Butlletí Oficial de les Illes Balears

Antecedents

L'organització sindical d'àmbit estatal Confederación Española de Sindicatos Médicos (CESM) va registrar un preavís de vaga el 27 de febrer de 2025 —amb esmena el 28 de febrer següent— per a la convocatòria de vaga del 23 de maig de 2025, que es va ajornar fins al 13 de juny de 2025, però amb la reserva de comunicar noves jornades de vaga.

El 28 de juliol de 2025, la CESM va comunicar al Ministeri de Sanitat del Govern d'Espanya la convocatòria d'una nova jornada de vaga general per al 3 d'octubre de 2025, que afectarà el personal sanitari mèdic i facultatiu del grup A1 del Sistema Nacional de Salut, com a conseqüència de l'actitud negociadora del Ministeri de Sanitat de no admetre la reivindicació principal, que és acceptar una regulació específica de les condicions de feina d'aquest col·lectiu per mitjà un estatut propi.

La vaga afecta tot el personal sanitari mèdic i facultatiu del grup A1 del Sistema Nacional de Salut (per tant, del Servei de Salut de les Illes Balears) qualsevol que en sigui la modalitat de contractació —estatutària, funcionarial o laboral, inclòs el personal de formació sanitària especialitzada— i qualsevol que en sigui la modalitat de gestió —centres propis, concertats, consorcis, empreses públiques— al qual resulti aplicable directament o supletòriament la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal sanitari dels serveis de salut.

Es preveu que la vaga duri 24 hores, de les 00.00 hores a les 23.59 hores del 3 d'octubre de 2025. Als centres que tenguin diversos torns, la vaga començarà en el primer torn que comenci el 3 d'octubre i acabarà en el darrer torn o guàrdia encara que es prolongui després de les 24 hores de vaga corresponents al 3 d'octubre de 2025, és a dir, encara que es prolongui més enllà de les 00.00 hores del 4 d'octubre de 2025.

Consideracions jurídiques

1. En l'article 28.2 de la Constitució espanyola de 1978 s'estableix com a dret fonamental el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. No obstant això, reserva que la llei que reguli l'exercici d'aquest dret ha d'establir les garanties que calguin per tal d'assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.

A aquest efecte és necessari considerar que aquest article 28 reconeix el dret a la vaga com a dret fonamental dels treballadors per a la defensa dels seus interessos atorgant a la vaga la mateixa protecció que la conferida als drets més rellevants que el text constitucional relaciona i protegeix, com ara la vida, la integritat física i la salut, entre d'altres, tots els quals —juntament amb el de dret a la vaga— gaudeixen de la màxima tutela constitucional.

No obstant això, la jurisprudència constitucional ha matisat i cohonestat l'exercici del dret a la vaga i la fixació dels serveis mínims quan aquest exercici afecta els serveis essencials per a la comunitat, atès que el dret de la comunitat a aquestes prestacions vitals és prioritari respecte del dret a la vaga (fonament jurídic 18 de la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 11/1981). A aquest efecte, es consideren serveis essencials els destinats a garantir el contingut essencial dels drets constitucionals, és a dir, el dret a la vida, a la salut, a la llibertat personal, a la lliure circulació, a la comunicació, a la informació, a la tutela judicial efectiva i a l'educació.

Així doncs, les previsions de l'article 28.2 en fer referència a les garanties precises per assegurar, en cas de vaga, que es mantenguin els serveis essencials per a la comunitat tenen el significat d'expressar que el dret dels treballadors a defensar i promoure els seus interessos per mitjà d'aquest instrument de pressió cedeix quan amb això s'ocasiona o es pot ocasionar un dany més greu que el que els vaguistes pateixen.

En conseqüència, en la mesura que la destinatària i creditora d'aquests serveis essencials és la comunitat sencera i els serveis són al mateix temps essencials per a aquesta, la vaga no pot imposar el sacrifici dels interessos dels destinataris d'aquests, i el dret de la comunitat a aquestes prestacions vitals és prioritari respecte del de vaga (STC 11/1981). De tot això es deriva que la concreció dels serveis essencials suposa una limitació de l'exercici del dret a la vaga, cosa que fa imprescindible establir una ponderació adequada dels interessos en joc i d'això se n'ha de derivar que l'exercici del dret a la vaga cedeix quan la vaga pugui ocasionar un dany més greu a la comunitat o al destinatari o titular del dret a la prestació del servei essencial que la hipotètica falta d'èxit de les seves reivindicacions o pretensions.

En aquest cas, la convocatòria de vaga afecta el personal sanitari (mèdic i facultatiu) del grup A1 que presta servei al Sistema Nacional de Salut i concretament en l'àmbit del Servei de Salut de les Illes Balears. Atès que afecta un servei públic essencial (el sanitari), cal garantir tant el dret a la vaga com —atès que es tracta d'un servei vital— el funcionament d'aquest servei sanitari per a la població, almenys en l'atenció urgent i en aquella que no es pugui demorar, i també en la programació dels actes mèdics i sanitaris en què la demora en la intervenció posi en risc la vida o la integritat física del pacient. Es tracta, per tant, de ponderar els interessos en conflicte, que són l'exercici del dret a la vaga amb el dret de la ciutadania a la salut i a l'atenció sanitària, de manera que aquest no pot impedir l'exercici d'aquell, però tampoc aquest pot ser tan exorbitant que posi en risc la salut i l'atenció sanitària de la població.

2. El Servei de Salut presta un conjunt de serveis que cal considerar essencials per a la comunitat perquè es tracta d'interessos constitucionalment protegits, el funcionament dels quals no pot quedar paralitzat per l'exercici del dret a la vaga. Per això és obligatori harmonitzar l'interès general i el dret a la vaga adoptant les mesures necessàries per assegurar el funcionament d'aquests serveis, que —limitant el mínim possible el contingut d'aquest dret— han de ser alhora suficients per garantir les activitats de caràcter essencial que es prestin al Servei de Salut i han de permetre que la ciutadania exerceixi els seus drets.

3. D'altra banda, l'article 10.2 del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, disposa el següent [traducció de l'original]:

Quan la vaga es declari en empreses encarregades de la prestació de qualsevol tipus de serveis públics o de necessitat reconeguda i inajornable i hi concorrin circumstàncies de gravetat especial, l'autoritat governativa pot acordar les mesures necessàries per assegurar el funcionament dels serveis. El Govern, així mateix, pot adoptar les mesures d'intervenció adequades a aquests fins.

4. Per tot això, si una vaga es declara en empreses encarregades de la prestació de serveis públics de qualsevol naturalesa o de necessitat reconeguda i inajornable i es presenten circumstàncies de gravetat especial, l'autoritat governativa pot acordar les mesures necessàries per assegurar el funcionament dels serveis. A aquest efecte, és indiferent que el servei es presti per mitjà d'una relació funcionarial o simplement mitjançant empleats vinculats per una relació laboral, atès que allò que resulta determinant és el caràcter i la finalitat de les funcions acomplertes.

5. L'exercici del dret a la vaga ha de ser compatible amb el manteniment d'aquests serveis essencials, aspecte que no s'ha qüestionat en aquest document.

6. D'acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 33/1981, l'al·lusió a l'autoritat governativa que conté l'article 10.2 del Reial decret llei 17/1977 fa referència, respectivament, a l'Estat o a la comunitat autònoma amb competències en els serveis afectats.

Així doncs , aquesta Sentència reconeix a les comunitats autònomes competències dins el seu àmbit per establir les mesures de garantia dels serveis essencials. El Tribunal Constitucional reconeix el següent [traducció de l'original]:

Quan es tracta de serveis que, considerats conjuntament, estan compresos dins l'àrea de les competències autonòmiques [...], vetlar perquè funcionin de manera regular correspon a la titularitat i a la responsabilitat de les autoritats autonòmiques.

7. El 23 de setembre de 2025 s'han negociat i establert juntament amb la CESM els serveis mínims que es detallen en l'annex.

8. D'acord amb l'article 10.2 del Reial decret llei 19/1977, la competència per aprovar les mesures que garanteixin els serveis mínims en l'àmbit dels serveis públics o essencials correspon a l'autoritat governativa.

Per tot això dict la següent

Resolució

1. Establir els serveis mínims que s'indiquen en l'annex d'aquesta resolució per a la vaga de personal sanitari mèdic i facultatiu del grup A1 del Servei de Salut de les Illes Balears, convocada per la CESM per al 3 d'octubre de 2025.

2. Determinar que la vigilància i la designació del personal que ha d'atendre els serveis mínims corresponen a la direcció de cada centre. Els serveis mínims s'han de cobrir prioritàriament amb personal que no faci vaga, però si és insuficient els llocs de feina essencials s'han de cobrir obligatòriament.

3. Facultar les gerències per designar de manera expressa i nominal quin treballadors han d'integrar els serveis mínims al sector públic establerts en aquesta resolució.

4. Establir que incomplir l'obligació d'atendre els serveis mínims implica les responsabilitats previstes en l'ordenament jurídic i, si escau, les sancions corresponents segons la normativa aplicable.

5. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs de reposició davant l'òrgan que la dicta en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en relació amb l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant qualsevol jutjat contenciós administratiu de Palma en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució, d'acord amb els articles 8 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de qualsevol altre recurs que es consideri procedent interposar.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (24 de setembre de 2025)

La consellera de Salut Manuela García Romero

 

ANNEX Serveis mínims per a la vaga convocada per al 3 d'octubre de 2025

- En l'àmbit de l'atenció especialitzada:

Amb caràcter general, els serveis mínims han de ser han ser els que estan previstos per atendre l'assistència sanitària en dies festius, ja que amb aquests, s'entén, hauria d'estar suficientment coberta l'assistència mèdica.

En els serveis hospitalaris enquadrats dintre del que en la pràctica hospitalària sol denominar-se «activitat urgent o crítica», com es els cas de Oncologia Mèdica i Radioteràpica, Cirurgia oncològica, Diàlisis, Hospital de dia, i Farmàcia hospitalària, serveis en els que es presta una Asistencia vital, es necessari el 100% de la assistència per garantir la activitat programada i la continuïtat dels tractaments en curs.

Els serveis mínims en el cas del servei d'urgències i del servei d'UCI es cobriran amb els facultatius que estan previstos per atendre l'assistència sanitària en dia laborable.

- En l'àmbit de l'Atenció Primària:

Han de romandre oberts els centres de salut, els quals, a l'efecte de prestar l'assistència sanitària adequada, han de disposar pel que fa al torn de nit, del dia 2 a 3, de tots el metges que realitzen atenció continuada els PAC.

Respecte al torn del matí del dia 3, han de disposar d'una plantilla mínima d'un metge i un pediatre, excepte en el centres amb més de 20.500 TSI, que serà de 2 metges i 1 pediatre.

Pel que respecte, a l'atenció continuada des de les 15 h a les 24 h, tots els metges que realitzen atenció continuada en els PAC.

- En els serveis d'urgència i emergència (SUAP i 061), atesa la seva naturalesa i la dels serveis que presten, la cobertura ha d'esser el 100% en tots els serveis sanitaris.

No s'estableixen serveis mínims per al personal MIR en atenció a les característiques específiques de la seva relació laboral.