Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 16 de maig de 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de Parc Fotovoltaic Na Forana al polígon 40, parcel·les 16, 17 i 19, del terme municipal de Llucmajor (Exp. 30A/2025), en el termes següents:

D'acord amb el punt 1b) de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, entre d'altres, «Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental» i «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei».

El projecte de Parc Fotovoltaic Na Forana ocupa una àrea de superfície de tancament de 22,47 ha en sòl rústic amb una àrea perimetral de mòduls de 85.289 m². Es tracta, per tant, d'una instal·lació de tipus D (ocupació territorial > 10 ha) segons determina l'article 34.2 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (a partir d'ara PDSEIB), i se situa en zona d'aptitud fotovoltaica baixa atès que es troba en la franja de 500 m entorn d'un espai de rellevància ambiental (article 33 del PDSEIB).

Així, el projecte objecte del present informe es troba inclòs en l'annex 1 “Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària”, Grup 3. Energia, punt 12.“Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

Amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, el projecte s'ha de subjectar a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013 i formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El projecte de parc solar fotovoltaic “Na Forana” consisteix en la instal·lació d'una planta fotovoltaica de 15,75 MW de potència instal·lada, situada al polígon 40, parcel·les 16, 17 i 19 del terme municipal de Llucmajor (Mallorca).

La instal·lació es compon de 27.456 panells bifacials, connectats en 1.056 sèries (strings), que produeixen electricitat en corrent continu. Aquesta es transforma en corrent altern mitjançant 48 inversors, i posteriorment es canalitza cap als centres de transformació, on la tensió s'eleva a 30 kV.

L'àmbit del projecte ocupa una superfície total de parcel·la de 35,89 Ha, sobre terrenys classificats com a Sòl Rústic General segons el Pla Territorial Insular de Mallorca, amb un recinte tancat de 22,47 Ha (62,59% de la parcel·la). La superfície ocupada pels mòduls és de 85.289 m², un 23,76% de les parcel·les. Aquests tenen una alçada màxima de 3,95 m i una mínima de 0,8 m.

Al plànol de planta general del parc consta un espai reservat per a bateries, tot i que a la memòria del projecte no es fa esment de cap previsió d'instal·lació d'emmagatzematge.

L'evacuació de l'energia es realitzarà a través d'una línia subterrània de 6.289,80 m que connectarà amb una nova subestació (SE col·lectora ISLA 30/66 kV, compartida amb altres dos parcs fotovoltaics, el PFV Calablava III i IV). ISLA enviarà l'energia cap a la subestació de REE Cala Blava 66, situada també al terme de Llucmajor (SE ISLA 30/66 kV i el tram cap a REE Cala Blava 66 són objecte d'un altre projecte).

Altres edificacions o instal·lacions previstes en el projecte són: cinc centres de transformació i un centre de maniobra. Els acabats de les edificacions seran en color arena, tendran coberta de teula àrab i la fusteria metàl·lica de color verd.

L'accés es realitza a través d'un camí privat que comunica amb el camí de sa Torre el qual connecta amb la carretera Ma-6020. Al projecte es proposa implantar un camí perimetral de 3,50 metres d'ample que permet accedir a la instal·lació amb vehicles per tal de realitzar les labors d'operació i manteniment. També es realitzaran uns camins de servei per a accedir als edificis auxiliars.

Les principals actuacions que es duran a terme per a la implantació del projecte inclouen:

• Desbrossament i preparació mínima del terreny, mantenint la topografia natural: La implantació dels panells en la parcel·la es realitzarà mantenint les masses forestals perimetrals i vegetació lineal de vora així com la que hi ha a l'interior de les parcel·les.
• Instal·lació de les estructures metàl·liques amb seguiment solar a un eix, clavades a terra sense fonamentació.
• Obertura de rases per a canalitzacions elèctriques i xarxes auxiliars.
• Construcció de camins d'accés interns (3,5 m d'amplada) amb superfície recompactada.
• Instal·lació de centres de transformació i un centre de protecció i mesura.
• Execució del tancament perimetral parcial amb malla metàl·lica de 2 m d'alçada i una porta d'accés.
• Implementació de serveis auxiliars de control, protecció i alimentació interna a partir d'un transformador de 10 kVA.

A més de les construccions proposades, en la parcel·la existeixen edificacions, parets i marges de pedra en sec sobre els quals no s'intervé.

El termini d'execució associat al conjunt del projecte és de 9 mesos i el pressupost total s'estima en 415.548 €, desglossat en 297.348 € per mesures en fase d'obra i 93.000 € per al pla de vigilància en explotació, més altres partides menors com el seguiment en fase de desmantellament. Des de la posada en marxa, s'estima una vida útil de 30 anys.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl, segons el Pla Territorial de Mallorca (PTIM), les parcel·les estan classificades com a sòl rústic general (SRG). Per la seva banda i d'acord amb la normativa urbanística municipal vigent, Revisió i adaptació del Pla General Municipal d'Ordenació de Llucmajor (1984), les parcel·les afectades tenen la qualificació d'Àrea Agrícola Ramadera i Zona de protecció de Sa Marina.

2. En relació amb les unitats paisatgístiques definides al PTIM, l'àmbit del projecte es troba a la UP-6 de Llevant, classificada amb un valor paisatgístic mitjà-alt. No es troba a àrea d'intervenció paisatgística (AIP).

3. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) i atès que la instal·lació ocuparà més de 10 ha, es troba classificada com a tipus D. Es troba a una zona d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques mitjana, però reclassificada com a zona d'aptitud baixa per proximitat a menys de 500 m de l'espai de rellevància ambiental ES5310037 (Zona Especial Conservació (ZEC) Basses de la Marina de Llucmajor). En la figura a continuació es marca una circumferència de 500 m al voltant del ZEC per poder tenir en consideració aquesta distància.

4. Pel que fa a la topografia, el pendent de l'àrea del projecte és inferior al 5%.

5. Els elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMMs i CTS) no es troben en zona de policia de torrent. No estan afectats per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, inundació, incendis, esllavissament, àrea amb risc potencial significatiu d'inundació ni per cap plana geomorfològica d'inundació. La línia d'evacuació no es troba en zona de policia de torrent ni travessa la llera d'un torrent.

Existeix una zona propera catalogada com a Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals (ZAR) que l'EIA identifica i estableix mesures preventives.

6. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000.

A més de la ZEC Basses de la Marina de Llucmajor, apareix cartografiada una bassa temporal a la parcel·la (tot i que l'EIA esmenta que no hi ha signes d'embassament d'aigua a cap punt de la parcel·la) i una altra propera al límit nord-est de l'àmbit del projecte.

7. A l'àrea del projecte ocupada pels panells solars, el centre de maniobra i mesura i els centres de transformació no s'hi troben hàbitats d'interès comunitari (HIC), però sí limítrofs.

Segons la capa hàbitats d'interès comunitari 2022 de l'eina IDEIB, les parcel·les afectades pel projecte mostren diferents tessel·les conformades pels següents HICs recollits a la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva Hàbitats):

• Codi 3170 Basses i estanys temporals mediterranis
• Codi 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics
• Codi 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.
• Codi 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia.

8. Les parcel·les a on s'ubica el projecte tenen un ús agrari, amb cultius de cereal de secà per a farratge i pastura d'ovelles. L'entorn és també predominantment agrari. D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, la geologia del terreny és de tipus argilós (argiles vermelles). Segons l'estudi agronòmic, es considera pràcticament tota la superfície afectada pel parc solar com a sòl de tipus V, amb bon aprofitament agrari (on el tipus I seria valor agrari molt alt i el tipus VI, la pitjor valoració, tindria un aprofitament agrari limitat).

9. Quant a la vegetació, segons l'EIA, a l'àrea del projecte ocupada pels panells solars, el centre de maniobra i mesura i els centres de transformació predominen les espècies herbàcies (i arbustives) ruderals típiques de zones obertes amb recurrents trencaments del terreny i pasturatge extensiu per bestiar oví. A la zona de pinar es desenvolupa la típica comunitat Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae. La variabilitat més gran d'espècies es troba al costat de les parets de pedra que separen les diferents parcel·les.

10. Pel que fa a la fauna, segons l'EIA, entre d'altres s'han detectat espècies en règim de protecció especial com Tarentola mauritanica, Testudo hermanni (restes), i diverses espècies d'ocells com Anthus pratensis, Hirundo rustica, Upupa epops, etc. També s'ha detectat Milvus milvus (milà reial), espècie en perill d'extinció.

11. Així mateix, consultada la capa de protecció d'avifauna de l'IDEIB (figura 5 a continuació), la zona d'implantació del parc es correspon amb dues àrees importants pels rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB) definides per: AIRIB-76 Marina de Llucmajor (hàbitat de reproducció) i AIRIB-Migració 3 Sa Marina (hàbitat de migració).

Cal dir que la presència d'AIRIB de migració per a rapinyaires és rellevant en el context de les Illes Balears atesa l'extensió limitada d'aquestes zones a les illes (vegeu figura 5).

12. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies, l'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1821M1 Marina de Llucmajor. Segons l'EIA es troba en estat quantitatiu i qualitatiu: bo, però segons el Reial decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (PHIB Revisió 3r cicle (2022-2027)) es troba en estat qualitatiu dolent. La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers de la zona es considera moderada.

13. Les actuacions projectades no es troben en el perímetre de restriccions moderades de pous de proveïment urbà. D'acord amb l'article 76 del Pla Hidrològic de les Illes Balears de tercer cicle i pel que fa als perímetres de restriccions moderades de captacions de proveïment a població la instal·lació d'un parc fotovoltaic s'entén com a una activitat permesa.

14. Pel que fa al patrimoni, d'acord amb l'informe arqueològic a les parcel·les a on s'instal·laran les plaques fotovoltaiques, el CMM i els transformadors s'hi troben els elements etnològics següents: marges de pedra seca, camins i un aljub. L'informe inclou l'autorització del Servei de Patrimoni Històric per a la realització de la prospecció arqueològica prèvia el resultat de la qual és que «no s'han trobat materials arqueològics ni etnològics rellevants».

15. D'acord amb el «modelo de zonificación ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. Sensibilidad ambiental y clasificación del territorio» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'índex de sensibilitat ambiental per a les instal·lacions fotovoltaiques és de 6.493 per a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, el valor zero indica sensibilitat màxima i 10.000, sensibilitat baixa.

16. Segons l'EIA, l'emplaçament fotovoltaic no es troba proper a cap nucli poblacional, urbanització i ni tan sols habitatges rurals, a excepció de l'hotel Zoëtry Mallorca situat a uns 500 m del parc fotovoltaic.

17. L'EIA analitza les instal·lacions fotovoltaiques en l'entorn del projecte (vegeu figura 7 a continuació). En funcionament, que es troben a un radi de 5 km de la zona d'estudi són: Sa Caseta (a 1,45 km de distància) i Can Xim (a 2,79 km). Dins aquest radi, es troben els projectes següents en tramitació: Calablava I (0,61 km); Calablava II (1,19 km); Calablava III (4,19 km); Armadillo (1,92 km); Camello (2,86 km); i Cugulutx (2,62 km).

L'EIA dedica tot un apartat a l'anàlisi de l'efecte acumulatiu dels parcs projectats a la zona. També esmenta que les dues subestacions elèctriques disponibles al terme municipal de Llucmajor ja no admeten més connexions: la capacitat d'accés ja està limitada amb les sol·licituds autoritzades avui dia. Així, alguns dels altres parcs fotovoltaics que es troben en estat de tramitació, potser no arribaran a executar-se o per la impossibilitat de connectar-se a les subestacions esmentades, o per l'impacte de les modificacions en les línies d'evacuació cap a altres subestacions, més llunyanes.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1 Fase d'informació pública.

El 12 d'octubre de 2024, es va publicar en el BOIB núm. 134 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic NA FORANA ubicat al polígon 40 parcel·les 16, 17 i 19 de Llucmajor durant un termini de 30 dies d'acord amb el que estableix la normativa.

La documentació posada en exposició pública a la pàgina web de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic durant el període indicat va ser la següent: Projecte de desenvolupament; EIA (amb Annex 1. Estudi energètic i sobre el canvi climàtic, Annex 2. Estudi paisatgístic, Document de síntesi de l'EIA i Informe agronòmic); Memòria de Declaració de Projecte Industrial Estratègic i Mesures i condicionants d'acord amb l'Annex F del Pla Director Sectorial Energètic.

Segons certifica la cap del Negociat IX del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica en data 6 de febrer de 2025, durant el tràmit d'informació pública no es va rebre cap al·legació.

3.2 Consultes

El 10 d'octubre de 2024, la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic envia consulta a les administracions i persones interessades següents (es marquen les administracions de les quals s'ha rebut resposta):

• Ajuntament de Llucmajor. Departament d'Urbanisme. Servei d'Urbanisme i cadastre. (√)
• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Departament de Medi Natural. (√)
• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Servei d'Agricultura. (√)
• Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. (√)
• Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació.(√)
• Conselleria de Presidència i Administracions Públiques. Direcció General d'Emergències i Interior. Departament d'Emergències. (√)
• Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular de Territori i Paisatge. Servei d'Ordenació del Territori. (√)
• Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal. Servei de Planejament.
• Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal. Serveis Tècnics d'Urbanisme.
• Consell Insular de Mallorca. Departament de Cultura i Patrimoni. Direcció Insular de Patrimoni. Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals. (√)
• Endesa Distribució, S.L.U. (√)
• Red Eléctrica España, SAU.
• GOB.
• Amics de la Terra.

3.3 Informes rebuts

Dins l'expedient consten els informes que s'han marcat a l'apartat anterior i dels quals es transcriuen les principals conclusions:

• Informe de 15 d'octubre de 2024, del Servei de Planificació al Medi Natural. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Comunica que «el projecte no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i que, per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)».

• Informe de 17 d'octubre de 2024 del Servei de Planificació del Departament d'Emergències. Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.

A les consideracions tècniques constata que no hi ha implicacions per al MERPEBAL, GEOBAL o INUNBAL; segons l'INFOBAL les parcel·les 16 i 19 presenten a dins sengles zones amb risc molt alt d'incendi forestal; no existeixen activitats considerades dins l'àmbit d'aplicació del Reial decret 840/2015 (SEVESO); no hi ha implicacions amb el CAMBAL ni el RADBAL.

S'entén que l'informe conclou favorablement al projecte amb les següents consideracions: «el promotor ha de recollir i implantar mesures d'autoprotecció enfront dels incendis forestals, tenint en compte la disposició del camp fotovoltaic, incorporant les contemplades a l'INFOBAL com són la definició d'accessos, la garantia d'arribada i maniobra de vehicles pesants o la neteja de la vegetació, entre d'altres, així com realitzar qualque acció preventiva de neteja silvícola de la parcel·la, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig)».

• Informe de 22 d'octubre de 2024, del Servei de Patrimoni Històric. Consell Insular de Mallorca que conclou favorablement, igual que l'informe de 28 de maig de 2024 i l'informe de 6 de juny de 2024 sobre el mateix expedient:

«No s'establirà cautela arqueològica per a la instal·lació» i «Pel que fa als elements etnològics, es garantirà la conservació de tots aquests elements (casetes, barraques, basses, sestadors, etc.), a més de les parets seques».

• Informe de 31 d'octubre de 2024, del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.

És desfavorable atès que «el projecte de desenvolupament mostra incongruències a la línia d'evacuació». Es mostren exemples d'aquesta incongruència i es sol·licita aclarir-les.

• Informe de 8 de novembre de 2024 d'Endesa Distribució, S.L.U.

«La solicitud se enmarca dentro de una tensión de 30 KV e injecta directamente en una subestación privada que entendemos que conectará directamente sobre la red de transporte. Al no tener edistribución redes de transporte en la zona deberá ser el gestor de la red de transporte el que informe sobre la conexión de la citada PFV sobre sus redes».

• Informe de 5 de novembre de 2024 del Servei de Protecció d'Espècies. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Fa constar de la presència, a la zona on s'ubiquen les parcel·les, d'espècies protegides o catalogades i de diversos hàbitats d'interès comunitari, els quals no estaran afectats per la instal·lació fotovoltaica.

Informa favorablement, però com «el projecte podria suposar un efecte rellevant sobre les espècies catalogades o amenaçades de la zona, especialment sobre els rapinyaires, a causa de la pèrdua d'hàbitat que suposa l'acumulació de gran nombre de projectes de parcs fotovoltaics dins la zona», estableix els següents condicionants:

1. La prospecció prèvia del terreny abans de l'entrada de la maquinària per detectar tortugues de terra presents a les parcel·les no s'ha de realitzar durant els mesos de fred, atès que la tortuga mediterrània podria estar enterrada i no es detectaria.

2. S'hauran de portar a terme revisions diàries de les rases, que hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements que permetin la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior.

Addicionalment, tenint en compte que la marina de Llucmajor, on s'ubica el projecte de parc fotovoltaic de Na Forana, és una zona important per a les aus rapinyaires (AIRIB), per a la migració, amb presència de gran quantitat de nius de milà reial, a la qual s'acumulen vint-i-cinc o més projectes de parcs solars fotovoltaics, amb la consegüent pèrdua d'hàbitat per al campeig, descans i reproducció de rapinyaires, especialment de milà reial, proposam les següents RECOMANACIONS:

• En el marc del Reglament (UE) 2024/1991 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de juny de 2024, relatiu a la restauració de la naturalesa, i de la Directiva 92/43/CEE i la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, que tenen per objecte garantir la protecció, conservació i supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats més valuosos i amenaçats d'Europa, així com dels ecosistemes dels quals formen part, s'haurien d'establir mesures compensatòries de la pèrdua efectiva d'hàbitat per als rapinyaires en general i més concretament per al milà reial.
• Aquestes mesures compensatòries podrien consistir a la restauració d'hàbitats degradats (terres abandonades, pedreres, abocadors, etc.) i a la creació de nous hàbitats adients per als rapinyaires o altres grups d'aus, com per exemple les estepàries, tot tenint en compte la superfície total perduda a causa del canvi d'ús del sòl que suposa la implantació de parcs solars fotovoltaics.
• Es podria considerar la possibilitat d'establir un mecanisme de col·laboració entre tots els promotors dels diferents parcs fotovoltaics de la zona que, de manera conjunta, proposessin mesures compensatòries de la pèrdua efectiva d'hàbitat per als rapinyaires o de les aus lligades als medis agraris (estepàries).
• En cas de decantar-se per la restauració d'un hàbitat per afavorir el milà reial, l'hàbitat a crear hauria de comptar amb les següents característiques: terreny obert, amb presència d'arbres, amb accés a aigua i amb tranquil·litat i presència limitada de persones.

• Informe de 13 de novembre de 2024 del Servei d'Urbanisme i cadastre de l'Ajuntament de Llucmajor.

L'informe desfavorable argumenta problemes amb la línia d'evacuació. La longitud de la línia (6.306 m) implica una ocupació considerable del domini públic municipal i el projecte no contempla la reutilització de canalitzacions existents ni aporta prou informació per valorar l'afectació real de la infraestructura en el domini municipal. Així, es requereix:

• «Definir els trams en què es compartiran els entubats amb altres operadors existents (si és el cas) que evacuen contra la matèria SE i en quins trams serà necessari l'execució de rases en domini públic així com la capacitat d'aquest de integrar-les en l'espai definit per la condició II.1. línies que discorrin per traçat urbà, hauran de ser objecte d'un estudi específic de capacitat de la via per absorbir en el subsol les necessitats que presenta el projecte, tenint en compte les xarxes existents i les reserva de xarxes municipals de nova implantació  (pluvials ...)».
• Disposar d'una concessió demanial per l'ocupació del domini públic durant un període superior als 4 anys i inferior a 75 anys, abans de l'aprovació del projecte.
• Complir les condicions generals i estètiques d'obres en sòl rústic, que es detallen a l'informe per a instal·lacions aèries i subterrànies, estació transformadora (E.T.) i els elements d'obra.

A l'informe es reclama una «avaluació ambiental i visual acumulativa per a la totalitat dels projectes situats a l'àmbit de Sa Marina de Llucmajor, a aprovar per l'òrgan competent abans d'emetre nous informes».

• Informe de 19 de novembre de 2024 del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.

D'acord amb les consideracions tècniques «el balanç de petjada de carboni es considera positiu i alineat amb els objectius de la Llei 10/2019». El projecte preveu un estalvi de 17.812,31 T CO₂, i «s'ha avaluat l'impacte de l'increment de temperatura; canvi en el règim de precipitacions; pluges fortes i inundacions; canvi d'usos del sòl i Biodiversitat».

L'informe conclou favorablement amb els següents condicionants i recomanacions:

• Es demana una mesura que inclogui punts d'abeurada i refugis de fauna.
• Es proposa al Servei d'Assessorament Ambiental tenir en compte la confluència de projectes i el risc de viabilitat del projecte a causa de la manca de punts de connexió.
• S'adjunta com a recomanació la Guia per “Criteris ambientals en els projectes de Plantes Solars Fotovoltaiques. Generalitat de Catalunya, 2022”.

• Informe de 4 de desembre de 2024 del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

A les consideracions tècniques constata que «el projecte confronta pel sud amb zona forestal ZAR» (Zona d'Alt Risc d'Incendi Forestal de conformitat amb l'art. 76 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears). «El projecte no afecta cap zona forestal en les zones d'instal·lació de plaques».

S'entén que s'informa favorablement amb les següents consideracions:

• En la zona sud-est del parc, a on confronta amb zona ZAR cal executar una franja d'autoprotecció amb les indicacions de la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021, o bé moure les files de plaques de manera que s'asseguri la distància de 30 metres entre la darrera línia de plaques i la vegetació forestal (https://xarxaforestal.org/wp-content/uploads/2021/05/Resolucio-frangesseguretat.pdf)
• Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).
• Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:
  • L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
  • Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.
• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

• Informe de 18 de març de 2025 del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca.

S'informa favorablement des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge amb les següents condicions:

1. Aquest informe no té per objecte la valoració, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge, de la previsió d'instal·lació d'emmagatzematge, atesa la manca de definició de les seves característiques formals i tècniques.

2. Cal definir l'amplada de la barrera vegetal amb claredat i es recomana que tengui una mida mínima de 5 metres.

Es fan les observacions següents:

1. Atès que segons el PDSEIB, la instal·lació s'han de situar o en espais degradats (espais denudats, pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais no agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús) o en terrenys de baixa productivitat agrícola o bé integrats de forma efectiva en l'activitat agrària, d'acord amb la legislació agrària vigent, cal l'emissió, respecte a la qüestió esmentada, de l'informe preceptiu i vinculat emès per l'òrgan competent en matèria ‘agricultura.

2. En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura amb la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins. A més, s'evitarà afectar, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en què no s'ha de desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

• Informe de 21 de març de 2025 del Servei d'Agricultura. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Informa favorablement, «d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades»: plantació de 5,16 ha de garrovers en règim de secà.

Compensació o complementarietat	Mesures proposades	Cultiu/Bestiar	Superfície	Localització
Compensació	Agricultura	Garrover en secà	3,5 ha	Llucmajor: Polígon 39 Parcel·la 18 - Recinte 3 Parcel·la 19 – Recinte 2
Compensació	Agricultura	Garrover en secà	3,5 ha	Petra: Polígon 7. Parcel·la 212 - Recintes 1 i 6
Superfície total :			5,16 ha

4. Anàlisi tècnica de l'expedient

a) Alternatives

Alternativa 0 (No execució del projecte). Evitaria qualsevol impacte ambiental directe, però suposaria la pèrdua d'una oportunitat per impulsar la transició energètica i reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle. No es considera preferible llevat que les altres alternatives resultin ambientalment inviables.

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les 5 alternatives d'ubicació següents:

• Alternativa 1: Parcel·la 30 del polígon 34.
• Alternativa 2: Parcel·les 4, 6 i 18 del polígon 34.
• Alternativa 3 (seleccionada): Parcel·les 16, 17 i 19 del polígon 40.
• Alternativa 4: Parcel·les 7 i 10 del polígon 40.
• Alternativa 5: Parcel·la 7 del polígon 35 i parcel·les 16 i 19 del polígon 40.

La justificació de l'alternativa seleccionada parteix d'un examen multicriteri de diferents elements als quals se'ls assigna una major o menor puntuació en base a què la situació projectada sigui menys o més favorable. La taula de justificació de l'alternativa d'ubicació seleccionada és la següent (on diu BML* = Basses de la Marina de Llucmajor):

	Alternativa 1		Alternativa 2		Alternativa 3		Alternativa 4			Alternativa 5
Superfície (ha)	58,75	5	42,98	3	22,47	1	25,7		2	46,29		4
Aptitud fotovolt.	75% zona d'exclusió i 25% baixa	5	Baixa (100%)	4	Mitjana (100%), però com està a <500 m d'un espai de rellevància ambiental (ZEC BML*), es considera baixa (100%)	2	90% baixa i 10% mitjana, però com està a <500 m d'un espai de rellevància ambiental (ZEPA Cap Enderrocat i Cap Blanc i ZEC BML), es considera baixa (100%)		3	Mitjana (100%), però com està a <500 m d'un espai de rellevància ambiental (ZEC BML), es considera baixa (100%)		2
Vegetació existent	Vegetació mitjana. Camp de cultiu	4	Gairebé sense. Camp de cultiu	3	Gairebé sense vegetació. Camp de cultiu	3	Vegetació mitjana. Camp de cultiu		4	Amb vegetació abundant. Camps de cultiu		5
Sobre aqüífer	Marina de Llucmajor	1	Marina de Llucmajor	1	Marina de Llucmajor	1	Marina de Llucmajor		1	Sí, Marina de Llucmajor		1
Presència d'HIC	Sí 29,2 ha (49,8%). Hàbitat MA4a_20, MA4a_102 ullastrars	4	Sí 7,5 ha (22,6%), Hàbitat MA4a_206 i MA4a_102 ullastrars	3	Sí 3,2 ha (10,9%). Hàbitat MA4a_509 Boscos de pins majorment	2	Sí 5,1 ha (22,4%), Hábitat MA4a_510, MA4a_533 y MA4a_522		3	Sí 28,1 ha (58,4%), MA4a_303, MA4a_210, MA4a_250, MA4a_334 y MA4a_373		5
Distància Xarxa Natura 2000 < 2 km	0 metres. Parcel·la inclosa a ZEPA i > 1km ZEC BML	5	0 metres. Parcel·la adjacent però no inclòs en ZEPA i 750 m ZEC BML	4	A 765 metres d'una ZEPA i 250 m de dues ZEC BML	2	A 115 metres de la ZEPA 25 i a 75 m de dues ZEC BML		3	0 metres. Parcel·la inclosa en ZEC BML		5
Distància a nuclis urbans	650 metres Tolleric	4	630 metres Tolleric	5	3.900 metres Badia Blava	2	4.200 metres Badia Blava		1	1.000 metres Badia Blava		3
Distància a parcs fotovoltcs propers	2.900 metres. Sa Caseta de 22 MWp	1	2.690 metres. Sa Caseta de 22 MWp	2	1.570 metres. Sa Caseta de 22 MWp	4	2.500 metres. Sa Caseta de 22 MWp		3	500 metres. Sa Caseta de 22 MWp		5
Distància a la subestac.	6.300 metres. Subestació Cala Blava	5	6.300 metres. Subestació Cala Blava	5	5.932 metres. Connectat a Sa Caseta	4	5.000 metres. Subestació Cala Blava		3	4.100 metres. Subestació Cala Blava		2
APR Incendi	100% de risc baix	2	100% de risc baix	2	88,8% de risc baix i 11,2% (3,3 ha) molt alt	4	6,5% (1,5 ha) Risc molt alt i 93,3% moderat i baix		3	54,4% (26,2 ha) Risc molt alt i 44,4% baix		5
APR inundació	Sense risc	1	Sense risc	1	Sense risc	1	Sense risc		1	Sense risc		1
Total	37		33		26		27			38

Taula 1. Quadre comparatiu de les diferents alternatives d'ubicació. Font: EIA.

L'EIA analitza tres alternatives per al traçat de la línia d'evacuació de 30 kV:

• Alternativa 1: línia subterrània que travessa 3.200 m de terreny forestal; no afecta espais protegits ni patrimoni, però implica desbrossaments significatius.
• Alternativa 2: línia aèria de gran longitud; es descarta pel seu impacte sobre l'avifauna i paisatgístic.
• Alternativa 3 (seleccionada): segueix camins públics, evita sòl forestal i minimitza l'impacte sobre vegetació i fauna. No requereix acords amb particulars, fet que facilita la seva implantació.

Pel que fa a les alternatives constructives, es valoren diverses opcions de muntatge dels panells.

Es descarten les estructures massa elevades (impacte visual alt) i les totalment arran de terra (més ciment i impacte sobre el sòl). S'adopta una solució intermèdia que combina integració paisatgística, estabilitat i eficiència: estructures amb seguidors solars a un eix clavades a terra (sense cimentació).

• Consideracions a l'anàlisi d'alternatives:

Que l'EIA analitzi 5 alternatives en lloc de les 3 que se solen incloure en els estudis és un esforç a valorar.

En tot cas, que totes les alternatives parteixin d'una aptitud fotovoltaica baixa (independentment que fos mitjana abans de la modificació del PDSE, que es va modificar precisament per garantir que no hi hagués una afecció als espais naturals entorn els parcs) és un fracàs de l'anàlisi d'alternatives i demostra que es requereix una planificació més exigent pel que fa a les limitacions de desenvolupar projectes de PFV a zones territorialment poc adequades (o amb una evident acumulació de projectes).

Dit això, una reubicació d'algunes plaques (si fos possible) o la retirada d'algunes de les plaques en les parcel·les seleccionades ja permetria mantenir una distància superior als 500 m a un espai de rellevància ambiental i arribar, almenys, a una d'aptitud mitjana en pràcticament el 100% dels terrenys on es col·locaran les plaques.

Prescindir de les aproximadament 4,2 ha que es preveuen a l'espai marcat amb el rectangle verd, suposaria una millora pel que fa a l'afecció a àrees de rellevància ambiental, respectant la recomanació de la normativa, i sense afectar la viabilitat econòmica del projecte.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase d'obra, l'EIA identifica les activitats productores d'impactes següents: instal·lació de les línies d'evacuació (realització de rases: excavació, entubat i farciment), i creació dels fonaments dels edificis auxiliars (CT i CMM); tala d'arbres i matolls; instal·lació d'ancoratges; camí i tancament perimetral; col·locació de plaques solars, del CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars.

A la fase d'explotació: tasques de manteniment i conservació; generació d'energia; electromagnetisme i ocupació de territori.

Pel que fa a la fase de desmantellament de les instal·lacions, les activitats productores d'impactes són: desmuntatge de panells i estructures; retirada de CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars; retirada de perns/perfils clavats; retirada de tancaments; descompactació de camins i revegetació (hidrosembra).

Per tal de mitigar els impactes ambientals negatius, a l'estudi d'impacte ambiental es preveuen les mesures preventives, correctores i compensatòries següents:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera (reg periòdic, limitació de velocitat, control i revisió de la maquinària, ús de vehicles elèctrics per a les tasques de manteniment; utilització de camions alimentats per biogàs per al transport d'aigua regenerada; etc.).
• Mesures per a la protecció de les aigües (utilització de pintura que no contengui plom; ús d'olis poliglícols; manteniment de la maquinària a zones específiques; mesures per a minimitzar el consum d'aigua; neteja en sec dels mòduls fotovoltaics; mesures per a evitar l'abocament d'olis i altres residus; etc.).
• Mesures per a la protecció del sòl (utilització de rasadores en comptes de retroexcavadores amb martell hidràulic; es respectaran estrictament els moviments de terra i anivellacions del sòl estipulats al projecte; etc.).
• Mesures per a la protecció del paisatge (creació d'una barrera vegetal doble, amb una primera capa arbustiva a on es plantaran 2.179 exemplars de llentiscle (Pistacia lentiscus) i una segona capa a on es plantaran 1.090 garrovers (Ceratonia siliqua); reg de reforç amb degoteig durant els primers tres anys del trasplantament dels arbres fins a la seva consolidació; manteniment adequat de la barrera vegetal; reposició dels exemplars morts de la barrera vegetal; mesures per a la integració paisatgística de les estacions transformadores, el centre de maniobra i mesura i la caseta de serveis auxiliars; restitució de les àrees alterades; alineació dels mòduls amb la carretera; etc.).
• Mesures per a la gestió adequada dels residus (redacció d'un estudi i pla de gestió de residus; etc.).
• Mesures per a la protecció de la vegetació i els hàbitats (no s'utilitzaran herbicides sistèmics per a controlar la vegetació ruderal; trasplantament del màxim nombre possible d'arbres a les parcel·les del projecte; etc.).
• Mesures per a la conservació del patrimoni (els elements etnològics de la zona d'actuació (caseta de pedra, tancament de paret seca amb escalons i barraca de pedra) tendran una zona de protecció de 10 m; els murs de paret seca existents a les parcel·les del parc fotovoltaic i al recorregut de la línia d'evacuació tendran una zona de protecció de 5 m; etc.).
• Mesures per a la protecció de la població (se separaran els transformadors del tancament exterior per tal d'evitar les emissions fora del recinte; s'allunyaran les rases de cables dels tancaments per a reduir el camp electromagnètic a l'exterior; es distribuiran les escomeses dels cables en diferents punts per tal d'evitar concentracions de camp; els cables subterranis sortints disposaran d'una pantalla metàl·lica per a atenuar el camp elèctric i s'agruparan per ternes per tal de compensar el camp magnètic generat).
• Mesures per a compensar l'ús del sòl agrícola.
• Mesures per a la protecció de la fauna (executaran les obres i les tasques de desmantellament fora de l'època de nidificació; instal·lació de caixes niu; instal·lació de caixes per a la cria/refugi de quiròpters; mesures per a la protecció de la Tortuga mediterrània (Testudo hermanni); creació de refugis per a la fauna; instal·lació d'abeuradors i menjadores; el tancament perimetral permetrà el pas de la fauna; utilització de marcadors GPS per a exemplars de milà reial (Milvus milvus), òliba (Tyto alba) o xoriguer (Falco tinnunculus; etc.).

A l'estudi d'impacte ambiental es conclou que, amb el compliment de les mesures preventives i correctores proposades i del pla de vigilància, el projecte és viable atès que no s'identifiquen impactes potencialment significatius o crítics per al medi ambient. S'ha d'afegir que, a diferència de la proposta original, amb la nova proposta no s'ha identificat cap impacte com a sever.

c) Consideracions tècniques

1.- Compliment del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears:

D'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, pel qual s'aprova la modificació del PDSEIB, el projecte PSFV Na Forana es classifica com a instal·lació de tipus D (més de 10 ha de plaques) i es localitza en zona d'aptitud baixa. L'EIA inclou una taula específica de verificació del compliment de les mesures de l'annex F, on es confirma que es compleixen les mesures aplicables per a instal·lacions d'aquesta tipologia, incloent-hi les relatives a altura, ancoratge, ús de barreres vegetals i gestió ambiental.

2.- Respecte a la instal·lació:

2.1- Per tal d'aprofitat millor l'energia i aconseguir un sistema elèctric més flexible, és recomanable que als parcs fotovoltaics s'instal·lin sistemes d'emmagatzematge d'energia. En aquest sentit, a la documentació aportada pel promotor no es proposa en cap moment la instal·lació de sistemes d'emmagatzematge d'energia, tampoc inclou cap valoració associada a bateries en una segona fase, tot i que sí s'inclou una zona reservada per a emmagatzematge al plànol general de Na Forana.

2.2 - Els plànols grafiats inclosos en el document ambiental no especifiquen les distàncies als límits de la parcel·la ni al tancat perimetral. Tanmateix, s'hi afirma que no hi ha habitatges a menys de 100 m del parc ni de la línia d'evacuació, i no s'ha identificat cap afectació a nuclis habitats.

2.3 - L'altura màxima dels panells fotovoltaics es defineix a l'EIA com màxim 3,95 m, fet que compleix amb la mesura SOL-D03 del PDSEIB (màxim 4 m). La barrera vegetal proposada s'ha de dimensionar per assolir aquesta altura.

2.4 - L'EIA indica que l'estructura de suport es fixa a terra mitjançant clavament directe hinca, i només en cas necessari s'utilitzarà formigó. Tanmateix, per a instal·lacions tipus D, el PDSEIB estableix que l'ancoratge ha de ser amb perns perforadors o sistema equivalent (mesura SOL-B09), i, per tant, la fonamentació amb formigó només es podria emprar si el geotècnic ho justifica i es considera equivalent segons la mesura SOL-B09.

2.5 - A l'estudi d'impacte ambiental es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF₆). L' SF₆ és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Es preveuen protocols de manteniment i inspecció d'acord amb la normativa vigent, amb l'objectiu de garantir la seguretat ambiental.

3.- Afecció a l'activitat agrària

El projecte suposa l'ocupació de 22,47 ha de sòl agrari. Es proposa una compensació amb actuacions de millora forestal i revegetació, que ha estat informada favorablement pel Servei d'Agricultura. En tot cas, l'EIA determina que, a més de les compensacions proposades, es mantindrà l'activitat actual amb sembra i ramat d'ovelles de la propietària de les parcel·les atès que és compatible amb el PFV.

Per disminuir l'afecció a l'activitat agrària, els projectes d'instal·lacions de PFV haurien de ser projectes agrovoltaics que poguessin incrementar el valor agrícola de les àrees on s'implantin. Durant la fase de disseny del PFV es poden incorporar mesures de millora de la productivitat agrària en les parcel·les ocupades, quan se situïn en terrenys amb potencial agrícola elevat, més enllà de les àrees de compensació que es proposin.

4.- Camps electromagnètics i renou

4.1 - L'estudi d'impacte ambiental inclou un càlcul estimatiu del camp magnètic generat pels transformadors i per la línia d'evacuació. Els valors modelitzats mostren que el camp magnètic és significativament inferior als 0,4 µT recomanats per la Guia del Ministeri per a la Transició Ecològica a distàncies superiors a 5 metres. Per tant, no es preveuen afectacions significatives sobre la salut pública derivades d'aquest paràmetre.

4.2 - L'EIA inclou la valoració d'impactes sonors i proposa mesures correctores (limitació horària, manteniment de maquinària, etc.).

5.- Recursos hídrics

L'accés a aigua durant les obres es farà mitjançant camions cisterna. Es preveu un sistema estanc per a la recollida d'aigües residuals domèstiques mitjançant lavabos químics tipus cabina, que es buidaran periòdicament amb gestió autoritzada. Per minimitzar el consum d'aigua, es preveu la neteja en sec dels panells mitjançant raspalls rotatoris, i només si cal s'utilitzarà aigua amb sistemes d'estalvi. Pel que fa al reg de la pantalla vegetal, es farà amb aigua regenerada procedent de l'EDAR de Llucmajor, transportada amb camions cisterna. El reg es realitzarà principalment entre maig i octubre amb una dotació de 15 litres per setmana i per arbre. El sistema es preveu només durant la fase inicial d'implantació de la vegetació, ja que s'utilitzen espècies de baix requisit hídric.

6.- Incidència visual

6.1 - L'estudi inclou una anàlisi de conques visuals i preveu mesures d'integració paisatgística amb barrera vegetal.

6.2 - Respecte a l'efecte sinèrgic d'altres projectes propers a aquesta instal·lació, l'EIA reconeix impactes sinèrgics per la proximitat amb altres projectes fotovoltaics en tramitació, especialment Calablava I, II i III, entre d'altres. L'EIA identifica fins a 16 projectes en un radi de 5 km, tot i que es conclou que la seva acumulació no suposa un impacte ambiental crític.

Aquesta qüestió és discutible perquè s'ocupa una superfície molt significativa de terreny (la concentració de projectes pot arribar a un continu de plaques superior a la superfície de tota l'àrea urbana de Llucmajor), cosa que és un impacte evident sobre el paisatge de la zona i sobre l'ecosistema agroforestal característic de la Marina de Llucmajor.

7. Incidència sobre els espais naturals

7.1 - A l'estudi d'impacte ambiental, es valora l'afectació a hàbitats d'interès comunitari (HIC) limítrofs al projecte i altres espais de rellevància ambiental. Com s'ha exposat a les consideracions sobre l'anàlisi d'alternatives, es pot millorar la possible afecció a la ZEC Marina de Llucmajor mitjançant la desocupació de 4,2 ha de la zona nord-est del projecte de manera que encara es tindria una superfície econòmicament rendible de producció solar.

7.2 – L'impacte que es pot considerar més significatiu del projecte, no per ell mateix, però sí per l'efecte acumulatiu de futurs projectes, és l'afecció a àrees de protecció de rapinyaires. Com s'ha vist abans, existeixen pocs espais de protecció a Mallorca per aquestes aus i les rapinyaires diürnes, com el milà reial (Milvus milvus), són espècies sensibles a la fragmentació i pèrdua d'hàbitat. La concentració de PFV en zones agrícoles pot reduir els espais de caça i nidificació disponibles per a aquestes espècies.

Atesa la previsible pèrdua efectiva del seu hàbitat (espais de caça entre d'altres), que remarca l'informe del Servei de protecció d'espècies, és necessari introduir paràmetres d'ocupació màxima de l'espai agrícola en àrees importants per als rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB).

Tot i que encara no existeixen referents normatius autonòmics que estableixin un límit general d'ocupació de sòl agrari per a instal·lacions fotovoltaiques, existeixen documents tècnics i normativa municipal que contemplen criteris com establir una ocupació màxima del 10% en sòl agrícola de secà i del 5% de regadiu i una distància mínima d'1 o 2 km entre instal·lacions, especialment en àrees amb interès ambiental o agrícola elevat. Aquestes propostes tenen com a objectiu evitar la concentració excessiva de projectes i protegir els valors ambientals i paisatgístics del territori.

Com a referents normatius a nivell municipal es pot citar el cas de Santa Coloma de Queralt (Tarragona, Catalunya), les Normes Subsidiàries de Planejament vigents límiten l'ocupació del sòl per instal·lacions fotovoltaiques a un 10% del sòl agrícola; o el cas d'Estadilla (Osca, Aragó), el 3 d'abril de 2024 s'estableix la prohibició de parcs fotovoltaics de més de 10 hectàrees, i es determina una separació mínima d'1 km entre projectes.

7.3 - El cronograma d'obres és de 9 mesos. L'EIA recomana iniciar-les entre setembre i febrer per evitar la coincidència amb l'època de reproducció de l'avifauna. Es reconeix que durant la primavera i l'estiu hi pot haver nidificació d'espècies associades als hàbitats agrícoles. L'època de nidificació d'espècies d'àmbit agrari pot coincidir parcialment amb les obres (primavera-estiu).

8.- Emissions i canvi climàtic

Finalment, tot que el projecte suposa un consum de territori considerable, a l'annex 1 «Estudio energético y sobre el cambio climático del proyecto» de l'EIA estima una producció de 36.147,95 MWh/any que evitarà 23.892,4 tCO₂/any d'emissions, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

9.- Afecció a àrees de Risc

L'àrea del projecte es troba en contacte amb una zona catalogada com a ZAR (Zona d'Alt Risc d'Incendi Forestal). L'EIA proposa mesures de prevenció i autoprotecció:

Manteniment i desbrossament de la vegetació de l'entorn immediat afectat per ZAR, d'acord amb les instruccions del Servei de Gestió Forestal; creació d'una franja de seguretat (zona IUF) de mínim 3 metres d'amplada al voltant dels mòduls fotovoltaics, sense acumulació de combustible vegetal, per trencar la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació; possibilitat d'ampliar la separació entre ZAR i plaques mitjançant l'ús de mòduls de major eficiència, per reduir superfície ocupada si tècnicament és viable; gestió conjunta amb el propietari de la parcel·la forestal adjacent, per aplicar de forma coordinada les mesures de desbrossament dins els 30 metres de separació amb els mòduls, amb el suport tècnic del Servei de Gestió Forestal; aplicació del Decret 125/2007, la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori de 15 de febrer de 2021, i el Pla de Prevenció d'Incendis presentat al Servei.

​​​​​​​10.- Altres consideracions

Dels informes rebuts de les diferents administracions consultades només dos conclouen desfavorablement al projecte i no ho fan per qüestions ambientals (l'Ajuntament de Llucmajor ho fa per saturació en l'ocupació de l'espai públic per infraestructures d'evacuació i el Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació per incongruències en la línia d'evacuació).

El promotor ha respost als diferents condicionants o recomanacions que recullen els informes corregint o ampliant l'abast de l'EIA o amb el compromís de complir amb els condicionants establerts.

d) Seguiment ambiental

L'estudi d'impacte ambiental inclou un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) estructurat per a les tres fases del projecte: construcció, explotació i desmantellament. Aquest programa estableix mesures específiques per al seguiment de la qualitat de l'aire, el soroll, el sòl i les aigües, la vegetació, la fauna, el paisatge i el patrimoni.

El PVA inclou seguiment d'espècies protegides (avifauna i herpetofauna), el control de l'efectivitat de la revegetació i de la barrera vegetal, la revisió de mesures contra el soroll i les emissions, i la vigilància arqueològica. També inclou el seguiment de la gestió de residus.

El pressupost assignat al seguiment ambiental és de 93.000 € durant la fase d'explotació, a més de partides per a la fase d'obra. No s'inclou, però, el seguiment de camps magnètics ni altres mesures derivades de directrius posteriors a l'estudi.

Conclusions

Per tot l'anterior,

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de Parc Fotovoltaic Na Forana, situat en el polígon 40, parcel·les 16, 17 i 19 del terme municipal de Llucmajor, promogut per Univergy Renovables Lend, SL, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes per l'Estudi d'impacte ambiental signat digitalment, en data 17 de febrer de 2025, per Juan Francisco Mir, i la documentació complementària, i els condicionants següents:

1. S'han d'eliminar les plaques previstes al projecte en la superfície de 4,2 ha que es troba a menys de 500 m de la ZEC Marina de Llucmajor, per disminuir l'afecció a l'àrea de rellevància ambiental, concretament a la subparcel·la agrària «a», de la parcel·la 16, Polígon 40, de Sa Figuereta (Ref. Cadastral 07031A040000160000EI).

2. L'alçada màxima de les instal·lacions ha de ser de 4 metres, i el sistema d'ancoratge s'ha de realitzar mitjançant perns perforadors o sistema equivalent, d'acord amb el que estableix l'annex F del Pla Director Sectorial energètic de les Illes Balears.

3. No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació.

4. Les mesures preventives i compensatòries proposades a l'EIA s'han de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació (pantalles vegetals, mesures addicionals per tal de compensar la pèrdua de sòl rústic, etc.)

5. A les zones a on s'implementaran les mesures compensatòries no es poden instal·lar altres parcs fotovoltaics mentre el parc fotovoltaic de na Forana estigui en funcionament.

6. La barrera vegetal ha de tenir una amplada mínima de 5 m en tot el perímetre del parc. S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona de port mitjà-gran (mínim 1.7-2 metres) i amb baixos requisits hídrics. Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc amb l'objectiu d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys. Es realitzarà el reg amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica. L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà el promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

7. Les actuacions que suposin l'ocupació i/o moviments de gran part del terreny, inclosa la fase de construcció i la fase de desmantellament, s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus, i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.

8. Pel que fa a la fauna, a més de les mesures que proposa l'EIA,

• S'ha de compatibilitzar l'activitat del parc fotovoltaic amb cultius i zones d'alimentació i campeig per a les aus.
• S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.
• No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin el sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

D'acord amb l'informe de 5 de novembre de 2024 del Servei de Protecció d'Espècies:

• La prospecció prèvia del terreny abans de l'entrada de la maquinària per detectar tortugues de terra presents a les parcel·les no s'ha de realitzar durant els mesos de fred, atès que la tortuga mediterrània podria estar enterrada i no es detectaria.
• S'hauran de portar a terme revisions diàries de les rases, que hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements que permetin la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior.

D'acord amb l'informe de 19 de novembre de 2024 del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera:

• S'han d'incloure en el projecte punts d'abeurada i refugis de fauna. En aquest sentit, s'afegeix a aquest condicionant que els punts de recollida d'aigua que puguin ser utilitzats com a abeuradors tant per a les ovelles com per a la fauna silvestre tenguin sistemes de sortida en cas de la seva utilització per espècies que, per la seva mida, puguin tenir perill d'ofegament en caure a dins.

9. Pel que fa a les emissions:

• Durant la fase d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia, s'han de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

• Es seleccionaran equips que no facin servir gas SF₆ o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF₆.
• Els olis emprats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants.
• Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries. Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

10. Pel que fa a la gestió hídrica, a me´s de les mesures de neteja en sec de plaques o ús d'aigües regenerades que preveu l'EIA:

• El projecte ha de preveure la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes de les edificacions amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a ús propi de les instal·lacions.
• El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.
• El projecte ha de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic i presentar el registre de les operacions de neteja, manteniment i la gestió dels llots procedents de tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada.

11. Pel que fa al renou, durant la fase d'explotació s'han de realitzar controls periòdics de les emissions acústiques (almenys un pic a l'any).

12. Pel que fa al camp electromagnètic: s'hauran de realitzar mesures periòdiques (almenys un pic a l'any) d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació i de la línia d'evacuació i de la subestació elèctrica, les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost haurà de figurar dins el pressupost del projecte. S'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

13. Pel que fa a la gestió de residus:

• No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.
• S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

14. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost total.

15. S'ha de trametre a l'òrgan ambiental el pla de vigilància ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

D'acord amb l'informe de 17 d'octubre de 2024 del Servei de Planificació del Departament d'Emergències:

16. El promotor ha de recollir i implantar mesures d'autoprotecció enfront dels incendis forestals, tenint en compte la disposició del camp fotovoltaic, incorporant les contemplades a l'INFOBAL com són la definició d'accessos, la garantia d'arribada i maniobra de vehicles pesants o la neteja de la vegetació, entre d'altres, així com realitzar qualque acció preventiva de neteja silvícola de la parcel·la, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

D'acord amb l'informe de 4 de desembre de 2024 del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

17. En la zona sud-est del parc, a on confronta amb zona ZAR cal executar una franja d'autoprotecció amb les indicacions de la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021, o bé moure les files de plaques de manera que s'asseguri la distància de 30 metres entre la darrera línia de plaques i la vegetació forestal

(https://xarxaforestal.org/wp-content/uploads/2021/05/Resolucio-frangesseguretat.pdf).

D'acord amb de 22 d'octubre de 2024, del Servei de Patrimoni Històric. Consell Insular de Mallorca:

18. Pel que fa als elements etnològics, es garantirà la conservació de tots aquests elements (casetes, barraques, basses, sestadors, etc.), a més de les parets seques.

D'acord amb l'informe de 18 de març de 2025 del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca:

19. En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura amb la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins. A més, s'evitarà afectar, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en què no s'ha de desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

Es recomana que:

• S'incorpori al projecte un sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries que, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si finalment s'executen.
• El projecte incorpori criteris agrovoltaics per a la millora de la productivitat agrícola en la parcel·la.
• El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.
• Afavorir les espècies englobades dins l'Estratègia de Conservació de les Aus d'Ambients Agraris de les Illes Balears (ECAAAIB, document Govern de les Illes Balears), mantenir la zona de la finca que quedarà lliure de plaques fotovoltaiques sense pertorbacions derivades de les obres o en tot cas aplicar millores, mantenir l'ús agrícola ramader de la finca tenint en compte alternar zones d'arada amb guaret i en definitiva seguint les directrius de l'ECAAAIB i de l'Estratègia de conservació d'aus amenaçades lligades a mitjans agroesteparis a Espanya (document MITECO), mantenir o restituir la vegetació arbustiva que ha crescut al perímetre, especialment els ullastres (Olea europaea var. Sylvestris)
• Que s'implementin mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com ara l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.
• Sempre que sigui tècnicament viable, s'hauria de modificar la forma d'implantació dels panells: ajustar al màxim possible la distribució dels panells als límits parcel·laris, per tal d'evitar espais residuals de formes geomètriques en els límits parcel·laris, millorar la mimetització del parc amb el parcel·lari existent i reduir així l'impacte paisatgístic del conjunt.

D'acord amb l'informe de 5 de novembre de 2024 del Servei de Protecció d'Espècies:

• En el marc del Reglament (UE) 2024/1991 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de juny de 2024, relatiu a la restauració de la naturalesa, i de la Directiva 92/43/CEE i la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, que tenen per objecte garantir la protecció, conservació i supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats més valuosos i amenaçats d'Europa, així com dels ecosistemes dels quals formen part, s'haurien d'establir mesures compensatòries de la pèrdua efectiva d'hàbitat per als rapinyaires en general i més concretament per al milà reial.
• Aquestes mesures compensatòries podrien consistir a la restauració d'hàbitats degradats (terres abandonades, pedreres, abocadors, etc.) i a la creació de nous hàbitats adients per als rapinyaires o altres grups d'aus, com per exemple les estepàries, tot tenint en compte la superfície total perduda a causa del canvi d'ús del sòl que suposa la implantació de parcs solars fotovoltaics.
• S'hauria d'establir un mecanisme de col·laboració entre tots els promotors dels diferents parcs fotovoltaics de la zona que, de manera conjunta, proposessin mesures compensatòries de la pèrdua efectiva d'hàbitat per als rapinyaires o de les aus lligades als medis agraris (estepàries).
• En cas de decantar-se per la restauració d'un hàbitat per afavorir el milà reial, l'hàbitat a crear hauria de comptar amb les següents característiques: terreny obert, amb presència d'arbres, amb accés a aigua i amb tranquil·litat i presència limitada de persones.

D'acord amb l'informe de 13 de novembre de 2024 del Servei d'Urbanisme i cadastre de l'Ajuntament de Llucmajor:

• S'hauria de fer una avaluació ambiental i visual acumulativa per a la totalitat dels projectes situats a l'àmbit de Sa Marina de Llucmajor, a aprovar per l'òrgan competent abans d'emetre nous informes.

En aquest sentit, es recomana, a l'òrgan substantiu, la definició de paràmetres d'ocupació màxima de l'espai agrícola per part de les instal·lacions fotovoltaiques, en àrees importants per als rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB). Es proposa un límit general d'ocupació de sòl agrari del municipi per a instal·lacions fotovoltaiques del 10% en sòl agrícola de secà i del 5% de regadiu i una distància mínima d'1 Km entre instal·lacions. Aquestes propostes tenen com a objectiu evitar la concentració excessiva de projectes i protegir els valors ambientals i paisatgístics del territori.

Es recorda que:

• Atès que el projecte s'ubica en zona de vulnerabilitat d'aqüífers moderada, durant l'execució de les obres s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries, en compliment de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, i les seves modificacions.
• Prèviament a l'inici de les obres, el titular de la instal·lació haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures, i presentar el corresponent projecte constructiu, d'acord amb les previsions de l'article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears.
• S'ha de complir l'establert al Reial decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric.
• En cas de voler utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques, o pel reg de la barrera vegetal perimetral i dels cultius, en compliment del Reial decret 1620/2007, de 9 de desembre, s'haurà de sol·licitar la corresponent concessió de reutilització.
• En cas de localitzar-se en la fase d'execució del projecte algun tipus d'element patrimonial, es comunicarà a les instàncies pertinents dins el termini de 48 hores que marca la llei per establir eventuals mesures correctores, si s'escau.

D'acord amb l'informe de 13 de novembre de 2024 del Servei d'Urbanisme i cadastre de l'Ajuntament de Llucmajor:

• S'ha de disposar d'una concessió demanial per l'ocupació del domini públic durant un període superior als 4 anys i inferior a 75 anys, abans de l'aprovació del projecte.
• S'han de complir les condicions generals i estètiques d'obres en sòl rústic, que es detallen a l'informe per a instal·lacions aèries i subterrànies, estació transformadora (E.T.) i els elements d'obra.

D'acord amb l'informe de 4 de desembre de 2024 del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl

• Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).
• Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:
  • L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
  • Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.
• També cal recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 30 de juliol de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá