BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 14 de novembre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental sobre el del projecte d'Agrupació Fotovoltaic Son Frau i Son Nebot, polígon 6, parcel·la 151 del terme municipal de Marratxí promogut per Enel Green Power España S.L.U., en el termes següents:

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus D (aquelles amb una ocupació territorial superior a 10 ha perquè el conjunt de les dues àrees és 11,8 ha), situada dins sòl rústic general (SRG), i d'acord amb el PDSEIB s'ubica en unes parcel·les situades en zones d'aptitud fotovoltaica alta.

L'article 7.2 de la Llei 21/2013, de 09 de desembre, d'Avaluació Ambiental, estableix que seran objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes compresos a l'annex II. El Reial decret 445/2023, de 13 de juny, modifica els annexos I, II i III de la Llei 21/2013, de 09 de desembre, d'Avaluació Ambiental, i conté, al Grup 4, els projectes en relació amb la indústria energètica sotmesa al procediment simplificat, concretament:

«n) emmagatzemament energètic stand-alone mitjançant bateries electroquímiques o qualsevol altra tecnologia de caràcter híbrid amb instal·lacions d'energia elèctrica».

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex II. El projecte d'agrupació dels parcs fotovoltaics "Son Frau i Son Nebot», per les seves característiques, s'inclou en el Grup 2. Energia. Punt 6:

«6. Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

- Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic en les zones d'aptitud alta del PDS d'energia i en les zones definides com a aptes en el pla territorial insular corresponent.»

No obstant això, el promotor ha decidit sotmetre directament el projecte a avaluació ordinària, segons la seva capacitat potestativa establerta a l'article 13.1.f) del Decret legislatiu 1/2020, que estableix que seran objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els següents projectes, públics o privats: «d) Els projectes subjectes a avaluació d'impacte ambiental simplificada quan el promotor sol·liciti que es tramiti mitjançant una avaluació d'impacte ambiental ordinària».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El projecte se situa a la parcel·la 151, polígon 6 de Marratxí, referència cadastral 07036A006001510001QT, amb una superfície de 204.303 m² de la qual la instal·lació ocuparà una superfície total de 118.082 m² (57,7%).

La instal·lació és el resultat d'una agrupació de dos parcs fotovoltaics, Son Frau i Son Nebot amb una potència d'instal·lació total de 15 MW amb 27.888 plaques solars, 9 centres de transforació (CT) i 2 centres de maniobra i mesura (CMM). Son Frau ocuparia una superfície de 79.075 m² format per 15.795 panells de 670 Wp, sumand 10,58 Mwp, i amb 55 inversors de 215 kW amb una potència total d'inversors de 11.825 kWn,que sumen 11.825 kWn. Son Nebot ocuparia una superfície de 39.008 m² format per 7.965 panells de 670 Wp, sumand 5,337 kWp, i amb 28 inversors de 215 kW amb una potència total d'inversors de 6.020 kWn.

Segons el projecte bàsic, les superfícies construïdes para el projecte industrial de parc solar són les següents: superfície CT i CMM 165 m², superfície d'edifici d'operació i manteniment 21 m² i superfície d'edifici de manteniment de plantació 100 m², amb un total de superfície construïda de 286 m².

En una segona fase, el promotor vol instal·lar al nord de la parcel·la, bateries d'emmagatzematge en l'interior de contenidors industrials amb centres de transformació i contenidors de control. Les Bateries pel parc fotovoltaic Son Frau serien de 10.500 kW de potència i 42.000 kWh de capacitat total, i per son Nebot serien bateries de 3.500 kW de potència i 14.000 kWh de capacitat total, amb una ocupació de 4.000 m² .

El punt de connexió a la xarxa es troba a uns 4.200 m a la S/E Ses Veles, ubicada en la carretera Disseminat 8321 – Cas Tambe-58, Palma (coordenades 473214 : 4389491,31). El punt de connexió se plantetja en la mateixa subestació elèctrica (polígon 55, parcel·les 76 i 352), mitjançant la instal·lació d'una nova cèl·lula de línia. La línia d'evacuació discorr per camins o carreteres existents i afecta a tres dominis: tram per camí públic al T.M. de Marratxí de 2,50 km (des de la parcel·la fins a la rotonda que dona accés a les instal·lacions de Tirme), tram per camí públic al T.M. de Palmell d'1,35 Km (traçat per camí públic des de la rotonda anterior fins al Camí de Son Reus i per aquest darrer fins al polígon industrial de Ses Veles) i tram per canalització existent al T.M. de Bunyola de 0,35 Km: Des de l'entrada al polígon industrial de Ses Veles fins a la SET Ses Veles.

Alternatives d'ubicació.

En el document ambiental el promotor inclou les següents alternatives:

a) Alternatives en relació amb altres fonts d'energia renovable.

Al document ambiental s'intenta justificar la necessitat d'implantar energies renovables d'acord amb la legislació, i considera l'energia eòlica.

b) Alternativa d'emplaçament: en el document ambiental es mostren quatre possibles àrees d'implantació, una d'elles en una explotació de cultiu intensiu de tarongers en actiu.

c) Alternatives d'accessos: fan servir els accessos existents.

d) Alternatives de circulació interior a la parcel·la: el document explica que es reserva un espai perimetral per a viari o circulació. Respecte a la circulació interior, es fa l'anàlisi de la comparativa entre camins interiors asfaltats i sense asfaltar.

e) Sistema d'implantació: es selecciona mitjançant perfils metàl·lics i subjecció directa sense base asfaltada.

f) Alternatives en relació amb la distribució dels parcs fotovoltaics: el document ambiental estipula que es compleixen la distància a llindars del planejament urbanístic de Marratxí, així com la distància a les línies aèries i suports de les línies elèctriques d'alta tensió que travessen la propietat. Els mòduls s'instal·len a una distancia mínima de 0,80 metros del terra, per permetre una coberta vegetal. A partir d'aquí s'especifica que s'implanta el màxim de panells possibles.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Les parcel·les es situen a la Unitat de Paisatge la UP-4 de Badia de Palma i Pla de Sant Jordi.

Pel que fa a la topografia del terreny, és plana, sense relleus o desnivells importants i amb un pendent menor al 5%. No hi ha cap APR d'esllavissament.

Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000, ni es troba cap Hàbitat d'Interès Comunitari.

El projecte no es troba en àrea d'inundació ni es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals.

Masses d'aigua subterrània: el parc es localitza sobre la MAS 1814M4 Son Reus, és un aqüífer profund i la massa es troba en bon estat tant qualitatiu com qualitatiu. El nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderat i l'activitat no està afectada pels perímetres de restriccions de pous de proveïment urbà.

A l'àmbit del projecte no hi ha cap massa d'aigua superficial, ni zona inundable.

6. Segons el Bioatles (quadrícules 1x1, codi 3950), l'àrea d'implantació és la zona de distribució d'una espècie amenaçada (melià reial Milvus milvus) i de cinc espècies catalogades (esplugabous Bubulcus ibis, sebel·lí Burhinus oedicnemus, xoriguer Falco tinnunculus, puput Upupa epops, eriço Atelerix algirus). El servei de Protecció d'Espècies ha informat favorablement el 11 de gener de 2023, i indica que a la zona no hi ha constància de la presència d'espècies protegides.

7. Referent al Patrimoni, no hi ha afecció a cap espai amb cautela patrimonial, i s'ha presentat informe de prospecció arqueològica sense previsió d'afecció.

3. Tramitació (exposició pública)

El 8 de desembre de 2022 es va publicar en el BOIB núm. 159 la informació pública d'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i AIA de l'agrupació de parcs fotovoltaics de Son Frau i Son Nebot de 20 Mwh, durant un termini de 30 dies. D'aquesta informació pública es va rebre una al·legació d'un particular.

Durant la IP han estat consultades les següents administracions i entitats afectades:

1. Ajuntaments:

- Ajuntament de Palma

- Ajuntament de Bunyola

- Ajuntament de Marratxí

2. Associacions:

- Amics de la Terra

- Terraferida

- GOB

3. Ministeris:

- Servidumbres aeronáuticas de la Secretaría de Estado de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.

4. Consell Insular de Mallorca:

- Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular de Mobilitat del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca (CIM),

- Servei d'Urbanisme Direcció Insular d'Infraestructures del Departament de Mobilitat i Infraestructures

- Servei de Patrimoni Històric

- Direcció Insular de Territori i Paisatge

- Direcció Insular de Mobilitat del Departament de Mobilitat i Infraestructures

5. Govern de les Illes Balears:

- Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat:

• Direcció General d'Emergències i Interior,

- Conselleria de Medi Ambient i Territori:

• Servei d'Estudis i Planificació i Servei de Gestió de la Direcció General de Recursos Hídrics.
• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sol, i de Protecció d'Espècies de la Direcció General Espais Naturals i Biodiversitat.

- Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació:

• Serveis d'Agricultura de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia

- Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius, i Memòria Democràtica:

• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic
• Servei d'Energies Renovables i Eficiència

6. Empreses de distribució energètica:

e-Distribución Redes Digitales SLU

Red Eléctrica España SAU

Informe de Redexis, S.A.

Informe de Redexis Infraestructuras

S'han rebut els següents informes:

Informe de la Subdirección general de Aeropuertos i Navegación Aérea (23/02/2023), que comunica:

«Todo ello, al objeto de que la Dirección General de Aviación Civil emita informe con carácter preceptivo y vinculante respecto a dichos proyectos de planes o instrumentos en lo que se refiere a las competencias exclusivas del Estado en materia aeroportuaria.

Por lo anterior, dado que el documento facilitado no es un instrumento de ordenación urbanística o territorial, no procede emitir informe por parte de esta Dirección General.

No obstante, se recuerda que cualquier construcción o instalación que se sitúe en una zona afectada por servidumbres aeronáuticas, o que se eleve a una altura superior a los 100 metros sobre el terreno, requerirá el acuerdo previo favorable de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA), o del órgano competente del Ministerio de Defensa, según corresponda en el ámbito de sus respectivas competencias, conforme a lo dispuesto en los artículos 30 y 31, y en el artículo 8, respectivamente, del Decreto 584/72 sobre Servidumbres Aeronáuticas, en su actual redacción.

Finalmente, cabe señalar que, a través de la herramienta web Plataforma de Informes Urbanísticos (PLINUR), se puede consultar la información en relación con la integración territorial de diversas infraestructuras de transporte aéreo (aeropuertos, helipuertos e instalaciones de navegación aérea), de acceso mediante el siguiente enlace: https://plinur.mitma.gob.es/visor/.»

Resposta de Red Eléctrica España SAU (Exp. I08IL22028 Ref.: M/L/23-0326, 23/02/2023), que comunica:

« Como contestación a su escrito de fecha 17 de enero del 2023 en relación con el proyecto referido en el asunto, les informamos de lo siguiente:

• En cuanto a las plantas fotovoltaicas “Son Frau” y “Son Nebot”, les adjuntamos la zona de influencia de los vanos entre los apoyos 23 y 27 de la línea a 220 kV Son Orlandis - Son Reus, propiedad de Red Eléctrica, en la que indicamos la zona donde queda “prohibida” la construcción de edificios e instalaciones industriales, representada mediante un área gris delimitada por línea discontinua.

Los croquis adjuntos representan gráficamente lo indicado al respecto en Real Decreto 1955/2000, vigente desde el 16 de enero del 2001.

Les rogamos se tenga en cuenta esta instalación en el proyecto de referencia, considerando que cualquier afección deberá estar conforme al Real Decreto 1955/2000 y al Reglamento de Líneas Eléctricas Aéreas de Alta Tensión aprobado en Real Decreto 3151/1968.

En relación con las posibles afecciones a los apoyos anteriormente citados, deberán tener en cuenta las siguientes consideraciones:

- La resistencia de difusión de la puesta a tierra de los apoyos situados en zonas frecuentadas no será superior a 20 ohmios, y si los apoyos están situados en zonas de pública concurrencia, además de no superar ese valor, será obligatorio el empleo de electrodos de difusión o tomas de tierra en anillo cerrado. En el caso de que su intervención, cambiase la clasificación del tipo de apoyo según su ubicación, deberán notificarlo a Red Eléctrica para acometer las acciones pertinentes.

- Los movimientos de tierra que se realicen en el entorno de los apoyos deberán efectuarse a una distancia suficiente que garantice la estabilidad de los mismos. En la mayoría de los casos, no existirá afección a más de 25 metros de la parte más próxima del apoyo. En caso de requerirse algún tipo de excavación o movimiento de tierras a una distancia inferior, se solicitará conformidad previa a Red Eléctrica. En cualquier caso, se adoptarán las medidas para garantizar la estabilidad de los taludes, evitando la erosión, lavado o desmoronamiento.

- Respecto a la instalación de posibles conducciones bajo tierra (agua, gas, etc.) les recomendamos que ninguna canalización subterránea diste menos de 20 m a la pata más desfavorable del apoyo para que, de esta forma, quede asegurada la no interferencia de dichas canalizaciones con el sistema de puesta a tierra del apoyo, y se minimicen los posibles efectos derivados del drenaje de sobretensiones al terreno a través de dicho sistema de puesta a tierra.

Les recordamos que cualquier actuación en la zona de influencia de la línea debe garantizar la servidumbre de paso aéreo de energía eléctrica con el alcance que se determina en la Ley 24/2013 de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico, y el Real Decreto 1955/2000 que, entre otros requisitos establecen el derecho de paso o acceso para atender al establecimiento, vigilancia, conservación, reparación de la línea eléctrica y corte de arbolado, si fuera necesario. Igualmente, debido a la existencia de instalaciones propiedad de Red Eléctrica que se quedarán dentro de la parce la de su instalación, les informamos que deben permitir el acceso libre (tanto a pie como con vehículos) en todo momento a dichas instalaciones al personal de Red Eléctrica.

• En cuanto a la línea subterránea interna de las plantas fotovoltaicas les comunicamos que con objeto de facilitarnos el análisis de la información recibida y cumplir con los plazos requeridos, ponemos a su disposición un correo electrónico para que los promotores nos envíen georreferenciada dicha información, haciendo referencia expresa al expediente abierto por Red Eléctrica. El buzón es: mantenimientolineas@ree.es. Si tienen cualquier duda pueden ponerse en contacto con B.Á. S. (Departamento de Mantenimiento de Líneas).

• En cuanto a la línea subterránea de evacuación a 15 kV externa, les comunicamos que, según la documentación recibida, pueden resultar afectadas las siguientes instalaciones propiedad de Red Eléctrica:

o L/E subterránea a 66 kV D/C Coliseo – Son Reus / Nuredduna – Son Reus.

o L/E subterránea 66 kV D/C Ses Velles – Son Reus 1 y 2.

o L/E subterránea 66 kV D/C Bunyola - Ses Velles 1 y 2.

Les enviamos Plano de Situación con la ubicación de las líneas afectadas. La localización exacta de las mismas solo puede garantizarse mediante la realización de catas que deberán de ser supervisadas en todo momento por personal de Red Eléctrica. La finalidad de esta supervisión es prevenir posibles accidentes de consecuencias generalmente graves e incluso mortales, y garantizar la fiabilidad del suministro eléctrico en lo que respecta a la explotación del Sistema Eléctrico Nacional, ya que las líneas afectadas forman parte de la Red de Transporte.

En relación con los trabajos que tienen previsto acometer en las inmediaciones de las líneas indicadas, les informamos que la apertura del terreno deberá llevarse a cabo mediante catas manuales, no pudiendo emplearse ningún tipo de maquinaria pesada (excavadora, etc).

Además de lo anterior, para la ejecución de sus trabajos deberán cumplir, en cuanto a distancias se refiere, con lo dispuesto en el apartado 5 “Cruzamientos, proximidades y paralelismos” de la ITC-LAT 06 Líneas Subterráneas con Cables Aislados incluida en el Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Líneas Eléctricas de Alta Tensión aprobado en Real Decreto 223/2008.

Independientemente de estas indicaciones deberán tener en cuenta la normativa municipal, autonómica, estatal y comunitaria vigente relativa a esta materia.

Debido a la proximidad de la canalización los apoyos 30 y 35 de la línea a 22 kV Son Orlandis –Son Reus, será necesario que los trabajos en el entorno de los mismos sean supervisados por personal de Red Eléctrica con el fin de evitar que se produzcan afecciones al sistema de puesta tierra de los apoyos.

No obstante, en el caso de que sea posible, es recomendable que ninguna canalización subterránea diste menos de 20 metros a la pata más desfavorable del apoyo para que, de esta forma, quede asegurada la no interferencia de dichas canalizaciones con el sistema de puesta a tierra del apoyo y se minimicen los posibles efectos derivados del drenaje de sobretensiones al terreno a través de dicho sistema de puesta a tierra.

Les recordamos que los trabajos deberán ejecutarse conforme a lo establecido en el Real Decreto 614/2001, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico. Para ello, deberán respetar la distancia de seguridad eléctrica establecida para trabajos en proximidad a una línea a 220 kV y a 66 kV, mediante la colocación de gálibos que garanticen que ningún medio humano o material se aproximará a los conductores en tensión a menos de 5 y 3 metros respectivamente.

Además, y como medida de seguridad adicional (debido a que la posición de los conductores es variable con la temperatura), deberán hacerse verificaciones periódicas que aseguren la distancia mencionada.

Antes del comienzo de los trabajos y al menos con un mes de antelación, deberán ponerse en contacto con Red Eléctrica para coordinar la actuación con nuestros técnicos. La persona de contacto es E.A. de la T.

Por otro lado, les informamos que el trazado de la línea proyectada afecta a terrenos propiedad de Red Eléctrica, por lo que deberán ponerse en contacto con el Departamento de Gestión de Patrimonio Inmobiliario (teléfono de contacto: 91... extensión ...) con el fin de suscribir el correspondiente acuerdo que legitime la ocupación del terreno.

En cuanto a las distintas alternativas incluidas en el estudio de impacto ambiental, y dado que en el anteproyecto ya se ha optado por una de las alternativas indicadas, entendemos que no procede el análisis y estudio de las mismas por parte de Red Eléctrica.

Por otra parte, la información de la presente comunicación resulta independiente de la necesaria resolución de los procedimientos de acceso y conexión para la instalación del asunto que, según el Real Decreto 1955/2000, deben completarse para todas las instalaciones que vayan a conectarse a la red, siendo asimismo los correspondientes permisos de acceso y conexión condición previa imprescindible para el otorgamiento de la autorización administrativa de instalaciones de generación, según la Ley 24/2013 del Sector Eléctrico (Artículo 53).

Aprovechamos también para informarles que este tipo de peticiones las pueden gestionar a través de nuestro portal para solicitudes de información sobre líneas propiedad de Red Eléctrica, donde podremos ofrecerles un tiempo de respuesta más ágil. Podrán acceder a este portal a través de la url: https://peli.ree.es/peli.

No duden en ponerse en contacto con nosotros si precisan cualquier ampliación o aclaración de la información facilitada, a través del número de teléfono 91..... o en nuestro portal de consultas a través de la url: http://www.ree.es/es/digame.»

Resposta de Redexis (Ref.: AFT-54/2022, 14/12/2022), que comunica:

«Una vez revisada la documentación que nos han enviado les trasladamos nuestra conformidad al reconocimiento de proyecto industrial estratégico, autorización administrativa previa y evaluación de impacto ambiental ordinaria de la agrupación fotovoltaica Son Frau de 10.583 kWy Son Nebot de 5.337 kW, ubicada en el polígono 6 parcela 151 de Marratxí. Así mismo, les informamos la existencia de afección al gasoducto SANSON y SONALCU, por trabajos de ejecución de las líneas de evacuación en el término municipal de Marratxí, por donde discurren dichos gasoductos.

Por nuestra parte manifestamos que la afección ahora planteada quedará resuelta siempre y cuando sean cumplidas las Condiciones Generales y Particulares que, como Anexo, se adjuntan a este escrito.

Queremos recordarles que nuestra canalización está autorizada por el Área de Industria y Energía de la Delegación del Gobierno en las Islas Baleares y es a este Organismo a quien deberán solicitar la autorización para la posible afección, de acuerdo al artículo 69 del Real Decreto 1434/2002, de 27 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de gas natural»

Primer Informe desfavorable del Servei d'Agricultura (PFV-24/2022 i PFV-25/2022 (RE037/22 i RE038/22, 23/03/2023), que conclou:

« Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 2/2021, de 5 d'octubre de 2021, sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, se procedeix a informar desfavorablement la instal·lació del parc fotovoltaic Son Frau i Son Nebot, previst ubicar al polígon 6, parcel·la 151 del terme municipal de Marratxí pels

següents motius:

- No s'han pogut verificar les calicates de profunditat del terreny realitzades el dia de la visita tècnica. Per tant, no s'ha pogut validar el valor agrari del terreny indicat a l'informe agronòmic i conseqüentment la classificació del sòl.

- Els projectes experimentals de cultius herbacis i viver de garrovers proposats com complementaris no són projectes innovadors sinó experimentals.

- Els projectes d'experimentació per la seva pròpia naturalesa no tenen vocació productiva sinó d'investigació, per la qual cosa el càlcul de marges bruts i UTA's no és valorable.

- A més del punt anterior, l'anàlisi de les propostes d'integració i compensació del viver de garrover s'ha realitzat amb un criteri de càlcul d'UTA i marge brut que no se correspon amb la Resolució del FOGAIBA vigent que aprova les taules de marges bruts i criteris de càlcul d'UTA.

- En el document Projecte d'investigació agrària complementària a la agrupació fotovoltaica Son Frau & Son Nebot no està avalat per un enginyer agrònom per la qual cosa no és valorable.

Aquest informe s'emet en base a la documentació tècnica presentada, sense perjudici de que com a conseqüència de qualsevol modificació posterior puguin variar les circumstàncies inicials que l'han motivat.»

Segon informe favorable del Servei d'Agricultura (PFV-18/2023 i PFV-19/2023, RE 037/22 i RE 038/22, de 21/02/2024), que conclou:

« (...) 7. Les mesures de compensació i complementarietat presentades son les següents:

- compensació: projecte innovador de cultius hortícoles a hivernacle a una superfície de 0,23 ha al polígon 13 parcel·la 263.

- complementarietat: pastura de cereal agrícola a una superfície de 7,8 ha al polígon 6 parcel·la 151 de Marratxí (entre plaques PFV)

8. La proposta de compensació proposada a l'informe és la implantació d'un hivernacle de caràcter altament innovador per un cultiu de plantes hortícoles amb sistemes de cultiu, abonat i reg totalment automatitzat i al mateix temps comptabilitzant els passadissos entre plaques amb guaret pasturable per l'alimentació de ramat oví.

Conclusió

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica Son Frau i Son Nebot al polígon 6, parcel·la 151 del terme municipal de Marratxí.

Aquest informe s'emet en base a la documentació tècnica presentada, sense perjudici de que com a conseqüència de qualsevol modificació posterior puguin variar les circumstàncies inicials que l'han motivat.»

Informe favorable del Servei de Protecció d'espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (SPE 139/2022, 21/11/2023), que conclou:

«Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre la declaració de projecte industrial estratègic, autorització administrativa prèvia i avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'agrupació fotovoltaica Son Frau de 10.583 kW i Son Nebot de 5.337 kW, ubicada al polígon 6 parcel·la 151 de Marratxí (RE037/22 i RE038/22).»

Comunicació de la direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat (09/12/2022), que conclou:

«En resposta la vostre escrit de data 1 de desembre passat (valib núm. 153532), us comunic que cap de les instal·lacions ressenyades a l'assumpte està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és perceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).»

Informe favorable del Departament d'Emergències (SP_72_108/2022 de 07/12/2022), que conclou:

«Referent a la consulta i petició d'informe sobre la declaració de projecte industrial estratègic, autorització administrativa prèvia i avaluació d'impacte ambiental ordinària, una vegada examinada la documentació aportada, des de el punt de vista de la protecció civil, com instrument de la política de seguretat pública per a protegir a les persones, els bens i el medi ambient, i amb la finalitat de garantir una adequada gestió de les emergències que es puguin originar per causes naturals o derivades de l'acció humana, accidental o intencionada, s'informa FAVORABLEMENT l'agrupació fotovoltaica Son Frau de 10.583 kW i Son Nebot de 5.337 kW, ubicada al polígon 6 parcel·la 151 de Marratxí (RE037/22 i RE038/22).»

Informe del Servei d'Energies Renovables i Eficiència (2022/300006), que conclou:

«Vist el vostre escrit registrat l'01 de desembre de 2022 sobre l'assumpte de referència, i un cop revisada la documentació adjunta, des del Servei de Transport, Distribució d'Energia i Generació Tèrmica, s'informa favorablement sobre el projecte de l'agrupació fotovoltaica Son Frau de 10.583 kW i Son Nebot de 5.337 kW, ubicada al polígon 6 parcel·la 151 de Marratxí (RE037/22 i RE038/22) amb els següents condicionants:

- Les línies de mitja tensió que van des dels CMMs fins a la Subestació Ses Veles està projectada com directament soterrada. Vist que aquesta línia podria ser cedida a l'empresa distribuïdora, aquesta haurà d'anar canalitzada d'acord amb el projecte tipus FYZ10000 de l'empresa distribuïdora eDistribucion Redes Digitales.

- El projecte presentat haurà de donar compliment a les disposicions de la nostra competència (...)»

Informe favorable del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (exp. 175/22-CA, 13/12/2022), que conclou:

«Una vegada avaluada la documentació d'aquest projecte present a la pàgina web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, secció de «Informació pública de projectes», el tècnic sotasignant considera que:

- El projecte s'alinea amb els objectius establerts a la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic, en matèria de reduccions emissions de CO2, així com de autosuficiència energètica, establertes a la llei esmentada, i per tant té un impacte positiu sobre el tipus de consum energètic.

- Es recomana dur a terme la fase II prevista del projecte, d'instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge, tal i com s'indica l'article 43 de la llei 10/2019.»

Informe favorable dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Marratxí (Exp. 2022/00012910S, el 02/03/2023), amb condicionants:

«Conclusió.

Als efectes de l'article 3 de la llei 14/19, s'informa favorablement el projecte d'agrupació de parcs solars fotovoltaics Son Frau i Son Nebot condicionat a:

- Justificació i millora pressupostària de la intervenció paisatgística en el perímetre tancat.

- Justificació de les característiques constructives de les edificacions previstes al parc adequades a la seva implantació en sòl rústic.

- El tancament en el front del camí de Son Frau, s'ha de posar a 13,5 m des de l'eix actual del camí.

- L'informe favorable del Consell de Mallorca de l'accés i tancament des de la Ma 2031.

- L'objecte d'aquest informe és únicament sobre el que suposa el parc fotovoltaic i la seva incidència en el municipi amb la informació que es disposa del desenvolupament de parcs fotovoltaics en l'entorn territorial de Marratxí.»

Informe favorable del Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament de Bunyola (Exp. 4000/2022, el 02/03/2023), que conclou:

«Vista la instància amb registre d'entrada núm.2022-E-RC-3501 de data 09/12/2022, sol·licitant un informe, en referència a l'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica pel que fa al parc fotovoltaic de Son Frau i Son Nebot, ubicats al polígon 6, parcel·la 151, del TM de Marratxí; tenc a bé, informar el següent:

1.-Segons els projectes dels parcs fotovoltaics de Son Frau i Son Nebot, ambdós tenen part de la línia d'evacuació que va pel TM de Bunyola, concretament per dins l'àrea empresarial de Ses Veles i van a connectar a la subestació elèctrica ubicada dins l'àrea empresarial de Ses Veles.

2.-El tècnic que subscriu no veu inconvenient en que es desenvolupin els projectes en qüestió, sempre que la línia d'evacuació, vagi per dins les galeries soterrades de l'àrea empresarial de Ses Veles i per les mènsules corresponents de les galeries.»

Informe favorable de l'Ajuntament de Palma (Exp. PLX 22/166, el 15/03/2023), que conclou:

«(...) Per altra banda, el Decret Llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra de Ucraïna, a la seva disposició final Quarta, introdueix un nou article, el 48 bis, a la Llei 10/2019, de 22 de febrer de canvi climàtic i transició energètica, que diu el següent:

"Article 48bis. Tramitació d'instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica en baixa, mitjana i alta tensió

3. Xarxes de transport i distribució d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió

a) Les xarxes de distribució oi transport d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió, (...) amb les particularitat següents:

1^a. El traçat de la xarxa en mitjana o alta tensió no superarà els 10 quilòmetres de longitud entre la capçalera de subestació i l'últim centre de transformació.

2^a. L'execució de les xarxes d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió s'ha de dur a teme segons la ITC LAT 06 del Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, de línies subterrànies amb calbes aïllats.

3^a. Les xarxes d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió han de discórrer per voreres, camins o vials.»

La mateixa Llei 10/2019, de 22 de febrer de canvi climàtic i transició energètica, al punt 4 del seu article 48 diu el següent: "4. A efectes de la seva tramitació i autorització, les instal·lacions d'evacuació es consideren part integrant de les corresponents instal·lacions d'energies renovables."

La línia d'evacuació del parc fotovoltaic, de mitja tensió, ´te uns longitud total (segons projecte) de 4,2 km, això és menys de 10 km, dels quals poc més de la meitat transcorren per camins i vials del terme municipal de Palma. Segons el projecte que s torba en procés d'informació pública per part de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic del govern de les Illes Balears, el projecte presentat compleix les determinacions de l'ITC LAT 06 del Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, de línies subterrànies amb cables aïllats.

Per tot l'exposat anteriorment, sembla que, des d'un punt de visat del planejament municipal de Palma, la xarxa d'evacuació del parc fotovoltaic Son Frau-Son Nebot seria un ús permès pels vials i camins rústics de Palma.

Malgrat l'anterior, cal fer l'observació que pels vials del Sistema General de Son Reus, on es pretén realitzar la nova conducció elèctrica, transcorr el gasoducte Palma-Andratx.»

Informe favorable del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca (Exp. 916511H_959/2022, de 03/02/2023) amb consideracions tècniques:

«Justificació tècnica

1. Segons l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per (...). Per tant, no es preceptiu informar sobre tota la instal·lació del parc fotovoltaic Son Frau així com la línia d'evacuació LSMT 15 KV fins a la subestació Ses Veles per ésser més enllà d'aquesta distància mesurada des de les arestes exterior de la carretera Ma-2031. En canvi, sí es preceptiu informar sobre les instal·lacions del parc fotovoltaic Son Nebot dins d'aquesta franja.

2. D'acord amb l'article 31.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es defineix com a zona de protecció de la carretera la compresa (...). A la zona de protecció no es podran realitzar obres ni es permetran més usos que els compatibles amb la seguretat vial, prèvia autorització, en qualsevol cas, de l'organisme gestor. Per tant, s'informa favorablement la disposició de sistema de plaques fotovoltaiques més enllà de la zona de protecció.

3. D'acord amb l'article 31 de la Llei 37/2015, de 29 de setembre de Carreteres (BOE de 30 de setembre de 2015) i l'article 94 del Reglament General de Carreteres (BOE de 23 de setembre de 1994) les obres de canalització paral·lela es realitzaran fora de la zona de domini públic de la carretera i a una distància mínima de vuit (8) metres mesurats des de l'aresta exterior de l'explanació. Per tant, totes les canalitzacions paral·leles interiors (canalitzacions de reg...) dels parc fotovoltaic Son Nebot hauran de situar-se més enllà de vuit (8) metres de l'aresta exterior de l'explanació.

4. D'acord amb l'article 33.3.a de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, les labors agrícoles no tindran cap restricció fora de la zona de domini públic, excepte en el cas que, amb aquestes, es pugui veure compromès el trànsit; en concret, serà preceptiva l'autorització de l'organisme titular de la carretera per a la plantació o tala d'arbrat i la recollida i evacuació dels productes quan es fan a una distància menor de tres (3) metres de l'aresta de l'explanació i aquesta pugui veure's afectada, (...). Per tant, la pantalla vegetal projectada haurà de situar-se més enllà dels tres (3) metres des de l'aresta exterior de l'explanació, darrere del tancament de la parcel·la.

5. D'acord amb l'article 33.3.b de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, els tancaments de les propietats confrontants hauran de situar-se fora de la zona de domini públic i a no menys de tres (3) metres de l'aresta exterior de l'esplanació. Les parets tindran una alçària màxima igual a la meitat de la distància a què estiguin situades de la referida aresta exterior de l'esplanació. Per tant, el tancament del parc fotovoltaic Son Nebot confrontat amb la carretera Ma-2031 haurà de complir les següents condicions:

a) Els tancament tindrà una alçària màxima inferior o igual a 1,50 metres, sent d'un metre (1) màxim la part d'obra (marès no aterracat o paret seca) i la resta amb pals i reixeta o tot ell de pals i reixeta. Es podrà augmentar a una alçària màxima de 2,20 metres però s'haurà de recular a una distància de 4,40 metres des de l'esmenada aresta o més, com succeeix en aquest cas.

b) En cap cas podrà coronar-se amb filferro de pues ni adossar-hi cap element que pugui fer de pantalla, tal com a “bruc”, etc.

c) Els pals i reixeta serà un element diàfan, d'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, article 22.1.c.3.

d) Els tancaments en general hauran de conservar la tipologia tradicional de la zona en què s'ubiquin.

6. D'acord amb l'article 33.3.c de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, les obres de moviment de terres i explotacions mineres, construccions de pous, piscines, s'hauran de realitzar fora de la zona de protecció, els moviments de terra, la finalitat dels quals sigui exclusivament l'adequació del terreny per a l'explotació agrícola o d'altres similars que siguin admissibles a la zona de protecció, podran autoritzar-se sempre que no afectin negativament les condicions de traçat de la via ni el lliure curs de les aigües i que estiguin fora de la zona de domini públic. Per tant, el camí perimetral interior del parc fotovoltaic Son Nebot estarà format per paviment granular sense cap tipus de conglomerant a la zona de protecció, no sent autoritzable la utilització de soleres de formigó ni qualque tipus d'enrajolat.

7. D'acord amb l'article 35.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es prohibeix la construcció de nous accessos a les carreteres de les xarxes primària i secundària. En aquest cas, existeix ja un accés al polígon 6 parcel·la 151 i en cas del seu condicionament complint les següents condicions:

a) L'accés haurà de tenir un radi de gir mínim de NOU (9) metres mesurats des del caire de la calçada. La continuïtat del tancament fins al portell o barrera haurà de tenir un radi de gir mínim de CINC (5) metres mesurats des del tancament i amb la mateixa tipologia de construcció.

b) El portell o barrera estaran situats a una distància mínima de VUIT (8) metres de l'aresta exterior de l'esplanació.

c) Per evitar futurs problemes (estacionaments, abocaments incontrolats...), l'ample màxim de l'accés al tram recte del portell o barrera serà de SIS (6) metres, excepte quan es justifiqui per raons especials.

d) El tram d'accés comprès entre la barrera i la carretera haurà de pavimentar-se degudament mitjançant ferm asfàltic o formigó igualant la geometria i tipus de secció, amb un pendent que allunyi les aigües de pluja de la carretera. L'espessor màxim del paviment serà de VINT (20) centímetres.

e) La cuneta trepitjable té com a funció el drenatge horitzontal per a donar continuïtat a les aigües d'escorrentia i no s'haurà de modificar la cota natural per tal de permetre el normal i lliure discórrer de les aigües. La cota del terreny d'aigües avall serà lleugerament inferior a la cota d'aigües amunt.

f) S'hauran de recular els senyals verticals necessaris per adaptar-los a la nova configuració de l'accés segons estableixi el personal del Servei a la nova ubicació que ell mateix determini.

8. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.»

Informe favorable del Servei Tècnic d'Urbanisme del Consell de Mallorca (Exp. 908179K, de 28/02/2023) amb consideracions tècniques:

«Conclusió

1) Ateses les consideracions formulades a l'apartat anterior, informem favorablement la proposta sempre que es tinguin presents les condicions i observacions següents: 1) Cal estudiar més acuradament l'efecte acumulatiu dels parcs fotovoltaics propers, existents i en tramitació, per tal d'establir la idoneïtat de la ubicació proposada, la idoneïtat de la dimensió proposada així com la necessitat o no d'incloure més mesures correctores per tal de reduir l'impacte paisatgístic de la nova instal·lació.

2) Cal modificar l'alçada del tancament perimetral metàl·lic proposat per tal de no superar l'alçada màxima de 2,20 m d'acord amb la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

3) Cal que l'edificació auxiliar destinada a edifici d'operació i manteniment compleixi les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollits a la Norma 22 del PTIM: coberta inclinada de teula àrab, materials i acabats de façana de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra...

Així mateix es fan les observacions següents:

4) Seria convenient ampliar la superfície de plantació agrícola proposada com a compensació de l'ocupació del sòl rústic per a la instal·lació d'energia renovable, per tal d'evitar la substitució progressiva de les explotacions i terrenys agrícoles per instal·lacions de producció d'energia renovable, d'acord amb la Instrucció 2/2021, de 5 d'octubre, de 221. No obstant, en allò referent a agricultura, s'estarà amb allò que determini l'Administració competent en la matèria.

5) Seria convenient reduir la implantació dels panells en el parc de Son Nebot, per tal de no ocupar els terrenys amb valor agronòmic amb nivell III (mantenint l'activitat agrària d'aquesta zona) i per tal de reduir l'impacte paisatgístic del parc fotovoltaic des de la carretera.

6) Seria convenient incorporar una barrera vegetal, d'una amplada de 5m, entre el límit del parc fotovoltaic Son Frau que confronta amb el parc fotovoltaic Son nebot, per tal de fragmentar i reduir l'impacte paisatgístic generat per la instal·lació projectada. Aquesta barrera hauria de tenir una composició similar a la barrera vegetal perimetral proposada en el projecte.

7) En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el

material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

8) Cal recordar que s'hauran de sol·licitar els informe i autoritzacions legalment previstos en l'art. 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears. Aquest informe s'emet en aplicació de les competències en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i paisatge, i sense perjudici de les consideracions que es puguin formular des d'altres àrees de l'administració dins l'abast de les competències que tinguin atribuïdes.»

4. Consideracions tècniques

1. Alternatives.

Les alternatives que presenta el document ambiental, son

a) Alternatives en relació amb altres fonts d'energia renovable: considera l'energia eòlica com una alternativa encara que la zona d'implantació és zona d'exclusió d'energia eòlica.

b) Alternativa d'emplaçament: en el document ambiental es mostren quatre possibles àrees d'implantació, una d'elles en una explotació de cultiu intensiu de tarongers en actiu, però també indica que no hi ha hagut contacte ni acords amb la propietat de les parcel·les.

c) Alternatives en relació als accessos: fan servir els accessos existents, no es presenten alternatives ni modificacions.

d) Alternatives de circulació interior a la parcel·la: el document explica que es reserva un espai perimetral per a viari o circulació. Respecte a la circulació interior, es fa l'anàlisi de la comparativa entre camins interiors asfaltats i sense asfaltar.

Considerant que la implantació duu a terme activitats agrícoles complementàries i compensatòries, entre les quals trobem un acord de pastereig de ramat oví, la possibilitat de la cimentació no és una alternativa viable. Així mateix, l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears indica que la impermeabilització del terreny ha d'esser la mínima possible.

e) Sistema d'implantació: es selecciona mitjançant perfils metàl·lics i subjecció directa sense base asfaltada.

Considerant la inclinació menor al 5% i la tipologia del terreny que ho permet, és el sistema especificat a l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

f) Alternatives en relació amb la distribució dels parcs fotovoltaics: el document ambiental estipula que es compleixen la distància a llindars del planejament urbanístic de Marratxí, així com la distància a les línies aèries i suports de les línies elèctriques d'alta tensió que travessen la propietat. Els mòduls s'instal·len a una distància mínima de 0,80 metros del terra, per permetre una coberta vegetal. A partir d'aquí s'especifica que s'implanta el màxim de panells possibles.

No es tracta d'alternatives, sinó del compliment de la normativa de seguretat i urbanística, així com de l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

g) Alternativa de traçat de la línia elèctrica: es valora a la línia d'evacuació fins a la SET Ses Veles un traçat subterrani o aeri.

D'acord amb l'article 48 bis.1 sobre la tramitació d'instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica en baixa, mitjana i alta tensió de la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica «3a. Les connexions de servei han de discórrer per voreres, camins o vials.». La línia aèria només es justifica de manera excepcional, quan tècnicament quedi justificat. Per tant, l'EIA ha comparat una alternativa no viable, com és un traçat aeri quan pot discórrer soterrat.

Un pic analitzat l'apartat d'alternatives, es considerà que no s'havien presentat alternatives ja que aquestes han de ser tècnica i ambientalment viables tal com especifica la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. Amb el requeriment d'esmena remès al promotor en setembre de 2024, es sol·licità l'estudi de les següents alternatives:

- La reducció de la implantació de plaques fotovoltaiques per tal de no ocupar els terrenys amb valor agronòmic amb nivell III.

- Analitzar una altura menor de les plaques solars.

- La recuperació/reparació de les parets seques del perímetre de la parcel·la.

En resposta a aquestes alternatives, el promotor va analitzar les alternatives:

a) La reducció de la implantació de plaques fotovoltaiques per tal de no ocupar els terrenys amb valor agronòmic amb nivell III, suposaria una menor productivitat energètica i una reducció de l'estalvi d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

D'una superfície de 1.736,48 m² amb una potència de 15,76 Mwp, i una producció de 25.60,63 Mwh/any i una reducció d'emissions de 12.023,72 Kg CO₂/any, es transformaria en una superfície de 109.306,32 m² amb una potència de 14,59 Mwp, i una producció de 23.663,04 Mwh/any i una reducció d'emissions de 11.131,09 Kg CO₂/any, que es resumeix en una pèrdua total del 7,42% de producció.

Així mateix, encara que la classificació dels terrenys és de tipus III, actualment el cultiu en explotació és la mateixa que a la resta de la parcel·la, considerant que són cultius principalment d'ametller i garrover molt antics amb baixa productivitat i afectats en un gran percentatge per Xylella fastidiosa, per la qual cosa s'han d'eliminar per normativa europea. Així mateix, les mesures compensatòries proposades i aprovades pel Servei d'Agricultura i Ramaderia millorarien l'actual situació agrària inclús dels terrenys de classificació de tipus III.

b) Analitzar una altura menor de les plaques solars.

S'ha realitzat una explicació sobre l'optimització de la producció energètica, i la pèrdua de generació d'acord amb l'altura dels planells.

La inclinació ve determinada per l'ombra entre planells i la incidència de la llum.

Una estructura de dos planells en vertical a 20 graus d'inclinació tendria una altura de 2,60 metres i produiria 25.560,63 Mwh/any. Una estructura de tres planells en vertical a 20 graus d'inclinació tendria una altura de 3,25 m produiria 22.219,44 Mwh/any. Aquesta diferència es resumeix en una pèrdua total del 13,07% de producció.

La barrera vegetal estava descrita amb una altura de 3 metres al document ambiental, mentre que l'altura dels planells seria de 3,25 m. La descripció més detallada de la composició vegetal ens dona una inclusió d'espècies de garrover (Ceratonia siliqua) amb una mitja de creixement de 5 a 6 metres i ullastrar (Olea europaea var sylvestris) amb una mitja de creixement de 4 a 6 metres. Entre els arbres allà on no hi hagi pared seca, es plantarà Pistacia Lentiscus, amb una altura mitjana d'1 a 1,5 m. S'especifica que la separació entre peus es realitzarà per permetre el desenvolupament necessari dels exemplars.

c) La recuperació/reparació de les parets seques del perímetre de la parcel·la.

El promotor no ha inclòs aquesta opció dins l'estudi d'alternatives.

2. Respecte a la implantació

Al document de requeriment es va sol·licitar que s'especificàs les mesures d'implantació següents:

«- La distància de 10 metres entre el límit de la parcel·la i al tancat perimetral de seguretat, determinat a les normes subsidiàries de Marratxí.

- L'amplitud de l'espai perimetral intern des del tancat de seguretat fins a les plaques fotovoltaiques que es fa servei com a viari de circulació per a l'execució de les mesures compensatòries agràries (moviment interior de persones, maquinària i ramat oví).

- Les distàncies indicades per l'entitat Red Eléctrica España de no afecció a les línies de transport elèctrica d'alta i mitja tensió.

-L'explicació ha d'anar acompanyada de plànols o representació gràfica que indiqui la distància i que respecti els límits normatius.»

En la documentació d'esmena, s'han inclòs plànols grafiats on s'especifiquen les distàncies esmentades al llistat anterior, excepte pel fet que encara NO es compleix la distància de 10 metres al perímetre de la parcel·la, per la qual cosa no es compleix la normativa de les normes subsidiàries de Marratxí. Aquesta distància ha de ser des de la barrera perimetral, i pareix que és d'aproximadament 5 metres a la representació gràfica.

3. Integració paisatgística.

Al requeriment d'esmena es va sol·licitar:

«S'ha de complementar el document ambiental amb:

- Una descripció i representació 3D més acurada de la barrera vegetal ajustada a la realitat de composició i ocupació.

- La barrera vegetal ha d'assolir almanco la mateixa altura que les plaques solars. Es revisarà i descriurà l'altura per espècie.

- El Pla de Vigilància Ambiental ha de preveure el seguiment de la consolidació de l'altura i característiques necessàries pel compliment de l'objecte a assolir, així com mesures correctores.

- Revisió de la dotació econòmica per arbre, amb la previsió de plantació.

- Previsió d'un reg perimetral per garantir la supervivència de la plantació, almanco en el termini del seu creixement.

- El trasplant dels garrovers de major altura i volum s'ha de contemplar com una mesura real i no una recomanació.

- Incloure la recuperació i/o reparació de les parets de pedra existents a les zones limítrofes del conjunt fotovoltaic en aquelles parts que la pared estigui en mal estat.

- S'ha d'incloure en l'estudi paisatgístic una anàlisi de les conques visuals. Les conques visuals han de ser analitzades des dels nuclis de població, vies de comunicació i altres focus de visibilitat identificats, i també en covisibilitat amb altres parcs fotovoltaics. Per a la realització de l'estudi de covisibilitat amb altres instal·lacions l'annex d'estudi paisatgístic ha d'incloure la descripció de l'anàlisi territorial de l'àrea compresa per un radi de 10 km (Bosc et al., 1994) des de les parcel·les on es projecta els parcs fotovoltaics, en sentit ampli si hi ha altres parcs fotovoltaics a més del projectat. Mitjançant l'ajuda d'un programari SIG s'han d'avaluar les diferents conques visuals de cadascun dels parcs i han analitzat els diferents escenaris on podrien superposar-se dues o més conques visuals, sent una la pròpia dels parcs fotovoltaics analitzats.

- S'ha de fer un anàlisi dels impactes amb sinergies amb altres parcs fotovoltaics autoritzats, en funcionament o no.»

En els documents d'esmena s'ha fet una descripció més acurada de la barrera vegetal, amb la descripció de les espècies i altures a assolir en tres anys, s'ha inclòs un pressupost revisat, s'inclou el trasplantament dels exemplars viables no només com a una recomanació, s'ha inclòs un sistema de regadiu, i s'ha fet un estudi més acurat de les conques visuals. Per altra banda, no s'inclou una anàlisi de sinergia amb altres parcs fotovoltaics ni la recuperació de la pared seca al voltant de la propietat, que és un punt addicional per permetre una millor integració paisatgística.

Al document d'esmena s'indica que les superfícies exteriors dels nous edificis (acabats i estètica), així com el tancament perimetral,s'adaptaran als requisits del Planejament urbanístic i de les normes del Pla Territorial de Mallorca que siguin d'aplicació.

També indica que els containers de les bateries venen predefinits pel fabricant, però pot quedar subjecte a canvis per minimitzar l'impacte «si així es requereix a fases més avançades del projecte».

Respecte a la barrera vegetal estava descrita amb una altura de 3 metres al document ambiental, mentre que l'altura dels planells seria de 3,25 m. La descripció més detallada de la composició vegetal ens dona una inclusió d'espècies de garrover (Ceratonia siliqua) amb una mitja de creixement de 5 a 6 metres i ullastrar (Olea europaea var sylvestris) amb una mitja de creixement de 4 a 6 metres. Entre els arbres allà on no hi hagi pared seca, es plantarà Pistacia Lentiscus, amb una altura mitjana de 1 a 1,5 m. S'especifica que la separació entre peus es realitzarà per permetre el desenvolupament necessari dels exemplars.

Tal com s'especificava al document de requeriment, entre les mesures establertes a la documentació estableixen el plantejar el trasplantament dels exemplars de garrofer presents tant a la zona de nivell III com al conjunt de la finca estar validat per una anàlisi de viabilitat d'un enginyer agrònom, així també es descriu la creació d'un sistema de regadiu per al suport els dos primers anys de creixement.

Per una altra banda, l'Ajuntament de Marratxí considerava insuficient la dotació econòmica de 12€/arbre, que inclou també la plantació, i també indica que considera convenient la creació, amb la seva estimació pressupostària, d'un reg perimetral per garantir la supervivència de la plantació. Amb la documentació d'esmena es presenta un pressupost més detallat ampliat i una dotació per a un sistema de regadiu per als dos primers anys de creixement de la barrera vegetal.

Respecte a la fase II, d'implantació de les bateries d'emmagatzemament, a la documentació gràfica no pareix que es compleixi les distàncies als llindars i la implantació de la barrera vegetal.

4. Sistema d'emmagatzematge amb bateries

El projecte contempla una segona fase d'incorporació de sistemes d'emmagatzematge d'energia a bateries (BESS, per les sigles en anglès), com una hibridació d'aquest projecte fotovoltaic. D'acord amb el document ambiental i els projectes simplificats d'ambdós parcs fotovoltaics, l'execució d'aquesta fase està supeditada a la viabilitat tecnico-econòmica de les BESS i es durà a terme quan hi hagi els senyals convenients de preu i d'acord amb la legislació vigent en matèria de tramitació.

En el requeriment de documentació es va sol·licitar una modelització dels camps electromagnètics, que es va incloure entre la documentació d'esmena. Encara així, s'ha de destacar que a l'anàlisi s'inclou les emissions dels transformadors i de les línies de baixa tensió, que afecten a la vivenda agrària, el poliesportiu, el camp de tir i la urbanització de Son Frau, però no les emissions de les bateries d'emmagatzematge cap els habitatges al nord de Son Nebot, que clarament es trobarien a menys de 100 m d'aquestes. Així, no es pot determinar si les emissions tenen efectes significatius, com tampoc les mesures correctores necessàries.

Per una altra banda, el calendari d'execució no inclou la instal·lació de les bateries, que podria no dur-se a terme si la viabilitat tecnico-econòmica no és l'adequada. En un termini de temps relativament curt, la tecnologia en aplicació (actualment és un camp que avança ràpidament arran d'experiència i aplicació de noves solucions) i també la normativa podrien modificar-se respecte el que es descriu als documents lliurats.

Tot això determina que no es pot avaluar els perills i repercussions (substàncies químiques, emissions de gasos tòxics del propis sistemes de bateries, perill d'incendi d'aquestes, emissions electromagnètiques, etc) i, per tant, tampoc es pot preveure les mesures de prevenció necessàries.

En conclusió, si bé es recomanable executar la fase 2 del projecte, en aquest moment no es té suficient informació per avaluar la repercussió d'aquesta fase de la instal·lació.

5. Camps electromagnètics

Si bé el Pla de Vigilància Ambiental preveu realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de les edificacions auxiliars i s'haurà de complir amb allò exigit al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques, i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23, no s'havia adjuntat un estudi de les emissions previstes als moments de màxima producció.

Al document d'esmena es va sol·licitar una modelització dels camps electromagnètics. Entre la documentació d'esmena, l'enginyer industrial Raimundo Montis Palos va informar sobre l'afecció i les distàncies als punts d'emissions del parc, on es concloïa «A la vista de toda la información presentada en este estudio, se puede afirmar que los campos electromagnéticos generados por los transformadores y líneas de baja tensión repartidas a lo largo de la planta no van a generar un impacto significativo sobre las edificaciones cercanas a la planta. Los campos magnéticos generados por las líneas de corriente continua son despreciables».

Encara així, s'ha de destacar, per una part, que les emissions que arriben al camp esportiu de tir, situat a 35,79 metres, tenen una intensitat superior a 0,4 µT, i no s'han presentat mesures de correcció. Per una altra banda, en l'anàlisi s'inclou les emissions dels transformadors i de les línies de baixa tensió, que afecten a l'habitatge agrari, el poliesportiu, el camp de tir i la urbanització de Son Frau, però no les emissions de les bateries de emmagatzematge en els habitatges al nord de Son Nebot, que clarament es trobarien a menys de 100 m d'aquestes. Així, no es pot determinar si les emissions tenen efectes significatius, com tampoc les mesures correctores necessàries.

6. Compensació agrícola i ramadera

El sistema SIGPAC permet identificar geogràficament els llocs declarats per agricultors i ramaders, a qualsevol règim d'ajuts relacionat amb la superfície cultivada o aprofitada per la ramaderia. La parcel·la té una superfície total de 204.302 m², de la qual 200.300 m² són terrenys agrícoles. D'acord amb la informació disponible al SIGPAC, es tracta d'una finca orientada a la producció de fruita seca concretament ametllers i garrofers (19,59 ha en total). El nombre d'ametllers que en teoria són presents a la finca és de 1.819 i 160 garrofers. La finca és tota en sec. S'estima que a la zona afectada pel projecte apareixen aproximadament 140 garrofers i 1.400 ametllers.

Per una altra banda, dels cinc punts d'excavació per comprovar mostrejos de profunditat i caracterització del sòl, s'aporten els resultats que dona com a resultat la classificació del sòl a la parcel·la en categories agronòmiques establertes a l'annex I de la Instrucció 2/2021 del Servei d'Agricultura: la de major ocupació de Nivell V amb una superfície de 15,78 ha, la segona, situada al sud-est amb Nivell III amb una superfície de 2,26 ha, i una petita zona de Nivell VI amb roques de 0,05 ha.

D'acord amb la Instrucció 2/2021 de 5 d'octubre de 2021 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, se podrà emetre un informe favorable als projectes que vagin acompanyats de la presentació d'una memòria elaborada per un tècnic competent en la matèria que estableixi la classificació del sòl d'acord amb les categories agronòmiques establertes a l'annex I de la Instrucció.

En relació amb els individus de Prunus dulcis (cultiu d'ametller), d'acord amb el document ambiental i l'informe de l'enginyer agrònom amb núm. de col·legiat 1693 amb data 12 d'octubre de 2022, els ametllers han acabat el seu cicle productiu (tenen més de 50 anys) i no es poden considerar com a rendibles econòmicament. Vist l'estat dels arbres, la producció s'estima en uns 1,5 kg d'ametlla closca per arbre de mitjana, quan una producció esperada en aquest tipus de plantació hauria de rondar els 12kg/arbre, així el total (1400 arbres x 1,5 kg) anual estaria al voltant dels 2.100kg, amb un valor aproximat en preus de la campanya de 2022 d'uns 1500 €. Així mateix, molts dels individus presenten signes de malaltia i decrepitud.

Per a la realització de l'informe agrònom, es recolliren 5 mostres per enviar al laboratori de la Conselleria d'Agricultura per la seva determinació de presència de Xylella fastidiosa. A l'informe del Servei d'Agricultura de 02 de setembre de 2022, on es comuniquen els resultats de les anàlisis sol·licitades per l'enginyer agrònom a la parcel·la d'estudi, es detecta que dels 5 individus analitzats hi ha 4 infectats per Xylella fastidiosa. En l'informe es comunica l'obligació, per legislació europea, de l'eliminació dels exemplars infectats, sempre després d'un tractament fitosanitari contra els vectors de la plaga. Així mateix, a l'informe de l' enginyer agrònom, es comunica que per associació en funció de la distribució i sistema de mostreig, calcula que el 80-85% dels individus d'ametller estan afectat per aquesta plaga, per la qual cosa, es obligatori l'eliminació de pràcticament tots els individus d'ametler.

Respecte als individus de garrovers, el document ambiental esmenta que es conservaran aquells en millor estat per traslladar-los a la pantalla visual vegetal. També esmenta que almanco es sembraran a aquesta barrera el mateix nombre d'individus de garrover que els eliminats.

A la memòria agronòmica presentada, d'acord amb els paràmetres que determinen la classificació del sòl a la Instrucció 2/2021, la parcel·la es classifica amb el Nivell 3 i 5, que pertany a sòls amb un valor agrari alt i mitjà respectivament. Per tant, es proposa un projecte de complementarietat i de compensació que consisteix, per una part en un projecte experimental dins el futur parc amb l'objecte d'estudiar els efectes de les plaques solars sobre diferents cultius hortícoles (Thymus vulgaris, Rosmarinus officinalis, Foeniculum vulgare, Salvia sp., Cynara scolymus L), i per altra part es proposa crear un viver de planter de garrovers experimental de diferents varietats i diferents tipus d'empelts amb degoteig automatitzat. A la resta de terreny se proposa el pasturatge de ramat oví entre plaques conjuntament amb la sembra de cereals, altres espècies i guaret. També s'especifica l'augment de la càrrega ramadera amb 20 ovelles femelles amb les seves corresponents cries, mascles i exemplars de reposició. Finalment es proposa la plantació d'1,30 ha de nectarines de pasta blanca en regadiu a les parcel·les 446, 447, 448 i 449 del polígon 26 de Manacor.

El 23 de març de 2023 el Servei d'Agricultura va emetre informe desfavorable. Arran d'aquest informe, el 21 de juliol de 2023 el promotor va presentar documentació addicional: un informe d'esmena agronòmic de l'enginyer agrònom amb núm. de col·legiat 291 de les Illes Balears, de revisió i esmena de deficiències sobre l'agrupació fotovoltaica Son Frau i Son Nebot elaborat en data de juny de 2023, i la declaració de compromisos pactats entre EGPE i Terracor. Un pic revisada la documentació addicional, el 02 de novembre de 2023 la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va emetre requeriment d'esmena en el qual es sol·licitava còpia signada dels agro-compromissos amb TERRACOR, AGROVER SAT i ANYADA SAT, i la descripció del balança calculat damunt el MB i les UTAs considerant la substitució de l'actual plantació a la a parcel·la on està previst realitzar la compensació amb una plantació de nectarines. En data de 19 de desembre de 2023 el promotor va presentar un segon informe d'esmena, i nous agro-compromisos signats entre EGPE SL i AGROVER SAT i EGPE SL i un ramader professional amb cartilla ramadera. La mesura de compensació definitiva és un projecte innovador de cultius hortícoles de 0,23 ha d'hivernacle al Polígon 13 parcel·la 263 de Petra, i mesures de complementarietat de pastura de cereal de ramat oví de 7,8 ha dins els propis parcs fotovoltaics. Finalment, arran de les dues esmena de deficiències per part del promotor, el 20 de febrer de 2024 el Servei d'Agricultura va emetre informe favorable.

Al document de requeriment es sol·licità incloure les mesures agrícoles i el seu seguiment al Pla de Vigilància, que es va fer a la documentació d'esmena.

7. Cronograma d'execució

El cronograma d'execució previst de les obres en el 2024 era entre juny i octubre. L'època de nidificació i reproducció d'aus associades a hàbitats agraris és de març a setembre, especialment a l'estiu. Es sol·licità al requeriment d'esmena la modificació del cronograma per ajustar-se a l'època fora de la nidificació.

En el document d'esmena s'especifica que es disposa de l'informe favorable del Servei de Protecció d'Espècies i que no es troba en àrea d'interès avifaunístico o al ubicar-se pròxima a nius de espècies rapinyaires protegides.

La modificació sobre l'execució no es demanà en base a una espècie específica protegida, sinó per a permetre la nidificació a l'època de cria de les aus de la zona.

Si bé es cert que la instal·lació no ha de suposar emissions molt constants i dilatades en el temps, la seva creació s'ha d'adaptar a la classificació del sòl, rústic en aquest cas, i la seva utilitat ambiental.

Les zones de cultiu de secà amb plantes herbàcies forma part del mosaic paisatgístic i d'usos que afavoreix la proliferació de les espècies i el manteniment dels corredors d'habitats, especialment per a espècies ornítiques. Compactar les actuacions de la construcció fora del termini de cria i nidificació permet l'ús compatible entre les dues actuacions en el mateix espai.

8. Emissions atmosfèriques de gasos d'efecte hivernacle

Entre els impactes positius de l'execució del projecte, s'han de destacar els impactes sobre el clima i el canvi climàtic (s'estima un estalvi anual d'emissions de CO₂ d'unes 4.553,27 tones). Així, el projecte afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d' 11 de desembre.

En el sector Son Frau es preveu una generació anual d'energia elèctrica de 16.984.858 Kwh, i en el sector Son Nebot es preveu una generació anual d'energia elèctrica de 8.575.777 Kwh. S'ha aplicat el coeficient 0,4930 kg CO₂/kWh11 i el coeficient de pèrdues del 4% a la previsió d'energia generada s'estima que l'estalvi anual d'emissions de CO₂ serà : (16.984.858 + 8.575.777) kWh x (1-0,04) x 0,4930 kg CO₂/kWh = 12.097.337,33 kg CO₂ = 12.097,3 tCO₂eq/any.

9. Descripció dels impactes

A la documentació d'esmena es fa una descripció i valoració dels impactes prevists. Així mateix, per cada un dels possibles impactes es descriuen les mesures correctores, i s'estableix un Pla de Vigilància Ambiental per al seu seguiment.

Durant la fase de construcció determina com a impactes: emissions de pols i soroll, possibles contaminacions puntuals per vessaments accidentals, durant les obres, el desbrossament i retirada de terra vegetal (reubicada en la mateixa parcel·la) per a l'excavació de zajals per al cablejat i cimentació de les limitades per a instal·lació de les casetes prefabricades, col·locació de les estructures de suport de les plaques fotovoltaiques, construcció de les infraestructures auxiliar, valladí perimetral, generació de residus de construcció.

Durant la fase de funcionament: ocupació del territori i operacions de manteniment .

Durant la fase de desmantellament: emissions de pols i soroll, possibles contaminacions puntuals per vessaments accidentals, generació de residus de demolició, elèctrics, metàl·lics, i panells fotovoltaics. Indica que els residus seran gestionats segons la seva naturalesa i per un gestor autoritzat, i que condicionarà el terreny a la seva situació de no-intervenció per a la recuperació de l'ús tradicional.

Tots ells es determinen com de nuls a moderats amb l'aplicació de les mesures de correcció descrites a l'EIA.

Com a efectes positius es consideren la millora de l'explotació agrària i la creació d'explotació ramadera, així com l'aportació a la reducció de gasos d'efecte hivernacle i la creació d'economia i feina.

En conclusió, la documentació per a la instal·lació de les plaques fotovoltaiques per a la generació d'energia ha estat suficient per considerar que no es produiran impactes adversos significatius, però, en canvi, no resulta suficient per avaluar el sistema d'emmagatzematge, a pesar que s'ha requerit la informació necessària a travès de l'esmena de deficiències.

CONCLUSIÓ

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a l'Agrupació Fotovoltaica Son Frau i Son Nebot, polígon 6, parcel·la 151 del terme municipal de Marratxí promogut per Enel Green Power España S.L.U., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental signat per Àngel Pomar i Gomà & Clara Fuertes Salom Consultors ambientals l'octubre de 2022, així com la documentació d'esmena signada en octubre de 2024, i els següents condicionants:

1- La present declaració d'impacte ambiental no inclou la fase 2 del sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, atès que si bé aquesta és recomanable, no es poden avaluar els impactes de la seva incorporació, i per tant, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, aquests sistemes s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si finalment s'executen.

2- Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar els condicionants inclosos en la present Declaració d'Impacte Ambiental.

3- Les obres es realitzaran fora de l'època de risc d'incendis i es prendran les mesures establertes al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals, en concret l'article 8.c.

4- Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

5- Tant la fase de construcció com la fase de desmantellament s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents, en el període comprès entre setembre i març i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.

6- En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'hauran de conservar el ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació i reconstrucció dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

7- Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà el que disposa l'art. 2.1.c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: "Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques.

8- Per tal de millorar la integració paisatgística es considera necessari mantenir, conservar i restaurar tots els trams de paret de pedra seca actualment existents sense perjudici d'admetre el desmuntatge dels trams estrictament indispensables. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants. Les restauracions dels murs de pedra seca hauran de garantir el manteniment de les característiques volumètriques dels murs (amplada i alçada aproximada), així com dels materials i tècniques de construcció tradicional: murs a partir de pedra poc treballada, disposada en doble filada, correctament travada i tasconada sense cap classe de morter d'unió, rebliment de la part central del mur i coronament amb enllosat.

9- L'apantallament vegetal proposat ha de cobrir tot el perímetre de la parcel·la. L'estat de la barrera vegetal ha de ser verificat al seguiment del Pla de Vigilància Ambiental per aconseguir l'altura i frondositat necessària per a complir la seva funció a tot el perímetre. L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas que no estigués ben executada o no complís amb el seu objectiu, l'òrgan substantiu és responsable de què el promotor realitzi les plantacions necessàries, amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

10- Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi Tècnic d'Edificació.

11- S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. En els límits exteriors d'habitatges a menys de 100 m dels punts d'emissió s'haurà de comprovar el valor del camp electromagnètic en l'estat de càrrega màxima del parc fotovoltaic, considerant per al càlcul a una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i a una altura d'1 m, i, en el cas de superar els límits permesos, s'hauran d'incloure també mesures de correcció i seguiment dels camps electromagnètics al Pla de Vigilància, amb un límit d'emissions de 0,4 microTesles als exteriors de les instal·lacions i habitatges que l'enrevolten.

12 - S'haurà de modificar el projecte per tal que les emissions que arriben al camp esportiu de tir, situat a 35,79 metres, no superin la intensitat de 0,4 µT, ja sigui augmentant la distància de les instal·lacions emissores, sigui instal·lant solucions tècniques que redueixin o funcionin com a apantallament de les emissions.

13- Se seleccionaran equips que no usin hexafluorur de sofre (SF₆) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. En cas contrari, es disposarà d'un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidatge d'equips que utilitzin gas SF₆; detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, disposant de la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF₆.

En el cas de disposar d'instal·lacions amb SF₆, ha de realitzar-se un control del gas de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fugides. En les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del gas, aquest haurà de ser recuperat.

14- S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tenen materials contaminants, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

15- La neteja dels panells fotovoltaics s'ha de realitzar, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada o depurada. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics, es recollirà la totalitat del producte contaminant fet servir a cada panell.

16- Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

17- Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25-30 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

Es recorda que:

- L'ocupació de les instal·lacions han de complir amb les distàncies al límit de la parcel·la de 10 metres de les normes subsidiàries, i les distàncies de seguretat a les línies de transport elèctrica d'alta i mitja tensió.

- La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

- S'ha de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

- S'ha de complir amb el que disposa el Reial decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

- S'ha de complir amb l'establert a la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears, en els aspectes del parc fotovoltaic que pugui ser aplicable.

- S'ha de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

- S'han de complir les previsions establertes de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou així com, les de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics.

 

(Signat electrònicament: 5 de març de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá