Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 3 de febrer de 2025, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera de la llei 7/2024, d'11 de desembre,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de parc fotovoltaic Llucmajor 1, ubicat a les parcel·les 452, 455, 512, 516, 519, 545, 547 i 558 del polígon 42 (TM Llucmajor), en el termes següents:

D'acord amb el punt 1 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, entre d'altres, «Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental» i «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei». Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 12 del grup 3 (Energia):

Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

[...]

Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El Projecte bàsic parc solar fotovoltaic «PSF LLUCMAJOR 1» connectat a xarxa i seguidors a 1 eix 10.000,00 kWn, redactat pels enginyers tècnics industrials Pascual Herrera Ortega i Ismael Ruiz Martínez i amb data de desembre de 2022, ha estat modificat, signat digitalment i visat pel col·legi oficial d'Enginyers Tècnics Industrials de la Regió de Múrcia en data 26 de setembre de 2024 i número 450.371/2024. Aquestes modificacions s'han dut a terme per tal d'esmenar les deficiències detectades per les administracions consultades. La potència total instal·lada prevista és de 12.480,00 kWp i la producció total estimada serà de 24.424 MWh/any.

La planta fotovoltaica projectada s'ubica al TM de Llucmajor, concretament a les parcel·les 452, 455, 512, 516, 519, 545, 547, 548, 549 i a part de la 558 del polígon 42 de la finca Son Noguera. La part oest de l'àrea ocupada pel projecte limita amb el polígon de Son Noguera mentre que la part sud limita amb la carretera Ma-6020. El projecte es troba a uns 300 m al nord de l'autopista Ma-20 (Palma-Campos).

El projecte es tramita per la via de la Llei 14/2019, de 29 de març, de Projectes Industrials Estratègics, com a projecte industrial estratègic.

Els elements principals que componen l'agrupació fotovoltaica (instal·lació de tipus D, segons el PDSEIB) són els següents:

• 20.800 mòduls fotovoltaics monofacials de la marca TRINASOLAR model Vertex TSM- DE20 amb una potència de 600 Wp i eficiència unitària del 21,2%. Els mòduls s'instal·laran sobre 203 seguidors solars a 1 eix de la marca SOLTEC i model SF7 1V64 i 244 seguidors solars a 1 eix de la marca SOLTEC i model SF7 1V32. Aquests seguidors estan formats per un conjunt d'alineacions orientades Nord-Sud, amb inclinació ±55º respecte a l'horitzontal i que giren al voltant del seu eix per tal de realitzar el seguiment solar des d'Est a Oest. El seguidor 1V64 tendrà 2 strings de 32 mòduls cada un i el seguidor 1V32 tendrà 1 string de 32 mòduls cada un. Els seguidors s'instal·laran sobre estructures metàl·liques fixes clavades directament al terra a una profunditat mínima de 1,50 m.
• 50 inversors de la marca Huawei i model SUN2000-215KTL-H0 amb una potència de 200 kWn, per transformar el corrent continu en altern.
• Centre de Maniobra i Mesura (CMM) prefabricat. Aquest edifici, amb dimensions exteriors de 6,08 m llarg x 2,380 m fons x 2,585 m altura vist, es situa a la parcel·la 547 del polígon 42.
• 4 estacions transformadores de 3.150 kVA, les quals elevaran la tensió des dels 800 V de generació fins als 15 kV per a la seva injecció a la xarxa. Les quatre estacions transformadores es connectaran amb el centre de maniobra i mesura mitjançant dues línies subterrànies de mitja tensió a 15 kV.
• Caseta de serveis auxiliars. A l'interior d'aquest edifici, de 14,47 m² de superfície, s'instal·laran els equips del sistema de control i monitorització.
• Línia soterrada d'evacuació de l'energia de mitja tensió. El traçat d'aquesta línia, de 6.749 m de longitud, comparteix rasa amb la línia del parc fotovoltaic Llucmajor 2 i transportarà l'energia des del centre de maniobra i mesura (coordenades UTM X: 487729; Y: 4371076) fins al punt d'accés i connexió ubicat a la subestació SET LLUCMAJOR 15 kV (coordenades UTM X: 491393; Y: 4372055). La línia discorre per vials públics asfaltats o de terra, amb encreuament amb la carretera Ma-5010 i paral·lelisme per la Travessia Ma-5010 al tram urbà de Llucmajor (Ronda de Ponent). El projecte contempla també l'encreuament amb el Torrent de na Joanota mitjançant perforació horitzontal.

La distància mínima dels mòduls respecte al sòl serà de 0,80 metres per a possibilitar una coberta vegetal homogènia. L'alçada màxima que assoliran els mòduls serà de 2,60 m i la separació mínima entre files de plaques serà de 3,83 m.

El disseny del parc fotovoltaic permet compatibilitzar la producció solar amb l'activitat agrícola i la pastura d'animals.

El parc fotovoltaic disposarà de cinc accessos:

• Accés 1 (principal): des de la carretera Ma 6020.
• Accessos 2 i 3, des del camí 9775.
• Accessos 4 i 5, des del camí 9772.

Els vials interns del parc seran a base del terreny natural compactat amb una amplada màxima de 3 m.

S'executarà un tancament perimetral cinegètic, aixecat 20 cm del terra per al pas de la fauna.

S'han previst unes àrees de protecció del BIC i dels elements etnològics i arqueològics identificats a l'àrea afectada pel projecte.

Pel que fa a la línia aèria de mitja tensió que travessa la parcel·la 558, es preveu una franja de protecció (servitud) de 13 metres.

Es preveuen també les distàncies de seguretat següents:

• De la instal·lació fotovoltaica a les edificacions existents: mínim 20 metres.
• De les noves edificacions de la instal·lació fotovoltaica a parcel·les adjacents: mínim 10 metres.
• De les noves edificacions a camins; mínim 10 metres.

Es plantarà una barrera vegetal al perímetre de les parcel·les. Aquesta barrera tendrà una amplada de 3 m amb dues capes arbustives quan el projecte limiti amb veinats, de 5 m amb dues capes arbustives quan limiti amb camins i de 10 m amb tres capes arbustives, als límits amb la carretera Ma-6020 i el BIC Son Noguera. A la primera capa es plantaran mates (Pistacia lentiscus) i a la segona i tercera capa, garrovers (Ceratonia siliqua). La mida mínima dels arbres que es sembraran serà d'1,70 m per tal d'assolir els 3 m als tres anys. El perímetre de la barrera vegetal serà de 4.500 m. Es plantaran 4.500 exemplars de mata i 2.796 de garrover.

A l'espai existent entre les files de plaques i a l'àrea no ocupada de les parcel·les es plantaran farratgeres i plantes aromàtiques per tal d'atreure els pol·linitzadors. Es conrearà un 50% de l'espai disponible i el 50% restant es deixarà com a guaret.

La superfície ocupada per la poligonal del parc fotovoltaic és de 259.070,02 m², la qual cosa representa un 68,86 % de la superfície total de les parcel·les arrendades. La superfície de les construccions és de 106,81 m². La superfície ocupada en el pla normal (és a dir, la superfície ocupada en planta pels panells fotovoltaics i les edificacions) és de 58.958,58 m².

Per a una segona fase del projecte, posterior a la construcció del parc fotovoltaic, es planteja, sempre que sigui viable tècnica i econòmicament, la instal·lació d'uns sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti amb una capacitat de 40.000 kWh. Aquests sistemes es situaran a la parcel·la 558 del polígon 42 i ocuparan una superfície de 560 m².

A l'annex 11 del projecte s'inclou un pla de desmantellament per al final de la vida útil de la instal·lació, el qual inclou el desmuntatge dels mòduls fotovoltaics, els seguidors, els inversors, els circuits elèctrics i d'interconnexió, el sistema d'inversió, els sistemes de vigilància, control i mesura, les infraestructures i cimentacions i el tancament perimetral així com la restauració del terreny.

El pressupost d'execució material del projecte ascendeix a 9.912.912,28 euros i inclou partides específiques per a la implantació de les mesures correctores (114.860,39 euros) i per al pla de vigilància ambiental (120.600 euros), amb un termini d'execució de les obres de 12 mesos.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl:

a) D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, els elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMM i CTS) es troben a sòl rústic comú. La major part del parc està situat en sòl rústic general (SRG) i la resta és Àrea de Transició (AT). A més, una part de l'àmbit està afectat per un Àrea de Protecció Territorial de carreteres (APT-C). Quant a la línia d'evacuació, la major part del traçat es troba a sòl rústic comú excepte un tram que discorre per sòl urbà.

b) D'acord amb el MUIB, la major part de l'àrea ocupada pels elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMM i CTS) es troba a sòl rústic amb la classificació «Àrea agrícola ramadera. Zona de protecció central» i la resta es troba a una àrea de transició d'harmonització.

2. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) i atès que la instal·lació ocuparà més de 10 ha es troba classificada com a tipus D. Es troba a una zona d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques entre mitjana i alta.

3. Pel que fa a la topografia, el pendent de l'àrea del projecte és inferior al 2%.

4. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000.

5. Els elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMM i CTS) no es troben a zona de policia de torrent. Tampoc estan afectats per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, inundació ni esllavissament ni per cap àrea amb risc potencial significatiu d'inundació ni per cap plana geomorfològica d'inundació. Per contra, part de la línia d'evacuació es troba a zona de policia de torrent i travessa la llera d'un torrent.

6. Pel que fa al risc d'incendi, a la parcel·la 558, part de l'àrea afectada pel projecte es troba envoltada per una Zona d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR), de qualificació «alt» i una APR d'incendis.

7. A l'Estudi d'Impacte Ambiental s'explica que la finca, situada al paratge «Son Noguera», es caracteritza pel cultiu de secà per a l'ús de farratge i que hi ha zones de la finca a les quals actualment no es realitza cap tipus de cultiu ateses les característiques del terreny que condicionen una molt baixa o nul·la productivitat.

8. Pel que fa al paisatge, la parcel·la està situada en la Unitat del Paisatge UP-7 Migjorn. D'acord amb els plànols de valoració paisatgística del PTIM, una part considerable de la parcel·la 558, la qual limita amb el polígon de Son Noguera, està situada a una zona amb un grau de valoració paisatgístic alt, molt alt i extraordinari. La resta de l'àmbit del projecte es troba a una zona amb un grau de valoració paisatgístic moderat.

9. D'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental, la geologia del terreny és de tipus calcari (calcarenites i marès) i argilós (argiles vermelles).

10. El projecte no es desenvolupa sobre alzinars protegits pel Decret 130/2001.

11. Pel que fa a la fauna, a l'estudi d'impacte ambiental s'explica que, amb caràcter mensual i des de novembre de 2022 fins octubre de 2023, s'han efectuat dos transsectes lineals de detecció per l'interior de les parcel·les i cinc punts de detecció per escolta i observació d'aus. Entre d'altres s'han detectat les espècies següents en règim de protecció especial (RD 139/2011): Tarentola mauritanica (Dragó); Testudo hermanni (Tortuga mediterrània); Anthus pratensis (Titina sorda); Erithacus rubecula (Rupit); Apus apus (Falzia); Fringilla coelebs (Pinsà mè); Phylloscopus collybita (Ull de bou); Muscicapa striata (Papamosques); Phoenicurus ochruros (Coa-roja de barraca); Oenanthe oenanthe (Coablanca); Motacilla alba (Xàtxero); Asio otus (Mussol banyut); Delichon urbicum (cabot); Hirundo rustica (Oronella); Burhinus oedicnemus (Sebel·lí); Cisticola juncidis (Butxaqueta); Galerida theklae (Cucullada); Otus scops (Mussol); Sylvia atricapilla (Busqueret de capell); Sylvia melanocephala (Busqueret capnegre); Bubulcus ibis (Esplugabous); Luscinia megarhynchos (Rossinyol); Falco tinnunculus (Xoriguer); Caprimulgus europaeus (Enganapastors) i Upupa epops (Puput). A l'entorn també s'ha detectat la presència de Milvus milvus (Milà reial), espècie en perill d'extinció (RD 139/2011). En aquest sentit i d'acord amb la consulta oral efectuada al Servei de Protecció d'Espècies, no s'hi troben nius de Milvus milvus a menys de 500 m de la zona d'actuació.

12. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari (HIC):

a) Dins del perímetre del projecte, a la parcel·les 558, 548 i 549 del polígon 42 s'hi troba gran part de la tessel·la MA2a_1098, la qual conté els hàbitats d'interès comunitari següents:

• 5330 - Matolls termomediterranis i predesèrtics, destacant el seu subtipus 6. Ullastrars i matars no arborescents (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Prasio-Oleetum sylvestris).
• 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea). Aquest hàbitat té una cobertura del 15%.

A l'estudi d'impacte ambiental s'explica que no s'hi instal·laran plaques dins la tessel·la MA2a_1098.

b) A la parcel·la 512 del polígon 42, a on es preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques, s'hi troba la tessel·la MA2a_1189 amb els hàbitats d'interès comunitari següents:

• 5330 - Matolls termomediterranis i predesèrtics, destacant el seu subtipus 6. Ullastrars i matars no arborescents (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Prasio-Oleetum sylvestris).
• 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea). Aquest hàbitat té una cobertura del 5%.

13. A la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental, de data 1 d'octubre de 2024, es presenta un inventari dels arbres existents a l'àrea del projecte tal i com es va requerir a l'informe d'esmena de deficiències de data 1 d'agost de 2024. D'acord amb l'inventari, s'hi troben els arbres següents: 86 garrovers, 79 ametllers i 9 figueres.

14. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1821M1 «Marina de Llucmajor» (estat qualitatiu dolent i bon estat quantitatiu).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada.

c) Les actuacions projectades es troben en el perímetre de restriccions moderades de diversos pous de proveïment urbà. D'acord amb l'article 76 del Pla Hidrològic de les Illes Balears de tercer cicle i pel que fa als perímetres de restriccions moderades de captacions de proveïment a població la instal·lació d'un parc fotovoltaic s'entén com a una activitat permesa.

15. Pel que fa al patrimoni:

a) D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric, a la parcel·la 558 s'hi troben els elements patrimonials següents:

• Jaciment Sa Pleta des Forn de Calç/Son Noguera declarat BIC l'any 1966 amb categoria «Monument» i tipologia «Jaciments Arqueològics» (BOE núm. 243 de data 11/10/1966) i recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 25_109.
• Jaciment Son Noguera/Ses Cases declarat BIC l'any 1966 amb categoria «Monument» i tipologia «Jaciments Arqueològics» (BOE núm. 243 de data 11/10/1966) i recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 25_108.

Les delimitacions dels jaciments les proposa el catàleg de patrimoni del municipi.

• Torre de defensa de Son Noguera declarada BIC l'any 1949 amb categoria «monument» i tipologia «arquitectura defensiva» (BOE núm. 125 de data 5/5/1949).
• Elements recollits al catàleg municipal: Cases de Son Noguera (LIC_0601), Barraques (LIC_0777), antic traçat de la línia fèrria.

b) D'acord amb la memòria i el projecte d'intervenció arqueològica:

i) A més dels jaciments Talaiot de Son Noguera (anomenat Y1 a la memòria) i Sa Pleta des Forn de Calç/Son Noguera (Y2), ambdós de certa entitat, s'hi troben els jaciments següents:

• Conjunt ceràmic dispers del jaciment Y1, d'incerta entitat (Y3) (part parcel·la 558)
• Conjunt ceràmic dispers del jaciment Y2, d'incerta entitat (Y4) situat a la parcel·la 549, al nord de Y2.

ii) S'han identificat els elements etnològics següents:

• ET1 (casa de pedra seca) (parcel·la 558).
• ET2 (aljub excavat a la roca) (parcel·la 455)
• ET3 (aljub excavat a la roca) (parcel·la 558).
• ET4 (casa de pedra seca) (parcel·la 547)

iii) S'estableixen unes àrees de supervisió:

• S1 (proximitat al jaciment Can Pola)
• S2 (aflorament de roca calcària)
• S3 (proximitat al jaciment de Son Noguera)

c) D'acord amb la nova versió del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental, s'han suprimit les plaques previstes a la zona del jaciment Y3 i a les àrees de supervisió S1 i S3 no es col·locaran plaques fotovoltaiques.

d) El BIC Ses Cases de Son Noguera Fora es troba fora de la zona arrendada i no es veurà afectat pel projecte.

16. D'acord amb el «modelo de zonificación ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. Sensibilidad ambiental y clasificación del territorio» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'índex de sensibilitat ambiental per a les instal·lacions fotovoltaiques és de 9.020 per a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, el valor zero indica sensibilitat màxima i 10.000, sensibilitat baixa.

17. Les instal·lacions fotovoltaiques en funcionament que es troben a un radi de 5 km de la zona d'estudi són Son Valardell (a 2,15 km de distància), Alicantí (a 4,30 km) i Buniferri (a 3,06 km). Dins aquest radi, es troben els projectes següents en tramitació: Alicantí 2 (4,30 km); Ca s'Elet (2,48 km); Cugulutx (2,89 km); Cugulutx 1 (2,17 km); Cugulutx 2 (1,19 km); Gorila (2,22 km); Llucmajor 2 (0,75 km); Marmota (1,46 km); Ornitorrinco (1,87 km); Son Cànaves 1 (4,12 km); Son Cànaves 2 (3,66 km) i Zorrillo (1,56 km).

18. Alguns habitatges aïllats es troben a menys de 100 metres dels elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMM i CTS). Part del traçat de la línia d'evacuació també es troba a menys de 100 m d'habitatges aïllats i una part travessa el nucli de Llucmajor.

19. D'acord amb l'informe de la Direcció General d'Emergències i Interior, «just confrontant amb la parcel·la 558 al Polígon de Son Noguera la DGEI té constància de l'existència de l'establiment de nivell inferior «Grupo Ecológico Natural (GEN)» considerat dins l'àmbit d'aplicació del Reial Decret 840/2015, de 21 de setembre, pel que s'aproven mesures de control dels riscs inherents als accidents greus en els que intervenguin substàncies perilloses (SEVESO)».

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 28 de setembre de 2023 es va publicar en el BOIB núm. 133 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de parc fotovoltaic LLUCMAJOR 1 de 10.000 kW ubicat al polígon 42, parcel·les 452, 455, 512, 516, 519, 545, 547 i 558 de Llucmajor. Aquest tràmit es va realitzar de forma conjunta amb el tràmit d'informació pública sobre la sol·licitud de declaració de projecte industrial estratègic i autorització administrativa. També es va publicar anunci a la pàgina web de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic i als diaris «Ara Balears» i «Diario de Mallorca». No s'hi ha presentat cap al·legació.

Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Departament de Medi Natural.
• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Servei d'Agricultura.
• Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic.
• Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic.
• Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, Direcció General d'Emergències i Interior.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular de Territori i Paisatge.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Direcció Insular de Medi Ambient.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Cultura i Patrimoni, Direcció Insular de Patrimoni.
• Ajuntament de Llucmajor, Departament d'Urbanisme.
• Edistribucion Redes Digitales SLU.
• Red Eléctrica España, SAU.
• GOB.
• Amics de la Terra.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de la Direcció General d'Emergències i Interior, del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, d'E-distribucion Redes Digitales SLU, de Red Eléctrica, del Servei d'Agricultura, dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca, de l'Ajuntament de Llucmajor i del Servei de Patrimoni Històric.

La Direcció General d'Emergències va concloure el següent:

El promotor ha de recollir i implantar mesures d'autoprotecció front incendis forestals, incorporant les contemplades a l'INFOBAL com són la definició d'accessos, la garantia d'arribada i maniobra de vehicles pesats o la neteja, entre d'altres i en els termes establerts al mencionat decret, segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015 de 15 de maig).

Respecte l'establiment considerat de nivell inferior de l'àmbit d'aplicació del Reial Decret 840/2015 sobre mesures de control dels riscs d'accidents greus per substàncies perilloses (SEVESO), la Direcció General d'Emergències i Interior té constància de què la planta de biodièsel de «Grupo Ecológico Natural (GEN)» es troba en aturada de producció des de l'any 2011 però no pot garantir la inertització dels dipòsits per la qual cosa el promotor haurà de garantir i justificar la compatibilitat d'ambdues activitats des del punt de vista de la seguretat.

En aquest sentit, la DGEI disposa del pla d'autoprotecció de GEN que posam a disposició de l'industrial per que el pugui consultar i incorporar la informació al projecte de la futura instal·lació projectada on s'hauran de garantir i justificar amb documentació tècnica i les mesures tècniques adoptades els punts de l'article 14 del RD 840/2015.

En relació amb les consideracions fetes per la Direcció General d'Emergències i Interior, a la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental i al pla d'autoprotecció contra incendis es justifica, entre d'altres coses, que «la instalación de planta solar fotovoltaica Llucmajor 1, no puede originar ni aumentar el riesgo de accidente grave de la actividad de producción de biodiésel» i que la part més pròxima de la planta solar projectada a la planta de biodièsel es troba a 44 m, mesurats des del límit del solar A10 -zona a on es desenvolupava el procés productiu i s'emmagatzemaven les matèries primeres, el producte acabat i els productes secundaris-, quedant els dipòsits i les instal·lacions de GEN a una distància major. Així doncs, la planta fotovoltaica es troba fora dels radis d'influència màxima (28,8 m) dels riscs d'incendis prevists al pla d'autoprotecció de la planta de biodièsel.

El Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic va concloure que el projecte «no es troba afectat per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables d'acord amb l'LA, l'RDPH i el PHIB».

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va concloure el següent:

1. El projecte de parc fotovoltaic LLUCMAJOR 1 de 10.000 kW amb una producció estimada: 24.810 MWh/any i un estalvi previst d'emissions: 11.586,27 Tn CO2eq/any, des del punt de vista ambiental i amb perspectiva climàtica és favorable.

2. Es proposa d'instar al promotor a promoure acords privats per tal d'ocupar superfície apte del polígon industrial, en comptes del sòl rústic.

3. Es proposa d'iniciar, en el termini més breu possible, els treballs de revisió del PDS energètic per tal que s'adapti plenament a la Llei 10/2019 i pugui crear un marc competencial clar per a l'impuls de l'estalvi energètic, l'eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables i es proposa d'instar al Consell de Mallorca a iniciar la Modificació del Pla Territorial Insular.

A l'ofici de la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal s'explica que «en resposta a la vostra sol·licitud d'informe de data 27 de setembre passat (valib núm. 230813) i ressenyada a l'assumpte, us comunic que els projectes (RE018/22 i RE019/22) que es demanen no estan dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)».

El Servei d'Agricultura va informar el següent:

Antecedents

[...]

5. D'acord amb l'informe agronòmic, la superfície prevista d'ocupació del parc solar fotovoltaic la divideixen en 2 zones. La classificació dels sòls resultant en funció del seu valor agronòmic és la següent:

a. zona 1: amb classificació del sòl de nivell V i una superfície de 19,39 ha

b. zona 2: amb classificació del sòl de nivell VI i una superfície de 6,73 ha

Per la qual cosa, d'acord amb la Instrucció 1/2023, la superfície a compensar és de 19,39 ha.

6. D'acord amb la Instrucció 1/2023 de 18 de gener de 2023 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural per la qual es modifica la Instrucció 2/2021 de 5 d'octubre de 2021 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, se podrà emetre un informe favorable als projectes que vagin acompanyats de la presentació de mesures de complementarietat amb l'activitat agrària o ramadera o de compensació.

7. Les mesures de compensació i complementarietat presentades son les següents:

Compensació o complementarietat	Mesures proposades	Cultiu/Bestiar	Superfície	Localització
Compensació	Agricultura	Garrover	6,5 ha	Llucmajor Polígon 40 Parcel·la 44 Recintes 19 i 36
Complementarietat	Agricultura	Cultius herbacis per pastura (cereal farratger)	7,65 ha	Llucmajor Polígon 42 Parcel·les 452, 455, 512, 516, 519, 545, 547 i 558 (entre les plaques del PFV)

8. La proposta de compensació proposada a l'informe és la plantació de 6,5 hectàrees de garrover en règim de secà amb un marc de plantació de 11x11 i una alçada de 160 cm, pel la qual cosa la densitat de plantació és de 121 peus/ha, a més de comptabilitzar els passadissos entre plaques amb el cultiu de cereal farratger que permeti pasturar ramat oví entre les fileres de plaques solars.

Conclusió

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc solar fotovoltaic Llucmajor 1 a les parcel·les 452, 455, 512, 516, 519, 545, 547 i 558 del polígon 42, del terme municipal de Llucmajor.

Els Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca varen informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

1) Cal modificar el càlcul d'ocupació del parc fotovoltaic per tal d'adaptar-ho a la definició d'ocupació territorial d'una instal·lació fotovoltaica inclosa en l'art.34 del PDSEIB: superfície de terreny ocupada per aquesta i definida per la poligonal que la circumscriu, amb exclusió de les esteses i dels possibles elements d'emmagatzematge i de distribució de l'energia produïda.

2) Cal evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en l'edificació destinada a CMM, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i millorar així la integració paisatgística de la nova instal·lació.

3) Cal modificar les edificacions on s'ubicaran els CT's, per tal de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM, d'adaptar-se a l'entorn i millorar la integració paisatgística del conjunt.

4) Cal modificar en alguns casos l'amplada del barrera vegetal projectada:

- Límit sud del parc (ctra Ma-6020)

Cal ampliar la barrera, com a mínim 10 m des del nou tancament del parc, per tal de poder alternar diverses fileres d'elements arboris i arbustius, millorar així l'eficàcia de la barrera i reduir l'impacte paisatgístic del conjunt.

- Límit del parc amb els camins públics:

Cal ampliar la barrera vegetal, com a mínim fins a 5 m, per tal de millorar la seva eficàcia i reduir l'impacte paisatgístic del conjunt.

- Límit entre el perímetre de Ses cases de Son Noguera i els panells fotovoltaics:

Caldria limitar la barrera a la zona nord, per tal de preservar les visuals de Ses cases des de la ctra Ma-6020 .

5) Cal ampliar i densificar la vegetació existent en les diferents partions situades dins l'àmbit del parc, per tal de fragmentar el parc, la seva visibilitat i, per tant, l'impacte paisatgístic del conjunt.

6) Cal detallar un mida mínima de les plantes de la barrera vegetal proposada, per tal d'assegurar la seva efectivitat des de l'inici de la implantació del parc.

7) Cal valorar el possible efecte acumulatiu amb altres instal·lacions de parcs fotovoltaics properes, existents i en tramitació.

Així mateix es fan les observacions següents:

8) Seria convenient, sempre que sigui tècnicament possible, traslladar el límit dels panells en la zona sud del parc confrontant amb la ctra Ma-6020 a més distància, com a mínim, la mateixa distància que mantenen ses cases de Son Noguera amb la ctra ( aprox. 90m), per tal de reduir la visibilitat de la instal·lació des de les principals vies de comunicació properes (Ma-6020 i Ma-19), així com per preservar la perspectiva de les cases de Son Noguera amb el seu entorn més proper. En aquest cas, de la mateixa manera, seria convenient traslladar la barrera vegetal projectada en el límit sud amb la carretera a la mateixa distància de la ctra.

9) Seria convenient, sempre que sigui tècnicament viable, modificar la forma d'implantació dels panells: ajustar al màxim possible la distribució dels panells als límits parcel·laris, per tal d'evitar espais residuals de formes geomètriques en els límits parcel·laris, millorar la mimetització del parc amb el parcel·lari existent i reduir així l'impacte paisatgístic del conjunt.

10) En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

En relació amb l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca, a la nova versió de l'EIA de data 11 d'octubre de 2024 s'ha calculat la superfície d'ocupació d'acord amb l'establert al PDSEIB; s'han incorporat mesures d'integració paisatgística a les edificacions projectades; s'ha projectat una barrera vegetal d'acord amb els condicionants de l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme i s'ha valorat l'efecte acumulatiu amb altres parcs fotovoltaics existents i en tramitació.

L'enginyer industrial de l'Ajuntament de Llucmajor va informar el següent:

El tècnic que subscriu informe: DESFAVORABLE

• Les línies d'evacuació PRIVADES plantejades, s'indica (apart 10), no se planteja d'utilització dels entubats existents si és el cas, que donada la seva longitud (6.749 m ) implica una penalització important per ocupació de la secció del domini públic municipal. Serà necessari aportar estudi d'ús d'infraestructures lliures (tubs) en trams del traçat plantejat. A falta de compartició s'ha de presentar estudi de capacitat de la secció per on discorre el traçat per a poder encabir-la, tenint en compte la condició II.1 per vial i camins municipals (les xarxes han de discórrer màxim a 0,80 metres de les parets...) al tractar-se de l'ocupació d'un domini públic, per un principi bàsic de protecció de l'interès general es considera bàsic que no se'n faci un abús que pot condicionar futures actuacions d'interès públic en aquest domini. Abans d'aprovar el projecte s'hauran de definir els trams en que es compartiran els entubats amb altres operadors existents (si és el cas) que evacuen contra la matèria SE i en quin trams serà necessari l'execució de rases en domini públic així com la capacitat d'aquest de integrar-les en l'espai definit per la condició II.1. En tant no es disposa d'aquesta informació el projecte es considera incomplert/insuficient, ja que no es pot valorar l'afectació real de la infraestructura en el domini municipal. Les línies que discorrin per traçat urbà, hauran de ser objecte d'un estudi específic de capacitat de la via per para absorbir en el subsol les necessitats que presenta el projecte, tenint en compte les xarxes existents i les reserva de xarxes municipals de nova implantació (pluvials ... ).
• Abans d'aprovar el projecte, acomplir el punt anterior i donat que el pot condicionar de manera important, s'ha de disposar de la concessió demanial que permeti executar les instal·lacions privades d'evacuació dins domini públic que ocupin el domini públic per una durada superior a 4 anys i no superior a 75 anys.
• A falta d'ordenació respecte de les infraestructures fotovoltaiques a l'illa de Mallorca i donada la quantitat de projectes en curs i aprovats al T.M, es considera necessari una avaluació tant ambiental com d'impacte visual que abasti la totalitat de projectes en l'àmbit de l'espai denominat, que aquest sigui aprovat per l'òrgan corresponent en la matèria com a condició prèvia a l'emissió d'informes sobre les infraestructures de referència.
• Donat que la ubicació del projecte llinda amb una de les principals vies de entrada al nucli urbà de Llucmajor per la sortida de la Ma -19 a Ma-6020 Son Noguera. Es considera que l'estudi paisatgístic és incomplert o insuficient, ja que s'haurien de tenir en compte l'impacte sobre en base el volum d'observadors que circulen per aquesta via.

Condicions generals obres en sol rústic:

I) El traçat de les instal·lacions aèries es situarà com a mínim a 4 m dels eixos dels camins.

II) A les instal·lacions subterrànies, les rases (“zanjas”) es situaran i executaran d'acord amb les següents normes:

 

1) La rasa ( “zanja”) anirà sempre per la vorera del camí, separada com a màxim 0,80 m de les parets existents, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 1,2 m fins a la vorera del camí.

2) Els creuaments en sentit transversal dels camins sempre serà entubats, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 0,6 m a cada un dels costats de l'eix de rasa ( “zanja”), i de tot l'ample del camí.

3) Les característiques del nou paviment seran les mateixes del que hi havia abans. Prèvia a la reposició asfàltica s'ha de rebaixar el que faci falta per poder mantenir els nivells actuals [i s'haurà de formigonar tot l'ample de la rasa (“zanja”), amb una solera que no permeti l'enfonsament de la reposició]. La reposició d'asfalts s'ejectarà amb paviment asfàltic S-12 modificat aplicat sobre reg de imprimació ECI con dotació mínima de 1kg/m2. Amb segellat de juntes a base de mescla bituminosa.

4) Durant el transcurs de l'obra no es podran mantenir més de 100 m de rasa (“zanja”) oberta. Els talls al paviment asfàltic es realitzaran amb talladora de disc i seran totalment rectes i nets a tot el seu recorregut

 

III) La E.T. ha d'estar situada dins una única parcel·la cadastral, respectant aquestes separacions mínimes: a) 3 m. de la vora del camí b) 7 m de l'eix del camí i c) 3m dels veïnats. Dins el perímetre de protecció de l'E.T. no es pot deixar formigó vist. L'acabat del paviment només pot ésser d'un dels següents tipus: empedrat amb pedra viva, marés de pla, o rajoles de fang (anomenades de gerrer o de pols)

IV) Els següents elements d'obra: caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc..., de les xarxes de qualsevol tensió tant enterrades com aèries, es situaran encastades a la paret de tancament de la finca.

V) Tots els elements d'obra (E.T. i tancament del recinte de la E.T., tot tipus de casetes, caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc.) han de complir les següents condicions de tipus estètic:

 

1) Les cobertes seran inclinades amb la tradicional teula àrab.

2) Les portes, finestres, etc. dels elements d'obra seran del tipus persiana mallorquina, i es pintaran de color verd carruatge.

3) Es permeten els paraments de marès vist o paret seca. [en cas de fer ús d'un altre tipus de material, l'acabat exterior serà amb el tradicional arenat de ciment natural (“embetumat” mallorquí)].

En relació amb l'informe de l'Ajuntament de Llucmajor, el promotor ha aportat el document «Estudio de uso de infraestructuras libres o compartidas» i una nova versió de l'estudi d'incidència paisatgístic i ha incorporat mesures d'integració paisatgística.

Red Eléctrica va informar el següent:

• En cuanto a la Planta Solar Fotovoltaica, les comunicamos que Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al no existir afecciones a instalaciones propiedad de Red Eléctrica.
• En cuanto a la línea de evacuación subterránea a 15 kV, les comunicamos que Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al cumplir con las distancias mínimas a la línea a 66 kV Arenal-Llucmajor y a la línia a 66 kV D/C Llucmajor-Son Orlandis 1 y 2, propiedad de Red Eléctrica.

Les recordamos que los trabajos deberán ejecutarse conforme a lo establecido en el Real Decreto 614/2001, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico. Para ello, deberán respetar la distancia de seguridad eléctrica establecida para trabajos en proximidad a una línea a 66 kV, mediante la colocación de gálibos que garanticen que ningún medio humano o material se aproximará a los conductores en tensión a menos de 3 metros.

Además, y como medida de seguridad adicional (debido a que la posición de los conductores es variable con la temperatura), deberán hacerse verificaciones periódicas que aseguren la distancia mencionada.

Antes del comienzo de los trabajos y al menos con un mes de antelación, deberán ponerse en contacto con Red Eléctrica para coordinar la actuación con nuestros técnicos [...].

En cuanto a las distintas alternativas incluidas en el estudio de impacto ambiental, y dado que en el anteproyecto ya se ha optado por una de las alternativas indicadas, entendemos que no procede el análisis y estudio de las mismas por parte de Red Eléctrica.

Por otra parte, la información de la presente comunicación resulta independiente de la necesaria resolución de los procedimientos de acceso y conexión para la instalación del asunto que, según el Real Decreto 1183/2020, deben completarse para todas las instalaciones que vayan a conectarse a la red, siendo asimismo los correspondientes permisos de acceso y conexión condición previa imprescindible para el otorgamiento de la autorización administrativa de instalaciones de generación, según la Ley 24/2013 del Sector Eléctrico (Artículo 53).

[...]

E-distribucion Redes Digitales SLU va informar que «debido a que la red de MT será de titularidad privada hasta la salida de la subestación no tenemos nada que alegar en relación a este expediente».

El Servei de Patrimoni Històric va informar el següent:

[...]

Segons consta a la nostra base de dades a la parcel·la 558 objecte de prospecció s'hi localitzen:

• el jaciment Sa Pleta des Forn de Calç/Son Noguera declarat BIC l'any 1966 amb categoria «Monument» i tipologia «Jaciments Arqueològics» BOE 243, 11/10/1966 i recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 25_109.
• el jaciment Son Noguera/Ses Cases declarat BIC l'any 1966 amb categoria «Monument» i tipologia «Jaciments Arqueològics» BOE 243, 11/10/1966 i recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 25_108.

Les delimitacions dels jaciments les proposa el catàleg de patrimoni del municipi.

• Torre de defensa de Son Noguera declarada BIC l'any 1949 amb categoria «Monument» i tipologia «Arquitectura defensiva» BOE 125 5/5/1949.
• Elements recollits al catàleg municipal: Cases de Son Noguera (LIC_0601), Barraques (LIC_0777), antic traçat de la línia fèrria.

Dia 27 d'agost de 2022 es resol autoritzar la proposta de prospecció arqueològica signada per Jesús Bellón: prospecció intensiva en transseptes paral·lels de tota la zona objecte d'estudi.

Dia 10 de novembre de 2022 es registra al Consell de Mallorca la documentació fruit del projecte a executar.

A l'informe tècnic de Jesús Bellón es conclou que «Los trabajos de prospección arqueológica realizados por nosotros han revelado la existencia de diversos yacimientos arqueológicos y puntos de interés histórico y etnográfico en el área objeto de estudio».

Dia 2 de febrer de 2023 es requereix la presentació del projecte plantejat arran de l'informe per la seva autorització per part del Consell de Mallorca.

[...]

Dia 27 de març de 2023 es resol autoritzar la proposta arqueològica signada per Jesús Bellón, amb la prescripció que respecte del jaciment de les Habitacions de sa Pleta de Forns de Calç o Son Noguera s'hauran d'abalisar els perímetres on es consideri que es pot afectar jaciment per evitar les actuacions, el pas de maquinària pesada o acopi de material.

Dia 24 de juliol de 2023 es registra al Consell de Mallorca la documentació fruit de la intervenció arqueològica autoritzada.

A l'informe, el Sr. Bellón conclou que «Los trabajos de campo realizados en la zona de estudio, subsidiària del Proyecto de PSFV (...) han sido negativos respecto a la localización de elementos culturales de interés patrimonial, etnográfico y/o arqueológico.

(...) estimamos innecesaria la adopción de Medidas correctores complementarias dada la ausencia de cualquier elemento de interés».

Atès l'exposat no s'establiran cauteles patrimonials respecte del projecte.

Així mateix s'hauran d'abalisar els espais patrimonials on hi ha confirmada presència de restes arqueològiques durant la fase d'instal·lació de plaques, per evitar el pas de maquinària pesada o acopi de materials, amb la supervisió dels tècnics arqueòlegs.

4. Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les alternatives següents:

Alternativa zero (no execució). Es descarta aquesta alternativa atès que, d'acord amb l'EIA, no es preveuen impactes ambientals crítics per a l'alternativa seleccionada, la qual duu associats impactes ambientals molt positius com ara l'estalvi d'emissions de CO₂ i la millora del mix energètic de l'illa.

Alternatives relatives al procediment constructiu:

a) Cimentacions prefabricades de formigó. S'empren a terrenys tous i inestables. Aconsegueixen l'estabilitat dels mòduls fotovoltaics a l'acció del vent a base de molt de pes.

b) Perns o perfils de fixació directa al sòl. Aquesta alternativa, la qual no és adequada per a qualsevol terreny, no requereix elements de suport addicional ni tampoc soleres ni cimentacions de formigó.

c) Estructura suport - Seguidor Solar 1 eix (alternativa seleccionada): En aquesta opció, s'utilitzen seguidors solars monofacials a un eix. Aquest tipus d'estructura requereix un clavat o cargolament (depenent del tipus de sòl) a una profunditat mínima d'1,50 metres, per la qual cosa es tracta d'una obra de complicació moderada. No obstant això, aquesta instal·lació té múltiples avantatges: a causa de la profunditat de clavat resulta molt complicat que el vent pugui afectar la instal·lació; permet una alçada sobre el terra de gairebé 1 metre, habilitant aquesta distància per a ramaderia ovina o cultius, i són el tipus d'estructura més eficient del mercat.

Alternatives d'ubicació:

a) Alternativa 1 (seleccionada). Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a les parcel·les 452, 455, 512, 516, 545, 547, 548, 549 i 558 del polígon 42 del TM de Llucmajor. La superfície ocupada és de 25,90 ha. La línia d'evacuació prevista té una longitud de 6.749 m. Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica entre alta i mitjana. A l'interior de les parcel·les del projecte s'hi troben hàbitats d'interès comunitari. El nucli de població més proper és Llucmajor que es troba a 3.300 m. El parc fotovoltaic més proper es troba a 3.000 m. Part de l'àrea afectada pel projecte es troba envoltada per una Zona d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR), de qualificació «alt».

b) Alternativa 2. Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a les parcel·les 200, 199, 197 i a part de les parcel·les 198 i 196 del polígon 23 del TM de Llucmajor. La superfície ocupada és de 36,77 ha. La línia d'evacuació prevista té una longitud de 8.100 m. Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana. A l'interior de les parcel·les del projecte s'hi troben hàbitats d'interès comunitari. El nucli de població més proper és Llucmajor que es troba a 6.800 m. El parc fotovoltaic més proper (PSF Cortadeta) es troba a 1.570 m. El risc d'incendi és molt alt.

c) Alternativa 3. Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a les parcel·les 568, 569, 582 i 583 del polígon 43 del TM de Llucmajor. La superfície ocupada és de 31,27 ha. La línia d'evacuació prevista té una longitud de 9.000 m. Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica baixa. A l'interior de les parcel·les del projecte s'hi troben hàbitats d'interès comunitari. L'àmbit del projecte limita amb la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat i cap Blanc. El nucli de població més proper és Llucmajor que es troba a 6.600 m. El parc fotovoltaic més proper es troba a 5.350 m (Sa Caseta). El risc d'incendi és baix.

A l'estudi d'impacte ambiental s'explica que per a la selecció de l'alternativa d'ubicació més adequada s'han valorat els aspectes següents: àrea, aptitud fotovoltaica, vegetació existent, aqüífer afectat, presència d'hàbitats d'interès comunitari, distància a espais Xarxa Natura 2000, distància a nuclis urbans, distància a parcs fotovoltaics propers, distància a subestació, APR incendi i APR inundació. Tot i que l'anàlisi d'alternatives presenta algunes mancances com ara no incloure les característiques agronòmiques del sòl, la incidència paisatgística o no tenir en compte el projecte de parc fotovoltaic Llucmajor 2 (del mateix promotor que el PFV Llucmajor 1) el qual es troba a uns 1.000 m del projecte avaluat, es considera que l'estudi d'alternatives d'ubicació de la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental esmena les deficiències detectades a l'informe de deficiències de data 1 d'agost de 2024. Entre d'altres coses, s'ha eliminat l'alternativa que es trobava a zona d'exclusió i incomplia l'establert al Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB); s'han presentat alternatives diferents a les proposades al projecte de parc fotovoltaic Llucmajor 2; s'ha indicat el criteri per al càlcul de la superfície d'ocupació i les superfícies comparades són coherents amb la dimensió del projecte.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase d'obra, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Instal·lació de les línies d'evacuació (rases: excavació, entubat i farciment). Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la generació de residus i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la flora, la fauna, els processos erosius, l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

b) Tala d'arbres i matolls. Aquesta activitat té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la qualitat paisatgística, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la fauna, la flora, els hàbitats, els processos erosius i les emissions de gasos i positiu sobre l'ocupació.

c) Instal·lació d'ancoratges. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre la fauna, la flora, el sòl, les aigües, les emissions de gasos i de pols i positiu sobre l'ocupació.

d) Realització de rases. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la fauna, la flora, els processos erosius, el sòl, les aigües i l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

e) Camí perimetral. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl i compatible sobre l'emissió de gasos.

f) Tancament perimetral. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la qualitat paisatgística, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la fauna, el sòl, les aigües i l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació.

g) Barrera vegetal. Té un impacte moderat sobre el risc d'incendis; compatible sobre l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació.

h) Col·locació plaques solars. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la qualitat paisatgística, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la fauna, la flora, el sòl, les aigües i l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació.

i) Col·locació del CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn i compatible sobre la flora, la fauna, el sòl, les aigües i l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Tasques de manteniment i conservació. Té un impacte moderat sobre el risc d'incendis, la generació de residus, el sòl i les aigües i positiu sobre l'ocupació.

b) Generació d'energia renovable. Té un impacte positiu sobre el mix energètic.

c) Electromagnetisme. Té un impacte compatible sobre la salut.

d) Ocupació de territori. Té un impacte moderat sobre la incidència visual i els usos del sòl i compatible sobre la fauna i la vegetació.

Pel que fa a la fase de desmantellament de les instal·lacions, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Desmuntatge panells i estructures. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre el tràfic, la incidència visual, la fauna, el sòl, les aigües, l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

b) Retirada CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre la incidència visual, la fauna, el sòl, les aigües, l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

c) Retirada perns/perfils clavats. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre la incidència visual, la fauna, el sòl, les aigües, l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

d) Retirada tancaments perimetrals. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre el tràfic, la incidència visual, la fauna, el sòl, les aigües, l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

e) Descompactació camins. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, el confort sonor diürn i el risc d'incendis; compatible sobre la incidència visual, la fauna, el sòl, les aigües, l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

f) Revegetació (hidrosembra). Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn; compatible sobre la incidència visual, la fauna, el sòl, les aigües, l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

Per tal de mitigar els impactes ambientals negatius, a l'estudi d'impacte ambiental es preveuen les mesures preventives, correctores i compensatòries següents:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera (reg periòdic, limitació velocitat, control i revisió de la maquinària, ús de vehicles elèctrics per a la tasques de manteniment; utilització de camions alimentats per biogàs per al transport d'aigua regenerada; etc.).
• Mesures per a la protecció de les aigües (utilització de pintura que no contengui plom; ús d'olis poliglícols; manteniment de la maquinària a zones específiques; mesures per a minimitzar el consum d'aigua; neteja en sec dels mòduls fotovoltaics; mesures per a evitar l'abocament d'olis i altres residus; etc.).
• Mesures per a la protecció del sòl (utilització de rasadores en comptes de retroexcavadores amb martell hidràulic; es respectaran estrictament els moviments de terra i anivellacions del sòl estipulats al projecte; etc.).
• Mesures per a la protecció del paisatge (creació d'una barrera vegetal de llentiscles i garrovers d'una amplada de 3 m amb dues capes arbustives quan el projecte limiti amb veinats, de 5 m amb dues capes arbustives quan limiti amb camins i de 10 m amb tres capes arbustives, als límits amb la carretera Ma-6020 i el BIC Son Noguera; reg de reforç amb degoteig; manteniment adequat de la barrera vegetal; reposició dels exemplars morts de la barrera vegetal; mesures per a la integració paisatgística de les estacions transformadores, el centre de maniobra i mesura i la caseta de serveis auxiliars; restitució de les àrees alterades; alineació dels mòduls amb la carretera; etc.).
• Mesures per a la protecció de la vegetació (densificació de zones d'hàbitats i ampliació de noves zones de garrigues per a conservació d'hàbitats i creació de refugi per a la fauna).
• Mesures per a la gestió adequada dels residus (redacció d'un estudi i pla de gestió de residus; etc.).
• Mesures per a la protecció de la vegetació i els hàbitats (no s'utilitzaran herbicides sistèmics per a controlar la vegetació ruderal; trasplantament del màxim nombre possible d'arbres a les parcel·les del projecte; etc.).
• Mesures per a la conservació del patrimoni (s'estableixen zones de protecció en les quals no s'hi col·locaran plaques fotovoltaiques ni edificacions per als jaciments Y1, Y2, Y3 i Y4, per al BIC Ses Cases de Son Noguera (100 m); per als elements etnològics (10 m) i per als murs de paret seca (5 m); etc.)
• Mesures per a la protecció de la població (es separaran els transformadors del tancament exterior per tal d'evitar les emissions fora del recinte; s'allunyaran les rases de cables dels tancaments per a reduir el camp electromagnètic a l'exterior; es distribuiran les escomeses dels cables en diferents punts per tal d'evitar concentracions de camp i els cables subterranis sortints disposaran d'una pantalla metàl·lica per a atenuar el camp elèctric i s'agruparan per ternes per tal de compensar el camp magnètic generat).
• Mesures per a compensar l'ús del sòl agrícola.
• Mesures per a la protecció de la fauna (es realitzaran les obres i les tasques de desmantellament fora de l'època de nidificació; instal·lació de caixes niu; instal·lació de caixes per a la cria/refugi de quiròpters; mesures per a la protecció de la Tortuga mediterrània (Testudo hermanni); creació de refugis per a la fauna; instal·lació d'abeuradors i menjadores; el tancament perimetral permetrà el pas de la fauna; utilització de marcadors GPS per a exemplars de milà reial (Milvus milvus), òliba (Tyto alba) o xoriguer (Falco tinnunculus; etc.).

A l'estudi d'impacte ambiental es conclou que, amb el compliment de les mesures preventives i correctores proposades i del pla de vigilància, el projecte és viable atès que no s'identifiquen impactes potencialment significatius o crítics per al medi ambient. S'ha d'afegir que, a diferència de la proposta original, amb la nova proposta no s'ha identificat cap impacte com a sever.

c) Consideracions tècniques

- D'acord amb l'informe jurídic del cap de Departament d'Avaluacions Ambientals de 24 de gener de 2025, es donen les circumstàncies de l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per atorgar eficàcia retroactiva a la declaració d'impacte ambiental del projecte fotovoltaic Llucmajor 1, ubicat a les parcel·les 452, 455, 512, 516, 519, 545, 547 i 558 del polígon 42 del TM de Llucmajor (Exp. 78A/2024) a data 6/11/2024.

- Per tal de justificar el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB, a l'estudi d'impacte ambiental s'inclou l'apartat 7.10. A la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental s'han introduït diverses modificacions en aquest apartat respecte a la versió original.

- Per tal d'aprofitar millor l'energia i aconseguir un sistema elèctric més flexible, és recomanable que als parcs fotovoltaics s'instal·lin sistemes d'emmagatzematge d'energia. En aquest sentit, a la documentació aportada pel promotor es planteja la instal·lació d'uns sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti a una segona fase del projecte. La implantació d'aquests sistemes està supeditada a la seva viabilitat tècnica i econòmica. A l'estudi d'impacte ambiental no s'han avaluat els impactes associats al sistema d'emmagatzematge amb bateries. Tampoc s'han presentat alternatives d'ubicació o tecnològiques. Per tant, no es disposa d'informació suficient per a l'avaluació ambiental de la segona fase del projecte de forma conjunta amb la primera fase.

- Per una altra banda, a la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental s'inclou una estimació de les necessitats hídriques de la instal·lació tal i com es va requerir a l'informe d'esmena de deficiències de data 1 d'agost de 2024. Així, per al reg de la barrera vegetal de maig a octubre durant els tres primers anys es necessiten 1.418 m3 anuals. Pel que fa a la neteja dels mòduls fotovoltaics es preveu realitzar un màxim anual de dues neteges en sec. Aquest tipus de neteja requereix aproximadament 0,5 litres/m2 de placa per la qual cosa es consumirà un màxim de 58,85 m3 anuals. Per a l'ompliment dels abeuradors es consumiran 30 m3 anuals. Durant la fase de desmantellament es preveu realitzar una hidrosembra dels terrenys per la qual cosa es necessitaran 780 m3. El consum total d'aigua estimat per a tota la vida útil de la instal·lació (30 anys) serà de 7.697,14 m3. A l'estudi d'impacte ambiental s'explica també que s'instal·larà un sistema de reg per degoteig així com un dipòsit soterrat de 7,5 m de longitud i 3 m de diàmetre i que s'utilitzarà aigua depurada procedent de la depuradora de Llucmajor per al reg de la barrera vegetal. En aquest sentit, es valora positivament que l'aigua sigui regenerada per tal de disminuir la pressió sobre les masses d'aigua subterrània.

- Pel que fa als hàbitats, a l'addenda de l'estudi d'impacte ambiental, signada digitalment en data 6 de novembre de 2024, es valora l'efecte potencial del projecte sobre els hàbitats existents i el possible efecte en la seva fragmentació per part de les alternatives. Per a realitzar aquest estudi, s'ha generat un model de connectivitat entre hàbitats. Es conclou que les parcel·les afectades pel projecte «se encuentran no sólo fuera de algún corredor ecológico fruto de la modelización con los criterios indicados anteriormente, sino que tampoco afectan a hábitats al adaptar la disposición de los módulos y comprometerse con medidas de protección e incluso ampliación de áreas para que ofrezcan características similares a los hábitats identificados en la zona inmediata». Per una altra banda i tal com es va posar de manifest a l'informe d'esmena de deficiències, «a la part de la parcel·la 512 del polígon 42 ocupada pel projecte s'hi troben diversos hàbitats d'interès comunitari així com una massa vegetal consolidada. Per tant, la instal·lació de plaques a aquesta zona representa una pèrdua considerable de valors ambientals». En aquest aspecte, al document «Contestación al informe emitido por el Servicio de Asesoramiento Ambiental de la Dirección General de Armonización Urbanística y Evaluación Ambiental», signat en data 30 de setembre de 2024, s'explica que «en cuanto a la eliminación de las placas de la parcela 512 del polígono catastral 42, en el nuevo E.I.A. se justifica que a partir de ortofotos históricas, la tesela MA2a_1189 formada tras el abandono del cultivo en la parcela 512 del polígono 42 como mínimo desde el año 2006, representa una masa forestal ruderal disgregada, muy extendida en Baleares, pobremente densificada y poco consolidada en el tiempo. Además, en la última imagen disponible puede apreciarse una relativa compactación del terreno rodeando la vegetación, habitualmente fruto del paso de personas o ganado, indicando una influencia antrópica que en lugar de descartarla por completo la parcela simplemente habría cambiado su intensidad de aprovechamiento productivo, hecho que provoca que la calificación de abandonada sea relativa.

Se propone trasladar los ejemplares que conforman este hábitat a otras localizaciones disponibles en el parque solar, concretamente en la zona sureste de la parcela 558. No obstante, en el caso de tener que replantear la distribución de los módulos fotovoltaicos a lo largo de la superficie disponible y evaluada como apta tras la incorporación de criterios ambientales, se va a valorar cualquier decisión al respecto que afecte a dicha parcela 512, considerándola como la última zona ocupable frente al resto de parcelas, e incluso adoptando las medidas que impliquen la reubicación y/o eliminación de los paneles situados en su interior». En aquest sentit, s'ha d'evitar la pèrdua dels HICS existents, la qualitat dels quals és alta, per la qual cosa no és convenient instal·lar panells fotovoltaics a la parcel·la 512.

Per una altra banda, a la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental i en la línia de l'establert a l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme es preveu la densificació de les zones d'hàbitats per a un millor apantallament, per a proporcionar més cobertura a la fauna i per a reduir l'impacte paisatgístic. A l'EIA s'explica que «quedará proyectado en el conjunto del parque fotovoltaico unos 89.588 m² de zona con vegetación consolidada, en mayor o menor grado, van a ser densificadas para aumentar el número de ejemplares». Per una altra banda, es preveu la creació de zones, amb una extensió de 11.879 m2, de nova garriga a l'interior del parc. A més, en fases posteriors del projecte es valorarà realitzar una nova ampliació de les zones de garriga de 1.870 m2. Per tant i tal i com s'exposa a l'EIA, «las tres actuaciones suponen la intervención sobre un área de 103.337 m2, equivalente al 39,9% de la envolvente en el parque fotovoltaico, con la finalidad de consolidar y generar superficie correspondiente a hábitats identificados en la zona». Aquestes mesures es valoren molt positivament.

- D'acord amb l'apartat d) de l'article 35 de la Llei 21/2013, a l'apartat 9 de l'estudi d'impacte ambiental s'inclou una avaluació de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d'accidents greus i/o catàstrofes. Segons aquesta avaluació, hi ha un risc entre baix i moderat de perillositat sísmica. Tampoc hi ha risc per inundació marina o fluvial per a un període de retorn màxim de 100 anys. Pel que fa al risc d'incendi i atès que l'àrea d'actuació es troba pròxima a zones afectades per APR d'incendi o zones d'alt risc d'incendi forestal (ZAR), al pla d'autoprotecció contra incendis es preveu una franja (interfície urbana-forestal) d'un mínim de 30 m d'amplada a partir del límit construït del parc solar sense acumulacions de combustible forestal. En aquest aspecte, s'ha previst part de la franja a la zona ocupada per HICs i pel perímetre de protecció del jaciment Y2. A més, es tracta també d'una zona a on es preveu densificar la zona d'hàbitat. Per tant, s'ha de modificar aquesta franja d'autoprotecció de manera que quedi fora dels HICs i del perímetre de protecció del jaciment Y2.

- A l'estudi d'impacte ambiental no es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF₆). L'SF₆ és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas.

- A les noves versions del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental s'inclou un càlcul estimatiu del camp magnètic generat pels diferents elements del parc fotovoltaic com ara les estacions transformadores o la línia d'evacuació tal i com es va requerir a l'informe d'esmena de deficiències de data 1 d'agost de 2024. Els resultats mostren que, per als escenaris més desfavorables, a partir de distàncies superiors a 2,75 m, els valors de camp magnètic creat pel parc fotovoltaic Llucmajor 1 són inferiors a 0,4 mT, valor recomanat a la Guía para la elaboración de estudios de impacto ambiental de proyectos de plantas solares fotovoltaicas y sus infraestructuras de evacuación» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El camp magnètic estimat per a la línia d'evacuació conjunta per als parcs fotovoltaics Llucmajor 1 i Llucmajor 2 són del mateix ordre. A l'estudi d'impacte ambiental s'indica que la rasa amb el tram de la línia d'evacuació que discorre pel nucli urbà es projecta a més de 3 metres de qualsevol edificació. Per una altra banda, les edificacions en sòl rústic més properes als elements del projecte susceptibles de crear un camp magnètic es troben a distàncies bastant superiors als 3 m. Per tant, els nivells d'exposició als camps magnètics generats per la instal·lació seran baixos. Així mateix, al pla de vigilància ambiental s'estableixen controls del camp magnètic, el quals tendran una periodicitat mensual durant els primers cinc anys i trimestrals a partir del sisè any. Cal afegir que en cas que s'instal·lin els sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti a la parcel·la 558 del polígon 42 i sens perjudici que el projecte pugui ser objecte d'avaluació ambiental, s'hauran d'establir controls de camp magnètic per a aquests elements al pla de vigilància ambiental.

- Pel que fa al renou, a la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental només s'analitza de manera superficial aquest aspecte i no s'aporta tota la informació requerida a l'informe d'esmena de deficiències de data 1 d'agost de 2024. Es remarca que abans de l'execució del projecte s'haurà de realitzar un estudi preoperacional de renou en el cas que s'identifiquin zones amb predomini d'ús sanitari, docent o cultural o d'ús residencial així com habitatges aïllats a menys de 200 m de qualsevol de les infraestructures associades al projecte susceptibles de generar renous. A més, el pla de vigilància hauria d'incloure control de renous durant la fase d'operació.

- Un aspecte que s'ha d'estudiar en detall en aquests tipus d'instal·lacions és la incidència visual. Les mancances de l'estudi d'incidència paisatgística de la primera versió de l'EIA es varen posar de manifest a l'informe d'esmena de deficiències de data 1 d'agost de 2024. A la segona versió de l'EIA s'ha incorporat la informació requerida a l'informe d'esmena de deficiències. Així doncs, a la nova versió de l'estudi d'incidència paisatgística de data 30 de setembre de 2024 s'adequa als condicionants establerts a l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears i té en compte el possible efecte acumulatiu que impliqui la covisibilitat amb altres instal·lacions o activitats properes; fa referència a l'impacte a les carreteres properes, s'aporten imatges dels possibles punts d'observació exteriors al parc fotovoltaic projectat i es fa referència al BIC de Ses Cases de Son Noguera. A la nova versió de l'estudi d'incidència paisatgístic es conclou que l'impacte paisatgístic del projecte és compatible i que «El porcentaje del área de estudio desde donde son visibles las instalaciones es reducido, tanto antes como tras la implantación de la medida con barrera vegetal, siendo en las proximidades del parque donde se experimenta un mayor efecto pantalla y por tanto de mitigación del posible impacto paisajístico, que se ha comprobado en una proporción muy baja. De esta manera, la barrera vegetal se considera adecuada y con la eficacia necesaria para asegurar que la visibilidad de las instalaciones del parque fotovoltaico será prácticamente inapreciable desde la carretera de acceso, que por las características técnicas y de orientación aplicadas en el diseño del proyecto no serán apreciables con nitidez desde los monasterios fuera del ámbito de estudio, y que no se generan sinergias negativas con otras instalaciones solares existentes causadas por impactos negativos a nivel de paisaje».

S'ha de tenir en compte que les mesures incorporades al nou estudi d'incidència paisatgística aconsegueixen reduir l'impacte paisatgístic en relació amb la proposta original, la qual cosa es valora positivament. Entre aquestes mesures, algunes de les quals es varen proposar a l'informe del Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca, es poden destacar les següents:

• «Ampliar la barrera vegetal a 10 metros de ancha en todo su recorrido junto a la Carretera Ma-6020 y alrededor de las Casas de Son Noguera, para poder alternar varias hileras de elementos arbóreos y arbustivos y poder mejorar su eficacia y reducir el impacto paisajístico.
• Reducir el cierre de la valla cinegética y barrera vegetal junto a la Carretera Ma-6020, dejando una mayor abertura (unos 285 m) para mejorar la visibilidad de las casas de Son Noguera desde las principales vías de comunicación.
• Ampliar y Densificar la vegetación existente junta a estas casas, a fin de fragmentar el parque, su visibilidad y, por tanto, el impacto paisajístico del conjunto.
• Modificar la forma de implantación de los paneles fotovoltaicos para guardar la forma geométrica en los límites parcelarios.
• Mantener una distancia de protección de 100 m del BIC a los paneles fotovoltaicos con el fin de garantizar su conservación y no afección».

Per una altra banda i segons l'estudi d'incidència paisatgística, a la carretera Ma-6020 s'hi troben diversos punts (aproximadament un 9% de l'àrea d'estudi) amb un impacte visual moderat i uns impactes encara més significatius des de l'edifici principal de la finca a on s'ubica el projecte. En aquesta línia, a l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme es va explicar que «en relació amb la ubicació proposada pel nou parc fotovoltaic LLucmajor I, una vegada analitzada la conca visual del parc, sembla que, per una banda, la ubicació al costat d'un polígon industrial pot ser positiva, però per altre banda, la ubicació propera a dues vies de comunicació importants, Ma-6020 (xarxa secundària) i Ma-19 (autopista de la xarxa primària) així com tenir el nucli de població de Llucmajor dins la seva conca visual, comporta una possible concentració d'un gran nombre d'observadors. A més la ubicació de la major part de les parcel·les dins l'àmbit de paisatges oberts, dificulta l'efectivitat de les possibles mesures correctores. Cal tenir en compte que ses cases de Son Noguera per la seva ubicació i pel seu valor patrimonial esdevenen una fita paisatgística que cal evitar desfigurar.

Per tot això, seria convenient, sempre que sigui tècnicament viable, modificar la forma d'implantació del parc i traslladar el límit dels panells en la zona sud del parc confrontant amb la ctra Ma-6020 a més distància , com a mínim, la mateixa distància que mantenen ses cases catalogades de Son Noguera amb la ctra (aprox. 90m), per tal de reduir la visibilitat de la instal·lació des de les principals vies de comunicació properes (Ma-6020 i Ma-19), així com per preservar la perspectiva de les cases de Son Noguera amb el seu entorn més proper».

En aquest sentit, al document «Contestación al informe emitido por el Servicio de Asesoramiento Ambiental de la Dirección General de Armonización Urbanística y Evaluación Ambiental. Parque solar fotovoltaico «PFS Llucmajor 1» conectado a red y seguidores a 1 eje 10.000 kW», de data 30 de setembre de 2024 s'exposa que «respecto a la consideración propuesta por los Servicios de Urbanismo del Consell, respecto a trasladar el límite de los paneles a 90 m de distancia de la Carretera Ma- 6020 (por detrás del BIC Ses Cases de Son Noguera), se han tomado las medidas expuestas anteriormente para proteger las perspectivas de las casas de Son Noguera; así como reducir la potencia pico del Parque Solar en 364,80 kW, pasando de una potencia pico de 12.844,80 a 12.480,00, eliminado los seguidores a 1 eje correspondientes.

Consideramos inviable económicamente, reducir el Parque desviando todos los paneles por detrás de Ses Cases de Son Noguera, debido principalmente a los costes del punto de conexión otorgado por e distribución, que con los trabajos de adecuación y reformas de la ST LLUCMAJOR ascienden a la cantidad de 1.436.324,28 €, muy superior a lo estimado para este tipo de Parque Solar de 10.000 kW de potencia». No obstant això, es considera que, des del punt de vista ambiental, l'adopció de la mesura proposada pels Serveis Tècnics d'Urbanisme permet protegir les perspectives del BIC Ses Cases de Son Noguera, el qual es situa dins un paisatge obert i visible des de molts de punts de la carretera d'accés.

Entre els principals impactes de l'activitat projectada, s'hi troba la pèrdua de sòl agrari. Per tal de conèixer el valor agronòmic del sòl, a l'estudi agronòmic signat digitalment en data 28 de març de 2023 i realitzat pels senyors Guillem Aulet Oliver (arquitecte) i Jaime Aulet Alomar (enginyer tècnic agrícola) es fa una caracterització del sòl afectat pel projecte en funció dels criteris establerts a la Instrucció 1/2023 de 18 de gener de 2023 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. D'acord amb els resultats de l'estudi, el sòl d'aproximadament un 75 % de l'àrea ocupada pel parc (19,6 ha aprox.) es troba classificat com a nivell V (bon aprofitament agrari) i el 25 % restant (6,7 ha aprox.) es troba classificat com a nivell VI (aprofitament agrari limitat). Per una altra banda, els terrenys a on s'implantarà el parc formen part d'una explotació agrícola que rep ajudes de la PAC.

- Al document «Proposta de compensació sobre el projecte per a la instal·lació d'un parc fotovoltaic a les parcel·les 558, 512, 519, 545, 547, 548, 549, 452 i 455 del polígon 42 de Llucmajor “PSF LLUCMAJOR 1”», signat digitalment en data 20 de març de 2023 i realitzat per l'enginyer agrònom Joan Simonet Pons, es proposa la plantació de 6,5 ha de garrovers de secà (amb una densitat de plantació de 121 peus/ha) ubicades als recintes 19 i 36 de la parcel·la 44 del polígon 40 del TM de Llucmajor així com l'aprofitament de l'espai entre les files de plaques (7,65 ha) per al cultiu de cereal farratger que permeti la pastura del ramat oví. Tot i que el Servei d'Agricultura ha informat favorablement el projecte amb les mesures compensatòries proposades i que les mesures preventives i correctores es consideren adequades, no es pot passar per alt que el projecte suposarà una ocupació de superfície considerable de sòl rústic, una modificació del paisatge tradicional illenc i la pèrdua d'embornals de CO² per l'eliminació de superfícies agrícoles. A més, i d'acord amb l'establert al punt 2 de l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, la implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional. En aquesta mateixa línia, a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera s'explica que «si bé és molt positiu l'increment de producció d'energies renovables en els termes de la Llei 10/2019, s'ha d'avaluar adequadament que aquest increment és a costa d'hipotecar sòl fèrtil, i en el cas d'aquest projecte, superfície cultivable» i que «un dels impactes és l'empitjorament de la qualitat paisatgística per l'artificialització del camp». Per tant, s'hauran d'implantar mesures compensatòries addicionals a l'entorn del projecte.

- Finalment i tot que el projecte suposa un consum de territori considerable i és necessari establir mesures compensatòries addicionals, no es poden obviar els impactes positius del projecte sobre la qualitat de l'aire i el canvi climàtic. En aquest sentit, a l'annex 1 «Estudio energético y sobre el cambio climático del Proyecto Parque Solar Fotovoltaico “PSF LLUCMAJOR 1” Conectado a red y seguidores a 1 eje » de l'EIA es preveu que amb una producció anual estimada de 24.424 MWh es produirà un estalvi anual d'emissions de CO2 de 10.013,84 t. Tal i com es va requerir a l'informe d'esmena de deficiències, a la nova versió de l'annex 1 «Estudio energético y sobre el cambio climático del Proyecto Parque Solar Fotovoltaico “PSF LLUCMAJOR 1” Conectado a red y seguidores a 1 eje» de l'EIA s'han tengut en compte les emissions associades a la fabricació dels panells fotovoltaics i de les estructures de suport i s'ha calculat el temps de retorn energètic, és a dir, el temps necessari per tal que un sistema generi tanta energia com l'emprada en la seva fabricació. Així doncs, a l'annex 1 s'explica que «El tiempo de retorno de las emisiones generadas durante las distintas fases es de algo más de 1 año (1,15 años), esto es que tras el primer año de fase de explotación y puesta en marcha del parque logístico, se habrán compensado la totalidad de emisiones generadas durante las fases de obra, explotación y desmantelamiento gracias a la generación eléctrica fotovoltaica. Por otro lado, durante la vida útil de la instalación fotovoltaica, se habrán evitado el equivalente a 25 veces las emisiones generadas durante las fases de obra, explotación y desmantelamiento». Per tant, el projecte permet avançar cap a una major autosuficiència energètica, afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

d) Seguiment ambiental

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) per al seguiment de les mesures proposades per a minimitzar els impactes ambientals del projecte, a cada una de les seves fases (obres, funcionament i desmantellament.

Al pressupost s'inclouen partides pressupostàries específiques per al seguiment ambiental i per a l'adopció de les mesures correctores proposades. No obstant això, aquestes partides no s'han modificat respecte a l'estudi d'impacte ambiental original per la qual cosa no inclouen, entre d'altres coses, el control del camp magnètic o el seguiment de les actuacions de densificació i ampliació dels hàbitats existents.

Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte parc fotovoltaic Llucmajor 1 connectat a xarxa i seguidors a 1 eix 10.000,00 kWn, ubicat a les parcel·les 452, 455, 512, 516, 519, 545, 547 i 558 del polígon 42 (TM Llucmajor), signat digitalment en data 26 de setembre de 2024 pels enginyers tècnics industrials Pascual Herrera Ortega i Ismael Ruiz Martínez atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes per l'EIA, signat en data 1 d'octubre de 2024, pels senyors Antoni Maria Siquier Salvà (llicenciat en Ciències Ambientals), Francisco Mir Massanet (director gerent CBBA) i Christian Beltrán Liberal (llicenciat en Ciències Ambientals), i els condicionants següents:

1. Per tal d'evitar la pèrdua dels HICs existents no s'instal·laran panells fotovoltaics a la parcel·la 512 del polígon 42 del TM de Llucmajor.

2. La present declaració d'impacte ambiental no inclou la fase 2 del sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, atès que si bé aquesta és recomanable, no es poden avaluar els impactes de la seva incorporació, i per tant, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, aquests sistemes s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si finalment s'executen.

3. Pel que fa a les mesures compensatòries:

a) S'ha de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació la plantació de garrovers amb una superfície de 6,5 ha als recintes 19 i 36 de la parcel·la 44 del polígon 40 del TM de Llucmajor, prevista per a compensar la pèrdua de superfície agrària.

b) S'han d'implantar mesures addicionals per tal de compensar la pèrdua de sòl rústic, la modificació del paisatge i la pèrdua d'embornals de CO2 per l'eliminació de superfícies agrícoles. Aquestes mesures consistiran en la plantació de cultius agrícoles de secà en el mateix municipi, o municipi proper si no fos possible, i per una superfície equivalent a 11 ha. Aquestes plantacions s'hauran de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació.

c) A les zones a on s'implementaran les mesures compensatòries no es poden instal·lar parcs fotovoltaics mentre el parc fotovoltaic Llucmajor 1 estigui en funcionament.

4. Per tal de reduir l'impacte paisatgístic, a la zona delimitada per ses Cases de Son Noguera, el límit est del polígon industrial de Son Noguera i la carretera Ma-6020 s'han de recular els panells fotovoltaics com a mínim la distància que mantenen ses Cases de Son Noguera amb la carretera (aprox. 90 m). De la mateixa manera, s'ha de traslladar la barrera vegetal projectada al límit sud amb la carretera a la mateixa distància (aprox. 90 m) de la carretera.

5. S'han de col·locar les plaques fotovoltaiques, el CMM i les estacions transformadores a una distància mínima de 30 metres dels habitatges existents.

6. S'han de coordinar les activitats de densificació dels hàbitats existents i de creació de nova garriga amb el Servei de Protecció d'Espècies.

7. Pel que fa a la barrera vegetal de la instal·lació fotovoltaica:

• S'han de complir els condicionants establerts a l'informe dels Serveis Tècnics del Consell de Mallorca en relació amb l'amplada de la barrera.
• S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona de port mitjà-gran (mínim 1.7-2 metres) i amb baixos requeriments hídrics. Així mateix, s'ha de trasplantar la màxima quantitat possible dels arbres que s'han de retirar de l'àrea afectada pel projecte i que estiguin en bones condicions per a la creació de la barrera vegetal.
• Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc i s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys.
• S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.
• L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

8. D'acord amb l'article 77. 4 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, «els propietaris o titulars de les instal·lacions, estructures o immobles no residencials, situats en zones ZAR amb interfície urbano-forestal hauran d'executar les mesures de prevenció d'incendis forestals establertes a l'apartat 3». Per tant, s'haurà d'executar una franja de seguretat al voltant de tota la zona que confronti amb zona forestal d'acord amb la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021, d'aprovació de les instruccions per determinar les característiques específiques de les franges de seguretat i altres mesures d'autoprotecció en zones interfície urbano-forestal. Aquesta franja no es pot executar dins els hàbitats d'interès comunitari ni al perímetre de protecció del jaciment Y2.

9. Abans d'iniciar les tasques de desbrossament, caldrà realitzar una prospecció prèvia per tal de detectar la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de traslladar a un lloc proper i segur de condicions similars.

10. Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.

11. Els tancaments hauran de ser permeables al pas de fauna.

12. S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

13. No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

14. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries. Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

15. S'hauran d'incorporar abeuradors per al ramat, amb mesures correctores per evitar l'ofegament accidental de fauna així com caixes niu destinades a aus autòctones i quiròpters.

16. Es seleccionaran equips que no utilitzin gas SF6 o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per tal d'absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

17. Els olis emprats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants.

18. No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació.

19. S'ha de remetre el pla d'autoprotecció a la Direcció General d'Emergències i Interior.

20. La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, es farà amb aigua regenerada.

21. No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin al sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

22. Pel que fa al renou:

a) El pla de vigilància ha d'incloure un estudi preoperacional de renou a les zones amb predomini d'ús sanitari, docent o cultural o d'ús residencial que es trobin a menys de 200 m de qualsevol dels elements associats al projecte. Es recomana també realitzar un estudi preoperacional del renou per a aquells habitatges aïllats que es trobin a menys de 200 m de les diferents infraestructures associades al projecte.

b) Durant la fase d'explotació s'han de realitzar controls periòdics dels nivells de renou.

c) Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica.

23. Pel que fa al camp electromagnètic:

a) S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost haurà de figurar dins el pressupost del projecte.

b) Les mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al RD 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al RD 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 microTesla. Aquestes mesures hauran de ser realitzades per tècnics competents. Als corresponents informes s'indicarà el dia i hora de realització de les mesures (que hauran de coincidir amb els moments en els quals es prevegin els valors més alts de camp magnètic); el mètode de mesura; certificats de calibració, fotografies dels punts de mesura; les característiques del elements a avaluar i el mètode de tractament dels resultats.

c) En cas que s'instal·lin els sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti i sens perjudici que el projecte pugui ser objecte d'avaluació ambiental, s'hauran d'establir controls de camp magnètic per a aquests elements al pla de vigilància ambiental.

24. Pel que fa al patrimoni:

a) Per tal de protegir els jaciments i els elements etnològics s'han de respectar els perímetres i les mesures establertes als documents:

• «Aplicación Medidas Correctoras Proyecto de PSFV “Llucmajor”. Proyecto de intervención arqueológica» signat en data 8 de febrer de 2023 pel tècnic arqueòleg Jesús Bellón Aguilera.
• «Ampliación PSFV “Llucmajor” y Modificación de Trazado Línea de Evacuación LSMT 15 KV» signat en data 9 de maig de 2023 pel tècnic arqueòleg Jesús Bellón Aguilera.

b) D'acord amb el Servei de Patrimoni Històric, «s'hauran d'abalisar els espais patrimonials on hi ha confirmada presència de restes arqueològiques durant la fase d'instal·lació de plaques, per evitar el pas de maquinària pesada o acopi de materials, amb la supervisió dels tècnics arqueòlegs».

c) Un arqueòleg haurà de supervisar la creació de nova garriga a la zona del jaciment Y3.

25. S'ha de compatibilitzar l'activitat del parc fotovoltaic amb cultius i zones d'alimentació i campeig per a les aus.

26. S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

27. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost total.

28. S'ha de trametre a l'òrgan ambiental el pla de vigilància ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

29. Pel que fa a l'encreuament amb el Torrent de na Joanota, s'han de minimitzar els impactes sobre la llera i la vegetació de ribera. S'haurà de restaurar la vegetació de ribera en cas que es vegi afectada per les obres.

30. Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació, es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant com a PFV, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de les barreres vegetals i de la resta de plantacions.

Es recomana que:

• Durant la fase d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia, s'han de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

• S'implementin mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com ara l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.
• D'acord amb l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca i sempre que sigui tècnicament viable, s'haurà de modificar la forma d'implantació dels panells: ajustar al màxim possible la distribució dels panells als límits parcel·laris, per tal d'evitar espais residuals de formes geomètriques en els límits parcel·laris, millorar la mimetització del parc amb el parcel·lari existent i reduir així l'impacte paisatgístic del conjunt.

Es recorda que:

1. Atès que part de la línia d'evacuació es troba a zona de policia de torrent, és necessària l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics d'acord amb l'establert al punt 4 de l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic i al punt 1 de l'article 103 del Pla Hidrològic de les Illes Balears de tercer cicle.

2. S'han de tenir en compte les consideracions fetes a l'informe de l'Ajuntament de Llucmajor, signat en data 8 de novembre de 2023, en relació amb les condicions generals de les obres en sòl rústic.

3. Prèviament a l'inici de les obres, el titular de la instal·lació haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, i presentar el corresponent projecte constructiu, d'acord amb les previsions de l'article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears.

4. S'ha de complir l'establert al Reial Decret 614/2001, de 8 de juny sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors front el risc elèctric.

5. Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

6. D'acord amb l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca, «En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants».

Segon. Aquesta declaració d'impacte ambiental tendrà eficàcia retroactiva a data 6 de novembre de 2024 atès que els supòsits de fet necessaris existien a la data a la que es retrotreu l'eficàcia d'aquest acte i ateses les circumstàncies excepcionals considerades a l'informe jurídic de la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental de data 24 de gener de 2025, d'acord amb allò que estableix l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d‘octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Tercer. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Quart. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Cinquè. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Sisè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 19 de març de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá