Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist els informes tècnic i jurídic de dia 5 de març de 2025 i l'informe del Cap de Departament d'Avaluacions Ambientals sobre l'aplicació retroactiva de la declaració d'impacte ambiental, de data 28 d'abril de 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, resolc formular la següent

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus D (ocupació territorial > 4ha) amb un àrea perimetral de mòduls de 185.974 m2, i de 211.707 m2 en la part que correspon a l'àrea tancada. L'agrupació projectada Junípero Serra I i II) s'ubica en sòl rústic comú amb la categoria d'Àrea d'Interès Agrari Intensiu (AIA-I) i en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

Segons estableix l'article 13.1b) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes que figurin a l'annex 1 d'aquesta llei. El projecte objecte del present informe es troba inclòs a l'annex 1 “Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària”, Grup 3. Energia, punt 12.“Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013.

1. Informació del projecte (setembre 2024)

El projecte consisteix en la implantació d'una agrupació fotovoltaica (Junípero Serra I i Junípero Serra II) generadora d'electricitat, connectada a la xarxa elèctrica de mitja tensió i ubicada a les parcel·les 1 i 2 del polígon 13 de Sa Pobla. El punt de connexió es realitzarà a la subestació elèctrica (ST) de Sa Pobla (39,76340302N; 3,03170342E) mitjançant dues línies d'evacuació (una per a cada parc amb dos punts de connexió diferents) de mitja tensió (15 kV), doble circuit, íntegrament soterrades i longitud total de 6.449 m. Dins la subestació de Sa Pobla es projecta la construcció d'un nou edifici de 14 cel·les que contribuirà a expandir la xarxa. Les línies d'evacuació discorreran soterrades, majoritàriament per camins públics. El traçat projectat implica l'execució d'encreuaments transversals ("topos") amb: murs de pedra seca (sortida del parc), carreteres de domini públic (Ma-3501 pk 1+050 i Ma-3430 pk 2+300) i via ferroviària a l'altura del pk 44+160 (línia d'enllaç a Sa Pobla). Per altra banda, de la longitud total projectada, els darreres 2.440 m seran compartits amb el traçat de la línia d'evacuació projectada per a l'agrupació fotovoltaica Llaüt i Falutx i amb la del PFV Muro Solar.

Les principals característiques de l'agrupació es resumeixen a la taula següent:

Paràmetre	PFV JS I	PFV JS II	Total
Ubicació	Parcel·la 2	Parcel·la 1 i 2
Superfície perimetral mòduls (m2)	107.723	78.251	185.974
Potència (MWp)	11.594	8.608	20.203
Mòduls	19.008	14.112	33.120
Inversors	49	36	85
Estructures suport	324	236	560
Centres transformació/ Centres control i mesura	4 CT/1CMM	3CT/2CMM	7CT/3CMM
Superfície CT i CCM (m2)	155,09	52,03	207,12
Superfície tancada (m2)	121.643	90.064	211.707
Energia generada (MWh)	18.246	13.558	31.804

Els mòduls s'instal·laran sobre estructures fixes clavades en el terreny (sense fonamentació), seran de tipus monocristal·lí bifacial (Canadian Solar CS7L-610MS) amb rendiment previst del 21,6%, altura màxima de 2,58 m i mínima de 0,80 m respecte del sòl, la distància entre ells serà de 3,36 m.

Pel que respecta als edificis projectats, la superfície ocupada per cadascun dels centres de transformació i centres de control i mesura, s'estima en valors que van de 14,47 m2 als 21,00 m2. Com a edificis auxiliars es projecten una caseta de control, un edifici de taller, una cabina de planta i una estació meteorològica.

El tancament perimetral serà de tipus cinegètic amb malla de simple torsió d'acer galvanitzat de 2,20 m d'altura i pas de fauna inferior de 20 cm.

En una segona fase es preveu la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic (BESS) pròxim a l'accés del PRV JSI (parcel·la 2) que estarà compost per un total de 7 bateries d'ió-liti amb capacitat de 2.600 kWh, ubicades dins contenidor d'uns 15 m2 de superfície, l'execució de la qual resta subjecta a la viabilitat tècnic-econòmica (Instal·lació i desmuntatge no pressupostada).

El termini d'execució associat al conjunt del projecte és de deu mesos i el pressupost total s'estima en 19.018.381,41 € (7.193.575, 41 € per a JSI, 8.378.688,74 € per a JSII i 3.490.978,41 € per a la línia d'evacuació). Des de la posada en marxa s'estima una vida útil de trenta-cinc anys.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el Pla Territorial de Mallorca, les parcel·les objecte de projecte estan classificades com a sòl rústic dins la categoria d'Àrea d'Interès Agrari Intensiu (AIA-I). S'ubiquen a l'àmbit de la Unitat Paisatgística UP9 (Pla) amb un grau de valoració paisatgística alt i moderat. El projecte no afecta cap espai de rellevància ambiental definit a la Llei 5/2005, de 26 de maig, LECO (ENP i XN2000) ni la LEN (Llei 1/1991, de 30 de gener).

Dins l'àmbit de les parcel·les, però no afectades pel projecte, es localitzen dues àrees de prevenció de risc (APR) d'incendi de conformitat amb el fet que les Zones d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR) delimiten aquestes (art. 76 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears). Pel que respecta al IV Pla de defensa contra incendis forestals de les Illes Balears (2015-2024) aprovat pel Decret 22/2015, de 17 d'abril, l'àmbit s'enquadra en zones de risc baix.

No hi ha afecció per àrees de prevenció de riscos d'erosió, esllavissament o inundació.

No es troba afectat per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni zones inundables o potencialment inundables.

D'acord amb la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears, aprovat pel Decret 33/2015, de 16 de maig, es tracta d'una instal·lació tipus D (ocupació territorial > 4 ha) que s'ubica en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

Finalment, l'emplaçament seleccionat es troba afectat per la zona de servitud d'operació aeronàutica d'acord amb el mapa de servituds aeronàutiques (SSAA) publicat a la web de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, qualitat atmosfèrica i acústica, sòl, relleu i topografia, geologia, hidrologia), biòtic (flora, vegetació i fauna, figures de protecció ambiental i territorial i valors d'interès) i medi antròpic (paisatge, espais cinegètics, usos agrícoles i vials de comunicació i accés).

Topogràficament, la zona no es troba en àrea de forts pendents, sinó que es caracteritza per ser una zona plana que mostra un pendent mitjà de l'1,08%.

El projecte es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 1811M1 Sa Pobla, caracteritzada per trobar-se en mal estat. La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers de la zona es considera moderada i l'àmbit del projecte està fora de perímetres de protecció de pous de proveïment a població.

Segons l'informe del Servei d'Agricultura (juny de 2024) els terrenys afectats es caracteritzen per un sistema de cultiu de secà (fruiters de closca). L'annex a l'estudi agronòmic associat al projecte (juliol 2024) determina que, segons l'establert a la Instrucció 1/2023 sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic: 5,59 ha es corresponen amb sòl de tipus II; 9,34 ha amb sòl de tipus V i 6,24 ha amb sòl de tipus VI. Segons l'annex l'àrea del tancament perimetral del parc ha passat de 20,45 ha a 21,17 ha.

Referent a la vegetació, la superfície projectada destaca per la presència d'arbres de secà, principalment ametllers amb símptomes de Xylella fastidiosa, però també hi ha oliveres, garrovers, espècies arbustives (esbarzers, mates...) així com vegetació herbàcia.

La parcel·la 2 es caracteritza per mostrar l'existència d'una zona ocupada per un hàbitat d'interès comunitari (HIC) corresponent al codi 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, recollit a la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva Hàbitats). Una part d'aquest es localitza dins la zona d'implantació del parc projectada.

Pel que fa a la fauna i d'acord amb la quadrícula 5x5 amb el codi 201 del Bioatles de l'eina IDEIB, a la zona és segura la presència de les següents espècies catalogades al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011): milà reial (Milvus milvus), banyarriquer (Cerambyx cerdo), serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus), serp blanca (Zamenis scalaris), trencapinyons (Loxia curvirostra), mussol (Otus scops), tortuga mediterrània (Testudo hermanni), òliba (Tyto alba alba) i puput (Upupa epops).

Segons l'informe del Servei d'Espècies hi ha constància d'un niu de milà reial, espècie en perill d'extinció, a menys de 500 m de distància del PFV JS II.

En aquest punt el Quadern de Natura núm. 28 "Pla Terrase" de recuperació, de conservació i seguiment dels rapinyaires diürns catalogats de les Balears publicat per la Conselleria de Medi Ambient i Territori cataloga com a amenaça indirecta la molèstia que produeixen les obres durant l'època de cria dels rapinyaires i com a amenaça potencial limitant sobre es poblacions de rapinyaires la pèrdua d'hàbitat i de disponibilitat d'aliment per canvis d'usos d'hàbitat.

Des del punt de vista patrimonial i d'acord amb l'eina IDEmallorca, a la parcel·la 2 es localitza un bé d'interès cultural (BIC) amb la categoria de monument, corresponent al jaciment arqueològic Es Velar de Talapí (34-02). Com a resultat de la prospecció arqueològica realitzada a l'àmbit projectat, l'estudi previ d'impacte patrimonial redactat i signat per arqueòleg, determina l'existència d'elements etnològics (restes d'un camí de carro, antiga era, mur de pedra en sec, antiga tanca, antiga cova artificial d'enterrament i petites extraccions de cantons de marès) i arqueològics (fragments ceràmics de cronologia romana), distribuïts en sectors que van del S1 al S6 (el sector S1 no consta prospectat per manca de visibilitat provocada pel cultiu). El seu annex posterior de data juny de 2024, analitza el sector S1 i determina l'existència en aquesta zona de dos trams de parament de paret seca i material ceràmic de cronologia recent.

Tant l'estudi previ patrimonial com l'informe tècnic del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca estableixen, entre d'altres, la necessitat de dur a terme mesures preventives (establiment de perímetres de protecció) i dur a terme un seguiment arqueològic en tot el que faci referència a excavacions i moviments de terres, tant de la instal·lació de la planta com de la línia d'evacuació. Com a resultat de les limitacions patrimonials recollides a l'estudi patrimonial i a l'informe de l'òrgan competent, es presenta una proposta d'implantació a l'àmbit objecte d'estudi.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 7 de maig de 2024 es va publicar en el BOIB núm. 60 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i tramitació ambiental ordinària del projecte d'agrupació fotovoltaica Junípero Serra, ubicat al polígon 13, parcel·les 1 i 2 de Sa Pobla. De resultes de la manca de documents en l'exposició pública, en data 19 de setembre de 2024 es va publicar en el BOIB núm. 123 un anunci d'ampliació del termini d'informació pública. Finalment en data 26 de setembre de 2024, es publica al BOIB núm. 127 una segona ampliació del termini d'informació pública. A la fase d'informació pública i amb posterioritat han estat consultades les següents administracions:

- Ajuntaments de Sa Pobla, Inca i Llubí.

- Associacions Amics de la Terra i GOB.

- Departament d'Emergències

- Endesa Distribució i Redexis.

- Servei d'Agricultura i Servei de Protecció d'Espècies. Departament de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

- Servei de Canvi Climàtic i Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.

- Departament de Transports de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.

- Servei de Salut Pública. Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Salut.

- Servei de Medi Ambient, Servei de Patrimoni Arqueològic, Servei de Planejament, Servei d'Explotació i Conservació, Servei d'Ordenació del Territori i Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca.

A la data de la redacció del present informe s'han rebut informes de:

1) El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 17 de maig de 2024 conclou que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

2) El Servei d'Energies Renovables, en data 18 de juny de 2024, informa favorablement amb condicions.

3) El Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior, en data 28 de juny de 2024, informa favorablement recordant la necessitat de redactar un pla d'autoprotecció i establir les mesures preventives d'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015).

4) El Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca, en data 12 de juny de 2024, informa favorablement l'execució dels encreuaments transversals a les carreteres Ma-3501 pk1+050 i Ma-3430 pk2+300 mitjançant perforació dirigida, no definida completament als projectes presentats i complint les següents condicions:

a) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera.

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2)metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantindré l'estat tensional del terreny.

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària i fora del domini públic viari.

d) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'esplanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

e) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant.

f) Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

g) Malgrat l'assenyalat als punt anterior en cas de produir-se un flonjall o un esglaó el Departament es reserva la potestat durant un termini de 5 anys, d'exigir l'esmena de l'anomalia i que es fressi un tram no inferior a 15 metres, estenent-se una nova capa d'aglomerat asfàltic a tota l'amplada de la carretera de les mateixes característiques que l'existent.

Així mateix, recorda la necessitat de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures abans de l'inici de les obres.

5) L'Ajuntament de Llubí, en data 13 de juny de 2024, informa favorablement la continuació del procediment d'autorització administrativa i declaració d'utilitat pública.

6) L'Ajuntament de Sa Pobla, en data 14 de juny de 2024, informa favorablement el projecte amb observacions. Posteriorment, en data 18 d'agost de 2024, consta signat nou informe favorable amb observacions.

7) El Servei d'Agricultura, en data 14 de juny de 2024, informa favorablement el projecte en vistes de les mesures de compensació proposades. Posteriorment, signat en data 15 d'octubre de 2024, consta nou informe que manté el sentit favorable anterior i al qual s'indica que la nova superfície ocupada per l'agrupació fotovoltaica és de 21,17 ha. Posteriorment i prèvia consulta per part de l'òrgan ambiental, el Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari en data 26 de febrer de 2025 emet informe tècnic favorable quant als parcs fotovoltaics i l'activitat agrària que la complementa d'acord amb el que disposa la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears. A les consideracions, l'informe indica que «Una vegada realitzades les consultes pertinents, es comprova que es garanteixen tots i cadascun dels requisits de l'apartat 3, de la Disposició Transitòria Segona de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears: i. Es compromet l'alt valor fèrtil o productiu de la finca, ja que l'ocupació real és del 24,15 % de les parcel·les. No obstant, aquesta es veu compensada i augmentada l'activitat agrària proposada a la memòria agronòmica esmentada. ii. No es compromet la productivitat ni la viabilitat agrària dels terrenys contigus, ja que no es veu afectat el projecte per el Decret 48/2006, de 26 de maig, per el qual s'estableixen les normes d'ordenació de les explotacions apícoles de les Illes Balears. iii. Es garanteix la suficiència i qualitat del recurs hídric per l'activitat agrària, ja que disposa de dos sondejos. iv. No existeix a la parcel·la cap sistema de drenatge tradicional que es pugi veure afectat pel projecte.

Es farà un seguiment, per part d'aquest servei de l'activitat agrària proposada per tal de que sigui efectiva.»

8) El Servei de Protecció d'Espècies, en data 22 de maig de 2024, informa favorablement el projecte amb el següent condicionant:

a) Per tal de no afectar la reproducció del Milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada En Perill d'Extinció, que nidifica a menys de 500 m del PFV Junípero Serra II, caldrà evitar les tasques generadores de renou entre els mesos de febrer i juny, ambdós inclosos.

Posteriorment, en data 29 de maig de 2024, se signa informe complementari a l'anterior corresponent a la inclusió d'un plànol amb la zona d'afecció a la nidificació del milà reial.

9) El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, en data 4 de desembre de 2024, conclou sense cap consideració addicional en relació amb el risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, cal complir amb el Decret 125/2007 durant la realització de les obres.

10) Serveis Ferroviaris de Mallorca, en data 20 de juny de 2024 (sense constar signatura electrònica), informa favorablement el projecte amb la següent prescripció:

Abans de l'execució de les obres que afecten a la zona de domini públic i de protecció del ferrocarril, el promotor haurà de tramitar l'administració sectorial que atorga la direcció general de Mobilitat, presentant la solució de detall en els punts d'afecció al ferrocarril.

11) El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en data 1 d'agost de 2024, proposa informar favorablement el projecte amb les següents prescripcions:

a) A més de les mesures implementades a la memòria d'agrupació dels projectes de referència, Junípero Serra i Junípero Serra II, s'ha de preservar un corredor de 10 metres paral·lel a la tanca de paret seca oest del sector 2, és a dir, de la sots parcel·la g, que llinda amb les parcel·les 351, 352 i 354 del polígon 15.

b) S'ha d'incorporar la solució del topo per a la línia d'evacuació, aportada per la direcció tècnica el projecte, al projecte general.

c) S'ha de dur a terme un seguiment arqueològic en tot el que faci referència a excavacions i moviments de terres, tant a la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica com a les línies d'evacuació.

d) En el cas d'aparèixer restes arqueològiques, es paralitzaran les obres i es presentarà el corresponent projecte d'intervenció arqueològica.

Posteriorment, en data 15 d'octubre de 2024, s'emet un segon informe aclaridor al qual es fa constar que:

L'objectiu de la restricció d'un corredor de 10 metres és la de preservar el subsòl i les visuals d'aquest corredor de qualsevol afectació. Que per aquest corredor puguin passar vehicles agrícoles no es considera afectació, l'asfaltat sí, per exemple.

12) El Servei d'Ordenació del Territori, en data 17 de juny de 2024, conclou que no pot informar el projecte de referència atès la mancança de documentació rellevant i posa de manifest que des del punt de vista d'ordenació del territori i del paisatge, s'observen circumstàncies i mancances significatives del projecte i del document ambiental que suposen que el projecte pugui resultar d'especial incidència a l'entorn, atès que:

1) S'haurà d'aportar un estudi d'integració paisatgística, d'acord a la Norma 7 (quarter) del Pla Territorial Insular de Mallorca.

2) Referent a l'Annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB):

SOL-B09: el sistema d'ancoratge haurà de ser mitjançant perns perforadors o sistema equivalent, sense utilització de formigó.

3) Queda palès que la visibilitat d'ambdós parcs serà elevada, així com que la ubicació i orografia de les parcel·les proposades dificulta l'efectivitat de qualsevol possible mesura correctora.

4) Els tancaments dels parcs hauran de complir les condicions d'integració paisatgística de la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

5) En relació amb els trams de la línia d'evacuació projectada que transcorren per camins públics, s'haurà de donar compliment a la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

6) D'acord amb el punts 4 i 5 de la disposició addicional setzena del PTIM, referent a les afectacions aeronàutiques, l'execució de qualsevol construcció i instal·lació requereix un acord favorable previ de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) en aplicació i en els termes que estableixi la normativa vigent de seguretat aeronàutica.

7) No es pot emetre cap pronunciament sobre el futur camp de bateries d'emmagatzematge atesa la manca de definició del projecte sobre aquest aspecte.

13) El Servei de Salut Ambiental, en data 13 de gener de 2025, informa favorablement el projecte condicionat a:

1. Compliment de les mesures preventives i correctores establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

2. Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació (línia d'evacuació) i compliment dels valors establerts al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

3. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 µT.

4. S'haurà de tenir un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas SF6c detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual.

Pel que fa a les al·legacions presentades a l'execució del projecte, consten les formulades per diversos particulars, entre les quals en destaca l'aportació de documentació tècnica (Informe tècnic ambiental signat en data juny de 2024) acompanyada de les signatures d'altres 1800 particulars, i la corresponent a l'Associació per a la revitalització dels centres antics (ARCA). El sentit de les anteriors refereix entre d'altres: l'impacte paisatgístic derivat de la instal·lació, la proximitat al jaciment de Talapí, la necessitat d'establir distàncies de protecció superiors respecte d'elements patrimonials i d'exemplars arboris, la intromissió del traçat de la línia d'evacuació en zona privada o la defensa del paisatge natural i agrari de la zona.

El promotor presenta diversos escrits de resposta a les al·legacions presentades.

4. Avaluació d'impacte ambiental

Les alternatives d'ubicació valorades (Addenda EIA novembre 2024) han estat:

Alternativa 0: corresponent a la no execució del projecte. Es descarta sobre la base que el projecte no genera impactes ambientals crítics.

Alternativa 1 (seleccionada): polígon 13, parcel·les 1 i 2 , Sa Pobla. El projecte s'ubica a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i sòl qualificat com Àrea d'Interès Agrari Intensiu (AIA-I). La morfologia irregular que presenta la distribució de panells respon al fet de respectar el recinte de reguiu que hi ha a l'interior de la parcel·la 2.

Alternativa 2: polígon 8, parcel·les 44 i 45, Sa Pobla. El projecte s'ubica a zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i baixa i també en AIA-I. La zona projectada es localitza entre dues àrees naturals d'especial interès (ANEI) i pròxim a un àrea de prevenció de risc d'inundació (APR) del torrent de Búger. Per dur a terme la connexió es requereix la creació d'una servitud o instal·lar línia aèria que permeti superar un tram determinat.

Alternativa 3: polígon 7, parcel·la 553, Inca. El projecte s'ubica a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana- alta, la parcel·la té la qualificació de sòl rústic general (SRG) i àrea d'interès agrari intensiu (AIA-I). La línia d'evacuació prevista tindria un recorregut de 10 km fins a la subestació elèctrica. En aquest punt la visibilitat des dels principals escenaris propers es considera molt alta.

La justificació de l'alternativa seleccionada ve donada per un examen multicriteri de diferents elements als quals se'ls assigna una major o menor puntuació en base a que la situació projectada sigui menys o més favorable. La taula que resum la justificació de l'alternativa d'ubicació selecciona és la següent:

Factor	Alternativa 1		Alternativa 2		Alternativa 3
Aptitud fotovoltaica	Mitjana	2*2= 4	Mitjana/Baixa	2*3= 6	Mitjana/Alta	1*3=3
Distància ANEI (m)	500	1	300	2	0	3
Distància ARIP (m)	5.222	1	4.844	1	2.206	3
Distància XN200 (m)	3.701	2	4.380	1	494	3
Distància nuclis urbans (m)	1.946	2	1.135	3	2.072	1
Distància ZAR (m)	40	2	315	1	0	3
Risc incendi (NRIF)	Baix zona ocupació	1	Baix zona ocupació	1	Baix zona ocupació	1
Afecció APR inundació (m)	1.063	2	0	3	1.190	1
Vegetació afectada	Herbàcia i  arbòria	2	Herbàcia i  arbòria	3	Herbàcia i puntualment  arbòria	1
Categoria del sòl	AIA-I	-	AIA-I i SRG	-	AIA-I i SRG	-
Règim d'explotació	Fruits de closca en secà	1	Fruiters i civada en secà	2	Guaret. Fruiters reguiu	3
Distància a PFV	2.550	1	1.213	2	650	3
Elements patrimonials	No s'identifiquen elements a l'àrea ocupada	1	No s'identifiquen elements	2	No s'identifiquen elements	2
Impacte visual	222,ha. Mitjana des de Búger (pla llunyà)	1	180,57 ha. Alta des de Búger (pla mitjà)	2	284,74 ha. Mitjana i alta	3
TOTAL		22		29		29

Alternatives de procés (sistema d'ancoratge):

a) Testos prefabricats de formigó

b) Perns o estaques de fixació directa al sòl (seleccionada).

c) Sistema de riostes de formigó (sistema mixt).

Alternativa de via d'evacuació. Tenint de base l'alternativa d'ubicació seleccionada (1) es plantegen 6 possibles traçats al recorregut soterrat de la línia l'evacuació fins a la subestació elèctrica de Sa Pobla:

Alternativa 1 (seleccionada): 6.288 m de recorregut, dels quals els 2,5 km darrers són compartits amb altres parcs en tramitació.

Alternativa 2: 3.484 m de recorregut. Es descarta per discórrer per carretera i no haver-hi suficient voral.

Alternativa 3: 3.864 m. Descartada pel seu paral·lelisme amb via ferroviària i per no poder complir amb les servituds establertes a la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB.

Alternativa 4: 3.904 m. Descartada per no poder complir amb les servituds establertes a la Llei 5/1990.

Alternativa 5: 4.641 m. Descartada per suposar tres encreuaments amb línia ferroviària i requerir diverses servituds.

Alternativa 6: Descartada pel seu paral·lelisme amb via ferroviària i per no poder complir amb les servituds establertes a la Llei 5/1990

La seleccionada es justifica en base a què minimitza els encreuaments amb la línia ferroviària, evita carreteres i comparteix els darrers 2.440 m amb els projectes de PFV Muro Solar i AFV Llaüt i Falutx, la qual cosa permet minimitzar l'impacte ambiental i reduir costos.

Pel que respecta als impactes ambientals derivats de l'alternativa seleccionada, l'estudi d'impacte ambiental (agost de 2023) identifica 12 elements generadors d'impactes, en les fases de construcció, funcionament i fi d'ús, relacionats amb: el desbrossament, la implantació de les estructures de suport, la construcció de les infraestructures energètiques auxiliars, la realització de rases i clots, la col·locació de panells, la plantació de la barrera vegetal, la tanca perimetral, la generació de residus d'obra i REE, l'ocupació del territori, les operacions de manteniment, la generació de residus derivats del desmantellament i el desmuntatge final del parc solar. Com a receptors dels impactes consten: el medi abiòtic (qualitat atmosfèrica, nivell acústic, recursos edàfics i recursos hídrics), el biòtic (comunitats vegetals i animals) i l'antròpic (paisatge, economia, població, agricultura i ramaderia).

De la matriu d'identificació d'impactes ambientals (tipus Leopold), les afeccions negatives i positives són un total de 42 i 24, respectivament, enfront de les 120 possibles. Els impactes positius derivaran de: la reducció en els gasos d'efecte hivernacle, la incentivació de l'economia local i la descarbonització del sistema energètic balear. Els negatius, per la seva banda, deriven de: l'impacte sobre la qualitat de l'aire, sobre el nivell acústic, l'alteració dels recursos edàfics, l'impacte sobre els recursos hídrics, l'afecció a comunitats vegetals i animals, l'impacte paisatgístic, la contaminació per residus i les molèsties a la població.

Els impactes (positius i negatius) es valoren d'acord amb la metodologia d'índex d'incidència (Gómez Orea) i es conclou que, dels negatius: cap té la qualificació de crític; nou es consideren severs; cinc són compatibles i la resta, moderats. Després de la implantació de les mesures de prevenció i correcció previstes, els impactes residuals són considerats compatibles.

D'entre les mesures previstes destaquen les següents: manteniment periòdic de la maquinària associada, regs continuats, ús de materials resilients per tal d'esmorteir renous, correcta gestió de residus generats, restauració del sòl afectat, neteja de panells en sec o amb aigua, manteniment de la vegetació existent en els límits parcel·laris, instal·lació d'abeuradors amb tela impermeable des del punt de vista de la cria d'aus estepàries, formació de nius artificials per tal d'afavorir la nidificació, seguiment del número d'aus accidentades, pantalles visuals d'altura inicial entre 2,0 i 2,5 m (mata, ullastre i garrover) i longitud 2.300 m, realització d'estudi de gestió dels residus abans de l'inici de les obres, mesuraments periòdics del camp electromagnètic, cultiu del terreny o la compatibilitat amb activitat agrària-ramadera. En la mateixa línia preventiva i arran dels informes emesos per les diferents administracions afectades, es contemplen les següents mesures de caràcter més específic:

- Ubicació del sistema d'emmagatzematge d'energia (fase II) a la zona nord de l'agrupació fotovoltaica per tal d'evitar així les tasques generadores de renou a la zona sensible a la reproducció del milà reial establerta pel Servei de Protecció d'Espècies.

- Establiment d'entorns de protecció respecte dels elements patrimonials existents a l'àmbit del projecte.

- Sistemes de compensació de l'impacte sobre l'agricultura i ramaderia: plantació d'11,07 ha de garrovers (règim de secà) i cultiu de 10 ha de cereal en els passadissos entre plaques per a pastura de ramat oví. Tota la compensació es localitza a les parcel·les 1 i 2 objectes de projecte.

- Per l'afecció directa a l'hàbitat d'interès comunitari existent dins l'àmbit del projecte es proposa realitzar plantacions addicionals d'espècies de mata i ullastre en diferents zones com són: a la barrera vegetal perimetral, a una superfície de 3.500 m² ubicada entre les dues parcel·les afectades, en 1.750 m del perímetre de la finca o fins i tot en altres zones de l'entorn com és el cas del terme municipal de Llubí (pol 2, parcel·la 66).

- Per la pèrdua de la funcionalitat del sòl d'interès agrari intensiu (AIA-I): el promotor requereix que sigui el mateix òrgan ambiental el que determini les mesures de compensació de manera clara, objectiva així com que siguin assolibles, viables i verificables, entre d'altres.

Quant al paisatge, l'annex d'incidència paisatgística considera, entre d'altres, que la qualitat visual de la zona és mitjana arran de la identificació de singularitats culturals a l'entorn (presència de 3 jaciments arqueològics). L'anàlisi de la conca visual, per a un radi de 3,0 km i 3.606 ha de superfície, determina que l'agrupació fotovoltaica serà visible des de 222,7 ha de les quals 67,66 ha es corresponen amb una àrea d'influència pròxima (< 500 m), 49,38 ha amb una àrea mitjana (500-1.500 m) i 105,63 ha amb una àrea llunyana (1.500-3.000 m). L'aplicació de les mesures preventives projectades (barrera vegetal de 2,5 m d'alçada) permetrà reduir a 193,55 ha la zona visible.

Finalment, pel que respecta a la possible covisibilitat de l'agrupació amb altres parcs fotovoltaics, l'anàlisi presentada determina que l'acumulació de projectes fotovoltaics resulta compatible al localitzar-se principalment en els plans més llunyans.

L'annex sobre l'impacte directe i l'induït del consum energètic i emissions de gasos d'efecte hivernacle, estima que l'estalvi d'emissions de CO₂ serà de 15.667 Tn/any.

5. Consideracions tècniques

Les següents deriven del requeriment d'esmena de deficiències fet per part de l'òrgan ambiental en data 3 de desembre de 2024 i de la resposta posterior presentada pel promotor als escrits de dates 9 i 17 de gener de 2025.

5.1 - De la revisió d'alternatives prioritzant llocs degradats i terrenys de baix potencial productiu: s'al·lega la inexistència de pedreres i/o espais no agrícoles transformats buits a les proximitats de la subestació elèctrica de Sa Pobla atès el seu entorn extremadament agrícola. En relació en aquest apartat s'han de tenir en compte els informes favorables del Servei d'Agricultura i del Servei de Desenvolupament Agrari.

5.2 – De la ubicació del projecte:

a) Segons l'establert a l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, la implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional, és a dir, una excepció de la regla comuna que s'aparta de l'ordinari o que ocorre rares vegades. Consultada la pàgina web de la DG d'Energia i Canvi Climàtic corresponent al procediment d'informació pública de projectes, s'observa que la tramitació projectes industrials estratègics relacionats amb la implantació d'energies renovables en sòl rústic és un fet comú, usual o freqüent. La reconversió o substitució d'una activitat agrícola o terreny susceptible, que de base requereix condicions limitades respecte a la seva ubicació (tipus de sòl, composició, estructura o gruix), per una altra de tipus industrial amb majors possibilitats d'emplaçaments, suposa un impacte ambiental significatiu, ja que: modifica els paràmetres de base del component principal (el sòl), redueix la coberta vegetal i la matèria orgànica associada a terra, incrementa la compactació del sòl i en conseqüència l'escorrentia superficial, afavoreix la desertificació i la desaparició de les espècies de fauna i flora autòctones associades al medi, redueix les possibilitats de producció agrícola local associada i com a resultat s'incrementen els impactes derivats de les importacions dels productes locals atesa la reducció en la capacitat d'autoabastiment. En aquest punt es torna a recordar, com ja es va fer a l'informe d'esmena de deficiències, l'establert a la disposició addicional sisena de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica pel que respecta a les polítiques sectorials i en concret:

4. En el sector agrari

S'han d'adoptar mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, el malbaratament alimentari i el consum de recursos, i concretament s'ha d'avançar cap a:

[...]

e) La promoció dels productes agroalimentaris de proximitat i ecològics i la seva incorporació en la contractació pública, per aconseguir una agricultura i una ramaderia que puguin desenvolupar varietats locals adaptades a les noves condicions climàtiques i per avançar cap a un model d'autosuficiència alimentària de qualitat altament eficient.

[...]

g) L'establiment de mesures que evitin la degradació dels sòls i facilitin l'emmagatzematge de carboni als sòls per mitjà d'una millora de la gestió de la matèria orgànica, les cobertes vegetals i el conreu de conservació.

En relació en aquest apartat s'han de tenir en compte els informes favorables del Servei d'Agricultura i del Servei de Desenvolupament Agrari.

5.3 - De la justificació de l'alternativa seleccionada:

es considera que la seleccionada no ha estat justificada objectivament des del punt de vista d'afeccions al medi ambient atès que:

- No està justificat el realitzar una sobrevaloració del paràmetre d'aptitud fotovoltaica enfront de la resta dels paràmetres analitzats. Cal indicar que la determinació de les zones d'aptitud fotovoltaica al Decret 33/2015 ja s'ha valorat en base a criteris que no són exclusivament ambientals sinó també territorials.

- En diversos paràmetres es donen puntuacions en funció de la seva major o menor proximitat en lloc d'analitzar si realment hi ha una afecció directa a les zones analitzades (ANEI, ARIP, XN2000...) com podria ser el cas de l'afecció als hàbitats d'interès comunitari presents a l'àmbit projectat, cas que no s'ha tingut en compte.

- Totes les alternatives plantejades es localitzen en sòl rústic amb categoria d'àrea d'interès agrari i subcategoria intensiva (AIA-I)

Així mateix, es manté la consideració respecte a la mancança de dur a terme una identificació i valoració d'impactes (matriu d'impactes) per a cadascuna de les alternatives proposades tal i com s'estableix a l'annex VI de la Llei 21/2013.

5.4 - De l'afecció a hàbitats d'interès comunitari (HIC) i espècies protegides: respecte a la consideració recollida a l'informe tècnic d'esmena de deficiències en el sentit de tenir en compte l'existència d'un HIC (5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics) a l'àmbit d'implantació dels panells solars de l'agrupació fotovoltaica. S'al·lega, per part del promotor, la baixa qualitat i escassa cobertura d'aquest, entre d'altres, com a motiu de la seva afecció/eliminació, arribant a assegurar que en cas de no aprovar la construcció del projecte, el titular de la parcel·la on s'ubica l'HIC té la voluntat de sol·licitar la recuperació de cultius a la zona de l'hàbitat.

En relació amb l'exposat cal tenir en compte que:

a) La zona representada com hàbitat d'interès comunitari amb codi 5330 (Matolls termomediterranis i predesèrtics) a la tessel·la MA2b_669 de l'eina IDEIB es correspon, segons l'inventari forestal d'aquesta, amb una superfície constituïda per formacions arbrades de boscos mixtos de frondoses autòctones i formacions arbustives de Pistacia lentiscus (llentiscle o mata). Com a resultat de l'anàlisi de l'històric d'imatges s'ha pogut observar que aquesta massa d'estrat arbori i arbustiu, s'ha anat desenvolupant en direcció nord i oest, partint inicialment de la parcel·la 2 (subparcel·la k), creixent cap a la parcel·la 341 (subparcel·la d) del polígon 15 i, arribant a ocupar gran part de la subparcel·la c (parcel·la 2). És a dir, és una zona que s'ha ampliat i l'estat de conservació de la mateixa és favorable d'acord amb l'establert a l'article 1.e) de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

Pel que respecta a l'enclavament d'aquesta àrea forestal dins l'àmbit projectat, cal tenir en compte que la Llei 3/2019, Agrària de les Illes Balears considera monts els enclavaments forestals a terrenys agrícoles amb superfície mínima de 1.000 m² i determina respecte de les forests que:

[...] independentment de la seva titularitat, tenen una funció social rellevant, tant com a font de recursos naturals i suport d'activitats econòmiques, com per ser proveïdors de múltiples serveis ambientals, com la protecció del sòl i del cicle hidrològic, la fixació de carboni atmosfèric, el dipòsit de diversitat biològica i com a elements fonamentals; i de la connectivitat ecològica i del paisatge.

En aquest sentit, s'haurà de condicionar el projecte a no implantar plaques ni cap altre element en la zona esmentada.

b) Tal com s'indica a l'apartat Diagnòstic ambiental, a l'àmbit d'implantació dels panells és segura la presència de les següents espècies catalogades al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011) : milà reial (Milvus milvus), banyarriquer (Cerambyx cerdo), serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus), serp blanca (Zamenis scalaris), trencapinyons (Loxia curvirostra), mussol (Otus scops), tortuga mediterrània (Testudo hermanni), òliba (Tyto alba alba) i puput (Upupa epops). De la mateixa forma, resulta probable la presència d'altres també catalogades com són: l'àguila calçada (Hieraaeuts pennatus), el sebel·lí (Burhinus oedicnemus), el mussol banyut (Asio otus) i fins i tot amenaçades com és la guàtlera (Coturnix coturnix).

Assenyalar en aquest punt que de les espècies d'aus esmentades, moltes es troben incloses a l'annex I de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a la conservació de les aus silvestres. Per tant es considera una evidència la importància que representa per aquestes aus la zona projectada.

c) Segons el que s'indica a la Guia metodològica per a la valoració de repercussions de les instal·lacions solars sobre espècies d'avifauna estepària elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'alternativa d'ubicació projectada es localitza a una zona considerada altament sensible per a la conservació d'aus estepàries incloses al Catàleg espanyol d'espècies amenaçades. La guia considera que els projectes que se situen en les zones establertes com a sensibles o a menys de 500 m d'elles, s'estan plantejant a una ubicació compromesa i recomana cercar ubicacions alternatives o, en el cas que no es consideri aquesta opció, s'han de plantejar estudis que demostrin fefaentment que el projecte no afectarà a les poblacions d'aus estepàries amenaçades presents a la zona.

Pel que fa al milà reial (Milvus milvus) com a au rapinyaire diürna en perill d'extinció, el Pla Terrase recull com a mesures preventives les relacionades amb:

1- Mesures per al increment de la productivitat dels rapinyaires, entre elles prevenir molèsties humanes prop de nius de rapinyaires.

2- Mesures administratives de prevenció de riscs: Les declaracions i avaluacions d'impacte ambiental, com també les memòries ambientals dels procediments d'avaluació d'impacte, prestaran una atenció especial a l'afecció de les actuacions sobre aquestes espècies; principalment, als canvis d'ús del sòl, la creació d'accessos a l'entorn de les zones de reproducció o dormidors, o la construcció d'infraestructures que incrementen el nivell de molèsties a l'entorn dels llocs de nidificació.

En qualsevol cas, respecte de les espècies protegides s'ha de tenir en compte que els informes del Servei d'Espècies de 22 i 29 de maig son favorables amb condicionants.

d) Respecte a la normativa estatal cal recordar que la Llei 42/2007, de 13 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, estableix a l'article 46.3 el següent:

"Els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies."

Ja a nivell europeu, la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus) recull a l'article 4 el següent:

- Les espècies esmentades a l'annex I seran objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la finalitat d'assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució.

Cal tenir en compte que l'objecte de la Directiva no aplica únicament a les aus sinó també als seus ous, nius i hàbitats.

En qualsevol cas, respecte de les espècies protegides s'ha de tenir en compte que els informes del Servei d'Espècies de 22 i 29 de maig son favorables amb condicionants.

5.5 - De la justificació dels nivells de renou i dels camps electromagnètics: l'informe tècnic d'esmena de deficiències va concloure amb la necessitat de justificar una estimació dels nivells de renou previstos a la fase de funcionament i dels valors dels camps electromagnètics associats (modelització), en vistes de la proximitat d'habitatges i el seu efecte acumulatiu amb altres projectes fotovoltaics relacionats (PFV Muro Solar i AFV Llaüt i Falutx).

En relació amb els nivells de renou, en els escrits de resposta, malgrat no incloure cap valor estimatiu dels nivells requerits, refereixen l'informe del Servei de Protecció d'Espècies així com correu informatiu d'aquest servei en relació, entre d'altres, a la necessitat de planificar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic fora de l'època de reproducció del milà reial (de gener a juliol).

Dels camps electromagnètics, l'escrit d'al·legació considera abusiu el requeriment fet (modelització) i suggereix com a alternativa la redacció d'un condicionant al respecte en la resolució de la declaració d'impacte ambiental, en el sentit de realitzar mesuraments periòdics en fase de funcionament o fins i tot que la necessitat de realitzar una modelització sigui abans de la posada en marxa del projecte.

Respecte dels requeriments fets, cal aclarir el següent :

- Renou: a la zona considerada sensible per a la reproducció del milà reial (Milvus milvus) la qual nidifica a menys de 500 m del parc JS II (parcel·la 2), es projecta la ubicació de dos centres de transformació i dos centres de maniobra susceptibles de generar emissions acústiques a la fase de funcionament i, en conseqüència, de produir pertorbacions a les especies d'avifauna protegides. En vistes de poder tenir una aproximació al nivell de renou associat als equipaments susceptibles, s'ha emprat la següent fórmula usada per estimar el nivell de potència acústica en els transformadors en funció de la seva capacitat o potència en kVA:

Lw = 30,2+ s+14,6 log (kVA)

Aplicant l'anterior s'estima un nivell aproximat de 80,80 dB per a cada transformador. Respecte del valor obtingut, s'observa que es troba molt per damunt dels llindars establerts a la normativa vigent per a qualsevol tipus d'àrea acústica definida en base al tipus d'ús de sòl (Taula B1, annex III del RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre del Renou).

- Camps electromagnètics: el traçat de les línies d'evacuació projectat discorre a distàncies inferiors a 100 m d'habitatges aïllats i els darrers 2.440 m de rassa es preveu que siguin compartits amb la línia d'evacuació d'altra agrupació fotovoltaica a efectes de reduir l'impacte ambiental però, amb el consegüent l'efecte acumulatiu. En aquest sentit, i respecte de l'apreciació de si l'òrgan ambiental ha d'establir el requeriment com a un condicionant, cal assenyalar que la modificació de la Llei 21/2013 de data 14 de juny de 2023 va afegir al grup 4.b) de l'annex II el següent quant a les línies elèctriques de voltatge igual o superior a 15 kV i longitud superior a 3 km:

"[...], o discurran a menos de 200 m de población o de 100 m de viviendas aisladas en alguna parte de su recorrido, salvo que discurran íntegramente en subterráneo por suelo urbanizado".

El redactat anterior de distàncies és coincident amb el recollit a la Guia del Ministeri per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació (març 2022), i resulta un fet segons la normativa d'avaluació ambiental que la identificació i valoració d'impactes associats, en aquest cas als camps electromagnètics, i l'establiment de les mesures preventives o correctores, s'ha de dur a terme en fase de redacció de l'EIA. Així, amb tot l'anterior, el requeriment d'aquest punt es recolza sobre la necessitat de justificar tècnicament que els valors d'intensitat dels camps electromagnètics associats al projecte es troben per sota del llindar de 0,4 μT que la guia pren aplicant el principi de precaució.

Respecte dels camps electromagnètics i dels renous, s'ha de tenir en compte que l'informe del Servei de Salut Ambiental és favorable amb condicionants referits precisament als camps, així com també s'han de tenir en compte els consideracions al respecte de l'informe del Servei d'Espècies sobre els renous a la zona i les condicions que proposa.

5.6 - De la necessitat de justificar el retorn energètic: els escrits de resposta refereixen la presentació de càlculs aproximats de producció i de retorn energètic. No obstant això, com a documentació adjunta no consta cap annex o apartat específic del càlcul indicat.

5.7 - De l'increment en la superfície d'ocupació prevista: el promotor confirma que la superfície de 19,99 ha indicada a l'addenda de l'EIA signada el 13 de novembre de 2024, respon a un error obvi d'aquesta i que la superfície d'ocupació del projecte és de 185.974 m², tal com està recollida a la memòria del projecte (setembre de 2024). Respecte a l'obvietat de l'errata al·legada, cal tenir en compte que la redacció de l'addenda esmenada es justificava sobre la base de dos punts, així el segon recull que:

"En segundo lugar, debido a los cambios y ajustes que han surgido en el curso de la tramitación, el análisis inicial de alternativas ha sufrido una desactualización en consonancia con los sucesivos ajustes que el projecto ha experimentado, principalmente por la extensión de la planta"

En aquest punt cal indicar que no és funció d'aquest òrgan ambiental el fet de pressuposar dades o identificar errades en els documents tècnics, sinó requerir aclariments respecte de la informació aportada, tal i com s'ha procedit.

5.8 - De l'impacte paisatgístic: l'entorn proper (500 m) i mitjà (1000-1500 m) es caracteritza per ser una zona extremadament agrícola marcada per l'abundància de camps de cultiu que s'emplacen en una zona de paisatge totalment obert, sense presència destacada d'elements naturals orogràfics (zona plana sense elevacions), vegetals (masses arbrades) o antròpics associats a delimitacions parcel·làries (parets seques de tanca), els quals podrien ocultar, en certa manera, la instal·lació projectada.

Respecte de les mesures correctores, l'establiment d'una barrera vegetal en determinades zones perimetrals de les parcel·les afectades, preveu reduir l'àrea visible únicament en un 0,8% (de 222,67 ha inicials a 193,55 ha finals).

Tot i que l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell indica "Queda palès que la visibilitat d'ambdós parcs serà elevada, així com que la ubicació i orografia de les parcel·les proposades dificulta l'efectivitat de qualsevol possible mesura correctora", estableix a l'informe una sèrie d'observacions (apartats 2, 4 i 5) que s'inclouran als condicionants de la DIA.

5.9. De l'aplicació retroactiva de la DIA: en data 22 de novembre de 2024, té entrada escrit del representant de l'empresa promotora sol·licitant la retroactivitat de la declaració d'impacte ambiental: “Por todo ello, por el retraso en la tramitación administrativa, no imputable al promotor, y el consiguiente acortamiento del tiempo disponible para la DGAU para llevar a cabo la evaluación ambiental apropiada del proyecto de la AFV, y por el daño irreparable a nuestra representada en caso de no obtenerse la DIA antes de la fecha límite legal, solicitamos, que, en consideración a las manifestaciones aquí expuestas y en caso de no emitirse, por parte de la DGAU, la DIA favorable al proyecto de la AFV JS con anterioridad al 05 de diciembre de 2024, se conceda su retroactividad con fecha de 30 de noviembre de 2024.“

Ateses les conclusions de l'informe jurídic del cap de Departament d'Avaluacions Ambientals de 28 d'abril de 2025 es pot concloure que es donen les circumstàncies de l'article 39.3 de la Llei 39/2015 per atorgar eficàcia retroactiva a la declaració d'impacte ambiental del Projecte d'agrupació fotovoltaica Junípero Serra, ubicada al polígon 13, parcel·les 1 i 2 del terme municipal de Sa Pobla promogut per RECAP SOLAR MALLORCA, SLU (exp. SAA 199A/2024) a data 30 de novembre de 2024.

6. Conclusions

Per tots els motius exposats,

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'agrupació fotovoltaica Junípero Serra, ubicada al polígon 13, parcel·les 1 i 2 del terme municipal de Sa Pobla, promogut per RECAP SOLAR MALLORCA, S.L.U., redactat per Cristóbal Ramis de Ayreflor Rigo (enginyer tècnic naval) i Eduardo Ramis de Ayreflor Rigo (enginyer industrial) en data setembre de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental redactat per Daniel Ramón Manera de data 21 d'agost de 2023, l'addenda de dates 11 i 12 de setembre de 2024, i de data 13 de novembre de 2024, i els següents condicionants:

1. S'hauran de preservar les zones de la parcel·la 2 del polígon 13 de sa Pobla on s'hi localitza l'hàbitat d'interès comunitari 5330, i a la zona esmentada no s'hi podran instal·lar plaques ni cap tipus d'instal·lació.

2. S'ha de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació la plantació prevista per compensar la pèrdua de superfície agrària.

3. S'han de col·locar les plaques fotovoltaiques, el CMM i les estacions transformadores a una distància mínima de 30 metres dels habitatges existents.

4. La present declaració d'impacte ambiental no inclou la fase 2 del sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, atès que si bé aquesta és recomanable, no es poden avaluar els impactes de la seva incorporació i, per tant, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, aquests sistemes s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si finalment s'executen.

5. Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar els condicionants inclosos en la present Declaració d'Impacte Ambiental.

6. L'alçada màxima de les instal·lacions ha de ser de 4 metres, i el sistema d'ancoratge s'ha de realitzar mitjançant perns perforadors o sistema equivalent, d'acord amb el que estableix l'annex F del Pla Director Sectorial energètic de les Illes Balears.

7. L'apantallament vegetal ha de cobrir tot el perímetre de la instal·lació, i independentment de l'alçada del tancament, ha de ser com a mínim de la mateixa altura que les plaques (4 metres). La barrera s'haurà de crear en detriment de la superfície de plaques solars, és a dir, si és necessari s'ampliarà la distància entre el tancat perimetral i el límit de la parcel·la o de la instal·lació de plaques, que permeti, en qualsevol cas, la creació de l'amplitud mínima de 3 metres. La composició de la barrera visual ha d'incloure espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric, ser una combinació d'arbres i bardisses amb mates i llampúdols a la part inferior, i tenir una frondositat suficient per actuar d'apantallament. Per permetre l'efecte d'apantallament en la amplitud de la barrera s'han de crear línies alternes d'arbres que omplin els buits, però amb la distància entre ells que permetin el desenvolupament òptim de les especies. Perquè l'efectivitat de la barrera es pugui aconseguir el més aviat possible, els peus a sembrar han de tenir un desenvolupament almanco d'1,5 m en el moment de la sembra. S'hauran de realitzar regs de reforçament o un sistema de reg automàtic, durant la fase de sembra i els dos primers anys. S'ha de fer un seguiment, especialment durant els dos primers anys, per assegurar la seva frondositat i eficàcia com apantallament, fent les substitucions i complementacions necessàries mitjançant el Pla de Seguiment Ambiental.

8. Els tancaments del parc hauran de complir les condicions d'integració paisatgística de la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

9. Les obres que puguin incrementar el risc d'incendi es realitzaran fora de l'època de risc d'incendis i es prendran les mesures establertes al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals, en concret l'article 8.c. Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

10. Just en acabar les obres de la línia d'evacuació s'hauran de retornar a l'estat original o adequat tot el ferm dels camins alterats; en l'execució de les obres s'hauran de conservar els tancaments laterals; en el soterrament i canalització de les infraestructures s'evitarà que afectin a la seguretat i estructura dels camins, i quan sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

11. Les actuacions que suposin l'ocupació i/o moviments de gran part del terreny, inclosa la fase de construcció i la fase de desmantellament, s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents, és a dir, s'han de fer en el període comprès entre setembre i març, i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.

12. No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic.

13. Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi Tècnic d'Edificació.

14. S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar en els moments de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. En els límits exteriors d'habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió s'haurà de comprovar el valor del camp electromagnètic en l'estat de càrrega màxima del parc fotovoltaic, considerant per al càlcul a una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i a una altura d'1 m, i, en el cas de superar els límits permesos, s'hauran d'incloure també mesures de correcció i seguiment dels camps electromagnètics al Pla de Vigilància, amb un límit d'emissions de 0,4 microTesles als exteriors de les instal·lacions i habitatges que l'enrevolten.

15. Se seleccionaran equips que no usin hexafluorur de sofre (SF6) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. En cas contrari, es disposarà d'un protocol per al transport, ompliment,manteniment i buidatge d'equips que utilitzin gas SF6; detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual.

S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, disposant de la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

En el cas de disposar d'instal·lacions amb SF6, ha de realitzar-se un control del gas de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fugides. En les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del gas, aquest haurà de ser recuperat.

16. S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, atès que tenen materials contaminants, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

17. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

18. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25-30 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental

19. Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques. Si no fos suficient, d'acord amb el RD 1620/2007 del 7 de desembre, es recomana l'ús d'aigües regenerades per a ús propi de les instal·lacions.

20. El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.

21. El projecte ha de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic i presentar el registre de les operacions de neteja, manteniment i la gestió dels llots procedents de tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada.

22. No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

23. D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies de data 22 de maig de 2024, per tal de no afectar la reproducció del Milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada En Perill d'Extinció, que nidifica a menys de 500 m del PFV Junípero Serra II, caldrà evitar les tasques generadores de renou entre els mesos de febrer i juny, ambdós inclosos.

24. D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca de data 1 d'agost de 2024:

a) A més de les mesures implementades a la memòria d'agrupació dels projectes de referència, Junípero Serra i Junípero Serra II, s'ha de preservar un corredor de 10 metres paral·lel a la tanca de paret seca oest del sector 2, és a dir, de la sots parcel·la g, que llinda amb les parcel·les 351, 352 i 354 del polígon 15.

b) S'ha d'incorporar la solució del topo per a la línia d'evacuació, aportada per la direcció tècnica del projecte, al projecte general.

c) S'ha de dur a terme un seguiment arqueològic en tot el que faci referència a excavacions i moviments de terres, tant a la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica com a les línies d'evacuació.

d) En el cas d'aparèixer restes arqueològiques, es paralitzaran les obres i es presentarà el corresponent projecte d'intervenció arqueològica.

25. No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació.

26. S'ha de compatibilitzar l'activitat del parc fotovoltaic amb cultius i zones d'alimentació i campeig per a les aus.

Es recomana:

- Alternar zones d'arada amb guaret, complint en la mesura del possible les directrius de l'Estratègia Conservació de les Aus d'Ambients Agraris de les Illes Balears i de l'Estratègia de conservació d'aus amenaçades lligades a mitjans agro-esteparis a Espanya (document MITECO).

- La utilització de mitjans mecànics o animals per a l'eliminació de la vegetació, i evitar l'ús d'herbicides. (SOL-CO2 de l'annex F del PDSEIB).

- La instal·lació abeuradors, amb mesures correctores per evitar l'ofegament accidental de fauna, caixes niu per a les espècies d'aus troglodites i caixes refugi per a quiròpters.

Es recorda que:

- La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

- S'ha de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

- En relació amb els trams de la línia d'evacuació projectada que transcorren per camins públics, s'haurà de donar compliment a la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

- D'acord amb l'informe de data 28 de juny de 2024 del Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior es recorda la necessitat de redactar un pla d'autoprotecció i establir les mesures preventives d'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015).

- D'acord amb l'informe del Serveis Ferroviaris de Mallorca de data 20 de juny de 2024: «Abans de l'execució de les obres que afecten a la zona de domini públic i de protecció del ferrocarril, el promotor haurà de tramitar l'administració sectorial que atorga la direcció general de Mobilitat, presentant la solució de detall en els punts d'afecció al ferrocarril».

- D'acord amb l'informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca i pel que fa l'execució dels encreuaments transversals a les carreteres Ma-3501 pk1+050 i Ma-3430 pk2+300 mitjançant perforació dirigida:

 

a) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera.

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2)metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantindré l'estat tensional del terreny.

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària i fora del domini públic viari.

d) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'esplanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

e) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant.

f) Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

g) Malgrat l'assenyalat als punt anterior en cas de produir-se un flonjall o un esglaó el Departament es reserva la potestat durant un termini de 5 anys, d'exigir l'esmena de l'anomalia i que es fressi un tram no inferior a 15 metres, estenent-se una nova capa d'aglomerat asfàltic a tota l'amplada de la carretera de les mateixes característiques que l'existent.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Aquesta declaració d'impacte ambiental tendrà eficàcia retroactiva a data 30 de novembre de 2024 ateses les circumstàncies excepcionals considerades a l'informe jurídic de la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental de data 28 d'abril de 2025, d'acord amb allò que estableix l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d‘octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

(Signat electrònicament: 25 de juny de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental  Maria Paz Andrade Barberá