Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 18 de març de 2024, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte d'infraestructures de regadiu amb aigües regenerades a Sant Lluís, en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Tramitació

El projecte s'inclou al punt 2 del grup 1 (Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia) de l'annex 2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears:

Nous regadius d'extensió superior a 50 ha i a partir de 5 ha quan es prevegi la utilització d'aigües residuals depurades encara que es tracti d'un regadiu existent.

D'acord amb el punt 2 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, entre d'altres, els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 2 d'aquesta llei.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020 que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del projecte

1. El projecte bàsic d'infraestructures de regadiu amb aigües regenerades a Sant Lluís signat digitalment en data 9 de maig de 2023 i redactat pel senyor Sergi Mulet Aloras, de l'Empresa de Transformación Agraria SA té per objecte la definició de les obres i instal·lacions necessàries per l'aprofitament de les aigües regenerades de l'EDAR de Sant Lluís, la qual va depurar un cabal de 383.249 m3 l'any 2021. La superfície regable serà de 169,84 ha repartides entre 22 parcel·les. Es pretén incentivar i potenciar l'activitat agrícola a l'illa de Menorca i poder satisfer les necessitats de reg al llarg de l'any. A la documentació presentada es destaca que l'execució del projecte servirà per evitar la sobreexplotació dels aqüífers i la seva possible salinització.

2. Entre les infraestructures previstes al projecte, s'hi troba la construcció de dues basses:

̶  Bassa de regulació (bassa 1) amb una superfície de 32.810 m2. S'ubica a la parcel·la 19 del polígon 5 del terme municipal de Sant Lluís.

̶  Bassa d'acumulació (bassa 2) amb una superfície de 42.668 m2. S'ubica a la parcel·la 695 del polígon 4.

No obstant això, a la nova documentació presentada pel promotor (núm. identificador VALIB 256006) com a resposta a l'informe d'esmena de deficiències de la CMAIB de data 31 de juliol de 2023 es descarta la construcció d'aquestes basses per motius tècnics i ambientals i es proposa la construcció d'una bassa de reg a la parcel·la 293 del polígon 4 del terme municipal de Sant Lluís.

3. Al projecte es preveu també la instal·lació d'un sistema de tractament terciari així com d'un sistema de distribució de l'aigua regenerada. El tractament terciari està enfocat en una major eliminació de SS i una millor desinfecció de l'efluent.

4. La capacitat mínima d'aigua regenerada acumulada és de 200.000 m3 i el volum anual màxim d'aportació de l'EDAR és de 383.249 m3.

5. D'acord amb el projecte, el traçat de la xarxa s'ha dissenyat, en la mesura del possible, per l'interior de parcel·les regables o bé seguint camins públics.

6. Les obres s'executaran en dues fases.

7. La infraestructura de reg disposarà d'un sistema de telecontrol, la qual cosa permetrà fer un ús més eficient de l'aigua.

8. El pressupost d'execució material del projecte és de 7.951.404,92 euros.

3. Avaluació dels efectes previsibles

D'acord amb el document ambiental, els impactes significatius de major magnitud es registraran durant la fase d'obra. No es detecta cap impacte sever o crític, i són moderats, principalment, els impactes sobre algun component del medi a causa de possibles accidents derivats de la fase d'execució del projecte, així com en la construcció de les basses previstes. Es considera que tots els impactes negatius són recuperables amb l'excepció de la pèrdua de vegetació a causa del moviment de terres per a la construcció de la bassa. Els impactes positius principals incideixen, en fase d'obra, sobre el treball i l'economia. Pel que fa a la fase d'explotació el document ambiental destaca els impactes positius que produirà la consolidació del sistema de reg, amb la millora de la qualitat de l'aigua i l'ús d'aigües regenerades, sobre factors del medi com recursos hídrics i masses d'aigua, sòl, comunitats vegetals, fauna i salut humana.

Tot i que no es poden passar per alt els principals impactes positius del projecte que són promoure l'economia circular amb la utilització d'aigua regenerada per al reg, la disminució de la pressió sobre els recursos hídrics així com un ús més eficient de l'aigua d'acord amb els objectius de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears, alguns impactes no han estat suficientment estudiats.

En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que una part de l'aigua regenerada utilitzada per al reg s'infiltrarà a l'aqüífer a partir de les aigües de retorn. La infiltració de l'aigua regenerada des de la superfície pot afectar la qualitat de l'aigua subterrània en funció de la composició de l'efluent infiltrat. Als annexes 1 i 2 de la documentació presentada s'inclou una única analítica puntual del mes de març de 2023 de l'efluent d'entrada i sortida de la depuradora. Aquesta caracterització de l'efluent depurat es considera insuficient atès que s'han d'incloure més paràmetres i, a més, s'ha de garantir la representativitat de la mostra.

Un altre aspecte a considerar és la concentració de clorurs de l'aigua depurada. D'acord amb les dades mitjanes d'entrada i de sortida de l'EDAR de Sant Lluís corresponents a l'any 2022 d'ABAQUA, les concentracions de clorurs de l'aigua depurada (454,9 mg/l) són considerablement superiors a la mitjana de clorurs que presenta l'aqüífer (209 mg/l) segons les dades del pla hidrològic de tercer cicle. S'hauria d'avaluar, doncs, el risc d'afecció a la concentració de clorurs a mitjà i a llarg termini.

Tot i que d'acord amb la nova documentació presentada pel promotor (núm. identificador VALIB 256006) com a resposta a l'informe d'esmena de deficiències de la CMAIB de data 31 de juliol de 2023, actualment les aigües depurades s'aboquen al terreny, s'ha d'estudiar com l'abocament sobre una altra superfície pot afectar a l'aqüífer i als pous de proveïment humà per la qual cosa és essencial realitzar un estudi hidrogeològic.

Pel, que fa als efectes sobre la vegetació, s'haurà d'eliminar una quantitat considerable d'espècies arbòries atesa la ubicació d'alguns elements del projecte. Es troba a faltar, doncs, un inventari amb el nombre (encara que sigui aproximat) i tipus d'arbre afectats per l'execució del projecte així com la proposta de mesures per tal de compensar la pèrdua de vegetació (i, conseqüentment, d'embornals de CO2) i d'ocupació del territori.

En resum, és necessària una valoració d'impactes més acurada a on, entre d'altres coses, s'analitzi el risc de la infiltració de l'aigua regenerada, es faci una caracterització representativa de l'aigua depurada i s'aprofundeixi en els efectes sobre la vegetació.

Per una altra banda i per tal de minimitzar els impactes ambientals, a l'apartat 8 del document ambiental es proposen tota una sèrie de mesures preventives, correctores i compensatòries. Tot i que, en general, les mesures proposades es consideren adequades, aquestes mesures són poc concretes i insuficients.

S'ha de tenir en compte també que d'acord amb la nova documentació presentada pel promotor (núm. identificador VALIB 256006) com a resposta a l'informe d'esmena de deficiències de la CMAIB de data 31 de juliol de 2023, el projecte ha estat objecte de modificacions substancials. Així, es descarta la construcció de les basses inicialment previstes per motius tècnics i ambientals i es proposa la construcció d'una bassa de reg a la parcel·la 293 del polígon 4 del terme municipal de Sant Lluís. És necessari, doncs, avaluar els impactes ambientals associats a les modificacions proposades.

Un altre punt a tenir en compte és que el projecte preveu que la capacitat mínima d'aigua regenerada acumulada és de 200.000 m3 i el volum anual màxim d'aportació de l'EDAR, segons els dades de 2.021, és de 383.249 m3. Actualment, part del cabal de l'aigua depurada està compromès per a un projecte de la DGRH així com per una concessió de 200.000 m3 que té una comunitat d'usuaris, entre els quals es troben l'Ajuntament de Sant Lluís i diferents empreses. Per tant, és essencial garantir que hagi disponibilitat d'aigua per al desenvolupament del projecte.

Si bé es valora molt positivament que al projecte s'aprofiti el potencial de l'aigua depurada i es disminueixi la pressió sobre la massa d'aigua subterrània, no es presenten dades dels volums d'aigua subterrània que es deixaran d'extreure dels pous de l'àmbit tal i com s'indica a l'informe del Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera i a la guia del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic «Recomendaciones para evaluar los impactos más relevantes de los proyectos de modernización de regadíos y para elaborar sus documentos ambientales».

Ateses les característiques del projecte, el qual suposa la transformació en l'ús del sòl de més de 100 ha, la manca d'un estudi hidrogeològic que garanteixi que no es produirà afecció sobre l'aigua subterrània i els pous de proveïment urbà així com d'unes mesures preventives i correctores més concretes, es considera que els impactes ambientals poden ser significatius.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les administracions previsiblement afectades i a les persones interessades següents per la realització del projecte:

̶ Consell Insular de Menorca, Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Direcció Insular de Cultura i Patrimoni (RS GOIBS206989/2023).

̶ Consell Insular de Menorca, Departament d'Economia i Territori, Direcció Insular d'Economia, Àrea d'Agricultura (RS GOIBS206966/2023).

̶ Consell Insular de Menorca, Departament d'Economia i Territori, Direcció Insular d'Ordenació Territorial (RS GOIBS206932/2023).

̶  Consell Insular de Menorca, Departament de Mobilitat, Direcció Insular de Carreteres (RS GOIBS207072/2023).

̶  Consell Insular de Menorca, Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Direcció Insular de Reserva de la Biosfera (RS GOIBS212800/2023).

̶  Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Protecció d'Espècies (núm. identificador VALIB 201440).

̶  Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (núm. identificador VALIB 201440).

̶  Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació (núm. identificador VALIB 201436).

̶  Direcció General de Salut Pública (núm. identificador VALIB 201427).

̶  Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (núm. identificador VALIB 201410).

̶  Direcció General d'Emergències i Interior (núm. identificador VALIB 201344).

̶  AENA (RS GOIBS206917/2023).

̶  GOB Menorca (RS GOIBS206896/2023).

Consultes rebudes

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de la Direcció General d'Emergències i Interior, d'AENA, del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, del Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca, del Departament d'Economia i Territori, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, del Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, del Servei de Patrimoni Històric, del Servei d'Estudis i Planificació, del Servei de Salut Ambiental i del GOB Menorca.

El Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca va concloure que el projecte no afecta a cap carretera competència del Departament de Mobilitat.

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va informar el següent:

[...]

3.2. Consideracions sobre mitigació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle

[...]

A la petjada de carboni falta per incloure la petjada de carboni associada al procés constructiu i materials d'obra de les instal·lacions. Es recorda que, segons l'article 31 de la Llei 10/2019, les administracions públiques de les Illes Balears han de fomentar l'estalvi d'emissions en el procés constructiu de les edificacions i l'ús de materials de construcció de baix impacte ambiental, preferentment d'origen local. En aquest sentit, s'ha de promoure el càlcul de la petjada de carboni en els projectes de noves edificacions. A més a més, s'han de fomentar l'ús de materials de construcció i rehabilitació atenent l'anàlisi del seu cicle de vida i la seva petjada de carboni.

Es recomana estudiar la possibilitat d'implantar un sistema de generació d'energia renovable a les estacions de bombeig i tractament terciari per donar compliment a l'article 42 de la Llei 10/2019, i reduir, d'aquesta manera, la petjada de carboni del projecte.

3.3. Consideracions sobre adaptació al canvi climàtic

El projecte suposa una contribució a l'adaptació al canvi climàtic, ja que, davant dels escenaris de canvi climàtic futurs i la previsible futura sequera i reducció de disponibilitat d'aigua, garantirà les necessitats d'aigua per a reg i permetrà una adequada gestió de la regulació del volum a distribuir.

3.4. Consideracions sobre contaminació atmosfèrica

En la fase d'obres s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/.

4. Conclusions

Es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

La Direcció General d'Emergències i Interior va concloure el següent:

Una vegada examinada la documentació, es considera que el projecte d'infraestructures de regadiu amb aigües regenerades al terme municipal de Sant Lluís avalua adequadament els riscos.

Tot i això, s'han de tenir en compte les següents consideracions:

̶  El Pla especial de Protecció Civil enfront dels risc d'inundacions (INUNBAL) al qual fa referència la documentació no és el vigent (Decret 1/2022, de 3 de gener).

̶  El titular haurà de tramitar la classificació en funció del risc potencial de la bassa com a tipus A a l'Administració Hidràulica, que l'haurà d'aprovar per resolució.

̶  Com a bassa classificada com a tipus A, és obligatòria la redacció, aprovació i implantació del Pla d'Emergència de la bassa.

AENA va informar el següent:

[...]

En relación con la posible afección por servidumbres aeronáuticas:

1. Según los datos proporcionados acerca del proyecto de las infraestructuras de regadío, éste quedaría situado dentro de los límites de afección de las Servidumbres Aeronáuticas del Aeropuerto de Menorca.

2. Conforme al Decreto 584/1972, de 24 de febrero, de Servidumbres Aeronáuticas, modificado por el Real Decreto 297/2013, de 26 de abril, en desarrollo del artículo 51 de la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, se deberá contar, previamente a la ejecución de los proyectos, con el acuerdo favorable de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA), debiéndose cursar las propuestas de proyectos a desarrollar directamente a dicho Organismo dependiente del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agencia Urbana.

Además, se recuerda que el Artículo 10 del D 584/1972, establece que dentro de la proyección ortogonal sobre el terreno del área de servidumbres aeronáuticas existe una servidumbre de limitación de actividades, en cuya virtud se podrá prohibir, limitar o condicionar actividades que puedan suponer un peligro para las operaciones aéreas o el correcto funcionamiento de las instalaciones aéreas, entre otras “las actuaciones que puedan estimular la actividad de la fauna en el entorno de la zona de movimientos del aeródromo”.

Por tanto, para evitar que las nuevas instalaciones, en concreto las balsas de riego y los refugios de nidificación de aves insectívoras, supongan un incremento en la atracción de fauna que pueda afectar a las operaciones aéreas, será necesario que incluya en el proyecto una valoración de la avifauna que se prevé o pueda verse atraída con las nuevas instalaciones (especies involucradas, fuentes de alimentación, zonas de reposo y cría, etc) y sus movimientos esperados, y demuestre la compatibilidad de este proyecto con la normativa de servidumbres aeronáuticas y concretamente para evitar “estimular la actividad de la fauna en el entorno del aeródromo” que refiere al mencionado artículo 10 del Decreto 584/1972.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va concloure el següent:

̶  Les obres es projecten dins Zona d'Alt Risc d'incendi forestal (ZAR), Àrea de Prevenció de Risc d'incendi forestal (APR d'incendi forestal), i en zona d'alta sensibilitat davant l'afecció per incendis forestals (entorn format per boscarrons de massa forestal densa i de nul·la gestió), pel que, en cas d'autoritzar-se el projecte d'infraestructures de regadiu, serà necessari complir les mesures preventives contra incendis forestals indicades en el projecte, així com les mesures d'autoprotecció en zones d'interfície urbano-forestal indicades en l'annex 1 del present informe i que siguin d'aplicació, així com durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).

̶  Part del traçat de les conduccions d'aigua no discorre damunt vies existents, es planifica directament damunt terreny rústic, afecta massa forestal, i produeix risc d'incendi forestal. Per disminuir aquest risc d'incendi, així com l'afecció a massa forestal, és necessari que el traçat d'aquestes conduccions discorri per zones lliures de vegetació aèria i subterrània, com vies forestals o agrícoles, camins o carreteres existents.

̶  La bassa 1 es projecta sobre una massa forestal densa i consolidada de més de 30 anys, i en zona amb pendent, pel que es preveu afectació a la massa forestal, així com increment del risc d'incendi forestal. Per disminuir l'afectació i el risc d'incendi forestal, és necessari un canvi d'ubicació d'aquesta bassa.

̶  Una vegada revisada la cartografia, es constata que les obres es projecten dins zona d'alzinar protegit segons el vigent Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit. Aquestes zones d'alzinar estan declarades com Àrees d'Especial Interès segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, sobre espais naturals i règim urbanístic d'especial protecció de les Illes Balears, pel que, segons la normativa vigent, no és permès el canvi d'ús per aquesta tipologia de terrenys.

̶  En cas de haver de realitzar-se actuacions forestals en la massa forestal de l'entorn de les instal·lacions que conformen el projecte d'infraestructures de regadiu, s'hauran de seguir les següents premisses:

̶  En tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com endemismes i altres espècies protegides per diferents normatives.

̶  L'òrgan administratiu competent és qui determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

̶ També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

El Servei d'Estudis i Planificació va concloure el següent:

1.S'ha d'avaluar l'impacte sobre la qualitat de les aigües subterrànies del reg agrícola a la zona, i en especial als perímetres de protecció dels pous de proveïment urbà, tenint en compte les consideracions 10, 11 i 12.

2.S'han de preveure mesures per a minimitzar l'increment de clorurs, nutrients i altres contaminants a la massa 1901M1 Maó que presenta risc de no assolir els objectius ambientals.

3.La gestió dels llots del sistema de regeneració ha de quedar reflectida de forma clara a la documentació.

4. Recomanem preveure punts de presa d'aigües a diverses profunditats i/o un sistema de presa d'aigua alternatiu que permeti disposar d'aigua de la qualitat adequada en funció de les condicions de les emmagatzemades a les basses.

5. Recordem que d'acord a l'article 5 i l'annex II del Reglament (UE) 2020/741 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de maig de 2020 relatiu als requisits mínims per a la reutilització de l'aigua, per autoritzar la reutilització d'aigües regenerades s'ha de fer un Pla de gestió del risc de les aigües regenerades.

El GOB Menorca va informar el següent:

[...]

Obligació d'aplicar la recuperació de costos

L'aplicació de la recuperació de costos en els serveis relacionats amb l'aigua és obligat per la normativa europea, estatal i autonòmica:

[...]

A la memòria del projecte es diu que el finançament de l'obra és a càrrec de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

No es detecten a la documentació mencions que apuntin a cap tipus d'aportació econòmica per part dels potencials beneficiaris que obtindrien l'aigua.

Tampoc en el capítol de Pressupost (devers 8 milions d'euros) no hi ha cap menció dedicada als ingressos derivats de l'assumpció de costos per part dels beneficiaris.

Aquesta situació contradiu la normativa abans exposada. Es considera que qualsevol nova infraestructura que es vulgui habilitar en aquest sentit ja ha de preveure i explicitar les corresponents mesures de repercussió de costos als usuaris.

La incorporació d'aigües provinents d'altres orígens

El projecte no clarifica com s'actuarà en cas que les aigües depurades presentin una salinitat superior a la màxima permesa.

Al respecte, es vol cridar l'atenció que el projecte afirma que es pot usar per a regar aigua depurada amb salinitat de 3.000 mS/cm. Però el RD 670/2013 que modifica el Reglamento del Dominio Público Hidráulico en matèria de registre d'aigües i criteris de valoració de danys al domini públic hidràulic, regula la valoració de danys al domini públic hidràulic produïts per la qualitat de l'aigua i estableix el paràmetre màxim en 1000 microS/cm. O sigui, que el projecte preveu poder triplicar el màxim permès en salinitat, fet que contradiu una normativa superior.

Així les coses, és molt probable que calgui dissoldre l'aigua depurada en altres aigües que no presentin tanta salinitat. Hi ha dues opcions:

̶ Dissoldre amb aigües subterrànies. Cosa que contradiria l'objectiu del propi projecte de disminuir les extraccions d'aigües subterrànies i també la legislació citada a l'inici del present escrit. Amb els volums que s'estan preveient, la presència de salinitat s'hauria de resoldre amb enormes increments d'extraccions subterrànies.

̶  Dissoldre amb aigües dessalades. Cosa que agreujaria l'incompliment, també esmentat, d'haver de repercutir els costos, que en aquest serien molt més elevats.

La presència de substàncies perilloses

Cal tenir present que Sant Lluís es un municipi amb molta presència turística i, per tant, és habitual que les dotacions per depurar aigua es vegin superades per l'acumulació de persones durant la temporada turística, motiu pel qual és fàcil que repercuteixi en baixa qualitat de depuració.

Així mateix, cal tenir present que Sant Lluís té un polígon industrial i, per tant, un perill permanent de rebre components industrials que les depuradores no poden separar, amb substàncies potencialment molt contaminants i persistents.

Les aigües residuals urbanes són recollides per la xarxa de sanejament municipal i arriben a les estacions depuradores. L'aigua d'entrada a les depuradores, anomenada tècnicament aigua residual municipal de clavegueram (ARC) és tractada amb l'objectiu de reduir-ne la càrrega contaminant i retornar-la al medi o ser reutilitzada en les millors condicions possibles. Però hi ha una sèrie de substàncies que no poden ser capturades ni eliminades a les estacions depuradores i que, per tant, surten a l'efluent, que en el cas que aquí ocupa es vol usar per a regadiu.

Al respecte, es vol cridar l'atenció que el darrer informe publicat per l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental sobre les aigües que arriben del clavegueram municipal (ARC) adverteix que Sant Lluís mostra un incompliment del 88,5 %. O sigui, que quasi tota l'aigua que arriba a la depuradora incompleix la reglamentació implantada per garantir la correcta depuració:

https://abaqua.cat/ca/seccio/3-7qualitat-de-les-aigues-residuals-dentrada-del-clavegueram-municipal/.

S'ha d'advertir que tota la zona on es vol aplicar el rec amb aigües depurades es troba qualificat com a Àrea de Protecció de Risc per contaminació d'aqüífer.

En conseqüència, cal tornar a pensar seriosament la viabilitat real d'un projecte com el present.

La manca de garantia en la substitució d'aigües subterrànies

El projecte no detalla quines són les finques de regadiu que substituiran l'ús d'aigua d'aqüífer per aigües regenerades. Per a clarificar aquesta qüestió, que resulta clau per identificar el compliment de les normatives superiors que figuren al primer punt del present document, es sol·licita que es clarifiquin:

̶  Quants regadius hi ha en aquestes zones.

̶  Quants dels regadius existents compten efectivament amb concessions habilitades per al rec.

̶  Quants de regadius existents disposen de sistema de mesurament de les extraccions.

̶  Quants dels regadius existents comuniquen les extraccions realitzades a l'organisme competent.

̶  Quines mesures s'han previst en cas de generar, en finques que ara són de secà, cultius que necessitin regadius si en qualque moment la qualitat de l'aigua no és apta per al rec, com ha passat a la bassa des Mercadal, per tal d'evitar que les finques implicades acabin extraient una aigua subterrània que ara no extreuen.

̶  Quines mesures s'ha pres perquè el foment de nous regadius no es tradueixi en augment de contaminació per nitrats i plaguicides.

La ubicació en zona de màxima protecció

La instal·lació de tractament terciari s'ha projectat dins zona d'ANEI d'Alt Nivell de Protecció.

Això contradiu la Llei 6/1999, que prohibeix en aquestes zones els equipaments en construcció i també hi prohibeix les infraestructures, amb les excepcions que estableixi el Pla Territorial Insular.

El Pla Territorial Insular de Menorca prohibeix les infraestructures en AANP.

En conseqüència, la proposta d'instal·lacions resulta inviable jurídicament.

El Servei de Patrimoni Històric va informar el següent:

[...]

Consideracions tècniques

[...]

3. En annex 3 de l'Estudi d'impacte ambiental s'inclou l'Informe d'afectació patrimonial pel «Proyecto básico de infraestructuras de regadío con aguas regeneradas en Sant Lluís-Menorca» redactat per l'arqueòloga Irene Riudavets González (pàg. 228). Aquest informe conté una relació dels béns de patrimoni històric que es localitzen dins l'àrea que abraça tot el que regui extreta de la capa de patrimoni històric del SIG del CIM. En el llistat figuren els codis dels béns i se diferencien per tipus de patrimoni (arqueològic, etnològic, arquitectònic, paleontològic i militar) però no se defineix de què es tracta. L'informe tampoc no fa una valoració sobre quins d'aquests béns queden afectats o tenen més risc de ser-ho com tampoc concreta mesures de protecció.

4. Tot i que la capa de patrimoni històric del SIG del CIM té informació, la prospecció exhaustiva de tot el territori que abraça el projecte no s'ha fet mai de manera que és probable l'existència d'altres elements integrants del patrimoni històric fins ara inèdits. Per altra banda, aquesta capa ja posa en evidència la presència de béns arqueològics i etnològics dins l'àrea d'actuació.

Per aquests motius cal assenyalar la necessitat de preveure en el projecte executiu que les obres s'hauran de realitzar amb el control arqueològic per part d'un arqueòleg professional amb la preceptiva autorització, d'acord amb el Decret 14/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears.

A tal efecte, s'incorporarà en el projecte executiu l'informe previ de l'arqueòleg que valorarà l'impacte de l'obra i tindrà el contingut de l'article 9.3 del Decret 14/2011 esmentat més amunt: els antecedents i la documentació arqueològica i històrica prèvia i una proposta d'actuació amb la metodologia que es seguirà.

5. El projecte executiu pot afectar jaciments arqueològics o el seu entorn de protecció que consten en els registres de béns d'interès cultural de manera que el projecte executiu haurà de comptar amb l'autorització prèvia a l'atorgament de la llicència municipal d'acord amb l'article 37.1 de la Llei 12/1998 esmentada més amunt.

6. El pressupost no preveu una partida de l'1,5% Cultural previst a la llei que s'haurà de destinar preferentment a la protecció històrica afectats per l'obra i a incorporar l'arqueòleg professional. L'obra té una pressupost d'execució material de 7.951,404,92 €.

El Departament d'Economia i Territori va informar favorablement el projecte amb les consideracions tècniques següents:

La infraestructura es situa en diferents categories de sòl rústic: AANP, ANIT, SRG, AIA i APR d'incendis.

Segons l'article 25 de la revisió del PTI la utilització de les aigües regenerades serà objecte d'un pla director sectorial, entre tant no es redacti, es tendrà en compte l'article 81 referent a infraestructures en sòl rústic.

En primer lloc, les grans instal·lacions han de ser públiques, per tant, donaria compliment.

En segon lloc, respecte les categories de sòl, en AANP i ANIT està prohibit, a excepció si es considera una dotació d'instal·lacions existents (depuradora de Sant Lluís) han de ser soterrades i seguir vies de transport, tot i que aquesta obligació es pot exonerar mitjançant la declaració d'interès general quan estiguin vinculades a grans instal·lacions i s'acrediti l'existència de dificultats tècniques que impossibilitin o desaconsellin l'aprofitament de traçats ja existents, en el cas d'explotacions agràries donades d'alta als registres corresponents, per raons econòmiques sempre que es tracti de trams menors de 500 metres lineals. En tot cas, cal aplicar el que disposi la legislació sectorial vigent.

En SRG i AIA l'ús és condicionat sempre que no estiguin prohibides per norma de rang legal, havent de comptar en tot cas amb informe sectorial favorable, avaluació d'impacte ambiental conforme a la legislació autonòmica vigent; amb els requeriments específics següents.

Per tant, com no hi ha a dia d'avui un PDS i no estan contemplades en els instruments de planejament s'haurà de tramitar la DIG. Exonerant en tot cas aquells requisits que no dona compliment, com ara que la conducció vagi per camins.

Les diferents construccions (basses, zones de maquinària i control) així com la zona d'aparcament hauran de quedar ben definides, estudiar la incidència paisatgística i constatar que no es situen en AANP o ANIT.

El Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera va informar el següent:

̶  Vista la situació geogràfica de les finques agrícoles amb activitat i vistes les ubicacions proposades per les basses d'acumulació de reg, l'estudi d'impacte ambiental hauria d'analitzar a l'avaluació d'alternatives la ubicació de la bassa 1 en relació a les zones agrícoles properes per tal de justificar en termes de cost eficiència les ubicacions previstes.

̶  Quant al cost d'inversió, s'ha d'avaluar i tenir en compte a l'estudi d'alternatives, el cost d'explotació, tenint en compte l'article 44 del Pla Hidrològic de les Illes Balears aprovat per RD 49/2023 que determina la repercussió del cost a l'usuari final.

̶  L'Avaluació d'Impacte Ambiental ha de tenir en compte el marc normatiu vigent quant a nous regadius i canvis d'ús, en concret la normativa en matèria d'ordenació territorial (PTI Menorca publicat al BOIB en data 23 de juny de 2023) i les previsions que estableix a l'article 25 quant a criteris d'eficiència en el consum d'aigua i l'ús de l'energia associat.

̶  En la configuració de la comunitat d'usuaris prevista al Pla Hidrològic de Balears i a la concessió administrativa corresponent, s'ha de tenir en compte el que preveu l'article 25 del PTI quant a que els regadius han de ser destinats a l'agricultura professional i per tant les finques destinatàries haurien d'estar al corresponent Registre d'Explotacions Agràries.

̶  L'Avaluació d'Impacte Ambiental ha de tenir en compte els possibles problemes de salinitat i la seva implicació pel reg, al ser aquests un dels problemes habituals en l'experiència acumulada de les instal·lacions existents actualment associades a l'EDAR de Mercadal i a Ciutadella Sud.

̶  Les basses projectades preveuen acumular un volum de 200.000 m3. Quant al volum disponible, dels 383.249 m3 disponibles (dades extretes de la pròpia memòria), s'ha de tenir en compte el volum ja reaprofitat amb altres usos, en concret, les concessions ja donades per a ús urbà de 200.000 m3 concedits per la DGRH el 2001 a una comunitat d'usuaris composta per diferents establiments hotelers. Es fa notar que actualment, amb les dades actuals, el volum disponible no seria suficient per abastir les dues concessions. S'ha d'analitzar l'evolució futura de les demandes associades a l'ús urbà i agrícola per avaluar la viabilitat de la mateixa.

̶  El Pla General d'Aprofitament i Optimització d'Aigües Regenerades amb Destinació Regadiu a les Illes Balears per al període 2023-2027, preveu com a objectiu específic, «Disminuir de manera progressiva la pressió sobre les aigües subterrànies de les Illes Balears, garantint l'oferta d'un recurs hídric no convencional, estable i de qualitat». Per altra banda l'article 54 del Pla Hidrològic de les Illes Balears «reutilització aigües regenerades» preveu que l'objectiu general és «substituir l'ús d'aigües subterrànies». Per tant i en coherència als objectius dels instruments de planificació superiors al projecte, s'haurien d'analitzar les concessions d'aigües subterrànies emprades per regadiu que seran substituïdes o disminuït el seu cabal i realitzar en tot cas, un seguiment periòdic del seu consum. Pel seguiment periòdic s'ha de tenir en compte el pla de seguiment establert al decret 18/2023 de 27 de març pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears i s'aprova el Programa de seguiment i control del domini públic hidràulic al ser tota la zona declarada com a vulnerable per contaminació de nitrats.

̶  Quant al traçat on passaran les canalitzacions, s'ha de tenir en compte que segons grafia de la memòria, aquest afectarà de forma parcial als camins CM234 (Carretera Punta Prima), CM303 (Camí vell Biniancolla), CM242 (Camí de s'Atalaia) presents a l'inventari de camins i al catàleg municipal de camins aprovat de forma definitiva i publicat en data 13 de juliol de 2023 al BOIB. S'ha de preveure el que determina la Llei 13/2018 de camins de Mallorca i Menorca on estableix una zona de protecció de 3 m a banda i banda des del límit exterior del camí, s'ha de tenir present que com indica l'article 5 de la Llei «qualsevol intervenció en aquesta zona de protecció que estigui sotmesa a una autorització expressa segons es determini en la legislació sectorial corresponent, ha de comptar amb un informe favorable, preceptiu i vinculant de l'administració titular del camí».

̶  Quant als impactes associats, s'ha de tenir en compte que qualsevol alteració i moviment de terres és un factor que sol afavorir l'expansió d'espècies invasores. Per tant es recomana que es faci un seguiment i detecció d'espècies vegetals invasores present al RD 630/2013, pel que es regula el catàleg espanyol d'espècies invasores.

̶  Quant a hàbitats d'Interès Comunitari, s'ha de tenir present que el tram de canalització i segons el mapa d'Hàbitats d'Interès comunitari de 2022 de les Illes Balears, informació geogràfica telemàtica generada a partir de la fotointerpretació i treball de camp a una escala 1:10.000, s'indica la presència de l'hàbitat 6220, considerant l'interès prioritari amb una cobertura del 26% a bona part de la zona d'actuació. Recordar que tot i estar fora de xarxa natura 2000, la Llei 33/2015, de 21 de setembre, per la qual es modifica la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, al seu art 46.3 estableix que «Els òrgans competents, en el marc dels procediments que preveu la legislació d'avaluació ambiental, han d'adoptar les mesures necessàries per evitar el deteriorament, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies». La informació existent als documents aportats pel promotor no permet establir l'abast i tipificació de l'hàbitat en qüestió, pel que no permet preveure el seu potencial impacte, pel que es recomana realitzar aquesta avaluació dins un procediment establert.

El Servei de Salut Ambiental va informar el següent:

S'informa favorablement condicionat a:

1. Compliment de la normativa vigent d'aplicació per a la reutilització d'aigües regenerades:

a. Reglament (UE) 2020/741 del Parlament Europeu i del Consell de 25 de maig de 2020 relatiu als requisits mínims per a la reutilització de l'aigua.

b. Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

2. Realització d'una desinfecció efectiva i amb acció residual de les aigües subministrades per tal d'evitar la proliferació de microorganismes nocius a l'aigua de reg.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat el criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: el projecte té per objecte la definició de les obres i instal·lacions necessàries per l'aprofitament de les aigües regenerades de l'EDAR de Sant Lluís. La superfície regable serà de 169,84 ha repartides entre 22 parcel·les. Es pretén incentivar i potenciar l'activitat agrícola a l'illa de Menorca i poder satisfer les necessitats de reg al llarg de l'any. D'acord amb la informació aportada pel promotor, el sumatori de la superfície destinada a regadiu de les parcel·les que conformen el regadiu de Sant Lluís, segons cadastre, ascendeix a 39,46 ha. No obstant això, amb l'execució del projecte s'aconseguirà un augment d'aquesta superfície fins a les 155,20 ha, la qual cosa es tradueix en una transformació en l'ús del sòl de 115,74 ha.

2. Ubicació del projecte: D'acord amb el pla territorial insular de Menorca, la infraestructura prevista es troba en sòl rústic protegit AANP, ANIT, risc d'incendis i en sòl rústic comú amb la categoria d'AIA i SRG. Segons les NS de Sant Lluís la infraestructura està en sòl rústic protegit AANP, ANIT, contaminació d'aqüífers i en sòl rústic comú en la categoria d'AIA i SRG.

Part de l'àmbit del projecte forma part dels alzinars protegits segons el Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000.

A l'àmbit d'actuació s'hi troben els hàbitats d'interès comunitari següents:

̶  Hàbitat 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics.

̶  Hàbitat 6220 Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea). Aquest hàbitat està considerat com a prioritari per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres.

̶  Hàbitat 9340. Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia.

̶  Hàbitat 9540. Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

A l'àmbit del projecte s'hi troben diverses planes geomorfològica d'inundació.

Pel que fa a la protecció de l'aigua subterrània:

a) A l'àmbit del projecte es troba la massa d'aigua 1901M1 Maó (aqüífer poc profund, mal estat quantitatiu, bon estat qualitatiu, en risc per nitrats i clorurs). La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderada.

b) Tal i com s'indica a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació, «tota la superfície de la massa 1901M1 Maó es considera zona vulnerable a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears d'acord al Decret 18/2023, de 27 de març. L'àrea de reg es troba a l'àrea de captació de la zona sensible a la eutrofització ESCM707 declarada mitjançant Decret 49/2003, de 9 de maig».

c) A l'àrea afectada pel projecte hi ha diversos punts de captació d'aigua per proveïment de població.

D'acord amb la informació disponible per a l'any 2022 a la web d'ABAQUA

(https://abaqua.cat/ca/seccio/3-8salinitat-de-les-aigues-residuals-dentrada-del clavegueram-municipal/), un 46,69% del cabal l'aigua residual d'entrada del clavegueram de Sant Lluís té un excés de salinitat.

A les taules 9 i 10 del projecte (vegeu pàg. 13) s'inclouen les dades mitjanes d'entrada i de sortida de l'EDAR de Sant Lluís corresponents a l'any 2022 aportades per ABAQUA.

D'acord amb el pla hidrològic de tercer cicle, la concentració mitjana de clorurs per al període 2013-2018 per a la massa 1901M1 Maó és de 209 mg/l (amb tendència a baixar). Per tant, les concentracions de clorurs de l'aigua depurada (454,9 mg/l) són considerablement superiors a la mitjana de clorurs que presenta l'aqüífer.

D'acord amb el document ambiental i a partir de les dades de les quadrícules 5x5 amb codi 754 i 772 del Bioatles del visor IDEIB, a l'àrea afectada pel projecte o al seu entorn es poden trobar les espècies catalogades i/o amenaçades següents:

Tàxon (Espècie)	Nom comú (Espècie)	Catalogat	Amenaçat
Rhamnus alaternus	Llampúgol, aladern	Sí	No
Atelerix algirus	Eriçó	Sí	No
Hypsugo savii	Ratapinyada de muntanya	Sí	No
Pipistrellus kuhlii	Ratapinyada de vores clares	Sí	No
Rhinolophus ferrumequinum	Ratapinyada de ferradura grossa	Sí	Sí
Macroprotodon mauritanicus	Serp de garriga	Sí	No
Testudo hermanni	Tortuga mediterrània	Sí	No
Zamenis scalaris	Serp blanca	Sí	No
Bufotes balearicus	Calàpet	Sí	No
Calonectris diomedea	Virot gros	Sí	No
Hydrobates pelagicus melitensis	Noneta	Sí	No
Milvus milvus	Milà reial	Sí	Sí
Puffinus mauretanicus	Virot petit	Sí	Sí

Pel que fa al risc d'erosió o esllavissament, al document ambiental s'explica que «en la zona de estudio, a causa de las características litológicas y la escasa pendiente, hace que se descarten los riesgos de erosión o de deslizamiento».

Pel que fa al patrimoni i d'acord amb l'informe redactat per l'arqueòloga Irene Riudavets González el qual s'inclou a l'annex 3 de l'estudi d'impacte ambiental, a l'àmbit del projecte es troben diversos béns de tipus arqueològic, etnològic, arquitectònic, paleontològic i militar.

3. Característiques del potencial impacte: tot i que el projecte s'emmarca dins els objectius marcats per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears, promou l'economia circular i disminueix la pressió sobre els recursos hídrics, alguns impactes no han estat suficientment estudiats.

És necessària, doncs, una valoració d'impactes més acurada a on, entre d'altes coses, s'analitzi el risc de la infiltració de l'aigua regenerada, es faci una caracterització representativa de l'aigua depurada i s'aprofundeixi en els efectes sobre la vegetació i els hàbitats d'interès comunitari.

Finalment, les mesures preventives i correctores proposades es consideren poc específiques i insuficients per tal de mitigar l'efecte global sobre el medi ambient.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el «projecte d'infraestructures de regadiu amb aigües regenerades a Sant Lluís», signat digitalment en data 9 de maig de 2023 pel senyor Sergi Mulet Aloras, de l'Empresa de Transformación Agraria SA, atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013.

Aquest informe servirà com a document d'abast de l'EIA.

L'estudi d'impacte ambiental (EIA) haurà d'incloure com a mínim l'establert a l'article 35 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'annex VI, ambdós modificats per la Llei estatal 9/2018, i a l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost. S'hauran d'incloure també els aspectes mencionats al present informe i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades.

D'acord amb el punt 2 de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, els estudis d'impacte ambiental han d'incloure, a més del contingut mínim que estableix la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental:

a. Un annex d'incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries.

b. Un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic.

Tota la documentació haurà d'anar signada per la persona redactora i col·laboradors. A més, a l'EIA s'hauran de tenir en compte les consideracions següents:

1. Pel que fa a la disponibilitat de l'aigua depurada per l'EDAR de Sant Lluís:

̶  Per als càlculs, no es pot emprar com a referència el cabal d'aigua depurada per l'EDAR durant 2021, el qual es va veure afectat per la pandèmia. El cabal emprat ha de ser representatiu de l'activitat de l'EDAR.

̶  Atès que part del cabal de l'aigua depurada està compromès per a un projecte de la DGRH així com per una concessió que té una comunitat d'usuaris, entre els quals es troben l'Ajuntament de Sant Lluís i diferents empreses, s'ha de garantir que hagi disponibilitat d'aigua per al desenvolupament del projecte i realitzar els canvis oportuns de les concessions existents.

2. Pel que fa a les alternatives:

a) L'anàlisi d'alternatives ha d'incloure l'alternativa zero o de no realització del projecte.

b) Les alternatives proposades han de ser ambientalment viables.

c) L'estudi d'alternatives hauria de contemplar diferents ubicacions per a la xarxa de reg, les basses i l'edifici de tractament terciari.

d) Pel que fa al tractament terciari, a més d'alternatives d'ubicació, s'han de proposar alternatives relacionades amb el tipus de tractament. Aquestes alternatives s'han de centrar en aspectes com ara l'aplicació de diferents tecnologies, la conveniència d'adoptar tractaments que aconsegueixin disminuir la concentració de sals i l'ocupació del territori en funció del tipus de la tecnologia emprada.

3. S'ha de realitzar una caracterització representativa de l'efluent depurat per l'EDAR de Sant Lluís. Per a aquesta caracterització, s'han d'incloure els possibles components d'origen industrial a l'aigua depurada d'acord amb la revisió de les autoritzacions d'abocament d'aigües industrials al clavegueram atorgades per l'Ajuntament de Sant Lluís. A més, s'haurien d'estudiar les analítiques disponibles d'anys anteriors per tal d'observar tendències com ara un canvi significatiu en la concentració de sals. Aquesta caracterització és fonamental per a realitzar l'estudi hidrogeològic de l'àrea afectada pel projecte.

4. S'ha d'aportar un estudi hidrogeològic previ a l'execució del projecte de l'àrea afectada. S'ha d'estudiar si els canvis en l'abocament de l'aigua depurada que implica el projecte respecte a la situació actual poden afectar a l'aqüífer i als pous de proveïment humà. En cas que l'estudi hidrogeològic conclogui que que la reutilització de l'aigua depurada pot afectar a la massa d'aigua subterrània i comprometre els objectius mediambientals establerts, s'haurà d'estudiar la viabilitat tècnica i ambiental d'aplicar mesures preventives com ara la implantació d'altres tractaments terciaris addicionals al proposat els qual permetin la reutilització de l'aigua regenerada. Per una altra banda, l'estudi hidrogeològic haurà de determinar els punts més adequats per al control analític previst al pla de vigilància.

5. Pel que fa a la superfície que es regarà amb l'aigua regenerada:

a) S'ha d'indicar a la cartografia, la superfície de cada parcel·la que es destinarà a reg amb aigua regenerada. A la cartografia s'ha d'indicar també si es produeix una transformació en l'ús del sòl.

b) S'ha de detallar tant l'activitat agrària que es duu a terme actualment a aquestes parcel·les com el tipus d'activitat prevista.

c) S'han de presentar dades dels volums d'aigua subterrània que consumeixen actualment les parcel·les les quals es regaran amb aigua regenerada així com estimar els volums d'aigua subterrània que es deixaran d'extreure dels pous de l'àmbit. En aquest aspecte, s'han de tenir en compte les observacions fetes a l'informe del Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera així com l'indicat a la guia «Recomendaciones para evaluar los impactos más relevantes de los proyectos de modernización de regadíos y para elaborar sus documentos ambientales», de gener de 2022 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

6. S'hauran d'estudiar en detall els riscos associats en cas de trencament de la bassa i avaluar les possibles afeccions sobre nuclis de població i serveis essencials. S'ha d'elaborar, si escau, un pla d'emergència.

7. S'ha de presentar un inventari amb el nombre (encara que sigui aproximat) i tipus d'arbre afectats per l'execució del projecte. S'han de proposar mesures per tal de compensar la pèrdua de vegetació (i, conseqüentment, d'embornals de CO2) i d'ocupació del territori.

8. S'han d'avaluar en detall els impactes sobre els hàbitats d'interès comunitari.

9. S'ha d'estudiar la possibilitat d'implantar un sistema de generació d'energia renovable a les estacions de bombeig i tractament terciari per donar compliment a l'article 42 de la Llei 10/2019 i reduir, d'aquesta manera, la petjada de carboni del projecte.

10. En cas que el projecte impliqui el canvi d'ús de secà a regadiu a algunes finques, s'hauran d'avaluar el impactes ambientals d'aquestes actuacions.

11. S'han d'avaluar els impactes del reg amb aigua regenerada sobre les finques que tenen pous de proveïment urbà.

12. El programa de vigilància i seguiment ambiental haurà d'incloure l'anàlisi de paràmetres més enllà dels sanitaris per tal de detectar possibles variacions de la composició de l'aigua regenerada que puguin tenir un impacte negatiu sobre l'aigua subterrània.

D'acord amb l'article 39 de la Llei 21/2013, dins el procediment substantiu, juntament amb la documentació exigida per la legislació sectorial, el promotor presentarà una sol·licitud d'inici de l'avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària amb la documentació següent:

̶  Document tècnic del projecte

̶  L'estudi d'impacte ambiental

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'impacte ambiental a informació pública durant un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació al BOIB i a la seva seu electrònica. A més, tal i com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que s'han de realitzar les consultes següents:

̶  Consell Insular de Menorca, Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Direcció Insular d'Educació, Cultura i Patrimoni.

̶  Consell Insular de Menorca, Departament d'Economia i Serveis Generals, Direcció Insular d'Economia, Àrea d'Agricultura.

̶  Consell Insular de Menorca, Departament d'Economia i Territori, Direcció Insular d'Ordenació Territorial.

̶  Consell Insular de Menorca, Departament de Mobilitat, Direcció Insular de Carreteres.

̶  Consell Insular de Menorca, Departament de Medi Ambient, Reserva de la Biosfera i Cooperació.

̶  Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, Servei de Protecció d'Espècies.

̶  Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

̶  Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació.

̶  Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Aigües Subterrànies.

̶  Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei de Gestió del DPH.

̶  Conselleria de Salut, Direcció General de Salut Pública.

̶  Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

̶  Ajuntament de Sant Lluís.

̶  Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, Direcció General d'Emergències i Interior.

̶  AENA.

̶  GOB Menorca.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al comitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

 

(Signat electrònicament: 5 de maig de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental  Maria Paz Andrade Barberá