contenidors (skids) especialment dissenyats per aquesta finalitat, d'acer galvanitzat en calent. Es preveu la instal·lació d'un sistema de reducció de renous que també servirà de pantalla visual que envoltarà tota la zona d'emmagatzematge d'energia.

El pressupost total s'estima en 6.633.421,22 €, desglossat en 4.137.495,29 € pel parc solar i 2.495.925,93 € pels BESS. Per mesures correctores ambientals 64.035,19 € i per seguiment ambiental 34.742,93 €.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

a) Alternatives

• Alternativa 0 (no execució del projecte): no es reduiria la dependència energètica, no s'aprofitarien els recursos d'energies renovables ni es diversificarien les fonts de subministrament amb la incorporació de les menys contaminants.

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les 3 alternatives d'ubicació següents:

• Alternativa 1: parcel·les 329 i 335 del polígon 4, TM de Santa Maria. Parcel·la de 56.093 m², pràcticament plana i classificada com sòl rústic general (SRG), amb cultius de cereals. Aptitud fotovoltaica mitjana. La línia d'evacuació té una longitud de 840 m i discorr per camí rústic.

• Alternativa 2: parcel·la 252 del polígon 3 del TM de Santa Maria. Parcel·la de 55.459 m², pràcticament plana i classificada com sòl rústic general (SRG) i àrea de transició d'harmonització (AT-H), amb cultiu d'ametllers i vinya. Aptitud fotovoltaica alta i mitjana. La línia d'evacuació té una longitud de 1.174 m i discorr per camí rústic, camp a través junt a paret mitjanera i carretera.

• Alternativa 3 seleccionada (Can Cerdó II): parcel·la 83 del polígon 3 del TM de Santa Maria. Parcel·la de 75.762 m2, pràcticament plana i classificada com sòl rústic general (SRG), amb cultiu d'ametllers, garrovers i pastura ovina. Aptitud fotovoltaica alta i mitjana. La línia d'evacuació té una longitud de 89 m i discorr camp a través de la mateixa parcel·la i connecta quan arriba a la carretera.

La justificació de l'alternativa seleccionada parteix d'un examen de diferents elements als quals se'ls assigna una puntuació en funció de la seva major o menor afecció per l'execució del projecte.

Després d'una anàlisi multi-criteri tenint en compte l'afecció ambiental, territorial i social, amb 4 variacions diferents de la ponderació de cada indicador, es proposa l'alternativa 3 com aquella que presenta uns majors avantatges en conjunt i una menor afecció.

Pel que fa a les alternatives constructives, es valoren dues opcions de muntatge dels panells:

• Alternativa 1: fixació al terra mitjançant el clavat de perfils metàl·lics de suport de les plaques. Els pals es claven al terreny a uns 1,10 m de profunditat, de manera que es creen estructures resistents capaces de suportar forts vents i pluges torrencials de manera econòmica i ràpida.

• Alternativa 2: fixació al terra mitjançant blocs de formigó. Aquesta opció s'utilitza quan el clavat de pals no és viable per problemes al terreny, com pot succeir quan el nivell freàtic és a prop de la superfície.

A la parcel·la 83 del polígon 3 el terreny permet l'execució de l'alternativa 1, ja que el nivell freàtic de la massa d'aigua 1814M Pont d'Inca està per davall de l'1,10 m de fondària. Amb aquesta fixació s'aconsegueix una reducció dels temps d'execució del projecte el que es tradueix en una minimització del temps d'impacte a la fase d'execució, al requerir menys moviments de terra i s'evita la impermeabilització del terreny per l'ocupació del ciment.

b) Identificació d'impactes

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, s'identifiquen, descriuen i valoren els impactes avaluats conjuntament, pels parcs fotovoltaics de Can Cerdó II i Can Cerdó I situats a parcel·les annexes, següents:

• A la fase de construcció: ocupació del sòl pels panells solars i pels edificis prefabricats que s'hi instal·laran; desbrossament de vegetació, eliminació aproximada de 34 garrovers i 197 ametllers existents a la parcel·la, tot i que es preservaran els garrovers de major tamany de la zona nord de la parcel·la; retirada de terra vegetal i moviments de terra per facilitar les cimentacions de les casetes prefabricades; trànsit de vehicles, amb emissions acústiques, de pols, partícules en suspensió i gasos contaminants a l'atmosfera; perforació del terreny per instal·lar les estructures de suport dels panells; generació de residus de construcció, de manteniment de la maquinària i de tipus urbà; canvis en la qualitat de l'aigua superficial i subterrània; molèsties a la població per augment del trànsit de camions a la zona; creació de renda i llocs de treball.

• A la fase d'explotació: tasques de manteniment de les instal·lacions; generació de residus com restes de poda de la barrera vegetal, per substitució de mòduls fotovoltaics en mal estat; consum d'aigua per a la neteja dels panells i per al reg de la pantalla vegetal; augment dels nivells sonors pel manteniment de les instal·lacions i pel renou que generen els inversors dels panells i les bateries; pèrdua de qualitat visual per la pròpia presència del parc; creació de renda i llocs de treball pel manteniment del parc.

• A la fase de desmantellament: retirada de les instal·lacions amb generació d'emissions acústiques, pols i contaminants per la maquinària utilitzada i trànsit de vehicles; contaminació del sòl pels lixiviats dels components de formigó, pel rentat dels òxids de ferro de les cimentacions o pel vessament accidental d'olis i combustibles de vehicles; generació de residus pel desmantellament de les instal·lacions.

No obstant es prevegi la possible generació d'aquests impactes a cada una de les fases del projecte, amb l'aplicació de les mesures preventives i correctores s'espera l'assoliment d'un major percentatge d'impactes compatibles (66%) front als moderats (23%), a més no es preveuen impactes severs o crítics i sí impactes positius (11%), pel que en termes ambientals el projecte es considera viable.

c) Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

Per tal de mitigar al màxim els impactes ambientals negatius, a continuació es descriuen algunes de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes a l'estudi d'impacte ambiental:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera: revisió dels vehicles i de la maquinària; limitació de la velocitat a 20 km/h; control dels nivells d'emissions durant les obres, regs periòdics; control dels nivells sonors durant l'explotació; manteniment dels panells acústics que envolten els elements que formen les bateries; control del nivell de gas als tancs de SF6; etc.

