Secció III. Altres disposicions i actes administratius
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE LES ILLES BALEARS
Núm. 219856
Resolució de l’administrador tributari de l’Agència Tributària de les Illes Balears mitjançant la qual es publiquen les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari de l’any 2025
L'article 116 de la Llei 58/2003, general tributària, de 17 de desembre, estableix que l'Administració tributària ha d'elaborar anualment un Pla de Control Tributari que tindrà caràcter reservat, si bé es poden fer públics els criteris generals que l'informen.
L'Agència Tributària de les Illes Balears, regulada per la Llei 3/2008 de 14 d'abril, constitueix l'Administració tributària de les Illes Balears, i entre els seus principis d'organització i actuació està el de transparència respecte a la fixació de criteris i objectius en els seus àmbits d'activitat.
En aquest sentit, el Consell General de l'ATIB, en sessió de 13 de març de 2025 va acordar aprovar el Programa Anual d'Actuació, que incorpora el Pla de Control Tributari, i que va ser ratificat pel conseller d'Economia, Hisenda i Innovació en data 13 de març de 2025. En la mateixa resolució, també s'ordena la publicació de les directrius generals que informen el Pla de Control Tributari.
Per tot això, dict la següent
Resolució
Publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears les directrius generals que informen el Pla de Control Tributari de 2025.
Palma (data de la signatura electrònica: 27 de març de 2025)
L'administrador tributari de l'Agència Tributària de les Illes Balears Justo Alberto Roibal Hernández (Per vacant de la Direcció de l'ATIB, art. 5.3, de l'Ordre de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques de 22/12/2016, BOIB núm. 163, de 29/12/2016)
PLA DE CONTROL TRIBUTARI 2025 (DIRECTRIUS GENERALS)
1.1. Normativa aplicable
L'article 116 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (en endavant LGT), i l'article 170 del Reglament general d'actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs aprovat del Reial decret 1065/2007 de 27 de juliol (d'ara endavant RGGI), estableixen que existeix l'obligació de disposar d'un pla de control tributari. En l'àmbit de la planificació, l'article 170, disposa que és el conjunt de plans i programes definits sobre determinades àrees o sectors d'activitat, operacions i supòsits de fet, de les relacions jurídic-tributàries i d'altres conforme a les quals els òrgans d'inspecció desenvolupen la seva activitat. Cada administració tributària integrarà en el pla de control tributari el pla d'inspecció, que es basarà en determinats criteris de risc, oportunitat, aleatorietat i altres que s'estimin pertinents.
El caràcter reservat del pla o plans d'actuació ho estableix l'article 116 de la LGT de tal manera que s'indica que ha de tenir caràcter reservat sense perjudici de la necessària publicitat a través de les directrius generals que ho informen.
Tal com els anys precedents, el Pla de Control Tributari de 2025 contempla les línies d'actuació de prevenció i control del frau, referides per a cadascun dels tributs dels quals s'ostenten competències, sense perjudici que les mateixes es concretin encara més en els plans parcials d'actuació que tenen caràcter reservat.
1.2. Factors considerats per a elaborar el Pla de Control Tributari
Son els següents quatre factors:
̶ Primer. Actuacions de col·laboració i cooperació amb altres administracions tributàries
En l'àmbit tributari la col·laboració es dona fonamentalment amb els intercanvis d'informació i poder així interrelacionar la informació dels diferents ens. La informació de que disposa l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (d'ara endavant AEAT) és fonamental per a l'ATIB. La normativa que determina la col·laboració és, essencialment, la Llei 40/2015 de 1'octubre, de régim jurídic del sector públic (art.3), la LGT (art.5), la Llei 22/2009, de 18 de desembre, que regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries (art.61). Així, s'estableix el foment i el desenvolupament dels intercanvis d'informació entre les administracions tributàries autonòmiques i estatal, com també la necessitat de fixar una planificació coordinada de les actuacions sobre els tributs cedits.
Aquesta col·laboració permet, a més de una major eficàcia en la lluita contra el frau fiscal, l'obtenció de dades estadístiques que són bàsiques per a dur a terme l'anàlisi de la recaptació tributària.
La Llei 22/2009 esmentada, que regula l'abast de la cessió de tributs, regula en els seus articles 65 i 66, preveu l'existència de, entre d'altres, dos òrgans col·legiats. A nivell centralitzat, el Consell Superior per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària, format per representants de l'Administració central principalment de l'AEAT, i de la Direcció General de Tributs i per personal de les administracions autonòmiques; directors generals de tributs o directors o gerents d'agències tributàries autonòmiques. I en l'àmbit territorial de cadascuna de les comunitats autònomes, els Consells Territorials per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària, que són òrgans de coordinació dels tributs cedits. La composició d'aquest òrgan està formada per personal d'ambdues administracions.
Dins el Consell Territorial, l'ATIB té especial interès en l'impuls de la remissió mútua de diligències de col·laboració conseqüència de les actuacions que duen a terme l'ATIB i l'AEAT en relació a totes les operacions i els negocis jurídics amb transcendència tributària. Aquestes diligències de col·laboració apareixen regulades en els articles 167 del RGGI i en l'article 58 de la repetida Llei 22/2009.
̶ Segon. Coordinació del compliment dels intercanvis d'informació entre les Administracions.
Es fa un seguiment dels intercanvis d'informació entre les diferents administracions per que es duguin a terme en les dates previstes. Respecte als intercanvis d'informació entre l'administració estatal (AEAT) les dates d'intercanvi estan fixades en el calendari d'intercanvi d'informació que s'aprova anualment en el si del Consell Superior.
En l'àmbit de la recerca, és molt important la remissió del cens d'explotadors d'establiments turístics per part de l'administració competent en matèria de turisme, als efectes de poder dur a terme amb eficàcia un millor control de l'impost sobre estades turístiques. La cessió de les dades del model 179 -actual 238-, la competència del qual és de l'AEAT serveix també com a coadjuvant de les tasques de recerca.
Un altre model que està inclòs, des de l'any 2024, dins el calendari de l'intercanvi d'informació és el model 593, de caràcter trimestral, referit a l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.
A més de ser útil per a les actuacions de recerca, en determinats casos són d'utilitat per a posar a la disposició dels contribuents, en la informació sobre les imputacions fiscals de les campanyes de renda.
̶ Tercer. Desenvolupament de l'administració electrònica amb relació a l'assistència als contribuents
La seu electrònica de l'ATIB va incorporant de cada vegada més tràmits i serveis, amb el nivell de seguretat que requereixen les seus electròniques. L'any 2024 s'ha posat en funcionament la tramitació de la sol·licitud de devolució autonòmica per naixement a l'IRPF en cas d'insuficiència de quota i també la sol·licitud d'abonament anticipat. Tots els tràmits que es generen es realitzen des de la seu electrònica, encara que la sol·licitud de la devolució també es pot presentar presencialment a totes les oficines d'assistència en matèria de registre (OAMR). L'any 2025, es pretén aconseguir uns més que acceptables temps de tramitació de les noves sol·licituds.
Amb les incorporacions de nous tràmits i serveis es dona compliment al que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, respecte del dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques.
̶ Quart. Tractament de la informació subministrada en les declaracions informatives.
En aquest cas el que destaca és l'utilització de la informació que es subministrada pels obligats tributaris en les declaracions de caire informatiu que és d'utilitat per fer més eficaç les actuacions de recerca en relació a possibles incumplidors. Destaca la informació dels índexs notarials de tots els documents autoritzats i altres documents privats que puguin contenir contractes subjectes a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats o que puguin donar lloc a increments patrimonials en l'impost sobre successions i donacions, i que s'hagin presentat perquè es tingui coneixement o es legitimin les signatures. Aquesta informació és determinant per tal d'evitar les prescripcions en les comprovacions.
1.3. Característiques, objectiu i estructura del pla de control tributari
El Pla de Control Tributari, té caràcter reservat, encara que això no impedeix que es facin públics els criteris generals que ho informen respecte a les línies d'actuació de prevenció i control del frau que es consideren més rellevants, sense perjudici que les mateixes es concretin encara més en els plans parcials d'actuació que tenen caràcter reservat. (art. 116 de la LGT). Així doncs, mitjançant resolució de l'ATIB es donarà publicitat als criteris o directrius generals del Pla de Control Tributari.
El Pla de control tributari està estructurat per:
a) Els criteris o directrius generals del Pla que es fan públics en el qual es defineixen les principals línies d'actuació i procedeix tramitar la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears.
b) Els plans parcials del Departament Tributari que afecta a les Àrees de Gestió Tributària, Recaptació i Inspecció, totes amb responsabilitat en el control tributari i que tenen caràcter reservat d'acord amb el que es disposa en l'article 116 de la LGT.
El Pla de Control Tributari té per objectiu aconseguir una planificació ordenada de les actuacions dels òrgans competents en matèria d'aplicació de tributs.
Les actuacions de comprovació i recerca sobre determinats obligats tributaris estan supeditades, amb caràcter general, a la seva inclusió en alguna de les comprovacions contemplades en el present pla. No obstant l'anterior, raons d'eficàcia o oportunitat o, per motius de col·laboració entre administracions públiques, conseqüència o no de l'exercici del dret de denúncia previst en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, podrà acordar-se l'inici d'actuacions de comprovació sobre obligats tributaris que inicialment no estaven inclosos en plans de comprovació.
Els plans parcials d'actuacions, que són de caràcter reservat, desenvolupen més detalladament les actuacions que es preveuen dur a terme en les Àrees de Gestió Tributària, Recaptació i Inspecció.
Tots el mitjans, aplicacions, sistemes d'informació, accés a bases de dades d'administracions tributàries, així com el plans d'inspecció que són utilitzats com a sistemes de selecció dels obligats tributaris que vagin a ser objecte d'actuacions inspectores tindran caràcter reservat, no seran objecte de publicitat o de comunicació ni es posaran de manifest als obligats tributaris ni a òrgans aliens a l'aplicació dels tributs.
1.4. Actuacions del Pla de Control Tributari
Seguint l'estructura dels anys precedents, el Pla de Control Tributari es desenvolupa entorn de dos grups d'activitats: les actuacions d'informació i assistència i la lluita contra el frau fiscal.
1.4.1. Actuacions d'informació i assistència
La reducció del frau fiscal és l'objectiu prioritari de les administracions tributàries i es duu a terme no només amb actuacions repressives com són les comprovacions realitzades per la Inspecció Tributària i la incoació d'expedients sancionadors, o bé per els òrgans o serveis de la Gestió Tributària per mitjà de les comprovacions limitades o de verificació de dades, sinó també amb la prestació de serveis d'assistència per facilitar el compliment de les obligacions tributàries, tant pel que fa al pagament de deutes, com al compliment de les obligacions formals.
Aquesta assistència al ciutadà es presta bàsicament amb dues formes d'actuació, d'una banda, amb el que es coneix com el desenvolupament de l'administració electrònica, amb programes i aplicacions d'ajuda, que permet una immediatesa en la prestació del servei, en qualsevol indret i, de manera contínua les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, l'altra forma d'actuació es realitza per mitjà de l'atenció presencial.
El servei d'ajuda per mitjà de l'administració electrònica, no ha de suposar deixar de costat l'assistència que demanda una part de la societat que té escassa formació en l'ús d'eines ofimàtiques, sinó més aviat al contrari, s'ha de potenciar l'assistència presencial en les diferents oficines OAMR de què disposa l'ATIB.
Els avanços s'han de produir amb caràcter general en la prestació d'un servei àgil i eficaç, la reducció o simplificació dels diferents tràmits i la generalització del sistema de cita prèvia amb la finalitat de distribuir les persones que es desplacen a les oficines i evitar que es produeixin acumulacions a unes determinades hores. Les aplicacions de gestió de cues permeten obtenir informació de caire estadístic que permet la presa de decisions per aconseguir una major eficàcia i una assignació eficient dels recursos materials i humans.
Tot i que el sistema de tributació segueix el sistema d'autoliquidacions, pel qual les persones declaren els fets imposables i calculen l'import del deute tributari, l'ATIB té interès en mantenir els sistemes dedicats a l'aplicació dels tributs. Així, es manté el sistema d'assistència conegut com MAYUDA, per mitjà del qual, els obligats tributaris dels imposts sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (d'ara endavant ITP-AJD) i de successions i donacions (d'ara endavant ISD), determinats contribuents, presenten els expedients en les nostres oficines perquè sigui personal tècnic i qualificat el que calculi i empleni l'autoliquidació. Posteriorment, en cas d'estar d'acord amb l'autoliquidació calculada, una vegada tramitat el pagament, es procedeix a la presentació de l'expedient.
D'altra banda pel que afecta a la presentació dels expedients telemàtics són clars exemples dels avanços produïts en l'àmbit de l'administració electrònica. En aquest sentit, l'actuació de l'ATIB persegueix consolidar i millorar les aplicacions i els programes d'ajuda allotjats en el lloc web (www.atib.es).
Les actuacions d'informació i assistència apareixen regulades en el capítol I del títol III de la LGT (articles 85 a 90). A títol no exhaustiu, aquestes actuacions en les quals l'ATIB té un especial interès són les que es descriuen a continuació.
Les actuacions d'informació i assistència que, entre d'altres, apareixen en la LGT són:
1.4.2 Lluita contra el frau fiscal
Dins les actuacions de lluita contra el frau fiscal, les àrees de risc i els criteris bàsics d'actuació poden classificar-se d'acord als tres àmbits tributaris següents:
1.4.2.a. Tributs cedits per l'Estat respecte dels quals no es disposa de competències en els àmbits de gestió, liquidació, recaptació, inspecció i revisió
La Comunitat Autònoma de les Illes Balears no té les competències en matèria de gestió, liquidació, recaptació, inspecció i revisió, de l‘impost sobre la renda de les persones físiques.
La regulació d'aquesta matèria es troba en la Llei 28/2010, de 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l'Estat en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de fixació de l'abast i les condicions de la cessió, i en la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes (després de la reforma de la Llei orgànica 3/2009, de 18 de desembre), desenvolupada per la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries. Entre d'altres és objecte de cessió en l'I.R.P.F. les quotes líquides autonòmiques resultants dels residents en les Illes Balears, minorades en l'import establert en l'indicada Llei 22/2009, així com certes competències normatives.
En relació a l'abast de les competències normatives de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en l'IRPF, l'article 46 de la Llei 22/2009 li atribueix competències normatives sobre aplicació de mínims personals i familiars per al càlcul del gravamen autonòmic, l'escala autonòmica i deduccions per circumstàncies personals i familiars, per inversions no empresarials i per aplicació de renda, amb determinades limitacions. Per contra, no han estat objecte de delegació competències de gestió, liquidació, recaptació i inspecció d'aquest impost.
En l'exercici de les competències normatives atribuïdes, es va aprovar l'aplicació d'una tarifa autonòmica, diferents deduccions autonòmiques i, en determinats supòsits, d'un increment en els mínims personals i familiars. La regulació actual de les disposicions normatives en matèria de tributs cedits aprovada per la CAIB es troba en el Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, pel qual es va aprovar el Text refós de les disposicions legals en matèria de tributs cedits per l'Estat (arts. 1 a 7).
Les actuacions de les comunitats autònomes en aquest àmbit, es limita a proposar, en els grups de treball constituïts (de coordinació normativa i d'intercanvi d'informació) la realització de manera conjunta d'una sèrie de actuacions de col·laboració, així como de possibles actuacions a realitzar per l'AEAT, de las quals les administracions autonòmiques en traurien profit, com puguin ser:
Des de fa uns anys aquesta col·laboració existeix en relació als models informatius de caràcter periòdic com són, els models 901, 980, 933, 990, 991, 593 referits respectivament a; certificats d'eficiència energètica emesos i subvencions atorgades, pagament d'interessos de demora a contribuents de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, relació de centres d'educació infantil i escoletes autoritzades per la conselleria d'Educació i Universitats, persones que tenen la condició de discapacitat, declaració informativa de fiances dipositades conseqüència d'arrendament d'immobles. En darrer lloc, el model 593 referit a l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.
Els resultats de les actuacions de l'AEAT quant a la comprovació dels declarants de l'IRPF, pel que fa a les mesures aprovades a nivell autonòmic com poden ser les deduccions autonòmiques es presenten en les sessions del Consell Territorial per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària o en les sessions del grup de treball d'intercanvi d'informació existent en el si del Consell Superior.
1.4.2.b. Tributs cedits per l'Estat respecte dels quals s'han assumit competències en matèria de gestió, liquidació, recaptació, inspecció i revisió
De conformitat amb la Llei 28/2010, la Llei 22/2009 i amb la Llei orgànica 8/1980, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té les competències en matèria de gestió, liquidació, recaptació, inspecció i revisió, dels tributs següents:
Els tipus d'actuacions que s'han de dur a terme , es poden classificar en:
a) Actuacions de control extensiu
b) Actuacions de control intensiu
c) Actuacions de gestió recaptatòria
Aquestes actuacions es desenvolupen per les diferents àrees funcionals implicades en el control, desenvolupant actuacions de tipus extensiu o intensiu, en funció del nombre i complexitat de les mateixes, assignant-se en el primer cas a l'àrea de gestió i en el segon a la d'inspecció.
a) Actuacions de control extensiu
Les actuacions de caràcter extensiu les efectuen els òrgans de l'Àrea de Gestió Tributària. Es tracta d'actuacions de verificació, comprovació i control que han de desenvolupar els òrgans de gestió.
Se sotmeten a control les declaracions tributàries presentades pels obligats tributaris amb l'objectiu de detectar i corregir els incompliments tributaris menys greus. S'analitza la informació disponible en poder de l'Administració mitjançant processos automatitzats, i la comprovació s'estén als diferents elements de l'obligació tributària i a la seva quantificació.
En primer lloc, dins les actuacions de control extensiu, es treballa sobre la informació subministrada:
Cal destacar la previsió que durant l'any 2025 l'AEAT atengui la petició de les comunitats autònomes sobre la realització d'un curs formatiu sobre la utilització de l'eina zújar, per treure'n el màxim profit.
En segon lloc, s'efectuen actuacions de comprovació d'acord amb els principals procediments que integren la gestió tributària, segons l'article 123 de la Llei 58/2003 (LGT) i l'article 153 del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comuns dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, en particular:
Concretament, per cadasun dels imposts, les actuacions de caràcter extensiu seràn:
̶ Criteris d'actuació EXTENSIVA (GESTIÓ TRIBUTARIA) en l'àmbit de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
Les actuacions en l'àmbit de l'impost, es referiran, amb caràcter general, a fets imposables meritats en els anys 2022-2025. Seran objecte d'atenció prioritària les operacions immobiliàries d'adquisicions oneroses, en general mitjançant:
I en particular, es comprovarà:
Pel que fa a la transmissió de bens mobles:
̶ Criteris d'actuació EXTENSIVA (gestió tributària) en l'àmbit de l'impost sobre successions i donacions
Les actuacions en l'àmbit de l'impost, es referiran, amb caràcter general, a fets imposables meritats, en general, en els anys 2022-2025.
Si hi ha immobles a l'operació subjecta i no exempta del ISD:
̶ Criteris d'actuació extensiva (gestió) en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni
Les actuacions en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni es referiran, amb caràcter general, a les declaracions dels anys 2021-2024. Es preveu dur a terme les actuacions següents de control de les autoliquidacions presentades pels contribuents:
Comprovació de “no declarants” i, si escau, “discrepants”, amb baix nivell de risc, mitjançant l'elaboració de “zújars” que explotin la informació existent en la base de dades de l'AEAT i de l'ATIB.
̶ Criteris d'actuació extensiva (gestió) en l'àmbit de la tributació sobre el joc
S'han de dur a terme les funcions administratives que regula l'article 117 de la Llei 58/2003 i, en particular, les actuacions següents:
̶ Criteris d'actuació extensiva (gestió) en l'àmbit de la tributació de l'impost sobre el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus
Aquest impost, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2023, està regulat a la Llei 7/2022 de 8 d'abril, de residus i sols contaminats per a una economia circular. Es configura com un tribut cedit a les comunitats autònomes, de manera que l'import recaptat correspondrà a aquestes en funció del lloc on es realitzin els fets imposables gravats per aquest. A més, les comunitats autònomes, poden assumir, per delegació de l'Estat, la gestió, recaptació i inspecció de l'impost, i així ho ha fet la CAIB, de forma que la gestió, recaptació i inspecció d'aquest impost correspon a l'ATIB.
Les actuacions de l'ATIB tindran com a finalitat determinar els subjectes passius donats d'alta en el Cens de substituts del cànon autonòmic sobre l'abocament i la incineració de residus passin a formar part del Cens d'obligats tributaris de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i coincineració de residus.
Per altra banda les actuacions seran la comprovació de la realització de la presentació i l'ingrés de les autoliquidacions trimestrals, mitjançant el model 593, així com la coordinació amb la conselleria competent amb matèria de medi ambient, per a la comprovació de la correcció dels fets imposables i la base autoliquidats pels subjectes passius.
b) Actuacions de control intensiu
D'acord amb l'article 141 de la Llei 58/2003, la inspecció tributària consisteix en l'exercici de funcions administratives dirigides fonamentalment a descobrir supòsits de fet de les obligacions tributàries que siguin desconegudes per l'Administració, comprovar la veracitat i l'exactitud de les declaracions presentades pels obligats tributaris i comprovar també els valors dels elements bàsics i determinants del fet imposable. Conforme a l'anterior, l'activitat de l'Àrea d'Inspecció de l'ATIB s'orienta a la consecució de dos objectius bàsics: corregir els incompliments tributaris i prevenir els que es puguin produir en el futur.
Amb la finalitat d'aconseguir els seus objectius, les funcions inspectores es realitzaran, per mitjà d'informació obtinguda de les bases de dades i de requeriments d'informació, principalment mitjançant procediments d'inspecció, comprovació limitada, de comprovació de valors (en cas de que no sigui aplicable el valor de referència).
En relació als plans d'inspecció, les actuacions se centralitzen principalment en els negocis jurídics que s'indiquen a continuació.
̶ Criteris d'actuació intensiva (inspecció) en l'àmbit de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
Es preveu dur a terme les actuacions següents:
̶ Criteris d'actuació intensiva (inspecció) en l'àmbit de l'impost sobre successions i donacions
̶ Criteris d'actuació intensiva (inspecció) en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni
Les actuacions en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni es referiran, amb caràcter general, a les declaracions dels anys 2021-2024.
Es preveu dur a terme les actuacions següents:
Les actuacions de la Inspecció de Tributs de l'ATIB respecte d'aquest tribut s'articularan, quan es consideri oportú, en col·laboració amb l'AEAT, segons l'especificació dels plans i programes que s'han de desenvolupar i executar, en els termes que preveu la normativa reguladora de la cessió de tributs de l'Estat.
̶ Criteris d'actuació intensiva (inspecció) en l'àmbit de la tributació sobre el joc
Comprovació i recerca dels no declarants d'acord amb la informació obtinguda d'altres entitats o òrgans que puguin implicar fets o bases imposables no declarades.
̶ Criteris d'actuació intensiva (inspecció) en l'àmbit de la tributació de l'impost sobre el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus
Comprovació i recerca de no declarants d'acord amb la informació obtinguda d'altres entitats, així com de l'incorrecta autoliquidació del model 593, a partir de les actuacions coordinades amb la conselleria competent amb matèria de medi ambient.
c) Actuacions de gestió recaptatòria
Respecte de les actuacions de recaptació, el Pla de Control ha de recollir les actuacions de la gestió recaptadora que han de dur a terme els òrgans o les àrees de recaptació de l'ATIB. Les actuacions han d'entendre's que són indistintes en cas de tractar-se de tributs cedits com en el cas dels tributs propis.
Les actuacions tenen caràcter extensiu, atès que es tracta d'accions en relació amb tot tipus de deutes i amb tots els tributs, propis i cedits, i amb aquells altres ingressos de dret públic la recaptació dels quals tingui encomanada l'ATIB. No obstant això, s'han d'identificar les àrees en les quals s'han de concentrar els esforços de la gestió recaptatòria per obtenir una millora de la gestió.
̶ Criteris en l'àmbit de la gestió recaptatòria
Les actuacions s'estructuren en els àmbits següents:
1.4.2.c. Tributs propis
De conformitat amb la Llei orgànica 1/2007, de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i la Llei orgànica 8/1980, de finançament de les comunitats autònomes, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per llei del Parlament, ha creat dos tributs, respecte dels quals té plena competència normativa, així com les competències en matèria de gestió, liquidació, recaptació, inspecció i revisió. Són els tributs següents:
Els tipus d'actuacions que s'han de dur a terme es poden classificar en:
a) Actuacions de control extensiu
b) Actuacions de control intensiu
c) Actuacions de gestió recaptatòria
Aquestes actuacions es desenvolupen per les diferents àrees funcionals implicades en el control, desenvolupant actuacions de tipus extensiu o intensiu, en funció del nombre i complexitat de les mateixes, assignant-se en el primer cas a l'àrea de gestió i en el segon a la d'inspecció
a) Actuacions de control extensiu en tributs propis
̶ Criteris d'actuació extensiva (gestió) en l'àmbit del cànon de sanejament d'aigües
S'han de dur a terme les funcions administratives que regula l'article 117 de la Llei 58/2003 i, en particular, les actuacions de verificació i comprovació limitada següents:
De la mateixa manera, es preveu dur a terme actuacions de comprovació sobre el compliment de les obligacions formals establertes en les normes reguladores del cànon de sanejament d'aigües.
̶ Criteris d'actuació extensiva (gestió) en l'àmbit de l'impost sobre estades turístiques
S'han de dur a terme les funcions administratives que regula l'article 117 de la Llei 58/2003 i, en particular, les actuacions següents:
b) Actuacions de control intensiu en tributs propis
̶ Criteris d'actuació en l'àmbit del cànon de sanejament d'aigües
- Criteris d'actuació en l'àmbit de l'impost sobre estades turístiques
c) Actuacions de recaptació en tributs propis
Es dona per reproduït l'indicat a l'apartat de tributs cedits.