Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 de juny de 2025, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte «Granja de gallines ponedores Ses Cisternes», del terme municipal de Llucmajor, en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Es tracta de la sol·licitud d'ampliació d'una explotació ramadera d'aus de corral ponedores de 40.000 gallines a 160.000 gallines en sòl rústic.

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1, i el projecte «Granja de gallines ponedores Ses Cisternes», per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental, s'inclou en el Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia, punt 1.1):

«1. Instal·lacions destinades a la cria d'animals en explotacions ramaderes intensives que superin les següents capacitats:

a) 40.000 places per a gallines ponedores.»

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

L'activitat que ja es desenvolupa és la cria de gallines per a la posta d'ous. L'explotació «Ses Cisternes» compta amb sis naus d'allotjament de gallines i una nau per a centre de classificació d'ous. La capacitat a autoritzar és de 135.696 places de gallines, de les quals 54.672 estan allotjades a gàbies, 63.024 estan allotjades sota la categoria de camperes i 18.000 estan a aviaris. Les sis naus d'allotjament de gallines estan equipades segons el tipus de producció que es realitzarà: ou de tipus 3 o «en gàbia», ou de tipus 2 o «a terra» i ou de tipus 1 o «camper». Totes elles compten amb sistemes mecanitzats (subministrament de pinso i aigua, recollida d'ous, etc.). L'activitat inclou la producció, selecció, classificació i envasat d'ous de gallina destinats al consum humà i tractament i gestió dels fems inherents que es produeixen.

Atès que l'activitat ja es duu a terme, no es planteja al document ambiental la construcció de noves naus, sinó l'autorització, amb la capacitat actual, de l'ampliació de l'autorització d'explotació. L'explotació avícola disposa actualment de l'autorització ramadera amb el codi ES070310000269. L'annex I, amb la Taula d'equivalències de UGMs del Reial decret 637/2021, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen les normes bàsiques d'ordenació de les granges avícoles, estableix que per cada 200 gallines ponedores corresponen 0,005 UGMs; per tant, amb 136.000 gallines, es consideren 680 UGMs per a aquesta explotació.

Hi ha 7 naus i edificacions auxiliars (magatzem i taller, dipòsit d'aigua, menjador amb zona de descans, vestuari, etc.). També hi ha un femer d'uns 5.000 m². Les naus es troben al polígon 35, parcel·la 17, del terme municipal de Llucmajor. El femer es localitza en el polígon 34, parcel·la 9, recinte 91. Des de les naus, hi ha aproximadament 1 km de distància fins a la urbanització més propera.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

El promotor ha presentat un document ambiental i diversa documentació addicional, entre la qual hi ha dues esmenes. En aquesta documentació s'inclou la descripció del projecte, localització, caracterització ambiental de l'entorn, situació actual de l'explotació, descripció de l'activitat avícola, consum de recursos naturals, gestió dels fems, identificació de les fonts generadores de soroll i olors, avaluació de repercussions sobre llocs de la Xarxa Natura 2000, vessaments, millors tècniques disponibles (MTDs), mesures preventives, correctores i compensatòries de la fase d'explotació, i el programa de vigilància i seguiment ambiental. Així mateix, presenta les següents alternatives a un projecte que ja està executat i en funcionament:

Alternatives

Alternativa 0. Eliminació de la part no inclosa en l'autorització inicial de ramaderia. En el document ambiental es descarta aquesta opció per motius econòmics (suposaria la no viabilitat econòmica de la instal·lació), socials (pèrdua d'activitat agrària i llocs de treball) i mediambiental (ja que s'hauria de dur aquesta producció de la península perquè la granja suposa al voltant del 60% de la producció a l'illa) i de salut (dur aquesta producció dels ous rebuts als punts de distribució).

Alternativa 1. Ubicació de les naus noves a una zona diferent de la mateixa parcel·la, és a dir, la reubicació de les naus 2, 3, 5, 6 i 7 (les naus 1 i 4 són les que es consideren al document ambiental dins l'autorització de ramaderia fins a les 40.000 gallines). Aquesta opció es descarta al document ambiental perquè la reubicació suposaria en realitat un major impacte ambiental amb l'esbucament i la reconstrucció de les naus.

Alternativa 2. Ubicació a la mateixa parcel·la i situació, i autorització per a les 136.000 gallines (legalització de les instal·lacions). Aquesta és l'alternativa desenvolupada al document ambiental.

4. Tramitació (exposició pública i consultes)

El 24 de febrer de 2024, es va publicar en el BOIB núm. 28 la informació pública de l'autorització ambiental integrada de la granja de gallines ponedores «Ses Cisternes», al polígon 35, parcel·la 17, i polígon 34, parcel·la 9, recinte 91, del terme municipal de Llucmajor, durant un termini de 30 dies; així com a la web del servei d'assessorament ambiental_IPPC.

Durant la IP han estat consultades les següents administracions i entitats afectades:

1. Ajuntaments:

- Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Llucmajor.

2. Consell Insular de Mallorca:

- Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge.

- Direcció Insular de Residus.

- Direcció Insular de Patrimoni.

3. Govern de les Illes Balears:

- Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua:

• Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció general de Recursos Hídrics.

- Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural:

• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, i Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.
• Servei de Producció Ramadera de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

- Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia:

• Servei de Residus i Sòls Contaminats i Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Economia Circular, Transició energètica i Canvi Climàtic.

- Conselleria de Presidència i Administracions Públiques:

• Direcció General d'Emergències i Interior.

- Conselleria de Salut.

• Direcció General de Salut Pública.

4. Entitats Nacionals:

- Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA).

5. Associació de Veïnats:

- Federació de Veïns de Llucmajor.

6. Associacions sense ànim de lucre:

- GOB Mallorca.

- Amics de la Terra.

S'han rebut els següents informes:

• Informe desfavorable del Servei de Producció Ramadera (Exp.: AIA/ES070310000269/2024 de 09/07/2024):

« Consideracions tècniques:

En relació amb el compliment de la normativa ramadera, cal fer les consideracions següents:

1) Es menciona el pla de gestió de renous, el sistema de gestió ambiental i el pla d'olors, però no els presenten amb la documentació. Tampoc inclouen el Sistema de Gestió d'Explotacions Ramaderes (SIGE), encara que hi ha apartats d'aquest que es tracten a l'estudi d'impacte ambiental.

2) El femer està sobredimensionat, ja que la quantitat de fems que es produeix és de 5.420 tones/anuals, que suposen 1.806 kgs en quatre mesos, i el femer té capacitat per 8.871 tones. Consultant els nostres arxius hi ha un pla de gestió de fems d'aquest femer en el qual dipositen fems de tres granges d'aus.

3) No es descriuen ni es detallen en els plànols els patis de les gallines camperes.

4) No acrediten disposar de vestuaris de pas obligatori abans d'entrar a la zona de producció, amb una separació entre la zona bruta i la neta.

5) No descriuen el sistema d'emergència de la ventilació artificial ni el sistema d'alarma en cas d'avaria.

6) Es menciona que els vents predominants d'abril a octubre són els vents de l'est, i que són en la direcció oposada als nuclis de població, pel que les molèsties que han provocat denúncies es deuen a l'hora d'escampar els fems. Atès que el nucli de població més proper està a l'oest de la granja, la direcció del vent anirà des de la granja (est) cap a la propera urbanització (oest), augmentant la difusió de les olors cap al nucli de població.

7) Es mencionen els problemes amb les plagues, però no contemplen el cas de les mosques.

8) S'afirma que a la instal·lació no s'aplica cap tipus de jaç atès la forma de cria és en gàbia, quan hi ha quatre naus on les gallines no estan en gàbies.

9) El femer no disposa de coberta.

10) A l'estudi fan constar que es generen 5.428 T/any que s'utilitzaran com adob en 189,22 hectàrees. Això suposa xifres de nitrogen per hectàrea que superen el màxim previst de 210 kg/ha. A un altre apartat de l'estudi parlen de 250 hectàrees de terrenys propis.

11) A l'apartat de Subproductes ramaders (1.4.1.7) no contemplen els ous romputs, les mides i tipus dels contenidors, i no indiquen qui és el gestor autoritzat dels SANDACH.

12) No es calculen les densitats màximes de gallines en els locals i els recintes.

13) No contemplen el gual de desinfecció, arc sanitari o mitjans alternatius d'eficàcia equivalent.

14) MTDs:

A. No implementades

- No compleix la MTD2, ja que no estableixen un pla d'emergència per fer front a les emissions e incidents imprevistos, com la contaminació de masses d'aigua.

- MTD10 no compleix cap de les condicions sobre renou.

- MTD12 es diu que no és aplicable (olors).

- MTD19 no es compleix cap de les condicions aplicables.

- MTD22 apareix com no implementada encara que els fems s'enterren abans de 4 hores. Sembla que és un error del programa i l'hem de considerar implementada.

- MTD27 no es compleix la determinació ni l'estimació de la producció de pols.

- MTD29 no es compleix perquè no supervisen, almanco una vegada a l'any, el consum d'aigua i la generació de fems. A l'estudi d'impacte ambiental es diu que supervisen anualment aquests paràmetres.

- MTD31 el sistema de camperes no compleix cap condició, encara que al projecte bàsic es diu que hi ha una cinta transportadora de cinta de preassecat, i a l'informe ramader de MTDs que es retira els fems dues o més vegades a la setmana amb rascador-escurador. Per tant, sí que compleix la condició de cinta de fems-rascador i l'hem de considerar implementada.

L'aplicació d'aquestes MTD donen com a resultat una reducció d'emissions de NH₃ de més del 30%. Tot i això, com que només utilitzen una estratègia nutricional de reducció de proteïna bruta, i no donen alimentació multi fase, no es compleixen els tres requisits de l'article 12 apartat 1, punt b, del Reial decret 637/2021, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen les normes bàsiques d'ordenació de les granges avícoles. També cal dir que existeixen contradiccions entre el que es diu a la documentació d'impacte ambiental i el que s'ha declarat a les Millores Tècniques Disponibles.

Conclusions

Per tot això, s'informa desfavorable el projecte d'Avaluació d'Impacte Ambiental de la granja de gallines de posta «Ses Cisternes» en el polígon 35, parcel·la 17, i polígon 34, parcel·la 9, recinte 91 del terme municipal de Llucmajor (Illes Balears)».

• Informe de la Direcció de Planificació Aeroportuària i Control Regulatiu d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) (Exp.: DPAC-24-NTP-36562-1.0, de 07/03/2024), que indica:

«Se ha recibido en esta Dirección de Planificación Aeroportuaria y Control Regulatorio consulta y solicitud de informe en relación al proyecto y estudio de impacto ambiental de la “Granja de Gallinas ponedoras Ses Cisternes, promovida por Avícola Son Perot, en el término muncipal de Llucmajor”. Una vez analizada la documentación, se expone lo siguiente:

El ámbito del proyecto se sitúa fuera de la proyección en planta de las Servidumbres Aeronáuticas del Aeropuerto de Palma de Mallorca, aprobadas por Real Decreto 416/2011, de 17 de noviembre, por el que se actualizan las servidumbres aeronáuticas del Aeropuerto de Palma de Mallorca – Base Aérea de Son San Juan. Por otro lado, la presencia de la granja podría estimular, atraer o generar la presencia de fauna, llegando a suponer un foco de atracción de aves en el entorno aeroportuario, por lo que podría ser susceptible de prohibirse, limitarse o condicionarse si llegara a suponer un peligro para las operaciones aéreas, tal y como se establece en el artículo 16 del Real Decreto 369/2023 y debería estudiarse previamente el impacto que este proyecto podría suponer en el desarrollo de la fauna del entorno y en su caso, las medidas mitigadoras que habrían de implementarse para reducir su atractivo, así como establecer una metodología de seguimiento para la fase de ejecución y funcionamiento, y las medidas a tomar en caso de resultar necesario».

• Informe del Servei d'Emergències (exp. 0ISO_321/2024, 12/03/2024), que conclou:

«Conclusió

Per tot l'anterior, s'informa el sol·licitant del present informe que el titular de la granja de gallines ponedores Ses Cisternes, en el terme municipal de Llucmajor, promoguda per Avícola Son Perot, haurà de valorar si l'activitat ha de disposar de Pla d'Autoprotecció segons s'indica en el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei d'ordenació d'emergències a les Illes Balears o al Reial decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicades a activitats que poden donar origen a situacions d'emergències.

En cas que la granja de gallines ponedores «Ses Cisternes», en el terme municipal de Llucmajor, estigui dintre del catàleg d'activitats que necessiten adoptar mesures d'autoprotecció que s'indiquen tant a l'annex I del Decret com en el Reial Decret indicat en el paràgraf anterior, s'haurà de presentar/registrar a l'administració competent»

• Segon informe del Servei d'Emergències de la Direcció General d'Emergències i Interior (Exp. DGEI/SP_198/2025 de 31/03/2024), que exposa:

«Conclusió

Per tot l'anterior, s'informa al sol·licitant del present informe que el titular de la granja de gallines ponedores Ses Cisternes, en el terme municipal de Llucmajor, promoguda per Avícola Son Perot, manifesta la no obligatorietat de disposar d'un Pla d'Autoprotecció, ja que la seva activitat no correspon a cap de les activitats que s'indiquen en el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei d'Ordenació d'Emergències de les Illes Balears ni en el Reial Decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d'emergències.

No obstant això, el titular de la granja manifesta que a l'estar gran part de l'àrea de l'activitat afectat per risc d'incendi, té implantat un Pla d'Autoprotecció intern on s'indiquen les passes a seguir en cas d'emergències per incendis o vessament de material inflamable».

• Informe del Servei d'Aigües Subterrànies (26/03/2024), que indica:

«El projecte bàsic estima les necessitats d'aigua per ús agrícola per la granja de la parcel·la 17 del polígon 35 en la quantitat de 16.891,2 m³/any. El document ambiental no avalua les necessitats d'aigua de la instal·lació avícola. En qualsevol cas el volum d'aigua autoritzat no és suficient per a les necessitats del projecte, ja que la captació de la mencionada parcel·la (ARE_1800) té autoritzats 3.000 m³/any. I les 4 captacions de la parcel·la 9 del polígon 34 són per ús reguiu dins la mateixa parcel·la.

La massa d'aigua que explota l'aprofitament és la 18.21M1 Marina de Llucmajor en bon estat quantitatiu i qualitatiu.

Atès que es tracta d'un Registre temporal d'aigües privades, qualsevol increment dels cabals totals utilitzats, així com qualsevol modificació de les condicions o del règim d'aprofitament requeriran l'oportuna concessió que empari la totalitat de l'explotació, segons el que estableix la Llei d'Aigües. La tramitació d'aquesta concessió exigirà l'informe de compatibilitat amb el Pla hidrològic i el de l'administració competent en funció de l'ús al qual es destini, es sotmetrà a informació pública i en el cas d'existir comunitat d'usuaris, es sol·licitarà informe a aquesta.

La qual cosa us comunico perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.»

• Informe favorable del Servei de Residus del Consell Insular de Mallorca (Exp.1019175X, del 27/03/2024), que exposa:

«Conclusions:

S'informa favorablement el projecte i l'estudi d'impacte ambiental de l'autorització ambiental integrada de la granja de gallines ponedores «Ses Cisternes», promoguda per Avícola Son Perot, al T.M. Llucmajor amb els següents condicionants:

1. Sempre que no procedeixi a gestionar-los per si mateix, els residus no perillosos es lliuraran a un gestor de residus, per a la seva valorització o eliminació. En el cas dels residus urbans o els assimilables a urbans seran lliurats a l'entitat local corresponent.

2. En tot cas, el posseïdor dels residus està obligat, mentre es trobin en el seu poder, a mantenir-los en condicions adequades d'higiene i seguretat. Tot residu potencialment reciclable o valoritzable ha de ser destinat a aquests fins, evitant la seva eliminació en tots els casos possibles. En concret, els residus amb codi LER 02 02 03 han de ser entregats al servei públic insularitzat de gestió de residus urbans per al seu tractament com a biorresidu».

• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (Exp.: SCCA: 59/24-CA, de 16/04/2024), que indica:

«Conclusió

Per tot això, amb l'objecte de poder avaluar l'afecció a l'atmosfera i al canvi climàtic del projecte es requereix que:

- S'aclareixi la situació del femer, la seva solera i la ubicació concreta de la solera i es revisi la distància a nuclis urbans de la granja i del femer.

- Es concretin quines millors tècniques disponibles (MTDs) s'han implementat o s'han d'implementar i la seva previsió, almenys aquelles relacionades amb l'emissió de contaminants o olors a l'atmosfera.

- Es concreti el grau de compliment del RD 637/2021, sobretot en aquells articles referits a la reducció de l'emissió de contaminants a l'atmosfera.

- Es faci un estudi d'emissió d'olors i estudi de dispersió on es presentin les isodores que afectin els nuclis de població més propers. L'estudi haurà de tenir en compte l'activitat de la granja amb el femer i activitats connexes, com ara l'aplicació de fems a parcel·les de l'entorn. L'estudi d'olors resultants ha d'avaluar la capacitat màxima de la granja en relació amb l'afecció als veïns.

- Atès que la instal·lació té una potència contractada superior a 100 kW, haurà de disposar d'un pla de gestió energètica (art. 34.1 Llei 10/2019).

- Seria oportú concretar quin projecte d'energies renovables es vol instal·lar».

• Informe favorable del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca (Exp. 1018852Y, de 25/04/2024) amb condicionants:

«IV. Conclusions

A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'apartat III de l'informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge, s'emet informe favorable amb les següents condicions: 1. D'acord amb la Norma 16.2 del Pla Territorial de Mallorca i l'article 113 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, serà necessari:

a. Garantir la recollida i la depuració dels residus generats per les activitats ramaderes.

b. Garantir el manteniment de la massa forestal existent, incloent-hi la renovació d'exemplars morts almenys pel mateix nombre d'exemplars joves de la mateixa espècie, i aquells cultius que tenguin per objecte el manteniment de poblacions naturals d'animals.

c. L'informe previ de l'administració competent en matèria de medi ambient.

Així mateix, convé prendre en consideració les observacions i propostes de mesures correctores per tal de reduir l'impacte paisatgístic, següents:

2. És convenient referir totes les construccions que actualment es troben acabades amb bloc de formigó vist, d'acord amb la norma 22.1 del Pla Territorial de Mallorca, així com substituir el color blau de les cobertes per d'altres tradicionals de l'entorn. No obstant això, tal com s'ha expressat, es podrà exonerar dels paràmetres d'integració paisatgística les edificacions i instal·lacions de caràcter agrari quan així ho autoritzi l'administració pública competent en matèria agrària.

3. És recomanable substituir totes aquelles malles de simple torsió, expressament prohibides pel Pla Territorial de Mallorca, per les recollides a la Norma 22.1.c.3) del PTM.

Aquest informe es cenyeix estrictament al títol d'intervenció que deriva del seu objecte i que, en conseqüència, no implica en cap cas predeterminació del contingut dels actes d'intervenció dels òrgans de l'administració que puguin correspondre a altres objectes o àmbits competencials».

• Informe favorable de la Direcció General de Salut Pública (EIA 310/24 de 25/04/2024), que conclou:

«Un cop revisada la documentació ambiental relativa a la consulta i petició d'informe amb relació al projecte i a l'estudi d'impacte ambiental de l'autorització ambiental integrada de la granja de gallines ponedores Ses Cisternes, amb dades administratives:

S/Exp: IPPC 02/2023

Activitat: Granja de gallines ponedores

Titular: Avícola Son Perot, S.A.

S'informa favorablement condicionat al compliment dels condicionants de protecció davant les olors i els renous establerts a la documentació de referència.

Aquest informe és únicament vàlid a efectes de salut ambiental i no eximeix de l'obligat compliment de tota la resta de la normativa que sigui aplicable al projecte».

• Escrit d'al·legacions i queixes signades pel Sr. F. A. M. (22/03/2024), veïnat de la parcel·la objecte d'estudi, que sol·licita:

«Por todo ello, se solicita:

- Que la AAI que se apruebe recoja y defina claramente los requisitos ambientales que le son de aplicación, así como medidas efectivas para limitar los episodios de olores y las plagas de moscas que venimos soportando los vecinos (ya que el proyecto en sí no los define). En particular, los condicionantes específicos de cumplimiento de las MTDs.

- Que se someta a inspección ambiental una vez cumplidos los plazos de adaptación a los requisitos que se establezcan en la AAI que se apruebe y que en dicha inspección ambiental se compruebe la implantación real de las MTDs.

- Que se realice algún tipo de vigilancia efectiva en las labores de esparcir gallinaza en el campo de las fincas, habida cuenta de que el titular no tiene intención de ejecutar la actividad de forma adecuada».

• Escrit d'al·legacions i queixes signades pels representants de les Agrupacions de Veïns de les urbanitzacions «Les Palmeres», «Ses Badies», «Tolleric», «Mirador del Delta», i «Maioris Delta», (25/03/2024), que sol·liciten:

«Por todo ello, se solicita:

- Que la AAI que se apruebe recoja y defina claramente los requisitos ambientales que le son de aplicación, así como medidas efectivas para limitar los episodios de olores y las plagas de moscas que venimos soportando los vecinos (ya que el proyecto en sí no los define). En particular los condicionantes específicos de cumplimiento de las MTDs.

- Que se someta a inspección ambiental una vez cumplidos los plazos de adaptación a los requisitos que se establezcan en la AAI que se apruebe y que en dicha inspección ambiental se compruebe la implantación real de las MTDs.

- Que se realice algún tipo de vigilancia efectiva en las labores de esparcir gallinaza en el campo de las fincas, habida cuenta de que el titular no tiene intención de ejecutar la actividad de forma adecuada».

5. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte.

1. Les parcel·les es situen a la Unitat de Paisatge UP-7 Migjorn. Està classificat com a Sòl Rústic General. En el PGOU de Llucmajor està classificada com a A4 Àrea Agrària-Ramadera- Zona de Protecció Paisatgística o Ecològica.

2. Pel que fa a la topografia del terreny, és plana, sense relleus o desnivells importants i amb un pendent menor al 5%. No hi ha cap APR d'esllavissament.

3. Les actuacions projectades no estan situades a cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000, ni es troba cap Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC).

Encara així, en l'àmbit del projecte trobem les Basses de la marina de Llucmajor (ZEC ES5310037), concretament la bassa MAB011 Bassa de Son Verí de Marina 1, a uns 100 metres del punt on s'acumulen els fems o gallinassa.

4. Masses d'aigua subterrània: el projecte es localitza sobre la MAS 1821M1 Marina de Llucmajor, és un aqüífer profund en mal estat (bon estat quantitatiu i mal estat qualitatiu). L'aqüífer està classificat com en mal estat qualitatiu: està en ascens i en risc per contaminació de clorurs, i en risc per contaminació de nitrats.

5. El projecte no es troba en àrea d'inundació ni es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals.

6. Segons el Bioatles (quadrícules 1x1, codis 4657 i 4770), l'àrea d'implantació és la zona de distribució de 3 espècies amenaçades: milà reial (Milvus milvuls), gavina roja (Ichthyaetus audouinii), Helianthemum caput-felis; i 10 espècies catalogades: falcó Falco peregrinus, xoriguer Falco tinnunculus, mussol Otus scops, pàssera (Monticola solitarius), agró blanc (Egretta garzetta), ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii), serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus), tortuga mediterrània (Testudo hermanni), calàpet (Bufotes balearicus), dragó (Tarentola mauritanica).

7. Referent al Patrimoni, a la parcel·la on s'ha executat el projecte no hi ha presència d'elements protegits o jaciments arqueològics. Amb la documentació de l'expedient s'ha lliurat informe arqueològic sobre la parcel·la 17 del polígon 35 del T.M. de Llucmajor, signat per José Merino i Francisca Torres, arqueòlegs, de juny de 2023.

6. Consideracions tècniques

6.1. Es tracta d'una explotació avícola de més de 40.000 gallines en funcionament. Les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, estableix que han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1. El projecte “Granja de gallines ponedores Ses Cisternes”, per les seves característiques, s'inclou en el Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia, punt 1, instal·lacions destinades a la cria d'animals en explotacions ramaderes intensives que superen la capacitat de 40.000 gallines.

En l'explotació avícola hi ha 7 naus, i edificis accessoris. La nau 1 (18.000 gallines i 1.239,38 m²), la nau 4 (centre de classificació) i els edificis auxiliars existien l'any 1984; la nau 2 (27.336 gallines i 1.522,74 m²) i la nau 5 (27.336 gallines i 1.521,02 m²) existien l'any 2002; i la resta de naus: 3 (21.008 gallines i 1.529,97 m²), 6 (21.008 gallines i 1.528,56 m²) i 7 (21.008 gallines i 1.527,34 m²) i el femer (5.000 m²) existien l'any 2006, prèviament a l'entrada en vigor de la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears. Així i tot, l'autorització de ramaderia era per a 40.000 gallines ponedores, i no hi ha constància ni queda reflectit al document ambiental quan va començar l'activitat subjecta a avaluació d'impacte ambiental (moment que es superà les 40.000 gallines ponedores d'acord amb el Grup 1, punt a) de l'annex I del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears). Considerant la normativa actual, i l'inici de l'expedient l'any 2023, s'ha d'aplicar l'obligació del tràmit a partir de 40.000 gallines ponedores, que afectaria els edificis 2, 3, 5, 6 i 7 i el femer, amb una superfície total de 12.629,63 m². S'ha de tenir en compte que en el Decret 4/1986, de 23 de gener, d'implantació i regulació dels estudis d'avaluació d'impacte ambiental, ja estaven incloses en l'Annex III d'avaluació simplificada les explotacions avícoles a partir de 5.000 caps de capacitat.

Al llarg del document s'indica que l'activitat ja és existent i només es pretén legalitzar-la utilitzant les naus existents, sense construir-ne cap de nova, ja que s'ha arribat al límit màxim d'aus permeses.

Pel que fa a les alternatives, l'estudi d'impacte ambiental inclou un estudi d'alternatives i la justificació de la solució adoptada, d'acord amb els efectes ambientals de cada una d'aquestes, següents:

Alternativa 0. Eliminació de la part no inclosa en l'autorització inicial de ramaderia. En el document ambiental es descarta aquesta opció per motius econòmics (suposaria la no viabilitat econòmica de la instal·lació), socials (pèrdua d'activitat agrària i llocs de treball) i mediambiental (ja que s'hauria de dur aquesta producció de la península perquè la granja suposa al voltant del 60% de la producció a l'illa) i de salut (dur aquesta producció dels ous rebuts als punts de distribució).

Alternativa 1. Ubicació de les naus noves a una zona diferent de la mateixa parcel·la, és a dir, la reubicació de les naus 2, 3, 5, 6 i 7 (les naus 1 i 4 són les que es consideren al document ambiental dins l'autorització de ramaderia fins a les 40.000 gallines). Aquesta opció es descarta al document ambiental perquè la reubicació suposaria en realitat un major impacte ambiental amb l'esbucament i la reconstrucció de les naus.

Alternativa 2. Ubicació a la mateixa parcel·la i situació, autorització per a les 136.000 gallines (legalització de les instal·lacions). Aquesta és l'alternativa desenvolupada al document ambiental.

Atès que es tracta d'una activitat ja existent, s'ha de tenir en compte que l'article 14.7 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, estableix que «D'acord amb la legislació estatal bàsica d'avaluació ambiental, no seran sotmesos a avaluació d'impacte ambiental els projectes compresos als annexos I i II de la Llei 21/2013 que es trobin parcialment o totalment executats sense haver-se sotmès prèviament al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, sense perjudici del previst en els apartats anteriors i del que preveu la legislació bàsica respecte dels casos d'execució de sentències fermes. A la resta de casos, l'avaluació dels projectes executats sense avaluació prèvia s'efectuarà d'acord amb els criteris prevists a la disposició addicional setzena de la Llei 21/2013, sense perjudici del desenvolupament reglamentari del procediment d'avaluació per a aquests supòsits».

Per tant, en tot cas, l'avaluació dels projectes executats sense avaluació prèvia s'efectuarà d'acord amb els criteris previstos a la disposició addicional setzena de la Llei 21/2013, on s'especifica que l'anàlisi de les diverses alternatives, que examinarà, en tot cas, la reposició al seu estat originari de la situació alterada (hauria de ser l'alternativa 0), i es valorarà especialment a la part realitzada del projecte la idoneïtat de les mesures previstes per a:

1^r. Compensar els impactes significatius que han estat causats fins ara sobre els elements del medi ambient que han rebut aquests impactes.

2ⁿ. Corregir a futur quan això sigui possible, i compensar quan l'anterior sigui impossible o, quan tot i ser possible, es prevegi un impacte residual, els impactes significatius causats per elements ja executats del projecte que no resultin crítics.

3^r. Substituir els elements del projecte que causen impactes severs o crítics per nous elements alternatius que no els causin, determinant en aquests casos la reposició al seu estat originari de la situació alterada.

En el document ambiental no es contemplen els tres punts anteriors per a les característiques tècniques descrites als apartats següents, ja que en l'alternativa 2 seleccionada, el promotor es limita a reproduir l'estat actual de la instal·lació, sense la compensació, correcció o substitució d'elements que impactin al medi.

S'ha de tenir en compte també el que s'indica a l'apartat novè de la Instrucció del conseller de Medi Ambient i Territori per a establir criteris d'actuació i tramitació amb relació als procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes de 25 d'abril de 2022 (BOIB núm. 56, de 28 d'abril de 2022) amb relació als criteris per a l'aplicació dels supòsits de projectes que es trobin parcialment o totalment executats, especialment pel que fa a la paralització de l'activitat durant tot el procediment, per poder admetre a tràmit la sol·licitud d'avaluació del projecte.

A més a més, s'ha de considerar l'entrada en vigor de la Llei 2/2025, de 18 de juny, de mesures urgents per a la protecció de les persones i el medi natural a l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa a determinades explotacions ramaderes intensives de corral (BOIB núm. 79 de 21 de juny de 2025). Aquesta Llei, en el seu article tercer, afegeix una disposició transitòria quarta a la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, en la qual indica el règim transitori aplicable a les sol·licituds en tràmit en el moment de l'entrada en vigor de la Llei. En el cas de sol·licituds en tràmit d'ampliacions de les explotacions existents o altres instal·lacions annexes, com poden ser els femers, són autoritzables les ampliacions fins a un màxim de 20.000 gallines ponedores per a les explotacions situades a menys de 2 km de sòl urbà de tipus residencial més pròxim, i l'explotació objecte d'ampliació està aproximadament a 1 km de les urbanitzacions de Tolleric o Badia Gran.

D'aquest fet es pot considerar la inviabilitat jurídica de l'ampliació, que en qualsevol cas correspondrà valorar a l'òrgan substantiu.

6.2. Respecte a la ubicació dels edificis, encara que està classificat com a Sòl Rústic General, en el PGOU de Llucmajor està classificada com a A4 Àrea Agrària-Ramadera- Zona de Protecció Paisatgística o Ecològica.

Encara que l'àrea de les naus no està dins hàbitat d'interès comunitari (HIC), tota la instal·lació està envoltada per zona classificada com a HIC 5330-6 (Ullastrars i matars no arborescents Matolls termomediterranis i predesèrtics, comunitat Cneoro tricocci-Ceratorietum siliquae i Prasio-Oleetum sylvestris). La zona va ser inclosa com a HIC en 2022, i probablement la zona boscosa hauria estat inclosa com a aquest hàbitat si romangués conservada.

S'ha de considerar que el punt b.1) de la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca, sobre integració paisatgística, estipula que els edificis, en la seva ubicació dins la parcel·la, hauran de salvaguardar la condició rústica dels terrenys, la projecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de l'impacte visual.

Els edificis 2, 3, 5, i 7 i el femer es varen construir a zona no agrària amb marcat caràcter rústic i ocupat per garriga en diferents estats de conservació. L'ocupació d'aquestes construccions s'estima en 11.101,07 m². En el document ambiental no es preveu compensar la pèrdua de superfície forestal a la resta de la zona no ocupada i sense activitat agrària.

A més, l'àrea de construcció, tant la instal·lació de les gallines com el femer, es troben en zona de Risc d'incendis Molt Alt del IV Pla ZAR 2014 – 2025, i hi seria d'aplicació el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal (BOIB núm. 153 de 2007).

6.3. Respecte a la integració paisatgística i el compliment del Pla Territorial de Mallorca, no es compleixen molts dels punts de la Norma 22, en relació amb les condicions de les edificacions i instal·lacions (superfície màxima construïble, percentatge de la parcel·la ocupat, fusteria exterior, aspecte visual dels materials, coberta de teula àrab), condicions de posició i implantació (ubicació dins la parcel·la), o les condicions de la parcel·la no ocupada (tanques).

S'ha d'esmentar que, encara que no es compleixen molts dels punts d'integració, a l'annex V del document ambiental sobre la incidència paisatgística, no hi ha cap previsió de mesures correctores. A aquest annex tampoc s'han analitzat les conques visuals, ni mesures correctores per reduir la visibilitat.

D'acord amb l'article 21.3 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears, i l'article 114 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears, l'administració competent en matèria agrària podrà eximir d'aquests paràmetres, però s'ha de fer de forma expressa i especificar quins dels paràmetres s'eximeixen.

6.4. En el document ambiental s'especifiquen els càlculs de necessitats hídriques per al consum de 135.696 places i a la nau de classificació són de 46,08 m³/dia, amb un total de 16.891,2 m³ anuals (inclou el consum per animal de 38,68 m³/dia, neteja de la nau d'envasats 2 m³/dia, ús domèstic de dos operaris a 0,4 m³/dia, refrigeració per panells evaporatius durant 60 dies a l'any que són 5 m³/dia, i la neteja de les 6 naus de 72 m³/cada dos anys).

A les instal·lacions hi ha una captació ARE_1800 que està a nom d'un explotador anterior, i 4 més a la parcel·la contigua ARE_1905-ARE_1907- ARE_1909 - ARE_1910, però aquestes últimes pertanyen a una altra explotació agrícola. Avícola Son Perot ha presentat sol·licitud de canvi de titularitat i ampliació a 7.000 m³/any de la captació ARE_1800 de la parcel·la 17, polígon 35, on se situa la instal·lació, però, així i tot, aquesta seria insuficient i no especifiquen com es realitza o es realitzarà el proveïment fins a cobrir les necessitats del nombre total definitiu de gallines.

D'acord amb el document ambiental, no hi ha abocaments de cap mena perquè les aigües procedents dels lavabos i vestuaris, així com de neteja del centre de classificació són dirigides i recollides a la fossa estanca soterrada existent, així i tot, no queda clar si es tracta d'una fosa sèptica, dipòsit estanc o d'un sistema autònom de tractament de les aigües residuals d'acord amb l'article 70 de la normativa del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (aprovat per Reial decret 49/2023, de 24 de gener). A més, no s'esmenta l'existència de cap sistema estanc de recollida dels lixiviats al femer que puguin permetre la captació i el seu tractament adequat.

6.5 El document ambiental indica que es compleix el Reial decret 47/2022, de 18 de gener, sobre protecció de les aigües contra la contaminació difusa produïda per nitrats procedents de fons agràries, en aplicació del Decret 18/2023, de 27 de març pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears i s'aprova el Programa de seguiment i control del domini públic hidràulic. El punt 5 de l'annex sobre fems de la Llei Agrària de les Illes Balears, estableix un límit d'aportació de 170 kg N/ha d'adob a zones vulnerables i en 210 kg N/ha en zones no vulnerables. Els càlculs aportats pel promotor són per a zones no vulnerables, amb el límit de 210 kg N/ha. Així i tot, s'ha de tenir en compte que, si bé l'explotació avícola «Ses Cisternes» i la Finca «s'Allapassa» del mateix promotor, on s'aporten adobs de l'explotació, es situen sobre una massa d'aigua subterrània no vulnerable, la tercera finca d'aportació, Finca «Son Suau» sí que es troba sobre una massa subterrània vulnerable de contaminació per nitrats (1818MS Santa Cirga), on el límit és de 170 kg N/ha.

El Servei de Producció Ramadera va informar desfavorablement el 9 de juliol de 2024, perquè, entre altres extrems, no queda clar que l'aportació d'adob a les finques del promotor no superi els límits establerts d'aportació de nitrats, considerant les 5.428 T/any de gallinassa generada en l'explotació.

6.6. L'activitat està classificada com a APCA (activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera), i queda subjecte a la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, ja que a l'annex IV, catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera, inclou les instal·lacions de gallines ponedores amb capacitat igual o superior a 40.000. Les activitats APCA tipus B, segons l'article 13 de la llei, estan subjectes a autorització d'emissions.

D'acord amb el document ambiental, els volums de gasos emesos a l'atmosfera que s'han de notificar al Registre i fonts contaminants són, d'acord amb el document ambiental: amoníac NH₃ 6.201 kg, òxids nitrosos N₂O 129 kg, òxids de nitrogen NO_x 644 kg, i metà CH₄ 14.634,81 kg. El coeficient per a CH₄ es pren del quadre de càlcul d'emissions de gasos del sector ramader en relació amb la directiva IPPC, i de la resta de gasos considerant la proteïna de l'alimentació, i gallinassa.

6.7. El Consell Insular és l'organisme amb competències relatives a l'elaboració i l'aprovació dels instruments d'ordenació en matèria de residus no perillosos, i va aprovar el Pla director sectorial de residus sòlids no perillosos. El Consell ha informat favorablement el projecte, però a l'informe ha especificat que el document ambiental no fa referència als ous no aptes com a residus (codi LER 02 02 03), punt que el promotor aclareix en l'escrit d'esmena de 28 d'octubre de 2024, indicant que es gestionen conjuntament amb els cadàvers de gallines.

Els residus de medicaments i els procedents de tractaments veterinaris s'han de gestionar segons estableix la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats. El promotor té contracte amb gestors autoritzats per a la recollida selectiva i retirada dels envasos i productes de rebuig, així com altres procedents dels tractaments zoosanitaris, productes desinfectants i qualsevol altre tipus de residu perillós generat a la granja.

D'acord amb la secció tercera de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears, la producció, l'emmagatzematge, el transport i la gestió dels fems, tant dels sòlids com dels líquids o purins, i també l'ús d'aquests com a esmena o fertilitzant, a l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, no tenen la consideració de residus, i s'han d'ajustar a la regulació d'aquesta llei. La secció 3a i l'annex de la Llei Agrària regulen la gestió de fems d'origen agrari, on s'especifica la necessitat d'un Pla de producció i gestió de fems, així com tenir un llibre on s'especifica la producció i la gestió dels fems.

El document ambiental indica que existeix un Pla de producció i gestió de fems, però no el Llibre de fems. El Pla especifica que hi ha dos sistemes de recollida (estructura en forma de cinta transportadora baix les gàbies, menjadores, abeuradors i saladar i zona d'esbarjo); i un sistema d'arrossegament automàtic en V (a la resta dels espais). La gallinassa es retira de les naus per una cinta automàtica transportadora fins als contenidors externs per al seu transport cobert, i tenen tres destinacions: venda directa a clients per al seu ús com a adob de juny a desembre (hi ha acords signats en el sentit de les condicions del Reglament 3/2019 de la Llei Agrària); sembra a les finques de l'entitat Son Perot (250 ha entre les Finques «S'Allapassa», «Ses Cisternes», i «Son Suau») o emmagatzemant al femer situat al polígon 34, parcel·la 9. D'acord amb el Pla, normalment entre els mesos de gener a maig tot els fems que es genera a l'explotació es diposita al femer.

El femer té uns 5.000 m², amb una alçada de 3 metres d'acumulació (altura de la pala de la màquina que apila els fems), i una densitat de 0,6 tn/m³, el femer tendria capacitat per a 8.781 tones, suficient per a les 5.420 tones/anuals de fems produïts a la instal·lació. Així, tal com indica el Servei de Ramaderia, el femer està sobredimensionat. Així i tot, s'ha de considerar que el Pla producció i gestió de fems es fa constar que es dipositen fems de tres granges d'aus. D'acord amb la descripció del document ambiental, el femer disposa d'una solera de formigó armat impermeable construïda l'any 2018 amb pendent cap a un lateral en el qual s'ha construït un mur d'1 metre d'alçària per acumular els lixiviats. La forma de recollir els lixiviats i evitar el seu vessament, d'acord amb el certificat de l'enginyer agrònom inclòs com document annex al document ambiental, el pendent cap al mur de contenció d'1 metre, a més de la col·locació de munts de terra i algues al voltant, contribueixen al fet que s'eviti la propagació dels lixiviats. No existeixen rases impermeables de recepció al voltant del femer per dirigir els lixiviats cap a un dipòsit estanc. El femer no disposa de coberta.

La Llei Agrària de les Illes Balears estableix l'obligació de cimentar de forma impermeable i tenir un sistema de recollida de lixiviats o disposar d'un encert o cordó perimetral del terra que n'eviti la disseminació superficial. Aquesta Llei no preveu sistema concret per a la reducció o control de les emissions o de les olors o que el femer estigui cobert. Així i tot, tant el cobert com la recollida de lixiviats a dipòsit estanc, si venen determinats per les Millors Tècniques Disponibles de la Decisió d'execució (UE) 2017/302 de la Comissió.

L'article 8 del Reial decret 637/2021, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen les normes bàsiques d'ordenació de les granges avícoles, fixa una distància de seguretat de 500 m per qüestions sanitàries respecte als femers, no aplicable si s'emmagatzema fems de la mateixa explotació, però en aquest cas es dipositen fems de tres granges d'aus, per la qual cosa s'ha de complir aquesta distància. La distància entre les naus i el femer supera els 500 metres, d'acord amb mesures a l'IDEIB.

Hi ha hagut dos registres de queixes de veïnats durant el procediment d'exposició pública, fonamentades sobretot a les molèsties produïdes per les olors i plaga de mosques. Encara que el document ambiental indica la intenció d'executar un Pla de gestió d'olors com a Part del Sistema de Gestió Ambiental, no es concreta l'origen de les olors en funció de les emissions d'amoníac NH₃ i metà CH₄ a cada una de les activitats (naus o femer), ni les possibles mesures de correcció.

Tot l'expressat anteriorment, es refereix a un únic femer, però pareix que existeix un segon femer, d'acord amb les fotografies de les denúncies veïnals, i la fotografia aèria de l'IDEIB, ubicat al polígon 34 parcel·la 5, referència cadastral 07031A034000050000EY. No queda clar si aquest segon femer pertany a aquesta explotació avícola perquè no hi ha constància en el document ambiental, o si pertany a una altra explotació. Es desconeix si compleix les condicions de solera impermeable amb recollida de lixiviats, o si els càlculs d'emissions i distribució de fems inclosos en el document ambiental preveu també el volum acumulat en aquest segon punt de recollida.

6.8. A més dels problemes ocasionats per les olors, els veïnats també deixen constància d'una plaga de mosques, i aporten una imatge suposadament de la zona exterior dels habitatges, encara que no és possible determinar si l'origen de la plaga és aquesta explotació avícola o d'una altra explotació propera, o quina part de l'explotació avícola generaria la plaga (les naus o el femer). També indiquen que els lixiviats no es gestionen correctament i aquests arriben als terrenys annexos produint basses contaminades (aporten també fotografies).

Els terrenys industrials associats a l'agricultura i ramaderia i les matèries fecals agrícoles no estan inclosos en la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sols contaminats, ni tampoc s'inclouen entre les activitats potencialment contaminadores del sòl del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. Així mateix, la contaminació per nitrats i fosfats no s'inclou en l'annex V de l'esmentat Reial decret, sobre el llistat de contaminats i nivells genèrics. La Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears, no considera la gallinassa com a residu.

Així, encara que aquest sòl no es pugui resoldre o classificar com a sòl contaminat, si aquestes basses procedeixen de lixiviats del femer, són punts d'aportació de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera (per transformació dels fosfats i nitrats: emissions d'amoníac, òxid nitros, metà, etc.), punts de contaminació a l'aqüífer (oxidació de l'amoníac dels fems o nitrificació, que és molt soluble), i punts d'afecció a la fauna. S'ha de considerar que l'aqüífer 1821M1 Marina de Llucmajor, està classificat com en mal estat qualitatiu: està en ascens i en risc per contaminació de clorurs, i en risc per contaminació per nitrats. Així també, ens trobem en l'àmbit de les bases temporals ZEC ES5310037_ MAB011 Bassa de Son Verí de Marina, i, si bé el Pla Hidrològic no estipula una àrea de protecció o policia per a les bases temporals, és evident, per la seva petita dimensió i característiques, que els ecosistemes associats a elles seran molt sensibles a contaminació per nitrats o fosfats.

6.9. El Reial decret 637/2021, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen les normes bàsiques d'ordenació de les granges avícoles, inclou la necessitat d'aplicar les Millors Tècniques Disponibles de la Decisió d'execució (UE) 2017/302 de la Comissió, de 15 de febrer, de 2017, per la qual s'estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) en el marc de la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell respecte a la cria intensiva d'ocells de corral o de porc, i també, al seu annex V, inclou la descripció del contingut del Sistema Integral de Gestió de les Explotacions avícoles.

L'Annex V del Reial decret 637/2021, sobre el contingut mínim del Sistema Integral de Gestió de les Explotacions avícoles, inclou en el punt 9, el contingut mínim del Pla de Gestió ambiental, dins el Sistema Integral de Gestió de les explotacions avícoles: «[...] 9. Pla de gestió ambiental: a) Mesures per a l'optimització de l'ús d'aigua i energia. b) Mesures per al control d'emissions de partícules i olors. c) Pla de producció i gestió de fems. Aquest pla inclourà com a mínim, les següents qüestions: i. Sistema de recollida en instal·lacions previstes per a l'emmagatzematge de fems. ii. Producció anual estimada de fems. iii. Descripció de la gestió prevista per als femers, senyalitzant la quantitat dels que es destinaran directament a la seva aplicació en sòls agrícoles i les quantitats dels quals es destinaran a instal·lacions de tractament autoritzades. iv. Superfície agrícola o forestal per a la utilització dels fems pel productor i la identificació de les parcel·les destinataris, així com la identificació dels operadors autoritzats a qui s'hagi lliurat els fems, i si escau, les instal·lacions de tractament autoritzades de destinació dels femers». Respecte a l'aportació d'informació, el document ambiental inclou informació sobre la gestió de l'alimentació per a la reducció de les emissions de nitrogen i fòsfor, dades estimades de producció en tones de fems, i destinació dels fems (distribució a altres granges i utilització com adob a parcel·les pròpies, identificació dels operadors i parcel·les destinatàries). Així i tot, no esmenta quines mesures concretes es duen a terme respecte a les d'emissions de partícules i olors als femers, i només indica que es durà a terme un Pla de control d'olors dins part del Sistema de Gestió Ambiental.

Respecte a les MTDs, d'acord amb l'informe del Servei de Producció Ramadera, el titular de l'explotació va comunicar a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, el 29 de febrer de 2024, les MTDs aplicades a la seva granja. En el document ambiental també s'inclou el llistat de les MTDs, i la seva aplicació i compliment. Així i tot, en aquest llistat, des del punt de vista ambiental, s'han detectat carències o diferències respecte a les MTDs publicades de la Decisió d'Execució (UE) 2017/302 de la Comissió de 15 de febrer de 2017, que s'enumeren a continuació en el referent a les mesures d'aplicació de caràcter general i de caràcter ambiental:

MTD1: no s'ha desenvolupat encara un pla de gestió de sorolls i un pla de gestió d'olors.

MTD3 i MTD4: no s'aplica encara l'alimentació multi fase, que permet la reducció d'emissions de nitrogen i fòsfor a les excrecions.

MTD9: no s'ha desenvolupat encara un protocol de supervisió del soroll (per exemple una caracterització de la maquinària i les seves emissions, o sistema de mesura del soroll a l'exterior de la instal·lació), que contengui actuacions i terminis adequats, ni un protocol de problemes detectats en relació amb el soroll ni un programa de reducció d'aquest.

MTD12: no s'ha desenvolupat encara un protocol de supervisió de les olors, que contengui actuacions i terminis adequats, un protocol de problemes concrets d'olors, un programa de prevenció i eliminació, ni la revisió dels incidents passats i les solucions trobades.

MTD13: no s'han esmentat les mesures d'aplicació de caràcter general següents: Optimitzar les condicions d'evacuació de l'aire de sortida de l'allotjament animal aplicant una o la combinació de les tècniques següents: — augmentar l'alçada de la sortida de l'aire (p. ex. per sobre del nivell de la coberta, instal·lar xemeneies, desviar l'aire de sortida pel cavallet de la coberta en lloc de per la part baixa dels murs), — augmentar la velocitat i turbulències al flux d'aire de sortida (p. ex. vegetació). — incorporar cobertes deflectores a les obertures de ventilació situades a les parts baixes dels murs per dirigir l'aire residual cap a terra, — dispersar l'aire de sortida pel costat de l'allotjament que no estigui orientat al receptor sensible, — orientar el cavallet de la coberta d'un edifici amb ventilació natural en direcció transversal a la direcció predominant del vent.

​​​​​​​MTD14: no s'han esmentat les mesures d'aplicació de caràcter general següents: reducció del coeficient entre la superfície d'emissió i el volum del munt de fems i l'emmagatzematge dels fems sòlid en un cobert.

MTD15: no s'han esmentat les mesures d'aplicació de caràcter general següents: l'emmagatzematge dels fems sòlid en un cobert, sistema de drenatge i cisterna per recollir l'escorrentia, selecció d'una nau d'emmagatzematge per a la conservació dels fems durant els terminis on no es pot aplicar com adob al camp.

MTD16: no s'han esmentat les mesures d'aplicació de caràcter general següents: reducció de l'agitació dels fems, acidificació dels fems.

MTD18: no s'han esmentat les mesures d'aplicació de caràcter general següents: seleccionar una nau d'emmagatzematge amb prou capacitat per conservar els purins durant els períodes en què no és possible aplicar-lo al camp, comprovar la integritat estructural dels dipòsits almenys una vegada a l'any.

MTD21: no s'han esmentat les mesures d'aplicació de caràcter general següents: acidificació del fem.

MTD26: no s'ha desenvolupat encara les supervisions per informes d'assaig d'olors per un Organisme de Control Autoritzat segons la norma EN 13725 perquè s'han presentat queixes en aquest aspecte.

MTD28: no s'han esmentat les mesures d'aplicació de caràcter general següents: control del funcionament efectiu del sistema de depuració d'aire (p. ex. registrant de manera contínua paràmetres operatius o utilitzant sistemes d'alarma).

MTD29: no s'han esmentat les mesures d'aplicació de caràcter general següents: generació de fems.

A més de l'aplicació de les MTDs de caràcter general, també s'ha de considerar les definicions de les tècniques que inclou la Decisió d'execució (UE) 2017/302 de la Comissió:

- Emmagatzemar els fems sòlids a cobert: a cobert és una construcció senzilla amb un terra impermeable i una coberta, amb una ventilació suficient per evitar condicions anaeròbiques i una porta d'accés per al transport.

- Reduir el coeficient entre la superfície emissora i el volum del munt de fems: els fems es poden compactar o es poden dipositar en un magatzem de tres parets.

- Triar un magatzem amb prou capacitat per conservar els fems en els períodes en què l'aplicació al camp no sigui possible. Els períodes en què està permesa l'aplicació al camp dels fems depenen de les condicions climàtiques locals, de la legislació, etc.; això fa que sigui necessari disposar d'una zona d'emmagatzematge amb capacitat suficient.

6.10. Requeriment d'esmena: D'acord amb l'article 40 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en data 25 de març de 2025 es va emetre requeriment per esmenar les deficiències esmentades a l'apartat de l'anàlisi tècnica, que va ser notificat al promotor el 27 de març de 2025, amb un termini de tres mesos per lliurar la informació addicional, sense que s'hagi rebut cap documentació en el termini indicat. Així, no s'ha pogut aclarir l'origen i necessitats reals de recursos hídrics, mesures de compensació de l'hàbitat d'interès comunitari eliminat, compliment de la Norma 22 d'integració paisatgística i mesures d'integració a aplicar, càlcul de la contaminació difusa per nitrats, informació sobre un possible segon femer, sistema de control de plagues, o el compliment de les Millors Tècniques Disponibles de la Decisió d'execució (UE) 2017/302 de la Comissió (gestió d'olors, coberta i dipòsit estanc del/s femer/s, etc.). Tampoc existeix al document la descripció de la compensació o correcció d'elements que causen impactes residuals o significatius, o substitució d'elements que causen impactes crítics. No s'ha presentat un pla de paralització de l'activitat, d'acord amb l'article 14.7 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears i l'apartat novè de la Instrucció del conseller de Medi Ambient i Territori de 25 d'abril de 2022 (BOIB núm. 56, de 28 d'abril de 2022), atès que la granja ja existeix i només té autorització actualment per a un màxim de 40.000 gallines.

6.11. Audiència prèvia a la resolució de la declaració d'impacte ambiental: en data 1 de juliol de 2025 es va donar audiència al promotor per un termini de deu dies i consta recepcionada en data 7 de juliol. No s'han presentat al·legacions ni documentació en el termini indicat.

CONCLUSIÓ

Per tot l'anterior,

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte «Granja de gallines ponedores Ses Cisternes», del terme municipal de Llucmajor, promogut per Avícola Son Perot, atès que previsiblement es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. A més a més, s'ha de considerar l'entrada en vigor en primer lloc del Decret Llei 1/2025, de 17 de gener (BOIB núm. 9, de 18 de gener de 2025) i posteriorment de la Llei 2/2025, de 18 de juny, de mesures urgents per a la protecció de les persones i el medi natural a l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa a determinades explotacions ramaderes intensives de corral (BOIB núm. 79 de 21 de juny de 2025), que pot derivar en una inviabilitat jurídica del projecte, que en qualsevol cas correspon avaluar a l'òrgan substantiu.

 

(Signat electrònicament: 12 de setembre de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá