Torna

Butlletí Oficial de les Illes Balears

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

AGÈNCIA DE LA QUALITAT UNIVERSITÀRIA DE LES ILLES BALEARS

Núm. 541996
Resolució del president de l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears de l’11 de juny de 2025, per la qual es fan públics els criteris per a l’acreditació de professor titular laboral i catedràtic laboral

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

1. Introducció

L'Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears (AQUIB) és l'organisme encarregat de garantir la qualitat del sistema universitari a les Illes Balears, seguint estàndards nacionals i internacionals de qualitat. En l'àmbit de l'avaluació del professorat contractat, l'AQUIB exerceix un paper clau en la certificació i acreditació prèvia a la contractació dels docents per part de la universitat. En aquest sentit, garanteix que el seu acompliment acadèmic, investigador i professional compleixi amb els criteris exigits per a la millora contínua de l'ensenyament universitari.

L'avaluació del professorat contractat s'emmarca en la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU), que estableix els principis per garantir la qualitat en la contractació i promoció del personal docent i investigador. En l'article 64, s'estableix que el professorat contractat es compon tant de personal funcionari com de personal laboral. Alguns canvis importants respecte a l'antiga Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOU) són:

  • Segons l'article 78 de la LOSU, la figura de professor ajudant doctor (PAD) té un contracte màxim de sis anys i una dedicació docent màxima de 180 hores lectives anuals. Ja no es requereix una acreditació prèvia per a la contractació. Tanmateix, als tres anys s'ha de fer una avaluació per valorar la qualitat docent i investigadora dels contractats sota aquesta figura.

  • Segons l'article 82 de la LOSU, la figura de professor contractat doctor (PCD) passa a denominar-se professor permanent laboral (PPL), amb contracte fix i indefinit i amb drets i deures equiparables als del personal docent investigador (PDI) funcionari. Per a la contractació es requereix una acreditació prèvia per part d'una agència de qualitat inscrita en el Registre Europeu d'Agències de Qualitat (EQAR).

  • La LOSU habilita a les comunitats autònomes per regular les seves pròpies categories de PPL. En aquest sentit, el Decret 16/2024, de 3 de maig, pel qual es regula el règim jurídic i retributiu del personal docent i investigador laboral de la Universitat de les Illes Balears i pel qual es modifica el Decret 178/2003, de 31 d'octubre, pel qual es regula el procediment per obtenir l'avaluació i l'acreditació de l'AQUIB introdueix i regula les figures de professorat titular laboral i catedràtic laboral dins del sistema d'educació superior de les Illes Balears i n'estableix els requisits i criteris específics per a l'avaluació i contractació.

  • La LOSU estableix que el procediment ha de ser àgil i que la documentació sol·licitada i presentada ha de ser significativa, abreujada i d'accés obert.

  • L'article 85 de la LOSU insta les agències de qualitat universitària a acordar criteris mínims comuns en matèria d'acreditació de la figura de PPL. En compliment d'aquest mandat, totes les agències de qualitat espanyoles varen acordar, en el marc de la Red Española de Agencias de Calidad Universitaria (REACU), un pes mínim del 50 % per al bloc de recerca i del 25% per al bloc de docència.

En aquest marc, l'AQUIB alinea els seus criteris d'avaluació del professorat amb els principis de la San Francisco Declaration on Research Assessment (DORA) i la Coalition for Advancing Research Assessment (COARA) i promou una valoració integral i qualitativa de l'acompliment acadèmic. Per això, s'atorga especial importància a la narrativa de la trajectòria docent, investigadora i de transferència de coneixement i permet que els sol·licitants contextualitzin i expliquin el seu impacte més enllà dels indicadors merament quantitatius. També es reconeix i valora la diversitat de trajectòries professionals en l'àmbit universitari, considerant no només l'excel·lència acadèmica i investigadora, sinó també la labor en transferència del coneixement, innovació i contribució a la societat, en línia amb un model d'avaluació més inclusiu i equitatiu.

2. Requisits

2.1. Acreditació 2.1. Acreditació de professor titular laboral (TL)

Per obtenir l'acreditació corresponent per a la figura de professor titular laboral (TL), cal complir els requisits següents:

  • Estar en possessió del títol de doctor (articles 85 i 69 de la LOSU).

  • Acreditar la realització d'activitats de recerca o docència durant un període acumulat mínim de nou mesos en universitats o centres de recerca distints d'aquella institució en què es va presentar la tesi doctoral.

Estan exempts del requisit de mobilitat aquells que, a data de 12 d'abril de 2023 (entrada en vigor de la LOSU), ja comptassin amb una acreditació per a professor titular d'universitat o estiguessin contractats com a PAD, PCD o com a professors col·laboradors amb caràcter indefinit (disposició transitòria cinquena, punt tres, de la LOSU). També queden exempts els catedràtics o professors titulars d'escoles universitàries (disposició addicional onzena, punt tres, de la LOSU).

Mitjançant resolució motivada, l'AQUIB pot eximir del compliment del requisit de mobilitat a aquells que acreditin situacions prolongades (1) que n'hagin impossibilitat el compliment per causes relacionades amb diversitat funcional, malaltia, conciliació, cuidat de menors, familiars o persones dependents o per haver comptat amb excedències per cura de fills, familiars o per situacions de violència de gènere o violència terrorista.

(1)  Es considera una situació prolongada en el temps aquella que hagi tingut una durada mínima de dos anys dins els sis anys anteriors a la presentació de la sol·licitud d'acreditació a la figura de TL, o dins els deu anys anteriors en el cas de la figura de CL. No és necessari que aquest període de dos anys sigui continu.

2.2. Acreditació de catedràtic laboral (CL)

Poden optar a aquesta acreditació:

a. Professors titulars d'universitat.

b. Professors titulars laborals (2) 

(2)  Un contracte de la figura de PCD es considera equiparable a un contracte de TL.

c. Catedràtics d'escola universitària.

d. Aquells amb la condició de doctor amb una antiguitat mínima de vuit anys i que compleixin alguna de les condicions següents:

  • Acreditar una trajectòria excel·lent en activitat investigadora, incloent-hi la transferència i l'intercanvi de coneixement, mitjançant un informe positiu en el procediment d'acreditació com a professor titular d'universitat o professor titular laboral.

  • Acreditar una trajectòria investigadora excel·lent per mitjà de l'acreditació de dos sexennis d'investigació i/o transferència, la superació del Programa d'Incentivació per a la Incorporació i Intensificació de l'Activitat Investigadora (I3), l'obtenció del certificat d'investigador establert (R3) o l'obtenció de finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC) en algun dels seus programes Starting Grant, Consolidator Grant, Advanced Grant o Synergy Grant o en altres convocatòries competitives individuals internacionals de prestigi reconegut amb una taxa de concessió equiparable. En aquest cas, cal complir també el requisit de mobilitat previst a l'apartat 2.1.

  • Ser personal funcionari d'algun cos o escala de personal investigador funcionari per al qual es requereixi estar en possessió del títol de doctor per accedir-hi.

  • Formar part del professorat d'universitats estrangeres en una posició equiparable, com a mínim, a la de professor titular d'universitat.

2.3. Acreditació simultània per a les dues figures docents

El personal docent i investigador de les universitats o dels centres d'investigació pot sol·licitar una avaluació que li permeti obtenir de manera simultània l'acreditació com a TL i CL, sempre que compleixi els requisits establerts per a les dues figures.

3. Criteris d'avaluació dels mèrits i competències en recerca, transferència i intercanvi del coneixement

Els sol·licitants han de posar en relleu la qualitat, la rellevància i l'impacte —tant científic com social— de les seves aportacions i les han d'acompanyar amb indicadors contextualitzats. Cal incloure els identificadors persistents i els enllaços que es considerin adients a bases de dades rellevants segons l'àmbit de coneixement, així com a repositoris institucionals, temàtics o generalistes.

En tots els casos, es valora el grau d'internacionalització, d'innovació, l'obertura a la societat i el caràcter multidisciplinari o interdisciplinari de les aportacions presentades.

En el cas de l'acreditació a la figura de TL, es reconeixen automàticament com a suficients els mèrits de recerca, transferència i intercanvi del coneixement exigits en els supòsits següents: haver superat l'avaluació del Programa d'Incentivació de la Incorporació i Intensificació de l'Activitat Investigadora (I3), haver obtingut el certificat d'investigador establert (R3) o haver obtingut finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC) en els seus programes Starting Grant, Consolidator Grant, Advanced Grant o Synergy Grant o en altres convocatòries competitives individuals internacionals de prestigi equiparable.

En el cas de l'acreditació a la figura de CL, es reconeixen automàticament com a suficients els mèrits en recerca, transferència i intercanvi del coneixement a les persones que hagin obtingut finançament de l'ERCen les convocatòries Consolidator Grant, Advanced Grant o Synergy Grant o en altres convocatòries competitives individuals internacionals de prestigi equiparable.

Per a les dues figures cal assolir una puntuació mínima de 50 punts en aquest bloc. D'aquests, almenys 25 s'han d'obtenir en l'apartat 3.1.1 per a la figura de TL, i 30 per a la figura de CL; a més, cal obtenir com a mínim 10 punts en l'apartat 3.2.1, i 5 punts en l'apartat 3.3. Es tindran en compte els mèrits acumulats al llarg de tota la trajectòria professional, amb una atenció especial als darrers 6 anys en el cas de TL i als darrers 10 anys en el cas de CL.

Taula 1. Mèrits i competències en activitat investigadora, transferència i intercanvi del coneixement (TL)

Titular laboral

Mínim

Màxim

3. Activitat investigadora, de transferència i d'intercanvi del coneixement

50

100

3.1. Resultats de l'activitat investigadora i de la difusió, transferència i intercanvi del coneixement

25

40

3.1.1. Activitat investigadora

25

40

3.1.2. Transferència i intercanvi del coneixement i activitat de caràcter professional

0

20

3.1.3. Divulgació científica

0

10

3.2. Projectes i contractes de recerca, transferència i intercanvi del coneixement

10

30

3.2.1. Projectes

10

30

3.2.2. Contractes

0

20

3.3. Estades en universitats i centres d'investigació

5

30

3.4. Altres mèrits

0

10

Taula 2. Mèrits i competències en activitat investigadora, transferència i intercanvi del coneixement (CL)

Catedràtic laboral

Mínim

Màxim

3. Activitat investigadora, de transferència i d'intercanvi del coneixement

50

100

3.1. Resultats de l'activitat investigadora i de la difusió, transferència i intercanvi del coneixement

30

40

3.1.1. Activitat investigadora

30

40

3.1.2. Transferència i intercanvi del coneixement i activitat de caràcter professional

0

20

3.1.3. Divulgació científica

0

10

3.2. Projectes i contractes de recerca, transferència i intercanvi del coneixement

10

30

3.2.1. Projectes

10

30

3.2.2. Contractes

0

20

3.3. Estades en universitats i centres d'investigació

5

30

3.4. Altres mèrits

0

10

3.1. Resultats de l'activitat investigadora i de la difusió, transferència i intercanvi del coneixement

Es poden presentar un màxim de 10 aportacions per a la figura de TL i 25 per a la figura de CL.

3.1.1. Activitat investigadora

En el cas de la figura de TL, es reconeix automàticament el mínim exigit d'activitat investigadora a aquells que hagin obtingut un sexenni d'investigació i el màxim, amb dos sexennis d'investigació. Per a la figura de CL, es reconeix automàticament el mínim exigit amb tres sexennis i el màxim, amb quatre. Només es tenen en compte els sexennis d'investigació concedits per agències d'avaluació integrades a la Red Española de Agencias de Calidad Universitaria (REACU) i/o per la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI).

A més, per obtenir la puntuació màxima, es poden presentar altres aportacions de recerca que no s'hagin emprat prèviament per obtenir aquests sexennis. Els criteris específics per branca de coneixement es detallen a l'annex II.

3.1.2. Transferència i intercanvi del coneixement i activitat de caràcter professional

Les aportacions incloses en aquest apartat s'han de diferenciar clarament d'aquelles que s'hagin inclòs en els apartats de recerca, docència o altres mèrits.

Cada sexenni de transferència reconegut per una agència integrada a REACU o per la CNEAI es valora amb 10 punts. També es poden presentar altres aportacions per assolir la puntuació màxima en aquest apartat, sempre que no s'hagin utilitzat per obtenir el sexenni ja comptabilitzat.

Entre els mèrits que es poden incloure en aquest apartat, hi ha:

  • Activitats de caràcter científic, tècnic o artístic que generin valor econòmic o social a través de la transferència i intercanvi del coneixement.
  • Drets de propietat industrial i intel·lectual que estiguin en explotació.
  • Participació en càtedres institucionals, d'empresa o similars de col·laboració amb institucions públiques y/o privades que tinguin entre els seus objectius la transferència del coneixement.
  • Activitats de foment de la cultura científica, tecnològica, d'innovació o de ciència ciutadana.
  • Assessorament científic a administracions públiques (per exemple, participació en ponències legislatives, etc.).
  • Transferència del coneixement en serveis prestats en entitats públiques o privades alienes a la gestió universitària (altres administracions públiques, institucions o organismes nacionals o internacionals).
  • Drets de propietat industrial i/o intel·lectual derivats de l'activitat investigadora.
  • Participació en equips promotors d'empreses basades en el coneixement generat a partir de l'activitat investigadora.
  • Participació en assajos clínics, etc.

En tots els casos es valora el tipus de participació (responsable o membre d'equip), la durada, el finançament, la contractació de personal, el grau d'innovació, la multidisciplinarietat i/o interdisciplinarietat, els resultats, els productes o serveis resultants i el seu impacte social.

A més, es valora la participació en comitès, comissions o panels de l'AQUIB o d'altres agències o organismes oficials que duguin a terme activitats d'avaluació d'ensenyaments, activitat docent o activitat investigadora.

En el cas de les patents, es valora si estan en explotació, cosa que s'ha d'acreditar amb un contracte de compravenda o de llicència. Les patents no explotades només es valoren si s'han concedit amb examen previ (tipus B2). A més, es considera l'extensió de la protecció (nacional, europea o internacional) i es valora la protecció més extensa.

Aquest apartat també permet incloure mèrits relacionats amb activitats professionals de qualitat contrastada que no s'hagin realitzat simultàniament amb una activitat a temps complet a la universitat. Aquestes activitats han d'estar vinculades a l'especialitat de coneixement per la qual se sol·licita l'acreditació o ser rellevants per a l'activitat universitària.

En les àrees clíniques de ciències de la salut, es valora l'experiència professional en l'activitat clínica, tant en l'àmbit públic com en el privat. També s'hi pot incloure el període de formació sanitària especialitzada.

3.1.3. Divulgació científica

Es poden presentar com a màxim cinc aportacions relacionades amb la divulgació científica, entesa com el conjunt d'activitats que acosten el coneixement científic a la societat en general.

A tall d'exemple, s'hi poden incloure: publicacions, exposicions o materials audiovisuals amb finalitats divulgatives, organització de congressos divulgatius, projectes competitius de divulgació, col·laboracions sostingudes i periòdiques amb mitjans de comunicació, activitats interactives (tallers, itineraris, espectacles de divulgació, etc.), premis o reconeixements a la tasca divulgativa, etc.

En tots els casos es valora el tipus de participació (individual o grupal), la durada, el finançament, els mitjans de difusió, el grau d'innovació i de multidisciplinarietat o interdisciplinarietat, els resultats obtinguts i l'impacte social assolit.

Amb caràcter orientatiu, una activitat de divulgació amb un impacte contextualitzat alt es pot valorar amb 2 punts, sense perjudici de les característiques específiques destacades en la descripció narrativa de l'aportació.

3.2. Projectes i contractes de recerca, transferència i intercanvi del coneixement

Aquest apartat inclou projectes i contractes de recerca, així com activitats de transferència i intercanvi del coneixement finançats a través de convocatòries competitives d'àmbit internacional, estatal o autonòmic, tant públiques com privades (empreses, fundacions, etc.).

3.2.1. Projectes d'investigació

En el cas de la figura de TL, es poden presentar fins a sis aportacions. Es valora la participació com a membre de l'equip d'investigació o de treball en projectes amb una durada mínima d'un any. Es valora el rol desenvolupat (especialment com a IP o co-IP), l'organisme o entitat finançadora, la seva naturalesa pública o privada, la convocatòria competitiva a la qual pertany, la col·laboració amb institucions diferents de la pròpia, la qualitat de les activitats desenvolupades i l'avenç del coneixement assolit en l'especialitat.

A tall orientatiu, la participació durant tres anys com a membre d'equip en convocatòries competitives es pot valorar amb 10 punts, sense perjudici de les característiques específiques que es detallin en la descripció narrativa de l'aportació.

En el cas de la figura de CL, es poden presentar fins a deu aportacions. Es valora la participació com a membre d'un equip o grup de treball en projectes de recerca durant almenys tres anys o bé haver participat com a IP o co-IP en un projecte de recerca durant almenys un any. En els dos casos es valoren els mateixos elements esmentats per a la figura de TL.

Amb caràcter orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es posin de relleu en la descripció narrativa de l'aportació, la participació durant tres anys com a IP o CO-IP en convocatòries competitives es pot valorar amb 10 punts, mentre que la participació com a membre de l'equip, en les mateixes condicions, es pot valorar amb 2 punts.

3.2.2. Contractes

Es valoren els contractes i convenis que formalitzin l'intercanvi del coneixement, habilitats o resultats de recerca entre institucions, empreses o particulars. També s'hi inclouen altres acords legals relacionats amb la cessió de coneixements tecnològics, programari, maquinari, disseny de productes, innovació, processos propis de manufactura, varietats vegetals, etc.

Es valora el tipus de participació, la durada, el finançament, la contractació de personal, el grau d'innovació i multidisciplinarietat o interdisciplinarietat, els resultats, productes o serveis resultants i l'impacte social assolit.

En aquest apartat també s'hi poden incloure ajuts predoctorals i postdoctorals aconseguits en convocatòries competitives. Es valora el prestigi i el nivell de l'ajut, així com el centre on s'ha desenvolupat l'activitat investigadora, entre altres.

3.3. Estades en universitats i centres d'investigació

Es considera que una estada d'investigació és el desplaçament temporal des de la institució en què el sol·licitant està contractat o fa la tesi doctoral cap a una altra institució o centre per desenvolupar activitats de recerca en col·laboració amb una persona o un grup de la universitat o centre receptor. Es poden presentar fins a sis aportacions per a la figura de TL i fins a deu en la figura de CL.

Excepte els casos degudament justificats, l'estada ha de tenir una durada mínima de dues setmanes. S'accepten com a mèrit les estades de recerca que també s'hagin aportat per complir el requisit de mobilitat indicat a l'apartat 2.

En la valoració d'aquestes estades es té en compte la durada, el caràcter internacional o nacional, la qualitat de les activitats desenvolupades, els resultats constatables, l'avenç en la creació de xarxes de treball estables, així com el prestigi de l'organisme d'acollida en l'àmbit d'especialitat del sol·licitant.

Els sol·licitants que acreditin situacions prolongades en el temps (3) que hagin impedit fer estades —com ara malaltia, conciliació o cura de menors, familiars o persones dependents, o bé excedències per cura de fills, familiars o per situacions de violència de gènere o terrorisme— poden aportar la col·laboració sostinguda en el temps amb grups i xarxes de recerca nacionals i internacionals. Aquest mèrit es valora amb indicis de qualitat semblants als de les estades. Aquest mateix criteri s'aplica als sol·licitants amb diversitat funcional, en els casos en què la seva situació hagi impedit fer estades de recerca.

(3) Es considera una situació prolongada en el temps aquella que hagi tingut una durada mínima de dos anys dins els sis anys anteriors a la presentació de la sol·licitud d'acreditació a la figura de TL, o dins els deu anys anteriors en el cas de la figura de CL. No és necessari que aquest període de dos anys sigui continu.

Amb caràcter orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es posin de relleu en la descripció narrativa de l'aportació, una estada nacional o internacional amb una durada de tres mesos i resultats contrastables es pot valorar amb 5 punts.

3.4. Altres mèrits

Es poden presentar un màxim de tres aportacions en aquest apartat.

En aquesta secció s'hi poden incloure mèrits relacionats amb la recerca, la transferència o l'intercanvi del coneixement, sempre que tenguin una naturalesa diferent de la de les aportacions ja presentades als apartats 3.1, 3.2 i 3.3.

4. Criteris d'avaluació dels mèrits i competències de docència

S'ha d'acreditar una experiència docent universitària rellevant i diversa, així com una valoració positiva de la seva qualitat. En tots els casos, la docència ha de correspondre a ensenyaments universitaris oficials (grau, postgrau o doctorat) o al seu equivalent en un sistema universitari estranger.

També es valora l'activitat en projectes i activitats d'innovació docent, els resultats dels quals han d'incloure identificadors persistents i enllaços a continguts i recursos educatius quan es considerin oportuns. Es té en compte, a més, la tutorització docent, tant reglada com voluntària. En tots els casos, es valora el grau d'internacionalització, la innovació, l'obertura a la societat i la multidisciplinarietat o interdisciplinarietat de les aportacions presentades.

Els sol·licitants que acreditin trajectòries de recerca excepcionals per haver obtingut finançament de l'ERCen els seus programes Consolidator Grant, Advanced Grant o Synergy Grant (o altres convocatòries competitives individuals internacionals de prestigi) i/o haver desenvolupat la carrera principalment en una universitat estrangera en què el còmput i els instruments de mesura de la qualitat de l'activitat docent siguin difícilment equiparables al sistema espanyol, o en una institució no universitària dedicada a la recerca, poden obtenir l'acreditació sense haver de complir els mínims exigits en aquest apartat, sempre que aportin informació sobre l'encàrrec docent realitzat, les activitats de tutorització i la direcció de treballs de recerca realitzats.

En els casos en què hi hagi una adaptació del lloc de feina amb reducció de les obligacions docents per una situació transitòria de pèrdua de capacitats, de protecció de la maternitat per un risc laboral o per una situació reconeguda de diversitat funcional, les exigències de mèrits docents es modulen d'acord amb la rellevància de l'adaptació del lloc de feina acreditada.

Per a les dues figures (TL i CL), cal obtenir una puntuació mínima de 50 punts en aquest bloc. D'aquests, almenys 25 s'han d'obtenir a l'apartat 4.1, i 5 a l'apartat 4.2. Per a la figura de CL, també s'han d'obtenir 5 punts addicionals a l'apartat 4.3.

Es valoren els mèrits acumulats durant tota la carrera acadèmica, amb atenció especial a la trajectòria desenvolupada en els darrers sis anys per a la figura de TL i en els darrers deu anys per a la figura de CL.

Taula 3. Mèrits i competències per a la docència (TL)

Titular laboral

Mínim

Màxim

4. Activitat docent

50

100

4.1. Experiència docent

25

45

4.1.1. Dedicació docent

25

35

4.1.2. Pluralitat, interdisciplinarietat i complexitat docent

0

6

4.1.3. Recursos educatius

0

5

4.1.4. Activitats de formació al llarg de la vida

0

5

4.2. Qualitat de l'activitat docent i innovació

5

40

4.2.1. Qualitat de l'activitat docent

5

15

4.2.2. Innovació en l'activitat docent

0

20

4.2.3. Formació rebuda per a la millora docent

0

15

4.2.4. Formació impartida per a la millora docent

0

10

4.3. Tutorització docent

0

15

4.3.1. Tutorització reglada

0

15

4.3.2. Altres tipus de tutorització (no inclosa en l'encàrrec docent)

0

15

4.4. Altres mèrits

0

10

Taula 4. Mèrits i competències per a la docència (CL)

Catedràtic laboral

Mínim

Màxim

4. Activitat docent

50

100

4.1. Experiència docent

25

45

4.1.1. Dedicació docent

25

35

4.1.2. Pluralitat, interdisciplinarietat i complexitat docent

0

6

4.1.3. Recursos educatius

0

5

4.1.4. Activitats de formació al llarg de la vida

0

5

4.2. Qualitat de l'activitat docent i innovació

5

40

4.2.1. Qualitat de l'activitat docent

5

15

4.2.2. Innovació en l'activitat docent

0

20

4.2.3. Formació rebuda per a la millora docent

0

10

4.2.4. Formació impartida per a la millora docent

0

15

4.3. Tutorització docent

5

15

4.3.1. Tutorització reglada

0

15

4.3.2. Altres tipus de tutorització (no inclosa en l'encàrrec docent)

0

15

4.4. Altres mèrits

0

10

4.1. Experiència docent

4.1.1. Dedicació docent

En el cas de la figura de TL, s'ha d'acreditar una dedicació docent mínima de tres anys a temps complet o l'equivalent a temps parcial i un mínim de 400 hores de docència impartida (equivalents a 40 ECTS). A efectes de còmput de dedicació docent:

  • Un contracte postdoctoral es considera com a dedicació a temps complet.
  • Una ajuda predoctoral amb capacitat docent tutelada i totalment coberta es computa com a dedicació a temps parcial.
  • Si l'experiència docent s'ha acumulat combinant diferents modalitats contractuals (predoctoral, postdoctoral i altres figures de professorat), la dedicació es calcula proporcionalment a la durada de cada figura contractual.

En el cas de la figura de CL, s'ha d'acreditar una experiència docent mínima de deu anys de dedicació a temps complet o el seu equivalent a temps parcial i almenys 1400 hores de docència impartida (equivalents a 140 ECTS). Es computen tant les hores de docència realitzades en contractes predoctorals com postdoctorals.

De manera orientativa, es considera que un mínim de 560 hores de docència impartida (56 ECTS) permet obtenir la puntuació màxima en aquest subapartat per a la figura de TL. De la mateixa manera, un mínim de 1960 hores de docència impartida (196 ECTS) permet obtenir la puntuació màxima per a la figura de CL.

Pel que fa al tipus de contracte, els de professor associat i professor substitut interí que superin les 120 hores de capacitat docent anual es consideren equivalents a dedicació a temps complet. La resta de contractes es computen com a dedicació a temps parcial.

En el cas del professorat vinculat a ciències de la salut, es considera que cada 1,5 anys d'activitat clínica com a especialista amb compromís docent (col·laborador clínic docent o figura similar) equival a un any de dedicació a temps complet.

La tutorització de treballs de fi de grau (TFG), màster (TFM), tesis doctorals o pràctiques es valora a l'apartat 4.3.1.

4.1.2. Pluralitat, interdisciplinarietat i complexitat docent

Es valora la complexitat i la interdisciplinarietat de l'experiència docent. Es té en compte la diversitat i el nombre d'assignatures impartides, la docència en assignatures de primer curs o en grups nombrosos (amb una ràtio alumne/professor superior a la mitjana de l'àrea o titulació), la docència impartida en diferents idiomes o en centres o campus diferents del d'adscripció, entre d'altres.

4.1.3. Recursos educatius

Es poden presentar com a màxim tres aportacions per a la figura de TL i sis per a la figura de CL. Es valoren els materials docents, els recursos educatius, els manuals i els llibres de text amb finalitat docent publicats.

Els criteris de valoració inclouen: el prestigi de l'editorial, els responsables de l'edició, la col·lecció en què es publica l'obra, si l'obra o col·lecció ha obtingut algun segell de qualitat atorgat per una institució reconeguda, les ressenyes rebudes, etc. Es valoren especialment els materials publicats en obert.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es posin de relleu en la descripció narrativa de cada aportació, el manual d'una assignatura es pot valorar amb 3 punts per a la figura de TL i amb 1,5 punts per a la de CL.

4.1.4. Activitats de formació al llarg de la vida

Es poden presentar un màxim de tres aportacions per a la figura de TL i sis per a la de CL. Aquest subapartat inclou qualsevol activitat de formació al llarg de la vida, tota l'activitat formativa impartida —ja sigui amb reconeixement de crèdits ECTS o no— en qualsevol format diferent de la formació oficial de grau, màster o doctorat. Exemples d'aquestes activitats inclouen l'organització o impartició de cursos d'estiu, títols propis, microcredencials, cursos de formació, cursos massius en línia (MOOCS o altres variants impartides des de la pròpia institució o a través de plataformes), aules per a majors, etc.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es posin de relleu en la descripció narrativa de l'aportació, una activitat formativa impartida de 10 ECTS es pot valorar amb 1 punt per a la figura de TL i amb 0,5 punts per a la de CL.

4.2. Qualitat de l'activitat docent i innovació

La qualitat i el grau d'innovació de la docència impartida es poden acreditar amb els resultats obtinguts en programes d'avaluació de la docència certificats en el marc del programa DOCENTIA o en programes anàlegs de les agències membres de REACU. Les avaluacions han de cobrir, com a mínim, tres anys en el cas de la figura de TL i deu anys en el cas de la figura de CL. De manera orientativa, l'avaluació s'estableix de la manera següent:

  • Una qualificació mitjana de suficient en el programa DOCENTIA (o equivalent) correspon a una valoració de 15 punts per a l'apartat 4.2.
  • Una qualificació mitjana d'excel·lent (amb una taxa de rebuig superior al 90 % entre els participants en cada convocatòria) correspon a una valoració de 40 punts per a l'apartat 4.2.

Es poden aportar altres evidències previstes en els subapartats següents (4.2.1–4.2.4), sempre que facin referència a períodes no avaluats en els certificats DOCENTIA o en programes equivalents ja presentats per assolir la puntuació màxima en aquest apartat.

En cas que el sol·licitant no disposi d'avaluacions de la qualitat docent mitjançant DOCENTIA o programes equivalents, haurà de presentar els mèrits segons l'especificació de cadascun dels apartats següents (4.2.1 – 4.2.4).

4.2.1. Qualitat de l'activitat docent

L'avaluació de la qualitat docent es duu a terme mitjançant una narrativa sustentada amb evidències, d'acord amb el model proporcionat a l'annex III. Es poden aportar evidències com, per exemple, la tasca desenvolupada en assignatures de nova implantació, l'existència d'un sistema intern de garantia de la qualitat certificat, l'acreditació institucional del centre universitari on s'imparteix la docència, els resultats d'enquestes amb una mostra estadísticament significativa, l'aplicació de metodologies docents evidenciables en recursos oberts, etc.

4.2.2. Innovació en l'activitat docent

Es poden presentar com a màxim cinc aportacions en el cas de la figura de TL i vuit en el cas de la figura de CL.

Es pot aportar la participació en projectes d'innovació docent o educativa, així com en el disseny de noves titulacions de grau, màster o doctorat sempre que estiguin orientats a la millora de l'educació superior. Igualment, es pot aportar la coordinació i la participació en projectes nacionals i internacionals d'innovació docent (per exemple, Erasmus+, fundacions públiques o privades, etc.), en projectes de sostenibilitat, interdisciplinaris i interuniversitaris relacionats amb la docència o en projectes d'investigació en acció educativa en l'àmbit de l'educació superior orientats a la millora docent.

En tots els casos, es valora la qualitat de les activitats desenvolupades i els avenços assolits, el finançament obtingut, les institucions o grups implicats, l'impacte a l'aula i en la millora de la qualitat del professorat, la participació o mobilitat de l'alumnat, o la millora de les guies docents derivada d'aquestes activitats.

En aquest apartat es poden tenir en compte les estades per impartir docència en centres diferents del d'adscripció, les beques o ajudes de mobilitat internacional per a professorat vinculades a la docència i obtingudes en convocatòries competitives, així com altres mèrits relacionats amb la mobilitat del professorat i vinculats amb la docència.

Es poden aportar com a mèrits les estades relacionades amb la docència que s'hagin al·legat per complir el requisit de mobilitat especificat a l'apartat 2.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es detallin en la descripció narrativa de l'aportació, la participació durant un any en un projecte Erasmus+ pot valorar-se amb 5 punts.

4.2.3. Formació rebuda per a la millora docent

Es poden presentar com a màxim quatre aportacions per a la figura de TL i vuit per a la figura de CL.

Es valora la participació en activitats formatives orientades a la millora de la pràctica docent en funció de la seva diversitat, durada, qualitat, rellevància i els resultats o impactes obtinguts. A tall d'exemple, el màster universitari en Formació del Professorat (o titulacions equivalents), cursos, tallers o seminaris sobre eines i metodologies que contribueixin a enriquir la docència del sol·licitant. Es valora especialment l'aplicació efectiva en la docència reglada dels conceptes coberts per aquestes activitats formatives.

A mode orientatiu, els cursos de formació docent inicial obligatoris exigits a l'article 78(b) de la LOSU poden valorar-se amb 1 punt per a la figura de TL.

4.2.4. Formació impartida per a la millora docent

Es poden presentar un màxim de tres aportacions per a la figura de TL i sis per a la figura de CL.

Es valora la impartició d'activitats formatives per a la millora docent que siguin anàlogues a les descrites a l'apartat anterior, en funció de la seva diversitat, durada, qualitat, rellevància i els resultats i l'impacte assolits.

4.3. Tutorització docent

4.3.1. Tutorització reglada

Es poden presentar un màxim de tres aportacions per a la figura de TL i de sis per a la figura de CL. Cada aportació pot incloure un conjunt d'activitats de tutoria de naturalesa similar.

Es valora la tutorització o tutela docent individual desenvolupada en el marc de l'encàrrec docent oficial, en funció de la seva intensitat, durada, diversitat i grau de dedicació. Per exemple, es té en compte la tutorització d'estudiants en pràctiques externes curriculars o extracurriculars, en programes de formació dual o en alternança, entre d'altres.

Per a la figura de TL, aquest apartat inclou la direcció de TFG, TFM i tesis doctorals. Per a la figura de CL, la direcció de TFM i tesis doctorals es valora preferentment a l'apartat 5.2.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es detallin en la descripció narrativa de l'aportació, la direcció d'un TFMd'almenys 12 ECTS es valora amb 1,5 punts.

4.3.2. Altres tipus de tutorització (no incloses en l'encàrrec docent oficial)

Es poden presentar un màxim de tres aportacions per a la figura de TL i sis per a la de figura de CL. Cada aportació pot incloure un conjunt d'activitats de tutorització de la mateixa naturalesa.

Es valora l'activitat de tutorització docent individual desenvolupada fora de l'encàrrec docent oficial, tenint en compte la seva intensitat, durada, diversitat i grau de dedicació. A tall d'exemple, s'hi poden incloure tutories d'alumnat intern, de beques d'iniciació a la recerca o de col·laboració, de figures anàlogues previstes en els plans propis de la universitat o institució, de l'alumnat de nou ingrés a la universitat en el marc d'un pla d'acció tutorial, d'alumnat amb diversitat funcional, d'estudiants en mobilitat entrant o sortint en el marc del programa Erasmus o d'altres programes internacionals, d'alumnat de cicles formatius de grau superior, etc.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es detallin en la descripció narrativa de l'aportació, la tutorització d'una beca de col·laboració durant un curs pot valorar-se amb 4 punts per a la figura de TL i amb 2 punts per a la figura de CL.

4.4. Altres mèrits

Es poden presentar un màxim de tres aportacions.

En aquesta secció s'hi poden incloure mèrits de caràcter docent, sempre que siguin de naturalesa diferent als recollits als apartats 4.1, 4.2 i 4.3.

5. Criteris d'avaluació dels mèrits i competències de lideratge

Els sol·licitants de l'acreditació per a la figura de CL han d'aportar evidències significatives d'una trajectòria consolidada de lideratge. Es valora especialment la capacitat per dirigir equips docents i de recerca, així com la implicació en la formació, capacitació, mentoria i promoció de joves docents i investigadors.

També es té en compte la participació en tasques de direcció i gestió universitària i científica, els reconeixements obtinguts, les responsabilitats exercides en organitzacions científiques i comitès cientificotècnics, així com altres activitats equivalents de lideratge.

En tots els casos, es té en compte el grau d'internacionalització, el nivell d'innovació i l'obertura a la societat de les aportacions presentades.

 

En aquest bloc s'ha d'assolir una puntuació mínima de 50 punts, dels quals almenys 5 han de correspondre a l'apartat 5.1 i un mínim de 10, a l'apartat 5.2. Es valoren els mèrits acumulats al llarg de tota la trajectòria professional, amb especial atenció als èxits assolits en els darrers deu anys.

Taula 5. Mèrits i competències per al bloc de lideratge

Catedràtic laboral

Mínim

Màxim

5. Lideratge

50

100

5.1. Direcció d'equips docents i de recerca

5

30

5.2. Direcció de tesis doctorals i treballs de fi de màster

10

30

5.3. Lideratge en l'àmbit de la direcció i gestió universitària i científica

0

30

5.4. Reconeixements i responsabilitats en organitzacions científiques i comitès cientificotècnics

0

10

5.5. Altres mèrits

0

10

5.1. Direcció d'equips docents i d'investigació

Es poden presentar com a màxim cinc aportacions.

Es valora el lideratge d'equips docents i d'investigació, tant en projectes competitius de recerca com d'innovació docent (com a IP o co-IP), els contractes de recerca, grups docents o d'investigació estables o altres activitats que impliquin de forma clara el lideratge d'equips.

En particular, es té en compte la visió amb què es duen a terme aquestes activitats, els reptes afrontats, les transformacions i canvis implementats, les accions desenvolupades i els resultats obtinguts en la disciplina o en la pròpia institució.

Igualment, es valora la concurrència i el treball desenvolupat per a l'atracció de talent mitjançant convocatòries competitives (per exemple, FPU, FPI, Torres Quevedo, Juan de la Cierva, Beatriz Galindo, Marie Skłodowska-Curie, etc.) i se'n valora preferentment l'èxit assolit. També es valora la contractació de personal tècnic amb càrrec a projectes.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es detallin en la descripció narrativa de l'aportació, la direcció d'equips o projectes durant almenys quatre anys es valora amb 10 punts.

5.2. Direcció de tesis doctorals i treballs de fi de màster

Es poden presentar com a màxim deu aportacions. És necessari haver dirigit com a mínim una tesi doctoral. A efectes d'aquest mínim, també s'accepten dues codireccions de tesis doctorals. Només es considera un màxim de tres codirectors per tesi doctoral, excepte en casos excepcionals que s'hagin exposat en la descripció narrativa.

Es pot aportar la direcció i codirecció de tesis doctorals, així com la direcció de TFM, sempre que s'hagin defensat. En el cas de les codireccions, es valoren especialment aquelles que es duguin a terme en el marc de col·laboracions entre disciplines diferents. Queda exclosa d'aquest apartat la direcció de TFG.

Concretament, es valora el grau d'internacionalització i d'innovació de la recerca, els resultats derivats de les tesis doctorals o dels TFM, els enfocaments multidisciplinaris i interdisciplinaris, així com els doctorats industrials. A més, es considera l'avaluació obtinguda, les mencions internacionals, els premis rebuts i la posició acadèmica o professional assolida per els doctorats o titulats.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les especificitats que es detallin en la descripció narrativa de les aportacions, una direcció individual o dues codireccions de tesi doctoral es poden valorar amb 10 punts. Igualment, la direcció individual d'un TFM de 12 ECTS es pot valorar amb un punt.

5.3. Lideratge en l'àmbit de la direcció i gestió universitària i científica

Es poden presentar com a màxim cinc aportacions.

Es valora el treball dut a terme en l'àmbit de la direcció i la gestió universitària o científica mitjançant càrrecs acadèmics, la coordinació de titulacions de grau, la direcció de programes de doctorat i de màster, la direcció de revistes o editorials científiques, la presidència de comissions d'agències d'avaluació diferents de les recollides a l'apartat 5.4, els càrrecs unipersonals en l'àmbit educatiu, científic o tecnològic dins de l'Administració General de l'Estat, de les comunitats autònomes o d'organismes internacionals, així com altres funcions que demostrin lideratge institucional.

Concretament, es valoren les innovacions i transformacions introduïdes durant l'exercici del càrrec o de la responsabilitat assumida, així com els resultats i l'impacte obtinguts en la pròpia institució o en altres àmbits.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es posin de manifest en la descripció narrativa de l'aportació, les responsabilitats exercides durant un període mínim de quatre anys es valoren amb 10 punts.

5.4. Reconeixements i responsabilitat en organitzacions científiques i comitès cientificotècnics

Es poden presentar com a màxim cinc aportacions.

Es valora la responsabilitat exercida en òrgans de direcció d'associacions o organitzacions científiques o en comitès i comissions cientificotècniques nacionals o internacionals.

Es valoren les innovacions i millores introduïdes en el desenvolupament d'aquestes activitats, així com els resultats obtinguts i l'impacte assolit tant dins la pròpia organització com en la disciplina o àmbit de coneixement corresponent, o, si escau, en el conjunt de la societat.

També es valoren els reconeixements o premis rebuts per l'excel·lència en activitats acadèmiques, de recerca, de transferència i d'intercanvi del coneixement amb la societat, en funció del prestigi de la institució que els atorga, del seu caràcter nacional o internacional i de la rellevància i l'impacte assolits.

A mode orientatiu, i sense perjudici de les característiques específiques que es posin de manifest en la descripció narrativa de l'aportació, les responsabilitats exercides durant un període mínim de quatre anys es poden valorar amb 10 punts.

5.5. Altres mèrits

Es poden presentar un màxim de tres aportacions.

En aquesta secció es poden presentar aportacions que evidenciïn una trajectòria de lideratge, sempre que tinguin una naturalesa diferent a les aportades als apartats 5.1, 5.2, 5.3 i 5.4.

6. Bibliografia i marc jurídic

Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears. (2023). Codi d'ètica.

https://storage.googleapis.com/cloud-gadmin_1/Aquib/655e05485606d.pdf

Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. (2024). Criterios de evaluación y requisitos mínimos de referencia de los méritos y competencias requeridos para obtener la acreditación.

https://www.aneca.es/documents/20123/53669/Criterios200324_anexos_2.pdf/470f9b03-fd7a-85b6-4f3a-1925c0f82c50?t=1711372112920

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. (2025). Criteris per a l'acreditació de professorat agregat i de catedràtics i catedràtiques.

https://www.aqu.cat/ca/doc/Professorat/Agregat-Catedratic/Criteris-per-a-l-acreditacio-de-professorat-agregat-i-de-catedratics-i-catedratiques-2025

Coalition for Advancing Research Assessment (COARA). (2022). Agreement on Reforming Research Assessment.

https://coara.eu/app/uploads/2022/09/2022_07_19_rra_agreement_final.pdf

Comissió Europea. (2014). Programa marco horizonte 2020.           

https://cordis.europa.eu/programme/id/H2020-EC/es

Comissió Europea. (2024). Proposal for a Council Recommendation on Attractive and Sustainable Careers in Higher Education.

https://education.ec.europa.eu/sites/default/files/2024-03/Proposal%20for%20a%20Council%20Recommendation%20on%20attractive%20and%20sustainable%20careers%20in%20higher%20education.pdf

Decret 16/2024, de 3 de maig, pel qual es regula el règim jurídic i retributiu del personal docent i investigador laboral de la UIBi pel qual es modifica el Decret 178/2003, de 31 d'octubre, pel qual es regula el procediment per obtenir l'avaluació i l'acreditació de l'AQUIB. (BOIB, núm. 059, 4 de maig de 2024).

DORA Organization. (2021). Tools to Advance Research Assessment (TARA). https://sfdora.org/project-tara/

DORA. (2013). San Francisco Declaration on Research Assessment. https://sfdora.org/read/

Hicks, D., Wouters, P., Waltman, L., De Rijcke, S., i Rafols, I. (2015). Bibliometrics: the Leiden Manifesto for research metrics. Nature, 520(7548), 429-431.

INORMS Research Evaluation Group. (2021). SCOPEFramework for Research Evaluation.

https://inorms.net/scope-framework-for-research-evaluation/

Llei 14/2011, d'1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació. (BOE, núm. 131, 2 de juny de 2011).

Ley 7/2022, de la ciència, la tecnologia i la innovació de les Illes Balears. (BOE, núm. 226, 20 de setembre de 2022 iBOIB, núm. 105, 9 d'agost de 2022).

Llei orgànica 2/2023, de 22 de marzo, del sistema universitari. (BOE, núm. 70, 23 de març de 2023).

López, I. (2017). Responsible Research & Innovation, RRITools.

https://cordis.europa.eu/docs/results/612/612393/final1-rritools-finalpublishablesummaryreport-flc-m36.pdf

Max-Planck-Gesellschaft. (2003). Berlin Declaration on open access to knowledge in the sciences and humanities.

https://openaccess.mpg.de/Berlin-Declaration

Naciones Unidas. (2023). Transforming Our World: The 2030 Agenda for Sustainable Development.

https://sdgs.un.org/publications/transforming-our-world-2030-agenda-sustainable-development-17981

Open Society Institute. (2001). Budapest Open Access Initiative.         

https://www.budapestopenaccessinitiative.org/read/

Reial decret 678/2023, de 18 de juliol, pel qual es regula l'acreditacióestatal per a l'accés als cossos docents universitaris i el règim dels concursos d'accés a les places dels cossos esmentats.(BOE, núm. 213, 6 de setembre de 2023).

Science Europe. (2020). Position statement and recommendations on research assessment processes.

https://www.scienceeurope.org/media/3twjxim0/se-position-statement-research-assessment-processes.pdf

Secretaria General Técnica del Ministerio de Ciencia e Innovación. (2023). Estrategia nacional de ciencia abierta.

https://www.ciencia.gob.es/Estrategias-y-Planes/Estrategias/ENCA.html

Secretaria General Técnica del Ministerio de Ciencia e Innovación. (2020). Estrategia española de ciencia, tecnología e innovación, Ministerio de Ciencia e Innovación, Gobierno de España, 28 de octubre de 2020.

https://www.ciencia.gob.es/Estrategias-y-Planes/Estrategias/Estrategia-Espanola-de-Ciencia-Tecnologia-e-Innovacion-2021-2027.html

The European Association for Quality Assurance in Higher Education. (2015). Standards and Guidelines for Quality Assurance in the European Higher Education Area (ESG).

https://www.enqa.eu/wp-content/uploads/2015/11/ESG_2015.pdf

Statement on Teaching Evaluation. (1975). AAUP Bulletin, 61(2), 200–202.

http://www.jstor.org/stable/40224850

The Hong Kong Principles: 6th World Conference on Research Integrity. (2019).

https://www.wcrif.org/guidance/hong-kong-principles

UNESCO. (2023). Evaluation of UNESCO's work on teacher development. UNESCOEvaluation Insights, 49.

Wilsdon, J., Allen, L., Belfiore, E., Campbell, P., Curry, S., Hill, S., Jones, R., Kain, R., Kerridge, S., Thelwall, M., Tinkler, J., Viney, I., Wouters, P., Hill, J, i Johnson, B. (2016). The metric tide: Independent review of the role of metrics in research assessment and management. Sage Publications. doi: 10.13140/RG.2.1.4929.1363

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

 

Palma, en data de la firma electrònica (21 de juliol de 2025)

El president de l'Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears Sebastián Massanet Massanet

 

7. Annexos

ANNEX I Criteris generals d'avaluació de l'activitat investigadora

Per garantir la coherència en els mèrits, competències i criteris aplicats en els procediments d'avaluació del professorat contractat laboral per part de l'AQUIB, l'activitat investigadora es defineix i es valora tenint en compte els aspectes següents:

  • S'amplia l'espectre d'aportacions i mitjans de difusió vàlids per justificar l'activitat investigadora, incloent conjunts de dades, metodologies, programes informàtics o models d'aprenentatge automàtic.

  • Les aportacions només són avaluables si contribueixen a l'avenç del coneixement i tenen un impacte científic o social. Aquest darrer s'entén com els beneficis verificables que el coneixement genera més enllà de l'àmbit estrictament acadèmic.

  • L'avaluació combina metodologies qualitatives i quantitatives. En aquest sentit, es valora la narrativa proporcionada pel sol·licitant, en què s'argumenti l'impacte científic de l'aportació mitjançant indicadors com les citacions rebudes (sense comptar les autocitacions), l'abast nacional i internacional, el finançament obtingut a través de projectes, el compliment d'estàndards ètics i d'integritat, els premis rebuts o les traduccions de l'obra, entre d'altres. Així mateix, es podrà valorar la seva contribució a l'impacte social, evidenciat, per exemple, a través de la incidència en polítiques públiques, la resolució de problemes socials o altres elements rellevants. Aquesta narrativa ha d'incorporar indicadors quantitatius de manera responsable, com ara indicadors bibliomètrics normalitzats, entre d'altres.

  • D'acord amb l'article 11.7 de la LOSU, tots els comitès valoren positivament els resultats procedents d'investigacions multidisciplinàries i interdisciplinàries, en tant que constitueixen vies adequades per afrontar els reptes socials actuals.

  • En compliment de l'article 11.5 de la LOSU, es promou la investigació en les llengües oficials dels territoris. Per tant, les aportacions en castellà o en altres llengües cooficials no es consideren un demèrit, especialment quan l'ús sigui coherent amb l'objecte d'estudi o amb la tradició científica del camp corresponent. Igualment, i d'acord amb el principi d'internacionalització establert a l'article 4 de la LCTI, tampoc no es considera negatiu presentar aportacions en la llengua oficial del país on s'hagi desenvolupat la recerca.

  • Segons l'article 37 de la LCTIi l'article 12 de la LOSU, és obligatori dipositar els resultats de recerca sotmesos a avaluació en repositoris institucionals, temàtics o generalistes d'accés obert, incloent-hi un identificador persistent (com DOI, Handle, ARK, SWHIDo una URI/URLúnica i permanent). En el cas de publicacions acadèmiques —tant si es tracta d'articles com de llibres o capítols— els sol·licitants ha d'aportar prova del dipòsit en un repositori institucional, temàtic o generalista d'accés obert. Aquest dipòsit pot ser en accés obert, restringit, embargat o limitat als metadades, sempre respectant els drets d'autor segons el marc legal vigent en el moment de la publicació. En particular, s'han de dipositar els articles científics posteriors a la Llei 14/2011, d'1 de juny, així com altres resultats (llibres, capítols, conjunts de dades, etc.) posteriors a la modificació introduïda per la Llei 17/2022, de 5 de setembre. Els conjunts de dades han de respectar els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables) i, sempre que sigui possible, difondre's en accés obert mitjançant repositoris o infraestructures fiables. Pel que fa als programes informàtics, es valoraran especialment les contribucions rellevants a programari lliure, entès com aquell que compleix amb la definició de l'Open Source Initiative (4)  i està protegit per una de les seves llicències aprovades (5)  

(4) https://opensource.org/osd/

(5) https://opensource.org/licences/

 

​​​​​​​

  • Perquè una aportació sigui considerada, el sol·licitant ha d'haver participat activament en el seu desenvolupament, i ha d'especificar-ne la contribució individual en cas de coautoria o autoria múltiple. En el cas de publicacions, aquesta informació s'ha de facilitar seguint la taxonomia CRediT (6) ,  o bé, si no és un requisit explícit, integrar-se dins la narrativa de la sol·licitud prenent aquesta taxonomia com a referència. A més, en cas que s'hagi utilitzat intel·ligència artificial generativa que hagi afectat el contingut original, n'és obligatori declarar-ne l'ús expressament.

 (6)  https://credit.niso.org

  • Pel que fa a les publicacions, la seva inclusió en bases de dades o repertoris bibliogràfics pot servir com a argument addicional en la justificació narrativa de l'aportació, però no implica automàticament una valoració positiva si no es té en compte la qualitat del contingut.

  • Tota aportació ha d'estar publicada o registrada segons la seva tipologia, bé de manera definitiva o, en el cas de publicacions en revistes científiques, després de la seva acceptació i publicació mitjançant sistemes de publicació contínua (forthcoming, online first, in press, etc.), i cal incloure-hi l'identificador persistent corresponent (DOI, Handle, ARK, SWHIDo una URI/URLúnica i permanent).

 

ANNEX II Criteris específics per branca

Arts i humanitats

Es valoren les aportacions següents:

  • Llibres i capítols de llibre: es valora el prestigi acreditat de l'editorial i dels editors, la col·lecció en què es publica l'obra, l'obtenció de segells de qualitat atorgats per institucions de reconegut prestigi i les ressenyes rebudes en revistes científiques especialitzades.
  • Articles científics: es valoren preferentment les aportacions publicades en revistes de qualitat contrastada, indexades en bases de dades bibliogràfiques de reconegut prestigi o que hagin rebut un segell o reconeixement de qualitat per part d'un organisme independent, així com en plataformes de publicació de resultats de recerca com Open Research Europe.
  • Comissariat d'exposicions: es tenen en compte els projectes que aportin novetats rellevants de recerca amb repercussió en mitjans especialitzats nacionals i internacionals, d'acord amb els criteris establerts per a aquestes activitats. També es valora la qualitat del projecte desenvolupat.
  • Segons l'àrea, edicions filològiques amb aparell crític i anotació i les traduccions especialitzades.
  • Patents, segons els criteris explicats a l'apartat 3.1.2.
  • En les disciplines artístiques, també es valoren les aportacions a congressos publicades en editorials de prestigi, l'obra premiada, els projectes de conservació o restauració, els projectes artístics i la creació i interpretació teatral, coreogràfica o musical.
  • Per a les aportacions en arts, es valora el tipus, objecte i magnitud de l'aportació (individual o col·lectiva, llargmetratge o curtmetratge, béns immobles o mobles, projectes integrals o interdisciplinaris, encàrrec d'entitat rellevant, etc.), la rellevància del projecte (patrimoni cultural, BIC, etc.), el seu grau d'innovació, itinerància, rellevància del comissari i artistes o investigadors participants i la seva vinculació a projectes de recerca rellevants concedits en convocatòria competitiva. Així mateix, es valoren criteris sobre la qualitat del mitjà de difusió, tipus d'espai/esdeveniment expositiu i la seva projecció internacional/nacional, edició de catàlegs (extensió, rellevància dels autors, traducció a altres llengües, etc.), patrocinadors, productores, promotores o distribuïdores, tipus de convocatòria i forma d'adjudicació i l'existència de jurat, comitè extern o comissió de seguiment. També es té en compte la repercussió de l'aportació, incloent-hi referències bibliogràfiques en llibres o catàlegs, revistes especialitzades, bibliografies acadèmiques i mitjans audiovisuals, així com invitacions a participar en tallers o conferències i premis i mencions.
  • En el cas de la creació artística, s'accepten aportacions de totes les disciplines que representin una expressió destacada, un avenç del coneixement o innovació. Cal presentar evidències clares que permetin identificar l'objecte d'avaluació (documentació gràfica o audiovisual), la qualitat del mitjà d'exhibició i la seva difusió.
  • En l'àmbit de les arts escèniques, es valoren la rellevància i grau d'innovació de la creació teatral, coreogràfica, escenogràfica o musical, així com de la seva composició, direcció, guió, interpretació i disseny de la posada en escena. Es té en compte la qualitat de l'execució, l'estrena, la repercussió en mitjans especialitzats, la itinerància de la producció, la participació en festivals i certàmens rellevants i la vinculació a projectes de recerca competitius. Es valora la seva innovació metodològica interpretativa, qualitat de l'execució, estrena i repercussió en mitjans especialitzats i les activitats derivades de l'aportació, com gires i concerts, la impartició de classes magistrals, tallers d'especialització, etc. i, en el cas de participació en agrupacions o companyies, es té en compte, a més, el nivell de responsabilitat, així com el nivell i la rellevància de la companyia, del director i dels intèrprets.
     
    ​​​​​​​
  • En l'àrea de música, es valora la rellevància de la creació musical en composició, direcció, interpretació i tecnologies emprades, així com la invenció de nous instruments musicals. Es té en compte la innovació metodològica interpretativa, la qualitat de l'execució, l'estrena i la seva repercussió en mitjans especialitzats. També es valora la participació en agrupacions orquestrals, considerant el nivell de responsabilitat i la rellevància de l'agrupació. Les obres musicals publicades en format imprès, fonogràfic o videogràfic s'avaluen segons el prestigi de l'editorial, segell discogràfic o productora. S'accepta la vinculació a projectes de recerca competitius i els premis en concursos nacionals i internacionals.
  • Excepcionalment, en casos justificats, es pot valorar l'edició d'enciclopèdies o diccionaris, la coordinació, edicions o traduccions de textos sense estudis preliminars o anotacions crítiques, edicions crítiques amb estudi introductori i notes, l'edició, la direcció o coordinació de números monogràfics en revistes o llibres, les transcripcions sense judici crític o anàlisi històrica, els pròlegs i introduccions convencionals, les catalogacions sense estudis històrics o artístics, les revisions de partitures, les ressenyes, els articles d'opinió, notes, cartes a l'editor i similars.

Ciències

Es valoren les aportacions següents:

  • Articles científics o revisions temàtiques: es valoren preferentment les aportacions publicades en revistes de qualitat contrastada, indexades en bases de dades bibliogràfiques de reconegut prestigi o que hagin obtingut un segell o reconeixement de qualitat per part d'un organisme independent, així com en plataformes de publicació de resultats de recerca com Open Research Europe.
  • Llibres i capítols de llibre: es valora el prestigi acreditat de l'editorial i dels editors, la col·lecció en què es publica l'obra, l'obtenció de segells de qualitat atorgats per institucions de reconegut prestigi i les ressenyes rebudes en revistes científiques especialitzades.
  • Patents, segons els criteris indicats a l'apartat 3.1.2.
  • Excepcionalment, en casos de rellevància justificada, es poden considerar sèries cartogràfiques temàtiques, participació activa en congressos, articles en llibres d'actes publicats en revistes indexades i amb revisió per parells, notes, comentaris, respostes, cartes a l'editor i similars.

Ciències de la salut

Es valoren les aportacions següents:

  • Articles científics o revisions sistemàtiques: es valoren preferentment les aportacions publicades en revistes de qualitat contrastada, indexades en bases de dades bibliogràfiques de reconegut prestigi o que hagin obtingut un segell o reconeixement de qualitat per part d'un organisme independent, així com en plataformes de publicació de resultats de recerca com Open Research Europe.
  • Llibres i capítols de llibre: es valora el prestigi acreditat de l'editorial i dels editors, la col·lecció en què es publica l'obra, l'obtenció de segells de qualitat atorgats per institucions de reconegut prestigi i les ressenyes rebudes en revistes científiques especialitzades.
  • Patents, segons els criteris indicats a l'apartat 3.1.2.
  • S'accepta que, com a màxim, una aportació en el cas de l'acreditació a la figura de TL, i fins a tres en el cas de l'acreditació a la figura de CL, puguin correspondre a casos clínics, comunicacions breus o articles de revisió bibliogràfica (sempre que es trobin entre els supòsits del primer punt).

Ciències socials i jurídiques

Es valoren les aportacions següents:

  • Articles científics o revisions sistemàtiques: es valoren preferentment les aportacions publicades en revistes de qualitat contrastada, indexades en bases de dades bibliogràfiques de reconegut prestigi o que hagin obtingut un segell o reconeixement de qualitat per part d'un organisme independent, així com en plataformes de publicació de resultats de recerca com Open Research Europe.
  • Llibres i capítols de llibre: es valora el prestigi acreditat de l'editorial i dels editors, la col·lecció en què es publica l'obra, l'obtenció de segells de qualitat atorgats per institucions de reconegut prestigi i les ressenyes rebudes en revistes científiques especialitzades.
  • Patents, segons els criteris indicats a l'apartat 3.1.2.
  • Obres audiovisuals: es valoren aquelles el finançament, exhibició o distribució de les quals evidenciïn un procés de selecció rigorós per part de comitès especialitzats. Es valoren especialment les obres seleccionades en festivals de prestigi, congressos amb comitè avaluador, presència en revistes acadèmiques amb revisió per parells, així com les obres distribuïdes i estrenades en sales de projecció, incloses en catàlegs i presents en exposicions i plataformes de distribució, tant generalistes com especialitzades.
  • També s'accepten crítiques en revistes especialitzades, exhibicions en museus o institucions científiques i presentacions en centres de recerca o universitats.
  • Excepcionalment, en casos de rellevància i impacte degudament justificats, es poden valorar traduccions, recopilacions legislatives anotades, dictàmens i propostes legislatives, ressenyes, notes, cartes a l'editor, guies didàctiques o altres publicacions vinculades a processos d'innovació educativa que no continguin explícitament resultats de recerca.

Segons la disciplina, es valoren aportacions de qualitat, impacte i rellevància significatius, com ara:

  • Aportacions que desenvolupin noves perspectives del pensament en el seu àmbit d'estudi.

  • Investigacions originals sobre l'evolució històrica, social o cultural del seu objecte d'anàlisi.

  • Estudis i treballs de política científica i jurídica, així com propostes rellevants de perfeccionament normativa en l'àmbit nacional o internacional.

  • Treballs que aportin coneixements i eines conceptuals i analítiques per millorar l'eficàcia de normes, polítiques o sistemes de coneixement.

  • Anàlisis que ofereixin solucions a problemes d'interpretació, llacunes i contradiccions de l'ordenament jurídic.

  • Anàlisis de jurisprudència que aclareixin criteris d'actuació dels tribunals i la seva evolució, així com comentaris propositius sobre sentències rellevants.

  • Obres generals de referència contrastada o que estructurin camps temàtics poc definits.

Enginyeria i arquitectura

Es valoren les aportacions següents:

  • Patents, segons els criteris indicats a l'apartat 3.1.2. Les patents en explotació amb extensió internacional es consideren aportacions molt rellevants.
  • Articles científics o revisions sistemàtiques: es valoren preferentment les aportacions publicades en revistes de qualitat contrastada, indexades en bases de dades bibliogràfiques de reconegut prestigi o que hagin obtingut un segell o reconeixement de qualitat per part d'un organisme independent, així com en plataformes de publicació de resultats de recerca com Open Research Europe.
  • Llibres i capítols de llibre: es valora el prestigi acreditat de l'editorial i dels editors, la col·lecció en què es publica l'obra, l'obtenció de segells de qualitat atorgats per institucions de reconegut prestigi i les ressenyes rebudes en revistes científiques especialitzades.
  • Participació activa en congressos, llibres d'actes publicats en revistes indexades i amb revisió per parells.
  • Desenvolupaments tecnològics: es valoren preferentment aquells amb caràcter innovador i alt impacte cientificotècnic (per exemple, desenvolupaments de programari o maquinari). En el cas d'altres formes de protecció de la propietat industrial o intel·lectual, per a àrees en què les patents no són aplicables (com ara programes informàtics, models d'aprenentatge automàtic, etc.), el sol·licitant ha d'aportar evidències que l'aportació representa un desenvolupament tecnològic equiparable a una patent.
  • Projectes arquitectònics, urbanístics, patrimonials o d'enginyeria: es valoren segons el seu caràcter innovador, premis i distincions rebudes, reconeixement en concursos públics competitius, impacte en la literatura especialitzada i exhibició en exposicions rellevants amb catàleg no autoeditat.
  • Participació en exposicions i comissariat: es valora especialment la projecció de l'espai expositiu (internacional, nacional, local) i la publicació d'un catàleg amb repercussió acadèmica nacional o internacional. També es valoren les exposicions de caràcter monogràfic.
  • Creacions artístiques: es valora el seu caràcter innovador, els premis i distincions rebudes, la documentació gràfica o audiovisual presentada i la qualitat del mitjà d'exhibició i el seu impacte.

Excepcionalment, en casos de rellevància i impacte elevats i degudament justificats, es poden valorar notes, comentaris, respostes, cartes a l'editor i similars.

 

ANNEX III Model d'autoavaluació de la qualitat de l'activitat docent e innovació

Autoavaluació de la qualitat de l'activitat docent e innovació

Nom:

Cognoms:

Qualitat de l'activitat docent

[Es poden explicar els mèrits com, per exemple, la tasca desenvolupada en assignatures de nova implantació, l'existència d'un sistema intern de garantia de la qualitat certificat, l'acreditació institucional del centre universitari on s'imparteix la docència, els resultats d'enquestes amb una mostra estadísticament significativa, l'aplicació de metodologies docents evidenciables en recursos oberts, etc.]

Innovació en l'activitat docent

[Es poden explicar els mèrits mèrits com, per exemple, la participació en projectes d'innovació docent o educativa, així com en el disseny de noves titulacions de grau, màster o doctorat sempre que estiguin orientats a la millora de l'educació superior, la coordinació i la participació en projectes nacionals i internacionals d'innovació docent, de sostenibilitat, interdisciplinaris i interuniversitaris relacionats amb la docència o en projectes d'investigació en acció educativa en l'àmbit de l'educació superior orientats a la millora docent. En aquest espai es pot explicar i justificar la qualitat de les activitats desenvolupades i els avenços assolits, el finançament obtingut, les institucions o grups implicats, l'impacte a l'aula i en la millora del professorat, la participació o mobilitat de l'alumnat o la millora de les guies docents derivada d'aquestes activitats, etc.

En aquest apartat es poden tenir en compte les estades per impartir docència en centres diferents del d'adscripció, les beques o ajudes de mobilitat internacional per a professorat vinculades a la docància i obtingudes en convocatòries competitives i altres mèrits relacionats amb la mobilitat del professorat i vinculats amb la docència]

Formació rebuda per a la millora docent

[Es poden explicar els mèrits com la participació en activitats formatives orientades a la millora de la pràctica docent, en funció de la seva diversitat, durada, qualitat, rellevància i els resultats o impactes obtinguts. A tall d'exemple, el màster universitari en Formació del Professorat (o titulacions equivalents), cursos, tallers o seminaris sobre eines i metodologies que contribueixin a enriquir la docència del sol·licitant. Es pot explicar en aquest espai com s'ha dut a terme l'aplicació efectiva en la docència reglada dels conceptes coberts per aquestes activitats formatives.]

Formació impartida paer a la millora docent

[Es poden explicar els mèrits com la impartició d'activitats formatives per a la millora de la pràctica docent, anàlogues a les descrites a l'apartat anterior, tenint en compte la seva diversitat, durada, qualitat, rellevància i els resultats i l'impacte assolits.]