• Mesures per a la protecció del sòl: delimitació de les zones d'actuació; reutilització de la terra vegetal en la restauració; creació d'un punt net durant la fase d'obra; acumulacions, ferros i maquinària sobre superfície impermeabilitzada i amb sistema de recollida d'abocaments accidentals; descompactació del sòl una vegada finalitzi l'activitat del parc amb sembra d'espècies objectiu si fos necessari; etc.

• Mesures per a la protecció de les aigües: prohibició d'abocar les aigües brutes sanitàries a terreny i gestió a través de gestor autoritzat; reg periòdics per evitar alçament de pols; els residus no es podran acaramullar en absència d'una làmina impermeable; etc.

• Mesures per a la protecció de la vegetació: regs periòdics de neteja de la vegetació adjacent quan s'apreciï pols a la superfície foliar; control de la vegetació natural a través de ramat oví o mitjans físics, prohibició d'ús d'herbicides; restauració de la vegetació prèvia al parc quan finalitzi l'activitat; etc.

• Mesures per a la protecció de la fauna: execució de les obres i les tasques de desmantellament fora de l'època de nidificació del milà reial que va de febrer a juny; el tancament perimetral permetrà el pas de la fauna; retirada dels exemplars protegits abans d'iniciar les obres; etc.

• Mesures per a la protecció del paisatge: les noves edificacions s'adequaran estèticament a la tipologia edificatòria de la zona; creació d'una barrera vegetal a portell que suposarà la plantació d'uns 285 exemplars d'olivera; manteniment adequat de la barrera vegetal; reposició dels exemplars morts de la barrera vegetal; restitució de les àrees alterades; acabades les obres es desmantellaran totes les instal·lacions provisionals; etc.

• Mesures per a la conservació del patrimoni: revisió de la zona per un arqueòleg abans de l'inici de les obres; delimitació del pou Can Cerdó; etc.

• Mesures per a la protecció de la població: control dels nivells d'emissions durant les obres; control del camp electromagnètic que haurà de ser inferior a 0,4 µT als habitatges propers; gestió dels residus de construcció i demolició segons normativa vigent; etc.

• Mesures per a compensar l'ús del sòl agrícola: segons l'informe agronòmic, es sembraran 5.500 vinyes a la parcel·la 26 del polígon 4 del TM de Santa Maria del Camí, ocupant una superfície d'1,369 ha; es sembraran 50 exemplars de garrovers a la superfície lliure existent a l'est de la pròpia parcel·la del parc.

d) Estudi incidència paisatgística

A l'estudi d'impacte paisatgístic s'ha analitzat una àrea d'influència de 3 km de radi al voltant del parc, en total 3.138,14 ha. S'ha tengut en compte tota la superfície ocupada per Can Cerdó II i Can Cerdó I i s'han contemplat les sinergies dels dos parcs.

Després del seu anàlisi es conclou que el 94% del territori estudiat té un impacte nul i només un 0,1888% del territori presenta un impacte alt o molt alt, sobretot, dins la pròpia parcel·la del parc.

Amb els valors obtinguts a l'estudi i tenint en compte la mesura correctora implantada de la barrera vegetal, es considera que l'impacte paisatgístic de Can Cerdó II i Can Cerdó I, és compatible.

e) Estudi energètic i vulnerabilitat davant el canvi climàtic

L'estudi energètic i i de vulnerabilitat davant el canvi climàtic, estima una producció de 9.978,334 kWh/any que evitarà 4.559,1008 t CO2 equivalents/any d'emissions, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

L'estudi conclou que la vulnerabilitat front al canvi climàtic és mínima degut al seu disseny i localització, enfora de zones inundables i a 7,4 km de la línia de costa, la resistència dels ancoratges dels panells davant ratxes de vent superiors a les màximes de la zona i pel fet d'ubicar-se a una zona sense vulcanisme i baixa sismicitat.

f) Pla de vigilància ambiental

L'estudi d'impacte ambiental inclou un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) estructurat per a les tres fases del projecte: construcció, explotació i desmantellament. Aquest programa estableix mesures específiques per al seguiment de l'impacte sobre la flora i fauna, gestió de residus, controls de magnetisme, renous, gasos efecte hivernacle, sòls i aigües.

El PVA té en compte el compliment de les mesures preventives, protectores i correctores de l'EIA i les condicions de la DIA.

El pressupost assignat per dur a terme el PVA és de 34.742,93 € per a les tres fases. A més, al superar el projecte el milió d'euros es contractarà un auditor ambiental que realitzarà el seguiment ambiental a les tres fases del projecte, amb un pressupost estimat de 21.301,68 €.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública:

El 22 de juny de 2024, es va publicar en el BOIB núm. 83 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, el reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, amb tramitació ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic PFV CAN CERDÓ II, ubicat al polígon 3, parcel·la 83 de Santa Maria del Camí (RE003/23), durant un termini de 30 dies d'acord amb el que estableix la normativa.

La documentació posada en exposició pública a la pàgina web de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic durant el període indicat va ser la següent: Projecte bàsic; EIA (amb Annex 1. Estudi paisatgístic, Annex 2. Estudi energètic i sobre el canvi climàtic, Annex 3. Document de síntesi de l'EIA i Informe agronòmic); Projecte d'interconnexió amb la xarxa de mitja tensió.

L'1 de juliol de 2024, la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic envia consulta a les administracions i persones interessades següents:

– Ajuntament de Santa Maria del Camí. Departament d'Urbanisme. Servei d'Urbanisme.

– Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Departament de Medi Natural.

– Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Servei d'Agricultura.

– Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

– Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica.

– Conselleria de Presidència i Administracions Públiques. Direcció General d'Emergències i Interior. Departament d'Emergències.

– Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular de Territori i Paisatge. Servei d'Ordenació del Territori.

– Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal. Servei de Planejament.

– Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal. Serveis Tècnics d'Urbanisme.

– Endesa Distribució, S.L.U.

– Red Eléctrica España, SAU.

– GOB.

– Amics de la Terra.

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, de data 10 de juliol de 2024, que conclou:

S'informa FAVORABLEMENT, ja que es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

• Informe del Servei d'Energies Renovables. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, de data 19 de juliol de 2024, que conclou:

- Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.

A més, s'hauran de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

- Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01a 09.

- Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.

- Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.

- Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

- Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, 11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

- Resolució del Director General d'Industrial, del 16 de juliol de 2004, per la qual s'aproven a l'empresa «Endesa Distribución Eléctrica S.L.U» les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31 d'agost de 2004.

- Resolució de 27 de juliol de 2024 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa «Endesa Distribución Eléctrica S.L.U» les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31d'agost de 2004.

- Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i de la petita i mitjana empresa, per la que s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribucion Eléctrica, SLU.

- Aquest informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.

• Informe del Servei d'Agricultura. DG d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, de data 2 de gener de 2025, que conclou:

D'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació dels parc fotovoltaic Can Cerdó II ubicat al polígon 3, parcel·la 83, del terme municipal de Santa Maria del Camí.

Aquest informe s'emet en base a la documentació tècnica presentada, sense perjudici de que com a conseqüència de qualsevol modificació posterior puguin variar les circumstàncies inicials que l'han motivat.

• Informe del Servei de Planificació. DG d'Emergències i Interior, de data 7 d'agost de 2024, que conclou:

Una vegada examinada la documentació del projecte del Parc Fotovoltaic, Can Cerdó II ubicat al polígon 3, parcel·la 83, Santa Maria del Camí es proposa informar favorablement. Es recorda al promotor ha de redactar un pla d'autoprotecció on es recullin i implantin mesures d'autoprotecció de la instal·lació definit els accessos i ares de maniobra de vehicles pesats, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

• Informe del Servei d'Ordenació del Territori. Consell de Mallorca, de data 7 de setembre de 2023, que conclou:

S'informa favorablement el Projecte del parc fotovoltaic Can Cerdó II, sempre i quan es tinguin en compte les condicions i observacions següents:

1) Cal ampliar la barrera vegetal projectada a tot el perímetre de la parcel·la, per tal de reduir l'impacte paisatgístic del parc des de tot l'entorn proper.

2) Cal detallar l'amplada de la barrera vegetal que, com a mínim hauria de tenir una amplada de 5 m per tal de millorar la seva eficàcia.

3) Cal justificar la necessitat d'instal·lació de l'edifici d'operació i control projectat i, en cas de ser necessari, cal per una banda, reduir la seva superfície al mínim necessari per l'activitat d'operació i control, sense que, en cap cas, pugui reunir el programa mínim per a constituir un habitatge, i per altre banda, cal detallar les seves mides, composició i programa, tenint en compte que hauria d'incorporar els acabats recollits a la Norma 22 del PTIM (coberta inclinada de teula àrab, façana de color ocre-terra, elements de fusteria amb tipologia idèntica a la tradicional).

• Informe de Red Eléctrica España, SAU, de data 26 de juliol de 2024, que conclou:

No es presenta oposició al projecte al no existir afeccions a instal·lacions propietat de Red Eléctrica.

Informam que la present comunicació és independent de la necessària resolució dels procediments d'accés i connexió per a la instal·lació del parc, segons el Reial Decret 1183/2022, han de completar-se per a totes les instal·lacions que es connectin a la xarxa, sent els corresponents permisos d'accés i connexió condició prèvia imprescindible per a l'atorgament de l'autorització administrativa d'instal·lacions de generació, segons la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (article 53).

Segons certifica el cap de la Secció VI del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, durant el tràmit d'informació pública es va rebre una al·legació de l'Associació d'Amics de la Vall de Coanegra i la Plataforma Renovables Sí, però així No, de data10 de juliol de 2024, en la que es sol·licita:

1. Desestimar el projecte fins que no hi hagi una planificació territorial sobre la ubicació de les instal·lacions a sòl rústic a Mallorca tal i com estableix la Llei de canvi climàtic i transició energètica.

La resposta del promotor indica que encara que el Consell de Mallorca no hagi establit una zonificació, les normatives que regeixen les instal·lacions de PFV sí tenen en compte totes les apreciacions que estableix el punt 2 de l'article 46 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer de canvi climàtic i transició energètica.

2. Desestimar el projecte fins que no hi hagi una planificació energètica adaptada a la Llei de canvi climàtic i transició energètica.

La resposta del promotor indica que aquesta al·legació no va dirigida a ells.

3. Desestimar el projecte perquè la zona on s'ha d'ubicar el projecte té un valor patrimonial, paisatgístic, agrari i ambiental.

La resposta del promotor indica que es presenten els estudis patrimonials realitzat a la parcel·la per l'arqueòleg Jaume Deyà Miró, de data 22 de febrer de 2024, on es conclou:

Els treballs de prospecció han posat en evidència la inexistència d'elements patrimonials (arqueològic o etnològics) dins l'àrea afectada directament pel futur parc.

Els elements documentats pròxims a ell no es veuen afectats pel projecte ja que es troben a una distància considerablement segura de les zones que seran subjectes de moviments de terres.

També s'ha presentat un estudi de paisatge que conclou que la ubicació de la instal·lació es considera adequada i poc impactant a l'estar a una zona de poca visibilitat i que a més s'incorpora una mesura correctora (barrera vegetal) i una plantació de garrovers a un dels laterals, a més d'estar annex al polígon industrial de Son Llaüt.

Respecte al valor agrari, es compleix amb la instrucció de la DG d'Agricultura i es compensa l'activitat agrícola amb la plantació d'1,3 ha de vinya a una altra parcel·la i 0,5 ha de garrovers a la mateixa parcel·la del parc. També es continuarà amb les pastures d'ovelles a l'interior del PFV.

4. Desestimar el projecte perquè significaria la destrucció del sòl agrícola i ramader, quan la seva protecció resulta necessària, a causa de la limitació del nostre territori i ser la base per mantenir uns mínims de sobirania alimentària local, per a la supervivència i la qualitat de vida dels residents de Mallorca.

La resposta del promotor indica que no desapareix sòl rústic ja que es continuarà amb les pastures de ramat oví i es compleix amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

5. Desestimar el projecte perquè quan acabi l'explotació de la instal·lació, no està garantit el restabliment de la zona al seu estat original.

La resposta del promotor indica que a l'EIA es presenta un pla de desmantellament de la planta pel que el promotor queda obligat a complir-lo i pel que la restauració de la zona al seu estat actual queda totalment assegurat.

6. Desestimar el projecte per la manca de compliment per part de les administracions públiques competents de les actuacions prèvies, com són l'estalvi i eficiència energètics, sinó el contrari, prioritzant la instal·lació de centrals industrials fotovoltaiques a sòl rústic.

La resposta del promotor indica que el projecte compleix amb tota la legalitat vigent i és fonamental per a la lluita contra el canvi climàtic. La llei de canvi climàtic de les Illes Balears té com objectiu al 2030 arribar a un 35% de generació d'energies renovables, al 2023 es produeix només un 8,66%.

A més, el 25 de juliol de 2024 es va presentar Certificat de la sessió del Ple amb relació al punt de l'ordre del dia «Moció rebuig parc fotovoltaic Can Cerdó II» de l'Ajuntament de Santa Maria del Camí, que conclou:

1. L'Ajuntament de Santa Maria manifesta el seu rebuig al Parc Fotovoltaic Can Cerdó II, pel seu gran impacte negatiu patrimonial, paisatgístic, i agrari; i reitera la necessitat d'una planificació i regulació de la implantació de parcs solars, a través de la tramitació de la Modificació núm. 4 del Pla Territorial Insular de Mallorca relativa a la implantació d'energies renovables, i l'aprovació inicial de la modificació redactada a la direcció insular de Paisatge i Territori de manera immediata.

La resposta del promotor indica que el projecte compleix la normativa vigent i s'alinea amb la Llei de Canvi Climàtic de les Illes Balears, es compleix amb el que estableix el seu punt 2 de l'article 46. Es té en compte l'exclusió de les zones ambientals protegides. Així mateix, la DG d'Agricultura obliga a la compensació en cas que el PFV s'instal·li a terrenys agrícoles, fet que s'ha tengut totalment en compte.

2. L'Ajuntament insta a la Conselleria d'Empresa, d'Ocupació i d'Energia del Govern de les Illes Balears que denegui l'autorització d'aquest projecte.

La resposta del promotor indica que aquesta al·legació no va dirigida a ell.

3. L'Ajuntament insta a la Conselleria d'Empresa, d'Ocupació i d'Energia del Govern de les Illes Balears a què l'empresa promotora no dugui a terme les obres de construcció del parc en època d'aparellament de les espècies d'ocells autòctons de la zona.

Aquesta al·legació s'ha incorporat a les mesures correctores de l'EIA.

4. L'Ajuntament insta a la Conselleria d'Empresa, d'Ocupació i d'Energia del Govern de les Illes Balears a l'elaboració d'una prospecció arqueològica prèvia amb un informe tècnic al respecte”.

El promotor respon amb el mateix indicat al punt 3 de les al·legacions de l'associació.

​​​​​​​5. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa al polígon 3, parcel·la 83 del TM de Santa Maria del Camí.

1. Pel que fa a la classificació del sòl, segons el Pla Territorial de Mallorca (PTIM), la parcel·la està classificada com a sòl rústic general (SRG) i àrea de transició d'harmonització (AT-H). Per la seva banda i d'acord amb la normativa urbanística municipal vigent, Normes Subsidiàries (1996), la parcel·la afectada té la qualificació d'Àrea Agrícola Extensiva. Limita al nord amb sòl urbà amb qualificació industrial.

2. En relació amb les unitats paisatgístiques definides al PTIM, l'àmbit del projecte es troba a la Unitat del Paisatge UP8-Raiguer, classificada amb un valor paisatgístic moderat.

3. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) i atès que la instal·lació ocuparà menys de 10 ha, es troba classificada com a tipus C i a una zona d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques mitjana i alta.

4. Pel que fa a la topografia, el pendent de l'àrea del projecte és inferior a l'1%.

5. La parcel·la on se situa el parc i la línia d'evacuació no es troben afectades pel domini públic hidràulic, ni cap de les seves zones de protecció (zona de servitud o de policia de torrents), tampoc s'ubiquen dins zones potencialment inundables (ZPI). Tampoc està afectada per les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, inundació, incendis, esllavissament, i el risc d'incendi forestal és baix.

6. La parcel·la es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània Pont d'Inca (1814M3), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu dolent. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada i amb vulnerabilitat per contaminació de nitrats d'origen agrícola. Dins el perímetre de restriccions màximes (radi de 250 m des del centre de la parcel·la), trobam els pous de proveïment urbà CAS_394_Vigent-A_S_2916 i ARE_2781_Vigent_DI_26563. Dins el perímetre de restriccions moderades (radi de 1.000 m des del centre de la parcel·la), trobam els pous de proveïment urbà CAS_394_Vigent-A_S_2920, A_S_8358_Vigent_A_S_8358, ARE_3556_Vigent_DI_24631 i CAS_1132_Vigent_A_S_7731.

7. Les actuacions projectades no estan a cap espai natural protegit ni cap espai protegit Xarxa Natura 2000 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN).

8. A la parcel·la del projecte no s'hi troba cap dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) recollits a la Directiva Hàbitats, tot i això sí trobam un HIC limítrof, concretament l'hàbitat 5330 «Matolls termomediterranis i pre-desèrtics».

9. Segons l'EIA, la parcel·la on s'ubica el projecte té un ús agrari extensiu, amb cultius de cereals de secà amb pastura d'ovelles, garrovers i ametllers. La densitat del cultiu arbori ha disminuït notablement, sobretot en els darrers anys. L'entorn és predominantment agrari, excepte el límit nord de la parcel·la que limita amb el polígon industrial de Son Llaüt. No es troba afectada per cap Zona d'Alt Valor Agrari segons la Llei Agrària de les Illes Balears. Els sòls són de tipus calcisòls, classificats com a nivell 5 en funció del seu valor agronòmic, on el nivell 1 seria valor agrari molt alt i el nivell 5 tendria un aprofitament agrari limitat.

10. Pel que fa a la fauna, l'informe del Servei de Protecció d'Espècies de 16 de juny de 2023, indica que a la zona on s'ubica el projecte hi ha constància de la presència de milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada En Perill d'Extinció (RD 139/2011) amb un niu a menys de 500 m de la parcel·la i un segon niu a 760 m.

11. D'acord amb el visor de l'IDEIB, el projecte se situa fora de les àrees de protecció d'avifauna.

12. Pel que fa al patrimoni, al projecte es preveu la realització d'una prospecció arqueològica prèvia a la instal·lació de les plaques tot i que no s'hi ha trobat cap element patrimonial a la parcel·la.

El promotor ha presentat els estudis patrimonials realitzats a la parcel·la per l'arqueòleg Jaume Deyà Miró, de data 22 de febrer de 2024, on es conclou:

Els treballs de prospecció han posat en evidència la inexistència d'elements patrimonials (arqueològic o etnològics) dins l'àrea afectada directament pel futur parc.

Els elements documentats pròxims a ell no es veuen afectats pel projecte ja que es troben a una distància considerablement segura de les zones que seran subjectes de moviments de terres.

D'acord amb el visor del Consell de Mallorca, la zona no està classifica com Bé d'Interès Cultural (BIC), tampoc trobam Béns Catalogats (BIC) pròxims al lloc d'actuació.

13. D'acord amb el «modelo de zonificación ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. Sensibilidad ambiental y clasificación del territorio» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'índex de sensibilitat ambiental per a les instal·lacions fotovoltaiques és de 9.550 per a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, el valor zero indica sensibilitat màxima i 10.000, sensibilitat baixa.

14. Segons l'ortofoto de 2023, l'emplaçament fotovoltaic no es troba proper a cap nucli poblacional, tot i que sí trobam habitatges aïllats rurals a menys de 100 m i el polígon industrial de Son Llaüt.

15. L'EIA identifica les instal·lacions fotovoltaiques en l'entorn del projecte. A 2,85 km s'ubica el parc fotovoltaic de Son Corcó, al nord de Consell i a 745 m el de Can Fuster, al sud-est de Santa Maria del Camí. A més, a la parcel·la 128 del polígon 3, annexa a la de Can Cerdó II al sud, està en tramitació la implantació del parc fotovoltaic Can Cerdó I, amb una superfície d'ocupació de 1,44 ha, 2.520 panells solars de 540 Wp, totalitzant 1.360.80 kWp, 1.290,00 kW AC de sortida màxima dels inversors i 1.200,00 kW de capacitat d'accés.

Degut a la proximitat entre els parcs solars de Can Cerdó I i Can Cerdó II, l'EIA avalua els impactes conjunts que es produiran amb l'execució dels dos parcs, tant a la fase d'obres com a les d'explotació i desmantellament.

6. Consideracions tècniques

1. Compliment del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears:

D'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, pel qual s'aprova la modificació del PDSEIB, el projecte PSFV Can Cerdó II es classifica com a instal·lació de tipus C (menys de 10 ha de plaques) i es localitza en zona d'aptitud fotovoltaica alta i mitjana. L'EIA inclou una taula específica de verificació del compliment de les mesures de l'annex F, on es confirma que es compleixen les mesures aplicables per a instal·lacions d'aquesta tipologia, incloent-hi les relatives a altura, ancoratge, ús de barreres vegetals i gestió ambiental.

2. Respecte a la instal·lació:

Per tal d'aprofitat millor l'energia i aconseguir un sistema elèctric més flexible, es preveu la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia al sud de la parcel·la.

Als plànols inclosos al document ambiental no s'especifiquen les distàncies dels habitatges i edificacions dels voltants als límits de la parcel·la ni al tancat perimetral. A través de l'IDEIB es confirma que hi ha habitatges a menys de 100 m del parc, el sistema d'emmagatzematge d'energia i de la línia d'evacuació, i tota una part al sud del polígon industrial de Son Llaüt es troba a menys de 200 m.

L'altura màxima dels panells fotovoltaics es defineix a l'EIA com màxim 2,97 m, fet que compleix amb la mesura SOL-D03 del PDSEIB (màxim 4 m). La barrera vegetal proposada s'ha de dimensionar per assolir aquesta altura.

L'EIA indica que l'estructura de suport es fixa a terra mitjançant el clavat directe de perfils metàl·lics de suport de les plaques. Tanmateix, per a instal·lacions tipus C, el PDSEIB estableix que l'ancoratge ha de ser amb perns perforadors o sistema equivalent (mesura SOL-B09), i, per tant, la fonamentació amb formigó només es podria emprar si el geotècnic ho justifica i es considera equivalent segons la mesura SOL-B09.

A l'estudi d'impacte ambiental es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6). L'SF6 és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Es preveuen protocols de manteniment i inspecció d'acord amb la normativa vigent, amb l'objectiu de garantir la seguretat ambiental.

El document ambiental no parla del sistema de refrigeració de les bateries, ni explica quins mètodes de retenció de líquids s'incorporaran per contenir possibles fuites en cas que es produeixin, tampoc contempla les mesures a prendre en cas de fuites. Habitualment s'utilitza com a refrigerant una mescla d'aigua i glicol. El glicol en altes concentracions pot ser letal per a animals, ocells i aus, i pot inhibir el creixement de les plantes. Cal tenir en compte que el PFV es troba ubicat dins la zona de restriccions màximes de pous d'abastiment urbà on es prohibeix l'emmagatzematge de productes químics, entre d'altres.

3. Afecció a l'activitat agrària

Segons l'informe del Servei d'Agricultura, el projecte suposa l'ocupació real de 4,89 ha de sòl agrari, (inclou les plaques, el tancament i la barrera vegetal). Es proposa una compensació amb plantació d'1,369 ha de vinya a la parcel·la 26 del polígon 4 del TM de Santa Maria del Camí i la sembra de 0,5 ha de de garrovers a la superfície lliure existent a l'est de la pròpia parcel·la on s'ubicarà el parc. Aquestes compensacions han estat informades favorablement pel Servei d'Agricultura. En tot cas, l'EIA determina que, a més de les compensacions proposades, es mantendrà l'activitat actual de cultius herbacis de secà per pastures d'ovelles entre les plaques a 2,1 ha, atès que és compatible amb el PFV.

Per disminuir l'afecció a l'activitat agrària, els projectes d'instal·lacions de PFV haurien de ser projectes agrovoltaics que poguessin incrementar el valor agrícola de les àrees on s'implantin. Durant la fase de disseny del PFV es poden incorporar mesures de millora de la productivitat agrària en les parcel·les ocupades, quan se situïn en terrenys amb potencial agrícola elevat, més enllà de les àrees de compensació que es proposin.

4. Camps electromagnètics i renou

L'EIA assenyala que el camp magnètic es va dissipant des de l'interior del centre de transformació i als pocs metres d'aquest ja s'assoleixen valors d'1 µT. Pel que fa a la línia d'evacuació, i segons un estudi realitzat per Manuel Sánchez Tenorio per la Universitat de Sevilla d'una línia soterrada similar a la d'aquest parc, es conclou que a 6 m de l'eix del fil subterrani els valors del camp magnètics són pràcticament nuls. Per tant, es preveu que les edificacions ubicades a menys de 100 m d'aquests elements tenguin valors magnètics significativament inferiors als 0,4 µT, recomanats per la Guia del Ministeri per a la Transició Ecològica a distàncies superiors a 5 metres.

Tot i això, s'haurà de fer un estudi d'emissions electromagnètiques de la totalitat de les instal·lacions que hi haurà a la parcel·la abans de la seva posta en funcionament i també fer estimacions reals durant els primers anys de funcionament, per verificar que en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i una altura d'1 m, no es supera la intensitat d'emissions de 0,3-0,4 microTesles. En cas que se superi aquest llindar, es prendran les mesures tècniques (apantallaments, etc.) necessàries per no arribar a aquest límit.

L'EIA inclou la valoració d'impactes sonors i proposa mesures correctores (limitació horària, manteniment de maquinària, etc.).

5. Recursos hídrics

Es preveu una despesa de 112.200 litres d'aigua anual per a la neteja dels panells mitjançant un robot amb dipòsit d'aigua, que es realitzarà un pic a l'any només en cas que sigui estrictament necessari. El reg de la pantalla vegetal, es farà amb aigua regenerada durant els primers anys de vida fins que estigui ben implantada. El sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS) no requerirà aigua durant la fase d'explotació.

Es realitzaran regs periòdics, durant la fase d'obres, a les zones de trànsit de maquinària per evitar generar pols.

Un gestor autoritzat s'encarregarà de gestionar les aigües brutes de les instal·lacions sanitàries auxiliars durant les fases de construcció i desmantellament.

El projecte es troba ubicat dins el perímetre de restriccions màximes de pous de proveïment urbà (radi de 250 m des del centre de la parcel·la) i dins perímetre de restriccions moderades (radi de 1.000 m des del centre de la parcel·la). Segons l'article 76.5b) del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial Decret 49/2023, de 24 de gener, a la zona de restriccions màximes queda prohibit l'emmagatzematge i tractament de residus, el tractament d'hidrocarburs i el seu emmagatzematge i l'emmagatzematge de substàncies inflamables i productes químics, a més, és necessari comptar amb l'informe favorable de l'Administració Hidràulica (AH) per regar amb aigües regenerades i per instal·lar indústries i activitats potencialment contaminants de l'aigua. A la zona de restriccions moderades també és necessari comptar amb informe favorable de l'AH per l'emmagatzematge i tractament de residus i el tractament d'hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i el seu emmagatzematge, amb capacitat superior a 4 m3.

6. Incidència visual

L'estudi inclou una anàlisi de conques visuals de 3 km de radi. Aquí es detecta l'existència de 3 parcs fotovoltaics, concretament Son Corcó, Can Fuster i en tramitació Can Cerdó I. Amb les mesures d'integració paisatgística previstes com és la barrera vegetal, l'EIA no preveu una important incidència visual.

Aquesta qüestió és discutible perquè l'augment d'ocupació del sòl per part de parcs fotovoltaics, pot arribar a produir un impacte evident sobre el paisatge de la zona i sobre l'ecosistema agroforestal.

7. Incidència sobre els espais naturals

A l'estudi d'impacte ambiental, es valora l'afectació a hàbitats d'interès comunitari (HIC) limítrofs al projecte.

L'impacte que es pot considerar més significatiu, és la possible afecció als dos nius de milà reial que es troben un a menys de 500 m de la parcel·la i l' altre a 760 m. Per aquest motiu i seguint les indicacions de l'informe del Servei de protecció d'espècies de 16 de juny de 2023, l'execució de les obres (es preveu una durada de 6 mesos de la fase d'obres) i les tasques de desmantellament (es preveu una durada entre 2 i 3 mesos de la fase de desmantellament), s'hauran de dur a terme fora de l'època de nidificació del milà reial, que va de febrer a juny.

El fet que existeixin pocs espais de protecció a Mallorca per aquestes aus i les rapinyaires diürnes fa que siguin espècies sensibles a la fragmentació i pèrdua d'hàbitat. La concentració de PFV en zones agrícoles pot reduir els espais de caça i nidificació disponibles per a aquestes espècies.

Atesa la previsible pèrdua efectiva del seu hàbitat (espais de caça entre d'altres), és necessari introduir paràmetres d'ocupació màxima de l'espai agrícola en àrees importants per als rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB).

Tot i que encara no existeixen referents normatius autonòmics que estableixin un límit general d'ocupació de sòl agrari per a instal·lacions fotovoltaiques, existeixen documents tècnics i normativa municipal que contemplen criteris com establir una ocupació màxima del 10% en sòl agrícola de secà i del 5% de regadiu i una distància mínima d'1 o 2 km entre instal·lacions, especialment en àrees amb interès ambiental o agrícola elevat. Aquestes propostes tenen com a objectiu evitar la concentració excessiva de projectes i protegir els valors ambientals i paisatgístics del territori.

Com a referents normatius a nivell municipal es pot citar el cas de Santa Coloma de Queralt (Tarragona, Catalunya), on les Normes Subsidiàries de Planejament vigents limiten l'ocupació del sòl per instal·lacions fotovoltaiques a un 10% del sòl agrícola; o el cas d'Estadilla (Osca, Aragó), el 3 d'abril de 2024 s'ha establert la prohibició de parcs fotovoltaics de més de 10 hectàrees, i es determina una separació mínima d'1 km entre projectes.

8. Emissions i canvi climàtic

Finalment, tot i que el projecte suposa un consum de territori considerable, l'annex 2 «Estudio energético y sobre el cambio climático del proyecto» de l'EIA estima una producció de 39.978,334 kWh/any que evitarà 4.559,1008 t CO2 equivalents/any d'emissions, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

9. Altres consideracions

Cap dels informes rebuts de les diferents administracions consultades conclou desfavorablement.

El promotor ha respost als diferents condicionants o recomanacions que recullen els informes corregint o ampliant l'abast de l'EIA o amb el compromís de complir amb els condicionants establerts.

7. Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte de parc fotovoltaic Can Cerdó II, situat al polígon 3, parcel·la 83 del TM de Santa Maria del Camí, signat per l'enginyer tècnic industrial Jordi Quer Sopeña i l'enginyer industrial Antoni Bisbal Palou, en data de 8 de febrer de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat pel geògraf Juan Javier Llop Garau, en data 9 de febrer de 2024, i els condicionants següents:

1. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, de data 7 de setembre de 2023, s'haurà de complir el següent:

• La barrera vegetal projectada s'ha d'ampliar a tot el perímetre de la parcel·la, per tal de reduir l'impacte paisatgístic del parc des de tot l'entorn proper.

• L'amplada de la barrera vegetal com a mínim serà de 5 m per tal de millorar la seva eficàcia.

• L'edifici d'operació i control ha de reduir la seva superfície al mínim necessari per l'activitat d'operació i control, mai podrà reunir el programa mínim per a constituir un habitatge. Complirà amb els acabats recollits a la Norma 22 del PTIM (coberta inclinada de teula àrab, façana de color ocre-terra, elements de fusteria amb tipologia idèntica a la tradicional).

2. Pel que fa a la instal·lació:

• Els olis emprats als transformadors no contendran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis i lubricants.

• S'han de complir les mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6), evitant qualsevol fuita i complint els protocols de manteniment i inspecció d'acord amb la normativa vigent.

• S'ha d'incloure a l'EIA, al Pla de Vigilància Ambiental i al pressupost del projecte d'execució, el tractament adequat dels residus de bateries al final de la seva vida útil, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i electrònics i el Reglament (UE) 2023/1542 de piles i bateries i assegurar el seu compliment.

• El sistema de retenció de líquids per a vessaments accidentals en el sistema de refrigeració de les bateries ha de permetre la recollida en un dipòsit estanc amb capacitat del màxim volum possible de vessament i s'han de definir les mesures a prendre en cas de fuites.

• Es seleccionaran preferentment equips que no facin servir gas SF6 o que tenguin un consum mínim d'aquest gas. Es tendrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual, que s'ha d'incloure com un apartat específic al PVA, en el qual també es justificarà el compliment de la normativa europea. En cas de fuites accidentals de gas SF6 haurà de quedar constància al Pla de Vigilància i Seguiment. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

• El projecte es troba ubicat dins els perímetres de restriccions màximes i moderades de pous de proveïment urbà. A la zona de restriccions màximes queda prohibit l'emmagatzematge i tractament de residus, el tractament d'hidrocarburs i el seu emmagatzematge i l'emmagatzematge de substàncies inflamables i productes químics, a més, és necessari comptar amb l'informe favorable de l'Administració Hidràulica (AH) per regar amb aigües regenerades i per instal·lar indústries i activitats potencialment contaminants de l'aigua. A la zona de restriccions moderades també és necessari comptar amb informe favorable de l'AH per l'emmagatzematge i tractament de residus i el tractament d'hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i el seu emmagatzematge, amb capacitat superior a 4 m3. Per tant, abans de començar l'activitat és necessari comptar amb l'informe favorable de la Direcció General de Recursos Hídrics.

• Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries. Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació i fora dels perímetres de protecció de pous de proveïment urbà.

• Només es pot utilitzar formigó en la fonamentació de les plaques (enlloc del clavat directe al sòl de perfils metàl·lics), en cas que un geotècnic ho justifiqui i es consideri equivalent segons la mesura SOL-B09.

• Els acabats de les construccions auxiliars del PFV hauran de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca: coberta inclinada de teula àrab, acabats de façana de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra, fusteria exterior de tipologia idèntica a la tradicional, etc.

• No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació.

3. Pel que fa a la barrera vegetal:

• La barrera vegetal proposada s'ha de dimensionar per assolir l'altura màxima dels panells fotovoltaics, definida en 2,97 m. S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona i amb baixos requisits hídrics. Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc, amb l'objectiu d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys. El sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS) també haurà de ser ocultat amb aquesta barrera vegetal.

• El seu reg es farà en horari de menor intensitat lumínica. S'hauran de tenir en compte les prescripcions de la Direcció General de Recursos Hídrics quant a la tipologia d'aigua a utilitzar i la seva qualitat mínima.

• L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà el promotor a instal·lar-la, amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

4. Pel que fa a la fauna:

• L'execució de les obres (es preveu una durada de 6 mesos de la fase d'obres) i les tasques de desmantellament (es preveu una durada entre 2 i 3 mesos de la fase de desmantellament), s'hauran de dur a terme fora de l'època de nidificació del milà reial, que va de febrer a juny, per tal d'evitar l'afecció als dos nius que es troben un a menys de 500 m de la parcel·la i l'altre a 760 m.

• S'ha de compatibilitzar l'activitat del parc fotovoltaic amb cultius i zones d'alimentació i campeig per a les aus.

• S'han de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

• No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin el sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

• Abans d'iniciar les tasques de desbrossament, s'ha de realitzar una prospecció prèvia del terreny per detectar la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de traslladar a un lloc proper i segur de condicions similars.

• Es revisaran diàriament les rases i abans del seu tancament, per detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada. Aquestes rasses hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements que permetin la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior.

5. Pel que fa a la gestió hídrica:

• Es prioritzarà la neteja dels panells en sec, per tal de minimitzar el consum d'aigua. La neteja dels panells mitjançant un robot amb dipòsit d'aigua, es realitzarà com a màxim un pic a l'any i només en cas que sigui estrictament necessari per disminució greu de l'eficiència en la generació d'energia dels panells.

• S'ha de preveure la recollida de les pluvials a les cobertes de les edificacions que es preveuen instal·lar al parc, amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja amb el que emmagatzemar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions.

• En cas d'instal·lar un dipòsit estanc de buidatge periòdic d'aigües residuals, s'ha de comunicar a la Direcció General de Recursos Hídrics i presentar el registre de les operacions de neteja, manteniment i la gestió dels llots procedents de tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada.

• Es prohibeix l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

6. Pel que fa al renou:

• Durant la fase d'explotació s'han de realitzar controls periòdics de les emissions acústiques (mínim un pic a l'any) de tots aquells elements i instal·lacions que conformen el projecte i són susceptibles de generar renous.

• Si durant la fase d'explotació, com a resultat dels controls periòdics del conjunt de les instal·lacions, es comprova que no es compleixen els nivells de qualitat acústica establerts legalment, s'han d'aplicar solucions tècniques que permetin assolir-les.

7. Pel que fa al camp electromagnètic:

• Abans de la posada en funcionament del parc, s'ha de fer un model d'emissions electromagnètiques de la totalitat de les instal·lacions que hi haurà a la parcel·la i també fer estimacions reals durant els primers anys de funcionament. Si com a resultat d'aquest model, es comprova que es pot superar la intensitat d'emissions electromagnètiques de 0,3-0,4 microTesles en els límits exteriors de les instal·lacions i habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquests i a una altura d'1 m, s'hauran de prendre les mesures tècniques (apantallament, etc.) necessàries per a no arribar a aquest límit.

• S'hauran de realitzar mesures periòdiques (almenys un pic a l'any) d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació, del sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS), de la línia d'evacuació i de la subestació elèctrica, les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost haurà de figurar dins el pressupost del projecte. Les mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció del parc fotovoltaic.

8. Pel que fa a la gestió de residus:

• No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

9. Pel que fa al desmantellament de la instal·lació:

• Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació, es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, si escau.

• El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de les barreres vegetals i de la resta de plantacions.

10. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost total.

11. S'ha de trametre a l'òrgan ambiental el pla de vigilància ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

12. Les mesures preventives i compensatòries proposades a l'EIA s'han de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació (pantalles vegetals, mesures addicionals per tal de compensar la pèrdua de sòl rústic, etc.).

Es recomana que:

• Es consultin les guies següents:

- Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/es/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/?mcont=3180

-Guies per reduir al màxim els impactes ambientals:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacionambiental/temas/evaluacion-ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/energies_renovables/documents/CRITERIS_AMBIENTALS_PSF_2022_12.pdf.

• Es mantengui el camí existent direcció est-oest entre el tancat i el camí del polígon de Son Llaüt, per tal de mantenir l'accés al tancat i millorar la integració paisatgística del conjunt.

• Trasplantar els arbres existents amb més dimensió entre el límit est del panells i el camí del polígon de Son Llaüt, per tal de reduir la visibilitat del parc.

• No travessar la traça de l'antiga línia ferroviària per no impedir una futura recuperació del traçat o la infraestructura ferroviària.

Es recorda que:

• S'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

• S'han de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

• Les bateries es gestionaran d'acord amb el que estableix la normativa vigent, el Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, i el Reial decret 106/2008, d'1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus, procedint al seu reciclatge sempre que sigui viable. Els residus puntuals com a fils o embalatges, que es puguin generar, es lliuraran a gestors autoritzats.

• L'obligació de compliment del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) nº 517/2014.

• L'obligació de compliment de les especificacions de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears i la norma 44 del PTIM sobre contaminació lumínica.

• Durant l'execució de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'increment el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció.

• En cas de localitzar restes arqueològiques durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores (art. 50.5 i art. 60.1 LPHIB).

• D'acord amb l'informe del Servei de Planificació, DG d'Emergències i Interior, de data 7 d'agost de 2024:

El promotor ha de redactar un pla d'autoprotecció on es recullin i implantin mesures d'autoprotecció de la instal·lació definit els accessos i ares de maniobra de vehicles pesats, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

• D'acord amb l'informe de Red Eléctrica España, SAU, de data 26 de juliol de 2024:

És necessària la resolució dels procediments d'accés i connexió per a la instal·lació del parc, segons el Reial Decret 1183/2022, han de completar-se per a totes les instal·lacions que es connectin a la xarxa, sent els corresponents permisos d'accés i connexió condició prèvia imprescindible per a l'atorgament de l'autorització administrativa d'instal·lacions de generació, segons la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (article 53).

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 6 d'octubre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá