BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 29 de novembre de 2024; d'acord amb l'article 109.2 de la Llei 39/2015 pel qual es rectifica l'apartat «3. Tramitació (exposició pública)» de la Resolució anterior emesa en data 13 de novembre de 2024; i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental sobre el Parc Fotovoltaic Binisetti Vell, polígon 7, parcel·la 688 del terme municipal d'Inca, promogut per UNIVERGY ES SPC 44, S.L., en el termes següents:

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus C, l'ocupació del parc fotovoltaic és de 14.873,21 m² de mòduls fotovoltaics i 22.600 m² amb l'àrea total dins el tancat perimetral, que equival al 4,4% de la superfície de la parcel·la, amb un total de 51,12 ha, i d'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (d'ara endavant PDSEIB) s'ubica en unes parcel·les situades en zones d'aptitud baixa.

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1. El projecte del parc fotovoltaic “Binisetti Vell”, per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental s'inclou en el Grup 3. Energia, punt 12:

12. Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

-Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic fora de les zones d'aptitud alta o mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

Per una altra banda, l'article 36.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears referent a les instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny en zones d'aptitud alta i mitjana en sòl rústic, s'especifica que les instal·lacions de tipus C s'hauran de tramitar a qualsevol cas per via de la declaració d'interès general. No obstant això, el projecte es tramitarà via Declaració de Projecte Industrial Estratègic en virtut de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El projecte consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic per a la producció de 32.293 MWh/any, connectat a la xarxa per a la seva distribució i venda. L'empresa promotora és UNIVERGY ES SPC 44, S.L.

La instal·lació es compon de 4.788 mòduls TSM66 0-DEG21 C.20,, en sèries de 28, panells solars bifacials de 650 Wp, connectats a 10 inversors HUAWEI SUN2000-330KTL-H1 amb 171 stings, amb una potència màxima de 2.400kW, amb un centre de transformació de Centre de transformació compacte de 3.300 kVA. La instal·lació es situa al Polígon 7, Parcel·la 688 del terme municipal d'Inca, Ref. Cad. 07027A007006880000XG, de 51,12 ha, de les quals 3,39 ha es la superfície afectada amb 14.873,21 m2 de mòduls fotovoltaics i 22.600 m2 amb l'àrea total dins el tancat perimetral, que equival al 4,4% de la superfície de la parcel·la.

El punt de connexió estarà situat en el "Apoyo nº BALAPY-A138136 ", situat a 37 m del CMM, en el tram de la línia aèria de 15 kv BUGER de la ST INCA i la xarxa d'evacuació anirà soterrada. A més, es construiran vials de servei a base del terreny existent compactat. En relació amb els edificis auxiliars (CMM i CT), d'acord amb els plànols del projecte, l'edifici auxiliar destinat a CMM serà un edifici prefabricat de formigó armat mentre que l'edifici auxiliar destinat a CT serà un edifici prefabricat de tipus industrial (tipus container).

Si bé dins les parcel·les afectades hi trobem la categoria d'Àrees naturals d'especial interès d'alt nivell de protecció (AANP), l'àrea d'implantació del projecte es classifica com a SRG (Sòl Rústic de Règim General), i d'Àrea de Planejament Coherent Supramunicipal (SRG-2) Pla General d'Ordenació Urbana del municipi d'Inca. A prop de la parcel·la objecte d'estudi es troben 4 béns catalogats que consten al Catàleg d'elements d'interès artístic, històric, ambiental i patrimoni arquitectònic del terme municipal d'Inca. Aquest són: Binissetí vell (INC-D112), Binissetí nou (INC- D111), el Molí d'aigua de sa Torrentera (INC-F022) i el camí vell d'Alcúdia (INC-I010).

D'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) modificat pel Decret 33/2015 (BOIB 16 de maig), la parcel·la objecte d'aquest informe està situada en una Zona d'aptitud baixa, és a dir, segons el PDSEIB, aquells sòls amb menor aptitud, atès que hi conflueixen un major nombre de característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per implantar aquestes instal·lacions.

Alternatives d'ubicació.

Presenten inicialment 4 alternatives d'ubicació:

- Alternativa 1: Polígon 7, Parcel·la 688 i 689 del T.M. d'Inca, 3,39 ha es la superfície afectada amb 14.873,21 m² de mòduls fotovoltaics i 22.600 m² de superfície vallada.

- Alternativa 2: Polígon 7, Parcel·la 688 del T.M. d'Inca, 3,39 ha es la superfície afectada amb 14.873,21 m² de mòduls fotovoltaics i 22.600 m² de superfície vallada.

- Alternativa 3: Polígon 7, Parcel·les 688 del T.M. d'Inca, 3,39 ha es la superfície afectada amb 14.873,21 m² de mòduls fotovoltaics i 22.600 m² de superfície vallada.

Inicialment hi havia 4 alternatives, però amb l'esmena de documentació a l'octubre de 2024 com a resposta al requeriment del Servei d'Assessorament, una de les alternatives es va descartar.

Per a la valoració de les tres restants es consideren els següents: afecció a hàbitats naturals, afecció al paisatge, afecció al patrimoni, obtenció de permisos de la propietat, criteris ambientals, criteris sobre l'aptitud de la zona, en quatre intensitats (sense afecció 1, afecció baixa 0,75, afecció moderada 0,5 i afecció incompatible 0,25).

-Alternatives d'equips i instal·lacions: analitzen el tipus d'ancoratge, inclinació dels panells, l'eficiència de les plaques solars, i la situació dels inversors.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Part d'una de les parcel·les es troba a la Unitat de Paisatge UP9-Badia de Palma i la major part d'aquesta i les altres dues es situen a la unitat de paisatge UP-8 Raiguer.

2. Pel que fa a la topografia del terreny, és plana, sense relleus o desnivells importants i amb un pendent menor al 5%. No hi ha cap APR d'esllavissament.

3. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000 i no s'hi troba cap Hàbitat d'Interès Comunitari.

Encara així es troba a menys de 150 metres al sud d'un àrea ANEI de la Llei 1/1999 inclosa al Decret 30/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit, que també és Hàbitat d'Interès Comunitari. Al sud, a menys de 1.000 m d'una Àrea Natural d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció (AAPP) Puig de Santa Magdalena.

4. El projecte no està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, esllavissament o inundació ni es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals. Així i tot, limita al nord i al sud amb zones classificades com de Risc Alt de les zones ZAR 2014.

5. Els terrenys no es troben en una àrea de Protecció d'Electrocució.

6. En relació amb l'aigua, el projecte es desenvolupa sobre la massa d'aigua MAS 1811M3 denominada “Inca”, és un aqüífer profund la massa es troba en mal estat (mal estat químic i mal estat quantitatiu) i és ZVCN. El nivell de la vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderat i la zona no està afectada per cap perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà.

7. Segons el Bioatles (quadrícula 1x1, codi 1905), a l'àmbit hi trobem tres espècies amenaçades (melià reial Milvus milvus, ratapinyada de ferradura grossa Rhinolophus ferrumequinum, ratapinyada de cap gros Miniopterus schreibersii) i catorze espècies catalogades (àguila calçada Aquila pennata, cucui Cuculus canarus, ratapinyada de coa llarga Tadarida teniotis, banyarriquer Cerambyx cerdo mirbechii, ratapinyada de ferradura petita Phinolophus hipposideros, ratapinyada de ferradura mitjana Rhinolophus fmehelyi, ratapinyada de peus grans Myotis capaccinii, ratapinyada d'Escalera Myotis escalerai, ratapinyada gran Myotis myotis, serp de garriga Macroprotodon mauritanicus, llampúgol o aladern Rhamnus alaternus, garballó o margalló chamaerops humilis, marfull Viburnum tinus, murta Myrus communis, cirerer de Betlem o cireretes o Guingues del Bon Pastor Ruscus aculeatus).

8. Referent al Patrimoni, Binissetí era una de les 77 alqueries islàmiques del districte d'Inkan, que en el Llibre del Repartiment figura com a Beni Setir Axarquia, i es troben 4 béns catalogats que consten al «Catàleg d'elements d'interès artístic, històric, ambiental i patrimoni arquitectònic del terme municipal d'Inca». El primer element és Binissetí Nou, casa de possessió amb un grau de protecció A2 que se situa a la mateixa parcel·la que el projecte (parcel·la 689 del polígon 7), amb un entorn de protecció de 50 metres. El segon element és Binissetí Vell, casa de possessió amb un grau de protecció A2, situada a la parcel·la veïna (parcel·la 689 del polígon 7), amb un entorn de protecció de 50 metres. Molí d'aigua de sa Torrentera. El tercer element és un molí d'aigua fariner situat a l'altra banda del camí vell d'Alcúdia, (polígon 8 parcel·la 321) que està declarat Bé d'Interès Cultural (BIC), amb un entorn de protecció de 4 metres per la banda del torrent, de radi al voltant de les cases. Finalment, el quart element és el Camí vell d'Alcúdia (INC-I010), amb té una protecció A2 i tot i que no té definida zona de protecció en cas de substitució de trams de mur o de creació de nous, aquests han de mantenir la morfologia, els materials i les tècniques constructives usades en els preexistents.

3. Tramitació (exposició pública)

El 30 de setembre de 2023 es va publicar en el BOIB núm. 134 va ser publicada la informació pública d'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i AIA del parc fotovoltaic de Binisetti Vell, així com als diaris «Diari de Mallorca» el 25 d'octubre de 2023 i «AraBalears» el 14 d'octubre de 2023.

Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

1. Ajuntament d'Inca,

2. Associació Amics de la Terra,

3. Associació GOB,

4. Direcció Insular d'Infraestructures del Departament de Mobilitat i Infraestructures del CIM.,

5. Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del CIM,

6. Direcció Insular de Patrimoni del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Departament de Territori del CIM,

7. Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat,

8. Servei d'Estudis i Planificació i Servei de Gestió del DPH de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (CMA),

9. Serveis de Planificació, de Gestió Forestal i Protecció del Sol, i de Protecció d'Espècies de la Direcció General Espais Naturals i Biodiversitat de la CMA,

10. Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia

11. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius, i Memòria Democràtica,

12. EdistribucionRedesDigitales SLU,

S'han rebut els següents informes:

- Informe desfavorable del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca (exp. 1055665C, 30/08/2024), que conclou:

«(...) Dia 2 de maig de 2024, en Jordi Hernández lliura al registre general del Consell de Mallorca el “Projecte de prospecció arqueològica al polígon 7, parcel·la 688-f d'Inca, en relació a la planta fotovoltaica de Binissetí Vell”. Adjunta el seu nomenament com a arqueòleg per el projecte. S'obre expedient 305/2024, SEGEX 1055665C.

(...)

Dia 25 de juny, la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia lliura al registre general del Consell de Mallorca la resposta al requeriment emès el 9 de novembre de 2023. SEGEX 983991E.

Dia 25 de juliol, en Jordi Hernández lliura al registre general del Consell de Mallorca els resultats del “Projecte de prospecció arqueològica al polígon 7, parcel·la 688-f d'Inca, en relació a la planta fotovoltaica de Binissetí Vell”. Exp. 305/2024.

S'ha prospectat, com s'indicava a les prescripcions de l'autorització, les subparcel·les a i f, de la parcel·la 688, cobrint una superfície de ca. 120.000 m2 , 45.000 a 688a i 75.500 a 688f.

S'ha trobat ceràmica de diverses èpoques: època balear, romana, medieval islàmica, medieval cristiana, moderna i contemporània. També s'ha trobat elements de construcció com tegulae, imbrex: El material constructiu representa gairebé una quarta part dels elements (359 restes i 23,6%). Es tracta majoritàriament de teula d'època indeterminada, si bé una part és imbrex romà, atesa la presència indubtable de tègula, identificada per vores. Altres fragments plans segurament pertanyen a tegulae si bé en casos gruixats podrien ser fragments de maons plans.(...)

L'informe de l'arqueòleg conclou:

- Finalment, destaca la troballa de materials de finals de la segona edat del ferro (època balear) i d'inicis de l'època romana altimperial, no tant per la dispersió que presenten a les dues tanques prospectades, sinó per les altes densitats que presenten algunes zones, especialment al sud de la subparcel·la 688f. A més, la presència inequívoca de tègula, indica que a l'indret havia existit alguna estructura amb sostre. Les formes i tipus de ceràmiques vasculars localitzades permeten també caracteritzar aquesta construcció, com a espai domèstic i productiu. L'existència o absència de jaciment arqueològic en les zones d'alta concentració de materials no es pot determinar en superfície, atès que podria haver estat desarticulat pels treballs agrícoles posteriors, especialment des del moment en que es llauren els camps amb mitjans mecànics, si bé existeixen pocs afloraments de manera que no es tracta d'una terra prima. En tot cas, sembla que es pot descartar l'existència de restes a la zona nord i est de la parcel·la 688f atesa la baixa densitat de troballes i pràctica absència de materials d'època balear o romana, i en general de qualsevol altra època.

Dia 23 d'agost, el tècnic que subscriu fa una visita tècnica a la parcel·la 688 de Binissetí, subparcel·les a i f, juntament amb la representant de la promotora i l'arqueòleg responsable de l'estudi.

Sobre el terreny es palesa l'alta concentració de material d'època romana, sobre tot amfòric i material de construcció com tegulae, imbrex i maons.

Vista la quantitat d'elements arqueològics que evidencien l'existència d'un jaciment, es proposa informar desfavorablement el projecte de referència.»

- Informe favorable del Servei Servei D'Energies Renovables i Eficiència Energètica de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic Canvi Climàtic (exp. 2023/28561, 06/11/2023), que conclou:

«Vist el vostre escrit registrat el 2 de octubre de 2023 sobre l'assumpte de referència, i un cop revisada la documentació indicada, des del Servei de Transport, Distribució d'Energia i Generació Tèrmica, sobre el projecte del parc fotovoltaic Binisetti Vell de 2.400 kW ubicat al polígon 7, parcel·la 688 d'Inca (RE023/22)

- El projecte presentat haurà de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

- Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.

- Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.

- Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.

- Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

- Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, 11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

- Resolució del Director general r General d'Industrial, del 16 de juliol de 2004, per la qual s'aproven a l'empresa “Endesa Distribución Eléctrica S.L.U” les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31 d'agost de 2004.

- Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa “Endesa Distribucion Eléctrica SLU”, les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'Alta tensió de 3ª categoria (mitja tensió), publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2004.

- Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i de la petita i mitjana empresa, per la que s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribucion Eléctrica, SLU

- Resolució de 29 de gener de 2021, de la Direcció General d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa, per la qual s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Edistribucion Redes Digitales SLU.

- Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna.

- Especificacions Particulars de l'Empresa Edistribución Redes Digitales, SLU aprovades pel Ministeri de Indústria.

- La LSMT des de la nota torre C-2000-14 fins el CMM inclús la cel·la de línia i la cel·la passant, s'haurà de cedir a la Companyia distribuïdora i tenir el seu informe favorable.

- Aquest informe no substitueix a la preceptiva del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.

- Aquest informe és independent de tots els altres informes i autoritzacions que siguin d'aplicació.»

-Informe del Servei de Canvi Climàtic (exp. SCCA 164/23-CA, 06/11/2023), que conclou:

«Per tot això, la tècnica que subscriu aquest informe proposa no informar, fins que el promotor realitzi

1. Incloure els annexes que manquen en la documentació del projecte, tenint en compte el desmantellament de la planta:

• Anexo III: Estudio de gestión de residuos
• Anexo IV: Plan de desmantelamiento
• Anexo V: Estudio de alternativas
• Anexo VI: Descripción orla vegetal
• Anexo VII: Estudio hídrico

2. L'anàlisi d'alternatives no ha tingut en compte com a criteri el potencial impacte referit a escollir una zona d'aptitud baixa, podent escollir una zona d'aptitud mitjana, entre els factors a comparar i l'ha de tenir en compte. L'alternativa 1 i 4 coincideixen en la ubicació, per tant formalment son només una opció. L'alternativa 3 es troba en una zona d'aptitud mitjana. Aquest criteri s'ha d'incloure a l'anàlisi d'alternatives i s'ha de tenir en compte a l'hora d'efectuar una elecció, així com incloure zones prioritàries. D'acord amb el PTI de Mallorca (modificació 3) son zones prioritàries per a la instal·lació d'energies renovables totes les àrees de desenvolupament urbà d'ús industrial i les àrees de transició (AT). Cal valorar aquestes zones en l'anàlisi d'alternatives.

3. En l'anàlisi d'alternatives de la línia d'evacuació, les alternatives han de ser tècnicament viables, per tant totes soterrades, o bé incloure la justificació excepcional que fa escollir una línia aèria. Igualment, es proposa a l'òrgan substantiu que, davant l'efecte acumulatiu dels projectes de parcs fotovoltaics a Mallorca analitzada a la CT 3, d'iniciar, en el termini més breu possible, els treballs de revisió del PDS energètic per tal que s'adapti plenament a la Llei 10/2019 i pugui crear un marc competencial clar per a l'impuls de l'estalvi energètic, l'eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables, amb la corresponent avaluació ambiental estratègica.”

- Informe favorable del Departament d'Emergències (informe SP_72_127/2023 ISP_12/2023, 09/10/2023), conclou:

«Una vegada examinada la documentació, es considera que el projecte industrial estratègic, autorització administrativa prèvia i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic BINISETTI VELL de 2.400KW, ubicat al polígon 7 parcel·la 688 d'Inca (RE023/22), s'informa favorablement l'expedient atès que no augmenta cap risc dels considerats a la planificació especial de protecció Civil.»

- Informe favorable del Departament de Medi Natural i Gestió Forestal (DMN/2023/055), conclou:

«En resposta a la seva petició rebuda per Valib número 232679, de data 3 d'octubre on sol·licitàveu informe dels projectes de parcs fotovoltaics esmentats a l'assumpte, us comunic que, consultat amb els nostres serveis, ambdós projectes es troben localitzats fora d'espais protegits Xarxa Natura 2000.

Així mateix, el projecte ubicat al pol. 6 parc. 35 del T.M d'Artà es troba a menys de 600m. Del Parc Natural de la Península de Llevant, però la seva normativa no preveu perímetre de seguretat, per tant, es troba fora de les nostres competències.

Us remet, adjunts, els mapes que mostren que es troben fora dels àmbits dels espais naturals protegits»

- Informe favorable del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (SGF IA059-23, 17/10/2023), conclou:

« Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.»

- Informe favorable del Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca (Exp. 947030W, de 19/09/2023) amb condicionants:

« Per tot l'exposat en aquest informe, s'informa favorablement, sempre i quan es tengui en compte les condicions següents:

1) Cal incorporar l'estudi de covisibilitat del nou parc fotovoltaic amb altres instal·lacions existents o en tramitació dins l'àrea d'influència visual.

2) Cal detallar el traçat de la línia de connexió i la subestació elèctrica on connecta. En definir el recorregut de la línia d'evacuació, seria convenient no travessar per parcel·les privades i travessar només per camins, carreteres o parcel·les de domini públic, tenint en compte si aquestes infraestructures tenen algun grau de protecció, discorren per diferents municipis i són necessaris informes previs per a l'execució d'obres. En aquest sentit, si la línia d'evacuació, transcorre pel camí vell d'Artà a Lluc s'haurà de tenir cura del ferm dels camins i amb el soterrament i canalització de les infraestructures s'haurà de vigilar que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí.

Ara bé, en allò relacionat amb els sistemes generals viaris i de comunicacions, s'estarà amb el que determini l'Administració competent en la matèria.

3) Cal modificar el tancament projectat en el perímetre del parc d'acord amb les condicions recollides en la Norma 22 del PTIM, recentment modificada per la modificació núm. 3 del PTIM (aprov. def. 11 de maig de 2023): les malles hauran de ser de tipologia ramadera ( amb buits amples quadrats o rectangulars), pròpies del sòl rústic i integrades al paisatge. Quan les malles s'instal·lin directament sobre el terra, hauran de permetre la circulació de fauna silvestre, per la qual cosa a la part inferior hauran de garantir a tot el perímetre, obertures de 15cm x 15cm arran de terra. Els pals que subjecten les malles o les tanques sempre seran de fusta, podent-se encaixar en tubs metàl·lics clavats a terra que no sobresurtin més de 15 cm del nivell del terra. A més, es prohibeix expressament la malla de simple torsió , de doble torsió i triple torsió, la malla electrosoldada.

4) Cal modificar la coberta proposada tipus sandvitx en les dues edificacions auxiliars del parc (CMM i CT), per una coberta inclinada de teula àrab, així com modificar l'acabat exterior del CT de tipus industrial, per un acabat de façana de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra, per tal de complir la Norma 22 del PTIM , l'Annex F del PDSEIB així com millorar la integració paisatgística de la nova instal·lació.

5) Cal ampliar l'amplada de la barrera vegetal projectada en el límit nord oest i nord est com a mínim fins a 5m, per tal de plantar una segona filera d'arbres/arbusts i millorar així la seva eficàcia. També caldria ampliar les barreres vegetals existents en els límits sud oest i sud est del parc, com a mínim fins a 5m, per tal de millorar la seva eficàcia i reduir la visibilitat de la instal·lació des de l'entorn proper. Així mateix, es fan les observacions següents:

6) Seria convenient ampliar l'àrea d'influència en l'estudi de visibilitats del parc a un radi de 3 km, per tal de realitzar una anàlisi més completa de la visibilitat, analitzar l'impacte paisatgístic de la nova instal·lació en l'entorn proper, mitjà i llunyà, així com analitzar la visibilitat de la nova instal·lació des dels nuclis de població propers (Búger), vies de comunicació més importants ( Autovia Ma-13A) i punts elevats emblemàtics (Puig de Sta Magdalena) i analitzar la visibilitat de la nova instal·lació una vegada implantades les mesures correctores, per tal de poder comprovar l'efectivitat d'aquestes mesures. També s'hauria d'analitzar la covisibilitat del parc amb altres instal·lacions properes existents o en tramitació i avaluar l'efecte acumulatiu.

7) Seria convenient trasplantar els arbres que s'hagin d'eliminar per implantar els panells, cap els límits parcel·laris ,sempre que sigui viable, per tal de formar part de la barrera vegetal i millorar la seva eficàcia.

8) Seria convenient no utilitzar la lavanda en les barreres vegetals proposades, ja que no es tracta d'una espècie present de manera habitual en el sòl rústic, en especial en les partions entre parcel·les i la seva presència podria incloure artificialitat en la proposta.

9) Seria convenient que en les barreres vegetals proposades, els ullastres, tinguessin una alçada inicial de 0,8m així com les mates una alçada inicial de 0,50m i el romaní una alçada inicial de 0,3m, per tal d'assegurar l'efectivitat de la barrera des de l'inici de la plantació.

10) Seria convenient modificar el traçat del nou vial interior projectat en diagonal, de manera que es situï en el límit sud dels panells, paral·lel a la partió existent, per tal de aprofitar al màxim els límits parcel·laris, no introduir noves traces artificials i millorar la integració paisatgística del conjunt.

Aquest informe s'emet en aplicació de les competències en matèria d'ordenació territorial, i sense perjudici de les consideracions que es puguin formular des d'altres àrees de l'administració dins l'abast de les competències que tinguin atribuïdes.»

4. Consideracions tècniques

1. Anàlisi d'alternatives

Ubicació de les alternatives.

- Alternativa 1: Polígon 7, Parcel·la 688 i 689 del T.M. d'Inca, 3,39 ha es la superfície afectada amb 14.873,21 m² de mòduls fotovoltaics i 22.600 m² de superfície vallada.

- Alternativa 2: Polígon 7, Parcel·la 688 del T.M. d'Inca, 3,39 ha es la superfície afectada amb 14.873,21 m² de mòduls fotovoltaics i 22.600 m² de superfície vallada.

- Alternativa 3: Polígon 7, Parcel·la 689 del T.M. d'Inca, 3,39 ha es la superfície afectada amb 14.873,21 m² de mòduls fotovoltaics i 22.600 m² de superfície vallada.

Amb l'esmena de documentació com a resposta al requeriment del Servei d'Assessorament Ambiental, l'alternativa 1 es descarta i l'alternativa 4 es considerada com l'alternativa 3, l'alternativa 3 com a 2, i l'alternativa 2 com la 1.

Per a la valoració de les tres es consideren els següents condicions ponderades: afecció a hàbitats naturals, afecció al paisatge, afecció al patrimoni, obtenció de permisos de la propietat, criteris ambientals, criteris sobre l'aptitud de la zona, en quatre intensitats (sense afecció 1, afecció baixa 0,75, afecció moderada 0,5 i afecció incompatible 0,25).

Les afeccions ambientals a les tres alternatives són molt similars, ja que es troben molt pròximes sobre dues parcel·les annexes en un terreny amb poca inclinació, classificat en els tres casos com a Sòl Rústic General.

La parcel·la està situada una part dins la Unitat del Paisatge UP-8 Raiguer i la resta, dins la Unitat del Paisatge UP-9 Pla. Està situada en una zona amb un grau de valoració paisatgístic alt, molt alt i extraordinari.

La zona pròxima a la instal·lació és molt plana, tal com s'aprecia a l'anàlisi de les conques visuals, un pic considerada la barrera vegetal, sembla (al document no s'han especificat les hectàrees de superfície visible abans i després de la mesura correctora) que l'alternativa 2 és la que tindria menys impacte, considerant que és la menys visible des del centre poblacional de Búger, però, contràriament a això, és a la que s'imputa un valor de major impacte paisatgístic (0,25 impacte incompatible) a la taula de valoració d'indicadors. Això és així perquè només es considera des del punt de vista de la propietat i no per les conques visuals.

Per un altra banda, la única alternativa que està en zona d'aptitud mitjana és l'alternativa 2, en contrast a l'aptitud fotovoltaica baixa de la resta d'alternatives, però en lloc de donar-li un valor 0,75 a la taula, es pondera amb un criteri de valoració diferent.

Només aquestes dues consideracions, determinarien l'alternativa 2 com la més ambientalment més viable.

Així mateix, es considera l'incidència ambiental general a les alternatives 1 i 2 com a 0,5 moderada, mentre l'alternativa 3 té una puntuació de 0,75 baixa. Considerant que l'alternativa 3 és la més propera a zones naturals protegides, i l'única amb risc d'inundació en un retorn de 500 anys, aquesta valoració no està justificada.

No s'ha considerat, ni s'ha analitzat l'efecte sinèrgic visual amb la planta fotovoltaica de Son Vivot, situada a menys de 250 metres de l'alternativa 3.

D'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (d'ara endavant PDSEIB) modificat pel Decret 33/2015 (BOIB 16 de maig), la parcel·la objecte d'aquest informe està situada en una Zona d'aptitud baixa, és a dir, segons el PDSEIB, aquells sòls amb menor aptitud, atès que hi conflueixen un major nombre de característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per implantar aquestes instal·lacions. Així mateix, en relació amb l'Annex F del PDSEIB, en l'àmbit del paisatge el projecte haurà d'anar acompanyat d'un annex d'incidència paisatgística que en valori la incidència sobre l'entorn i que inclogui, entre d'altres, l'anàlisi de conques visuals des de diversos punts de referència (nuclis de població, zones habitades, punts elevats, vies de comunicació), així com tenir en compte el possible efecte acumulatiu que impliqui la covisibilitat amb altres instal·lacions o activitats properes o localitzades en la mateixa conca.

2. Impacte paisatgístic

D'acord amb l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del departament d'Urbanisme i Territori del Consell Insular de Mallorca, les edificacions auxiliars (CMM i CT), la disposició dels camins interiors i la tanca perimetral no compleixen les especificacions de les Normes d'Integració Paisatgística del Pla Territorial de Mallorca.

3. Línia d'evacuació

Amb la documentació de modificació del projecte, s'especifica que la línia d'evacuació serà soterrada, però només es descriu per a l'alternativa 3.

L'article 48 bis.1 sobre la tramitació d'instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica en baixa, mitjana i alta tensió de la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica, disposa: «3a. Les connexions de servei han de discórrer per voreres, camins o vials.».

4. Zona Inundable

L'alternativa seleccionada està al límit, o lleugerament superposada amb zona inundable.

L'article 91 del Reial Decret del Pla Hidrològic de les Illes Balears estableix que les noves edificacions i usos associats es realitzaran en la mesura que sigui possible, fora de zones inundables i potencialment inundables. El Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'aigües, contempla les masses d'aigües, així com les seves zones de protecció. En aquest sentit, el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, i les modificacions posteriors defineix 3 zones, la zona de Domini Públic Hidràulic (DPH), que inclou totes les aigües continentals, lleres, llacs, llacunes, embassaments i aqüífers a efectes d'afecció a recursos hídrics, així com la zona de servitud, 5 m a partir del DPH i la zona de policia 100 m a partir del DPH. La zona de servitud ve regulada per l'article 7 de l'esmentat Reial decret 849/1986 on diu: "3. Amb caràcter general no es podrà realitzar cap tipus de construcció en aquesta zona llevat que sigui convenient o necessària per a l'ús del domini públic hidràulic o per a la seva conservació i restauració. Només podran autoritzar-se edificacions en zona de servitud a casos molt justificats".

L'Annex F del PDSEIB, les condicions per a instal·lacions tipus C estableix que s'evitarà l'afectació a zones delimitades com de protecció de risc (per inundació, erosió, esllavissada o incendi) en els instruments territorials disponibles i confirmats a l'àmbit local (SOL-F01), i, en cas que es un possible risc d'inundació, es farà un estudi específic d'inundabilitat que avaluï la no afectació de la instal·lació al règim hídric (SOL-FO2).

Amb la documentació enviada arran del requeriment d'esmena del Servei d'Assessorament Ambiental, es va remetre un Estudi Hidrològic de l'àrea ocupada per l'alternativa 3. En el termini de retorn de 500 anys l'aigua entraria a la instal·lació.

L'estudi determina que no afectaria la instal·lació, i aquesta tampoc a l'escorrentia superficial per l'estudi de la xarxa de drenatge. D'acord amb les zones de flux perillós determinades segons la informació del Ministeri per a la transició ecològic i el repte demogràfic, el calat no serà superior a 1 metre, ni la velocitat superior a 1m/s ni el producte d'aquestes es superior a 0,5 m²/s.

Les alternatives 1 i 2 no es superposen a zona inundable.

5. Cronograma d'execució

El cronograma d'execució previst de les obres en el 2024-2025 és d'octubre a febrer. L'època de nidificació i reproducció d'aus associades a hàbitats agraris és de març a setembre, especialment a l'estiu.

6. Agricultura i ramaderia.

El canvi d'ús de la parcel·la, amb la implementació del parc fotovoltaic, suposa una pèrdua de superfície útil per desenvolupar-hi activitats agrícoles i/o ramaderes. Al document ambiental s'especifica que no s'hi duu a terme activitat agrícola, però, si bé l'àrea no està classificada com d'interès agrari, d'acord amb l'informe del Consell Insular, la parcel·la ha rebut ajudes de la PAC l'any 2022 i té una classificació agrològica moderadament productiva. Al document ambiental, s'han plantejat com a «propostes» possibles mesures compensatòries ramaderes i de sembra de fruiters de closca.

Amb relació als procediments de declaració d'interès general o d'utilitat pública dels projectes d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energies renovables, com aquest projecte ocupa menys de quatre hectàrees en total, incloent-hi les instal·lacions auxiliars, no és preceptiu l'informe vinculant de l'administració agrària competent que preveu l'apartat 2 de l'article 118 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

7. Camps electromagnètics

A la guia per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les infraestructures d'evacuació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic, que es pot trobar a la següent adreça electrònica

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/evaluacion-ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf, la modelització dels camps electromagnètics és important per als parcs que estiguin propers a un nucli de població o a habitatges aïllats. La zona d'afecció segons aquesta guia per a habitatges aïllats és d'una distància de 100 m als punts d'emissió del parc fotovoltaic. En el cas que hi hagi afecció a habitatges aïllats, s'ha de donar compliment al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques (radiacions no ionitzants en el rang de freqüències 0 Hz – 300 GHz), transposant els valors límit proposats per la Recomanació 1999/519/CE amb caràcter imperatiu a les zones on puguin romandre habitualment les persones. Així, s'haurà d'especificar el valor del camp electromagnètic en l'estat de càrrega màxima del parc fotovoltaic en els límits exteriors de l'habitatge, considerant per al càlcul a una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i a una altura d'1 m, segons UNE-EN 62110. En el cas d'afecció, s'hauran d'incloure també mesures de seguiment dels camps electromagnètics al Pla de Vigilància. Només s'ha justificat la no afecció dels camps electromagnètics per a l'alternativa 3.

Considerat tot l'exposat, sobretot la possible afecció a un jaciment arqueològic, per l'ocupació a zona inundable, major impacte visual i la major sinergia visual amb el parc fotovoltaic de Son Vivot, de les tres alternatives, la seleccionada pel promotor és la menys adequada ambientalment, per tant s'ha de descartar l'alternativa 3. En contrast, l'alternativa 2 està a zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i té una superfície de visibilitat menor i, per tant, menor impacte paisatgístic.

Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable de l'alternativa 2 de l'Estudi d'Impacte Ambiental del Parc Fotovoltaic Binisetti Vell, polígon 7, parcel·la 688 del terme municipal d'Inca, redactat per l'entitat Gram Gestió Ambiental i signats per la llicenciada en Biologia Ana Sanchez Gayoso i el llicenciat en Geografia Miquel Llompart Canaves el 15 de desembre de 2023, i la documentació addicional presentada a l'octubre de 2024, del Parc Fotovoltaic Binisetti Vell, del terme municipal d'Inca, promogut per UNIVERGY ES SPC 44, S.L., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

S'informa favorablement com a situació ambientalment més adequada l'alternativa 2, no obstant, en cas de existís qualque impediment tècnic per a la seva execució, també s'informa favorablement l'alternativa 1. En ambdós casos han de complir els següents condicionants:

1- Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, i amb un termini inferior a sis mesos, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar els condicionants inclosos a la present Declaració d'Impacte Ambiental.

2- A la fase d'obres, durant la realització de les rases, s'han de prendre mesures per tal d'evitar la caiguda accidental de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, es disposaran de llistons per permetre la seva sortida i es faran batudes diàries per alliberar els animals que hagin pogut caure. Així mateix, a la fase d'obres, les rases s'executaran per trams, minimitzant el temps entre obertura i tancament.

3- El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

4- Tant la fase de construcció com la fase de desmantellament s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents. És a dir, s'haurien de fer preferentment en el període comprès entre setembre i març i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.

5- S'han de fer inspeccions visuals dins les parcel·les de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

6- Respecte als elements arboris existents, trasplantar en la mesura del possible els arbres existents més viables a les noves barreres perimetrals o a les àrees de les parcel·les no dedicades al parc fotovoltaic. Així mateix, es plantarà el mateix nombre d'arbres que s'hagin eliminat, a la resta d'hectàrees. Al seguiment del pla de vigilància ambiental es concretarà la descripció de les mesures dutes a terme en aquest sentit.

7- Les obres es realitzaran fora de l'època de risc d'incendis i es prendran les mesures establertes al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals, en concret l'article 8.c.

8- Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

9- La neteja dels panells fotovoltaics s'ha de fer, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

10- Per tal de millorar la integració paisatgística es mantindran en la mesura de possible els elements etnològics existents (parets de pedra).

11- Les mesures hauran d'excloure llaurar, desbrossament, recollida o pastoreig d'abril a juny, i ser preferentment produccions ecològiques, o amb pràctiques de control integrat de plagues.

12- S'han de complir les Normes d'integració paisatgística que siguin d'aplicació del Pla Territorial Insular de Mallorca tant de la tanca perimetral, com dels vials dins la parcel·la així com les edificacions auxiliars (CMM i CT),

13- Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF6.

14- S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat, contemplades al Pla de Vigilància, del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica. Aquestes mesures s'hauran de programar aleshores i en els mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques (radiacions no ionitzants en el rang de freqüències 0 Hz – 300 GHz), transposant els valors límit proposats per la Recomanació 1999/519/CE amb caràcter imperatiu a les zones on puguin romandre habitualment les persones. S'haurà de garantir que l'afecció a habitatges aïllats, distància de 100 m als punts d'emissió del parc fotovoltaic, no sigui superior a 0,4 micro Tesla.

15- Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

16- Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

Es recorda:

- Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà el que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: "Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries".

- Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Atès que aquesta resolució rectifica l'apartat «3. Tramitació (exposició pública)» de la Resolució anterior emesa en data 13 de novembre de 2024, la declaració d'impacte ambiental tendrà eficàcia retroactiva a data 13 de novembre de 2024.

(Signat electrònicament: 20 de febrer de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá