BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 19 de febrer de 2025, ha acordat la continuació de la tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència del Projecte de llei dimanant del Decret llei 1/2025, de 17 de gener, de mesures urgents per a la protecció de les persones i el medi natural a l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa a determinades explotacions ramaderes intensives d'aus de corral (RGE núm. 2545/25), un cop convalidat pel Ple de la cambra, per tal de fer efectiu l'article 124.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

A la data de la signatura electrònica (20 de febrer de 2025)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne i Presedo

 

PROJECTE DE LLEI DIMANANT DEL DECRET LLEI 1/2025, DE 17 DE GENER, DE MESURES URGENTS PER A LA PROTECCIÓ DE LES PERSONES I EL MEDI NATURAL A L'ÀMBIT DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS PEL QUE FA A DETERMINADES EXPLOTACIONS RAMADERES INTENSIVES D'AUS DE CORRAL

I

L'article 45.1 de la Constitució espanyola (CE) estableix que totes les persones tenen el dret a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i també el deure de conservar-lo.

En conseqüència, els poders públics han de vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva, segons estableix l'article 45.2 de la CE.

Respecte de les previsions anteriors, l'article 53.3 del mateix text legal estableix que el reconeixement, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en el capítol tercer –en què s'insereix l'article 45 esmentat– han d'informar la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics.

En el marc d'aquestes previsions, en l'àmbit autonòmic, l'article 23 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, estableix que tota persona té dret a gaudir d'una vida i un medi ambient segur i sa.

Aquest Estatut d'autonomia atorga a la Comunitat Autònoma competències exclusives en matèria d'agricultura i ramaderia, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se'n deriven (article 30.10), i ha d'exercir aquestes competències en l'ordenació ramadera a l'àmbit de les Illes Balears amb mesures concretes que garanteixin la seguretat, la sanitat i el benestar animals a les explotacions ramaderes ubicades a la comunitat autònoma.

D'acord amb aquest marc normatiu, el Govern de les Illes Balears també té atorgades les competències exclusives en la protecció del medi ambient (article 30.46), i ha d'exercir aquestes competències per establir, en la normativa autonòmica en la matèria, mesures concretes que garanteixin la protecció del medi ambient i de la qualitat de vida dels ciutadans a l'àmbit de les Illes Balears.

En conseqüència, es preveu que les Administracions públiques de les Illes Balears, en l'àmbit de les seves competències, protegiran el medi ambient i impulsaran un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible.

Així, els poders públics de la Comunitat Autònoma vetllaran per la defensa i la protecció de la naturalesa, del territori, del medi ambient i del paisatge. Establiran polítiques de gestió, ordenació i millora de la seva qualitat harmonitzant-les amb les transformacions que es produeixen per l'evolució social, econòmica i ambiental. Així mateix, la Comunitat Autònoma cooperarà amb les instàncies nacionals i internacionals en l'avaluació i en les iniciatives relacionades amb el medi ambient i el clima.

Aquestes competències exclusives s'han d'exercir en matèria de protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici del que disposa l'article 149.1 de la Constitució, la legislació bàsica de l'Estat i les normes addicionals de protecció del medi ambient.

Avui sorgeix la consciència que la persona i el medi ambient són més inseparables que mai: el medi ambient condiciona essencialment la vida i el desenvolupament de la persona, i aquesta, a la vegada, perfecciona l'entorn amb la seva activitat, ramadera en el cas que ens ocupa.

Esdevé imprescindible adoptar mesures per garantir la preservació dels recursos naturals i la sostenibilitat mediambiental, amb la finalitat d'afavorir el desenvolupament de les generacions venidores i procurar-ne el benestar, tant en l'àmbit de la salubritat personal com en l'àmbit de l'entorn mediambiental.

Per tant, en el marc d'aquesta regulació es persegueixen els objectius de garantir la qualitat de vida dels ciutadans dels nuclis de població propers a explotacions ramaderes avícoles, garantir la protecció i la millora del medi ambient i disposar d'una estructura local adequada que permeti aconseguir un desenvolupament socioeconòmic compatible amb la utilització racional dels recursos naturals.

Així, amb l'obligació de garantir el benestar i la qualitat de vida de les persones i el manteniment del medi natural, cal procurar un equilibri de tot un seguit de valors, ja siguin de tipus econòmic, social, cultural, sanitari o ambiental.

La instal·lació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives amb un elevat cens d'animals pot ocasionar problemes mediambientals, de qualitat de vida dels nuclis de població propers a explotacions ramaderes avícoles i rebuig social, per la qual cosa és imprescindible que l'Administració autonòmica adopti totes les mesures necessàries per garantir que aquestes explotacions duen a terme la seva activitat de manera sostenible, evitant els problemes més habituals associats a una inadequada ordenació d'aquest tipus d'explotacions.

L'àmbit del medi ambient, juntament amb el de la sanitat i el benestar animal, presenten alguns dels reptes més importants als quals s'enfronta la producció avícola, i en aquest sentit, mereixen especial atenció les granges avícoles intensives.

Respecte d'això, la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre emissions industrials i emissions derivades de la cria de bestiar (prevenció i control integrats de la contaminació), en el considerant vintè preveu que la cria intensiva d'aus de corral contribueix de manera significativa a les emissions d'agents contaminants a l'atmosfera i a l'aigua.

Aquest Decret llei en cap cas exonera de l'obligació que tenen els promotors d'activitats industrials de tramitar l'autorització ambiental integrada corresponent segons l'activitat ramadera de què es tracti i el cens d'animals que s'hi preveu, en aplicació del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació.

A l'àmbit de les Illes Balears, és absolutament necessari definir les granges intensives industrials avícoles, ateses les seves especials característiques, la feblesa del territori, la manca de recursos, la limitació del sòl rústic i l'impacte mediambiental que poden generar aquest tipus d'explotacions al medi ambient i als nuclis de població més propers.

Ateses aquestes consideracions, a l'àmbit de les Illes Balears tenen la consideració d'activitats ramaderes avícoles intensives les explotacions ramaderes avícoles de producció i reproducció, definides en el Reial decret 637/2021, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen les normes bàsiques d'ordenació de les granges avícoles, que superin la carrega ramadera de 280 unitats de bestiar gros (UBG), calculades d'acord amb les equivalències que figuren en l'annex 1 bis de la Directiva 2010/75/UE per tipus d'espècie i activitat productiva.

Sobre la base de les consideracions anteriors, esdevé obligat adoptar mesures legislatives, i d'altra índole si és necessari, amb caràcter d'urgència i de resposta immediata, amb la major celeritat possible, per poder abordar els reptes als quals s'enfronta l'àmbit subsectorial analitzat, dirigides tant a la prevenció com, si no és possible, a la mitigació dels perjudicis causats; a atendre les necessitats de la població afectada, i a reposar els béns danyats a l'estat original.

Per tant, és necessari abordar els reptes als quals s'enfronta l'àmbit ramader davant la possibilitat de l'increment d'aquest tipus d'explotacions ramaderes avícoles a les Illes Balears contràries a l'esperit de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, que promou una activitat agrària sostenible que garanteixi el manteniment del medi rural, i a més reconeix la importància de l'agricultura i la ramaderia, sempre garantint la conservació mediambiental amb eines i mecanismes que assegurin l'estabilitat dels espais agraris i la prevenció i mitigació dels potencials perjudicis mediambientals que derivin de la instal·lació d'explotacions ramaderes avícoles que afectin tant el medi natural com els nuclis de població propers.

Per a justificar la urgència de la iniciativa legislativa, cal destacar que la prevenció és un dels principis bàsics que ha d'informar qualsevol política ambiental. El seu objectiu consisteix a evitar la contaminació i el dany ambiental des de l'origen, abans que sigui necessari haver de minimitzar-ne els efectes o restaurar els recursos afectats. Per aquesta raó, s'ha d'insistir en la importància crucial d'aquest principi de prevenció com a base per evitar, reduir i, en la mesura possible, eliminar la contaminació i el dany ambiental derivats d'activitats humanes.

Cal apuntar que la prevenció del dany té una importància superior a la que té en altres àmbits, ja que l'agressió al medi ambient es manifesta en fets que impliquen un deteriorament real i, de vegades, irreversible, per la qual cosa el cessament, i millor la prevenció, es revelen com a mesures inajornables. Així, el bé ambiental, a diferència d'altres béns, és essencialment limitat, amb la repercussió directa consegüent que aquest fet implica en la qualitat de vida de les persones.

Per tant, cal prevenir o evitar qualsevol activitat susceptible d'afectar el medi natural i causar perjudicis o minvar la qualitat de vida de la població en general i, més específicament, de la més propera a aquestes activitats.

Davant la ramaderia tradicional, adaptada a la realitat territorial i amb un ús racional i sostenible dels recursos naturals, en l'àmbit mundial proliferen els projectes d'explotacions ramaderes avícoles intensives de gran volum i d'alta densitat animal, amb les possibles conseqüències negatives que poden tenir per al medi natural i per a la població que habita a nuclis de població propers. Per això, les administracions han de vetllar per fer compatible l'activitat ramadera amb el manteniment del medi natural, i específicament amb la qualitat mediambiental de les poblacions properes a aquestes noves instal·lacions.

El que es persegueix amb aquesta regulació és garantir la qualitat de vida de la població dels nuclis urbans propers a aquestes noves instal·lacions davant el risc que poden representar en la qualitat dels recursos naturals, com ara l'aire i l'aigua, allunyant dels nuclis poblacionals aquestes instal·lacions, que poden provocar molèsties i problemes al residents de zones urbanes properes. Per això, les noves explotacions ramaderes avícoles s'allunyen del nuclis de població en funció del cens d'animals que les conformen.

El medi natural es fràgil, i especialment a les Illes Balears, amb una limitació territorial que fa que les administracions públiques hagin de vetllar activament per aconseguir que l'activitat econòmica no vagi en contra de la qualitat del medi natural, i més si pot afectar directament les persones, i específicament les dels nuclis de població.

La Unió Europea i les administracions nacionals i autonòmiques, coneixedores de aquesta situació , ja han establert mesures concretes per garantir la qualitat mediambiental d'aquestes instal·lacions i minimitzar els efectes negatius que poden tenir les activitats ramaderes avícoles intensives, entre d'altres.

Amb aquesta regulació es volen prevenir i minimitzar els impactes negatius que poden tenir les explotacions ramaderes avícoles intensives pel que fa als efectes mediambientals que poden afectar la població en general dels nuclis urbans propers, com poden ser la contaminació atmosfèrica, els olors i altres molèsties derivades de l'activitat ramadera.

En cas que ja hagi començat la generació del dany, caldrà imposar el cessament de l'activitat, sens perjudici de la reparació integral del medi. En aquest sentit, no només està compromesa la salut i el benestar de la comunitat que pateix les conseqüències, sinó també la salut i el benestar de les generacions futures.

En aquest sentit, per l'especial atenció que mereixen les granges avícoles intensives, amb la finalitat de reduir l'impacte mediambiental que pot ocasionar la instal·lació de noves explotacions avícoles de grans dimensions, esdevé urgent regular, a l'àmbit de les Illes Balears, els requisits per tramitar les autoritzacions per a la instal·lació de noves activitats ramaderes avícoles intensives.

Per tant, la urgència d'aquest Decret llei es fonamenta en la necessitat de protegir el medi natural i la qualitat de vida de la població de les Illes Balears davant la possibilitat de la instal·lació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives amb uns cens d'animals molt elevat i, amb això, prevenir impactes futurs derivats de la instal·lació d'aquests tipus d'explotacions ramaderes avícoles intensives sobredimensionades a la realitat territorial limitada de les nostres illes, per garantir un desenvolupament territorial sostenible per al medi ambient i la població dels nuclis de població pròxims a la ubicació d'aquestes instal·lacions.

A les Illes Balears actualment no existeix cap marc normatiu que estableixi limitacions a la instal·lació de noves granges avícoles intensives, específicament pel que fa a la distància respecte dels nuclis de població.

A altres territoris de l'Estat, amb densitats poblacionals molts inferiors a la densitat de les Illes Balears, ja es disposa de normativa específica que limita la instal·lació de noves explotacions ramaderes avícoles en funció de la densitat ramadera i la distància als nuclis de població propers.

Els darrers mesos s'ha produït una demanda social, reafirmada per mocions i acords aprovats per distintes administracions locals i insulars, en què se sol·licita a l'Administració autonòmica que apliqui mesures per minimitzar l'impacte mediambiental que pot derivar de la instal·lació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives al territori de les Illes Balears, i específicament conseqüències sobre la qualitat de vida i les possibles molèsties que poden ocasionar als nuclis de població propers.

Amb aquesta norma, el Govern de les Illes Balears reafirma el seu compromís amb la producció agrària i ramadera i la promoció de la producció local alhora que assegura el benestar animal i la qualitat dels productes agroalimentaris; garanteix la qualitat mediambiental; evita i minimitza els riscos mediambientals derivats de l'activitat econòmica, i manté la qualitat de vida de les poblacions properes a les explotacions ramaderes avícoles.

En concret, aquest Decret llei respon a la necessitat urgent que l'Administració, en el marc de l'ordenació ramadera de les explotacions d'aus de corral, estableixi i reguli determinades condicions per a la instal·lació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives de grans dimensions, amb un cens ramader molt superior als fins ara coneguts en aquesta comunitat autònoma.

Tot això obliga a incloure modificacions a la Llei agrària de les Illes Balears, tenint en compte les característiques pròpies de les explotacions ramaderes avícoles que hi ha hagut fins ara en el territori limitat que són les Illes Balears.

II

L'article 49 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, estableix que en cas de necessitat extraordinària i urgent, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei, que no poden afectar els drets establerts en aquest Estatut, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic de l'Estatut d'autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Els decrets lleis queden derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents d'haver-se promulgat no són validats expressament pel Parlament després d'un debat i una votació de totalitat. Durant el termini establert anteriorment, el Parlament pot acordar la tramitació dels decrets llei com a projectes de llei pel procediment d'urgència.

L'article 45 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, estableix que en els casos i amb les limitacions que preveu l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives en forma de decrets llei, que quedaran derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents d'haver-se promulgat no són validats expressament pel Parlament després d'un debat i d'una votació de totalitat.

L'article 53.2 de la Llei 1/2019 estableix que els decrets llei estan exclosos del procediment d'elaboració normativa, regulat en el capítol II.

L'article 17.d de la Llei 1/2019 estableix que correspon al Consell de Govern aprovar els decrets llei en els termes que preveu l'Estatut d'autonomia.

L'article 9.2.a de la Llei 1/2019 preveu que correspon al president, com a representant ordinari de l'Estat a les Illes Balears, ordenar la publicació dels decrets llei en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el Butlletí Oficial de l'Estat, en el termini de quinze dies comptadors des de la data en què s'hagin aprovat.

La figura del decret llei autonòmic troba la seva inspiració en la regulació de l'article 86 de la Constitució espanyola, que estableix que en cas d'una necessitat extraordinària i urgent, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decrets llei i que no podran afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general.

També s'hi preveu que els decrets llei hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votació de totalitat en el Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte, si no estigués reunit, dins el termini dels trenta dies següents a la promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins aquest termini sobre la convalidació o la derogació, per a la qual cosa el Reglament establirà un procediment especial i sumari. Durant el termini establert, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d'urgència.

Respecte d'això, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en la Sentència núm. 29/1982, de 31/05/1982, en els termes següents:

Nuestra Constitución limita en un doble sentido la facultad excepcional que atribuye al Gobierno para promulgar, en forma de Decreto-Ley, normas con fuerza de Ley. Esta limitación viene dada, de una parte, y como ha quedado dicho, por la exclusión de determinadas materias (ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, derechos y libertades de los ciudadanos reguladas en el Tít. I, etc.) que en ningún caso pueden ser objeto de regulación mediante Decreto-Ley; de la otra, por la conexión establecida entre esta facultad legislativa excepcional y la existencia de un presupuesto habilitante concreto: el caso de extraordinaria y urgente necesidad. El aseguramiento de estos límites, la garantía de que, en el ejercicio de esta facultad, como de cualquier otra, los poderes públicos se mueven dentro del marco trazado por la Constitución es, evidentemente, función propia de este Tribunal Constitucional.

[...]

Así pues, sin perjuicio del posible y ulterior control jurídico-constitucional que corresponde a este Tribunal Constitucional, en principio, y con el razonable margen de discrecionalidad, es competencia de los órganos políticos determinar cuándo la situación, por consideraciones de extraordinaria y urgente necesidad, requiere el establecimiento de una norma por vía de Decreto-Ley. No les autoriza esta competencia, sin embargo, para incluir en el Decreto-Ley cualquier género de disposiciones: ni aquéllas que, por su contenido y de manera evidente, no guarden relación alguna, directa ni indirecta, con la situación que se trata de afrontar ni, muy especialmente, aquéllas que, por su estructura misma, independientemente de su contenido, no modifican de manera instantánea la situación jurídica existente, pues de ellas difícilmente podrá predicarse la justificación de la extraordinaria y urgente necesidad.

De esta forma, la ineludible exigencia constitucional de la existencia de un presupuesto habilitante para dictar un Decreto-Ley, se vincula a éste como justificación de su constitucionalidad, y puede ser contrastada tanto en vía parlamentaria, como ante este Tribunal Constitucional, permitiendo en este último supuesto un pronunciamiento previo y diferenciado, del que igualmente pueda formularse sobre el contenido específico de la norma.

III

Aquest Decret llei s'estructura en tres articles –que defineixen l'objecte del Decret i incorporen, a la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, una nova disposició addicional, que estableix les limitacions per a la instal·lació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives al territori de les Illes Balears, i una disposició transitòria, que fixa el règim transitori d'aplicació– i una disposició final, que en determina l'entrada en vigor.

Es regulen les dimensions màximes de les noves explotacions ramaderes avícoles intensives i les distàncies mínimes entre aquestes noves explotacions i el límit del nucli urbà residencial més proper, i es fixen intervals de manera proporcional entre la càrrega ramadera i la distància, de manera que a una càrrega de 20.000 gallines ponedores s'assigna una distància no inferior a 2.000 metres; a una càrrega de 40.000 gallines ponedores, una distància no inferior a 4.000 metres, i a una càrrega de 80.000 gallines ponedores, una distància no inferior a 6.000 metres.

Aquesta mesura és àmpliament demandada tant per una part important de la població com per les distintes administracions, que no disposen d'un marc normatiu que reguli determinats aspectes sobre les condicions d'ubicació d'aquestes activitats ramaderes avícoles.

Per tant, mitjançant aquesta regulació es persegueix la definició d'uns mínims bàsics d'ubicacions permeses per a la instal·lació d'aquestes noves instal·lacions des del punt de vista mediambiental i de prevenció i minimització de les molèsties que puguin ocasionar als nuclis de població propers a les granges intensives.

Les distàncies es calculen tenint en compte el model territorial de les Illes Balears, de manera que es possibilita la instal·lació de noves explotacions ramaderes de densitat mitjana en el punt mitjà aproximadament entre poblacions, tenint en compte les distàncies intermunicipals.

Amb aquesta regulació se cerca un consens de mínims bàsics per al funcionament correcte d'aquestes instal·lacions, des del punt de vista mediambiental i de la seva repercussió en el nuclis de població propers.

Per al trànsit d'una llei a una altra, el legislador disposa de la via de les disposicions transitòries, que en alguns casos poden preveure normes de caràcter retroactiu, ja que si el transcurs d'una norma a una altra succeís sense aquestes disposicions es produiria inseguretat jurídica. Així, el principi de seguretat jurídica ha d'anar unit a la tasca legislativa, especialment en els supòsits de transició normativa.

El punt núm. 40 de les Directrius de tècnica normativa, aprovades per l'Acord del Consell de Ministres de 22 de juliol de 2005, preveu que les disposicions transitòries persegueixen l'objectiu de facilitar el trànsit al règim jurídic que preveu la nova regulació, i poden incloure, entre d'altres, preceptes que declarin l'aplicació retroactiva o immediata de la norma nova per regular situacions jurídiques iniciades abans que aquesta entri en vigor.

En aquest sentit, es regula un règim transitori aplicable a les sol·licituds que es trobin en tramitació a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei relatives a la instal·lació de noves explotacions ramaderes avícoles d'aus de corral o l'ampliació de les que hi ha actualment o d'altres instal·lacions annexes, amb determinats llindars.

Aquest Decret llei s'ajusta als principis de necessitat i eficàcia, ja que la iniciativa es fonamenta en la necessitat extraordinària i urgent de dur a terme les modificacions normatives esmentades, per la qual cosa és l'instrument jurídic més adequat per assegurar la consecució immediata de l'objectiu de la norma que s'aprova.

Sobre la base de les anteriors previsions, a proposta del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 17 de gener de 2025, s'aprova el següent

 

DECRET LLEI

Article primer Objecte

Aquest Decret llei té per objecte aprovar un seguit de mesures urgents per a la protecció de les persones i el medi natural a l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa a determinades explotacions ramaderes intensives d'aus de corral, segons el cens ramaders i la proximitat als nuclis de població.

Article segon Addició de la disposició addicional quarta en la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears

S'afegeix una nova disposició addicional (la disposició addicional quarta) a la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Disposició addicional quarta Requisits per a la implantació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives a les llles Balears

1. Al territori de les Illes Balears, es prohibeix instal·lar noves explotacions ramaderes d'aus de corral o ampliar les que hi ha actualment o d'altres instal·lacions annexes, com puguin ser els femers, en què la càrrega ramadera sigui superior a 2.240 UBG, calculades d'acord amb les equivalències que figuren en la Directiva 2010/75/UE (160.000 gallines ponedores).

2. Les noves explotacions ramaderes d'aus de corral, i l'ampliació de les que hi ha actualment o d'altres instal·lacions annexes, entre d'altres els femers, amb un cens inferior al que s'estableix en el punt anterior, es poden autoritzar sempre que entre l'explotació ramadera i el límit del nucli urbà residencial més proper es compleixin les distàncies mínimes que figuren a continuació.

• Explotació ramadera que superi la càrrega ramadera equivalent a 280 UBG calculades d'acord amb les equivalències que figuren en la Directiva 2010/75/UE (20.000 gallines ponedores): ha de mantenir una distància no inferior a 2.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més pròxim.
• Explotació ramadera que superi la càrrega ramadera equivalent a 560 UBG calculades d'acord amb les equivalències que figuren en la Directiva 2010/75/UE (40.000 gallines ponedores): ha de mantenir una distància no inferior a 4.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més pròxim.
• Explotació ramadera que superi la carrega ramadera equivalent a 1.120 UBG calculades d'acord amb les equivalències que figuren en la Directiva 2010/75/UE (80.000 gallines ponedores): ha de mantenir una distància no inferior a 6.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més pròxim.

Per calcular aquestes distàncies s'ha mesurar la distància topogràfica en línia recta de del punt del nucli urbà més a prop de l'explotació ramadera respecte de qualsevol nau d'animals o instal·lació complementària de l'explotació ramadera.

3. Les autoritzacions queden condicionades al fet que es compleixin els requisits d'ordenació ramadera i mediambientals que es fixen en la normativa bàsica sectorial de les granges avícoles i en la normativa mediambiental per tipus d'explotació i capacitat.”

Article tercer Addició de la disposició transitòria cinquena en la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears

S'afegeix una nova disposició transitòria (la disposició transitòria cinquena) a la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria cinquena Règim transitori aplicable a les sol·licituds relatives a la instal·lació de noves explotacions ramaderes d'aus de corral i a l'ampliació de les que hi ha actualment o d'altres instal·lacions annexes, amb determinats llindars

Els projectes relatius a la instal·lació de noves explotacions ramaderes d'aus de corral o l'ampliació de les existents actualment o altres instal·lacions annexes, com poden ser els femers, que es trobin en tramitació a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, se subjectaran al règim previst en la disposició addicional quarta de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.”

Disposició final única Entrada en vigor

Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 17 de gener de 2025

	La presidenta
El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural	Margalida Prohens i Rigo
Joan Simonet i Pons