Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 23 de maig de 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental del Projecte de construcció d'un celler de vins amb autoabastiment hídric i fotovoltaic, polígon 2, parcel·la 282

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos a l'annex 2 del Decret legislatiu, «Projecte de construcció d'un celler de vins amb autoabastiment hídric i fotovoltaic, polígon 2, parcel·la 282», s'inclou als punts 1 i 2 del grup 5:

1. Instal·lacions industrials situades en sòl rústic.

2. Indústries de qualsevol classe, quan produeixin residus líquids que no s'evacuïn a través de la xarxa de clavegueram.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del projecte

El projecte consisteix en la construcció d'un celler de vins a sòl amb classificació Sòl Rústic General, Àrea d'Interès Agrari en el PGOU, a la parcel·la 282 del polígon 3 del terme municipal de Muro, amb una superfície de 19.866m a l'explotació agrària/vinícola BUTXET VITICULTORS SAT inscrita al Registre Insular Agrari de Mallorca amb núm. 16.547 com a explotació Prioritària.

L'alçada de l'edificació a construir pel celler serà de 9 metres. El semisoterrani albergarà la sala d'elaboració i fermentació (290,40 m2), la sala de bótes per a criança i embotellat (196,20 m2 ), un magatzem (46,80 m2), una sala d'instal·lacions (42,30 m2) i el hall (17,82 m2). La planta baixa constarà de tenda (99,00 m2), recepció (17,82 m2), cuina per a tasts de vi (7,75 m2), magatzem (7,75 m2), lavabo (5,89m2), lavabo (5,89 m2) i passadís (10,97 m2). A l'exterior de la planta baixa s'ubicarà una terrassa (294,24 m2) i un porxo (98,56 m2) superposats sobre la planta semisoterrani. La distància a límits de l'edificació per afecció a la carretera MA-3431 Muro serà de 25 m des de l'aresta d'esplanació.

També forma part del projecte la zona d'accés, era i celler, i 2 dipòsits soterrats com a cos separat, un per depuració d'aigua residual del procés de transformació (15,00 m2) i un altre dipòsit estanc per a les aigües residuals dels lavabos i la cuina (15,00 m2). L'accés comptarà amb una zona per als vianants adaptada per a persones i minusvàlids (167,25 m2) i una zona per accés rodat per a vehicles i transport públic (641,72 m2) amb pàrquing per a aquests (646,35 m2). L'aparcament amb 10 places disponibles per a vehicles amb un punt de recàrrega de vehicle elèctric, a més de preveure la infraestructura necessària que possibiliti la instal·lació futura d'un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per cada 5 places.

El subministrament elèctric per a l'activitat es realitzarà a partir d'autoproveïment fotovoltaic amb una superfície de panells solars instal·lats de 145,34 m2, la superfície equivalent per a transitar 227,68 m2, que es farà sobre el terra. El subministrament d'aigua també serà d'autoproveïment mitjançant la captació d'aigua de pluja, acumular al safareig de 44,16 m2 que ja existeix.

La superfície total construïda del projecte que inclou celler, terrassa, pèrgola, safareig, depuradora, accessos i aparcament, exceptuant les edificacions existents, serà de 2.839,70 m2, sent la superfície construïda computable de 1.053,02 m2 a la planta semisoterrani.

Les estimacions de raïm que produirà l'explotació vitícola es realitzen a partir de la superfície de vinya inscrita al Registre Vitícola de les Illes Balears i que a dia avui és de 12,73 ha, que es distribueixen aproximadament en el 20% de raïm blanc i 80% de raïm negre. Considerant que el rendiment màxim que marca la Indicació Geogràfica Protegida Mallorca, la capacitat màxima previsible de producció del celler en raïm s'estima en 129.846 kg/any de raïm i 959,85 hl (95.985 l) de vi.

Les alternatives analitzades al document ambiental són les següents:

• Alternativa 0: No execució del projecte.

El document ambiental explica que el promotor descarta aquesta alternativa perquè no podria realitzar la transformació de la producció primària, així com tampoc permetre la distribució i venda directa de la producció agrícola.

• Alternativa 1: utilització de l'edificació existent.

A la parcel·la hi ha una edificació prèvia consistent en un aljub i un edifici agrari parcialment derruït. El promotor utilitzarà l'aljub, però descarta la utilització dels edificis annexes ja que, per una banda, amb 55,90 m2 no té la superfície i volum necessari per desenvolupar el projecte agrari, i, per altra banda, les construccions estan en molt mal estat i estan situades a la zona de protecció de la carretera MA-3431, en la qual la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres no permet l'execució d'obres de reconstrucció o ampliació.

• Alternativa 2: planta única.

El promotor comparar la possibilitat de crear un edifici amb més superfície, que ocuparia 905,90 m2 en lloc de 223,42 m2. Els inconvenients o motius per descartar-la són: reducció de la superfície agrícola, major impacte visual, condicions de temperatura de la planta inferior menys estables per al control de la temperatura del procediment de generació del vi, estalvi energètic major al ser la planta baixa més aïllada que la planta superior.

• Alternativa 3: doble planta amb menor altura.

Reducció altura de la planta soterrani de 4,70 m a 3,00 m, i planta baixa de 4 a 3 m. El promotor explica que l'altura del semisoterrani bé condicionat per l'altura dels dipòsits de vi, la reducció de l'altura d'aquests suposaria augmentar el seu nombre, però la superfície està ocupada pels espais d'embotellament, emmagatzemant, barriques de maduració, ... això es traduiria en no poder donar tractament a la producció total de raïm o augmentar la superfície del soterrani. L'altura de la planta baixa correspon a 2,70 m d'altura més 0,30 per penjar els servei necessaris, més la inclinació el sòtil de teula àrab.

• Alternativa 4: doble planta amb l'altura de 9 m (alternativa seleccionada).

Per a la valoració i comparació de les alternatives el document ambiental indica que s'ha realitzat una anàlisi multicriteri utilitzant criteris tècnics (accessibilitat de l'edificació, operativitat de l'activitat de transformació de la vinya, superfície disponible, estalvi energètic en el control de la fermentació i conservació, activitats complementàries, no afecció a l'activitat agrícola), criteris ambientals (superfície d'ocupació de sòl rústic general, superfície d'ocupació d'espais protegits, afecció al flux d'aigua superficial, sostenibilitat i autosuficiència, protecció de la diversitat), i criteris econòmics i socials (pressupost, impacte econòmic general, molèsties a habitatges propers, viabilitat de la inversió).

3. Avaluació dels efectes previsibles

Durant la fase de funcionament els impactes previsibles son l'afecció sobre el paisatge, afecció sobre el sòl a la superfície de la creació de la nova nau (canvis en la morfologia original del terreny, pèrdua de sòls, barreja de capes edàfiques, canvis en l'estructura i afecció de la seva qualitat, destrucció d'hàbitats faunístics, impermeabilització i compactació), generació de pols i partícules en suspensió i emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera (ús de maquinària i transport de materials) i la generació de renous, que pot causar alteracions a la fauna de l'entorn de forma temporal. L'afecció sobre flora i fauna va tenir lloc amb la preparació i cultiu del terreny.

Durant la fase de funcionament els impactes previsibles són l'afecció sobre el paisatge, i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, especialment CO2 durant la fase de fermentació alcohòlica del most, així com la generació de renous a l'interior de la nau.

A la fase de desmantellament l'impacte previsible és la generació de residus per l'esbucament de l'edificació, la producció de residus d'instal·lacions i equips mecànics del tractament i generació del vi, així com del desmantellament de les plaques fotovoltaiques i sistemes elèctrics i d'emmagatzematge, si és el cas.

El document ambiental contempla algunes mesures de reducció dels impactes, així com un Pla de Vigilància Ambiental.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consultes a les següents administracions i persones afectades:

1. Consell Insular de Mallorca:

- Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures de la Direcció Insular de Territori i Paisatge.

- Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal del Departament de territori, Mobilitat i Infraestructures del Territori i Paisatge de la Direcció Insular de Territori i Paisatge.

2. Govern de les Illes Balears:

✓ Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural

- Servei de Protecció d'Espècies i Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural.

- Servei d'Agricultura de la direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

✓ Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.

- Servei de Canvi Climàtic de la Direcció general d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.

- Servei de Residus i Sòls Contaminats del Departament d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus.

✓ Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

- Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció general de Recursos Hídrics

✓ Conselleria de Salut.

- Servei de Salut Ambiental de la Direcció general de Salut Pública.

3. Associacions

- Associació sense ànim de lucre Amics de la Terra.

- Associació sense ànim de lucre GOB.

S'han rebut les següents respostes i informes de les següents entitats consultades:

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia

- El Servei de Canvi Climàtic de la Direcció general d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, l'1 de novembre de 2024 (RS 195/24-CA), va informar:

«Conclusions

1. S'informa que l'activitat de la instal·lació de producció de vi és una activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) inclosa dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, per les possibles emissions a l'atmosfera de composts orgànics volàtils (COV) produïts a la fermentació del vi i per les olors.

2. Degut a que la nova bodega preveu una producció superior a 50.000 l/any la bodega estarà sotmesa a notificació administrativa per ser una activitat del grup C. El titular haurà de realitzar la comunicació a l'òrgan competent, que és la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.

La documentació a presentar i els models indicats es poden trobar a l'enllaç següent:

https://www.caib.es/seucaib/ca/tramites/tramite/2695861.

3. En relació a la mesura correctora descrita en la qual es comenta que s'evitarà la crema d'olis usats, es recorda que està totalment prohibida la crema d'olis usats i que aquests residus perillosos s'han de gestionar així com estableix la Llei 7/2022, de 8 d'abril de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

4. Es considera adequada la instal·lació de plaques fotovoltaiques, ja que va en concordança amb la Llei de Canvi Climàtic en la que s'estableix que en totes les edificacions s'ha d'implementar el consum d'energia renovable.»

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

- El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Agrari, el 12 de juny de 2023, va informar:

“En relació a l'expedient abans esmentat i vista la documentació presentada, la parcel·la forma part d'una exploració agrària inscrita en el Registre Insular Agrari amb el n.º 16.547 com a preferent.

Aquest projecte forma part de l'expedient SR 91-2023. el qual va ser informat favorablement del compliment de la Llei agrària, en data 25 de setembre de 2023. Així com, la Comissió Tècnica d'Exoneració de condicions urbanístiques va informar favorablement l'exoneració de les condicions urbanístiques del projecte amb data 14 de desembre de 2023.

Per tant, aquesta Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, mitjançant el servei de Reforma i Desenvolupament agrari, informa favorablement l'objecte del projecte de del punt de vista agrari.»

- El Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, el 08 de novembre de 2024 (SPE 225/2024), va informar:

«Consideracions tècniques:

(...) 6. La consulta al Bioatles no mostra cap espècie que es pugui veure afectada de forma significativa per l'activitat.

7. El projecte no es troba dins cap espai de rellevància ambiental.

8. A la parcel·la no està cartografiat cap hàbitat prioritari ni singular.

9. Segons la informació disponible, no és d'esperar que el projecte pugui tenir cap efecte negatiu sobre espècies protegides o amenaçades.

(...) Conclusió:

Per tot això, inform favorablement sobre el projecte de construcció d'una bodega amb autoabastiment hídric i fotovoltaic al polígon 2, parcel·la 282 del T.M. de Muro, condicionat al compliment de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes al document ambiental.

Aquest informe s'emet sense perjudici de l'obtenció d'altres informes o autoritzacions que puguin ser necessàries segons la legislació vigent.»

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

- El Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, de 23 de gener de 2025 (CRH/2024/0350), va informar:

«Conclusions:

Per tot l'anterior, des d'un punt de vista de suficiència hídrica, capacitat de sanejament i depuració i protecció del domini públic hidràulic subterrani, informam favorablement sobre el projecte de la Bodega de Muro, amb les següents condicions:

1. Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

2. El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presencia o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.

3. En el cas de que l'aigua de pluja no sigui suficient per a cobrir les necessitats d'aigua potable del projecte, es faran servir camions cisterna.

4. No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

5. El projecte ha de complir tots els requisits respecte als sistemes autònoms de depuració a més de presentar anualment els resultats del control periòdic del rendiment del sistema autònom i el registre de les operacions de neteja, manteniment i la gestió dels llots procedents de tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada.

6. El pla de vigilància ambiental ha d'incloure el seguiment i la comunicació de dades previstes a l'article 70.11 del PHIB 2022.

7. Es recomana fomentar la utilització d'espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric, així com l'ús d'aigües pluvials i/o regenerades per al seu reg.

8. Es recorda que el titular del sistema autònom de depuració o dipòsit estanc ha de presentar una declaració responsable davant l'AH de la instal·lació, a la qual s'acompanya del document acreditatiu d'adquisició e instal·lació, característiques tècniques, rendiment i el pla de manteniment. Els models de declaració responsable estan disponibles a https://www.caib.es.»

5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: el projecte consisteix en la construcció d'un celler de vins a sòl amb classificació Sòl Rústic General a l'explotació agrària/vinícola BUTXET VITICULTORS SAT inscrita al Registre Insular Agrari de Mallorca amb núm. 16.547 com a explotació Prioritària. La creació suposa la construcció d'un edifici de dues plantes (semisoterrani i planta baixa) per a la recepció del raïm de l'explotació agrària, el seu processament per l'obtenció de vi, l'embotellament i part de l'emmagatzematge. Així mateix conté una sala de tast per poder realitzar degustacions i venda de vins al mateix celler i incloure-la en rutes enoturístiques.

L'alçada de l'edificació a construir pel celler serà de 9 metres de 1.053,02 m2 de planta, amb un semisoterrani (sala d'elaboració i fermentació, la sala de bótes per a criança i embotellat, un magatzem, sala d'instal·lacions i el hall) i una planta baixa (tenda, recepció, cuina per a tasts de vi, magatzem, lavabos, i passadís). A l'exterior de la planta baixa s'ubicarà una terrassa i un porxo superposats sobre la planta semisoterrani. La distància a límits de l'edificació per afecció a la carretera MA-3431 Muro serà de 25 m des de l'aresta d'esplanació. També forma part del projecte la zona d'accés, era i 2 dipòsits soterrats com a cos separat i un aparcament per 10 places. El subministrament elèctric i aigua realitzarà a partir d'autoproveïment per sistema fotovoltaic i recollida d'aigües pluvials al safareig que ja existeix. La superfície total construïda del projecte que inclou celler, terrassa, pèrgola, safareig, depuradora, accessos i aparcament, exceptuant les edificacions existents, serà de 2.839,70 m2.

2. Ubicació del projecte: la nau objecte de construcció es situa a la parcel·la 282 del polígon 3 del terme municipal de Muro, amb una superfície de 19.866 m, a una finca amb classificació de Sòl Rústic General al PTIMa i Àrea d'Interès Agrari al PGOU de Muro. La finca es troba delimitat al nord-oest pel Camí de Ses i per sud-oest per la carretera Ma-3431.

• L'àmbit d'actuació se situa dins la Unitat de Paisatge 8 «Raiguer», sòl rústic, amb cobertura agrícola. La coberta vegetal està formada per cultius de vinya.

• La parcel·la objecte d'estudi no es localitza dins cap espai de rellevància ambiental, ni cap espai definit per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. Encara així es troba, al límit d'un hàbitat d'Interès Comunitari codi 5330-6 compost per matolls termomediterranis i predesèrtics.

• D'acord amb el visor cartogràfic IDEIB, els terrenys afectats pel projecte no se situen dins cap àrea de protecció de riscos (APR) d'inundació, d'erosió, d'esllavissament.

• Les parcel·les de la finca es situen en APR d'incendi ZAR Risc Alt, i es troba afectat per protecció territorial (APT) de carreteres de 18 m.

• La zona d'estudi es troba damunt la massa subterrània 1811M2 «Llubí», aqüífer en bon estat quantitatiu i mal estat qualitatiu per nitrats, amb risc químic per clorurs i nitrats, amb vulnerabilitat moderada de contaminació. S'ha detectat presència de substàncies Metal·liques/Volàtils prioritàries i és ZVCN. La zona no es troba afectat per cap perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà.

• L'àrea d'implantació és la zona de distribució d'una espècie amenaçada (guàtlera Coturnix coturnix) i de quatre espècies catalogades (sibel·lí Burhinus oedicnemus, titina d'estiu Anthus campestris, Barraquinyer Cerambyx cerdo mirbeckii, calàpet Bufotes balearicus).

• No existeix cap element patrimonial catalogat dins l'àmbit d'actuació, ni a les seves proximitats.

En relació amb la ubicació de la construcció a la parcel·la, d'acord amb la Llei 6/1997, de 08 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears, s'hauria d'haver seleccionat atenent, primer, a la salvaguarda de la condició rústica dels terrenys, segon, a les possibilitats de l'explotació agrícola i, tercer, a la protecció de les característiques del paisatge i la reducció de l'impacte. Aquestes tres condicions no es compleixen a la proposta de creació i d'ubicació de l'explotació agrícola i del celler. S'ha de considerar que la parcel·la està ubicada, d'acord amb el PTIMa, a una zona amb un grau de valoració paisatgístic alt, molt alt i extraordinari, i està annexa a una gran àrea definida com a Hàbitat d'Interès Comunitari 2022 Illes Balears denominat 5330-6 compost per matolls termomediterranis i predesèrtics. Si analitzem la situació de la finca amb la successió d'ortofotos, formada per dues parcel·les, abans i després de crear la plantació de raïm, es pot comprovar que durant més de 20 anys havia seguit una successió ecològica des d'una tipologia de cultiu a la comunitat vegetal de garriga, en extensió natural de la zona contraposada HIC- 5330-6, coincidint amb la definició sobre el concepte de forest de l'article 5 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forest. En el moment de la creació de la plantació es va escollir i delimitar l'àrea de creació del celler sense considerar l'impacte ambiental sobre la parcel·la i sense aplicar mesures preventives, reductores ni compensatòries, tal com estableix el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears.

El projecte preveu l'accés al celler des de la carretera Ma-3431, que forma part de la Xarxa Secundària de carreteres, fet que no permet l'article 35 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les illes Balears, per tenir possibilitat d'accés alternatiu des d'un camí. Així mateix aquesta Llei també prohibeix la construcció d'elements a la zona de risc, que és de 18 metres per carreteres de dos carrils com la Ma-3431. La projecció del celler, accés i aparcament es podrien veure afectat per la zona de protecció de carreteres, ja que a l'expedient no resta justificat que l'administració competent hagi autoritzat l'actuació a zona de protecció. Els fets descrits podrien provocar la modificació de l'accés, que afectaria a la circulació dins la parcel·la, de la construcció de l'aparcament, o de la instal·lació de les plaques fotovoltaiques. En el cas que l'accés es modifiqui respecte al descrit al document ambiental, s'ha de tenir en compte que el punt c de la Norma 22 del PTIM sobre condicions de la parcel·la prohibeix la creació de nous camins, excepto quan serveixin a les necessitats de la finca, que en aquest cas són les necessàries per a l'activitat agrària, ja que la venda de vins és una activitat complementària. La modificació de superfície de plaques fotovoltaiques podria condicionar la suficiència energètica.

3. Característiques del potencial impacte: durant la fase de funcionament els impactes previsibles són l'afecció sobre el paisatge, afecció sobre el sòl a la superfície de la creació de la nova nau (canvis en la morfologia original del terreny, pèrdua de sòls, barreja de capes edàfiques, canvis en l'estructura i afecció de la seva qualitat, destrucció d'hàbitats faunístics, impermeabilització i compactació), generació de pols i partícules en suspensió i emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera (ús de maquinària i transport de materials) i la generació de renous, que pot causar alteracions a la fauna de l'entorn de forma temporal.

Durant la fase de funcionament els impactes són l'afecció sobre el paisatge, l'augment de les necessitats hídriques i energètiques, i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, especialment CO2 durant la fase de fermentació alcohòlica del most, així com la generació de renous a l'interior de la nau.

D'acord amb el document ambiental, les necessitats hídriques es cobriran exclusivament amb recollida d'aigües pluvials, però en el càlcul de les necessitats hídriques no s'ha inclòs les necessitats de reg per al raïm. A l'informe de la Direcció General de Recursos Hídrics s'indica que, si la recollida d'aigües pluvials no fos suficient, el subministrament s'haurà de fer mitjançant camions cisterna.

Si bé el projecte inclou l'autoabastiment per energia solar durant el funcionament, ni el document ambiental ni l'Annex d'Impacte Energètic, Emissions GEI i Vulnerabilitat fa referència a la presència i característiques de les bateries d'acumulació ni analitza els riscos i afeccions. Només a la descripció de la superfície construïda, s'esmenta la necessitat d'una sala tècnica per albergar elements de la instal·lació fotovoltaica, com inversors i bateries, a més de l'equip de refrigeració i climatització del celler i altres elements de les instal·lacions, etc. Tampoc es descriu el sistema de fixació de les plaques o la seva altura.

En la fase de desmantellament l'impacte previsible és la generació de residus per l'esbucament de l'edificació, la producció de residus d'instal·lacions i equips mecànics del tractament i generació del vi, així com del desmantellament de les plaques fotovoltaiques i sistemes elèctrics i d'emmagatzematge, si és el cas.

El document ambiental contempla mesures de reducció dels impactes. En la fase de funcionament contempla la contractació de personal qualificat, limitació d'hores de feina de 8:00 a 22:00, maquinària amb compliment de la normativa d'emissions i amb les revisions corresponents, regulació de la velocitat, minimització del termini d'obres, vigilància per evitar abocaments accidentals, delimitació de les zones d'amuntegament residus, gestió adequada dels residus, reutilització de les terres de l'excavació del soterrani a l'accés des de la carretera, etc.). En la fase de funcionament indica l'optimització de les feines per a la reducció d'emissions, i sistemes d'estalvi d'ús d'aigua i d'energia com neteja en sec o reducció del cabal dels aparells de neteja, aïllament adequat, utilització de sistemes d'alt rendiment energètic i/o baix consum, sistemes d'estalvi d'ús d'aigua calcul exacte dels additius químics necessaris, gestió de residus per gestors autoritzats, etc. En la fase de desmantellament s'esmenten les mateixes que durant la fase d'execució en relació amb la maquinària i les emissions a l'atmosfera, i la gestió dels residus per gestors autoritzats i d'acord amb les directrius del Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Mallorca, i també indica que es restituirà la situació amb l'emplenament de l'excavació del soterrani amb terra o un pla de restitució de vegetació autòctona. El Document ambiental conté un Pla de Vigilància Ambiental de les mesures descrites.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el «Projecte de construcció d'un celler de vins amb autoabastiment hídric i fotovoltaic, polígon 2, parcel·la 282», TM de Muro, sempre que es compleixin les mesures correctores previstes al document ambiental redactat per l'enginyer agrònom Gabriel Canyelles Rotger amb núm. de col·legiat 1178 redactat al 28 de febrer de 2023, per a la reducció dels impactes previsibles, i amb els condicionants següents:

1. Si arran de la zona de protecció de la carretera Ma-3431 el projecte es veu modificat de forma significativa, el nou projecte s'haurà de tornar a sotmetre a avaluació d'impacte ambiental. Si les modificacions no són substancials, aquestes hauran d'incloure les mesures ambientals incloses en el present projecte i els següents condicionants.

2. Pel que fa a la barrera vegetal:

-. Es modificarà el projecte per integrar una barrera vegetal amb 3 metres principalment arbòria d'ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris), i elements arbustius intercalats (Pistacia lentiscus i altres espècies pròpies de la comunitat vegetal) al voltant de tot el celler. La pantalla vegetal es crearà en detriment de la superfície agrària de raïm i de la zona d'aparcament ja que les mesures preventives s'haurien d'haver considerat de forma integral amb el projecte agrari i amb el celler. Aquesta pantalla vegetal no pot ocupar la zona de protecció per carreteres si no està autoritzat prèviament per l'autoritat competent. La pantalla vegetal també rodejarà la zona d'implantació de les plaques solars, en la distància necessària per no reduir la seva efectivitat.

-. Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del celler i s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un terme màxim de 3 anys.

-. S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.

-. L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de l'informe d'impacte ambiental.

3. S'han d'eliminar les construccions annexes a l'aljub que no tenen reconegudes l'exoneració (indicades al plànol del projecte amb el número 15) on s'ha de crear una zona vegetal que s'integri i formi part de la pantalla vegetal.

4. Per a minimitzar l'impacte de les obres a la fauna de la zona, es procurarà limitar al mínim la temporalitat de les excavacions obertes i col·locar-hi elements que permetin la sortida de petita fauna que hi pogués caure. Abans de l'inici i durant les obres s'hauran de portar a terme batudes de la zona d'obres amb la finalitat de detectar i retirar els exemplars de fauna que s'hauran de traslladar a un lloc segur de la mateixa zona.

5. Els materials per a la cimentació exterior necessària per a la circulació han de ser permeables.

6. S'han de complir les condicions de la Norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca sobre condicions d'integració paisatgística i ambiental.

7. L'alçada màxima de les instal·lacions fotovoltaiques ha de ser d'un màxim de 4 metres, i el sistema d'ancoratge s'ha de realitzar mitjançant perns perforadors o sistema equivalent.

8. En relació amb els equips d'emmagatzematge energètic:

-. Es seleccionaran equips que no utilitzin gas SF6 o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

-. Els olis emprats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants.

9. D'acord amb l'informe del Servei d'Estudis i Planificació i del Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció General de Recursos Hídrics:

- El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, l'obertura i tancament dels quals es realitzi mitjançant sensors de presencia o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua.

- En el cas de que l'aigua de pluja no sigui suficient per a cobrir les necessitats d'aigua potable del projecte, es faran servir camions cisterna.

- No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

- El projecte ha de complir tots els requisits respecte als sistemes autònoms de depuració a més de presentar anualment els resultats del control periòdic del rendiment del sistema autònom i el registre de les operacions de neteja, manteniment i la gestió dels llots procedents de tractament de les aigües, així com de qualsevol incidència detectada.

- El pla de vigilància ambiental ha d'incloure el seguiment i la comunicació de dades previstes a l'article 70.11 del PHIB 2022.

Es recomana que:

• Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades.

Es recorda que:

• El projecte està afectat per la limitació d'accés des de la Xarxa Secundària així com la zona de protecció de 18 metres de carreteres de dos carrils determinada per la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les illes Balears.

• L'activitat de la instal·lació de producció de vi és una activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) inclosa dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, per les possibles emissions a l'atmosfera de composts orgànics volàtils (COV) produïts a la fermentació del vi i per les olors.

• El celler preveu una producció superior a 50.000 l/any per la qual cosa estarà sotmesa a notificació administrativa per ser una activitat del grup C. El titular haurà de realitzar la comunicació a l'òrgan competent, que és la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. La documentació a presentar i els models indicats es poden trobar a l'enllaç següent: https://www.caib.es/seucaib/ca/tramites/tramite/2695861.

• Està totalment prohibida la crema d'olis usats i que aquests residus perillosos s'han de gestionar així com estableix la Llei 7/2022, de 8 d'abril de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

• El titular del sistema autònom de depuració o dipòsit estanc ha de presentar una declaració responsable davant l'Administració Hidràulica de la instal·lació, a la qual s'acompanya del document acreditatiu d'adquisició i instal·lació, característiques tècniques, rendiment i el pla de manteniment.

• L'obligació de compliment de les especificacions Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 13 de juny de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá