Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 10 d'abril de 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del Projecte de traçat reformat núm. 2 de millora de la carretera Ma-5010, Llucmajor-Algaida, termes municipals de Llucmajor i Algaida, en el termes següents:

El projecte de traçat reformat núm. 2 de millora de la carretera Ma-5010 Llucmajor-Algaida, Clau 09-01,1 MT, té per objecte el condicionament d'aquesta via la qual ha estat projectada amb les característiques mínimes que estableix la norma 3.1-IC per a una carretera tipus C-80, grup 3, calçada 7/10,60, carrils de 3,50 m, voreres de 1,80 m i bermes de 1,00 m. L'actuació està contemplada al Pla Director Sectorial de Carreteres per a l'illa de Mallorca (BOIB núm. 183 de 12 de desembre de 2009) i també recollida en el conveni amb el Ministeri de Foment.

Segons s'estableix l'article 13.1b) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes que figurin a l'annex 1 d'aquesta llei. El projecte objecte del present informe es troba inclòs en l'annex 1 “Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària”, Grup 7. Projectes d'infraestructures, punt 1. Carreteres, lletra b) Actuacions que modifiquin el traçat d'autopistes, autovies, vies ràpides i carreteres convencionals preexistents en una longitud continuada de més d'1 km o més de 3 km de manera discontínua, del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013.

1. Informació del projecte

El projecte anomenat "Projecte de traçat reformat núm. 2 de millora de carretera Ma-5010. Llucmajor-Algaida", de data de redacció desembre de 2017 i promogut pel Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, té per objecte la millora i condicionament de la via esmentada per tal que s'adeqüi a les característiques mínimes que estableix la instrucció de carreteres 3.1 IC per a una via C-80, es cerca millorar les condicions de visibilitat i de seguretat a la via amb una major integració paisatgística i possibilitar el recorregut de vianants des del nucli urbà de Llucmajor al d'Algaida en condicions de seguretat. Així, les actuacions projectades consistiran en: desbrossament, demolició de tancaments, eliminació de massa arbrada, moviments de terres i pedres, obres de drenatge, execució de la secció estructural del ferm, senyalització horitzontal i vertical, abalisament i barreres de seguretat, sembra d'espècies autòctones, així com, obres complementàries consistents en la reconstrucció de tancaments. L'obra comporta tot un seguit d'expropiacions i indemnitzacions.

El tram objecte del projecte té una longitud total de 6.700 m i actualment presenta una amplària d'uns 5,50 m sense voreres. Les noves directrius del Consell de Mallorca respecte a l'ampliació dels vorals de les carreretes, per tal de reduir la sinistralitat i afavorir l'ús de ciclistes en condicions de seguretat, és un dels motius que fan necessari l'execució del projecte. El projecte s'inicia a escassos 50 m del punt quilomètric 1, abans d'arribar a la rotonda de la ronda de Llucmajor, i finalitza al punt quilomètric 6+769,308 que es correspon amb la rotonda en projecte de la variant d'Algaida.

L'actuació està contemplada a la Revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca (BOIB núm. 183 de 17 de desembre de 2009) amb clau d'actuació 1.CPC.07 (fitxa del programa de construcció fase I).

S'ha estimat, per a una hipòtesi de creixement màxim, una intensitat mitjana de vehicles (IMD) de 5.959, per a l'any de la posada en servei (2020), la qual s'estima en 365 pel cas de vehicles pesants.

Actualment, l'ocupació de la carretera és de 46.950,74 m² i amb l'execució del projecte es veurà incrementada en 84.272,36 m² arribant a un total de superfície ocupada de 131.223,10 m².

Respecte de les actuacions projectades, els moviments de terres suposen un volum de 38.603 m³ de terres vegetals a emprar al llarg de la traça projectada, 68.825 m³ de materials necessaris per a terraplens o pedraplens i 41.404 m³ de terres obtingudes dels desmunts o excavacions previstes. D'acord amb l'anterior el material complementari procedent del préstec (pedreres aprovades incloses al Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears) serà de 27.421 m³. Les obres de drenatge seran de tipus transversal i longitudinal, les primeres correspondran a obres de fàbrica per tal de drenar les conques que travessa el traçat de la carretera, i les segones correspondran a un sistema de dren ubicat a banda i banda de la calçada en les zones de desmunt que tindrà com a punts d'abocament les zones d'evacuació de les obres transversals o els punts d'evacuació general. La finalitat d'aquestes obres hidràuliques de drenatge és garantir la lliure circulació de les aigües de la calçada per tal de conduir-les cap a la bassa d'infiltració, dotada de sondejos filtrants, que hi ha projectada al costat de la glorieta de Llucmajor. Pel que respecta als exemplars arboris existents d'interès (alzina en la incorporació a Randa i filera d'ullastres de gran talla) així com d'espècies a protegir es respectaran, havent ajustat la traça per tal que no siguin afectats. El passeig per a vianants, que no es projecta en tota la longitud del projecte, tindrà una amplada de 2,50 m i el ferm estarà conformat per una primera capa de paviment tou (tipus terrós) de 5 cm i per una altra inferior de sòl ciment de 22 cm de gruix. Pel que respecta a les actuacions en el camí Vell d'Algaida es preveu damunt la carretera existent l'estès d'un sòl estabilitzat amb ciment al 7%.

Està previst un termini total d'execució de vint mesos i un pressupost pel coneixement de l'administració de 10.770.371,13 € del qual s'estima, entre d'altres, una partida de 521.906,10 € destinada a les expropiacions i una altra de 460.000,00 € per la gestió de residus.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Segons el Pla Territorial de Mallorca (PTM), el traçat del projecte de reforma i condicionament discorre per les següents categories de sòl rústic: Sòl rústic general (SRG), Àrea de transició (AT), Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) i Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP).

En diverses zones del traçat també es localitzen Àrees de prevenció de riscos (APR) d'incendi i d'erosió, les referides al risc d'incendi són coincidents amb zones d'alt risc (ZAR) d'incendi forestal caracteritzades per un risc molt alt d'acord amb el IV Pla de defensa contra incendis forestals de les Illes Balears (2015-2024) aprovat pel Decret 22/2015, de 17 d'abril. Així mateix, tota la via està afectada per una Àrea de Protecció Territorial (APT-carreteres) corresponent a una franja de terreny que s'estén 18 metres a cada banda de l'aresta d'explanació.

Pel que respecta al Pla de Vies Ciclistes de l'illa de Mallorca, aprovat pel Consell de Mallorca en sessió de 8 de febrer de 2018 (BOIB núm. 27 de febrer de 2018), el traçat del projecte és coincident en part, amb la ruta cicloturística P1 (Llogarets del Pla) i amb la ruta P3 (Ermites del Pla). D'igual manera, el projecte és coincident amb una part de la ruta d'interès cultural que estableix la norma 49 del Pla Territorial de Mallorca que es correspon amb la ruta del Gòtic (Plànol núm. 5. Rutes d'interès cultural i naturalístic).

Quant a les àrees de reconversió territorial (ART), la carretera Ma-5010 es troba travessada d'oest a est per l'ART-3. ANEI Massís de Randa, valorització i restauració ecològica i ambiental recollida a la norma 39 del Pla Territorial.

Des del punt de vista paisatgístic, la zona s'emplaça dins l'àmbit de les unitats paisatgístiques UP-2 "Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany" i UP-7 "Migjorn", i d'acord amb el plànol 3. Integració paisatgística i planejament coherent del Pla (PTM) la zona que abasta des del Puig de s'Escola fins al nucli d'Algaida es caracteritza per tenir una valoració paisatgística alta, molt alta o extraordinària.

D'acord amb l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural el conjunt d'àrees corresponents a ARIP, ANEI i APR d'incendis per on discorre la carretera Ma-5010, constitueix un important corredor ecològic, imprescindible per connectar la zona d'especial conservació ZEC ES5310101 i la zona d'especial protecció per a les aus ZEPA ES0000545 Massís de Randa amb la ZEC ES5310102 Xorrigo, tots ells espais protegits per la Xarxa Natura 2000. Així mateix, i respecte dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) existents a l'àmbit del projecte (HIC 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics, HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, HIC 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils del Thero-Brachypodietea, HIC 9340 Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia i HIC 8210 Pendents rocallosos calcícoles amb vegetació casmofítica), considera necessari el manteniment del seu estat de conservació favorable així com de les espècies protegides associades, a efectes de mantenir la connectivitat entre les dues ZEC esmentades anteriorment. Respecte de la fauna associada als hàbitats esmentats, el Servei de Planificació al Medi Natural recull en el seu informe les següents espècies inventariades (Bioatles) a la zona d'execució del projecte: perdiu (Alectoris rufa), la titina d'estiu (Anthus campestris), el sebel·lí (Burhinus oedicnemus), la terrola (Calandrella brachydactyla), l'enganapastors (Caprimulgus europeus), el colom salvatge (Columba livia), el tudó (C. palumbus), la cucullada (Galerida theklae), el falcó (Falco peregrinus), l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus), la tórtora turca (Streptopelia decaoto), el busqueret coallarg (Sylvia sarda/balearica), la mèrlera (Turdus merula), l'eriçó (Erinaceus algirus), la geneta (Genetta genetta), la ratapinyada de cap gros (Miniopterus schreibersii), el banyarriquer (Cerambix cerdo), l'àguila coabarrada (Hieraaetus fasciatus) i la milana (Milvus milvus). Destaca el fet que moltes de les anteriors estan protegides per la Directiva Aus (2009/147/CE), per la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) i recollides dins el Llistat d'espècies silvestres de protecció especial (RD 139/2011).

Des del punt de vista hidrològic de les aigües superficials, l'àmbit de les obres projectades es troba afectat pel domini públic hidràulic (interseccions transversals amb diversos tàlvegs), així com per les seves zones de protecció (servitud i policia). Per contra, no hi ha afeccions a les zones potencialment inundables (planes geomorfològiques d'inundació). Quant al marc de les aigües subterrànies, l'obra es localitza sobre les masses d'aigua 1815M3: Algaida i 1821M1: Llucmajor, caracteritzades per un estat bo i dolent, respectivament, d'acord amb el Reial Decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (PHIB Revisió de tercer cicle (2022-2027)). Quant a la contaminació dels aqüífers, la zona mostra una vulnerabilitat moderada i es considera vulnerable per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries segons el Decret 18/2023, de 27 de març. Finalment, i segons les dades de localització publicades a l'eina IDEIB, el traçat projectat es trobaria dins el perímetre de restriccions absolutes (radi 10 m) de dos pous d'abastiment a població (CAS_773 i CAS_697) i dins el de restriccions màximes (10-250 m) d'altres dos (CAS_603 i CAS_562).

Pel que respecta als elements patrimonials existents en la franja de 20 metres a cada vorera de la carretera Ma-5010, amb protecció existent, consten els següents: Jaciment de Can Terol, Jaciment de ses cases de Treuré, Jaciment de la Font de Treuré, Cases de possessió de Son Reus de Randa, Jaciment de Son Reus-Son Saleta i Síquia de Ferrutxelles. D'igual manera, es fa constar la importància dels murs de pedra en sec com a béns etnològics segons el Pla Territorial de Mallorca, en aquest sentit l'estudi preventiu per a la minimització de riscs d'impacte patrimonial subsidiari de l'obra projectada inclou un inventariat amb un total de 20 murs de pedra en sec, part dels quals hauran de ser totalment o parcialment afectats.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 19 d'octubre de 2023 es va publicar en el BOIB núm. 142 l'anunci oficial d'aprovació inicial del projecte de traçat reformat núm. 2 de millora de la carretera Ma-5010 Llucmajor-Algaida, el qual refereix, entre d'altres, l'inici del procediment d'informació pública que estableix la Llei 21/2013 de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A la fase d'informació pública han estat consultades les següents administracions públiques i persones interessades:

̶  Ajuntament de Llucmajor

̶  Ajuntament d'Algaida

̶  Direcció Insular de Patrimoni del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca

̶  Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.

̶  Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.

̶  Direcció General de Recursos Hídrics.

̶  Direccions Insulars de Medi Ambient, Patrimoni, Territori i Paisatge, i Urbanisme i Planejament Municipal del Consell de Mallorca.

Amb posterioritat, l'òrgan ambiental ha trobat necessari realitzar consulta al Servei de Salut Ambiental.

A la data del present consten dins l'expedient els següents informes:

1) L'Ajuntament d'Algaida, en data 25 d'octubre de 2023 conclou amb informe tècnic favorable.

2) L'Ajuntament de Llucmajor, en data 5 de març de 2024, emet informe tècnic favorable.

3) El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en data 4 de març de 2024, emet informe tècnic favorable amb les següents prescripcions:

 

̶  S'ha de presentar el nomenament de l'arqueòleg/a que ha de fer el seguiment arqueològic i etnològic de les obres al llarg de tot el traçat.

̶  Els trams de marges i parets que apareixen a l'informe de l'arqueòloga que s'hagin de desplaçar per l'ampliació de la carretera, s'han de reconstruir amb la mateixa tècnica original (pedra en sec), emprant la mateixa pedra i respectant l'existència o no de la filada de dalt. Són especialment destacables les parets nº8, 9, 10,11,12,13 i 18.

̶  Prèviament a l'inici de les obres s'han de senyalitzar tots els elements patrimonials localitzats.

̶  El projecte preveu una partida per restauració de la Síquia de Ferrutxelles. Atesa la complexitat de la intervenció, s'haurà de presentar un projecte de restauració complementari de l'obra de la carretera.

̶  Al primer tram del camí Vell d'Algaida a Llucmajor, al creuament amb el qanat de Son Reus de Randa, s'ha d'evitar el pas de maquinaria i no fer cap tipus d'intervenció a sobre del qanat.

̶  S'han de conservar les fites de pedra del camí vell d'Algaida (quilomètriques i de partió de terme).

4) El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, en data 5 de febrer de 2024 formula les següents consideracions:

Pel que fa a la reforma del traçat de la carretera Ma-5010:

1. Convé introduir mesures afegides de millora de la seguretat i protecció dels ciclistes en el tram de la carretera entre el camí des Putxet i el camí de Castellitx, especialment entre el desviament cap a Randa i aquest darrer camí, bé mitjançant la modificació del traçat de la via si és possible, bé mitjançant el disseny constructiu i disposició d'elements en la fase d'execució de les obres.

2. Convé que el projecte prengui en consideració que segons el Plànol 3 del PTIM “Integració paisatgística i planejament coherent” l'entorn de gran part del traçat de la carretera Ma-5010, a partir del Puig de s'Escolà fins el nucli d'Algaida, gaudeix d'una valoració paisatgística alta, molt alta o extraordinària i definir-lo com una carretera paisatgística.

3. Convé parar atenció especial a la connexió amb els entorns propers als nuclis de població o amb l'enllaç del passeig proposat amb el camí antic d'Algaida, i si n'és el cas fer la previsió de plataformes de sortida i arribada o encreuaments adequades a l'ús de vianants i trànsit no motoritzat.

4. Als trams corresponents es recomana reduir les vorades a 1,50 m per poder augmentar la berma vora el passeig amb la finalitat d'incloure-hi amb més facilitat elements arboris que li donin ombra sense haver d'ampliar la secció viària proposada.

5. En la mesura en que resulti viable, es procurarà la creació i/o adequació de miradors d'observació del paisatge amb senyalització, adequació i dotació dels punts amb més potencial paisatgístic per l'amplitud del camp visual i la capacitat d'interpretació del paisatge.

6. Sempre que sigui possible d'acord amb les característiques del traçat i l'entorn, convé crear àrees d'aparcament per a facilitar l'accés als miradors o punts d'observació del paisatge, o bé la senyalització de les existents, especialment en zones properes als nuclis de població als extrems de l'itinerari de passeig.

Pel que fa a la incorporació de prescripcions per al desenvolupament del projecte d'obres corresponent:

7. Els camins o trams de camins públics que no estiguessin asfaltats a l'entrada en vigor de la Llei 13/2018, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, no poden ser recoberts amb asfalt, ciment, formigó, ni cap altra tècnica similar que impliqui el segellat i la impermeabilització del ferm, tret que se n'hagi declarat prèviament l'interès general d'acord amb el procediment previst a la Llei 6/1997, del sòl rústic de les Illes Balears (LSR).

8. Convé prendre en consideració les condicions d'integració paisatgística i ambiental contingudes a la norma 22 del PTIM, especialment pel que fa al disseny de tancaments al sòl rústic, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat i seguretat de la via.

9. Convé fomentar la utilització de tècniques tradicionals de construcció de pedra en sec pel que fa a la construcció de nous murs, o a la substitució o reparació dels existents. Això no obstant, convé mantenir en el possible les característiques actuals del paisatge rural, evitant la proliferació de murs de pedra a peu de desmunts que no siguin necessaris quan el terreny sigui prou estable.

10. Convé situar els elements de configuració de límits, ja siguin d'obra ja siguin a través de franges vegetals d'harmonització, de tal manera que redueixin el mínim possible les visuals sobre el paisatges oberts. Per exemple, situant les plantacions a peu de talús en lloc de situar-les a la part superior.

11. Convé senyalitzar i indicar la Ruta del Gòtic i els elements que la componen, com a mínim a la sortida dels nuclis de Llucmajor i d'Algaida i al desviament cap al camí de Castellitx així com incorporar elements de senyalística que fomentin la interpretació dels elements del paisatge de l'entorn.

12. En el projecte d'execució de les obres corresponents al traçat de la proposta s'haurà de preveure una partida pressupostària que correspongui a un mínim del 10% del pressupost d'execució material per afavorir la seva integració paisatgística.

5) El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 22 d'octubre de 2023 informa favorablement amb els següents condicionants a la versió final del projecte:

1. El projecte constructiu haurà d'avaluar l'impacte de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la fase de construcció i del consum energètic de l'enllumenat durant la fase de funcionament.

2. El projecte constructiu ha de prendre mesures per a la reducció d'emissions durant la fase de construcció i funcionament. Durant la fase d'obra van adreçades a minimitzar el transport de materials, línia que ja segueix el projecte. En la fase de funcionament, les mesures van en el sentit de la mobilitat sostenible, promovent modes de transport diferents al vehicle privat.

3. El projecte de traçat ha d'incloure la mesura ambiental següent per reduir la vulnerabilitat: En els punts d'abocament dels drenatges longitudinals de la via, emprar solucions basades en la natura per crear zones de drenatge i infiltració mitjançant llit de graves grans, com a exemple.

4. Proposar d'instal·lar generació d'energies renovables per tal de subministrar l'enllumenat de la carretera i proposar d'oferir terrenys residuals de la carretera, sense que suposin cap impediment per a la visibilitat i la seguretat, per tal que de l'Institut Balear de l'Energia hi pugui instal·lar energies renovables. ES poden preveure també pèrgoles solars en l'itinerari a peu per crear zones d'ombra.

5. Es proposa que el projecte de traçat aporti solucions de carril de bicicletes segregat del trànsit de vehicles, per disminuir la sinistralitat i fomentar-ne l'ús.

6. Potenciar el model de transport públic, col·lectiu i intermodal habilitant aturades de transport públic i en els nodes de xarxa, habilita aparcaments petits (valorar un màxim de 10-15 places) per al canvi intermodal.

7. En l'itinerari a peu, i davant de l'increment de temperatures, potenciar les zones d'ombra per tal que la major part de l'itinerari a peu discorri per zones d'ombra a l'estiu. S'ha d'estudiar la orientació de la plantació dels arbres per tal d'assegurar la generació d'ombra a sobre de l'itinerari a peu durant les hores de més insolació.

6) El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, en data 17 de novembre de 2023 informa el següent: Seguir les mesures establertes en el projecte actual, en l'apartat 4.3.2.3., RISC D'INCENDI, per donar compliment al Decret 125/2007, de 5 d‘octubre, pel qual es dicten normes sobre l‘ús del foc i es regula l‘exercici de determinades activitats susceptibles d‘incrementar el risc d‘incendis forestals, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c). Tant el el moment de les obres com durant el manteniments posteriors.

7) El Servei de Gestió de Domini Públic Hidràulic en data 22 de maig de 2024, emet informe amb les següents conclusions:

Es tracta d'un primer informe no detallat atès que el projecte presentat és de traçat. Així doncs aquest informe s'ha centrat en establir les afeccions que es preveuen, a la vista del projecte (punts 4.1, 4.2 i 4.3), i les consideracions que s'han de tenir en compte des del punt de vista del DPH de les aigües superficials (punt 4.4).

Una vegada aprovat el projecte constructiu s'haurà de remetre al Servei de Gestió del DPH per tal que emeti l'informe tècnic definitiu i la DG de Recursos Hídrics emeti l'autorització corresponent.

8) El Servei de Planificació al Medi Natural, en data 16 de febrer de 2024, informa desfavorablement el projecte a la zona immediata a la ZEC ES5310101 Randa i la ZEPA ES0000545 Massís de Randa, perquè pot causar afeccions negatives significatives sobre els HIC, els hàbitats de les espècies d'interès comunitari pels quals es varen declarar aquests espais de la XN2000.

Posteriorment, en data 29 de maig de 2024, d'acord amb l'establert a l'article 39 de la LECO, el mateix Servei informa favorablement el projecte amb les següents condicions:

a) S'han d'habilitar passos de fauna superiors i inferiors per evitar els atropellaments de la fauna silvestre i per millorar o no perdre la connectivitat ecològica entre els llocs protegits de la Xarxa Natura 2000, en particular entre la ZEC ES5310101 Randa i ZEPA ES0000545 Massís de Randa amb la ZEC ES5310102 Xorrigo, d'acord amb l'encomanat a l'article 10 de la Directiva Hàbitats, l'article 47 de la Llei 42/2007 i l'apartat 3.3. del pla de gestió Xarxa Natura 2000 de Barrancs i Puigs de Mallorca.

Passos de fauna superiors: s'ha d'habilitar, a la zona en què la carretera creua l'ANEI (entre els punts quilomètrics 3,0 i 3,7), com a mínim, un o dos passos de fauna de tipus ecoducte (fitxa 1, pàg. 37 i següents) o pas superior específic per a la fauna (fitxa 2, pàg. 43 i següents), segons les característiques detallades a la guia del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 2015. Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales (segunda edición, revisada y ampliada). Documentos para la reducción de la fragmentación de hábitats causada por infraestructuras de transportes, número 1. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 139 pp. Madrid. Opcionalment, s'estudiarà la possibilitat de construir un altre pas superior específic per a la fauna a qualcuna de les zones boscoses on la carretera va en trinxera, entre els punts quilomètrics 6,6 i 7,3.

Passos de fauna inferiors: totes les obres de pas de pluvials identificades a l'annex 11 (Hidrologia i drenatge) del projecte (OD1 2+600.036, OD2 2+717.753, OD4 3+132.835, OD6 4+106.898, OD7 4+283.515, OD8 4+865.535, OD9 5+500.382, i opcionalment les OD3, OD5, OD10 i OD11), s'han de convertir en passos inferiors per a petits vertebrats (fitxa 8, pàg. 71 i següents), d'acord amb les característiques detallades a la guia Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales (en endavant, la guia), amb unes dimensions mínimes de 2x2 m.

b) S'han d'instal·lar tancaments perimetrals per dirigir la fauna cap els passos de fauna, d'acord amb l'establert pels tancaments perimetrals a les fitxes 1, 2 o 8 de la guia (segons el cas) i d'acord amb l'establert a la fitxa 14 de la guia, referida als tancaments perimetrals per a petits vertebrats.

c) Per tal d'evitar atropellaments de fauna silvestre, s'han d'instal·lar tancaments perimetrals en aquells trams de la carretera on tanmateix és impossible creuar-la per l'existència de barreres físiques infranquejables a l'altre costat de la carretera.

d) En els trams on s'instal·lin o ja existeixin tancaments perimetrals que impossibilitin el pas de la fauna o que impedeixin creuar la carretera, s'hauran d'instal·lar sistemes d'escapament perquè els animals que aconsegueixin ingressar a la plataforma de la carretera, puguin retornar a la part exterior de la via, d'acord amb l'establert a la fitxa 15 de la guia (pàg. 111 i següents).

e) En les interseccions dels camins rurals amb la carretera i els accessos particulars a la carretera, en els trams on s'instal·lin o ja existeixin tancaments perimetrals que impossibilitin el pas de la fauna o que impedeixin creuar la carretera, s'han d'instal·lar passos canadencs amb rampes o apertures laterals per facilitar la sortida d'animals que puguin caure accidentalment dins d'ells, d'acord amb la tipologia indicada a les figures 15.6 i 15.8 de la fitxa 15 de la guia.

f) Als trams de la carretera que creuen l'ANEI i les masses boscoses, s'ha de col·locar senyalització específica per advertir de la presència de fauna silvestre protegida que pot creuar la via i senyalització específica de que s'està travessant un espai d'alt valor ambiental i d'alta sensibilitat acústica, d'acord amb l'establert a la fitxa 17 de la guia en referència al reforçament de senyalització d'advertència.

g) Als trams de la carretera que creuen l'ANEI i les masses boscoses, s'ha de col·locar senyalització específica de limitació de velocitat i prohibició d'avançaments perillosos.

h) S'han d'instal·lar sonòmetres i radars fixos per tal de controlar i sancionar aquells vehicles que sobrepassin els paràmetres de limitació de velocitat i qualitat acústica establerts legalment al sòl rústic protegit amb categoria d'ANEI i ARIP.

i) S'ha de fer una previsió d'instar als òrgans competents a la vigilància periòdica del trànsit per controlar que no es sobrepassin ni la velocitat legal establerta a la via ni els nivells de contaminació acústica permesos.

j) L'enllumenat de la nova rotonda de Randa ha de ser de baix impacte lumínic i no pot projectar llum cap els espais de la XN2000 ni cap a l'ANEI ni cap a l'ARIP.

k) L'enllumenat de la nova rotonda de Randa ha d'acomplir, com a mínim, les condicions indicades a l'article 10 (Obligacions de les administracions públiques) de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears (BOIB núm. 65 de 28 d'abril de 2005).

l) Als marges del camí vell d'Algaida on el projecte prevegi tasques d'enjardinament, s'hauran d'utilitzar exclusivament espècies autòctones pròpies dels HIC identificats a la zona, produïdes a partir d'exemplars de la flora silvestre de Mallorca per evitar la contaminació genètica. Preferentment s'utilitzaran alzines (Quercus ilex subsp. Ilex), ullastres (Olea europaea var. sylvestris) i aladerns (Phillyrea angustifolia i Rhamnus alaternus) com espècies arbòries i romaní (Rosmarinus officinalis var. palaui), xiprell (Erica multiflora), ginebró (Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus), olivella (Cneorum tricoccon), mata (Pistacia lentiscus), xuclamel (Lonicera implexa), vidalba (Clematis cirrhosa), botja de cuques (Anthyllis cytisoides), garlanda (Lavandula dentata), lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides), ginesta borda (Ephedra fragilis) i estepes (Cistus albidus, C. salvifolius, C. monspeliensis, Hypericum balearicum) com a arbustives.

m) Les arquetes, cunetes i altres elements de la carretera que poden causar mortalitat de petits animals, s'han d'adaptar a l'establert a la fitxa 20 (pàg. 133 i següents) de la guia.

n) S'han d'aplicar obligatòriament les recomanacions específiques per la gestió de marges i mitjanes, tortugues terrestres i ratapinyades que figuren a les fitxes 16, 21 i 22 de la guia.

ñ) S'han de conservar totes les bardisses dels marges del camí vell d'Algaida. En cas que sigui necessari intervenir sobre qualcuna d'elles per posar en valor béns etnològics o patrimonials o perquè la vegetació hagi invadit el camí (el projecte manifesta tenir intenció d'intervenir a la zona arqueològica de Son Reus – Son Saleta i als trams assenyalats als plànols del projecte com a 4 i 5), no es podrà realitzar cap intervenció durant l'època preferent de reproducció i nidificació, que va del mes de març al mes de juny.

El Servei també recorda que les instal·lacions d'enllumenat viari (la nova rotonda de Randa) han d'acomplir l'establert a la ITC EA-03 per àrees amb entorns o paisatges obscurs, que ve recollida al RD 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

Quant a les al·legacions, hi consten les realitzades per un particular directament afectat pel traçat del projecte i per una empresa local interessada en comptar amb canalització de telecomunicacions.

4. Estudi d'impacte ambiental (juny 2023)

Les alternatives valorades a l'estudi d'impacte ambiental associat a l'execució del projecte han estat:

-Alternativa 0 corresponent a la no execució del projecte: és rebutjada sobre la base de l'estat actual que presenta la carretera Ma-5010 (calçada única, un carril per sentit, sense vorals i amplada màxima de 4 m en certs punts, entre d'altres) així com el volum de trànsit que suporta. No dur a terme el projecte suposaria el manteniment d'unes deficients condicions de seguretat així com un incompliment de les previsions recollides a l'Aprovació definitiva de la Revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres per a l'illa de Mallorca (BOIB núm. 183 de 17 de desembre de 2009)

-Alternatives d'execució del projecte: tenint com a base l'Ordre d'estudi del Consell de Mallorca la via tindrà com a característiques base les següents:

• Secció tipus de carretera C-80, grup 3 (secció 7/10,60) amb una amplària de calçada de 7 m composta per dos carrils unidireccionals (3,5 m), vorals d'1,80 m i bermes d'1,0 m.
• La recuperació del camí Vell d'Algaida a Llucmajor-Algaida.
• La millora dels drenatges (longitudinals i transversals) i de la senyalització i l'abalisament.

̶  Alternatives de traçat en planta. En aquest punt, sense tenir en compte altres alternatives, els 6.700 m de traçat es caracteritzarà, entre d'altres, per:

• Velocitat de 80 km/h
• Radi mínim i màxim de corbes de 250 i 200 m, respectivament
• Preservació del bé patrimonial protegit corresponent a la síquia de Ferrutxelles, i de les zones que compten amb jaciments arqueològics.
• Preservació de l'alzina existent a l'entroncament amb la carretera cap a Randa, així com preservació d'ullastres.
• Preservació d'infraestructures existents

Obres de fàbrica de drenatge transversal.

̶  Alternatives de traçat en alçat. Procurant l'aprofitament màxim de la traça actual i sense donar lloc a alternatives, a efectes de garantir la seguretat es projecta un pendent mínim i màxim de 0,45% i de 6,41% així com acords verticals mínims (convexes) i màxims (còncaus) de 3.000 i 2.480 m respectivament.

̶  Alternatives de seccions transversals. En aquest punt i tenint com a base l'Ordre abans esmentada hi ha dues seccions:

Secció A (sense passeig): carrils de 3,50 m, vorals d'1,80 m i bermes d'1,00 m. Les dimensions del voral es justifiquen per una millora local de carretera existent amb gran trànsit de ciclistes.

Secció B (amb passeig): carrils de 3,50 m, vorals de 1,80 m i bermes d'1,00 m. Hi haurà un passeig a la zona coincident amb el camí Vell d'Algaida que tendrà una amplada de 2,50 m i estarà separat de la calçada per un mur de mamposteria.

Així mateix, les dues anteriors es complementaran en les zones de terraplè o de desmunt amb actuacions tipus: murs de contenció i talussos revegetats.

̶  Alternatives de l'accés a Randa. Inicialment es projectava un carril central d'espera amb una ocupació de 770 m² però s'ha optat per la creació d'una rotonda amb una ocupació menor de l'ordre de 375 m². La rotonda tindrà un diàmetre interior de 14 m i un exterior de 27 m, el que permetrà el gir de vehicles articulats. L'illot central mancarà d'elements rígids i la seva il·luminació es projecta amb bàculs perimetrals sense que suposin cap obstacle al respecte.

L'estudi d'impacte ambiental realitza una caracterització de la zona (inventari ambiental) des del punt de vista del medi abiòtic, biòtic i antròpic. Pel que respecta a la identificació i avaluació d'impactes de l'alternativa seleccionada i realitzada per a les fases de construcció/execució i de funcionament, de manera genèrica s'identifiquen 9 elements generadors d'impactes que derivarien de: la tala i el desbrossament, els moviments de terres i execució de l'obra, els préstecs i abocadors, el funcionament i circulació de la maquinària pesant, la plantació de la vegetació, la generació de residus d'obra, l'ocupació del territori, les operacions de manteniment i la circulació de vehicles. Es realitza una valoració quantitativa i específica dels impactes identificats d'acord amb la metodologia de Gómez-Orea (2003), com a resultat s'obté una matriu d'impactes (Leopold) amb un total de 12 impactes positius, 12 compatibles, 18 moderats i 2 severs.

Quant als impactes sobre el medi abiòtic, l'afecció sobre la qualitat de l'aire derivada de les emissions de renous, pols i fums i sobre el sòl es consideren impactes moderats que es transformarà en compatibles amb la introducció de mesures correctores. Per la seva banda, l'afecció als recursos hídrics l'impacte continuarà sent compatible després de l'aplicació de mesures correctores.

Els impactes sobre el medi biòtic es resumeixen en afeccions a les comunitats vegetals i animals, respecte de les primeres es preveu una eliminació de 298 arbres de diàmetre > 25 cm així com l'esbrossada de vegetació arbustiva tipus ullastrars (superfície total de 38.636 m²). Quant a l'afecció a hàbitats d'interès comunitari (HIC) s'estima una afecció de 83.815,29 m² d'hàbitats principals, 21.994,38 m² de secundaris i 21.086,88 m² de terciaris. En relació amb les comunitats animals destaca l'efecte barrera o de tall dels moviments de la fauna associada, sent els grups més afectats els amfibis, rèptils i mamífers i en grau més baix l'avifauna. Per altra banda, s'indica que l'ampliació de la secció de la via incrementaria el risc d'atropellament. Els impactes sobre les comunitats vegetals i animals es tipifiquen com a moderats i passen a ser compatibles amb l'aplicació de mesures correctores. L'anàlisi justifica el fet que el projectat sigui una millora d'una via de comunicació ja existent, implica que la fauna ja compti amb un grau d'adaptació a l'element de comunicació i, per tant, tingui major tolerància a determinades intervencions.

En el cas de medi antròpic, l'impacte paisatgístic destaca com un impacte moderat, després de l'aplicació de mesures correctores, mentre que la contaminació per residus, l'afecció a la població, al patrimoni i al medi socioeconòmic són considerats impactes compatibles amb l'aplicació de mesures.

D'entre les mesures correctores d'impactes destaquen:

̶  Capa de rodadura amb capacitat d'absorbir el soroll.

̶  Retirada, apilament i conservació de la terra vegetal.

̶  Mínima alteració del relleu preexistent i priorització en la reutilització de terres.

̶  No afecció d'exemplars arboris i arbustius localitzats fora dels límits projectats.

̶  Trasplantament dels exemplars susceptibles.

̶  Revegetació de talussos.

̶  Minimització d'actuacions en èpoques de reproducció i en horaris nocturns.

̶  Batudes per la detecció d'exemplars de tortuga mediterrània.

̶  Creació d'hotels d'insectes per tal d'afavorir la font d'aliment d'aus a la zona del camí Vell d'Algaida.

̶  Continuïtat al camí Vell d'Algaida i rehabilitació de la seva part inaccessible, recuperació del seu paviment amb la finalitat que sigui emprat com a carril per vianants i ciclistes entre les localitats d'Algaida i Llucmajor, facilitant així l'enllaç amb la ruta cicloturística de Randa i el camí de Castellitx.

̶  El disseny de carretera projectat afavoreix mesures d'alentiment del trànsit.

̶  Seguiment de les espècies que hagin pogut impactar amb vehicles i determinació de mesures per tal d'evitar-ho.

S'estima que el pressupost total de les mesures previstes, en data juny de 2023, sigui de 96.000 €.

Respecte de la vigilància ambiental el pla redactat contempla, amb periodicitat variable, el seguiment de: la ubicació i extensió de l'ocupació temporal, l'abocament a l'entorn de les instal·lacions d'obra, la gestió a obra dels residus perillosos, el control de la qualitat atmosfèrica, el resultat dels mesuraments acústics de vibracions, les tasques de restauració paisatgística, les comunitats faunístiques i vegetals. El seguiment de les anteriors quedarà documentat mitjançant l'emissió d'informes periòdics. Dins el programa de vigilància i d'acord amb l'establert a l'article 33 del Decret Legislatiu 1/2020, es preveu la contractació d'un auditor ambiental titulat, preferentment, en ciències biològiques, ambientals o similars amb experiència superior als deu anys en estudis ambientals i especialitzat en gestió ambiental i impacte ambiental. El pressupost associat a la vigilància ambiental s'estima de manera parcial en 55.000 € +IVA per a la fase de construcció, i 3.000 € +IVA/any per a la fase de funcionament.

Quant als annexos específics que determina la normativa ambiental, el d'incidència paisatgística conclou que: el projecte suposarà una afecció a diversos punts d'observació presents a l'àrea d'influència i ocasionarà una afecció a part del territori proper, tot i que es projecten mesures d'integració. Respecte a la situació actual existent les zones visibles s'incrementaran en 100,5 ha, cosa que suposa l'1,46 % de l'àrea d'influència visual. Les mesures específiques minimitzadores de l'impacte paisatgístic són coincidents amb les que es varen incloure en l'apartat corresponent de l'estudi d'impacte ambiental. Per la seva banda, l'annex d'impacte directe i induït sobre el consum energètic i de vulnerabilitat davant el canvi climàtic estima que les emissions diàries de CO2 equivalent derivades del projecte serien de l'ordre de 5,665 t (2.067,79 t/any). La vulnerabilitat davant el canvi climàtic és considerada mitjana tot i que el projecte contempla en certa manera les grans avingudes d'aigua i està determinat el possible impacte a causa de la vulnerabilitat pel risc d'incendi.

Finalment, l'apartat específic corresponent a l'estudi de repercussions ambientals sobre la Xarxa Natura 2000 conclou que l'impacte derivat de l'execució del projecte no és significatiu, no afectarà la coherència del lloc ni la global de la Xarxa, no s'alteren els valors pels quals els espais van ser declarats LIC i ZEPA i no es preveu afecció per distància, motius pels quals l'activitat es pot considerar compatible amb la preservació dels hàbitats i les espècies de la XN2000.

5. Consideracions tècniques

a) Pel que respecta a la ubicació del projecte dins els perímetres de protecció de pous de proveïment a població, les activitats considerades prohibides consten recollides al quadre 16 de l'article 76 del Reial Decret 49/2023, de 24 de gener, d'aprovació del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears. Així mateix, el punt 4.a) de l'article esmentat defineix, respecte dels perímetres de protecció de captacions de proveïment a població, una zona 0 de protecció sanitària en la qual es prohibeix qualsevol ús i activitat, excepte els relacionats amb el manteniment i operació de la captació. Aquesta zona de protecció sanitària, deriva de l'establert a l'article 243 quinquies del Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües, el qual el seu punt 1 fa constar que:

1. En la delimitación de perímetros de protección de captaciones de aguas destinadas al consumo humano, de acuerdo con el artículo 243.ter.1, se diferenciarán, al menos, dos zonas:

a) La zona inmediata o de restricciones absolutas de acceso restringido, en la que solo se permitirán actividades asociadas con el mantenimiento de la captación, definida como una superficie de terreno próxima a la captación donde las condiciones de vulnerabilidad son elevadas y cuyas dimensiones se basarán en el radio de influencia en medios porosos en base a estudios específicos para la protección de las aguas subterráneas y a los criterios establecidos en cada plan hidrológico de cuenca. A falta de criterios específicos de vulnerabilidad estará formada por un círculo de radio mínimo de 10 metros alrededor de la captación.

b) La zona de protección general, definida como una superficie de terreno próxima a las captaciones donde las condiciones de vulnerabilidad son elevadas y cuyas dimensiones y limitaciones asociadas se determinarán conforme a las características de la zona y a los criterios establecidos en cada plan hidrológico de cuenca.

b) Quant a l'existència d'àrees de prevenció de riscs (APR) a l'àmbit del projecte, tot i que la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, exceptua d'informe preceptiu les APR d'erosió, es considera que, per tal de minimitzar els riscs associats, s'haurien de tenir en compte les següents mesures recollides al Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, pel que fa a les àrees de prevenció de riscs d'erosió:

a) S'han d'estabilitzar els talussos d'excavació mitjançant murs de contenció o bancals.

b) Els bancals i parets seques, existents o de nova creació, s'han de mantenir en bon estat de conservació.

c) La desforestació ha de ser l'estrictament necessària per a l'execució de l'obra.

c) Respecte dels impactes sobre les comunitats vegetals i animals derivats de l'execució del projecte, l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural considera, entre d'altres, que:

̶  L'execució del projecte suposa una pèrdua molt significativa de superfície ocupada per hàbitats d'interès comunitari (HIC, unes 12 ha), la qual resulta inassumible per la pèrdua de connectivitat de les masses forestals i no pot ser considerada com a compatible segons indica l'EIA.

̶  L'amplada i velocitat projectada faran pràcticament impossible que la fauna pugui travessar-la sense evitar el perill de mort.

̶  S'han infravalorat els impactes o afeccions sobre la fauna i flora i les mesures correctores proposades es consideren clarament insuficients.

̶  L'EIA no ha valorat la pèrdua de connectivitats dels ecosistemes, l'augment significatiu d'atropellaments ni els efectes que tindrà la pèrdua neta de sòl rústic protegit sobre la conservació de la fauna protegida per la qual es varen declarar els espais de la XN2000 immediats.

Resultat dels anteriors i de moltes més, l'òrgan competent fa constar la necessitat d'establir un elevat número de condicionants previs per tal d'assegurar que el projecte no causarà afeccions negatives sobre els HICs, els hàbitats de les espècies i les espècies d'interès comunitari pels quals es varen declarar els espais de la XN2000.

d) De l'afecció al Domini Públic Hidràulic i les seves zones de protecció (servitud i policia) el Servei de Gestió de la DG de Recursos Hídrics ha fet les següents consideracions, a tenir en compte a efectes de redactar el projecte constructiu corresponent:

̶  Estudiar i establir una classificació de les conques per tal de distingir les principals de les secundàries, ja que s'ha de comprovar que les obres transversals projectades són capaces de drenar no només el cabal associat a la seva conca, sinó també el que li arriba del drenatge longitudinal.

̶  Estudiar la possible influència de fluxos difusos sobre el terreny d'acord amb el que indica la Instrucció 5.2.

̶  Estudiar la necessitat d'establir sistemes de drenatge al tram de carretera comprès entre el pk 2.200 i el pk 2.300.

Conclou amb la necessitat de redactar i remetre al Servei de Gestió del DPH el projecte constructiu a efectes d'emetre l'informe definitiu i la DG de Recursos Hídrics emeti l'autorització corresponent.

e) Finalment, pel que respecta a l'impacte paisatgístic, el Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, com a òrgan competent en matèria de paisatge, considera que no s'incorporen prou mesures d'integració paisatgística quant als elements projectats i estableix la necessitat que siguin incorporades de manera directa al projecte de traçat i d'altres en forma de prescripció per al futur projecte d'obra d'execució del traçat.

6. Conclusions

Primer. Per tot l'exposat anteriorment, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de traçat reformat núm. 2 de millora de la carretera Ma-5010, Llucmajor-Algaida, termes municipals de Llucmajor i Algaida, de data desembre de 2017, signat per Pau Socías, Jaime Moralejo Rodríguez i Juan Cifre Díaz-Oyuelos (enginyers de camins), atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures incloses a l'EIA de data juny de 2023 signat per Daniel Ramon Manera (biòleg), i els condicionants següents:

1. En el supòsit que no ho estiguin, s'hauran de definir i delimitar els perímetres, amb radi de 10 metres, corresponents a la zona de protecció sanitària dels pous de proveïment a població localitzats a l'àmbit del projecte, respecte dels quals les úniques activitats permeses seran les d'ús i manteniment de la captació d'acord amb la normativa vigent.

2. Per tal de no incrementar el risc d'erosió, les actuacions projectades en les APR d'erosió hauran de complir les normes específiques establertes a l'article segon (lletra b) del Reial decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, consistents en:

̶  Estabilitzar els talussos d'excavació mitjançant murs de contenció o bancals.

̶  Mantenir en bon estat de conservació els bancals i parets seques, existents o de nova creació.

̶  La desforestació serà l'estrictament necessària per a l'execució de l'obra.

3. Pel que respecta a les possibles afeccions als llocs de la Xarxa Natura 2000 (ZEC ES5310101 Randa i ZEPA ES0000545 Massís de Randa), s'haurà de donar compliment als condicionants establerts a l'informe tècnic complementari, signat en data 29 de maig de 2024 de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

4. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori en el projecte d'execució de les obres corresponents als traçats de la proposta:

̶  S'haurà de preveure una partida pressupostària que correspongui a un mínim del 10% del pressupost d'execució material per afavorir la seva integració paisatgística.

̶  Sempre que sigui compatible amb la funcionalitat i seguretat de la via, s'haurà de complir amb les condicions d'integració paisatgística establertes a la norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca.

5. S'haurà de donar compliment a totes les prescripcions indicades pel Servei de Patrimoni Històric en el seu informe signat en data 21 de febrer i 4 de març de 2024.

6. S'hauran de complir els condicionants recollits a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 22 d'octubre de 2023.

7. Les mesures ambientals derivades dels condicionants anteriors s'hauran de pressupostar i incorporar el seu control i seguiment en el Pla de vigilància ambiental, tant en fase de construcció com de funcionament, amb la periodicitat que correspongui. El pla de vigilància actualitzat haurà de ser remès al Servei d'Assessorament Ambiental abans de l'aprovació del projecte.

Es recorda que:

1. S'haurà de comptar amb autorització administrativa prèvia per part de l'organisme de conca (DG de Recursos Hídrics).

2. Els camins o trams de camins públics que no estiguessin asfaltats a l'entrada en vigor de la Llei 13/2018, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, no poden ser recoberts amb asfalt, ciment, formigó, ni cap altra tècnica similar que impliqui el segellat i la impermeabilització del ferm, tret que se n'hagi declarat prèviament l'interès general d'acord amb el procediment previst a la Llei 6/1997, del sòl rústic de les Illes Balears.

3. Les instal·lacions d'enllumenat viari (nova rotonda de Randa) han d'acomplir l'establert a la ITC EA-03 per àrees amb entorns o paisatges obscurs, recollida al Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

Es recomana, d'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori:

1. La introducció de mesures de millora de la seguretat i protecció dels ciclistes en el tram entre el camí des Putxet i el camí des Castellitx.

2. Parar atenció especial a la connexió amb els entorns propers als nuclis de població i amb l'enllaç proposat amb el camí antic d'Algaida (previsió de plataformes de sortida o arribada o encreuaments adequades a l'ús de vianants i trànsit no motoritzat).

3. Reduir les vorades a 1,50 m per poder augmentar la berma vora el passeig amb la finalitat d'incloure-hi elements arboris que li donin ombra sense haver d'ampliar la secció viària.

4. La creació i/o adequació i senyalització de miradors en els punts de major potencial paisatgístic així com de les àrees d'aparcament associades.

5. Mantenir, en la mesura del possible, les característiques actuals del paisatge rural, evitant la proliferació de mur de pedra a peu de desmunts que no siguin necessaris per qüestions d'estabilitat.

6. Situar els elements de configuració dels límits a través de franges vegetals per tal de minimitzar les visuals sobre el paisatge obert (plantacions a peu de talús en lloc d'ubicar-les a la part superior d'aquests).

7. Senyalitzar la ruta del Gòtic a la sortida dels nuclis de població i al desviament cap al camí de Castellitx.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicada en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 4 de juny de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá