Butlletí Oficial de les Illes Balears

Atès que el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 16 de setembre de 2025, prengué en consideració la Proposició de llei orgànica de creació de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears i de transferència de la titularitat i les competències d'execució dels aeroports de les Illes Balears (RGE núm. 10167/25), i la Mesa de la cambra, en sessió de dia 24 de setembre del mateix any, n'acordà la continuació de la tramitació, per tal de fer efectiu l'article 139.6 del Reglament del Parlament es publica la proposició de llei esmentada, el text de la qual es transcriu a continuació.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (29 de setembre de 2025)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne Presedo

 

PROPOSICIÓ DE LLEI ORGÀNICA DE CREACIÓ DE L'AUTORITAT AEROPORTUÀRIA DE LES ILLES BALEARS I DE TRANSFERÈNCIA DE LA TITULARITAT I LES COMPETÈNCIES D'EXECUCIÓ DELS AEROPORTS DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Els aeroports tenen la consideració d'infraestructures essencials per a qualsevol país, en la mesura en què són un element indispensable per a la comunicació amb altres indrets, i faciliten, així, la mobilitat amb llocs llunyans o remots, motiu pel qual juguen un paper fonamental en la societat i l'economia. La importància dels aeroports és encara major en els territoris insulars, com és el cas de les Illes Balears, pel fet que la desconnexió territorial amb el continent fa d'aquests la principal porta d'entrada i sortida, i punt de pas quasi obligat per a qüestions bàsiques com visitar un familiar, cursar determinats estudis, assistir a reunions de feina, fer tràmits consulars o fins i tot rebre alguns tractaments mèdics.

La importància dels aeroports pels illencs és encara més notòria a les illes de Menorca i Eivissa, amb doble insularitat, i a Formentera, amb triple insularitat, on la connectivitat amb Mallorca, i amb la resta de l'estat i el continent, esdevé indispensable per assegurar l'accés a serveis essencials.

A més de la importància per garantir el dret a la mobilitat dels illencs, la forta dependència de l'economia de les Illes Balears del turisme converteix els aeroports de Palma, Menorca i Eivissa en peces claus per a determinar el model econòmic de les Illes Balears, en la mesura en què el model turístic ve fortament condicionat per la connectivitat aèria. Qüestions com el nombre de vols programats anualment, la manera en què es distribueixen aquests al llarg de l'any, les rutes existents i la seva periodicitat condiciona necessàriament el model turístic de les Illes Balears i, conseqüentment, el model econòmic de l'arxipèlag.

Així, per tant, la política aeroportuària a través de la determinació de rutes i la planificació del nombre de vols incideix de manera clara i directa en el flux de turistes que arriben a les Illes Balears, la seva estada mitjana, la diversitat d'orígens i destins i els moments de l'any en què aquests arriben. Aquestes qüestions tenen un trasllat directe en l'economia de les Illes Balears, i condicionen, per exemple, els mesos d'obertura dels establiments turístics i, conseqüentment, els mesos de feina efectiva dels treballadors fixos discontinus. A més dels impactes econòmics, la política aeroportuària condiciona necessàriament l'equilibri entre persones visitants i residents, en la mesura en què la intensitat del flux de turistes i el període d'estada mitjà impacten directament en la pressió humana a les Illes Balears i, per tant, la satisfacció dels residents amb el turisme i dels propis turistes amb la destinació.

La transcendència dels aeroports en la vida diària dels illencs, en el seu dret a la mobilitat, així com en la determinació del model econòmic de les Illes Balears, varen ser els motius que conduïren el Parlament de les Illes Balears i el Congrés dels Diputats a incloure dins l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears la participació en la gestió dels aeroports d'interès general com a competència executiva a assumir per part de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en els termes que determinin les lleis de l'Estat.

Malgrat que aquesta possibilitat figura en l'article 32.15 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears des de l'any 2007, fins a dia d'avui, cap llei estatal ha previst la participació de la comunitat autònoma de les Illes Balears en la gestió dels aeroports de Palma, Menorca, Eivissa i Son Bonet, més enllà de l'existència del Comitè de Coordinació dels Aeroports de les Illes Balears i les comissions de coordinació de l'Aeroport de Palma i d'Eivissa.

Aquesta llei orgànica pretén, precisament, donar resposta a aquesta mancança històrica i impulsar, mitjançant la descentralització, un model aeroportuari que respongui millor a les necessitats de connectivitat que tenen les Illes Balears, així com a una política aeroportuària que sigui coherent amb el seu model territorial, social i econòmic.

En aquest sentit, és rellevant posar de manifest la completa desconnexió que existeix entre la política aeroportuària i la política turística que han viscut les Illes Balears i que està conduent a una incapacitat manifesta de fer efectives les competències en ordenació turística, un àmbit en què la comunitat autònoma de les Illes Balears té la competència exclusiva. Així, des de finals del segle passat, les Illes Balears han disposat d'un sostre de places turístiques amb l'objectiu d'assegurar un bon equilibri entre l'activitat turística, la preservació del territori i la vida dels residents. Aquesta política de sostre de places, existent des de fa dècades, s'ha anat accentuant els darrers anys amb modificacions legislatives conduents a la reducció del nombre de places turístiques, amb vista a assegurar una minoració dels pics de pressió humana, particularment els mesos d'estiu.

L'existència d'aquests sostres de places no s'ha traduït, en cap cas, en una contenció de la programació de vols, que ha anat creixent any rere any, fins i tot en temporada alta. Així, els aeroports de les Illes Balears varen rebre el 2024, un total de 47.381.843 passatgers, una xifra notablement superior al trànsit que reberen deu anys abans, amb 31.960.436 l'any 2014, és a dir, un increment del 48% en deu anys.

Aquest increment del nombre de vols i passatgers, lluny de limitar-se als mesos d'hivern i els moments amb menor connectivitat de les illes amb el continent, s'ha produït de forma generalitzada tot l'any, i ha incrementat també els mesos d'estiu, en què la pressió turística i humana a les Illes Balears és més gran. Així, si el juliol de 2014, l'aeroport de Palma rebé 3.452.007 passatgers, el de 2024 en foren 4.597.872, un increment del 33%. En el cas d'Eivissa, el juliol de 2014, arribaren 1.130.886 passatgers, una xifra que ha augmentat en un 26% en deu anys fins a arribar a 1.433.043 passatgers. A Menorca l'increment ha estat encara major, i ha passat de 496.965 passatgers el juliol de 2014 als 722.986 que arribaren el 2024, un 45% més.

De forma similar al mes de juliol, els altres mesos d'estiu també han viscut increments importants en la darrera dècada i, malgrat els esforços de les administracions autonòmiques per desestacionalitzar el turisme, més de la meitat dels passatgers dels aeroports de les Illes Balears de 2024 arribaren els mesos de juny, juliol i agost (55%) i tres quartes parts ho feren entre l'abril i el setembre.

Les dades de passatgers, si bé són concordants amb la forta pressió turística de les Illes Balears i amb l'alta estacionalitat del model econòmic d'aquest territori, no troben, en cap cas, coherència amb els esforços dels poders autonòmics per contenir la pressió turística els mesos d'estiu i assegurar la preservació del territori, l'equilibri entre visitants i residents, i una experiència turística òptima que permeti al sector persistir a mitjà i a llarg termini. Al contrari, l'increment progressiu del nombre de vols programats condueix irremeiablement al fracàs de qualsevol esforç dels poders públics per contenir la massificació turística.

Així, les Illes Balears no només han augmentat notablement el nombre de visitants anuals, passant de 15.916.736 visitants l'any 2014 a 18.735.673 el 2024, sinó que també s'ha produït un increment del nombre de turistes que simultàniament són al territori. En particular, són rellevants les dades de l'Institut Balear d'Estadística (IBESTAT), que ha treballat des de fa dècades en un indicador de pressió humana simultània a l'arxipèlag i a cada una de les illes. Aquestes dades, recollides en l'Índex de Pressió Humana (IPH), posen de manifest un increment progressiu del nombre màxim i del mínim de persones que simultàniament són a l'arxipèlag i a cadascuna de les illes, amb un augment any rere any de l'índex, que trobà el seu màxim històric el mes d'agost de 2024 amb 2.076.341 persones simultàniament entre visitants i residents.

L'increment del nombre de visitants simultanis a l'arxipèlag, en un context de forta massificació, a més de ser negatiu des d'un punt de vista social i mediambiental, fomenta la proliferació de l'oferta turística il·legal, atès que aquest increment té lloc en un context de congelació i fins i tot de reducció del nombre de places turístiques.

Així mateix, per les dimensions pròpies de les illes, els aeroports de les Illes Balears tenen un pes important en la mobilitat terrestre de l'arxipèlag. Tanmateix, fins ara l'operador dels aeroports no ha donat cap resposta efectiva als problemes de mobilitat que el seu trànsit genera, un fet que contrasta amb les obligacions que la normativa sectorial en matèria de mobilitat imposa als operadors privats en el cas de grans centres generadors de mobilitat.

Resulta evident que l'arribada de passatgers implica en tot cas la necessitat que aquests es desplacin des de l'aeroport al lloc de destí final, i des d'aquest a l'aeroport, un fet que esdevé particularment greu en termes de mobilitat els mesos d'estiu, quan la gran concentració i afluència de passatgers suposa una sobrecàrrega a les carreteres de les tres illes.

Fins avui, la principal resposta de l'operador dels aeroports a les necessitats de mobilitat ha estat la d'incrementar els aparcaments, els espais per autobusos discrecionals i vehicles de lloguer amb conductor i sense. Malgrat que els aeroports de les Illes Balears són, en termes generals, lucratius per l'operador, la participació d'aquest en resoldre els problemes que genera a la societat illenca han estat més aviat escassos, un fet que contrasta notablement amb les grans inversions de l'Autoritat Portuària de les Illes Balears en mobilitat sostenible, pacificació de trànsit i, fins i tot, l'operació de serveis propis de transport públic, com s'ha anunciat recentment.

Arreu del continent europeu és freqüent la participació dels governs regionals o municipals en la gestió d'aeroports, sovint de forma majoritària, un fet que, lluny de limitar-se a aeroports de mida regional i trànsit més aviat domèstic, també es dona amb aeroports de rellevància continental, com són el cas del de Manchester, Milà Malpensa o Berlín Brandenburg, tots ells amb un trànsit superior als 25 milions de passatgers.

La participació de la comunitat autònoma de les Illes Balears en la gestió aeroportuària, a més d'assegurar la coherència entre la política aeroportuària i la política turística, ha de permetre garantir una operació dels aeroports que sigui a la vegada sensible amb les necessitats de connectivitat dels illencs i minimitzi els impactes sobre els residents.

Aquesta llei orgànica sorgeix a l'empara de l'article 150.2 de la Constitució, que és el canal previst pel constituent per a la transferència de competències exclusives de l'estat a les comunitats autònomes.

Amb l'objectiu d'assegurar la coherència entre la política aeroportuària i la política turística, així com donar compliment amb el que preveu l'article 32.15 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, aquesta llei orgànica té per vocació transferir la titularitat i les competències d'execució dels aeroports de les Illes Balears a la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la creació de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears, ens amb autonomia funcional i de gestió, amb la participació de l'estat i la comunitat autònoma.

Aquesta llei orgànica s'estructura en 11 articles, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria única i dues disposicions finals.

Els articles de la llei orgànica transfereixen la titularitat dels aeroports de Palma, Eivissa, Menorca i Son Bonet, així com els béns de domini públic afectes a Aena Aeropuertos, S.A., a la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com les competències d'execució en matèria aeroportuària.

A aquests efectes, es crea l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears, com a ens amb règim d'autonomia funcional i de gestió, participat per l'estat i per la comunitat autònoma de les Illes Balears, però adscrita a aquesta darrera, i se'n regulen les funcions, competències i els recursos econòmics de què ha de comptar.

Així mateix, es determina l'estructura mínima dels principals òrgans de govern i de gestió de què ha de comptar i les seves funcions, tot preveient que siguin els estatuts de l'ens qui donin contingut detallat a l'estructura orgànica de l'ens. En qualsevol cas, es regula la participació de l'estat en l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears.

Pel que fa a les disposicions transitòries, aquestes fan referència, en primer lloc, a la necessitat d'articular el traspàs per mitjà de la Comissió Mixta prevista en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i el pertinent reial decret de traspàs de serveis; seguidament es preveu que el personal actualment al servei d'Aena Aeropuertos, S.A. es pugui incorporar a l'ens sense perdre drets laborals i, per acabar, es preveu una clàusula per tal d'evitar que aquesta llei orgànica impliqui una minoració del percentatge de l'estat en l'empresa Aena Aeropuertos, S.A.

Per acabar, aquesta llei orgànica té una disposició derogatòria genèrica i dues disposicions finals, una relativa a l'entrada en vigor i l'altra una habilitació expressa a la comunitat autònoma de les Illes Balears per fer ús de la potestat reglamentària per allò necessari per al desenvolupament de les competències previstes en aquesta llei orgànica.

Article 1 Objecte

Aquesta llei té per objecte:

a) Transferir la titularitat i les competències d'execució dels aeroports de les Illes Balears a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) Crear l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears amb un règim d'autonomia funcional i de gestió per a l'exercici de les competències atribuïdes per aquesta llei, tot regulant la co-governança d'aquest ens.

​​​​​​​c) Determinar el règim de participació de l'estat en la gestió i l'ordenació dels aeroports de les Illes Balears.

d) Regular la planificació, organització, gestió, règim econòmic-financer i policia dels aeroports de les Illes Balears.

e) Regular la prestació de serveis en aquests aeroports.

Article 2 Transferència de la titularitat i de competències d'execució

Es transfereix a la comunitat autònoma de les Illes Balears la titularitat dels aeroports de Palma, Eivissa, Menorca i Son Bonet i els béns de domini públic afectes a Aena Aeropuertos, S.A., així com les facultats d'execució i desplegament de la legislació i de la política aeroportuària estatal que inclou, en tot cas, el control del règim jurídic, l'ordenació, la direcció, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració d'aquests aeroports, i dels serveis que s'hi presten, així com el règim econòmic i fiscal d'aquests.

Les competències que es transfereixen a l'empara d'aquesta llei s'entenen sense perjudici d'aquelles de competència estatal, en particular d'aquelles relacionades amb el transport aeri internacional, tals com els serveis de duana, de control de persones i identificació, de seguretat exterior i interior, d'informació meteorològica i de sanitat exterior, que correspondran a l'estat d'acord amb la seva pròpia normativa.

Article 3 Exercici de les competències que es transfereixen

L'exercici de les competències que es transfereixen a l'empara d'aquesta llei per part de la comunitat autònoma de les Illes Balears s'ha d'ajustar als principis d'eficàcia i de coordinació i col·laboració amb l'Administració de l'Estat, particularment en allò que afecti o repercuteixi àmbits territorials fora de les Illes Balears.

Article 4 L'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears

1. Es crea l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears com a ens competent en la gestió aeroportuària, amb autonomia funcional i de gestió per a l'exercici de les competències aeroportuàries atribuïdes a les Illes Balears.

2. L'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears s'adscriu a la comunitat autònoma de les Illes Balears, a qui correspon aprovar els seus estatuts, definir la seva organització i model de funcionament en els termes d'aquesta llei, l'aprovació dels plans anuals i plurianuals d'objectius per als seus aeroports, l'establiment del sistema de seguiment d'aquests i, sense perjudici d'altres competències, exercir el control d'eficàcia de l'ens d'acord amb la normativa vigent.

3. L'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears, que tendrà personalitat jurídica i patrimoni propis, així com plena capacitat d'obrar, ajustarà les seves activitats a l'ordenament jurídic privat, sense perjudici d'allò que disposa la normativa en matèria d'adquisicions patrimonials i de contractació pública, que s'ajustarà al que disposa la normativa sectorial.

4. Els actes dictats per l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears en l'exercici de les seves funcions públiques i, en concret, en relació amb la gestió i utilització del domini públic, l'exacció i recaptació dels ingressos públics i la imposició de sancions, esgotaran la via administrativa, excepte en matèria tributària, en què es podran recórrer en via econòmica-administrativa, sense perjudici de que, en tots dos casos, es pugui recórrer a la jurisdicció contenciosa administrativa.

5. L'assessorament jurídic, la defensa i la representació en judici de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears correspondrà a l'organisme de la comunitat autònoma de les Illes Balears competent en matèria d'advocacia, sense perjudici del suport de l'Advocacia de l'Estat.

Article 5 Competències

L'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears tendrà les competències següents:

a) L'ordenació, direcció, coordinació, explotació, conservació, administració i gestió dels aeroports de Palma, Eivissa, Menorca i Son Bonet i dels heliports adscrits a aquests, així com dels serveis que s'hi presten.

b) El disseny, creació i aprovació de les taxes, preus públics i preus privats per la utilització del domini públic, així com l'exacció i recaptació dels ingressos que se'n derivin, sense perjudici d'aquelles taxes de navegació aèria que la llei atribueix a ENAIRE.

c) El disseny i l'elaboració dels projectes, execució, direcció i control de les inversions en les infraestructures i instal·lacions de l'ens i en béns destinats a la prestació dels serveis de trànsit aeri per a les infraestructures aeroportuàries adscrites a l'ens.

d) L'avaluació de les necessitats i la proposta de planificació de les infraestructures aeroportuàries i de les servituds aeronàutiques i acústiques vinculades als aeroports i serveis atribuïts a l'ens.

e) La formació en matèries relacionades amb el transport aeri, incloent-hi la formació de professionals aeronàutics subjectes a l'obtenció de llicències, títols, autoritzacions o habilitacions.

f) El desenvolupament dels serveis d'ordre i seguretat de les instal·lacions aeroportuàries que gestioni, sense perjudici de les atribucions del Ministeri de l'Interior.

g) Totes les altres competències que li siguin atribuïdes per la llei.

Article 6 Funcions

Per a l'exercici de les competències de gestió atribuïdes en l'apartat anterior, l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears tendrà les funcions següents:

a) Aprovar els projectes de pressuposts d'explotació i capital de l'ens i el seu pla d'actuació plurianual.

b) Gestionar els serveis generals, autoritzar i controlar els serveis aeroportuaris i les operacions que requereixin de la seva autorització.

c) Coordinar l'actuació dels diferents òrgans de l'administració i ens participats que exerceixen les seves activitats en l'àmbit dels aeroports, llevat de quan aquesta funció estigui expressament atribuïda a altres autoritats.

d) Ordenar els usos de la zona de servei dels aeroports, i planificar i programar el seu desenvolupament, d'acord amb els instruments d'ordenació del territori i de planificació urbanística aprovats.

e) Redactar i formular els plans especials d'ordenació de la zona de servei dels aeroports, en el desenvolupament dels planejaments generals urbanístics.

f) Redactar i formular el document de regulació aeroportuària dels aeroports de l'ens, incloent-hi la determinació del sostre operacional de vols, passatgers i mercaderies.

g) Projectar i construir les obres necessàries en el marc dels plans i programes aprovats.

h) Elaborar els plans d'objectius d'horitzó temporal superior a quatre anys.

i) Aprovar els projectes d'inversió inclosos en la programació aprovada, així com la despesa corresponent i contractar-ne l'execució.

j) Informar de les qüestions relatives a la seguretat dels aeroports de la seva competència, quan així ho prevegi la llei, així com vetllar pel compliment de la normativa en aquesta matèria.

k) Aprovar lliurement les tarifes pels serveis comercials que s'hi prestin, així com procedir a la seva aplicació i recaptació.

l) Atorgar les concessions i autoritzacions, i elaborar i mantenir actualitzats els censos i registres d'ús del domini públic de què és competent, així com atorgar les llicències de serveis aeroportuaris en la zona de servei dels aeroports.

m) Recaptar les taxes per les concessions i autoritzacions atorgades, vigilar el compliment de les clàusules i condicions imposades en l'acte d'atorgament, aplicar el règim sancionador i adoptar les mesures que siguin necessàries per a una gestió adequada del domini públic aeroportuari.

n) L'exercici de la potestat sancionadora en aquelles matèries en què és competent l'ens.

o) La fixació dels serveis mínims en cas de vaga.

p) Impulsar la formació del seu personal i desenvolupar estudis i investigacions en matèries relacionades amb l'activitat aeroportuària i la minimització dels seus impactes sobre el medi ambient i les persones, així com col·laborar amb altres aeroports, organitzacions o empreses en aquesta matèria.

q) Autoritzar la participació de l'ens en societats, i l'adquisició i alienació de les seves accions, en els termes que marqui la llei.

r) Promoure que les infraestructures i serveis aeroportuaris disposen d'un sistema d'accessos i connectivitat eficients, i assegurar així la connexió adequada amb la resta de sistemes de transport, i en particular, amb els sistemes de transport públic existents a cadascuna de les illes. A aquests efectes, participarà del finançament i, si escau, de l'explotació dels sistemes de transport públic que connectin amb els aeroports de la seva titularitat.

s) Recaptar la informació relativa als serveis que es presten i a les activitats que es desenvolupen en la zona de servei dels aeroports que gestiona.

t) Totes aquelles funcions atribuïdes al Comitè de Coordinació Aeroportuària de les Illes Balears i a les comissions de coordinació dels aeroports de l'ens.

u) Totes aquelles altres que es derivin directament de les seves competències o aquelles altres que la llei li atribueixi.

Article 6 Recursos econòmics de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears

1. Els recursos econòmics de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears estaran integrats per:

a) Els productes i rendes del seu patrimoni, així com els ingressos procedents de l'alienació dels seus actius.

b) Les taxes aeroportuàries i preus públics, sense perjudici de les obligacions que es derivin de la llei.

c) Els ingressos que tenguin caràcter de recursos de dret privat obtenguts en l'exercici de les seves funcions.

d) Els fons que es puguin assignar en els pressupostos generals de l'estat i de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

e) Les ajudes i subvencions, independentment de la seva procedència.

f) Aquells procedents de crèdits, préstecs i altres operacions financeres.

g) Els que es derivin de l'aplicació del règim sancionador.

h) Les donacions, llegats i altres aportacions de particulars i entitats privades.

i) Qualsevol altre que li sigui atribuït per l'ordenament jurídic.

2. Correspon a l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears la gestió i l'administració dels recursos esmentats en l'apartat anterior, en un marc d'autonomia de gestió, amb els principis d'eficàcia, eficiència i sostenibilitat mediambiental, i s'ha d'ajustar als principis establerts en la llei.

Article 7 Òrgans de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears

Sense perjudici de les potestats de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a definir l'organització, règim i funcionament de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears a través dels seus estatuts, aquesta haurà de comptar necessàriament amb els òrgans següents:

a) De govern: un consell rector pel conjunt de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears, un consell d'administració per a cadascun dels àmbits territorials (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) i una presidència.

b) De gestió: un director.

Article 8 El consell rector: composició i funcions

1. El consell rector és el màxim òrgan de govern de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears i estarà composat pel president de l'ens, que ho serà també del consell rector, així com per un nombre de vocals comprès entre 14 i 20.

2. Els seus vocals seran nomenats per l'òrgan competent de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la meitat dels quals a proposta del Ministeri competent en matèria d'aviació civil.

3. En el cas dels vocals designats a proposta de la comunitat autònoma de les Illes Balears, cada Consell Insular disposarà d'un representant.

4. Els estatuts de l'ens en regularan les funcions que, en qualsevol cas, inclouran la determinació de l'orientació general de l'ens, l'aprovació dels pressupostos i els comptes anuals, el seu pla d'actuació anual i plurianual, i les operacions de caràcter patrimonial.

Article 9 Els consells d'administració

1. Els consells d'administració exerciran les funcions de govern a cadascun dels àmbits territorials (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) i estaran composats pel president de l'ens, que ho serà també dels consells d'administració, així com un nombre de vocals no superior a 16.

2. Els seus vocals seran nomenats per l'òrgan competent de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la meitat dels quals a proposta del Ministeri competent en matèria d'aviació civil.

3. En el cas dels vocals designats a proposta de la comunitat autònoma de les Illes Balears, els consells insulars proposaran, com a mínim, la meitat dels membres en els termes que determinin els estatuts de l'ens.

4. Els estatuts de l'ens en regularan les funcions que, en qualsevol cas, inclouran totes aquelles en matèria de gestió, ordenació i planificació de la infraestructura, i en matèria de tarifes, taxes, preus públics i preus privats, sense perjudici de l'establiment d'uns paràmetres bàsics per part del consell rector.

Article 10 La presidència: nomenament i funcions

1. La Presidència de l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears serà nomenada i separada per l'òrgan competent de la comunitat autònoma de les Illes Balears entre persones de reconeguda competència professional i idoneïtat. El nomenament o separació serà comunicat al Ministeri competent en matèria d'aviació civil i publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. Sense perjudici d'aquelles funcions i competències que estableixin els estatuts de l'ens i d'aquelles competències que li siguin atribuïdes per delegació o per la llei, corresponen a la Presidència:

a) Representar l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears i els seus òrgans de govern en qualssevol actes i contractes, i davant tota persona física o jurídica, ja sigui pública o privada.

b) Convocar, fixar l'ordre del dia, presidir i aixecar les reunions del Consell Rector i els consells d'administració, així com dirigir-ne les deliberacions.

c) Establir les directrius generals de la gestió de l'ens.

d) Vetllar pel compliment de la normativa aplicable a l'ens, així com dels acords adoptats pels seus òrgans de govern.

e) Presentar al Consell Rector els plans d'actuació anuals i plurianuals, els projectes de pressuposts i els comptes anuals.

f) Disposar de les despeses i ordenar, mancomunadament amb la direcció, dels pagaments o moviments de fons.

​​​​​​​Article 11 Les direccions

1. Els àmbits territorials de l'ens comptaran amb una direcció cadascun, que serà nomenada i separada per majoria absoluta de cada consell d'administració, a proposta de la Presidència, entre persones de reconegut prestigi professional i experiència.

2. Les funcions de la direcció seran aquelles que determinin els estatuts de l'ens o la llei, però en tot cas, inclouran aquelles de direcció i gestió ordinària de l'ens i dels seus serveis en el seu àmbit territorial.

Disposició transitòria primera Traspàs efectiu de la gestió

L'exercici de les competències transferides serà assumit per la comunitat autònoma de les Illes Balears en el moment en què tengui efectivitat la transferència dels mitjans personals, materials i pressupostaris necessaris, acordat per la Comissió Mixta de Transferències prevista per la Disposició transitòria primera de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i aprovat mitjançant el pertinent Reial Decret de traspàs de serveis.

Disposició transitòria segona Règim laboral del personal d'Aena Aeropuertos, S.A.

El personal al servei dels aeroports d'Aena Aeropuertos, S.A. que, en realitzar-se el traspàs efectiu de la gestió, s'integri en l'Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears gaudirà, en tot cas, dels mateixos drets laborals de què gaudien, particularment respecte del règim retributiu i el reconeixement de l'antiguitat.

Disposició transitòria tercera

En un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'estat adoptarà les decisions patrimonials i normatives necessàries per tal d'evitar que les disposicions previstes en aquesta llei impliquin una minoració de la participació pública estatal en la societat Aena Aeropuertos, S.A.

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes aquelles disposicions normatives de rang igual o inferior que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb allò que disposa aquesta llei.

Disposició final primera Facultats de desenvolupament

La transferència de competències prevista en aquesta llei faculta la comunitat autònoma de les Illes Balears a fer el desenvolupament reglamentari necessari per al seu exercici.

Disposició final segona Entrada en vigor

Aquesta llei orgànica entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.