Secció III. Altres disposicions i actes administratius
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA D'HABITATGE, TERRITORI I MOBILITAT
Núm. 150471
Resolució de la directora general d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental per la qual es formula la declaració d'impacte ambiental sobre el Parc Fotovoltaic Muro Solar situat a la parcel·la 151, del polígon 6 (T.M. Muro) promogut per Ren Beta I, SL (Exp. 89A/2024)
Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 3 de desembre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,
RESOLC FORMULAR
La declaració d'impacte ambiental del Parc Fotovoltaic Muro Solar situat a la parcel·la 151, del polígon 6 (T.M. Muro) promogut per REN BETA I, S.L., en el termes següents:
Tot i que inicialment es va presentar un projecte de PFV de 12 ha (90.246 m2), després de la segona modificació, es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de menys de 4 Ha, situada dins sòl rústic general (SRG) i sòl rústic forestal (SGF), i d'acord amb el PDSEIB s'ubica en unes parcel·les situades en zones d'aptitud fotovoltaica alta. Les instal·lacions fotovoltaiques d'una superfície inferior a 4 ha no estan subjectes a cap procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Inicialment, era una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus C (aquelles amb una ocupació territorial inferior o igual a 10 Ha. Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex II. El projecte fotovoltaic Son Muro, per les seves característiques, s'inclou en el Grup 2 (Energia), punt 6.
No obstant això, el promotor va decidir sotmetre directament el projecte a avaluació ordinària, segons la seva capacitat potestativa establerta a l'article 13.1.f) del Decret legislatiu 1/2020, que estableix que seran objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els següents projectes, públics o privats: «d) Els projectes subjectes a avaluació d'impacte ambiental simplificada quan el promotor sol·liciti que es tramiti mitjançant una avaluació d'impacte ambiental ordinària»
S'ha considerar també que encara que la instal·lació fotovoltaica no estigui inclosa l'annex I, la línia elèctrica i les subestacions associades sí ho estan al punt b) Grup 4 de l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental:
«Construcció de línies elèctriques (projectes no inclosos a l'annex I) amb un voltatge igual o superior a 15 kV, que tinguen una longitud superior a 3 km, inclosos les seves subestacions associades, així com per sota dels anteriors llindars quan compleixin els criteris generals 1 o 2, o no incloguin les mesures preventives establertes al Reial Decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, o discorren a menys de 200 m de població o de 100 m d'habitatges aïllats en alguna part del seu recorregut, tret que discorren íntegrament en subterrani per sòl urbanitza»
En conclusió, per una banda la instal·lació de la línia de transmissió i les seves subestacions associades estan subjectes a l'avaluació de l'impacte i repercussions ambientals que genera i, per tant, la instal·lació del parc fotovoltaic que la justifica, com a part integrant del projecte, ha de ser avaluada. Per una altra banda, el promotor no ha renunciat a l'expedient actual, que ha estat objecte d'exposició pública, i que es va iniciar amb la taxa i sol·licitud de la instal·lació del parc fotovoltaic, i que, per tant, està subjecte a l'avaluació de l'impacte i repercussions ambientals que genera.
1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció
El projecte se situa a la parcel·la 151, polígon 6 de Muro, referència cadastral 07036A006001510001QT, amb una superfície de 140.792 m2, de la qual les plaques fotovoltaiques no ocuparan la totalitat d'aquest espai, sinó, desprès de dues modificacions, ocupa 35.265 m2, 3,53 ha.
La instal·lació tendrà una potència d'instal·lació total és màxima de 4,34 kWp, amb 6.032 mòduls de 720 W, 13 inversors amb una potència nominal de 3,90 MWac, 2 centres de transforació (CT) i 1 centre de maniobra i mesura (CMM), i una potència atorgada en el punt de connexió de 9,6 Mwn.
S'ha seleccionat un mòdul de 720 Wp bifacial. Així la configuració calculada suposa la connexió de cadenes de 26 mòduls en sèrie. La planta compte amb dos tipus d'estructures: dos fileres de tretze mòduls cada una (2Vx13), totalitzant 26 mòduls per estructura; i dues fileres de vint-i-sis mòduls cada una (2Vx26), totalitzant 52 mòduls per estructura. Es tracta de estructures amb fixes distribuïdes per tota la superfície de la planta.Les estructures estan separades 8,0 m entre punts homòlegs (pitch) (separació nord-sud) per evitar l'ombrejat dels mòduls durant l'operació. Les cadenes s'agrupen segons la topologia del terreny i cadascuna d'elles es connectarà a l'inversor corresponent. Des de cada inversor, s'evacuarà l'energia mitjançant conductors DAC fins l'armari de baixa tensió del centre de transformació.
La longitud total de la tanca és 965,1 m. Tot el recinte de la instal·lació estarà protegit per un tancament cinegètic realitzat amb malla simple torsió de filferro galvanitzat amb alçada 2 m, que es mantindrà una distància mínima al terra de 20 cm.
Per als edificis Centres de Control i Transformació (CC i CT) es faran servir prefabricats monoblocs de formigó armat d'alta resistència.
El punt de connexió a la xarxa es troba en la subestació Sa Pobla (15 kv), situada a una distància de 3.789 m del parc.
2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte
1. Les parcel·les es situen a la Unitat de Paisatge la UP8 Es Raiguer.
2. Pel que fa a la topografia del terreny, presenta un pendent entre 1% i el 20%, sent la mitjana de l'11%. A la zona nord-oest hi ha una petita franja d'APR d'esllavissament, d'aproximadament 870 m2, 0,74% de la superfície ocupada per la poligonal de la instal·lació fotovoltaica, encara que aquesta zona no estirà ocupada pels mòduls fotovoltaics, sinó que es tracta d'una zona de separació amb el tancat perimetral.
3. Segons indica l'informe del Servei d'Agricultura, la parcel·la actualment es troba abandonada, essent de secà i amb un alt percentatge de pedregositat del terreny, amb característiques que es corresponen amb terrenys de valor agrari baix, amb un aprofitament agrari limitat d'acord amb l'annex I de la instrucció. A l'informe agronòmic la parcel·la es classifica com a nivell 6.
4. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000.
Encara així, tota l'àrea d'introducció és un Hàbitat d'Interès Comunitari.
5. Dins la zona de la instal·lació, el 34% de la superfície (4,13 ha) està classificada com Sòl Rústic Forestal mentre que el 66% està classificada Sòl Rústic General Àrea de Transició (7,93 ha).
El projecte no es troba a Àrees de Prevenció de Risc (APR) d'incendis, despreniments o d'inundacions
6. Masses d'aigua subterrània: el parc fotovoltaic projectat es localitza sobre la MAS 1811M2 Llubí i 1815M4 Petra. L'aqüífer de Llubí està en bon estat quantitatiu, però en risc, mentre que l'aqüífer de Petra està en mal estat quantitatiu. Tot dos estan en mal estat qualitatiu (per clorurs per intrusió marina, i nitrats puntuals, la font principal de contaminació difusa és l'agricultura.
A l'àmbit del projecte no hi ha cap massa d'aigua superficial, ni zona inundable.
7. Segons el Bioatles (quadrícules 5x5, codi 3950), l'àrea d'implantació és la zona de distribució de dues espècies amenaçades (melià reial Milvus milvus, codorniu Coturnix coturnix) i de catorce espècies catalogades (Aguila calzada Aquila pennata, Alcavarán común Burhinus oedicnemus, Cernícalo vulgar Falco tinnunculus, Loxia curvirostra Torcecuello Jynx torquilla, Búho chico Asio otus, Autillo europeo Otus scops, Lechuza común Abubilla Upupa epops, Capricornio mayor Cerambyx cerdo mirbeckii, Culebra de cogulla Macroprotodon mauritanicus, Culebra de escalera Zamenis scalaris, Tortuga mediterránea Testudo hermanni).
8. Referent al Patrimoni, d'acord amb l'informe inicial de 22 de març de 2023 del Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca, a la parcel·la d'ubicació hi havia constància a la Carta Arqueològica dels jaciments “Ses Pedreres” 31-42 i “Ses Pedreres” 31-44, per la qual cosa es demanà un estudi de prospecció. L'estudi de prospecció arqueològica va concloure que a l'àrea d'instal·lació no suposava una previsió d'afecció, i el Servei de Patrimoni va emetre informe favorable l'11 de novembre de 2023.
3. Resum del procés d'avaluació
Fase d'informació pública i de consultes
En relació al projecte inicial, l'1 d'abril de 2023 es va publicar en el BOIB núm. 41 la informació pública d'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i AIA del parc fotovoltaic Muro, durant un termini de 30 dies. Així mateix es va publicar als diaris Última Hora el dimarts 4 d'abril de 2023 i Ara Balears el dissabte 1 d'abril de 2023.
Durant la IP han estat consultades les següents administracions i entitats afectades:
1. Ajuntaments:
2. Consell de Mallorca:
3. Govern de les Illes Balears:
4. Entitats privades en relació amb l'energia:
5. Associació sense ànim de lucre:
S'han rebut els següents informes:
Certificat de l'acord del Ple Municipal de Muro en sessió celebrada el dia 28/09/2023, que s'expressa en els següents termes:
«Atès l'informe ambiental emès el 31 de juliol de 2023 pel tècnic municipal de Medi Ambient que conclou:
Primer.El projecte de planta fotovoltaica FV Muro Solar 9,8 Mwn/10,5 MWp, ubicada al polígon 12, parcel·la 99302 de Muro suposa un evident impacte a nivell visual i paisatgístic, inherent a la presència en el medi rural dels panells fotovoltaics i de les seves estructures complementàries, ubicats al costat d'una carretera amb molt de trànsit i adjacent al nucli urbà de Muro
Segon.L'impacte visual es pretén disminuir només en part amb la plantació de pantalles vegetals que faran el seu efecte al cap d'uns anys quan els arbres s'hagin desenvolupat completament.
Tercer.Malgrat l'impacte que suposa la instal·lació, els beneficis del projecte tant per la contribució que tendrà en assolir els compromisos de generació d'energia renovable a nivell municipal i insular, com per la diversificació de l'economia a la zona suposen un factor a tenir molt en compte.
Quart.Quant a l'aspecte agronòmic del projecte, aquest hauria d'incloure mesures compensatòries encaminades a introduir una certa activitat agrícola o ramadera, no tan sols tenint en compte la viabilitat econòmica sinó, sobretot, tenint en compte la seva viabilitat ecològica. Un simple cultiu de plantes aromàtiques, combinat amb algunes caseres d'abelles per a producció de mel o una petita guarda d'ovelles són idees que farien més atractiu i més complet el projecte.
Cinquè.Si el projecte és declarat d'interès industrial estratègic i finalment s'executa, l'Ajuntament ha de vetllar per a que durant l'execució de les obres i al llarg de la vida útil de la instal·lació s'apliqui de manera estricte el programa de vigilància ambiental descrit en el punt 7 del document Evaluación de Impacto Ambiental Parque Solar Fotovoltaico, Muro Solar, Mallorca, que forma part del projecte, a més de totes aquelles mesures que es puguin afegir durant la tramitació ambiental que té lloc a les administracions supramunicipals competents.
Sisè.A la finalització de la vida útil dels panells fotovoltaics i de totes les estructures complementàries l'entitat promotora haurà de demostrar la correcte gestió dels residus generats, tant perillosos com no perillosos.
Atès que, en relació amb aquest projecte, el Ple Municipal, en la sessió celebrada el 27/04/2023, va acordar la seva oposició a:
1. La ubicació de Parcs Fotovoltaics en sòl rústic al Polígon 12, parcel·la 99.302 i a d'altres de similars
2. La ubicació de grans Parcs Fotovoltaics en sòl rústic, pel desequilibri mediambiental que provocaran i per l'enorme quantitat de terra fèrtil que quedarà afectada i inutilitzada.
3. La ubicació de grans Parcs Fotovoltaics en sòl rústic, per l'augment de l'amenaça sobre la seguretat i la suficiència alimentària de les generacions futures.
El Ple de l'Ajuntament amb dotze vots a favor del batle (EL PI) i dels grups municipals UIM, PP, CDM, SOCIALISTA, MÉS PER MURO, i una abstenció del Sr. Andrés Pedro Cantarellas (EL PI), acorda:
1r. Informar DESFAVORABLEMENT la declaració de projecte industrial estratègic, autorització administrativa prèvia i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic MURO SOLAR de 9.800 kW, previst al polígon 12, parcel·la 99302 del TM de Muro, atès els informes emesos pels tècnics municipals, l'acord del Ple de data 27/04/2023, l'impacte visual que suposaria en el paisatgístic de la part nord-oest, entre la vila de Muro i el nucli urbà de Sa Pobla, i que a la parcel·la hi ha dues zones arqueològiques catalogades que formen part del patrimoni històric del municipi.
2n. Notificar el present acord als interessats, per al seu coneixement i als efectes oportuns.
I, per què així consti i assoleixi els efectes corresponents, lliuro i signo aquest certificat, amb el vistiplau del batle.»
Escrit de Red Eléctrica España (Ref.: M/L/23-0600, Expdt.: I05IL23003, DE 18/04/2023), que comunica:
«Quant a la planta fotovoltaica “Muro Solar”, us comuniquem que d'acord amb les dades facilitades, seria NO REGLAMENTÀRIA, en no complir les distàncies requerides al Reial Decret 1955/2000 en la línia a 66 kV Llubi Sa Pobla 2 , propietat de Red Eléctrica (...).
Pel que fa a la línia subterrània a 15 kV, les comuniquem que d'acord amb les dades facilitades, seria NO REGLAMENTÀRIA, en no complir les distàncies mínimes al suport 48 de la línia a 66 kV Sant Martí Balears-Sa Pobla i al suport 1 de la línia a 66 kV D/C Pollença-Sa Pobla/Inca-Sa Pobla, propietat de Xarxa elèctrica. (...)»
Informe favorable del Servei d'Agricultura (FV-09/2023 (RE031/22) de 27/04/2023), que conclou:
« Vist tot l'exposat, i d'acord amb l'article 118 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears i amb la Instrucció 2/2021, de 5 d'octubre de 2021, sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, se procedeix a informar favorablement per la instal·lació del parc fotovoltaic Muro Solar previst ubicar al polígon 12, parcel·la 99302 del terme municipal de Muro.
Aquest informe s'emet en base a la documentació tècnica presentada, sense perjudici de que com a conseqüència de qualsevol modificació posterior puguin variar les circumstàncies inicials que l'han motivat.»
Informe desfavorable del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (SGFIA006-23 de 20/07/2023), amb les següents consideracions:
«Ateses les característiques la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informe el següent:
1. La zona marcada en vermell en el mapa adjunt no es considera adequada per la realització d'un parc fotovoltaic per les següents consideracions:
a) De conformitat amb la planificació energètica vigent (PSDE), es considera que si bé l'ús de font d'energia renovable com la solar és un aspecte positiu de cara a la reducció d'emissions d'efecte hivernacle, no resulta especialment adequat que aquest sigui a partir de l'execució d'instal·lacions que suposin un canvi d'ús de terrenys forestals arbrats consolidats, tenint en compte que existeixen altres alternatives a la mateixa zona que no s'han valorat dins l'anàlisi de l'estudi ambientalment,
En aquest sentit, la pròpia Llei 43/2003, de 21 de novembre, -de Forest, determina que el canvi d'ús forestal tindrà excepcional, sense perjudici de la normativa ambiental aplicable i el possible interès general.
b) A més, aquest mateixos terrenys forestals existents que quedarien potencialment afectats pel projecte, ja que se suposen un embornal estable de carboni immobilitzat, tant en base a l'estrat aeri dels individus vegetals que l'integren, com de la seva part subterrània, aspectes de biodiversitat forestal a part.
c) El mateix «Pla Forestal de les Illes Balears», actualment vigent, identifica la importància d'aquestes àrees de transició agrícola-forestal en entorns de dominància de la matriu agrícola.
2. La zona marcada de negre en el mapa adjunt, tot i tenir un caràcter marcadament forestal, pot ser subjecte a recuperació de cultiu per la normativa actual, per la qual cosa, sense cap inconvenient o consideració específica, tot i que en qualsevol cas, en relació al risc d'incendi forestal:
Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8,2,c).
Es recomana deixar una franja lliure de 20 metres entre instal·lació i zona forestal.
També recordar que l'incompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.»
Informe favorable del Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca , que conclou:
«Autoritzar la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic a pol. 12, parcel·la 99302, al terme municipal de Muro, conformitat amb l'establert en els articles 22, 26, 37.1, 49, 56 i Títol III de la Llei 12/98, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i demés determinacions concordants previstes en el Decret 144/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, amb la prescripció següent:
Pel que fa als elements etnològics, s'han de conservar totes les parets que es descriuen a l'informe arqueològic i el marge ubicat a la UP3.
Sense perjudici que aquest projecte s'ajusti a les normes dictades en matèria urbanística»
Informe favorable del Departament d'Emergències (SP_72_40/2023 de 14/03/2023), que conclou:
«Una vegada examinada la documentació aportada sobre la declaració de projecte industrial estratègic, autorització administrativa prèvia i avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte del parc fotovoltaic Muro Solar de 9.800 KW, ubica al polígon 12, parcel·la 99302 de Muro (RE031/22), s'informa favorablement amb les mesures especificades a la documentació ambiental que cal aplicar a la fase de projecte i explotació, esmentades al punt 4 de les consideracions tècniques.»
Informe favorable del Servei del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (exp. 003/23-CA, 13/12/2022), conclou:
«Una vegada avaluada la documentació d'aquest projecte present a la pàgina web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, secció de «Informació pública de projectes», el tècnic sotasignant considera que:
• El projecte s'alinea amb els objectius establerts a la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic, en matèria de reduccions emissions de CO2, així com de autosuficiència energètica, establertes a la llei esmentada, i per tant té un impacte positiu sobre el tipus de consum energètic.
• Es recomana la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries d'acord amb l'article 43 de la llei 10/2019.»
Informe desfavorable del Servei tècnic d'Urbanisme del Consell de Mallorca (Exp. 930679K-930336J, de 20/06/2024) amb consideracions tècniques:
«Conclusió
Per tot l'exposat en el cos d'aquest informe,
Atès que no queda prou justificat que el parc proposat es situarà en espais de poc valor ambiental,
Atès que no queda prou justificat que s'hagin pres en consideració de forma adequada les característiques orogràfiques de l'àmbit per a emplaçar la instal·lació allà on es provoqui menys impacte visual i paisatgístic,
Atès que queda palès que la visibilitat del parc serà elevada des de la major part de l'entorn situat al nord i oest del parc, tant en el pla proper com mitjà i llunyà, degut a la ubicació i orografia de la parcel·la proposada,
Atès que queda palès que la implantació del nou parc afectarà de manera significativa la perspectiva del poble de Muro i el seu conjunt històric des de l'entorn proper, mitjà i llunyà, des de la zona de paisatge obert situada entre sa Pobla i Muro,
Atès que queda palès que la ubicació i orografia de la parcel·la proposada dificulta l'efectivitat de qualsevol possible mesura correctora,
Atès que no queda prou justificat que el terreny tingui un nivell agronòmic baix i, per tant, que sigui un camp de cultiu amb baixa productivitat,
Atès que les “infraestructures” tipus “grans instal·lacions no lineals” es consideren un ús prohibit a la zona Forestal de les NS
No obstant, en cas que l'òrgan substantiu consideri oportú autoritzar la implantació del parc fotovoltaic Muro Solar, per tal d'atenuar el seu impacte sobre l'entorn s'haurien de tenir en compte les condicions i observacions següents:
1) Cal reduir la superfície d'implantació dels panells fotovoltaics de tal manera que s'eviti l'ocupació de la part més elevada i més visible de la parcel·la, és a dir, la zona central i zona sud est. A més, caldria mantenir en estat natural aquesta part sense panells, per tal que contribueixi a millorar la integració paisatgística de la instal·lació.
2) Cal modificar la ubicació dels CT's projectats en el costat est, nord est i zona central de la parcel·la a zones menys visibles des de l'entorn, és a dir, zones situades en cotes inferiors, més a prop del límit oest de la parcel·la, per tal de reduir el seu impacte paisatgístic.
3) Cal modificar els acabats exteriors de les construccions auxiliars del parc d'acord amb les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides en la Norma 22 del PTIM per tal de reduir el seu impacte ambiental i paisatgístic.
4) Cal ampliar l'amplada de la barrera vegetal projectada a 5m en tot el perímetre de la parcel·la, per tal de millorar la seva efectivitat.
5) Cal reparar el tancament de parcel·la existent, de pedra en sec, d'acord amb les condicions recollides a la Norma 22 del PTIM: alçada màxima d'un metre i sobre la coronació i fins a l'alçària màxima de dos metres i vint centímetres, s'admetrà la disposició d'elements diàfans executats mitjançant els sistemes tradicionals de la zona.
6) S'hauria d'eliminar la part de la instal·lació que s'ubica a la zona Forestal, on l'ús s'“infraestructures” tipus “grans instal·lacions no lineals” està prohibit per les NS vigents.
7) S'haurien de respectar les condicions generals d'estètica i ambient que es determinen a la Norma 5.1.17 (edificacions, tancaments, escorrenties, plantacions, etc.) de les vigents NS del municipi de Muro (revisió de 15/04/2003)»
4. Avaluació d'impacte ambiental
4.1 Alternatives
En el document ambiental inicial el promotor inclou i analitza les següents alternatives:
Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. Per tal de descartar-la, indiquen que el projecte no produeix cap impacte ambiental residual crític, a més, de generar importants estalvis d'emissions de CO2, així com d'altres contaminants atmosfèrics.
D'emplaçament:
Es presenten 5 alternatives d'emplaçament.
A l'hora d'analitzar i valorar les alternatives, es consideren els següent aspectes: aptitud fotovoltaica, distància a Àrees Naturals d'Especial Interès (DANEI), distancia a Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (DARIP), distància a espais Xarxa Natura 2000 (DRN), distància a nuclis urbans (DNU), distància a zones amb Risc d'incendi (DRI), distància a APR (Àrees de Protecció de Risc) d'Inundació (DAPRID), vegetació existent (VE), distància a parcs fotovoltaics (DPF) i incidència visual (Ha) (IV).
Per tant, l'anàlisi de la millor opció es basa en distàncies, i no en una relació d'afecció o no afecció, i en el cas d'afecció, en graus d'afecció. No és encertat que l'anàlisi d'impactes es realitzi en distàncies si no hi ha incidència, sobretot fora de l'àrea d'incidència paisatgística (per exemple la distància a Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic, a més de 3 km en tots els casos), quan ja hi ha una valoració específica per l'impacte visual a la taula.
En contrast, no s'està analitzant l'afecció a un Hàbitat d'Interès Comunitari 5330-6 compost per matolls termomediterranis i predesèrtics, que ocupa tota l'àrea d'implantació, encara que s'analitza la vegetació existent (VE), ni l'impacte de la desaparició d'una zona naturalitzada en enfront d'altres alternatives que no ho són.
A més, en el quadre de comparació de valoració de les alternatives proposades no es considera la classificació del terreny.
Respecte a l'alternativa 2, continua afectant en gran mesura al mateix Hàbitats d'Interès Comunitari i a zona boscosa en Sòl Rústic Forestal, a una zona d'aptitud alta/mitjana.
Les alternatives 3, 4 i 5 es situen a àrees de Productivitat Agrícola Alta o Àrees d'Interès Agrícola, en les quals seria necessari l'informe favorable de l'entitat agrària d'acord amb Instrucció 1/2023 de 18 de gener de 2023 de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, que no existeix en cap dels tres casos.
Així mateix, l'annex F del Pla Sectorial Director Energètic estableix els condicionants i les mesures que caldrà complir o, en tot cas, justificar que la no aplicació, la mesura sobre localització i accés, SOL-A01, que especifica «Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.».
Comparar alternatives no viables no s'ajusta al procediment d'avaluació d'impacte ambiental ja que, tant la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, com el text refós del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, estableixen que les alternatives a analitzar han de ser tècnica i ambientalment viables.
De procés (sistema d'ancoratge):
Sistema d'implantació: es presenten tres solucions, es selecciona mitjançant perfils metàl·lics i subjecció directa sense base asfaltada.
D'acord amb la mesura o condicionant SOL-B09 de l'annex F del Pla Directiu Sectorial de mesures o condicionants per a parcs fotovoltaics tipus D, el sistema d'ancoratge s'ha de fer mitjançant perns perforadors o sistema equivalent, per tant, les altres solucions no són alternatives.
Alternatives de la línia d'evacuació
L'alternativa 1 té una longitud total de 4.410 m, l'alternativa 2 té una longitud total de 4.380 m, l'alternativa 3 té una longitud total de 4.165 m, i l'alternativa 4 té una longitud total de 4.965.
L'alternativa 3 suposa la creació de més camins interiors, fet pel qual el promotor el descarta. Es selecciona, d'acord amb el document ambiental, l'alternativa 1 per artificialitat de l'entorn, coeficient de sinuositat, longitud del traçat, el recorregut i la zona per la qual discorr.
Així i tot, en lloc d'obrir un camí nou dins un HIC, no queda prou aclarit que cap de les alternatives analitzi l'opció d'utilitzar el camí existent a la zona sud de la parcel·la per entrar directament a discórrer per la carretera , o, com a alternativa, discórrer paral·lel a la línia d'alta tensió que travessa la parcel·la i que descriu un camí interior
Considerant les qüestions anteriors, no es pot considerar que l'avaluació d'impactes sigui correcta, ni que hi hagi cap alternativa d'emplaçament de les presentades viable (no hi ha acords amb la propietat ni hi ha informe de l'entitat agrària) fora de la seleccionada.
4.2 Principals impactes
4.2.1 Instal·lació
La parcel·la està ubicada, d'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, a una zona amb un grau de valoració paisatgístic alt, molt alt i extraordinari, d'acord amb l'informe d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca.
Està ubicada al límit d'una zona de risc d'incendis i completament a una àrea definida com a Hàbitat d'Interès Comunitari 2022 Illes Balears denominat 5330-6 compost per matolls termomediterranis i predesèrtics. Es tracten específicament d'ullastrars i matars no arborescents en què dominen el llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris). D'acord amb la informació a l'IDEIB, que inclou una visita física, el percentatge d'ocupació a la parcel·la per l'HIC és del 80%.
Arran dels informes sobre l'ocupació d'una zona forestal, i d'alt valor paisatgístic el promotor va presentar una modificació del projecte en data 14/06/2024 al Servei d'Assessorament Ambiental des de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic (VALIB 301579). Aquesta primera modificació del projecte consistia en:
Considerant i valorant aquestes modificacions, en data 21/10/2024 el Servei d'Assessorament Ambiental va emetre informe desfavorable del projecte d'instal·lació del Parc Fotovoltaic Muro Solar , arran de les següents consideracions:
«Atès que l'alternativa seleccionada està situada a un Hàbitat d'Interès Comunitari 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics i també parcialment a una zona boscosa, que són embornals naturals de CO2 a terminis molt majors que el funcionament del parc fotovoltaic,
Atès que la Directiva Hàbitat estableix l'obligació de mantenir i restaurar els tipus d'hàbitat d'interès comunitari en un estat de conservació favorable,
Atès que cap de les altres alternatives tampoc son viables,
Atès que no es compleix l'obligació SOL-A01 de les instal·lacions fotovoltaiques tipus D, l'annex F del Pla Sectorial Director Energètic: «Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.»
Un pic emès informe desfavorable, va tenir entrada en data 15 de novembre de 2024, en tràmit d'audiència, la segona modificació del projecte del promotor (GOIBE755558/2024), que suposava una nova reducció de la superfície del terreny per tal de no ocupar la zona classificada com Sòl Rústic Forestal.
Així i tot, es continua realitzant sobre una superfície totalment classificada com a Hàbitat d'Interès Comunitari 5330, a l'àrea, d'acord amb les fotografies disponibles, on la comunitat vegetal s'ha desenvolupat amb major densitat.
La Directiva Hàbitats defineix com a tipus d'hàbitat naturals d'interès comunitari a aquelles àrees naturals i seminaturals, terrestres o aquàtiques, que reuneixen alguna de les següents condicions: es troben amenaçats de desaparició a la seva àrea de distribució natural, o bé presenten una àrea de distribució natural reduïda a causa de la seva regressió o pel fet que és intrínsecament restringida, o bé constitueixen exemples representatius d'una o diverses regions biogeogràfiques de la Unió Europea. La Directiva Hàbitats estableix l'obligació de mantenir o restaurar els tipus d'hàbitat d'interès comunitari en un estat de conservació favorable. Si bé s'ha esmentat més d'una vegada al llarg del document ambiental modificat «una compensació del 100%», no s'ha especificat a quina parcel·la a un altre lloc de Mallorca es durà a terme la compensació de la mateixa superfície de 3,52 Ha perdudes de l'hàbitat, ni com es durà a terme. Com a mesura correctora, s'hauria d'haver aconseguit el desenvolupament de la mateixa superfície del mateix ecosistema a una altra parcel·la, amb un desenvolupament simultani al funcionament del parc fotovoltaic, i, a més, com a possible mesura correctora, es pot també desenvolupar una zona ZRA forestal, amb una taxa addicional de fixació de CO2.
Així mateix, per la localització dins la parcel·la, no es dona compliment a l'annex F del Pla Sectorial Director Energètic per a instal·lacions fotovoltaiques de tipus B, C i D SOL-A01, que especifica «Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat», així com tampoc la SOL-A02 que especifica «Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització en zones planeres i, en tot cas, es minimitzarà la localització en terrenys amb pendents >20 % sempre que això no suposi un inconvenient tècnic en termes d'aprofitament del recurs».
4.2.2 Impacte d'ús i paisatgístic
A l'informe del tècnic agrònom amb número de col·legiat 1693, de data 28 de setembre de 2022, s'indicava: «Realizando un análisis de las fotografías aéreas podemos determinar que en 1956 presentaba una cierta actividad agraria. Podemos intuir pastos de secano en su mitad W i almendros o higueras en el resto. En 1984, ya podemos ver que la mitad W estaba sin cultivar y a partir de 2001 la finca ya presenta un estado de abandono que se ha ido acentuando hasta que el día de hoy es una garriga.». Així mateix, consten dues sol·licituds de recuperació no executades de la parcel·la analitzada (RC042-21, caducada per no execució i RC017-23 la major part de la zona sol·licitada no complia els requisits establerts a l'article 81 de la Llei 3/2019, de 31de gener, agrària de les Illes Balears.
D'acord amb l'informe de l'enginyer agrònom, i la comprovació al visor de les Illes Balears IDEIB de les aerofotografies disponibles, en 1984 la meitat oest de la parcel·la ja no estava cultivada, i en el 2001 la major part de la parcel·la presentava un estat d'abandonament accentuat. Així mateix, mitjançant l'eina digital de series d'ortofotos del Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Transport i Mobilitat sostenible, es poden comprovar les series històriques d'ortofotos entre 1997 a 2003, on es pot comprovar un estat continuat d'abandonament ja referit al 1984 a la major part de la parcel·la. És a dir, fa més de 30 anys que la parcel·la ha seguit una successió ecològica des de tipologia de cultiu a la garriga, ja inclosa en l'actualitat com a Hàbitat d'Interès Comunitari Illes Balears.
La definició de l'article 5 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forest, sobre el concepte de forest, estableix que són aquells terrenys que vegeten espècies forestals arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, sigui espontàniament o procedeixin de sembra o plantació, que compleixin o puguin complir funcions ambientals, protectores, productores, culturals, paisatgístiques o recreatives. A l'apartat c del mateix article, considera també com a tal els terrenys agrícoles abandonats que compleixin les condicions i els terminis que determini la comunitat autònoma, i sempre que hagin adquirit signes inequívocs del seu estat forestal.
La zona a eliminar té un alt valor paisatgístic. A l'apartat sobre valoració d'impactes, en relació amb el paisatge, es considerava SEVER que es redueix a MODERAT, després de l'aplicació de les mesures correctores que són la creació d'una barrera visual. Des del punt de vista del paisatge, que no de les conques visuals, s'elimina una gran superfície de forest, eliminant-la dins de l'àmbit paisatgístic del seu entorn, per implantar estructures prefabricades no naturals, que només pot retornar a l'estat previ a llarg termini, i que forma una franja més àmplia amb parcel·les annexes, paisatge quasi únic al terme municipal de Muro. A més, aquesta pèrdua tampoc es podrà pal·liar amb una barrera vegetal perimètrica ja que la instal·lació, amb inclinació existent al terreny, es trobaria per damunt d'aquesta.
Tant el Consell de Mallorca com el Ple de l'ajuntament de Muro han informat desfavorablement el projecte, tant per l'impacte paisatgístic com per a l'ocupació d'una zona forestal.
Es recorda que per a l'avaluació de les repercussions, d'acord amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'ha de considerar que l'impacte SEVER «Aquell en el qual la recuperació de les condicions del medi exigeix mesures preventives o correctores, i en el qual, fins i tot amb aquestes mesures, aquella recuperació requereix un període de temps dilatat», com seria en aquest cas la recuperació d'una formació vegetal en successió de comunitats.
A la fase de desmantellament, no es descriu en profunditat la recuperació del bosc, i el temps necessari per recuperar l'estat actual de l'ecosistema de garriga i estat paisatgístic, i tampoc queda desenvolupat en el Pla de Vigilància Ambiental els còmputs temporals ni les mesures legals que s'adoptaran que puguin permetre el restabliment de l'estat actual del bosc (20-35 anys) un pic finalitzada la vida útil del parc (25-30 anys, 50-60 si hi ha una pròrroga).
4.2.3 Afecció edàfica
Pel que fa a la topografia del terreny, presenta un pendent entre 1% i el 20%, sent la mitjana de l'11%, i a més hi ha a la zona nord-oest hi ha una petita franja d'APR d'esllavissament, que no és ocupada per la instal·lació, i on es proposa crear la ZRA.
L'apartat sobre valoració d'impactes, en relació amb l'afecció edàfica, la limita a la creació de rases per al cablejat.
No es descriu ni es considera el procediment mecànic que serà necessari servir per eliminar la coberta vegetal pel parc fotovoltaic, tampoc com es prepararà el terreny perquè permeti la implantació de les plaques solars, ni quin volum de moviment de terra serà necessari considerant la inclinació del terreny i el seu estat pedregós, ni el nivell de compactació resultant dels procediments mecànics.
Així mateix, considerant la possibilitat de crear una trajectòria de la línia d'evacuació (pàg. 12 del present informe) per camins ja existents, l'impacte de desbrossar i crear la sortida des del parc fotovoltaic podria reduir-se.
4.2.4 Reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle
A la guia per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les infraestructures d'evacuació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic, que es pot trobar a la següent adreça electrònica https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/evaluacion-ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf, s'especifica que a l'apartat dedicat al càlcul de l'empremta de carboni, s'han de tenir en compte les fases de construcció, posada en marxa i execució i el desmantellament. Així mateix, al càlcul s'ha d'incloure la pèrdua d'embornals de carboni per l'eliminació de superfícies forestals o agrícoles, així com la pèrdua de capacitat del sol d'absorbir CO2 o, si escau, el càlcul de l'increment d'aquests embornals gràcies a l'aplicació de mesures de correcció i compensació.
Si bé al document de modificació del projecte a juliol de 2024 s'ha fet una estimació de l'estalvi d'emissions de gasos d'efecte hivernacle comparat amb la fixació de carboni de l'ecosistema de garriga eliminat, aquest no s'ha traslladat per a la modificació de l'annex «estudi sobre l'impacte directe i induït del consum energètic i les emissions GEH».
S'hauria també de comptabilitzar en aquest còmput, no només els 35 anys de la fixació de carboni per part de la garriga, durant el funcionament de la planta, sinó la pèrdua de fixació de gasos en el temps necessari per a la seva restauració al seu estat actual, així com el cost d'emissions de l'eliminació dels panells fotovoltaics al final de la seva vida útil.
Així i tot, s'ha de considerar que un embornal natural com és un bosc o una garriga, no es manté normalment un termini de 60 anys, pot durar centenars d'anys si es mantenen les condicions ambientals que ha permès el seu desenvolupament.
4.2.5 Participació
Tant el Consell de Mallorca com el Ple de l'ajuntament de Muro han informat desfavorablement el projecte, tant per l'impacte paisatgístic com per a l'ocupació d'una zona forestal.
D'acord amb l'informe tècnic de 6 de juliol de 2023 de l'Ajuntament, sobre el projecte inicial de dotze hectàrees, aquesta ocupació equivalia aproximadament al 0,20 % del territori del terme municipal de Muro i la superfície d'Àrea Forestal afectada pel projecte (4,13 Ha) equivalia aproximadament al 2,6 % del total de les zones qualificades com Àrea Forestal pel Pla general. El Ple Municipal, en sessió celebrada el dia 2 d'octubre de 2023, va acordar informar desfavorablement la instal·lació.
Tal com especifiquen els dos organismes, l'instrument d'ordenació de planejament general del municipi de Muro correspon a la Revisió de les Normes subsidiàries aprovades definitivament el 15/04/2003. Els terrenys on se situa el projecte fotovoltaic corresponen a l'antic sector urbanitzable SUP02/16,85. de les NS 2003, que va ser posteriorment objecte de desclassificació. En data 16/05/2008 es va aprovar la MP-2006A per a la desclassificació del sector Urbanitzable Programat (SUP-02 Vinromà).
4.2.6 Consideracions tècniques de la instal·lació
A). Respecte a la implantació tècnica de la planta i de la línia d'evacuació, l'escrit de l'entitat Red Eléctrica España (Ref.: AFT-54/2022 de 05/04/2023) va comunicar que la implantació de la planta fotovoltaica seria NO REGLAMENTARIA al Reial Decret 1955/2000 amb les distàncies a la línia a 66 kV Llubi Sa Pobla 2 , propietat de Red Eléctrica España, i tampoc compleix les distàncies mínimes al suport 48 de la línia a 66 kV Sant Martí Balears-Sa Pobla i al suport 1 de la línia a 66 kV D/C Pollença-Sa Pobla/Inca-Sa Pobla, propietat de Xarxa elèctrica. Encara que el promotor ha contestat considerant la Instrucció Tècnica Complementaria ITC-LAT 07 i el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de las Illes Balears, no queda clar el compliment de la normativa energètica i de seguretat respecte a les discrepàncies d'aquella entitat.
B). El projecte preveu en una Fase II, la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic en bateries d'ió liti de 5,76 MWh, aproximadament (suposant una capacitat de 2,88 MW durant 2 h), que cercarà injectar energia a la xarxa fora de les hores d'irradiació solar, podent la injecció espaiar-se en el temps, aplanant la necessitat de participació dels cicles combinats. També s'especifica que el desenvolupament d'aquesta fase II està subjecta a la viabilitat tècnic-econòmica dels sistemes d'emmagatzematge, mitjançant uns senyals de preu de mercat suficients, desenvolupament d'un mercat secundari de l'electricitat que compensi la capacitat del sistema i el desplegament del marc normatiu adequat. Es preveu la seva ubicació adjacent al transformador de sortida de la planta solar o al costat de la subestació prèvia a la seva entrada.
Encara així, no s'esmenta aquesta segona fase a l'Estudi d'impacte ambiental ni tan sols per indicar que es valorarà i es sotmetrà a un procediment d'avaluació d'impacte ambiental específic en el moment de la seva instal·lació.
C). Camps electromagnètics La modelització dels camps electromagnètics és important per als parcs que estiguin propers a un nucli de població o a habitatges aïllats. La zona d'afecció segons la guia per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les infraestructures d'evacuació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic per a nuclis urbans és d'una distància de 200 m als punts d'emissió del parc fotovoltaic i a habitatges aïllats és de 100 m. Per tant s'ha de donar compliment al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques (radiacions no ionitzants en el rang de freqüències 0 Hz – 300 GHz), transposant els valors límit proposats per la Recomanació 1999/519/CE amb caràcter imperatiu a les zones on puguin romandre habitualment les persones. No s'ha inclòs una modelització del valor del camp electromagnètic en l'estat de càrrega màxima del parc fotovoltaic, incloent-hi el sistema d'emmagatzemament, en els límits exteriors dels habitatges aïllats que es troben a menys de 100 metres, considerant per al càlcul les distàncies especificades a la norma UNE-EN 62110, ni les mesures correctores necessàries en el cas de superar el límit de 0,4 microTesles al voltant d'aquests.
Conclusions
Per tot l'anterior i,
Atès que l'alternativa seleccionada està situada a un Hàbitat d'Interès Comunitari 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, que són embornals naturals de CO2 a terminis molt majors que el funcionament del parc fotovoltaic.
Atès que la Directiva Hàbitat estableix l'obligació de mantenir i restaurar els tipus d'hàbitat d'interès comunitari en un estat de conservació favorable.
Atès que cap de les altres alternatives tampoc son viables.
Atès que no es compleix l'obligació SOL-A01 de les instal·lacions fotovoltaiques tipus D, l'annex F del Pla Sectorial Director Energètic: «Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.».
Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental DESFAVORABLE del projecte Parc Fotovoltaic Muro Solar, situat a la parcel·la 151, del polígon 6 (T.M. Muro) promogut per REN BETA I, S.L.
Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.
Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.
Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.
(Signat electrònicament: 5 de març de 2025)
La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá