Torna

Butlletí Oficial de les Illes Balears

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

CONSELL DE GOVERN

Núm. 224691
Acord del Consell de Govern de 28 de març de 2025 pel qual es declaren les obres d’ampliació i reforma del col·legi concertat CC F. J. Ballester com a inversió d’interès autonòmic a les parcel·les de referència cadastral 1747807ED0614N0001ZO, 1747806ED0614N0001SO, 1747805ED0614N0001EO d’ús residencial i cultural a sòl urbà i titularitat privada a nom de Bisbat de Mallorca, CIF: R0700002I, al terme municipal de Campos d'acord amb la disposició addicional primera del Decret llei 1/2018, de 19 de gener i en compliment de l'article 5 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió de les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Un dels objectius del Govern de les Illes Balears, de conformitat amb l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, és garantir el dret a l'educació de qualitat i accedir-hi en condicions d'igualtat. (Art. 26.1)

Així mateix, d'acord amb l'Estatut, les institucions pròpies de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per complir les finalitats que els són pròpies i en el marc de les competències que els atribueix aquest Estatut, han de promoure, com a principis rectors de la política econòmica i social, el desenvolupament sostenible encaminat a la plena ocupació, la cohesió social i el progrés científic i tècnic, de manera que s'asseguri a tota la ciutadania l'accés als serveis públics i el dret a la salut, l'educació, l'habitatge, la protecció social, el lleure i la cultura (Art.12.3).

El capítol I del Títol V de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears (BOIB núm. 38, de 17 de març), regula la xarxa de centres educatius de les Illes Balears. A l'article 102, de Creació de centres, estableix que la creació, la supressió i la transformació de centres públics correspon al Govern de les Illes Balears, que ha d'establir els tipus d'ensenyaments que s'hi desenvoluparan. Al punt 2 del mateix article determina que la creació, supressió i la transformació de centres privats s'ha de sotmetre a l'autorització administrativa corresponent sota el principi d'autorització establert en la mateixa Llei i en l'article 23 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació sempre que els centres reuneixin els requisits mínims. 

L'exercici del dret a l'educació implica que l'acció educativa s'ha d'entendre com a servei públic que s'exerceix per mitjà d'una xarxa de centres sostinguts amb fons públics que inclou els centres educatius de titularitat pública i els centres privats concertats. Així, conforme al que s'estableix en l'article 27.3 de la Constitució Espanyola, els poders públics han de garantir el dret que assisteix als pares i les mares a l'educació dels seus fills d'acord amb les pròpies conviccions, per la qual cosa es constata que, si bé l'educació pública constitueix la base del sistema educatiu, l'escola privada i concertada és un element clau d'aquest sistema,  reconegut en la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears per la seva rellevància i contribució al fet educatiu a les Illes Balears.

Correspon a la Conselleria d'Educació i Universitats, mitjançant la Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu, entre d'altres competències, la coordinació de les infraestructures educatives d'acord amb l'article únic, apartat 2 del Decret 1/2024, de 4 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat pel Decret 16/2023, de 20 de juliol, i pel Decret 17/2023, de 23 d'agost.

El Decret Llei 1/2018, de 19 de gener, estableix la regulació relativa als efectes de la declaració d'inversions d'interès autonòmic de les Illes Balears amb la finalitat d'atendre la demanda creixent de serveis i prestacions en els àmbits recollits en el Decret Llei  (Art.1). En aquest sentit, la disposició addicional primera de l'esmentat decret llei, , introduïda per la Llei 7/2024, d'11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, estableix que es pot declarar com a inversió d'interès autonòmic les actuacions de millora o ampliació de centres educatius privats sostinguts amb fons públics, en les condicions que determini per executar-les, per la seva especial rellevància per al desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears, quan raons d'interès públic ho aconsellin, amb la finalitat d'atendre la demanda creixent d'escolarització i de serveis educatius, d'acord amb el que disposa el capítol II del títol I de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears .

D'acord amb el que disposa el capítol II del títol I de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, relatiu a les  inversions d'interès autonòmic, disposa al seu article 5 que les declaracions d'interès autonòmic han de tenir en els seus tràmits administratius un impuls preferent i ràpid davant qualsevol administració de les Illes Balears.

D'acord amb la memòria justificativa que acompanya aquesta proposta, motivada per la sol·licitud presentada per la persona jurídica Bisbat de Mallorca amb CIF R0700002I (GOIBE109274-2024)  pel qual sol·licita a la Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu la declaració d'interès autonòmic al conjunt d'obres d'ampliació i reforma del col·legi concertat Fra Joan Ballester de Campos, l'execució de les obres  permetrà garantir l'interès públic de cobrir les necessitats d'escolarització del terme municipal de Campos. A més, les obres possibilitaran al titular del CC Fra Joan Ballester disposar dels espais adients als estudis prèviament autoritzats sota els condicionats imposats en el marc d'una autorització prèvia dels estudis d'infantil de segon cicle, primària i ESO i completar aquesta etapa,  permetre la continuïtat de l'alumnat que ha iniciat els estudis d'ESO dintre el propi centre, eliminar les aules modulars en ús, alliberar les aules ocupades provisionalment de l'edifici de l'Antic Hospital, dotar-se d'espais complementaris establerts com a requisits i donar resposta qualitativa i quantitativa al fort creixement demogràfic del municipi. El conjunt d'actuacions haurà de respectar les prescripcions emeses pel servei de  Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i les indicades a la Resolució del director general de Recursos Hídrics per la qual s'autoritza amb prescripcions el <<Proyecto básico de reforma y ampliación del centro docente Fra Joan Ballester>> al carrer Pare Alzina, 2, 2B, 4 i 4A, al terme municipal de Campos dins zona considerada inundable i signada el 20 de febrer de 2024.

Segons l'apartat 3 de la disposició addicional primera del Decret llei 1/2018, la declaració d'inversió d'interès autonòmic, a més de les determinacions previstes en el capítol II del títol I de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, comporta el següent:

1r. Els terrenys on s'acordi la ubicació de l'equipament educatiu s'han de qualificar automàticament com a sistema general d'equipament d'ús educatiu a sòl urbà o urbanitzable.

2n. Les determinacions urbanístiques de l'equipament han de correspondre a les requerides per al projecte necessari per dur a terme l'actuació i, per tant, no han de dependre del desenvolupament territorial o urbanístic previ ni dels instruments de gestió corresponents, i han de ser efectives immediatament, sens perjudici de donar compliment a les normatives d'accessibilitat, seguretat i activitats, així com de respectar les normes d'aplicació directa previstes en l'article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

3r. L'ajuntament ha d'incorporar al seu planejament, quan es dugui a terme una revisió o una modificació, la regularització urbanística de l'equipament educatiu executat, sens perjudici de la seva efectivitat immediata.

4t. Correspon a l'ajuntament on s'ubiqui l'equipament dictar els actes d'intervenció administrativa, inspecció, control i sanció, d'acord amb el que, amb caràcter general, regula la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

D'acord amb la disposició addicional primera del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, correspon al Consell de Govern declarar com a inversió d'interès autonòmic un equipament públic d'ús educatiu, en compliment de l'article 5 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió de les Illes Balears.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta del conseller d'Educació i Universitats, en la sessió de dia 28 de març de 2025 adoptà l'Acord següent:

Primer. Declarar les obres d'ampliació i reforma del col·legi concertat CC Fra Joan Ballester com a inversió d'interès autonòmic a les parcel·les de referència cadastral 1747807ED0614N0001ZO, 1747806ED0614N0001SO, 1747805ED0614N0001EO d'ús cultural i residencial a sòl urbà i titularitat privada a nom de Bisbat de Mallorca, CIF: R0700002I, al terme municipal de Campos  d'acord amb la disposició addicional primera del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sense perjudici de donar compliment a l'establert als informes que consten en els antecedents i tota aquella normativa que li sigui d'aplicació.

Segon. Notificar aquest Acord a l'Ajuntament de Campos.

Tercer. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, en les dates de les signatures electròniques (28 de març de 2025)

 

La secretària del Consell de Govern

Antònia Maria Estarellas Torrens

La presidenta

Margarita Prohens Rigo